Oscars 2020: Paràsits triomfa i encén el debat; Lynch homenatja Fellini a la Filmoteca; i descobriment de Monos

Cinema sense condicions Bona nit, com tots els dimarts a Cinema sense condicions amb tots vosaltres per parlar de cinema, de les últimes novetats de les últimes notícies que hem tingut en relació als Òscars i en general a parlar-vos de cinema, del cinema que ens agrada, que no ens agrada i per què el trobem interessant en qualsevol cas Amb vosaltres, com tots els dimarts, Peper Mangol, hola, bona nit Hola, bona nit I tenim una convidada especial per avui, que és la Patricia Clapés Bona nit Hola, bona nit Estem molt contents de comptar amb ella Ella ha estudiat a Barcelona la primera part de les seves estudis i després va estudiar literatura francesa a París i va fer un màster d'estudis cinematogràfics a la Sorbona Per tant, des de fa molt temps està interessada pel cinema i per diferents vertents del que el cinema és L'Andrea està al so i ens està ajudant a posar i a contextualitzar del que parlem Bona nit, Andrea Hola, bona nit Bé, continuem amb això La Patricia ens parlarà també d'una exposició que en aquest moment tenim a la Filmoteca és una exposició que també us proposem és una exposició que durarà, em sembla, 3 mesos Sí, 3 Bona nit És una... David Lynch, Somnis, homenatge a Fellini i es presenten unes litografies que ha creat el David Lynch l'any 2008 i és un homenatge al Federico Fellini especialment a la seva pel·lícula i el 8 i mig Sí, i està dintre del conjunt de retrovent amb la seva obra aprofitant que és el centenari Exactament, i per tant també espero que la Patricia ens parli d'això I tant I del David Lynch en particular i del surrealisme i de les implicacions del seu cinema i les relacions, en aquest cas amb el Fellini amb el Fellini en general però en particular amb el Fellini de 8 i mig Sí, i està Molt bé, doncs comencem Comencem avui perquè el dimenge vam saber els resultats dels premis que otorga l'Acadèmia de Hollywood pels Òscars Bé, els comentarem què podem comentar Ara el Pep que ha fet una mica de resum Hem de dir que jo puc dir en particular que pel que fa a les pel·lícules perquè fa jo crec que les pel·lícules que es presentaven que estaven nominades als Òscars d'aquest any eren totes molt valuoses perquè de vegades el que passa amb les pel·lícules dels Òscars és que n'hi ha algunes de tan manifestament fluixes però en canvi la competició d'aquest any jo diria que és tan potent que el resultat ens ha sorprès però qualsevol resultat ens hagués estat difícil jo penso que l'irlandès és una grandíssima pel·lícula que tenint en compte el seu director l'Scorsese que és un gran, gran home del cinema després hi havia Joker per mi aquestes són unes pel·lícules molt n'hi ha d'altres després les comentem però l'irlandès Joker que és una pel·lícula sorprenent una pel·lícula que ens ha sorprès a tots perquè el seu director que és, perquè el recordi jo ara el director de Joker és... no, no em recordo ara és el director de... Ajudeu-me perquè no me'n recordo del director de... de Joker crec que la buscaré ara a veure, us ho dic l'estem buscant tot l'estem buscant tot Philips sí, exacte exacte que és... el Philips sí, sí, sí després, clar hi havia l'irlandès després éreu-se una vez a Hollywood al Tarantino i després la que ha guanyat que és la que és Paràsitos que ens ha sorprès d'una pel·lícula de sul-coreana que ens ha sorprès a tots però a mi favorablement perquè és una pel·lícula que ja em va sorprendre quan la vaig veure i he trobat que malgrat el que es pugui que ara el Pep ens dirà el que opina penso que és una opció valenta triar Paràsitos perquè en relació a les interiors... jo tinc una opinió una mica curiosa ja sobre el tema sí, doncs comenta'm-la jo titularia Oscars 2020 de l'era Trump bueno sí per què? doncs a mi em sembla excessiu i estrany que li donin de Paràsitos que s'ho mereix jo crec que sí es mereix l'Òscar a la millor pel·lícula de Parla no anglesa però precisament amb el que tu has dit o sigui hi ha pel·lícules com l'irlandès que se'n van cap a casa i no els doni ni una estampeta sí, sí per mi és un gran sí, sí hi ha una pel·lícula que té una direcció extraordinària per mi de tot Phillips precisament i m'he deixat el 1917 eh del Sant Marellas sí, bueno el 1917 curiosament li han donat tres Òscars d'aquells que la morralla diguéssim si estés dintre el mercat del peix seria la morralla a Joker n'hi han tocat dos que també no són ben bé per la pel·lícula és pel treball de Joaquín Fènix que se'l mereix que se'l mereix absolutament absolutament jo crec que sí aquest potser era dels cantants sí aquí no han pogut mirar cap a una altra banda però per què li dic de l'era Trump bueno jo penso que i de la música i també ha guanyat un premi de la música la música de la banda és una hora de Joker jo dic de l'era Trump perquè penso sí penso que estratègicament políticament parlant Corea l'interessa Corea del Sud Corea del Sud l'interessa a Trump perquè li és d'alguna manera un soci amb el que segurament vol tindre bona amistat per posar una mica fre a Xina i perquè per una altra banda no té les condicions perilloses que pot tindre Japó comercialment parlant i llavors jo crec que això pot explicar una mica perquè darrere dels Oscars o sigui a veure ara imaginem-vos som el govern de Corea en el moment en què veiem els Oscars sabem que tindrem moltes més comandes que s'obriran tots els teledialis o informatius de totes les cadenes mundials amb el nom de Corea de tots els diaris d'influència llavors