Palmarès del festival, Rebel i La impaciència del cor: èxits, convidats i debats potents (El caso Padilla, Bo té por)

Cinema sense condicions Closed Captions by welmer Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! patint i compartint amb mi el festival i bé, dit això anem a dir que el tinc aquí el títol de la sèrie que és Jiri Hagi o Hagi Jiri Hagi després ell ens explicarà més coses m'ha dit alguna cosa d'un contingut entre Occident i Orient sí, la trobada important a tots els nivells i a partir d'aquí després ens desvetllarà de què va la cosa sí, perquè ni flowers aquesta crec que t'agradarà fins i tot a tu a mi, sinceria bé, mira per començar, havia pensat que podíem començar pel final i és que com que, com tots els festivals el darrer dia tenim el Palmarès però anem a veure una mica com ha anat el Palmarès tenim el Premi de la Crítica Oficial que l'ha donat a Rebel de Adil El-Arbi i Bilal Falah una pel·lícula que jo no vaig veure i per tant no sé si realment es mereix el Premi o no no sé podria estar força d'acord sí és una pel·lícula dura molt crua que parla sobre el reclutament de gent àrabe o d'origen àrabe que està a Europa de fet també com tots sabem si apunta gent europea també a l'Isis no? sí però la pel·lícula se centra en una família del Marroc una mare sense sense el pare el pare està missing el fill gran té 24 anys el petit té 13 el gran és un raper fa clips que a més a més surten de tant en tant a la pel·lícula i penso que això li fa mal perquè els clips aquests la veritat no venen gaire a compte però resulta que en plan bèstia ell se'n va a Síria però a ajudar és a dir se'n va ell té un esperit bo és una persona que té gran empatia i vol ajudar la gent necessitada a la guerra de Síria perdona ho dic pels oients el que esteu sentint de fons és la banda sonora de Rebel de la pel·lícula precisament està feta per dos bé la pel·lícula és belga i francesa és una coproducció però ells són àrabs pels noms ells són nascuts a Bèlgica són belgues diguem-ne de naixement però clar un es diu Arbi i l'altre Vilalfalà Vilalfalà són uns noms que apunten que són àrabs i per tant el tema doncs el senten evidentment de prop bé el que deia és que el fill gran que té bones bon esperit se'n va ajudar pel carrer és captat per la gent de l'Isis vull dir així per les bones l'agafen i se l'enduen esclar tal com les gasta aquesta gent més val fer la farina la farina plana ell per no matar es busca una feina com a realitzador és a dir operador de càmera que va filmant els horrors de tot el que va passant i no són pocs com tots sabem no? i mentrestant el petit hi ha reclutadors i al barri mateix hi ha un reclutador que li va menjant el cap sobre què dolents que són els occidentals i patatim i pujera i baixa i bueno tres quarts del mateix és una pel·lícula dramàtica en el sentit que la mare ho veu venir no sap ben bé el motiu pel qual el fill gran està a la guerra de Síria però sí que vol evitar que el fill petit caigui se'n va a la direcció de l'escola perquè el perill del petit és caure en s'ha reclutat i enviat a Síria en anar a la guerra també o en fer atentats aquí de cinc no és per enviar-lo reclutant-lo per enviar-lo a la guerra carn de canó cap a la guerra aleshores bueno el punt fort jo penso de la pel·lícula és un moment en què la mare se'n va a la policia i se'n va al col·legi on va el nen i és que me l'estan reclutant la policia és que no podem fer res perquè no tenim proves i com que no tenim proves no podem fer res així olímpicament de tal manera que els reclutadors evolucionen amb una alegria i amb una despreocupació carta blanca carta blanca carta blanca i aleshores la frase lapidària de la mare és el que jo crec que defineix la pel·lícula que és de vegades penso que ja teniu interès en que això sigui així que passi és gel a la sang vull dir realment és forta la frase de la mare la veritat és una pel·lícula dura sense concessions no sé per què hi ha aquests clips que de tant en tant van sortint jo crec que li fan mal perquè la pel·lícula és molt realista molt hi ha moments molt crus molt bèstis i això trenca el context i francament és que els clips aquests musicals que a més ens els posen sencers ah sí sencers sencers dos minuts o tres de la cançó i dius això aquí no pinta absolutament anticlimàtic anticlimàtic exacte m'agrada la parò bé seguim amb el palmarès premi a la millor direcció per Bill August per la impaciència del corazón aquesta sí que la vaig veure jo he vist Sid de Bill August i tenia esperances en aquesta pel·lícula a mi em va decebre ah tu et va decebre sí a mi tot el contrari mira sí em va agradar em va semblar una pel·lícula avorrida i una una traslació de Stephen Swage que és el novel·lista el novel·lista el escriptor que no no he llegit la novel·la per tant no puc pronunciar però jo crec que la novel·la segurament deu ser molt millor que el resultat de la pel·lícula perquè avui en dia jo la vaig trobar una pel·lícula de modè una pel·lícula per tardes de de sofà a casa no no em va portar no em va portar res acadèmica no? sí no a veure tècnicament pulcre això això sí