Òscars 2017, Moonlight vs La La Land, Hedi, Comancheria i Fences: cinema, política i postveritat

Cinema sense condicions Which ones? What do you do to Apple? ls this prince what lve a utilizar he has here to you... El impediment que tenen…! Béssimplanos. hiçbirぐam av principi. No. Però s'èm robeод. Ho般ment還有 ciudia. D'aquí. Per unes demà. Não chorlles pernyes ab Dimmes. Bona nit a tothom, està sonant la banda sonora, algun dels diàlegs... No, no, no, t'equivoques, t'equivoques. Està sonant la banda sonora, en certa mesura, que és la banda sonora i els diàlegs, d'una pel·lícula que avui comentarem, que es diu Hedi. És una pel·lícula que ve de Tunísia, un país petitet, de 10 milions d'habitants, i que ha produït una pel·lícula que la vam triar per fer la pel·lícula del mes i amb la segona part del programa la anem comentant. Que diferent del començament, que diferent de la setmana passada, que vam començar allò... Ah, sí? Sí, no l'has sentit, el programa. I sentit trossos, sincerament, trossos. Totes les bandes són hores possibles. A mi, que venim del francès que posi Disney. i... Bueno, bueno, però per criticar-lo, per criticar-lo. I per començar, què farem, va? Farem, farem com sempre, dues o tres parts. En la primera part parlaríem una mica, si cal que sigui, a més de donar l'opinió, de què ens ha semblat en l'entrega de premis dels Òscars. En la segona part, jo ja sé que tant el Joan com la Carme Nabot, que arribaran d'aquí una mica, en Joan venia de més lluny i no ens hem pogut posar d'acord per venir junts, i veníem a autobús, i per tant arribarà quan pugui. I la Carme, suposo, més o menys el mateix, entrarà d'aquí una estona. Sé que han vist pel·lícules ells i que, per tant, donarem peu també a que ells ens puguin explicar què és el que han vist. I, a més a més, avui tenim la presència, no solament dels quets que estan arribant, que són la Carme i el Joan, sinó que tenim el Pol a la meva esquerra i el Jaume Vidal, que està també a la meva dreta i que esperem també que ens expliquin què han vist, què els ha agradat, què es recomanen, etcètera, etcètera. Per tant, si voleu, si us sembla bé l'esquema, i la segona part, l'última part del programa, parlaríem d'aquesta pel·lícula, Hedi, aquesta pel·lícula curiosa. Jo penso que és una pel·lícula molt curiosa, molt interessant, amb molts conceptes, ja en parlarem, no sé si n'hem parlat amb ningú, no sé si els altres els ha agradat o no, però a mi m'ha agradat, i jo has de confessar d'entrada que m'ha agradat, i molt, més del que m'esperava, i per tant pot ser, bueno, motiu de canvi d'impressions i de veure com ho veiem tot això. Per tant, impressions dels Òscars. Pol, què et sembla? Home, jo crec que aquest any, abans ho estava parlant amb el Jaume, jo crec que ha sigut una gala molt més senzilla, molt més... semblava com més austera, no?, i tot, allò del presentador, crec que es senyia bastant més amb el tema, bueno, donar certs toques... O sigui, és com més... era més fluid, però alhora, sense aquests grans números que ja es caracteritza, no?, una mica la gala de sempre. A veure, jo crec que ja tothom ha comentat l'error al final que va ser a Rafal. Ja està, ja està. No cal dir més coses, no cal dir més coses. No sé què, és que no sé més comentar el tema del final. No cal, no cal, no cal. Jo sí, jo sí, jo tinc la teoria de... Puc dir la persona, em sembla, no crec que vagin a perseguir-lo, del nostre estimat Adolf Sayol, de que està fet a propòsit, perquè la gent em parli. Sí? Què us sembla? Oh, oh, oh, oh, oh. Sí que és veritat que jo he sentit veus, eh? Que deien, hòstia, això deu estar planejat o no? Hòstia, però... Els deixa mal organitzadors, eh? És a dir, els deixa malament, els desprestigia com a organitzadors. Sí, però és veritat que una gala que està tan hiper-mega preparada, no? Sí, és molt fort. D'acord que presentaven el premi, li venien clar, no? Que ja era una cosa de dir, anem a rebentar-ho, això, no? Però, però clar, és que està massa preparat i assajat, jo diria, dies abans i allò, no? Jo no em crec, jo no em crec. Penso que el desprestigi que genera una cosa d'aquestes, en el fons, no crec que estigui preparat i que això aconsegueixi més audiències. És a dir, l'audiència ja la tenien. És a dir, no ho crec, eh? És opinió personal i, per tant, no cal que... A més, és una cosa tan discutible, tan relativa, que tampoc és important, m'és igual. No crec que tingui cap transcendència. Jo el vaig veure en directe fins al final. Ah, sí? Si vam quedar uns quants amics, vam fer una porra, que la tinc aquí, en paper. I aquí pots veure que tinc 10 aciertos, del qual era 11, perquè, clar, a l'últim moment es va canviar. Vull posar que havia guanyat l'Alalán, evidentment, i al final... Tot i que, a veure, amic, jo tinc pendent Moonlight, però, ostres, després hi ha tot això, no sé, quan reconeixement, em veus més ganes, no ho sé. Però sí que és veritat que, no sé com... Els premis, com els heu veure? O sigui, com estaven repartits? Perquè a mi hi ha coses que encara em sorprenen, eh? De certes decisions. Jo haig de confessar, a veure, jo no sé si heu vist tots, com es diu, la pel·lícula aquella de... Manchester frente al mar. Que li han donat en el... El mejor, com es diu... El Casey Affleck. El Casey Affleck de Manchester frente al mar. L'heu vista, la pel·lícula? Jo encara no. Algú l'ha vista, aquesta? No. Ningú ha vist en Manchester frente al mar? Perquè és que... La del Casey Affleck. Casey Affleck. El germà del Ben Affleck. Honestament, jo no entenc per què li donen millor actor. Perquè si, mentre tu, abans de començar el programa, deies que, comentant una mica l'actuació del personatge tunasí que fa la pel·lícula que parlàvem al final, doncs feies un comentari. Si hi ha alguna persona, si hi ha alguna persona que és un Nasta Quirot i que amb tota la pel·lícula només posa la mateixa cara i que no interpreta res, per mi, per mi, per mi, per mi, el gust personal i, per tant, no vol dir que tingui la raó, és el Casey Affleck. Jo no ho he pensat. Em penses que anaves a dir Ryan Gosling, perquè també és la descripció perfecta. Jo crec que el Ryan Gosling és molt més actor. Si hagués d'escollir entre actor, entre la interpretació del Casey Affleck o del Venga, jo agafaria, sens dubte, sens dubte, l'altre. Per què? Perquè l'altre és un bon actor. Jo el tinc per un bon actor. Jo no sé si tu estàs d'acord o no. No t'agrada el Ryan Gosling? Sí, no. O sigui, cada cop potser sí que m'agrada més. El que passa és que el paper de l'Alalan, jo crec que també és un paper molt límit. Però estem parlant d'un actor que té capaç de fer registres, de fer coses, de fer cares, de canviar, de sentir, d'expressar la por, l'alegria, etcètera. El senyor Casey Affleck és que és un estaquirot tota la pel·lícula. Llavors, dius, bueno, no sé per què li han donat el premi, sincerament. És a dir, no entenc per què li han donat. Però si li havien dit que fes això, estaquirot ja ho va fer bé. Això no ho sabem. La direcció... No, no, ho dic perquè jo me'n recordo del Hitcho, per exemple, que no és que sigui un director de la meva predilecció, però deia que volia actors inexpressius. Perquè llavors, només de dir el text d'una