això són uns inputs per disculpa diria que el cine per indústria fa molts anys que és bo fa 20 anys quan va canviar la política de Corea fins llavors res en el moment que es va democratitzar no no és una cosa d'aquest any és una cosa plana escolta sense anar més lluny per mi l'any passat hi ha una pel·lícula com Burning que per mi era una pel·lícula extraordinària que podia ser candidata a moltes coses no va passar més enllà del que va anar però vull dir que és un cinema el Corea fa 3 anys o 4 la doncella és una pel·lícula que hi van anar els Oscars no però em refereixo que és una cinematografia i Paràsits és una molt bona pel·lícula hem de tenir en compte que ve de guanyar la Palma d'Orakan és que ja va tenir va ser important és un precedent important però tu dius si tenim un Oscar a la millor pel·lícula de Parla No Anglesa li hem d'anar també a l'Oscar a la millor pel·lícula és el que em va sorprendre és el que dius tu no hi ha cap altra pel·lícula o sigui hi ha pel·lícules bones ah i què passa doncs que segurament hi ha gent que és més incòmoda i aquí hi havia tela que tallar políticament parlar i com a temàtica realment tant 1917 com la pel·lícula de l'Escorsese com inclús el Tarantino es mullen molt més que Paràsitos és una pel·lícula extraordinàriament intel·ligentment de guió extraordinari molt ben rodada molt ben interpretada però després no es mulla ideològicament a quin costat es posa és una pel·lícula que enfronta és una riba allà d'anglesa però sense connotacions el personatge del Joker té unes connotacions de rebeldia incorporades tota gent és una manera de no mullar-se per resultar incòmoda això és veritat perquè 1917 que planteja un tema d'una guerra ferotxa com va ser la primera guerra mundial tan ben agafada emocionalment agafada es mulla amb el que vol explicar-nos això sí que ho reconec li han donat tres 1917 millor fotografia que em sembla millor so i millors efectes visuals són justificats són justificats i és un reconeixement però és el que dic home a les alçades de la seva vida fent una obra ferma amb moments magistrals jo crec que l'irlandès es mereixia alguna cosa sí clar jo per mi a mi em van venir dos pensaments vaig pensar la història de Paràsito també parla una mica d'Estats Units i la lluita de classes amb una versió molt particular una versió molt particular però que al final parla als americans o sigui li es parla i li es diu alguna cosa sobre la seva societat i després també per una altra banda trobo que és una història que està molt ben escrita molt ben trabada molt trabada i és pur espectacle i això a Hollywood li agrada molt l'espectacle riures moments de terror suspense en plan però i a més jo li trobo que és una pel·lícula com si tu la pots posar de thriller o és la pots posar de contrastos o és la vols posar d'enfrontament no enfrontament sinó explicitar melodrama exacte també i després el guió és extraordinàriament potent i sorprèn quan tu hi ha un moment que tu penses que ja fas una proposta de com pot acabar tot allò realment fa un giro extraordinari que és quan descobreixen l'abajo de la casa poderosíssima i per qui està habitada que de cap manera l'espectador es pensa en aquell moment un giro tan important de guió per tant això sí que és d'una gran virtuositat això sí que ho té i per tant li han donat el premi el millor guió perquè ni tan sols planteja que és una pel·lícula que explica dos tipus de personatges el personatge que viu amb una de fet a sota de amb una soterrani de la de la ciutat on quan hi ha una inundació entre l'aigua i quan hi ha quan hi ha merda que és el que al final hi ha un moment que té un moment que hi ha una inundació entre l'aigua i viuen literalment les clavegueres i simultàniament hi ha l'altra societat a la que que està superposada que és la societat del poderós que té molt diner i que viu en un món que no té res a veure amb aquest i no les enfronta aquestes dues societats de fet una usa de l'altra i gaire res més que això tota la pel·lícula a mi més a més hi ha també una altra pel·lícula que de les que vam veure l'any passat que em va agradar molt que amb això jo reconec que hi ha molta gent que discrepa és era ser una vez Hollywood a mi aquesta em va agradar molt per exemple el guió també em va agradar molt i escolta s'ha quedat amb la interpretació de Brad Pitt que em sembla molt bona molt bé i després li han donat un altre millor direcció artística d'acord sí també m'agrada trobo que està bé perquè s'ho mereix jo també diria que actors els que competien actors i actrius eren molt potents els que competien d'actors perquè d'actors competien el Badderes no farà no ha fet ni farà crec jo tant de bo que sí per ell i pel cine i tal però jo crec que un paper com el de Dolori Gloria i és que ell ho fa molt i molt bé molt bé jo he de dir que no soc fan de la pel·lícula no jo no soc fan de Banderes i en canvi em rendeixo amb aquesta interpretació quan dic no soc fan vol dir que reconeixo el mèrit de Banderes que la pel·lícula està molt ben aconseguida estèticament es nota que el Modóvar ja ens està demostrant que ha agafat un nou estil molt més madur treballat i tal però que a mi no em parla la pel·lícula personalment jo soc una gran fan de les primeres pel·lícules del Modóvar jo també i de la part aquesta jo també aquí el Modóvar parla del Modóvar sí i em sembla una mica a mi em sembla poc interessant m'agrada molt més les altres pel·lícules fins a La piel que habito a mi a mi m'agrada jo crec que en aquesta hi ha alguna cosa de testament fílmic sí amb