Oscars 2018, ‘IPIS’ i el canvi de paradigma: Netflix/HBO/Amazon, amb crítica d’En la sombra

Cinema sense condicions Hola, bona tarda, aquí estem com tots els dimarts cinema sense condicions per parlar-vos de cinema del cinema que us agradi i del cinema que us hagi arribat últimament A més venim d'un cap de setmana intens Exacte, exacte Un cap de setmana ple de... De conteixements De conteixements I el principal és això que escoltem de fons que és la gran gara de cada any que al final ve a ser els Òscars I a més en aquest any amb bastant igualat No sé si vau arribar a veure Jo no els vaig veure, no però el que he llegit el que he llegit tothom Hola a tothom Sí, jo també, el mateix Els Òscars Els he seguit en diferit En diferit Bé, és que clar, són hores intempestives que aquí a Espanya potser ens agafen una mica a contrapeu Però... Jo crec que ha sigut una... No sé si esteu d'acord amb mi però ha estat una gala bastant bastant igual en el sentit que el màxim de premis en siguen 4 per una única pel·lícula i hi ha un triple empat de 3 Repartit Bastant repartit Però ja no sé si és per les qualitats o perquè tothom havia de treure alguna tajada No hi havia tampoc no hi havia un un favorit molt clar sembla, dóna la sensació i des d'un punt de vista d'espectacle jo crec que ha sigut una gala bastant no diré fluixa però sí bastant Sí, jo crec que bastant fluixeta perquè... No mediocra tampoc però com molt a veraix molt normaleta Bé, a veure, et diem que som cinema sense condicions Exacte Hem entrat molt fort Exacte Bé, i ara mateix en el micro principal en compte del Joan Moros que crec que està de camí Estem aquí, exacte Està la Carme i avui com a... Convidat perquè ens en parli amb tu del tema que teníeu previst Sí, sí, el Ferran Pujol Hola, bona tarda I jo al darrere dels micros Molt bé Ai, el darrere del taula i de tot Llavors, sí que és veritat que ha sigut una gala dels Òscars bastant, bastant... Bueno, senzilla tampoc sé si és la paraula però potser sense massa sorpreses tot i que la gran preferida probablement per nominacions era la forma de l'aigua Jo no l'he vista o sigui que justament no en puc parlar massa El Guillem del Toro també he de dir que potser no és el director que jo m'agradi molt però els que els agrada clar, el que els agrada segurament he vist les crítiques que en general la deixen molt bé però però jo no és un director que pugui entusiasmar-me amb ell jo sóc bastant seguidor del Guillermo i... Parla en tu que en sabràs més No, no, és que precisament aquesta no l'he vist perquè no m'ha cridat l'atenció i per el que tu Pol sí que l'has vist Jo l'he vist I què en dius tu? I a mi a veure, a mi el mateix que tu dius Carme és un director del qual em costa una mica entrar sobretot un cinema aquest cinema la fantasia a vegades em costa una mica però sobretot aquesta fantasia que porta ell cap a un extrem molt alegòric política a vegades també, no? I a mi no m'acaba d'agradar sí que és veritat que L'Aberinto té els seus... L'Aberinto de Fauna Sí, té les seves coses que m'agrada però aquesta em va semblar massa jo l'estava veient i dic és que a mi sembla que sigui l'Amélie o sigui hi havia un component tan romàntic i extremadament naïf però crec que crec que alhora crec que s'ha abusat com passa molts cops s'ha abusat d'una publicitat extrema en una... aquesta pel·lícula s'ha... bueno ho veies a tot arreu tothom en parlava i que al final doncs això és el que genera i a mi em recordava bastant el fenomen que vam tenir l'any passat una mica amb l'Ala Land des d'un punt de vista d'aquest cinema ultracomercial que el que busca... Ultracomercial i que està tan turpadejat per totes bandes que quasi no te'n pots sostreure jo que la vaig veure a l'Ala Land molt després per dir-te un any després d'haver-la estrenat perquè no em feia massa il·lusió i la veia amb objectivitat perquè ja feia tant de temps i havia parlat tanta gent que ja estava desinflat i hi havia coses que em van agradar i coses que les vaig trobar tan suada i tan... tan... tan lo de sempre que penso... que al final que són els Oscars perquè d'aquesta banda... I em temo que amb aquesta hi passi una cosa amb un altre territori perquè efectivament el tipus del Guillermo del Toro no és aquest però si tu a sobre em dius que és una mica naïf en aquest aspecte clar jo això no ho sé perquè ell normalment no fa una cosa així no? Evidentment no és tan naïf com el personatge que potser interpreta Amélie però que em refereixo que és un tipus de pel·lícula molt buscat aquesta part tan romàntica però que ho hem vist també amb altres pel·lícules tipus Avatar que al final és dos personatges que estan tan contraposats que han anat a l'amor repeteixo no l'he vist encara però el que he sentit de tu Pol i el que he llegit tant les crítiques bones com molta gent que m'ha dit és que en realitat no tant Guillermo del Toro és un home que fa pel·lícules fantasies amb molta alegoria i sí que creu és un paio bastant positiu i no el punt naïf l'ha tingut sempre però a vegades acostuma a ser com una miqueta més reivindicatiu amb les coses l'espinazo del diablo la mateixa l'abrito del fauno i a mi em dóna la sensació que amb aquesta ha sigut com molt condescendent amb el bon rotllo amb el que tot sigui molt agradable però clar repeteixo l'hauria de veure i per mi no era la preferida inclús de l'acadèmia diria a mi tres anuncios a les afueres crec que potser jo també jo també aquesta sí que l'he vista i aquesta em sembla una pel·lícula més encertada a mi em fa arribar a la conclusió que aquest any els Òscars i per això dic que ha sigut com una miqueta desinflada la gala perquè amb tot el moviment del Me Too hi havia com moltes coses a tenir en compte aquest any les reivindicacions racials ja tenien prou espectacle les racials les de sexe totes aquestes lluites i al final han quedat com molt tapadetes en canvi sí que han sigut un repartiment de premis molt polítics ha sigut la gala llatinoamericana sí bueno i inclús guanyant que jo crec que va ser poques sorpreses hi ha hagut perquè els tècnics els experiments tècnics sí que se'ls han dut les pel·lícules tècniques Blade Runner i el Kerke però potser la gran sorpresa com a mínim personalment quan ho vaig escoltar en directe era el de Deja-me salir aquesta va ser la sorpresa perquè ningú s'esperava que guanyés ni quasi me n'en recordava de la pel·lícula va ser una gran pel·lícula bueno és una gran pel·lícula jo a mi aquesta em va agradar moltíssim i la interpretació però em va sorprendre inclús quan la van dir vaig pensar quina pel·lícula és va ser molt curiós quina pel·lícula era ara comentaves això que va haver-hi molta publicitat de la forma de l'agua potser és que és de les últimes això també es nota molt en els Òscars no sé per què evidentment temes comercials però les pel·lícules que van als Òscars normalment s'estrenen més cap a finals d'any o inclús principis perquè bàsicament perquè te'n recordis d'un Kerke per dir alguna cosa clar perquè ja no parlàvem del Nolan feia moltíssim bueno han arribat els nostres compars el nuclí demanem disculpes és que hem tingut un problema tècnic i no hem pogut ho sento jo jo sé si ho heu presentat bona nit bona nit com podeu veure estàvem parlant dels Òscars em sembla molt