manera correcta, llavors ja l'espectador agafava el que volia. Si l'actor començava a fer gestos i coses al final... Però hi ha inexpressius i inexpressius. Per exemple, el Michael Caine, tu el podries posar com a inexpressiu i, en canvi, és ductilíssim. I el que passa és que és allunyat, però no és el mateix inexpressiu que allunyat o malejable o ductil. Això no és el mateix. Un que no és ductil pot ser inexpressiu eternament, clar. Jo crec que és el que li passa a Ryan Gosling. Ryan Gosling, jo no sé com interpretar-ho. Abans ho estàvem comentant amb la nova... Amb la seqüela de Blade Runner, la que estan preparant, i no sé com actuar allà, però, clar, també no em sembla un mal actor, però sí que és veritat que té... A Drive, per exemple, jo crec que és el seu paper, perquè és un tio que fa d'autista. I a mi, a Drive em va gastar molt. M'agrada molt. No era fàcil tampoc fer allò, eh? No, no, clar que no, però em refereixo que si el veus en altres pel·lícules... Perquè no és inexpressiu, a Drive. A Drive és... No, és... Enfusquit, enfusquit... Sí, és com el personatge que fa... Clar, no, és el mateix, eh? A Enemy, per exemple. És un personatge molt contingut, és un personatge que, al cap i a la fi, ha de ser una mena de... té una psicopatia mental, no? Llavors, jo crec que ho ha de transmetre no precisament amb actes del tot, sinó... Vull dir, ella, jo et dic, allò està bé. Jo, jo diria... Clar, si anem a... Jo, què més ha fet aquest... Jo no l'he vist mai. És que del... El que ha de ser en flec. El que ha de ser en flec. Havia fet una cosa rodada dirigida pel seu germà, que es deia Mi Pequena no sé què, que va d'una nana, una família que desapareix una nena i la pots anar a buscar. Que et diria que, a nivell d'interpretació, estava millor en aquella pel·lícula que jo recordo, que no la tinc borrosa, però fa 7 o 8 anys, que la va dirigida el mateix al seu germà, que estava més bé que aquesta, però, bueno, doncs, escolta, això és molt... Jo no li recordava ni la fisonomia, saps? No el recordava ni la... En qualsevol cas, jo, entre un i l'altre, de llarg, que em quedo... No sé si és el millor actor, jo no estava discutint, simplement que entre un i l'altre, doncs, un em sembla més actor que l'altre. És a dir... Més Ryan Gosling. Més... Molt més, molt més. És a dir, jo penso que, a mi em sembla que ho fa bé. És a dir, penso que el paper que li dona els ballos quan toca el piano... Balla molt bé, és a dir, és molt, molt bé. Em penso que és un actor que és bastant complet, vull dir, sincerament, és a dir, no... Cosa que no m'imagino, no m'imagino el senyor... Àflic. Àflic fent això, fent el mateix, no me l'imagino. Ja veiem que no t'agrada. També és la... Sí, però la Lampage també és la parella. Has generat la parella de moda, no?, que és Gosling, Emma Stone, llavors aquí també... A mi em passa una cosa, però clar, és una cosa de problema personal que tinc jo, i és que a mi, en el fons, personalment, haig de dir la veritat, l'Emma Stone em cau fatal, és a dir, no m'agrada gens. I pobra. I llavors resulta que... Vull dir, doncs, dius, bueno, clar, a la gent li agrada, potser em sembla molt bé que li agradi, però a mi, personalment, és a dir, i no faig cap cosa, sinó simplement la veig i no em resulta atractiva. Em cau com una pedra. Em cau com una pedra, és a dir, és com un sac de patates, tu, em cau com un sac de patates, és a dir... No m'agrada, no? Potser ja et deus rebentar, no?, això. Llavors, potser també va influir això amb Al Alalà, és a dir, perquè com que ella té un paper bastant important, ell m'agrada, ella encara m'agrada, però ella no, i llavors, clar, és tan subjectiu això que no... Home, jo crec que també és l'estrella del moment, en tots els moments hi ha, no?, el personatge més de lujo, no?, i ara mateix els dos que s'estan disputant en totes les pel·lícules, jo crec que són ells dos. A mi el que m'agrada de la cerimònia aquesta, m'ha agradat, és... Nosaltres hem triat com a pel·lícula del mes i és una pel·lícula que a mi per ser, ja heu dit, que m'ha agradat molt, que és Hedi, i que em sembla que és interessant que haguem triat aquesta pel·lícula. Jo havia triat, ja sabeu, quan vaig estar parlant de quina pel·lícula podíem fer com a pel·lícula del mes, havia triat justament la que ha guanyat, que és Moonlight, perquè la considero una pel·lícula molt completa, per mi és superior a la Lala, és a dir, honestament, és a dir, jo considero que està molt... que és molt just haver-li donat a Moonlight la millor pel·lícula, perquè s'ho mereix. Però, a la vegada, me'n dono compte que el fet que hem triat Hedi té la compensació que penso que ara tothom veurà Moonlight, perquè ha guanyat i tothom veurà que és una pel·lícula realment bona, i en canvi Hedi podria haver passat desapercebuda, que ja comentarem en la segona part del programa. Si no fos per nosaltres. No ho sé, no ho sé, de totes vegades Moonlight, perquè no és una pel·lícula amable. He de confessar, aquí en família, que no he vist l'Ala Land, que avui tothom es veu, però jo no l'he vist. Però, en canvi, jo vaig veure, sí que he vist Moonlight, i no és una pel·lícula amable, Moonlight, i en canvi l'Ala Land sembla, per el que comenteu, que és una pel·lícula que arriba a tothom amable, o que tothom s'hi pot sentir més o menys involucrat, o més o menys... Que és més festiva, més divertida, més musical... Moonlight no és una pel·lícula fàcil, eh? És que són lligues diferents. Evidentment, estan competint a la major pel·lícula, però... Ja, ja, ja. Ho dic perquè ara es veurà molt, doncs no sé si es veurà tan Moonlight, perquè no és una pel·lícula de gran tirada atractiva. En el sentit... Que és més europea, en alguna mesura, com deia l'altre dia. Per exemple. però està en la línia, per mi, és a dir, jo confesso que m'ha agradat molt Hedy, però és que trobo que Moonlight està en la línia de la que comentarem del segona part. És a dir, és una pel·lícula de sentiments, és molt emotiva, curiosament, des del meu punt de vista, Moonlight és una pel·lícula molt emotiva, perquè ens pinta els problemes d'un nano amb tres etapes diferents, quan és petit, quan és adolescent i quan és ja adult. És un nen. És un nen. I ruta que això està per mi brillantment plasmat, a més a més amb tres actors diferents, que no és el mateix actor que fa cada un dels fragments, sinó que ho fa... Llavors, la càmera em sembla excel·lent, em sembla que... Igual que passa una mica amb la pel·lícula que veurem en la segona part, que Hedy, penso que la càmera està molt propera en els personatges, que els atrau molt bé, els pinta molt bé i crec que és merescut que li hagin donat en el... ja en parlarem en la segona part, que li hagin donat el premi en el... No en Moonlight. en el Hedy, el nano aquest etonesià que va guanyar el millor actor masculí al Festival de Berlín. Penso que és merescut, penso que s'ho ha guanyat. Em sapies que la producció de Hedy està feta pel germà Dardén. Sí, sí, ho sabia. I tenen allà la mà posada, doncs llavors ja sabràs per què la càmera està allà agafada. No és estil d'Ardén. No és estil d'Ardén. Sí, que ho és. No ho és del tot. De temàtic, potser no. No, no, no. No, no, no. Té forma de tot. No, per