la Dolor sí clar però no té no té una xispa no em va fer riure no em va no no hi ha pel·lícules testament fílmic o parlant després parlarem de Fellini 8 i Medio ja es podria dir una mica com no testament però quasi es posa testament fílmic perquè és un director que ja no té inspiració interpretat per Marcello Mastroianni però Fellini tenia uns registres molt variables per això Fellini és inspiració per molta gent sí perquè és un home que a cada pel·lícula trencava moltíssim molt molt molt molt i fins i tot jo crec que fins i tot els seus seguidors diuen hòstia ara per on va aquest tio sí perquè era capaç de parlar d'ell mateix i de però construïa mons exacte perquè les noixis de Cadillac per exemple és un món exacte construïa tot un món sí sí parlava d'ell mateix però estava parlant d'un món aquesta capacitat l'Almodóvar no la té perquè l'Almodóvar deixant de banda les quatre primeres pel·lícules després va fer sempre la mateixa variaciones sobre el mismo tema podríem dir jo d'aquí paro molt tot i que no tenen res a veure com Woody Allen i tornant un moment a la pel·lícula de On se pone a time in Hollywood va guanyar Brad Pitt va guanyar el millor actor i em va semblar jo havia fet la quiniela i és el que vaig posar el que vaig posar sí perquè trobo que és emblemàtic Brad Pitt en aquest rol escolta està sobrat jo no he vist un actor tan sobrat tota la pel·lícula és que actua com si fos ell el protagonista és una cosa però bé és que li va molt bé el personatge li va molt bé li va molt bé jo tinc un amic que està ficat al cinema i tal i ha anat a veure la pel·lícula set o vuit vegades fan de la pel·lícula i està fascinat per Brad Pitt en aquest rol i ell no suposa que això val ni res però és que diu que està genial ara tot i així als secundaris hi havia l'Al Pacino el Joe Pessi i això és a l'irlandès sí no de propostes d'actors d'acord d'acord que era molt competit era un premi aquest molt competit el de el mejor actor de Reparto que hi havia el Tom Hanks l'Anthony Hopkins que l'Anthony Hopkins el passa que la pel·lícula no li acompanyava però l'Anthony Hopkins és un grandíssim grandíssim i també se'l mereixia donat que ja és un home després ja l'Al Pacino el Joe Pessi i el Brad Pitt li han donat però tots aquests eren tots ells boníssims és el que jo comentava que en canvi les actrius jo trobo que era més fluix el nivell d'actrius en els dos papes per mi és millor el paper de Jonathan Price i la pel·lícula no en va a la gent però això és a banda que clar però l'Anthony Hopkins clar també estava nominat el Jonathan Price estava nominat però estava nominat com a protagonista com a actor o sigui els nominats per el mejor actor principal era l'Antonio Banderas el Leonardo DiCaprio que era també per la del Tarantino que jo crec que tens tu raó que està molt per sobre el Brad Pitt que és secundari en el fons però es guanya tot el es guanya tot el DiCaprio està bé també està bé també està bé també parla d'això la pel·lícula jo crec parla del fet que un doble al final aconsegueix ser exacte el principal la clau de la pel·lícula i salva la noia exacte i a sobre és el galà a vegades el doble vampirits el protagonista i jo crec que la pel·lícula parla d'això perquè d'una manera diferent però es podria interpretar com que Tarantino és un gran apassionat de la sèrie B de les pel·lícules de segona categoria i per mi el fet fixa que gairebé arriba un moment en què li omple fins a la nevera ell o sigui arriba a tindre una dependència ara ho recordo és veritat una simbiosi entre aquests dos actors que al final formen un formen un i per això deia que els masculins eren tots molts potents perquè el millor actor principal era l'Antonio Banderas el Leonardo Dioclapio l'Adam Driver que ho fa molt bé a la pel·lícula d'Història d'un matrimoni la pel·lícula pot agradar després clar les pel·lícules ajuden o desajuden però és salvable aquesta pel·lícula i ell ho fa molt bé i l'Escar de Joc ha agradat molt aquesta pel·lícula el Joaquim Phoenix i el Jonathan Price aquests són els els que van actor principal i en canvi el secundari que és el Tom Hanks jo no l'he vista un amigo extraordinari no l'he vista el que m'agrada més de la pel·lícula és el tros curt que surt la Laura Dern a d'aula és fantàstica ella sí que té una creu de Lynch que després parlarà sí sí sí sí ha sigut l'any de perdó el 2019 ha sigut l'any de Laura Dern jo crec tu creus bueno està en Mujercites també exacte està en Mujercites després la sèrie David Lynch que t'ha apuntat una altra vegada al centre de l'atenció de l'atenció i també a l'història d'un matrimoni ella és l'advocada defensora de l'Scarlett Johansson que ho fa magnífic la primera vegada que surt es menja la càmera ella ella es menja la Johansson que es va fent petita sí de veritat sí sí sí però és que amb aquell tall de cabell que també no li queda molt bé la veritat he de dir el que no li queda molt bé el tall de cabell que té l'Scarlett Johansson però és que està fet expressament jo crec és el que andava a dir jo crec que l'Scarlett Johansson en aquesta pel·lícula en canvi crec que ho fa molt bé perquè fa una dona en una situació de crisi que ella ha pres una decisió i no sap com manegar-se la crisi i està ben vista la seva òptica de quan una dona li cau a sobre alguna cosa que està decidida a fer no sap com fer-ho tria com fer-ho i finalment fa i per tant és una una història que és una història no és una gran història ni és un gran descobriment com aquí però l'Scarlett Johansson sí que trobo que fa un paper que és