bé em sembla molt interessant tot i que és el que cal el que deia cada vegada no sé que són menys interessants amb moltes coses que passen que a vegades són t'esperes que passin cosetes també no sé si coincidiu les pel·lícules de aquest any estaven bé però tampoc hi havia la gran pel·lícula potser la passió d'aix la sensació que he tingut és que la pel·lícula més gran és això d'altres anuncios a les afueres des d'un punt de vista cinema d'acadèmia i en canvi doncs això la forma de l'agua jo Toña em sembla que ha guanyat l'actriu secundària secundària i és no sé no hi havia com allò que dius grans pel·lícules aquesta és d'Òscar segur clar però és que abans comentàvem justament amb el Ferran comentàvem clar hi ha pel·lícules o sigui no és que aquest any no hi hagués nivell sinó que s'han quedat moltíssimes pel·lícules fora és a dir vaig a Bad Mother jo encara no entenc per què no estava o sigui el problema amb Modern és que no s'està i en canvi n'hi havia d'altres jo per exemple el diumenge vaig veure Lady Bird no sé si i que la Greta Getsuit i tampoc crec que hagi d'estar res perquè és que realment és una pel·lícula dolenta és que és dolenta i llavors resulta que és una pel·lícula que està nominada no l'he vist molt mediocre molt mediocre molt mediocre i resulta que dius per què l'han nominat aquesta pel·lícula quan de fet com deies dur molt bé hi ha coses molt més interessants però no en tinc ni idea suposo cada vegada més tinc la sensació que és per raons comercials com que hi ha una pel·lícula que potser no hi ha forma de vendre-la o d'allà doncs li poses uns quantes nominacions que després tampoc li dones cap premi i l'has promocionat i la gent l'anirà a veure jo no sé si us heu presentat ja esteu sí nosaltres estem aquí doncs bueno ha arribat a ja em sento la primera fase ja he fet la presentació aleshores la segona part també no sé si ho he explicat quin és el tema que avui tenim ja tenim dos coses tenim dos coses molt interessants una és que tenim aquí la presència que ja sabeu del Ferran Pujol que l'han presentat i del Pol Digler que sé cada setmana perquè sempre està darrere darrere els vidres i controlant-ho tot des del punt de vista tècnic doncs tenim dos coses interessants una és que ells s'havien compromès o havien dit que els faria molta gràcia parlar a la segona part del programa com fem sempre de les plataformes diríem de televisives les plataformes mediàtiques de contingut televisives que és el que faran ells a la segona part però nosaltres tots els que estem aquí bàsicament potser és que som que no va poder venir vam veure el diumenge al matí al Cine Texas una pel·lícula bueno un curt metratge diríem però quasi un mig metratge perquè dura més de 24 minuts em sembla 25 25 minuts més de 24 més de 24 exactament doncs vam veure un curt metratge esplèndid esplèndid jo haig de felicitar en els senyors que en fi i podem dir també que justament les dues persones que estan convidades avui són parts per no dir els principals artifacts de la pel·lícula falta la Lídia falta la Lídia jo pensava que la Lídia també vindria treballa la Lídia treballa una dona ocupada la Lídia és la guionista és la guionista en Paul Diggler és el director i el Ferran és el muntador muntador i animador de totes les pinyes i de totes les històries que veu veure a l'ordinador us poso alguna cosa de fons si voleu un moment sí home posa posa em sembla molt bé us sona això? a mi sí sí a mi també la veritat haig de dir que la música era sorprenent música original de l'Ariad Ariad i Miquel Soler no no realment va ser nosaltres com ja heu vist alguns d'aquí treballem bastant amb el tema del musical sobretot perquè ens sembla una eina bastant còmica quan l'agafem de forma còmica diguéssim però en aquest curtmetratge nosaltres ja com ho veu veure són 25 minuts pràcticament per silenci per silenci perquè a més heu fet una cosa extraordinària que consisteix en que la protagonista no parla en cap moment té una expressió extraordinària uns ulls que els heu utilitzat la Roser la Roser la Roser una altra similitud amb la forma de l'aigua perfecte però sí no sé si el pol oi oi hem entrat en conflicte em sembla que entrem en derivacions que no us agrada no m'ha agradat jo la vaig anar a veure ahir doncs no sé aviam no no no que em refereixo que nosaltres sempre tenim present la música com al final com una eina narrativa i en aquest i en aquest curmetatge sí que el vam fer servir bastant com a forma que parlés també el personatge no i en aquest cas jo crec que l'actuació la fotografia per sobre tot el so i la música són el que parla i en aquest cas la música la realització amb si mateixa també s'ha de dir que és un curt nosaltres quan ho vam presentar a Texas a mi em va sorprendre perquè em pensava que era un curt realment curt i era un curt llarg és mig llarg sí jo volia dir en certa mesura que el Paul Diggler que està aquí que és present que és un de l'equip diríem permanent de Cinema Sense Condicions d'aquest programa és un senyor que ha fet com a mínim vuit curs que sí que ha fet moltes més coses però en la IMDB que ja sabeu que és la base de base això és molt nou que fa una setmaneta que estem posats allà ah sí doncs jo he vist avui que hi havia Director's Cut un altre curt Bangonia Dogma i Huracan Spurnes Vegans i qui no canta no calça concretament em va fet molta gràcia perquè Director's Cut que ja ho havia vist anteriorment en aquesta ens vam conèixer ja li posa un 7,9 això jo no ho entenc li posa un 7,9 de valoració de la valoració que té la gent que l'ha vist a la pel·lícula però jo et crec honestament que això que vam veure el dia diumenge és el millor que has fet almenys del que jo he vist fins ara bueno d'entrada és el més seriós això per suposat i el més llarg perquè Director's Cut ja eren 18 minuts que Déu-n'hi-do perquè al final era gac rere gac de fals documentals sobre el cinema una paròdia però aquí clar 25 minuts també era una de les coses que també jo crec que ho vam comentar entre tots a l'equip que era el problema de la durada i dels tempos que a vegades dius hòstia un curt que dura 25 minuts però és que a part té un ritme bastant pausat a més sense diàlegs o sigui era com ostres això s'aguantarà això la gent s'adormirà o com anirà va ser un quan el Pol se'm va apropar per comentar-me la idea del curt ell em va dir vull que el so i la música parlin i que sigui el que porti endavant no volem acció no volem i volem i me'n recordo aquesta frase volem confiar en l'espectador volem no mastegar perquè ja pensem que l'espectador podrà mastegar i tal i a veure no ens enganyem són gent jove són gent que estem començant com aquell qui diu portem 10 anys d'això però en veritat estem començant i era un risc perquè no no ho havíem fet en el cas del Pol que és molt de comèdia ell va dir no ara vull fer una mena no és un drama de plorar però sí que és un drama és un thriller jo sempre l'he definit com un thriller amb elements de terror tensió i terror que està aconseguint és un thriller jo li dic pseudo tecnològic augmenta l'angoixa del personatge central i realment tu et veus implicat en aquest tancament i angoixa i això està ben descrit molt ben descrit i a part era això de també jugar amb aquest element de les pantalles