mi, et diria que per ser... Ara, veig. Reposo que parlem. Però per ser la primera pel·lícula d'un xicot que s'estrena amb aquesta pel·lícula és l'Òpera Prima. Sí. Chapó, eh? És a dir, aviam, té moltes coses... met ben a tia. Sí, és extraordinària. Penso que... Però es va guanyar Òpera Prima també a Berlín. Va guanyar... Sí senyor. Va guanyar com a Òpera Prima, millor pel·lícula Òpera Prima a Berlín. O sigui, no era la millor, sinó que era l'Òpera Prima. Sí, sí, la millor de Berlín. No, no, Òpera Prima i tal. Òpera Prima i millor actor. O sigui, va guanyar dos o tres premis, eh? Sort que la vam escollir la setmana passada, eh, Pol. Aquesta pel·lícula, si no, el que ens hauríem perdut d'avui, d'entusiós amb aquesta. No, no, jo estic molt content de veure la vida, sincerament, em va agradar molt. És a dir, vaig trobar una pel·lícula que no m'esperava que fos tan bona, sincerament. És a dir, no... Però està, per mi, amb la mateixa línia, una mica, si voleu. Per això, D'Arria Satch, que ella comentava, que no és una pel·lícula... Potser sí que no és una pel·lícula... Fàcil. A l'uso. A l'uso monumental, a l'americana... Però és una pel·lícula que, bueno, que el mateix Hollywood reconeix que té una gran qualitat. I penso que s'ho mereix. Sí, ja que... Parleu d'aquestes qualitats, per exemple, la pel·lícula que ha estrenat el Sang Jimu, que tothom està molt enfadat amb ella. Paterson. No, Paterson és el Jarmus. La Gran Muralla. La Gran Muralla. Ah, no l'hi veig. Però tothom està enfadat amb el senyor Jimu, perquè, esclar, és un autor de... Però la Gran Muralla, estem parlant del Matt Damon? Sí. I l'ha dirigit al Sang Jimu. Sang Jimu que ha fet pel·lícules molt diferents d'això, eh? Sí, sí, sí. No, em refereixo que, com que aquí el que crec que en aquests moments s'està destacant són aquelles petiteses que tu també les has esmentat, és una altra lliga, deies, no?, i tal. I tu deies, ja veurem, eh?, ja veurem si no la veurà i tal. I el que sí que és probable és que si es veu la pel·lícula, donat el tema que es dona... Quin tema és el de la Sang Jimu? No, és... Bueno, són uns alienígenes que arriben allà i tal. No, no, jo estic parlant de la... La construcció de la Gran Muralla, per què es va fer, però d'una manera així una mica imaginativa, mitològica. Sí, imaginativa. Bueno, com acostuma a fer el Sang Jimu últimament, no?, que va allò dels espadachins voladors... Les dagues voladores... Les dagues i tot allò. Sí, que fan a la fantasia total i aquí, bueno, organitza un exèrcit d'aquells impressionats. Jo el que vull dir és que aquestes petiteses, com esteu destacant, crec que són les que moltíssima gent s'identifica i online aquesta que ha guanyat, doncs de ben segur que quan la vagi a veure, doncs és una pel·lícula que farà ara, perquè, esclar, perquè ha guanyat, no?, que és el que tu destacaves. Llavors ve de la petitesa, o sigui, després ja veurem què farà aquest senyor que ha fet això, no? La que tu destaques, que és aquesta Hedi, això ve d'un país com ell destaca... Tunísia. Tunísia, concretament, que és la singularitat, també. Ell em deia, diu, és a l'estil de Kairis Maki, sí? No, no, no, jo em referia al... Sí, que si voleu ja en treu, perquè... No, deixeu-me comentar a mi mon light, que a mi em feia molta il·lusió comentar-la, eh? Vinga, comenta, comenta mon light. Després la segona part és de... Parlem de Hedi, sí, vinga, doncs comenta mon light. Jo no la... no sé si l'havíeu comentat vosaltres. Jo l'havia vista, jo l'havia comentat una mica. Ah, jo pensava que tots l'havíeu vista. No. Doncs jo l'he vista i no sabia que havia de guanyar, eh? I m'ha agradat molt. I ara diré el que m'ha semblat important. És una pel·lícula basada en una obra de teatre. És una pel·lícula que passa a Miami, que és el lloc d'on va néixer... El director i el guionista i el autor de l'Ola de Delta. Que és la seva segona pel·lícula, vull dir que ha fet moltes pel·lícules. Està produïda pel Bram Pitt. Em va sorprendre, també. És una pel·lícula... Curiosament, és una pel·lícula tristíssima, melancòlica o trista en si. Però és una pel·lícula d'imatge extraordinàriament lluminosa. Passa Miami, que ja en deu ser. Però és molt, molt lluminosa. I la història que explica és una història trista. però és lluminosa. Li ha donat un to sorprenentment positiu, per dir-ho en aquests termes. La llum sempre ho és. Sí, però és que és una llum especialment... Atractiva, molt atractiva. Per tu, impactant. Perquè, a més, és molt lluminosa i totes les persones que surten són negres. O sigui, que realment contrastades, a més a més. Perquè és un món dels negres sense l'habitual contrast del blanc. Per tant, no és una pel·lícula en què... No és una pel·lícula de contraposició dels afroamericans i la seva situació. És una pel·lícula d'una altra mena. I, inclús, és una pel·lícula que explica... Podria ser un patronatge blanc vivint el mateix. Exacte. I seria igualment vàlida. Perquè la temàtica d'aquesta pel·lícula... No més va de negres i blancs. No, és... De fet, tampoc va... És la història d'un nano que té tres fases, com ha dit en Joan. La primera fase li diu Little, Black i Chiron, que és el nom que ell té. És un nano que ell és gai, però, de fet... La primera part, clar, perquè és un nen. I el que realment explica allà és la solitud del diferent. I la solitud del diferent i el feble. I això gairebé no depèn exactament de quin és el problema. Podria ser 50.000 problemes del diferent, el feble, i el que els altres no reconeixen com a seu. Com el que tocaria fer allà, perquè potser si fos un personatge femení, si fos feble, no importaria. Si fos un personatge masculí i fos potent, no importaria. És a dir, és una suma d'ingredients que parlen sobre la feblesa i com un nen, en un context difícil, com assumeix aquesta feblesa i com és capaç de fer-se amb ella. I això sí que té un punt de general. I és una història petita, molt ben col·locada, molt ben descrita, que parla d'això. Per tant, no és una pel·lícula militant de l'homosexualitat o d'això. No és una militant, que se n'han fet 50.000, però aquesta no n'és. És una pel·lícula de la feblesa i això té una extraordinària força. Llavors, quan és petit, ell ho viu com no està admès el grup. A més, el grup és afroamericà, per tant, el que valora és la força, els cops de puny, tot això té una gran potència i ell està exclòs d'això. I podria ser per altres raons que no fossin aquesta, perquè ell és un nen petit i, per tant, allà no està manifest cap problema sexual, ni cap forma d'hormones, quan ell és petit, és que és diferent i prou. I això està molt ben vist. Jo diria que sí, que és una pel·lícula molt ben feta, molt ben... La música també és molt bonica. Molt bona. Molt bonica. La fotografia és excel·lent. I després els primers plans i la interpretació. la mare del nen que és drogadicta i és una mare sola amb el nano, ho fa molt bé, aquesta dona, ho fa molt bé, totes les fases. I jo crec que és una pel·lícula realment reaixida en la història que explica i com l'explica. Doncs ja està, li donem l'Òscar. Ja està. Vinga, jo hi està. Jo també voto per l'Òscar. Primer no i després sí, eh? Sí, però no sóc creguint tant. Vale, no fora. Però és curiós de d'altres maneres que jo us vaig parlar molt bé d'aquesta pel·lícula que la vaig veure perquè després al sortir del cine vaig sortir molt impressionat, vaig mirar crítiques i realment tota la crítica en general la posava pels nòmuls. És a dir, no entenc que a Hollywood l'hagin donat tants premis perquè em porta ja recollits molts premis de molts llocs. Potser de les coses més interessants que hagi guanyat l'Òscar és que no està dintre de la indústria cinematogràfica de Hollywood, sinó que és una pel·lícula feta, em sembla que en parlava... 