relativament dens i relativament de molts de molts angles i jo crec que ho fa bé i el tall de cabell crec que és clau perquè és una actriu molt física que utilitza el seu físic tot i que sempre reivindica que no que no li agrada que la jutgin pel seu físic però però en el fons que utilitza per representar els diferents personatges i sí sí i Laura Dern també està amb molta diferència jo crec i és l'actriu que volia dir que era l'any de Laura Dern 2019 perquè també està a la sèrie de Big Little Lies amb la Nicole Kidman és una sèrie d'HBO és molt bona aquesta sèrie sí sí és bona és bona la recomano i surt la Nicole Kidman la filla del del Kravitz i en fi i també o sigui ha tingut molt èxit gràcies a aquesta sèrie o sigui la Laura Dern i per això jo deia que en canvi els actors masculins són més més potents perquè ja et dic els darrers part de repartiment són el Tom Hanks l'Antoni Hawkins l'Al Pacino que trobo que fa un personatge molt ben travat i el Joey Pesci a la mateixa pel·lícula els dos com a secundaris magnífics magnífics i després el Brad Pitt s'ho han portat el Brad Pitt però tots ells eren molt potents aquí sí sí perquè per mi que el Pacino tindria que guanyar sempre és un actor que sempre ho fa bé sempre queda té un paper molt agraït també sí perquè estan i era la primera vegada que actuava ell és conscient que ha de fer el to de pit i llavors té una arrencada a partir de quan surt molt forta fins a diria jo més enllà del paper i tot sí però el curiós perquè jo dic després baixarà no no ell manté aguanta aguanta sí manté el paper aquest una mica sortit sí sortit del tot sí tota l'estona clar sí sí sí jo crec que és una injustícia que Scorsese s'ha imaginat sense clar perquè hi havia molta competència en aquest sí això és el que he dit perquè els directors clar un Martin Scorsese un Sam Mendes un candidat i el top i el top philis del joker i clar se l'han portat al bon John Ho tot clar com a potencial i com a com a el que han fet ells històricament tots ells són més potents que aquest noi perquè li coneixen més totes formes els premis mira quan van fer els BAFTA els donen a Anglaterra van agafar 1917 Sam Mendes i li van fotre 7 BAFTA i ja està ja vull dir que això tampoc m'agrada no perquè no matitza una escombrada cap a casa terrible són imprevisibles el premi de millor pel·lícula dels Oscars jo crec que és imprevisible i també els agraden els grans triomfs i descol·locar i descol·locar hi ha un punt de descol·locar jo crec que en la de Paràs que a mi em va agradar molt i penso que aquest home pot fer moltes coses perquè realment és un imaginatiu potentíssim i que sí que si ara torna a estar en cartellera o està en cartellera jo sí que és una pel·lícula diferent de totes i val la pena però efectivament el bagatge que tenen tots els altres és un bagatge important jo sí que em sap greu pel Martínez Corsés específicament jo vaig trobar que Paràsito em va encantar o sigui però trobo que és magistral fins a l'escena de l'interfono no dic no faig spoilers no, no em faig no faig spoilers i després a partir d'allà comença a complicar la història amb amb girs i imprevistos i es torna cada vegada més Tarantino amb un estil i això ja va més thriller més thriller i potser alguna escena l'hagués reduït o tallat perquè trobo que potser és massa pel·lícula llarga és una pel·lícula llarga abans tu ho has dit molt bé és que sembla que estigui feta una mica per agradar el cinema occidental si ho has dit tu sí perquè vaig veure a l'octubre el festival Lumière de Lyon van fer una retrospectiva de Bonjonjo i el van convidar de fet però malauradament quan jo vaig anar a veure la projecció no estava no va poder estar present però vaig veure la pel·lícula Memories of Murder que ja l'havia no sé com es diu en català Memories d'un assassino i llavors l'havia vist feia molt de temps i em va encantar i trobo que està al mateix nivell que Parásito el que passa és que Parásito és una pel·lícula per Hollywood també és un espectacle de pel·lícula això conta i parlant de trames rebuscades o sigui és una especialitat jo diria purament coreana la barreja de gèneres comèdia i suspense o terror i les trames molt rebuscades una mica melodramàtiques perquè per exemple la doncella que també va destacant també té una trama però massa rebuscada jo crec que aquella pel·lícula amb una estètica increïble i superrefinada pacava de massa rebuscada i al final la història però també tenia un gir molt interessant que no t'esperaves potser potser es feia una mica empalagosa però era d'una perfecció estètica increïble que se t'emportava i l'actriu guapíssima sí molt bé què més podem dir mira jo trobava que l'actriu de repartiment que estic molt d'acord perquè ho fa molt i molt bé a la història del matrimoni que és el que tu deies es comple que es menja a tothom que està també és el personatge de l'advocada defensora d'un divorci que ja fa aquest paper però clar es menja tota la pantalla jo estem d'acord però jo també vaig trobar molt bona l'actuació de la Cati Bates no sé si en quina pel·lícula a la pel·lícula del Clint Eastwood ah és que no l'he vist aquesta doncs ho fa molt i molt bé molt i molt bé és una dona no l'he vist la pel·lícula ella ho fa molt bé i aquí jo així com tots les altres és molt bona molt bona molt bona jo dubtaria entre les dues perquè ella és realment bro del personatge de la pel·lícula del Clint Eastwood sí jo no l'he vista tampoc sí també dic que la Laura Dent va dedicar el premi a la seva mare Diane Lach que és una actriu també que van a actuar