perquè és un curt que no es parla que a més s'ha de llegir molt que és una cosa que normalment diuen ensenya no expliquis nosaltres clar et diuen ja directament ensenya no escriguis però en aquest cas la tecnologia forma part d'això jo crec que la introducció de la tecnologia de la comunicació a través del mass media és un dels encerts dels molts encerts que té un altre la fotografia a mi em sembla extraordinària molt cuidada el que deies tu de som gent jove en cap moment veient la pel·lícula i quan l'acabes de veure i surts del cinema i estàs pensant en ella en cap moment estàs pensant que has vist una pel·lícula d'una gent que està començant és així té un cruix té una tèxtula està buscada la conducció de l'espectador la conducció de l'espectador és bona hi ha una imatge no sé si la recordeu perquè la noia està estirada a terra tancant un ull alternativament boníssim allò això crec que és la primera cosa que el Pol i la Lídia em van descriure del curt ella és una noia que somia i ho farem amb una imatge que és ella el típic joc de tapar però escolta una cosa que bonic era hi ha una cosa això es podia entendre es podia pensar reflectir bé que s'entengui hi ha una cosa que m'agrada d'això Joan perquè haurís de haver vingut és un joc que jo l'he fet amb mi mateix amb mi mateix sense com una cosa individual i realment és així hi ha una visió diferent vam discutir molt de què fem que assumir amb tapar els ulls o que dibuixi formes amb els ulls que també ho hem fet tots i vam pensar home això és com més màgic a l'arbre una tonteria com d'anar-te a compte de la perspectiva de ei si tapes un ull les coses canvien exacte perquè la imatge és la que t'ho transmet perquè el primer moment que veus exacte i tu has de dir això em tenia una floreta que va ser el muntatge i per tant allò era ben bonic i ben ingeniós i ben suau d'entrar jo vull destacar que penso que tota la pel·lícula tot el cur té molta força expressiva que com s'ha dit ja té tensió i terror a la vegada que la fotografia coincideix meravellosa que hi ha molt bona interpretació és a dir no hi ha ningú evidentment el personatge principal destaca per una excel·lentíssima interpretació però és que la locutora és fantàstica i l'anglès estava molt bé i no sé on l'heu tret ella és de Dinamarca sueca nòrdica parlava en anglès molt correcte vam tenir assistència i una altra cosa que quedava clara sobretot després de la presentació vostra en el Texas en el Cine Texas era que heu format un equip que es nota per les coses dades que jo he estat mirant aquesta tarda que heu treballat ja diverses pel·lícules junts que esteu doncs una mica configurant i és una cosa destacant el següent sentit no conec cap gran director de la història del cine que no hagi treballat sempre amb un equip més o menys estable la família és molt important suposo que tots sabeu o mínimament coneixeu com són els rodatges que poden arribar a ser molt durs i hi ha moments de molta tensió i et pots dir el nom del porc en qualsevol moment i el millor que pots fer és dir-li el nom del porc a algú que saps per què t'ho està dient i no a algú que després es pugui muntar un sideral no va ser un rodatge excessivament dur va ser dur en quant a que vam apretar molt per tema de pressupost i tal vam haver d'apretar molt el rodatge en 5 dies i vam estar convivint bàsicament 3 nits seguides a la casa del rodatge o sigui van ser 7 dies separats però els últims 3 dies van ser van ser seguits a la casa i va ser no va ser en el sentit dur d'horaris molt llargs i tal però sí que era molt exacte era un equip mínimament reduït però ben avingut i vam explicar l'anècdota de la barbacoa va haver-hi un moment que m'han dit anem a dinar què fem mira barbacoa estem a una casa hi ha una barbacoa i va anar molt bé i la família és important ara jo per exemple sóc nou en aquest equip no perquè no els conegui de fet el Pola ens coneixem de fa anys i hem anat treballant en coses que no són de ficció més anar a gravacions i coses menys divertides però aquest potser és el primer projecte però és el primer cop que podem coincidir per temps a dedicar-nos a això i jo ja sabia la gent amb qui treballa el Pol normalment la Roser el Quimio la Lídia i quan arribes i veus que aquesta gent és que no fa falta que es digui les coses ja saben què pretenen tots van a una és molt fàcil entrar en una família així i realment va fer que al curt no hi hagués cap moment que diguis no sabem on estem anant o no sabem què vol una persona o l'altra i va funcionar perfectament m'encanta sentir-vos que el grup és per a vosaltres important i que això ho magnifiqueu i n'esteu satisfets això és doncs bonic aquí jo crec que nosaltres el principal sempre hem pensat que o sigui que les coses les fem perquè ens dóna la gana aquí ningú ni ens paga ni ens obliga a gravar llavors com que en general gravem jo crec que l'estic esperant no, no pagues no, no, que no ens paga vull dir que no són encàrrecs no de fet és el curt que el Pol el Pol i la Lídia en concret portaven temps donant-li voltes i ens van permetre el director de fotografia com el Quimio va poder aportar i això és el que tu dius que notes que la fotografia està molt feta la Roser que és la vostra musa totalment va poder fer un paper que feia temps més dramàtic que feia temps que volia fer amb vosaltres em consta i a mi com a muntador o com a ajudant de direcció em veu permetre aportar i a l'hora d'editar ara em comentava m'he tirat la floreta dels arbres però que hi ha moments que al final tots ens retroalimentem és el plan ostres nois provem això amb l'edició que potser funciona millor provem de girar-ho aquí i realment és que no és una qüestió de família només és que al final treballes amb la gent que confies i quan més ales li deixes a algú les millors coses li sortiran del cap això et dóna peu per fer-vos unes preguntes que poden més que res perquè sapiguem una mica més coses preparat por quant de temps tot el projecte va portar o sigui quant de temps us va portar des l'anís i fins al final aviam nosaltres considerem ja ho vam explicar a la presentació però considerem que el projecte el projecte en si va néixer a la trobada de productores que organitza la PAC els productors associats de Catalunya al festival de Sitges llavors això va ser fa aquest any seria la tercera edició o sigui fa quasi dos anys allà ens vam associar amb Films de l'Orient com a productora senyora és a dir és un networking que es diu per crear xarxa entre productores petites com nosaltres i productores més grans com la Sandra Forn del Films de l'Orient llavors allà ens vam conèixer i vam començar a fer una mica de cadades i això i al cap d'un parell de mesos potser és a dir a finals d'any d'aquell any ella va dir hòstia per què no intentem fer un projecte junts i un projecte com un curtmetratge ells mai havien fet curtmetratges així que també per ells era un bon inici per confiar en projectes així i a partir d'aquí nosaltres teníem una idea al calaix amb la Lídia i vam dir hòstia és una d'aquestes idees típiques que nosaltres per si sol no podríem fer ja sigui per diners per esforç ja sigui per el que sigui llavors ella ens va ens va empènyer bastant a pues vinga va tirem on davant a partir d'aquí ella com a productora