Cinema sense condicions del 1/3/2016 — Òscars 2016, El renacido i La joventut: debats, recomanacions i com les xarxes socials transformen el cinema

Resum global del programa

Programa de “Cinema sense condicions” amb una taula que repassa els Òscars 2016, valora amb detall El renacido, recomana títols recents i clàssics, i entra a fons en el tema central: com les xarxes socials i la tecnologia modelen les històries i el llenguatge del cinema.

• Clau del programa: visió crítica dels premis (sorpresa de Spotlight, “deute” amb DiCaprio, infra-valoració de Tarantino), celebració de la fotografia naturalista d’El renacido, i una panoràmica rica d’obres que retraten l’era digital.
• Recomanacions destacades: Un dia perfecte (Fernando León de Aranoa) com a “petita gran” pel·lícula; La joventut (Sorrentino) com a mirada humanista sobre la bellesa i el pas del temps.
• Tema central: de The Social Network a Her, passant per Ben X, 10.000 km, Open Windows o la sèrie Black Mirror, el programa dissecciona identitat digital, anonimat, fama i afectes mediatitzats.

“La gent no vol tenir amics; el que vol és tenir fans.”

Òscars 2016: sorpreses, tendències i polèmiques

• Sorpresa de Spotlight: lectura que el premi a millor pel·lícula respon sobretot al “tema” i al seu impacte social, més que no pas a la forma cinematogràfica.
• Leonardo DiCaprio: Òscar vist com a “compensació” després d’anys d’aspiracions; comparació amb interpretacions anteriors (p.ex. El llop de Wall Street) considerades més contundents.
• Tarantino i altres infra-premiats: percepció d’una certa “mania” de l’Acadèmia; reconeixement a Morricone per la música, però poc per a la resta.
• Mad Max: Fury Road: reconeixement tècnic ampli (maquillatge, so, muntatge…), coherent amb la seva potència formal.
• Inside Out vs. Anomalisa: victòria d’Inside Out però interès crític fort per l’stop-motion i el guió de Kaufman a Anomalisa.
• Altres punts: valoracions contrastades de L’habitació (Brie Larson) versus Carol; reconeixement a l’aposta formal i interpretativa d’El fill de Saül.

El renacido: supervivència, natura i forma

• Direcció i posada en escena: rodatge amb llum natural, condicions extremes i una fotografia espectacular (premiada per tercer any consecutiu). Sensació de “aventura de supervivència” que transcendeix el gènere per la immersió física i visual.
• Interpretacions: el patiment del protagonista es percep “real”, però es debat si el paper ofereix el millor aparador per a un Òscar d’actor.
• Lectura temàtica: duresa d’un món pre-industrial i transformació dels modes de vida; natura com a personatge.

Recomanacions i comparatives

Truman (Cesc Gay) i Un dia perfecte (Fernando León de Aranoa)

• Truman: sòlida en interpretacions, però per alguns no aporta novetat temàtica o formal.
• - Un dia perfecte: “pel·lícula de l’any” per a un dels tertulians.
• Premissa mínima (treure un cadàver d’un pou a Bòsnia) que activa humor, humanisme i crítica.
• Repartiment solvent (amb un Benicio del Toro que contrasta radicalment amb el seu personatge a Sicario), rodatge a Granada i detalls de posada en escena naturalista.

Clàssics i remakes: Sleuth

• Comparativa entre Sleuth (1972, Mankiewicz) i el remake Sleuth (2007, Kenneth Branagh) amb Michael Caine i Jude Law: la versió clàssica es percep més ben armada en personatges, la moderna més agosarada formalment.

La joventut (Paolo Sorrentino): bellesa, envelliment i ironia

• Michael Caine i Harvey Keitel com a vells amics en un balneari als Alps; aparicions curtes però intenses de Jane Fonda i Paul Dano.
• Tesi: el títol és irònic; la pel·lícula tracta més de la bellesa que de la joventut, amb una barreja de comèdia i drama marcada per l’harmonia i la cadència visual.
• Per alguns, més satisfactòria que La gran bellesa pel seu to i la seva humanitat.

Tema central: Xarxes socials i cinema

The Social Network (2010)

• Retrat vertiginós i estilitzat de l’origen de Facebook (muntatge, música, ritme). El personatge de Zuckerberg queda emocionalment aïllat i moralment qüestionat; lectura sobre la diferència entre popularitat i amistat.
• -
• “Tens 500 milions d’‘amics’ i pots estar més sol que la una.”
• Exclusivitat com a valor (clubs d’elit) traslladat a les plataformes.

Pioners i formes de relació mediada

• Denise Calls Up (1995): premonitòria; amics que només es relacionen per telèfon/internet i no es veuen mai. Anticipa l’atomització social.
• 10.000 km (2014): parella a distància via Skype i missatgeria; intimitat i desgast en el marc digital.
• Open Windows (2014): ús de pantalles, webcams i càmeres de seguretat com a llenguatge; thriller nadiu de l’era multipantalla.
• The Departed (2006): els mòbils com a dispositiu que altera i domina el relat del thriller.

Identitat digital, vulnerabilitat i anonimat

• Ben X (2007): bullying i espectre autista; dualitat entre la impotència social del noi i la seva identitat poderosa en un videojoc en línia. Barreja de real i virtual en posada en escena.

Amor i tecnologia

• - Her (2013): relació amb una IA; to més indie, introspectiu i emocional. La veu de l’assistent (Scarlett Johansson a VO) esdevé experiència sensorial i narrativa.
• En diàleg amb la distopia tecnològica de Black Mirror: memòria total, vigilància, identitats curades i conseqüències ètiques.

Autorepresentació i exposició

• - Joven y alocada (2012): un blog com a espai de llibertat i identitat sexual en un context religiós restrictiu.
• La curadoria del jo a xarxes: triar quin “jo” mostrar (professional vs personal), el paper de l’anonimat i el “personatge digital”.
• Mort digital: perfils memorials i l’“oblit” impossible a internet; xarxes com a arxiu vital i “cementiri” futur.

Decisió final

• Pel·lícula del mes per al proper programa: Anomalisa.