una vegada juntes elles dues sí a Sailor and Lula de David Lynch va ser la pel·lícula que la va donar a conèixer Sailor y Lula o Corazón Salvaje també és Corazón Salvaje i la va dedicar a la seva mare i al seu pare també Bruce Dern que em sembla que també és actor sí és un actor és un actor sí sí i tant és molt conegut sí bon actor sí sí molt bon actor és filla de dos grans actors de la mare sí que ho recordava jo ell és gran però té una trajectòria important sí sí sí una cosa jo volia parlar d'alguna pel·lícula actual bueno sí concretament concretament és que és una pel·lícula que segurament t'ha interessat passarà molt ràpid perquè no és comercial però jo li he trobat uns valors molt molt remarcables es tracta de Monos Monos de Monos de Monos és el títol és de Colòmbia de l'any passat d'Alejandro Landes Monos és un grup que són es convertiran en paramilitars prèvi a una instrucció i estan a la part de la serra alta de Colòmbia llavors amb aquest espai absolutament aïllat sí on només hi ha les restes d'una mena de fort i sense definir perquè a la pel·lícula no es defineix res no sabem si seran paramilitars d'extrema dreta d'extrema esquerra no sabem res l'únic que sabem és que tenen un instructor són vuit entre nois i noies curiosament hi ha una noia que rep tots tenen un àlies no coneixem els noms coneixem àlies que quan comencen la instrucció els donen i amb aquesta noia li posen l'àlies de Rambo llavors els hi posen una cosa que tenen que mantindre hi ha dos feines que han de fer un tenen una una estrangera blanca que és una física no sé si és americana o europea però és una dona rosa que és un ostatge i aquest ostatge l'han de mantindre fins que passi un temps sis mesos o així i es faci una revisió de veure com han actuat i després hi ha una vaca i aquesta vaca hem d'aprendre a ordanyar-la i curiosament la pel·lícula és colombiana la vaca es diu Shakira no comptava que fos una pel·lícula d'humor del que descriies no no no és que també és molt llatinoamericà donar noms d'aquests no no és que té mala llet la pel·lícula i llavors a partir d'aquí a partir d'aquí penseu en el cinema de Rui Guerra de Glover Rocha fins i tot de Sam Peckinpah del Kubrick de Full Metal Jacket de Coppola d'Apocalipsis 9 també em recorda sí Captain Fantastic amb Viggo Mortensen de Matt Ross o sigui que és una família molt estrafal·lària però que també viu a la natura i després hi ha una altra cosa que també va variar la cosa és Werner Herzog quina barreja no no no a veure és que és curiós tot això és una barreja una barreja de ressonàncies que veient la pel·lícula et venen ara la pel·lícula ni imita ni fa homenatges ni res la pel·lícula és el més similar a un cop de punyar la cara de l'aspectador sostingut durant una hora i 30 minut o 38 minuts amb unes imatges fantàstiques una fotografia extraordinària i l'únic que hi ha és que no es compleixen els paràmetres que els hi ficta l'entrenador la hostesa els hi donen molta feina però se'ls escapa dos o tres vegades al final per això l'agafen i la vaca se'ls hi mor és a dir que no compleixen res però bueno deixar endavant d'això el que sí que tenim és quin sentit preparar-se per la violència preparar-se per què un desgast físic i mental absolut una anulació de l'individu de la individua per això està molt bé que el grup sigui mixte perquè fins i tot amb ells també hi ha petites trobades d'allò de dir el dubte de què fem però la instrucció la cosa perquè és actual el que està passant és actual actual i llavors per mi el que té de bo és que no té una afiliació amb una banda o una altra sinó que és senzillament una exposició del sense sentit de la violència de les guerrilles i de l'entrenament per la violència bueno doncs encara ho tenen complicat ja dic és una pel·lícula que estèticament està ben feta extraordinària tal com ho ha explicat dona moltes coses a veure-ho si et torna a repetir el títol Monos Monos Monos Monos és el grup aquest sí sí sí és que he vist un anunci el trailer dintre del que són els apodos com els diguin el grup també té aquest no de Monos que també és sí clar jo he pensat a quins Monos et refereixes quina cosa ara el vol de Shakira cuidado també té amiga sí sí i a més el que passa és és arriba aquí però és de Colòmbia sí sí que no els hi és fàcil no els hi és fàcil la distribució en aquest sector no no no jo crec però bueno jo crec que hi ha molta gent del sector del cinema que l'ha de haver vist i ha de quedar impactat per aquesta pel·lícula i ha passat per festivals aquesta pel·lícula sí 4 o 5 em sembla que van a Sundance vale és la sortida que tenen moltes d'aquestes sí clar de fet si surten d'allà encara tenen si no fos així difícilment podrien fer sí sí bueno ja tinc altres però quasi quasi prefereixo que ens parli que estem dintre del seu temps que aprofitem que tenim la Pati aquí t'escoltem el que ens vulguis dir i ens parli de surrealisme de David Lynch i de Felini i del que vulgui i del que vulgui doncs sí m'agradaria parlar de l'exposició que es va inaugurar el 6 de febrer a la Filmoteca que és un homenatge que fa David Lynch a Felini i en honor també al centenari del naixement de Felini que fa 100 anys que va néixer el 20 de gener de 1920 concretament i David Lynch curiosament també va néixer el mateix dia que Felini l'Andrea ja ens ha posat la música de Marcor i doncs s'ha organitzat a la Filmoteca aquesta exposició molt especial on una de les figures actuals més importants del cinema d'aquestes últimes dècades ens exposa la seva fascinació per el maestro perquè els