executiva la Sandra va començar a buscar finançament cosa que ens van concedir una després de molt de curro això sí que és veritat de mesos de preparar però ens van concedir una subvenció de l'ICEC de l'Institut Català d'Empresa de Cultura i a partir d'aquí tot va començar com un efecte dominó es va apuntar a les Filcomissions de Barcelona i de la Cerdanya a Catalán Films també i es van anar apuntant al FIFO d'Hospitalet i a partir d'aquí el projecte va anar creixent i a part amb els diners de la subvenció doncs evidentment vam poder fer alguna cosa més de cara a Lluís que potser de tot el que havíem fet fins ara i a partir d'aquí doncs clar estem parlant d'un projecte que potser ha estat un any i mig rossant els dos anys fent-se fent-se també com podíem perquè no era 100% jo recordo unir-me cap al gener del 2016 si no m'equivoco 2017 perdó sí 2017 que ja portàveu com a mínim tres o més mesos escrivint jo crec que va ser ens van concedir la subvenció cap al setembre o octubre del 16 del 16 i la vam enviar a la subvenció o sigui tot el dossi de premsa i tot el vam enviar cap al maig una altra pregunta i els actors coneixien el guió feu amb una sinopsis teniu un guió escrit feu storyboard previ mira nosaltres storyboard no n'hem fet mai i ja hauríem com a ajudant de direcció he volgut matar el Pol diverses vegades per el tema de l'història storyboard és una cosa però el guió estava molt clar i de fet va haver-hi una reescriptura just abans de rodar bastant dura bastant dura anem a seure tot l'equip de fet va haver-hi un dia que vam quedar tot l'equip a casa meva tot l'equip vol dir que fins i tot va venir els caps de l'apartament i la de Catherine vull dir que va venir tothom i és en plan anem a mirar això i que tothom ho digui que és el que no us funciona vam ser el nostre primer públic vam dir anem a mirar el guió i anem a si fa falta reescriure clar la Lídia ens va voler matar una miqueta perquè clar ells portaven un any treballant en un guió però sempre hi ha aquell moment que has d'entregar les coses a la gent i dir què en penseu no perquè ens donava la sensació que com que hi havia molt de text que al final molt del text com que són xats i això sempre es podia fer entre cometes però tu has de basar-te en algo i hi havia textos que ens quedaven això no sé si és massa x o és massa i i vam donar a provar al final i el guió doncs sí existeix la Roser sempre va ser sí sí va ser conscient va ser molt conscient clar ella no tenia guió de frases però tenia guió d'emocions i va haver-hi un moment que ens vam també asseure de quina és la progressió emocional que fa ella d'estar tranquil·la acceptar l'encàrrec perquè en la pel·lícula ella rep un encàrrec de reducar una fotografia i com després se li va desmuntar en el món de seguretat que ella creia tenir i és aquesta angoixa de jo em creia molt segura i de sobte tot això se'm desmunta i els actors en aquest sentit ho van tenir molt clar i de storyboard tant de bona haguéssim tingut però abans de rodar sempre hi ha aquesta era la planificació els plans estan els plans sí però Pol però a mi sempre em deia els tinc al cap i jo molt bé però improviseu si esteu sobre el set tenim la capacitat d'improvisació segur perquè sempre són bastant partidàries de la màgia del directe a vegades que dius hi ha coses que no les preveus i ostres pam i et surten i dius per què no també vam tenir bastanta sort és una decisió però no vam gravar so directe tot el so que veu escoltar és producció tot la respiració llavors què passa que en el rodatge això és la típica frase que em matarien tots els sonistes però un rodatge sense so és molt més fàcil perquè si un gos borda no passa res no has de tallar i les incidències llavors si hi ha tràfic no molesta sempre com que tardes molt menys en gravar et dona més opció a poder improvisar de les tres parts habituals és a dir la part de preparació rodatge o postproducció qui no es va portar més temps pre home preproducció totalment la postproducció jo n'hi do més de l'esperada jo ho dividiria amb un tranquil·lament un 60% preproducció un 10% de rodatge sí perquè va ser 10 dies el rodatge va ser molt ràpid i la resta si he dit que queden 30 bueno potser una mica més la idea de rodar ja teníem molt clar que en 10 dies havia d'estar rodat sabent que rodàvem 5 separats i després un cop fet era posar-se a postproduir sobretot per al tema dels grafismes de les pantalles d'aquí va haver-hi la feinada en quin format treballàveu? la càmera digital era una Blackmagic 4K 4K el curt ara vosaltres el veu poder veure amb 2K que de fet és el DCT el que s'ha enviat a cinemes és 2K està gravat a 4K 4.000 de resolució però sobretot era per tenir marge i editar i és format digital la càmera era Blackmagic òptiques Canon tampoc era gaire no, no, no les òptiques ah no, al final sí, és veritat les de cinema ara no m'acordo però el format és 16,9 ah, no nosaltres treballem 2,4,3 2,35 2,40 2,40 2,40 bueno perquè al Pol li agrada 2,40 encara més el tema de postproducció va portar inicialment vam calcular 2 mesos 2 o 3 mesos i vam acabar fent 5 5 ben bé també va haver-hi un tema de postproducció de so és que clar aquest curt no és només visual sinó que hi havia tot el so que es va afegir al final clar i va haver-hi l'Àlex que es va afegir també ja un cop fet el rodatge perquè no vam tenir un tècnic de so en directe no perquè creíssim que no necessitàvem que no és que fés molta falta hauria estat bé potser tenir és una cosa que hem après tenir ja un o la persona que després s'ha de fer el so que hagués estat al set en plan mira està molt bé perquè aquest riu aquests arbres aquests ocells o aquesta nit del carrer però clar l'Àlex es va afegir i va fer tot un procés molt laboriós d'esperar primer que nosaltres acabéssim el muntatge fer un gran esforç mental el grafisme no està acabat però imagina't que passa això i ell crear els sons perquè tots els sons estan creats per ell o gravats a la palma de cervelló amb visió el bosc i realment jo crec que si es va allargar tant la postproducció va ser una miqueta per això també perquè no havíem comptat no havíem comptat amb tota la feina de més que hi havia de so hi havíem comptat però molt alegrement en quin programa em muntàveu? o sigui si no és curiositat no hi ha no tinc problema amb vídeo premiere i After Effects tot és pacador el tema del so un programa es diu Reaper i després a la música a l'Appleton que fa el Miquel i Mari doncs us pot dir això felicitats perquè la pel·lícula queda molt professional molt d'atenció està aconseguida el terror en certa mesura està diríem que el que hi ha perquè tampoc és una pel·lícula de terror però el que hi ha els elements que hi ha funcionen la fotografia us prometo meravellosa hi ha una interpretació de tothom especialment de la protagonista excel·lent i la força que té expressiva que té el document el curt és extraordinari genial una cosa jo em vull afegir amb aquesta felicitació recordar-li als que ens estan escoltant que estem parlant d'IPIS IPIS IPIS que traduït seria qui paga mana molt bé i una cosa que us volia dir a part ja dic subscripto tot el que ha dit el company Joan però una cosa que us volia dir que a mi em va interessar moltíssim i em sembla que és bastant innovadora