5 milions de dòlars. Sí, en parlàvem l'altre dia amb molt poc diners en comparació amb el que... En té l'aire, quan la veus... Fa pensant la que comentarem, és a dir, que tenen coses d'estil, etcètera, per tant, ja dic que és una pel·lícula que us agradarà. Jo estic segur que si us ha agradat la d'avui, que la vau recomanar a vosaltres per veure i em sembla bé que l'haguem vist, em sembla que si la veieu l'altra us agradarà. És una pel·lícula que em sembla que es mereix, per mi, des del meu punt de vista, es mereix... Per mi està molt per sobre l'Alalant, perquè l'Alalant pot ser divertida, t'ho pots passar bé, etcètera, però això és una pel·lícula d'una certa qualitat, és a dir, que té qualitat i l'Alalant, doncs, bueno, poden ser coses o divertides o el que vulgueu. Vostès que heu vist Moonlight, m'ha nascut, l'actor de reparto, el Marc de Sala. Sí, també. El que fa, el preceptor d'ell, com si... Sí, sí, sí. Destaca espectacularment. És a dir, vas veient la pel·lícula... Però tothom, eh? Perquè el nen petit, el nen petit, quan surt aquest personatge, ho fas... Té uns ulls, aquell nen, uns ulls que posa la càmera allà i és una cosa magnífica. Magnífica. Jo sabia que estava nominat aquest i desitjava que guanyés, perquè és que ho fa molt bé. A més, és un actor desconegut, en certa mesura, un actor que ha fet poques coses, o que ha fet poques hores, ha fet molt com a secundari. I, per tant, en canvi, la pel·lícula destaca. És a dir, quan surt ell, veus que omple la pantalla, només ha sortit, només la seva cara. A més, són uns primers plans, tot ells són uns primers plans molt duros, eh? Per ser un senyor que fa cine, que comença cine, i que és jove, perquè és molt jove, igual que el de... També el de Badalá, que és molt jove, el diuen que és el xicot més jove que ha guanyat l'Òscar a Hollywood, doncs està molt bé. Francament, és una pel·lícula que, per mi, es mereix realment que li donessin el premi. De les altres coses, bueno, continua, si és que no has acabat, només volia... Perquè, clar, és una pel·lícula, quan jo la vaig, no la volia anar a veure perquè pensava que era racista i d'homosexuals i pensava, i serà tot el que diuen sempre totes aquest tipus de pel·lícules. I sorprenentment, no és cap de les dues coses. No és cap de... No, va per una altra banda. Va per una altra banda. Bueno, ara la mirem. Vull dir, quan pugueu, la mireu. Alguna cosa més dels Òscar? Alguna cosa més, un comentari abans de passar a les pel·lícules com aquesta? Tu n'has vist alguna cosa, Jaume, el que vulguis comentar? Bé, jo vaig veure com enxeria. I què tal? Ah, que se la posaven bé, no? La deixaven bé, sí. I què tal? No mata. Hi ha gustos de tot, sí. Pel que he vist, hi ha gustos de tot. Jo penso que és una pel·lícula prou complexa. Està bé. És un western, o una versió d'un western. Et fa pensar en el western, naturalment. El que passa, jo, el que m'agrada més és, curiosament, és tot el referent històric que hi ha. O sigui, de la manera que sap retratar, que sap captar, doncs, tota la història des que es va crear fins i tot els americans amb l'eliminació dels indis o bé el surmetre als indis. Aquest matí sentia un comentari per la ràdio, no sé de qui era, perquè m'he agafat així mentre jo estava fent una altra cosa, que deia, diu, veieu com enxeria, veieu aquesta pel·lícula i entendreu com és que el... Ho vaig com a pregunta, per veure si és veritat. Diu, aquest xicot que no sé qui era, deia, veieu com enxeria, perquè veureu, entendreu, perquè el Donald Trump amb unes determinades hàrees guanya. És veritat, això? És veritat. Jo crec que no, però... I en quin sentit ho deia? Suposo que és que... És que jo no ho he entès molt bé, com que no he vist la pel·lícula, no sé a què es referia. Estem parlant d'unes generacions ja que... Tu recordes Fletxarrota? Molt vagabent. Què és aquell d'Ambul Blancaster? Spencer Tracy. Ah, doncs no, no, no. No. Doncs d'aquells grans conqueridors que en definitiva van guanyar... De l'Oest. Sí, de l'Oest. Doncs hem passat a una situació molt diferent. Les vaques ja no s'alimenten, no hi ha prou herba, per dir-ho d'una manera, probablement per tot el que se'ns ha explicat. I això a mi em va venir molt en elament, no? Llavors, què és el que hi ha? Doncs això, que hi ha persones que s'estan fotent ja de gana, per dir-ho d'una manera, no? Però ves per on apareix el petroli, no? Ja. I llavors, com que apareix el petroli... Ah, és l'època del petroli, això. Bueno, apareix el petroli per allà. I si t'haig de dir la veritat, que no vaig estar massa al cas, és quina època és concretament, però apareix el petroli. El petroli fa molt que ha aparegut, eh, ja? Sí, però és un canvi dels Weston Típlic, eh? Sí, sí. Llavors, esclar, què passa? Que aquí tenim, doncs, persones que queden marginades, malgrat que puguin haver tingut, doncs, un context social que ells identificaven totalment i també uns policies i també un policia indi i també, val, tot un seguit de coses, no? Hi ha una seqüència amb una senyora que està així a la carretera, perquè allà hi ha unes autopistes impressionants, no? Una carretera té... És de conya, aquell tros, no? Perquè aquella senyora els està marcant el terreny, diu, i no us penseu que us quedareu amb mi, saps? Vull dir, però és molt, molt important. I llavors acabem anant a parar, doncs, a una idea i a un guió, a canvi a la fi, no? A una idea que, degut a la marginalitat en què determinades persones, probablement perquè venen, perquè d'on venen, hi ha una capacitat per dir allò que en diuen de l'emprenedor, no? I aquest emprenedor, doncs, té una capacitat per fer un seguit de coses, eh? que, en definitiva, han de beneficiar no pas amb ell, a més a més es fa ajudar per un germà que havia estat a la presó, no pas amb ell, sinó a la seva família. O sigui, això em va semblar molt interessant en el context en què tenim. O sigui, fixeu-vos-hi, jo faria una cosa molt elemental. Paterson, que em vaig parlar, del Jim Jarmus, seria la quotidianitat actual, vull dir, de la manera que anem a parar, doncs, a un munt de treballadors que viuen amb una elementalitat absoluta i, en canvi, el començaria, seria una explicació de tot això. I el Jeff Bridges... Com a mínim, una part de l'explicació, no? Sí, sí. El Jeff Bridges, què tal? Bé, el Jeff Bridges, jo el vaig veure... Sí, bé, home, esclar, està bé. I, a més a més, és el... És el posat més sureño, és el més... És el més tejano. Exacte, tejano. és aquest paio que... Que bé, que tota la vida ha fet el que ha fet, que és de policia... Ah, ell és el poli. Policia bo, entre cometes, sí, ell s'ho creu, que és bo, però, esclar, davant de la situació que se li