americans el deien el maestro del cinema que va rebre 4 Oscars a Hollywood parlant d'Òscars per l'Estrada les nits de Cabiria 8 i mig i a Marcor les 4 boníssimes boníssimes obres mestres aquí sí que el qualificatiu d'obra mestra va bé a les 4 i la capacitat de crear mons sí i més concretament rep homenatge a 8 i mig Oto e Mezzo que és una de les pel·lícules més autorreferencials de Felini i llavors exposa 12 litografies que va fer en el taller que està a París que es diu Ítem i el David Lynch perquè des del 2006 o 2007 va descobrir està fent litografies perquè va descobrir aquest taller gràcies a la a la fundació de Cartier a París que l'ha ajudat que l'ha ajudat també per fer la pel·lícula que està a Netflix What did Jack do o sigui hi ha una pel·lícula de David Lynch a Netflix que és una conversació entre ell i està ara està ara disponible i és una petita pel·lícula que és més aviat com un curtmetratge on només hi ha com a actors ell i un mono parlen de monos monos de debò avui va de monos completament surrealista i també surt en un moment donat la seva actual dona que és també actriu però actua molt poc i surt com a cambrera li dona alguna cosa però realment és la conversació entre ell i el mono i és divertidíssim perquè no entens res però estàs fascinat perquè són tot com frases que podrien estar sortides de westerns o de pel·lícules de clàssics de Hollywood i també a la mostra es projecta el documental David Lynch de David Lynch The Art of Life realitzat per Joel Gullet em van parlar aquí l'any passat ah però has anat a l'exposició no no a l'exposició encara no sí aquest documental es podrà veure el dissabte 7 de març a les 7 a la Sala Laia és molt recomanable tu l'has vist? jo l'he vist perquè quan vaig a escriure aquest capítol sobre David Lynch que és un capítol que es diu David Lynch sueños oscuros en un mundo extraño en el llibre titulat La mirada surrealista que es va que es va que es coordina Albert Galera sí coordinat per l'Albergarera publicat per Hermen Aute es pot es pot trobar aquí sí sí a la Casa del Libre a la Filmoteca hi és? a la Filmoteca no ho sé però es va publicar el novembre a la Casa del Llibre hi és sí està bé sí hi ha altres llibreries a Barcelona i també es pot comprar per internet a la a la pàgina web d'Hermen Aute que te'l porten a casa gratuïtament i està molt bé és un llibre on hi ha un capítol sobre Lynch escrit per mi un capítol sobre Jodorowsky un sobre Bunyuel amb fotos inèdites el de Bunyuel està escrit per Javier Espada repeteix el títol del llibre La mirada surrealista el tinc aquí el tinc aquí de fet l'he portat i hi ha un capítol sobre com deia Luis Bunyuel David Lynch Jodorowsky Gué Madon que és un director canadenc que no és conegut a part de l'esfera cinèfila però que és molt interessant i que i que va fer una com diguem reinterpretació del clàssic de Coppola de Dràcula Escolta i que estem amb això com va ser que et van proposar col·laborar amb aquest llibre? Doncs perquè jo li vaig explicar a Albert Galera que vaig fer un treball sobre el melodrama que de fet es va publicar dintre de la o sigui per la universitat en la que estudiava a la sort Bonnovell va publicar aquest treball sobre el melodrama que vaig fer i li vaig dir que volia continuar escrivint sobre cinema perquè és la meva passió i que jo en aquells moments estava més treballant i estic treballant com a relacions públiques però que també m'interessava l'escriptura i llavors va pensar en mi perquè també sap que soc una gran fan de David Lynch entre altres directors també tenim en comú l'Albert i jo de ser uns fanàtics de Brent de Palma ens encanta Brent de Palma i i doncs va ser així i llavors m'ho va proposar i segurament també escriuré en el pròxim llibre que publicarà Hormenauté per al Festival de Molins ja estic parlant sobre això i sí, sí tinc molts temes i espero poder escriure i tenir temps per escriure molt sobre cinema ja ho seguirem sí, sí ho seguirem i tant sí, sí bueno ocupa 60 pàgines el capítol o sigui és bastant molt bé és extens és extens el vaig esclar en un mes o sigui no va ser molt perquè estava treballant el mateix temps en una altra cosa i sí, sí estic molt orgullosa i molt contenta i sí, sí i parlo sobre conceptes com com la presència o ausència bueno també parlo molt d'obres surrealistes de dones surrealistes que no són molt conegudes com Dora Mar que va ser la musa de Picasso bueno i de i del fotògraf sí Man Ray Man Ray sí de fet o sigui va ser gràcies a Man Ray que es van conèixer clar sí, sí, sí per una foto que havia fet Man Ray i Picasso va veure aquesta foto i es va enamorar d'ella a l'instant i va voler conèixer-la i i ella era era bastant important dintre del cercle dels surrealistes sí quan va conèixer Picasso una dona molt interessant molt interessant molt interessant i i una de les raons per les quals la vaig conegut a seva obra més extensament és perquè va haver una una exposició al centre George Pompidou a París l'any passat sobre ella la primera retrospectiva la primera exposició sobre la seva obra així per una institució important no però va ser una una historiadora d'art espanyola que la va que va descobrir la seva obra perquè estava una mica caiguda a l'oblit curiosament no? o sigui es coneixia com a mussa però no es coneixia com a artista no? com a artista i va fer col·legis molt importants i vaig veure fa poc un documental sobre ella la que parlava aquesta historiadora que la va donar a conèixer al gran públic i vaig descobrir que va ser una mica maltractada per Picasso o sigui