és que el Crescendo s'està creant a través de l'ordenador l'ordenador pot arribar a matar si no segueixes el que t'està dient està i això això em sembla que és una innovació molt important que segurament li donarà un recorregut a la pel·lícula si no ja ho veureu en una vivència del pol personal d'estar fent coses que no toquen a l'ordinador i dir si em descobreixen no? això ho sóvia no molt bé molt bé hi ha alguna cosa més que vulgueu comentar passem ja a una altra cosa o passem ja a la vostra part o teniu mitja horeta o voleu que parlem alguna pel·lícula que hem vist teniu temps jo crec que podrem parlar sí parleu parleu no no tenim si volem comentar alguna pel·lícula jo simplement he vist ja us ho he dit abans fa un moment Lady Bird i que no la recomano en absolut és una pel·lícula que estava nominada però no sé per què estava nominada perquè no s'aguanta i en canvi en Joan ens va sugerir la setmana passata o fa dues setmanes no me'n recordo ja que anéssim a veure una pel·lícula alemana alemanya que es diu En la sombra jo també l'he vista del Fatih Akin que és com sabeu doncs un cineasta alemany descendència turca que havia fet famós perquè en el 2004 havia fet Contra la paret que va guanyar a l'Os d'Or al Festival de Berlín d'aquell any que en el 2007 va fer una altra pel·lícula també molt coneguda que es diu A l'Otro Lado en el 2010 això no sé si ho coneixeu tant i a mi em va agradar molt vam fer una cosa que es deia New York I Love You que era una continuació d'una cosa que havia estigut dos o tres anys abans París a Temp on hi havia hagut eren 12 o 13 molts directors això també eren molts directors i entre els quals estava el mateix Fatih Akin i feia una part molt interessant hi havia altres directors com era la Miran Nair la Natalie Potman l'Antoni Minguela i ell i etc vale vale bueno total que a mi aquesta ja va dir-ho l'altre dia també en Joan la pel·lícula té tres parts el guió és propi del Fatih Akin i hi ha una eficacíssima posta en escena sempre a la velocitat necessària amb una brillantíssima interpretació ho destaco perquè val la pena dir com dèiem fa un moment parlant entre nosaltres que la Diane Kruger aguanta tota la pel·lícula és que la Diane Kruger és una cosa extraordinària jo no la tenia per una noia guapa guapetona la Diane Kruger no l'he vist aquesta pel·lícula i ara que l'has recomanat i no sabia que sortís d'això bueno ell és la pel·lícula sí ostres és que Diane Kruger no sé si qualsevol pel·lícula la que estigui la leva Malditos Bastardo ja no només per aquesta però coneixeu la de Muere Repite otra vez Malditos Bastardo que fa un paper que podria ser absolutament superficial i inocuo ell el bro d'aquell aquell paper i no és un un paper perquè la protagonista de la pel·lícula és la que té el teatre el cine i tot però ella ho fa extraordinàriament bé aquesta noia jo que també l'he vista perquè me la va aconsellar Joan trobo que sense bueno no sé qui segurament però ella fa una interpretació perquè aguanta tota una duresa dramàtica molt important ella té una bellesa relativament amable ella és una dona guapa amablement guapa perquè ella havia estat model de passarel·la i per tant no és una dona amb aguts o amb estridències és una dona clàssica harmoniosa i en canvi fa un paper estrelament dur es tracta de ella és alemanya està casada amb un amb un element d'origen turc o curt és veritat i tenen un nano hi ha un atemptat i moren el marit i el nano i aquest és el desenllaç inicial de la pel·lícula està basada en uns fets que realment van passar perquè els anys entre l'any 2000 i 2007 hi havia un grup d'extrema dreta que va organitzat que es va dedicar a fer atemptats a Alemanya a gent turca o d'origen turc i que no van estar descoberts perquè què és el que passa realment a la pel·lícula perquè es considera que Déu com que són gent que es mouen en una franja de la societat relativament underground o que fan feines de tot tipus des de trepitxer de droga fins a coses de tota mena la policia no ho va descobrir fins al 2007 o el 2011 no sé si més tard que llavors es va veure que era una trama organitzada i que havien matat molta gent al final de la pel·lícula si us recordeu que surt una ressenya dels diversos atemptats que hi ha hagut és que va ser molt greu allò per gent semblant jo penso que és una pel·lícula potser no cal que recomanable de totes totes és una cinta europea curiosament és a dir jo veient el diumenge aquesta americana i veient aquesta pel·lícula europea de l'aire de verd és un desastre ja ens ho has dit em quedo amb el cine europeu la Kruger com dèieu molt bé deixa la pell i la sang a la pantalla fent-nos arribar el dolor que sent ella i el desgarro no sé com se diu això però sí una altra cosa curiosa és que és veritat el Polo ho va dir però també ho he llegit diverses vegades amb diversos crítics que algú al final el trobaven una mica una mica forçat però no el direm al final no el direm sisplau no que jo encara no però a mi potser tu l'has vist a tu a mi una de les parts que més em va agradar és el judici el judici és increíble aquella escena ja prou prou bueno no cal tant el judici està molt bé perquè a més quan entren aquell moment que entren les mirades d'aquell moment per mi era la jo també la vull veure clar clar hi ha prou bé no només un dia amb el judici no hem dit res més vull dir que al final que no l'explico al final que no l'explico no l'expliquem jo hi havia sentit molta crítica dient que no era Barçamblant i tal jo honestament que sabia ja la crítica ja sabia això no serà Barçamblant jo no ho sabia vaig trobar vaig trobar absolutament justificat raonable i que era la sortida que una persona amb la situació que es troba a ella segurament es pot trobar per tant que aquesta pel·lícula el que no podia caure és en fer una cosa de tipus moral o de tipus ètic i no ho fa no ho fa perquè no té moralina no vol ser lliçonadora no et deixa reflexionar et deixa reflexionar i tenir el risc eh tenir el risc sempre que es tracta en aquests temes jo penso que aquesta diversitat crítica és una mica generacional vull dir que la gent gran hi podem veure una cosa i que la gent jove pot ser pot ser ho relativitza més i aleshores troba que al final és molt dur o equivocat o el que pugui ser jo ho he vist per les crítiques que normalment doncs els que ho discuteixen són gent jove aleshores nosaltres que ja hem viscut unes quantes guerres doncs trobem que que la cosa és justa ja li preguntarem al Villalobos tu perquè ho trobes però jo pensava que es referien a que que s'apropava a un intent de és que no no vull fer spoiler eh amb un intent de moralisme o d'ètica o de de i això no ho és això no ho és és que no ho és jo diria la moral la posa l'espectador exacte jo penso que ens estem menjant el temps ara dels nostres convidats del Pol Dígler i del Ferran Pujol i preveixo que passin ells a les plataformes televisives o digitals si jo us poso això us veieu el cap us veu el volcat? a mi no no? ningú d'aquí té Netflix? no jo l'havia tingut és el so d'entrada de Netflix exacte és simplement si veieu Netflix us matxaca la prova del nou tu us matxaca no la prova del Pol la prova del Pol després hi ha un altre so no sé si el tens preparat que també és bastant que també és de