planteja, doncs, la veritat és que acaba dubtant d'aquesta bondat en la qual ell ha estat identificat tota la vida. És un altre, un altre, diria jo, valor que té la pel·lícula que t'ho deixa així, una mica sense massa aclarir-ho, sinó que finalment es confronten i tal. Molt bé. Jo la vaig trobar molt interessant, en canvi, hi ha hagut opinió... Estava nominada, no sé... Estava nominada, perquè aquí estic llegint, quatre nominacions tenia... Millor pel·lícula i tot, sí, sí, no me'n recordo. Millor pel·lícula i tot, oi que sí? Sí, sí, estic llegint... Bé, no m'he d'anar res, no? I el millor actor secundari, el... Sí, el Shannon, no? Sí. No, el Shannon no. No. És que el Shannon és el que et deia que em pensava que sortia també, que surt d'animals nocturnes i que quan me n'estaves descrivint pensava s'assembla molt el paper que fa el Michael Shannon No, el Bridges, el Bridges és el millor actor. Animals nocturnos. El Bridges és el millor actor secundari. Bueno, quan vam fer la pel·lícula aquella, d'aquella noia que el fan cap allà, doncs, com se deia, Valor de Ley? Sí, allò és dels Coen, no? Allò és dels Coen, exactament. Doncs allà ja interpreta un paper a l'altre i de fer molt d'allò, no? Sí, i aquí és com un pas més cap allà, no? Un pas més que té, per mi, la virtut d'enriquir la pròpia història i personatges com ell, no? No ho sé, em va arribar, vull dir, esclar que... No ho deixàvem bé, eh? Vull dir, no ho deixàvem bé, però no ho he vist. No tothom. No tothom. M'ha cridat l'atenció el comentari aquest que ha fet el Joan sobre una persona que parlava sobre els votants d'aquest senyor del Trump, perquè precisament aquest diumenge vaig anar a una petita conferència que es feia ja amb unes naus que han habilitat fa poc, i ara no recordo el nom, com a centre social i per fer moltes activitats. Ja hem fet un primer festival de curtmetratges, entre d'altres el jurat estava l'Agustí Argèlic, el director de filmets i, bueno, va aparèixer allà, vam parlar una mica, però hi havia una conferència que portaven alguns coneguts del Jaume i del Joan també, el Lluís Rueda, Marta Torres com a moderadora, i el Javier Rueda, que és una de les persones que porta ara els umseig. No és el de Bet, a Producciones? Per Rueda on no hi ha mulleres? No, em sembla que és una altra rueda, però és que hi ha més ruedes pel món del que sembla. Aquest és un dels que porta els umseig, sabeu? Allò que ara funciona com una cooperativa, que és un tema superinteressant, que a la CIM va haver una conferència sobre la qüestió i us asseguro que és interessantíssim com ho han plantejat allò. Però em parlàvem precisament com el cinema dels últims anys i com el cinema de gènere també reflectia els possibles votants i de quina manera s'havia acabat decant el votant d'Estats Units i de diferents llocs que en principi fins i tot eren votants demòcrates, com havien pel desencant que tenien, per pensar que Trump era com una mena de figura trash, una cosa alternativa, molt estranya, avui tot plegat, com molt surrealista, que ja ho té això, no? El votant d'Estats Units i de tot arreu he fet, no? Perquè, bueno, si parlem d'aquí ja també estaríem igual. I en relació al cinema es parlava molt de la figura aquesta, de la diferència, de la distància que hi ha entre el món rural i el món urbà. Llavors, com el món rural d'alguna manera, i amb molts exemples de pel·lícules com Deliverance, per exemple, i altres que podíem anar donant títols, havien reflectit sempre la violència que el món rural sentia cap a l'intel·lectual, d'alguna manera, que venia de la ciutat, intel·lectual o no, però persona que semblava que vingués allà a donar lliçons. I tot el cinema de gènere, tota la sèrie aquesta, l'American Horror Story, tot allò, com d'alguna manera reflecteix una cosa que els que som de ciutat, per dir-ho així, moltes vegades no entenem i és aquest agravi comparatiu que poden tenir les pel·lícules les persones que viuen concretament als Estats Units, amb una situació econòmica, cultural, tan diferent i com això pot sobrevenir amb una ràbia com la que veiem en pel·lícules com Les colines tenen ojos, vull dir, la relació amb pel·lícules de terror que jo mai no havia caigut una mica amb la matança de Texas, tot aquest tipus de pel·lícules que dius... Llavors, com si tot això hagués de cop afavorit, s'hagués posat d'acord el fet que hi hagi una mena de bossa de votants i de seguidors d'esquerres, però que han donat una volta de manera així sorprenent al vot aquest de Trump, de tota la zona industrial, de Detroit, Illinois, al voltant, i al mateix temps la gent aquesta, de Pobla, que també ha anat a votar d'aquesta manera, i també la idea que als Estats Units té més tirada o és més fiable una persona que pertany a la gran empresa que un polític en si, perquè al polític ja tots sabem com està la imatge dels polítics, en canvi, una persona que sap gestionar una empresa o moltes empreses, sembla que se li pot donar un vot de confiança, llavors, tota aquesta sèrie de factors que al cinema ho reflecteix molt això. Però no és veritat que només perquè la sap gestionar, sinó perquè ha tingut èxit. Aquesta és la idea. No, no, és l'èxit. Sí, sí, sí. Hi ha una altra cosa que... El seu secret és l'èxit no solament gestionar una empresa. Tu pots gestionar una empresa però si no si no manifestes una gran diferència d'èxit respecte de tots els altres, el lideratge va per aquí, per l'èxit. No, això és un únic. Hi ha una cosa que em va sorprendre molt quan jo vaig estar als Estats Units que vaig... Tenia una cosa de Delta Paz que et permetia anar passant de ciutat en ciutat durant un mes i recordo que em va sorprendre molt uns museus que no existeixen a Europa que són els museus de la gent que ha tingut èxit. És a dir, els grans empresaris, els grans... doncs, bueno, posen la seva vida i mirar, clar, jo em dedicava a veure museus interessants, mirava quin... Les seves fundacions perquè tots aquells fan fundacions que tenen un gran reclam només pel propi personatge. Però vol dir que és això que està... Estic d'acord amb això que està tindent. És a dir que... Si ets un Rockefeller, quan s'ha de ser d'aquestes, tens uns prestigi... Llavors, hi havia determinats museus que només es dedicaven a plasmar les virtuts, avantatges i lletres que havien fet aquestes persones. És a dir, cosa que aquí no passa. És a dir, hi ha una mena de reverència cap al senyor que ha fet diners a base de l'esforç i tota una cultura determinada que aquí no tenim una altra manera. És una altra manera de mirar-ho. I no ho valorem de la mateixa manera. Per sort o per desgràcia. Per sort o per desgràcia. No, no, no. Jo simplement estic dient el que vaig descobrint allà. L'altre tema que indirectament el planteja el Francesc, que em sembla molt interessant i que seria motiu per mi d'altres programes i inclús dedicar-hi potser alguna vegada en centrar-nos en aquest tema, és un tema molt actual en certa mesura que és el tema de la postveritat. És a dir, no sé si seguiu una mica de què va tot això, és a dir, però penso que això ara sortiríem d'avui... I no tenim pel·lícula que digui exactament això. I no tenim pel·lícula que digui això, però penso que és un tema que justament