es podria fer una pel·lícula de la seva vida jo crec que Picasso era una mica complicat sí era una personalitat complicada sí amb les dones una mica machistes veu i bueno però i curiosament o sigui quan quan va començar a sortir amb Picasso es va interessar molt la pintura i va deixar una mica la fotografia que jo crec que era el que era més bona amb la fotografia feia fotografia també de publicitat i doncs parlo d'ella i més especialment d'algunes obres seves que les comparo amb les obres amb les imatges de David Lynch per exemple una fotografia on surt una representació del rei Ubu Ubu sí molt fastigosa i la comparo amb els personatges de Dune i en fi intento una mica com portar l'actor a a comparar i a adinsar-se en aquesta en aquesta visió surrealista de l'art en general i també parlo d'una altra pintora surrealista Valentín Hugo que només em va cridar l'atenció una pintura però ja la vaig poder comparar amb algunes obres de Lynch i doncs sí aquest capítol m'agrada molt fer-lo i espero aquest any escriure un altre i també vaig parlar breument de Fellini però només en una frase dient que tot i que no es parla en el llibre de Fellini d'aquest llibre de mirada surrealista però també és un gran surrealista Fellini i tant i que va inspirar moltíssim Jodorowsky i també altres directors per exemple Jodorowsky a Santa Sangre s'inspira Vuit i mig va inspirar a Woody Allen claríssimament a Woody Allen a Emir Kosturika que s'ha declarat ser un gran especialment a la pel·lícula a la pel·lícula Underground i després també Tarkovsky Tarkovsky també s'ha reconegut que Fellini ha sigut una gran inspiració per ell i m'agradaria llegir perquè també per escriure aquest capítol sobre Lynch em vaig interessar la seva vida Estàs molt ben documentat i les cites i bueno si ho veus fullejar molt bé les cites estan explicitats on t'ho has tret i com ho has tret molt bé si ho has fullit ja gràcies ja el tinc apuntat i llavors per escriure aquest capítol vaig llegir la biografia és una biografia coescrita amb Cristín Maquena que és una amiga de Lynch i van coescriure aquesta biografia de Lynch i en un dels capítols d'aquesta biografia Félix explica Félix això ja és increïble és un mix un mix no Lynch explica com va conèixer Fellini i ho he traduït al català i m'agradaria llegir-ho doncs ho expliques perquè es van conèixer que això no ho diu a l'exposició no està posat que es van conèixer llavors em va semblar interessant una vegada estava a Itàlia amb Isabella Rossellini que va ser la parella de Lynch durant una època perquè es van conèixer i es van enamorar el rodatge de Blue Velvet Blue Velvet sí i doncs gràcies a Isabella Rossellini Lynch va viatjar bastant a Itàlia i doncs estava allà a Itàlia i diu perquè ella rodava una pel·lícula amb un director rus i Silvana Mangano actuava també a la pel·lícula i jo la coneixia bastant bé rodava al sud de Roma en llocs grandiosos màgics en aquella zona hi ha com altiplans salpicats de fantàstiques viles minimalistes amb escales que pugen a precesses terrasses una cosa increïble una nit Silvana ens va invitar a Isabella i a mi a sopar en un restaurant a l'aire lliure era la temporada de bolets i els plats anaven d'això bueno ja vols parlar una mica de bolets a més de Silvana a més de Silvana Isabella i jo al sopar va venir Marcello Mastroianni tinc que reconèixer que estava una mica obnubilat bueno molt sorprès llavors parlo una mica de la conversació que abans teníem amb el Marcello i diu ho van passar molt bé i li vaig explicar que havia nascut el mateix dia a Café Lini i que era un grandíssim admirador del seu cinema la meva pel·lícula preferida d'ell és 8 i mig però també m'agrada l'estrada m'encanta l'estrada i en totes les seves pel·lícules hi ha coses boníssimes quan surto de l'hotel al matí següent veig un Mercedes i el xòfer em truca i em diu li porto a Chinecità Marcello ho ha organitzat perquè vostè passi el dia amb Fellini que bé i tant i tant i llavors arribem 4 burres per Marcel sí genial llavors diu arribem diu arribem a Roma i Fellini em dóna la benvinguda i em demà que em senti al seu costat mentre treballa i ens fem més o menys amics bé això és el traduït i diu aquell dia estava a filmar la intervista i devia ser el 1986 i es veu que li va explicar perquè això ho he vist en un altre vídeo en què l'Instagram explica com va conèixer Fellini que estava bastant trist perquè ell solia sentar-se en una terrassa sempre la mateixa d'un cafè al matí per prendre esmorzar i venien estudiants de cinema i discutien amb ell en canvi en aquella època a finals dels anys 80 ja no hi havia ningú que li vingués a parlar i estava una mica trist i es veu que David Lynch li va dir que no sabia que dubtava si la pel·lícula de 8 i mig tindria la mateixa repercussió que va tenir quan va sortir perquè el públic ja no era el mateix i doncs van compartir aquesta i va dir Lynch que li havia semblat que en aquella època Fellini estava una mica trist i tal i doncs doncs sí doncs trobo que que és molt interessant i també voldria destacar el fet que l'any passat va haver una exposició a la Cinemateque Française a París a la Filmoteca de París sobre la relació entre Fellini i Picasso parlant de Picasso perquè Fellini era un gran fan de Picasso i es va inspirar molt d'ell i de fet era dir que en una en diverses declaracions va dir que a la Dolce Vita havia descompost la narrativa en diversos trossos com Picasso havia fet amb el cubisme els grans creadors jo crec que respectant-se s'influencien sí sí sí és així perquè