Netflix no no no aquest també és sorprenent això sí i ara entrem això és Mad Men ah Mad Men no Mad Men però el soprano sí soprano és HBO és el so d'HBO són les petites caretes que posen abans per diferenciar i de fons l'anunci que tenien el 1983 vull dir estem parlant que Netflix tot i ser bastant antic nosaltres com a coneixem com a Netflix com a plataforma i com a productora d'audi visual sí que potser és molt més recent però HBO clar per explicar una miqueta el que ara diem Netflix és com abans es deien les Nintendos a totes les consoles hi ha diferents coses ara es coneix com a Netflix perquè és la que ha fet el gran boom del que són les plataformes digitals de contingut o el que es diuen en anglès B-O-D B-O-D que són Video On Demand tu veus el consumeix és el que tu demanes veure ells tenen uns continguts i tu ho pots veure s'ha acabat aquella cadena de televisió que a les 9 ho fan Polònia i si no ho veus t'aguantes ara hi ha internet i ho pots veure però bé tot això ho portàvem relacionat amb el cinema no Pol? bueno venim dels Oscars venim dels Oscars clar venim de que no només aquest any aquest any de fet hi ha hagut pel·lícules inclús premiades i caros o sigui el documental que va guanyar és bé prové de Netflix o per exemple l'any passat a Manchester junto al mar que va guanyar si no recordo malament millor guia original i millor acto en el que s'hi ha millor acto o millor guia ve d'Amazon Prime sí el tema és que volíem parlar dels no paradigmes de la ficció televisiva no tant de les plataformes que també perquè formen part d'aquest canvi de paradigma que fins ara podíem entendre que la televisió era la pantalla petita era la caja tonta clar ara la televisió ja són moltes coses internet ha canviat moltes coses i una de les coses que més sorprèn és si et diuen això tu saps que hi ha hagut Oscars per Netflix o per Amazon Prime HBO no sé si ha arribat mai a guanyar algun Oscar o algun documental perquè HBO es va fer molt famós a través dels documentals són no són cadenes de televisió són és que és complicat de descriure són plataformes de distribució de contingut que actuen com tenen la seva pròpia línia editorial per dir-ho d'alguna manera és a dir tenen la seva manera de fer tu podries dir que Netflix va destinada més al jovent podries dir que HBO va més al drama clàssic inclús Amazon bueno Amazon és una mica indescriptible i a més perquè potser és bastant nou encara i no se n'ha sentit els Estats Units coneixen això des d'HBO abans tu ho comentava ja va començar als 90 clar allà a televisió per cable ha existit sempre Amazon Prime és potser és el més recent però el tema és clar quan et planteges com pot ser que coses així que no han nascut d'una major o d'una productora de cinema purament cinema sinó que es dediquen a fer sèries comèdies o programes late night shows de presentadors com Buenafuente seria aquí com han arribat a aquest punt i com ha canviat aquesta mena de paradigma va haver-hi una discussió fa un anyet que de fet abans miràvem que Christopher Nolan va rajar de Netflix com dient no, no el cinema no pot venir d'aquests llocs i va haver-hi una discussió sobre si s'ha de considerar o no un cinema allò que no arriba a una sala a una sala de projecció a veure el que deies del Christopher Nolan per què no ho hem fet? perquè vam començar a premiar van començar a considerar pel·lícules hi ha molts directors ja no de cinema sinó directors que estrenen directament a el que es diuen aquestes plataformes en comptes d'anar a una sala clar, llavors hi ha el paradigma que al cinema per exemple els Globus d'Or els Oscars hi ha d'haver un mínim d'estrena com els Goya un mínim d'estrena als cinemes a no sigui que siguis l'Oving Pablo i fas unes estrenes privades però en general a la gent de a pie doncs tothom ha d'estrenar en cinemes què passa? es trenca bastant el paradigma quan arriba Netflix arriba HBO arriben aquestes plataformes i arriben no només arriben a gales a grans gales com els Oscars els Globus d'Or els Emmy sinó que guanyen i clar aquí comença una disputa no entenia si el Christopher Nolan estava en contra és que això és el que us he captat és un slang purista però des del punt de vista que això abans ho parlàvem amb el Ferran que hi ha un punt de por però que és una por que pot o no ser realista perquè al cinema abans miràvem pressupostos per exemple pressupostos de pel·lícules de Nolan el Pol li ha sorprès que Interstellar costés 165 per allà milions i li dic suma-li el doble de publicitat les pel·lícules grosses costen diners estem parlant que és una competència o no perquè abans parlàvem què es mereix estar al cine i què es mereix veure a la televisió per dir alguna cosa una pantalla més petita es mereix avatar estar al cinema però una pel·lícula Woody Allen és millor veure-la a la casa perquè al cap ja la fie però amb pantalla gran té alguna licència o sigui era com aquest debat que surt sobretot dels directors jo crec que més no dic més hi ha més veterans però sí que hi ha gent que potser no es pot adaptar potser mentalment a treballar o a entendre els fenòmens tipus Netflix és a dir que algú es treni directament aquí a Espanya per exemple hi ha el cas de Pieles de l'Eduardo Casanova és una pel·lícula que va passar molt desapercebuda sobretot per el rebuig que tenia la major part de sales d'Espanya i és una pel·lícula que Netflix evidentment va dir ostres la necessitem i la van agafar ells i ha sigut un èxit i ha sigut un èxit brutal és que per ordenar una miqueta per què estem parlant d'això és el fet de les plataformes això és un programa de cinema tots aquí ens agrada el cinema i aquí més i menys ens agrada anar a la sala el que és l'experiència jo he de reconfessar que la gran pantalla a mi m'agrada moltíssim doncs jo t'ho confessaré jo et confessaré no el contrari perquè m'agrada sinó que aquesta mena de ritual abans li he comentat al Pol que has comentat això del Woody Allen jo hi ha pel·lícules que les disfruto molt més a la intimitat de casa actualment actualment perquè això és el que volia reordenar abans la televisió el que és l'aparell de la televisió la pantalla com era la vostra televisió fa 20 anys quin tamany tenia aquella pantalla quina qualitat tenia aquella pantalla i la resolució exacte i ara en canvi això ja estem d'acord tècnicament això ja ha canviat de fet i això també ho parlàvem amb el Pol abans el que ha passat és que va haver-hi un boom de sales i no totes les sales de cinema ho sento dir són disfrutables no direm noms però jo m'he trobat amb sales on una columna m'estava tapant on sí moltes cadires estic massa lluny al Pol sempre li faig el gest aquest de les mans de fer una pantalleta i dic mira aquesta distància a la tele de casa meva és més gran que aquesta pantalla arribes a aquest punt que potser s'eclipsa bastant aquesta experiència o aquesta mena de dogma que tenim mental de no el cinema sempre és millor però que potser després ja sigui per les qualitats dels cinemes i després el tema de l'aparició que veiem d'aquestes plataformes ha facilitat com que són plataformes on demand o sigui sota demanda que tu et subscrius pagues la teva quota mensual i allà et van oferir un contingut no depenen de la publicitat com les televisions habitualment la