el Trump està jugant amb el tema de la postveritat i que està guanyant segurament perquè jo us ho sabeu. Passa, passa dels periodistes, no van ni a les conferències de premsa i tot ho envia via Twitter, és a dir, que el seu missatge... Ell directament parla amb els seus electors a través de Twitter i no fa conferències de premsa ni fa declaracions en París ni res. I clar, llavors vol dir que la veritat se la inventa ell. Suposo que sabeu que hi ha una nit d'aquesta setmana passada o fa 15 dies que va dir que a Suècia hi havia hagut una matança i que tot estava inventat. Un atemptat i que tot estava inventat. Ni va existir l'atemptat ni va existir la matança ni totes aquestes. I el mateix president o no sé qui és de Suec es va queixar públicament i que diu que està fumat vostè, li va dir. Està fumat vostè quan diu aquestes coses? Bueno, per tant, a mi em sembla que és un tema interessant però me'n dono compte que se surt avui dia del que seria el programa d'avui. Pol, quines pel·lícules vols tu parlar? No, no, jo avui comentava més els Òscar perquè l'únic que he pogut veure és la d'avui, la de Hedi. Joan, acaba d'arribar en Joan Sardà. Vols parlar d'alguna pel·lícula que hagis vist abans de passar a la pel·lícula del mes? Sí, si no heu parlat de fences, doncs és la que... Ah, és la del dense de Washington, no? És la que porto jo aquí a apuntar en un moment. Perdoneu el retard, però el meu poble està impossible amb això del World Mobile Congress. i no hi ha manera d'anar d'un lloc a l'altre. Està en un poble, això? Sí. És el meu poble. Hospitalet? Ah, no, el Mobile Congress és l'hospitalet, eh? No confonguis. Però campen pel meu poble. Ah, van, van. És que és una cosa... A veure, que no trobo... Ah, aquí, sí, home. El dense Washington. Bé, doncs sí. Què tal? És una pel·lícula que és a partir d'una obra teatral que explica la vida d'un afroamericà que no ha tingut sort a la vida. Ell volia ser una estrella del bèisbol i no ho ha pogut aconseguir. Llavors és un... Fa descombre aire, que diríem que és la cosa més baixa, no?, d'un treballador. I més enorable, potser. Bueno, sí, però vull dir, la societat pensa que és la cosa més baixa, però en realitat és una feina absolutament necessària, no?, i sempre hi ha d'haver algú que l'hagi de fer, no? Aleshores, doncs, bé, la pel·lícula està dirigida pel mateix d'Ansel Washington, jo trobo que no se'n surt. No se'n surt com a director? Com a director, no. Com a director, no. Vull dir, com a actor, és, bueno, és una màquina el tio, no? Sí, perquè com a actor és difícil de... Com a actor, sí, sí, sí, sí, i a més, té de parella la Bayola Davis que ha guanyat l'Òscar i, bueno, la Bayola Davis és una cosa absolutament indiscutible, no? Com a actor, el Dansel Washington sembla que vulgui batre el rècord d'haver qui diu més paraules en un segon, no? Vull dir, hi ha vegades que en diu set en un sol segon, és una cosa, sembla una metralladora humana. I diu algo? Sí, sí, sí, amb els accents que posen, no? A més, l'hi entén tot, eh? Vull dir, és una cosa però tremenda, vull dir, el tio jo me'l veig a casa seva estudiant-se-l'hi jo, memoritzant-lo i després, bueno, posant-lo a una velocitat a tot gas. És una cosa... I t'he sentit amb el personatge, això? Sí, sí. Ah, sí? Sí, sí. És que em sembla, no és aquesta que està basada en una obra de teatre... És una obra de teatre, però que és un dramón, eh? Realment, vull dir, sembla un serial d'aquells de Sautier Casaseca de quan jo era petit, vull dir, amb unes sorpreses... De Riera també. Sí, sí. Sí, no, vull dir... De Riera. I llavors, doncs, passen allà unes històries gairebé increïbles i etcètera, i no ho sé, vull dir, potser, si hagués hagut un altre director, li hagués tret suc a la qüestió, no? Vull dir, però visualment, la pel·lícula és que no és res. Aleshores, vull dir, tot es confia en els diàlegs i arriba un moment... I el diàleg té consistència com a diàleg? Aleshores paraules, ja ho he dit. No, però bueno... Una consistència... Una consistència de serial. Tampoc és que sigui allò... una cosa d'alçada, no? Vull dir, perquè és clar, tots els que surten són gent de classe baixa, vull dir, tampoc poden fer allà... recitar gaires grans coses, no? Bueno... A més, a més els anys... No, no, vull dir, tot és una qüestió domèstica i tal, vull dir, el fences aquest són les tanques que ell posa al voltant de la casa, però esclar, vull dir, també és una metàfora de les tanques, de les barreres que tenien els afroamericans en aquell moment i tot això. A quin moment està? Els anys 50. Els anys 50, ara ho veig. Sí, sí, sí, i llavors, doncs, bueno, hi ha els temes de l'adulteri, de la pobresa, de la mort, de la família, vull dir, tot una mica així, xafadet, no? Vull dir, perquè la gent no ho pugui entendre i tal, i no ho sé, vull dir, realment, la pel·lícula de Sepa a més és molt llarga, vull dir, dura més de les dues hores i francament... 139 minuts, sí. Sí, sí. Hòstia, amb tot el text callat, el guió devia ser de 800 pàgines. de Déu. Tremendo, vull dir, l'autor de l'obra va col·laborar amb el guió, però vull dir, abans de fer la pel·lícula ja es va morir, perquè ja no devia aguantar l'esforç de muntar un guió de gairebé tres hores, no? L'obra de teatre l'havia fet el mateix d'Insel What's i la mateixa i la mateixa veiola d'Inse. Home, que per cert, cal destacar que el documental que ha guanyat els Òscars, el de l'Ojota Simpson, dura unes vuit hores. Sí, sí, que és la pel·lícula més llarga del... Han anat per feina aquest any. Sí, sí. Caram. Bueno, hi ha la famosa pel·lícula que hi ha que van posar en un museu que durava 24 hores. No, hi ha una que durava com dues setmanes, que és la del museu, jo crec que és aquesta que dius que eren dues setmanes. i l'Albert Serra també a la documenta de Càssel va fer una cosa que durava vuit dies o jo què sé i sempre era diferent, no? És que, no sé, avui dia tres hores... Tant per tant, et veu rins la teva pròpia vida i vas fent, eh? Bueno, escolta, estem ja menjants amb el temps. Si hem de parlar de Hedi, penso que podíem entrar. L'has vist, Joan? No, no l'he vist. No he pogut veure-la, no. Vale, vale. Bueno, aquí comença, aviam. Jo, deixeu-me dir-me. Sí, doncs vinga, digues. Perquè a mi em feia man d'anar-la a veure, Francesc. Bueno, però s'ha de confiar, s'ha de confiar de vegades. Va proposar l'Antides i que era tres hores, tres hores, tres hores dos. Ah, no, això no sé si hauria sobreviscut. Jo vaig donar moltes opcions. Molt bé, però jo també em sento corresponsable perquè jo vaig triar Hedi de totes les teves ofertes. Bueno, perquè les altres eren espanyolades, així. Vull dir que jo ho entenc, eh? No, aquesta va ser posterior, la proposta. I ja havia agafat Hedi i vas dir no me la canvieu. No me la canvieu. Ah, sí, Vigues per via. Hedi pot ser pitjor que una espanyolada. Bueno, Hedi, 100% d'Arden. És una pel·lícula dirigida per Mohamed Ben Atia, que jo no sabia gaire res d'ell. Bueno, és que és la primera pel·lícula d'ell, eh? És l'opera prima. Bueno, sí, sí. Ah, sí que ho havies dit que tenia el premio aquest. Sí. Llavors, és una pel·lícula que és d'aquest any, l'any passat, del 2016, passa a Tunísia i és la història d'un personatge d'una