naturalment Picasso també això que dèiem de constructor de mons Picasso es va reinventar contínuament i a més a més en cada nova fase destruïa pràcticament l'anterior i partia de zero això és això és molt difícil perquè el creador l'artista corrent el que fa és tindre un desenvolupament i perfeccionament d'un estil i ja està però trencar-lo els grans trenquen ah aquí s'allà són visionaris és allà on està la diferència és el que passa també amb el cinema hi ha grans directors però que no tindran una influència en el cine que es farà després ells hauran fet una gran pel·lícula 5 o 6 grans pel·lícules molt bé però no tindran una influència però hi ha altres que arriben a fer un trencament del llenguatge o de la forma d'explicar o de l'ús de la imatge i llavors aquests són els que fan avançar per exemple David Lynch està en aquest ordre a la millor no és tan bon director com a obra com pot ser un copola o un escorsese però a la millor de cara al futur es representeu un avenç més gran per la narrativa cinematogràfic i l'interessant de Lynch és que no només ha trencat la forma narrativa de la pel·lícula de la pel·lícula en si sinó de la sèrie va revolucionar també el format de la sèrie en Twin Peaks i ha marcat les millors sèries les meves sèries preferides avui en dia fan referència a Twin Peaks i quantes pel·lícules s'han mirallat amb Twin Peaks a nivell d'argument i tant i Mulholland Drive per exemple extraordinària Mulholland Drive i Los Highways és un trencament absolut i una reinvenció una reinvenció del film noir el que es diria el neo-noir seria el neo-noir sense policies això ho parlo al capítol si el voleu i així perquè parlo d'això i tant i bueno de l'exposició també dic que les litografies són molt interessants i estan molt bé perquè no només és una representació amb la litografia amb el format de la litografia de les imatges de 8 i mig sinó que ha de passa i ho porta al seu terreny al seu univers hi ha una interpretació i veus realment el toc linch lincear en algunes sobretot en la que ja es desvincula una mica de l'ambient de circ o de les imatges de linch i de les imatges de Fellini i les porta a la seva obsessió per per la per els ambients industrials perquè linch té una fascinació per la per la fotografia industrial per els ambients aquests una mica desolats de la de la de la Filadèlfia que va conèixer quan va ser estudiant d'art i de cine també va fer els seus primers cosmetratges a la Universitat de Filadèlfia on va néixer Man Ray per cert i i això li va marcar molt i especialment ho demostra a la pel·lícula Aire Acerhead i a Elephant Man i després ja les altres són més solars són més influenciades per Los Angeles la ciutat la ciutat que que l'adopta després de Filadèlfia i en la que estudia cinema al costat de Terence Malick perquè és de la mateixa generació que Terence Malick i va estudiar cinema amb Terence Malick és molt curiós curiós també curiós sí perquè són directors completament diferents són molt diferents oli i aigua oli i aigua però absolutament talentuosos o sigui vaig veure per cert una pel·lícula que em va encantar i no sé també he preguntat per què no estava als Oscars és la de la Terence Malick la de la d'aquest la que s'estrena ara no s'estrena ara s'ha estrenat una no ens la van posar a vegades tinc aquests lapsos és és és un a hidden life una vida escondida és parla d'un austríac un pagès austríac però aquesta està estrenada aquesta que tu parles ho vaig parlar amb el director del festival de Sitges ho vaig parlar amb el director del festival de Sitges perquè ell la va veure a Cannes jo la vaig veure a França es va estrenar a França i es veu que ha sigut molt difícil distribuir-la i convèncer els cinemes perquè la projectin curiosament i el fenòmen em sembla que va acceptar projectar-la però no sé si encara està va fer el passi de premsa el passi de premsa no sé si l'Àngel Sala m'havia dit que havia parlat amb el fenòmena perquè realment em va insistir però que eren tres hores no? sí és bastant llarga és bastant llarga però és meravellosa tu l'has vist aquesta sí l'he vist i no entenc per què no ha tingut la repercussió però és com altres casos a mi m'encanta Under the Silver Lake que va ser un fracàs comercial però bueno és molt bona aquesta és boníssima però va ser va arruïnar bueno no va arruïnar però va ser un fracàs comercial i va fer que aquesta distribuïdora Wild Bunch tan coneguda no perdés diners o sigui i és una pel·lícula boníssima i no se sap per què bueno perquè ja passa és així el món del cinema és així certes pel·lícules es distribueixen molt bé és una pel·lícula molt linstiana aquesta sí sí sí sí per això m'agrada escolta una cosa a l'exposició hi ha dibuixos també perquè feia storyboards molt macos exacte de Fellini suposo llavors Lins es colleix 12 dibuixos de Fellini de l'època en què havia rodat Casanova el 1976 i està superbé llavors ja havia vist amb el Donald Sutherland sí llavors es veuen sobretot dones qualsevol imaginari no de dones molt voluptuoses no de que apareixen a Marcor i sí sí estan molt bé els dibuixos també els ha escollit David Lynch que aquests dibuixos estan en una fundació a Suïssa que es diu Fellini Foundation for Cinema com veieu és una font inesgotable de propostes de de de fer-nos saber coses noves escoltes nosaltres sabem que aquest any estarà a Barcelona per tant comptarem amb ella comptarem amb tu de tant en tant gràcies i tant serà un plaer estaré ens despedim fins la setmana vinent bona nit a tothom molt bona nit bona nit ni Música sense etiqueta.