Cinema sense condicions del 28/2/2017 — Òscars 2017, Moonlight vs La La Land, Hedi, Comancheria i Fences: cinema, política i postveritat

Resum general

Programa centrat en els Òscars 2017 i el duel Moonlight vs La La Land, amb una anàlisi profunda de Moonlight i una discussió extensa de la pel·lícula tunisiana Hedi. També es comenten Comancheria (Hell or High Water) i Fences, i s’obre un debat sobre cinema, món rural, postveritat i el fenomen Trump. Tancament amb agenda dels Germans Dardenne a la Filmoteca.

"Moonlight no és una pel·lícula amable"

"Hi ha uns silencis a Hedi... t'estan dient tot el que li passa al personatge"

• Principals eixos:

- Òscars 2017: gala més austera, polèmica de l’últim sobre, repartiment de premis i interpretacions. - Moonlight: retrat de la feblesa i la identitat en tres etapes; cinema lluminós i emotiu; excel·lent fotografia i interpretacions. - Hedi: tradició vs modernitat en una Tunísia post-Primavera Àrab; metàfora d’un país sense horitzó clar; realisme proper a l’estil Dardenne. - Comancheria: western contemporani que captura el context econòmic i social (marginació, petroli, llei i ordre). - Fences: adaptació teatral molt dialogada; grans actors, però posada en escena poc cinematogràfica. - Postveritat i política: el cinema com a reflex de la fractura entre món rural i urbà, i la percepció d’“èxit” en el lideratge.

Temes principals

Òscars 2017: gala, polèmica i premis

• Gala percebuda com més senzilla i austera.

• Debat sobre l’error final del sobre: alguns apunten a muntatge deliberat; majoria ho veu com un desprestigi per a l’organització, no planificat.

• Interpretacions:

- Crítica a l’Òscar de Casey Affleck (Manchester by the Sea) per interpretació “massa continguda”. - Defensa de Ryan Gosling (La La Land) com a actor més versàtil en aquest cas. - Emma Stone divideix opinions personals, però és reconeguda com a estrela del moment.

• Moonlight vs La La Land:

- Es valora que Moonlight és superior com a cinema i mereixedora de l’Òscar a Millor Pel·lícula, malgrat ser menys “amable”. - La La Land és vista com festiva i popular, però menys substancial.

• Reconeixement a Mahershala Ali (Millor Actor Secundari) per una presència que “omple la pantalla”.

• Tangents: comentari crític de La Gran Muralla (Zhang Yimou) com a blockbuster allunyat de l’autor.

Moonlight: anàlisi

Clau temàtica i posada en escena

• Basada en una obra teatral, ambientada a Miami, d’imatge lluminosa malgrat el to melancòlic.

• Estructura en tres etapes (Little, Black, Chiron): la història de la solitud del diferent i la construcció de la identitat.

• No és cinema “militant” sinó un relat sobre la feblesa, el creixement i la dignitat.

• Fotografia i música excel·lents; primers plans intensos; interpretacions destacades (mare del protagonista i el mentor interpretat per Mahershala Ali).

Comancheria (Hell or High Water)

• Western modern amb fort component socioeconòmic: decadència rural, sequera de recursos, aparició del petroli, bancs i marginació.

• Jeff Bridges brilla com a policia veterà tejà; el film qüestiona la noció de “bondat” i la llei davant la precarietat.

• Convida a entendre per què determinades zones van votar Trump: ressentiment, pèrdua d’oportunitats, ruptura amb el relat èpic del “conqueridor de l’Oest”.

Fences

• Adaptació teatral dirigida i protagonitzada per Denzel Washington, amb Viola Davis: grans interpretacions, però posada en escena estàtica i molt verbosa.

• Temes: classe treballadora afroamericana als anys 50, família, adulteri, mort i tanques (metàfores de barreres socials i íntimes).

• Pel·lícula llarga i de base teatral: el guió i el diàleg sostenen l’obra més que el llenguatge cinematogràfic.

Hedi: context, personatges i lectura política

Context tunisí

• Tunísia post-Primavera Àrab: caiguda del turisme després d’atemptats; país petit (uns 10M hab.) amb forta empremta francòfona.

• Òpera prima de Mohamed Ben Attia, produïda pels germans Dardenne. Premi Millor Òpera Prima i Millor Actor (Berlinale).

Conflicte central

• Tradició vs modernitat: Hedi, jove timid i aclaparat per una mare dirigista, entre un casament concertat i l’amor amb una animadora d’hotel que encarna la llibertat però també la incertesa.

• La repressió de rols també afecta els homes: normes socials rígides, expectatives familiars i religioses.

Personatges i actuacions

• Retrats coherents i matisats (mare, germà, promesa i amant). L’actor protagonista destaca per silencis eloqüents i presència.

Metàfora del país

• Hedi acaba entre dos mons sense un horitzó sòlid: metàfora d’una Tunísia que no pot marxar ni quedar-se amb garanties. La noia que marxa a França també encarna una fuga sense expectatives.

Estil i influències

• Posada en escena intimista amb ritme, càmera propera als personatges i realisme moral proper als Dardenne, però amb veu pròpia.

Postveritat, món rural i lideratges

• Debat sobre postveritat i comunicació política directa (Twitter) que altera la mediació periodística.

• El cinema de gènere (de Deliverance a l’horror rural) reflecteix la fractura rural-urbana i la percepció d’agravi comparatiu.

• Als EUA, pes de la cultura de l’èxit i reverència a l’“emprenedor” com a model de lideratge.

Apunts finals i agenda

• Recordatori del cicle dels germans Dardenne a la Filmoteca (presentació de “La fille inconnue”).

• Tancament amb anuncis de futurs temes i convidats.