producció pròpia de ficció en aquest cas de les televisions sempre ha sigut complicada perquè tenen unes quotes depenen d'una audiència que aquesta audiència va a una publicitat i la publicitat vindrà d'acord amb les audiències aquestes cadenes per dir-ho així no ho tenen ja directament tenen una base de subscriptors que han aconseguit en el cas de Netflix a base de tenir un catàleg extens de pel·lícules que no veu ni Cristo però bueno tenen tantes que la gent diu per 8 euros puc veure 200 pel·lícules 8 euros és el que costa a l'entrada de cine per veure una pel·lícula i han anat creant un catàleg més gros que els fa guanyar diners i llavors van començar a plantejar quin és el cos avui de Netflix mensual depèn del hi ha diferents plans aquí no ho farem publicitat de Netflix però tu pots pagar perfectament em sembla que són 6 euros al mes i tens accés a Netflix després depèn de si vols tenir més comptes o no jo personalment però després hi ha un prou per pel·lícula tot el contingut de Netflix és obert en el cas d'HBO són 8 euros em sembla i en el cas d'Amazon el d'Amazon és molt estrany perquè clar vosaltres Amazon ho coneixeu com una tenda de comprar coses per internet però és tot i tu a Amazon et diuen si vols em sembla que són 24 euros l'any o alguna cosa així aquí no ho sé el Prime abans eren 19 ara són 24 i el tipus de cinema és diferent d'una plataforma o una altra? aquí jo crec que ve un dels temes que volíem parlar avui és precisament si acabo això és el següent punt no és que és això el tema és que com que han aconseguit molt suscriptor clar hi ha hagut un punt en què les companyies han dit ei en comptes de comprar contingut que ja existeix per exemple tu a Amazon pots veure tota la saga d'Indiana Jones tota la saga d'Star Wars el Padre el que vulguis per 8 euros al mes i més el que van afegint cada mes i clar van guanyant diners i diuen ei i si fem coses pròpies llavors és quan neixen i segurament us sonin la Netflix House of Cards que és un remake d'una sèrie preciosa perdona altra banda britànica o Orange is the New Black en el cas de HBO pues Lo Soprano Juego de Tronos o sea estem parlant de sèries a dos metros bajo exacte i llavors han guanyat un prestigi amb els anys hi ha hagut ara el que es diu aquesta època durada de la televisió de les grans sèries que porten 20 anys i depèn sempre depèn i això fa que a poc a poc han passat de fer sèrie que és una cosa com molt televisiva la serialitat que abans inicialment era fem-ho a terra aquesta sèrie es basa en que cada episodi comença i acaba i l'estatus quo és el mateix de manera que podem fer un altre episodi i tal han anat evolucionant i això els ha portat a fer cinema HBO me'n recordo l'any passat estava bombardejant a Youtube un anunci d'una pel·lícula sobre el Madoff que la protagonitzava el Robert De Niro em sembla que era no l'he vist encara però que es veu que van intentar empuixar-la perquè arribés més enllà què passa? que com que ells mateixos distribueixen el seu propi contingut no depenen d'una distribució en sales i per una altra banda tu estrenes una pel·lícula en sales primer quantes sales te l'estrenen? quanta gent va a la sala? tu saps quants espectadors ha tingut una pel·lícula? s'ha de dir que la transparència no és la cosa més habitual d'aquestes plataformes i no mai saps els espectadors que ha tingut cada cosa però com a mínim les a tot Espanya o a una plataforma amb 20 milions d'usuaris hi ha molta gent i a més en uns costos també bastant ínfims és a dir hi ha només el procés de distribució màrqueting publicitat tot el que has de fer completament diferent exacte una estrena al cinema no té res a veure però aquestes plataformes per exemple que veieu és el mateix que és allò que Movistar? sí és que mira abans has fet la pregunta que és hi ha cinema diferent de fet és una de les grans avantatges com que no hi ha un públic concret és tothom allà s'atreveixen hi ha un risc molt superior que una sala de cinema quin és el problema que tenim sempre amb el cinema? que les pel·lícules que són molt diferents les trobes a faltar i en canvi veus la mateixa pel·lícula 20 vegades per què? perquè funciona això la gent està a veure jo ja vaig venir aquí a parlar de cinema de superherois perquè a mi m'agraden però sí estem en un moment en què tot són pel·lícules de superherois i trobes a faltar els moders i coses així més arriscades què implica això? que com que hi ha de tot en principi la veritat és millor també hi ha molta més púrria hi ha molta més cosa de baixa qualitat però això també passa al cinema el cinema sempre ha sigut un filtre ara la televisió també ho va aplicant i tu ara preguntaves no, el de Movistar i totes aquestes companyies el tema és que Espanya com moltes altres coses d'aquest món sempre ha anat una miqueta més enrere amb la tecnologia i Movistar la gran companyia de telecomunicacions d'aquest país va intentar fer una mena de monopòli amb això per variar i va comprar els continguts d'aquestes sèries a Movistar el que és un contenidor de sèries de diferents llocs de fet Netflix ha tingut un problema amb Espanya que l'apareixer Netflix a Espanya ja li havia venut els drets a Movistar de House of Cards de moltes sèries i els que tenim Netflix a Espanya ens hem d'esperar que Movistar ho hagi passat perquè els drets li permeten però això és i ho comentava amb el Pol el fet que s'acabi una miqueta el monopoli es creia aquesta mena de competència lliure que dius ei no mira jo soc més de Netflix perquè al final sempre apostaran per una mena de contingut Netflix ja us dic sembla com més juvenil tampoc és juvenil la paraula però sí que és com el que es porta del moment HBO és com més seriosa com més tal de fet HBO és la que jo recomanaria qualsevol cosa que veig d'HBO generalment és bona no et diré que sigui excel·lent tot i que l'estén de fet The Young Pop Lluís el Papa Joven de Young Pop és el Papa Joven és del Sorrentino que és una passada és una passada però el John Lowe el John Lowe fa del Papa Joven és un papa de em sembla que són 28 29 anys o una miqueta més potser i és és una sèrie és una sèrie que té una temporada ara se suposa que estan fent la segona surt bueno John Lowe la ai com es deia la dona del padrino la ai no ho surt ara de Ian Kito perdó sí la de Ian Kito sobre la Javier Càmera és d'aquí a Espanya i amb un paperàs és una sèrie és que hi ha hi ha una producció de Mediapro també de John Pop de John Pop ja us dic és una sèrie molt bona True Detective que es va fer molt famosa en el seu moment soprano la clàssica The Wire em sembla que també és HBO i l'HBO és com més seriosa i Amazon és curiós perquè és el que deia Amazon aquí la coneixem com a una plataforma de vendre coses per internet que van dir ei tenim diners podem fer sèries i escolta estan fent no tant sèries molt bones com sèries molt estranyes sèries que no faria ningú més des de documentals de cotxes fins a l'adaptació de no sé si coneixeu el llibre d'American Gods que és del ai avui és tres pes aquí no en tinc ni idea ostres bueno ja em perdonarà però bueno que són adaptacions però que al final aquestes plataformes no juguen amb un risc com el cinema d'escolta que ens ha costat molts diners Neil Gaiman Neil Gaiman ostres mira algú em matarà avui