família relativament benestant amb una mare estranyament potent, dirigista i agobiant, que mana molt, que mana excessivament, que té dos fills, un fill que s'ha anat a viure a París i aquest que és un noi de 25 anys. Aquesta és la fase. Aquest noi és un noi relativament feble, tímid, no exactament, però està ben bé aclaparat per aquest tipus de mare. És la Tunísia de després dels atemptats a l'hotel després de la revolució dels anys 2010. A primavera, ara. A primavera, després de la primavera, ara. I per tant, està en una situació de molt baixa oferta, que no té turisme, que és del que ha viscut durant molts anys i tenia una certa importància, tenia uns, té uns grans hotels a tota la costa mediterrània. Era, d'aquesta banda, potser, el millor hoteleria de tota aquesta, de tota la banda nord d'Àfrica, més inclús que el Marroc o, bueno, tant com el Marroc, però Tunísia havia tingut el Ben-Gurion durant moltíssims anys que sí que va fer allà una oferta turística i ja la va començar molt important. Què ha passat? Ben-Gurion no, Borgiva. Ai, perdó, sí, Ben-Gurion és el jueu, perdona. És el realiar. Borgiva, Borgiva, tens tota la part de Déu. Hamid Borgiga. Sí. Borgiva. Borgiva. Però que ell és de, de, de Sant Déu, vull dir que és francès de dintre. Sí, de cultura. De cultura francesa i per tant Tunísia té en aquest aspecte una oferta d'aquest tipus de món d'una alçada europea. Sí, sí, sí, perquè va ser colònia de França fins al 56, fins al 56. Sí, molts anys, molts anys. Llavors, com a mínim l'indústria turística se suposa que funciona a nivell europeu. Sí, però, sí, però el que li, a la pel·lícula el que mostra és que una baixa de l'oferta turística ha hagut... perquè hi ha hagut l'atemptat i per tant estan patint. I estan patint. Llavors, aquest és el context concret en què està situada la pel·lícula. En aquest context, aquest nano li arreglen un casament amb una noia que és les famílies ho arreglen aquesta cosa que té de l'islam del món àrab i en aquesta mateixa època ell coneix una noia que està fent d'animadora d'un hotel que té molt baixa oferta perquè es veuen allà quatre persones i per això et dic que sí que és un moment baix del turisme que era el que li donava un potencial extra a aquest país. Llavors, la història està ben vist perquè és la seva feblesse en un moment d'una tunícia sense futur i això sí que està molt ben vist. Els personatges tan ben creats tant la mare el germà ell les dues noies la noia que li han arreglat el casament i la noia que ha triat marxar marxar a un món sense expectatives perquè ella se'n va a França a fer la mateixa feina però amb cap expectativa perquè ella mateixa diu que té 30 anys i quina expectativa té si és una animadora d'hotel això que és i realment tu acabes visquent que és un món sense horitzons tot i ser una família benestant i una família molt per sobre de la mitjana que deu haver-hi a Tunísia i això està extremament ben vist està ben vist el personatge del noi no dic al final però inclús al final és extremament coherent amb el propi personatge d'aquest noi qualsevol altre final i sorprenent al final però jo un 10 pel personal perquè fa pensar al final aquell fa pensar sí per tant jo a mi m'ha agradat aquesta pel·lícula tu l'has vist o no? jo l'he vist l'he vist i no et semblava bé el final? a veure és que és un és un final una mica esperat no? jo per mi sí jo m'espera més que res perquè m'esperava una acció així per un personatge com el que t'estan pintant un personatge aviam jo no tenia mentalment un context molt clar de la història però jo quan l'estava veient veia un personatge no només personatge bastant derrotat que després fa també el discurs aquell a la mare allò de tu m'has fet tot això tota la vida viscut a l'ombra és una petaleta allò és una petaleta al final és un personatge és que és això és un nen d'aquesta femceble el que és capaç d'arribar a fer és una petaleta i aquí ve el tema jo crec que el personatge de la noia de l'animadora el veig més com un personatge quin subtítol tenia aquí a Espanya Hedi Viento de Libertat o alguna cosa així sí una cosa de llibertat és veritat una vindona més que és el soplo de llibertat comentàvem el tema dels títols però és aquest punt és aquest personatge arquetípic de moltes pel·lícules d'aquestes que quan un dels personatges és algú molt molt vago diguéssim algú molt d'una forma negativa sempre hi ha un personatge que és el més lliure és un personatge que jo com ho entenia era un personatge que diu mira avui estic aquí demà estar allà i demà passar no sé on però com més però ella n'és conscient que això no és res com a futur és més gros que això jo podria introduir alguna cosa és a dir a mi em sembla que la pel·lícula és molt més profunda del que aparentment pot semblar crec que té un ritme extraordinari és a dir és una pel·lícula sent intimista com és que està analitzant una sèrie de personatges té molt de ritme amb les imatges com estan col·locades i estem acostumats a veure films sobre la repressió que pateix la dona a l'islam i la novetat aquí és fer-nos veure que la repressió també afecta a la part masculina crec que el conflicte de la pel·lícula en alguna mesura està entre deixa-me un moment no és tan repressió com està aclimatat a unes normes insuperables però no és repressió bé entén la idea entén la idea la idea no és que a les dones sí que hi ha repressió bueno entenem la idea que ell en certa mesura és a dir hi ha un conflicte a la pel·lícula entre tradició i modernitat això sí i llavors resulta que ell ve de la tradició que la mare li fa tot que és veritat que és un nano doncs no molt és una mica feble comparat segurament amb el seu germà però el nano a mesura que avança la pel·lícula i arrel que coneix aquesta noia que simboliza la modernitat ell vol fer una revolució ell vol canviar vol fer coses diferents l'altra cosa és en aquest conflicte tradició modernitat què pesa més al final és a dir amb ell què li pot pesar més perquè el problema que té que fa que no es decideixi a marxar és que a alguna mesura el món que li ofereix la noia no queda clar no és res però això és un personatge acomodat és un personatge negatiu de principi i fi jo de fet esperava que hi fes la decisió final més que res perquè és el que s'escapa més dels seus esquemes jo ho trobaria normal però fixa't també podia haver sigut si ella hagués sigut més si l'oferta si l'oferta no no no si l'oferta com diu ella o un final boig si l'oferta hagués sigut més consistent és a dir en lloc d'aquella no li ofereix res que li pinta doncs que que bueno que ja veurem ja improvït fins i tot ella té un punt de derrota sí ella té un punt de derrota ells dir el mateix només dic que és un personatge que de principi a fi tot i que intenta fer aquesta mena de revolucions que ho dieu però és un personatge que sempre jo crec que segueix la corrent i hi ha un moment en el moment ell sempre està com pobret i en el moment que s'adona que hi ha una dona a part de la que li han triat que li interessa de fet apura fins a l'últim moment perquè quan li diu en aquesta animadora el tipus hòstia que m'he de casar li diu dos dies de la boda i a la boda també li diu el mateix jo crec que escanya escanya la