Cinema sense condicions del 6/3/2018 — Oscars 2018, ‘IPIS’ i el canvi de paradigma: Netflix/HBO/Amazon, amb crítica d’En la sombra

Panorama general del programa

"Cinema sense condicions" posa el focus en una gala dels Oscars repartida, un curtmetratge propi amb ambició formal i un debat profund sobre el futur del cinema en l’era de les plataformes.

• Programa amb tres blocs principals: Oscars 2018, curtmetratge IPIS i plataformes (Netflix/HBO/Amazon), amb una crítica destacada d’En la sombra (Fatih Akin).

Oscars 2018: gala equilibrada i poca sorpresa

Balanç global

• Percepció d’una gala “bastant fluixeta” i molt repartida (cap film domina aclaparadorament: màxim 4 premis; diversos empats a 3).
• Menys soroll del previst sobre Me Too i reivindicacions racials; en canvi, sensació de repartiment polític dels guardons.

Títols clau i sorpreses

• "La forma de l’aigua" (Guillermo del Toro): debat intern sobre el seu to romàntic/naïf i l’ús de l’al·legoria; part de la taula la percep massa publicitada i comparada amb fenòmens com La La Land o Amélie.
• "Tres anuncios en las afueras": per alguns, la més encertada i la que “feia més cinema d’acadèmia”.
• Àmbit tècnic: Blade Runner 2049 i Dunkirk s’enduen els premis d’oficis.
• Sorpresa: Get Out (Déjame salir) guanya guió original, inesperat per part d’alguns oients i tertulians.

‘IPIS’ (Qui paga mana): un curt de 25’ sense diàleg que parla amb la música i el so

Concepte i llenguatge

• Curtmetratge de 25 minuts, sense diàlegs i amb la protagonista muda: la narrativa se sosté en actuació, fotografia, so i música.
• Gènere: thriller amb elements de tensió i terror; to “pseudo-tecnològic” on la pantalla i els xats esdevenen part de la posada en escena.
• Idea visual clau: el joc de tancar un ull alternant (percepció/punt de vista), que guia l’espectador sense mastegar-li la informació.

So, música i decisions formals

• No es va gravar so directe; tot el disseny de so i foley es crea en postproducció (Reaper), amb música original (Ableton) d’Ariad i Miquel Soler.
• El so i la música “parlen” per la protagonista; aposta conscient per confiar en l’espectador.

Producció, rodatge i postproducció

• Desenvolupament: impulsat després d’un networking a Sitges; subvenció ICEC i suport de Film Commissions (Barcelona i Cerdanya), Catalan Films i FIFH (Hospitalet).
• Rodatge: Blackmagic 4K, acabat a 2K; format 2.40:1; equip reduït i molt cohesionat; anècdota de “barbacoa” durant el rodatge que reflecteix el clima de família.
• Eines: Premiere i After Effects per a edició i grafismes; el gruix de postproducció s’allarga fins a 5 mesos per la càrrega de pantalles i so.

Direcció, guió i interpretacions

• Roser (protagonista): interpretació expressiva i sostinguda sense paraules; la progressió emocional (de la calma a l’angoixa) es treballa escena a escena.
• Guió: reescriptura col·lectiva abans del rodatge; sense storyboard formal, però amb planificació clara i marge d’improvisació útil al set.
• Valoració global: fotografia meravellosa, tensió sostinguda i ús innovador de la tecnologia com a motor dramàtic.

Crítiques breus: ‘Lady Bird’ i ‘En la sombra’

Lady Bird

• Opinió d’una part de la taula: mediocre per a estàndards d’Oscars; debat sobre nominacions per raons comercials.

En la sombra (Fatih Akin)

• Recomanació destacada: Diane Kruger carrega el film amb una interpretació colpidora.
• Basada en fets reals sobre terrorisme d’extrema dreta a Alemanya (2000–2007) contra persones d’origen turc.
• Estructura en tres parts; el judici subratllat com a cim dramàtic.
• Debat sobre el final: per a uns, justificat i sense moralina; s’apunta una diferència generacional en la recepció.

Plataformes i canvi de paradigma: Netflix, HBO i Amazon

VOD i premis

• De la TV lineal al Video On Demand: consum sota demanda i menys dependència de publicitat.
• Netflix/Amazon arriben als Oscars (documentals, guions, interpretacions); es qüestiona: què és “cinema” si no passa per sala?

Cinema vs streaming: debat obert

• Postures puristes (e.g., Christopher Nolan) vs. nova realitat d’estrenes directes a plataforma.
• Experiència: sala vs casa. Millora tècnica a la llar i qualitat desigual d’algunes sales alimenten el canvi d’hàbits.

Catàlegs, inversions i identitat de marca

• Inversions 2018: Amazon ~4.500 M$, Netflix ~8.000 M$ en producció pròpia; objectiu d’arribar a 50% contingut original.
• Identitats editorials percebudes:

- HBO: més seriosa/autor; sèries com The Sopranos, The Wire, True Detective, The Young Pope. - Netflix: amplitud i varietat; originals com House of Cards, Orange is the New Black. - Amazon: risc i propostes estranyes/singulares (e.g., adaptacions com American Gods).

• Mercat espanyol: pes de Movistar en drets i finestres, que condiciona la disponibilitat de sèries a altres plataformes.

Serialització i convivència

• El cinema s’serialitza (franquícies tipus Star Wars), mentre la TV fa films d’autor; les fronteres es difuminen.
• Conclusió compartida: convivència entre sales i plataformes. Més riscos i veus noves a l’streaming, però cal filtre per la sobreoferta.

Avanç del proper programa

• Invitació d’un expert en SIDA (Josep Malloles, Hospital Clínic) per parlar de cinema i VIH: Philadelphia, Dallas Buyers Club i altres títols.