jo t'ho dic no s'han gastat òbviament s'han gastat molts diners de fet això ho ha mirat el Pol abans Amazon ha destinat 4.500 milions de dòlars a produccions pròpies i Netflix 8.000 milions de dòlars són molts diners són molts diners molts diners clar però això també és això que és tenen moltíssima varietat inclús pròpia és a dir també hi havia aquest percentatge que ells el 2018 volien aconseguir que a les seves plataformes a Netflix tinguessin 50 i 50 és a dir 50 de produccions comprades i 50 pròpies creades i clar és moltíssim des d'un punt de vista que tu entres a Netflix i no t'ho acabes o sigui perquè és que hi ha tantes sèries també és veritat que ja no és que hi hagi una competició entre qualitat i quantitat però sí que és veritat que depèn de què miris bueno hi ha per tots els gustos això està claríssim però a vegades les qualitats sobretot de contingut perquè de forma la forma és sempre espectacular la qualitat la qualitat d'imatge d'art i tot s'han encarregat que la tecnologia sigui punta clar tot això ens porta al paradigma aquest de hem de considerar que el cinema ja no només és a les sales de cinema clar és una altra discussió semàntica que teníem amb el Pol aquest migdia que és home cinema la paraula cinema vol dir imatges en moviment no? sí, clar però cinema després té tota una connotació darrere es mereix Woody Allen amb la seva anèsima pel·lícula estar a una sala de cinema més que no sé com es deia el que m'has dit abans o Cloverfield que tu deies bueno Cloverfield deixem aguantar Pieles Pieles s'ho mereix més no seria més no sé el tema és la manera de veure canviat els hàbits han canviat la gent jove aquest salt generacional que abans comentàveu suposo que també afecta i els instruments per veure-ho clar el tema és quantes més maneres perquè des de les taulets clar però jo no et diré que una pel·lícula es disfruti amb una taulet bueno, bueno però tu pots tenir clar hi ha molts més eines aquest paradigma que canvia és hauríem de començar a considerar cinema absolutament tot el que sigui al marge de si has anat a una sala o no perquè clar jo no vaig tenir la sort de veure el Padrino al cine però ara el fenomen hi ha moltes iniciatives una cosa que volia dir jo quan quines diferències hi ha és la història del cinema hi ha alguna plataforma que la contempli els grans creadors avui un jove d'avui que parli de cinema pot tindre la possibilitat de veure el manuscrito encontrado en Zaragoza que és una peça és una peça extraordinària tu la pots trobar a la filmoteca fora de les plataformes no la filmoteca no fora o potser bueno com es diu aquest canal TCM el de cine clàssic el que està Movistar precisament el tema és que les plataformes van afegint per exemple tot el que serien els clàssics habituals és a dir depèn és que és clar hi ha una mica de vici amb això també però això també això tenen totes les plataformes tothom té vèrtigo però clar exacte al final ja tothom té la col·lecció de Chaplin i te la van passant a BTV igual que te la passen a Movistar va estar durant un temps vinga va més Chaplin i totes les pel·lícules de Chaplin però això és normal el tema és i aquí no ens equivoquem són negocis compren els drets compren els drets clar compren els drets però sí que és veritat que s'ha de dir que els catàlegs són molt respectables en quant a les coses que t'esperes trobar en un lloc tenen estrenes a nivell de cinema i després i això és un tema per un altre dia si voleu que és la nova ficció aquesta serial que més és curiós ara les cadenes entre cometes de televisió s'estan atrevint a fer cinema i en canvi el cinema s'està convertint en serial Star Wars anem per l'episodi 8 anem 9 i ara diuen que van arribar a 12 ei per mi en el meu cas encantat però ara el cinema és serial et vens a veure una pel·lícula i quan acabi ho desveus a veure la següent de la mateixa és curiós com es retroalimenta i jo crec que aquesta distància entre cinema i televisió s'està tancant sobretot a nivell de la ficció no no jo intueixo més que tenir una certesa intueixo que veient sobretot els cinemes doncs que és veritat que estan buits o que no hi ha tanta gent com hi vivia abans que el cinema continuarà vull dir que el cinema doncs sempre hi haurà de la mateixa manera que el teatre no té l'audiència que té doncs el cine però segueix a vent gent fixa gent que hi va etcètera el cinema passarà el mateix potser es tancarà en alguna sala etcètera però també entenc que les plataformes aquestes que plantegeu poden tenir el seu èxit és a dir tot depèn de la qualitat és a dir depèn de si les pel·lícules que proposin aquestes plataformes tinguin qualitat o no a la mesura que la qualitat augmenti i és possible que la tendència sigui aquesta degut a que hi ha molta gent del món del cine de qualitat que s'està passant més o menys o està compartint les dues coses és possible que això vagi més un detall un detall només que és això al final com que tenen una necessitat d'engreixar el catàleg molt gros aquestes cadenes per justificar la subscripció corren molts riscos i llavors s'atreveixen a conèixer veus noves que potser no tindrien accés el fet de tenir veus noves em refereixo a creadors nous hi ha més varietat d'espectadors perquè vol dir gent que potser no aniria mai haver-hi una pel·lícula d'escorcese però sí que veuria la del de Pieles la té més espectadors vol dir més facilitat de producció per la pròpia cadena i més facilitat de producció vol dir més pel·lícules en principi hauria de ser un cercle que no deixa de retroalimentar-se i la gent sempre estarà a casa en canvi la gent no sempre està al cinema que tant de bo estiguessin més al cinema però si el cinema pot estar a casa a vegades és retroalimentar jo penso que s'ha d'anivellar no no que es compartiran les dues coses i que les dues coses funcionaran és veritat que el final el cinema es reduirà i que hi ha una mena d'efervescència respecte a les sèries però el problema és que no sempre totes les sèries tenen la qualitat ni les pel·lícules tampoc les pel·lícules tampoc però si estàs més o menys aconsellat o recomanat o segueixes la crítica saps més o menys què val la pena veure i què no val la pena veure amb sèries és molt més complicat estic d'acord perquè el filtre és més ample amb tot això hem arribat a l'hora jo agraeixo molt que hagueu vingut després de fer la presentació que vau fer el diumenge de la vostra pel·lícula per tant repeteixo moltes felicitats ens va ploure moltíssim veure la gran qualitat del que vau fer perquè té molta qualitat i la setmana que ve podem anunciar que tindrem un famós expert amb SIDA un prestigiós consultor sènior del Servei d'Infermetats Infections de l'Hospital Clínic de Barcelona que es diu Josep Malloles Masferrer i que vindrà al nostre programa justament per parlar del SIDA i d'unes quantes pel·lícules que ell mateix ha triat i que li semblen interessants de comentar i quines pel·lícules són la Filaèlfia segur bueno sí ja ens imaginem i el Bon Light a mi m'agrada ja us les diré una és Filaèlfia no? sí Tessis i l'altra era The Bayer's Club sí la del Matthew McCoy l'última pel·lículon pel·lículon bona nit gràcies fins la setmana que ve adeus bona nit ara escoltes ràdio d'Esvern sintonitzes ràdio d'Esvern la ràdio de s�uda ja