realitat fins al punt que la decisió que ja ve no l'hagi de prendre el personatge feble és inesperat justament per ser feble això no penso que no ell en realitat és una persona és una persona que te la pinta de la teva manera des del principi com és i que tu vius la seva diríem tot el món aquell que després en un moment ella es denuncia l'opressió diguem-ne opressió opressió del seu germà de la seva mare etcètera tu entens que allò és veritat jo conec molta gent que li ha passat això i no d'aquell món sinó del món actual és a dir gent que potser han tingut la meva família és a dir han tingut un germà que no sóc jo vull dir una altra família que té un germà i que aquell germà era meravellós i l'altre que era una merda i aleshores que aquest que era una merda per la mare per exemple en aquest cas en algun moment s'ha donat compte que allò era injust que no era veritat que fos una merda és a dir llavors en alguna mesura això tot això la pel·lícula hi és el personatge hi és per mi un personatge és molt consistent i com deia abans mostra com no únicament estan agafades les dones per la cultura de l'islam que els fa que estiguin compromeses per casar-se hi ha moments hi ha molts moments per exemple ell quan va amb la nòvia amb la nòvia no es pot fer ni un petó i en canvi l'altre li suposa la descoberta de tot de ser lliure de poder fer qualsevol cosa que no ha fet el libertinatge no ell no s'oprèn com un libertinatge no s'oprèn com un libertinatge no no jo no crec com una cosa quan la va veure amb ella la nòvia després d'haver estat amb ella vol el mateix i la nòvia no l'hi accepta per tant no és que vulgui el libertinatge no vol simplement tenir una relació que no sigui tan freda tan distant una relació a la que aspira i punto jo només dic que el trobar un personatge durant tota la pel·lícula és així molt ambigu no és ambigu molt que es deixa portar que es deixa portar sí que es deixa portar sí i que es deixa portar però que vol refer la revolta i que en aquest sentit veus entens per què es vol revoltar sí és a dir ell es vol revoltar jo dic que la justificació està al final final de tot exactament fins al final de tot tu veus quina justificació l'única justificació que et dona la pel·lícula i el personatge és quan ell li diu de tota la mare al final és l'únic és el moment que et posa en context però que la pel·lícula des del meu punt de vista va molt més enllà del que està reflectant els personatges jo penso que està parlant de Tunísia Tunísia és un país de 10 milions jo estic d'acord amb això és un país de 10 milions de persones ara és un país relativament petit on va néixer com es diu la primavera àrab va néixer allà el 2010 al desembre comencen allà que és la més a mi unes coses que m'agraden molt de la pel·lícula m'agraden molt és que és un país mediterrani és a dir hi ha moments en què veus que estan per allà i és la més moderna de tot l'entorn amb distància veus que allò que està vivint allà ho podem viure a la Costa Brava o qualsevol poblet d'aquí de la costa és a dir que hi ha un mar determinat i la gent que està a les terrasses allò és exactament igual de la forma que parla la mar aquella uns anys enrere podria ser perfectament Espanya el que passa que aquí no tenim la càrrega importantíssima de l'islam que té allà un pes decisiu però a mi em sembla que la pel·lícula està molt aconseguida és a dir, ell jo crec honestament que es mereix l'actor que li van donar el premi el premi de millor actor de la Berlinale de l'última Berlinale crec que s'ho mereix crec que l'actuació hi ha uns silencis a la pel·lícula brutals i aquells silencis t'estan dient tot el que li passa al personatge i t'arriba i t'arriba el que t'està dient llavors jo penso que és sincerament és una gran pel·lícula és a dir per ser la primera pel·lícula per ser una primícia per ser la primera pel·lícula que fa aquest xicot un xicot que es bo que és jove que és de Tunísia i que a més a més ve del món àrab una primera una primícia és una altra cosa una primera però escolteu és que és això jo penso que la pel·lícula és una metàfora en realitat d'això que comentes de l'estat en què es troba al final aquest en realitat si us fixeu aquest noi es queda sense res absolutament és el país ell representa el país no pot anar a un altre lloc i allà tampoc no té res perquè ha deixat de banda la noia també representa el país la noia que marxa també representa el país perquè és marxar i continuar sense expectatives sí, sí són diferents representacions jo us volia comentar un petit detall d'un article que he llegit fa no gaire d'una noia que vaig conèixer precisament diumenge i en aquesta conferència que us deia de la Sabrina Rodríguez es diu que us recomano que busqueu la seva pàgina Meta Realitat és Meta Realitat en castellà es diu que parla sobre la Kamala Khan que jo no sé si el Pol que és més aficionat al Marvel i tal personatge Kamala Khan del món de Marvel que és l'única dona musulmana dintre del món de Marvel un personatge molt petit que passa molt desapercebut però que parlo d'aquell perquè té molt a veure amb aquest món que parlem de l'islam i és una dona de la qual ella fa un comentari la Sabrina Rodríguez fa un comentari que m'ha semblat que tenia molt a veure amb aquesta pel·lícula i és que tenim la idea que és molt més versemblant que una comèdia romàntica que veiem passi a la realitat que una pel·lícula de superherois però en realitat una pel·lícula romàntica una comèdia romàntica una obra romàntica és igualment increïble no té cap mena de sentit igual que una pel·lícula de superherois i el que demostra aquesta pel·lícula Hedy és això aquí no hi ha cap mena d'irrealitat aquí és la realitat mateixa i és la poesia feta a personatges llavors tota la dinàmica de la pel·lícula que és vosaltres dieu que no esteu d'acord però és Germans d'Arden 100% la pel·lícula perquè tot el que han fet els Germans d'Arden era agafar també la realitat de la societat francesa i extrapolar-la amb un personatge concret que si és Rosetta que si és el fill que si és d'allò i parlar al cap i a la fi no de personatges sinó del que està passant en el país de la desestructuració i bueno em sembla que se'ns acaba gaire bé el temps però bueno si voleu afegir alguna cosa però bueno està molt bé que ens hagi agradat molt aquesta pel·lícula precisament els Germans d'Arden seran demà demà sí senyor la filmoteca presentant en el seu cicle demà hi ha un passi de premsa en un altre lloc també però a la filmoteca també hi seran perquè a les 8 demà seran a la filmoteca presentant la filla en Coni que és l'última pel·lícula que han fet i recomano molt la programació d'aquest mes de la filmoteca perquè hi ha joies increïbles ens hem encarregat el temps ho deixem per la setmana que ve jo la setmana que ve no tinc clar què farem però és possible que vingui un conegut que tinc que vol parlar d'estudiar més enllà dels 40 anys per tant si no fem una altra cosa que podria ser que parléssim a continuació vindria aquesta persona i parlaríem d'una persona que ha estudiat més enllà dels 40 anys que bé i treballar més dels 50 que això era el corredor el currometratge molts temes interessants vinga fins la setmana bien adeu bona nit adeu