sense sorpreses amb una sentida clàssica narrativament clàssica i sense cap d'època no? el tema de l'amor que aquí és pràcticament una mica forçat crec jo però bueno ja es belluga entre la compassió i perquè bueno és una història a més a més per exemple des del primer moment quan veiem el l'embarcadero com es digui en català que no ho sé i ell està allà amb la cadera de rodes i ja dius bueno és un anunci del final de la pel·lícula no? per tant bueno a veure coneixent l'Stefan Schweid jo crec que el que li interessava a l'escriptor i segurament el que li interessa a l'August que sí que et dona la ronc és una pel·lícula amb un tractament fred distant és a dir però justament per no fer que la pel·lícula sigui passional tot i que el tema és passional perquè evidentment el tema és un subtinent de cavalleria a la novel·la de l'Stefan Schweid és l'imperi Ostrunger i per tant és l'exèrcit d'Ostrunger el Milagos agafa i fa que sigui la cavalleria danessa però bé tot i que no van entrar en un primer moment a la primera guerra mundial acaben involucrats com mitja Europa que va quedar o l'Europa sencera de fet bé la qüestió està que el tema és que el subtinent aquest que és com un noble perquè en principi els oficials han de ser d'extracció noble no? és un noble arruïnat no? i per tant depèn de la tieta no? que dona els calés perquè ell pugui comprar-se l'uniforme al cavall de fet va ser una promesa que li va fer al començament de la película és una promesa que li fa a ell a la tieta escolta no et preocupis que jo retornaré l'honor a la família clar són conceptes que estan molt dintre la línia de lo que és la noblesa i l'aristocràcia del temps estem a principis del segle XX a mi és una cosa que em resulta una mica a veure el 1912 que la pel·lícula sí de fet acaba ell anant a la guerra del XIV exacte una mica en plan suïcida però bueno no entran el 1912 evidentment s'està al segle XIX diguem-ho clar mentalment s'està al segle XIX com ara potser ara ja comencem a sortir del segle XX ja estem entrant al segle XXI perquè clar comencen a haver uns disparats digitals l'intel·ligència artificial ja ens entrarem tots plegats del que ara resulta que han descobert un aparell per llegir la ment llegir la ment això és per ajudar diuen a la gent és per ajudar a la gent que tingui dificultats per expressar-se verbalment perquè aleshores els sentirem i un rava s'utilitzarà per altres coses i tots ho sabem però bé potser evitarà els interrogatoris potser els interrogatoris policials aquests tan durs això ho perdrem potser jo però bé el que trobarà la pel·lícula que ens estem anant ja diguem-ne pel poster el tema és això que és un subtinent arruïnat que intenta com tu dius reflutar el nom de la família i aleshores se'n va a un destacament a una part perduda de Dinamarca on hi ha un castell en un moment donat se li presenta ell és el subtinent que està portant tota una companyia a cavall tota i aleshores baixen del cavall perquè veuen que el el el el baró que és baró el baró del castell està tenint problemes amb el cotxe que s'ha quedat enfangat i tal aleshores l'ajuden aleshores el baró que és un home malalt malaltís ja amb molta edat el convida no? com a gest d'agraïment d'agraïment pel fet doncs que gràcies a uns quants soldats poden treure el cotxe i se'n va al castell aleshores el sopar del castell coneix primerament coneix la demà de companyia de la baronessa de la filla del baró sí una actriu molt interessant que em crec agradar que hagués tingut més paper aquesta actriu és fenomenal jo l'he vista mira ara confessaré que he vist una sèrie que la fèiem per TV3 els diumenges a la nit que es deia Hotel Buramar sí i l'he vist per l'he vist que la feia és una de les actrius d'Hotel Buramar per la pel·lícula la sèrie és danesa molt amb 7 o 8 és molt interessant és captivadora aquella actriu no no és una actriu molt bona i fa un paper secundari i en canvi la protagonista a mi no en va dir res va deixar fred com no hauria de ser perquè precisament ella el que té és un tros de fusta cremada dintre saps? ja bé ell descobreix que la baronessa la filla va caure del cavall i està impedida fins a cert punt perquè va amb crosses o amb cadira de rodes però més enllà d'això no pot fer res més però clar ell ho descobreix després d'haver-li demanat davallar al saló del castell vol ballar amb mi i ella intenta fer un esforç s'aixeca com pot però evidentment no és viable a partir d'aquí esclar comença a sentir una mica de compassió pena perquè la noia és maca la baronessa és maca però clar i ell s'intenta autoenganyar perquè esclar entre la filla i el baró el pare li fan una una trampa el tancar allà el tenen tancat el baró mira de forçar la cosa perquè ell l'herència es vinculi i hi ha un moment en què li diu escolta a veure aquí hi ha una herència i tu ets un home d'honor i jo vull que aquesta herència acabi amb unes mans bé ja no entrarem en més detalls tota la pel·lícula es mou en aquest estirar ronsa de l'estimo no l'estimo i l'anhel d'ella que a més a més per més Inri com que s'està fent il·lusions que el subtenent es casarà amb ella ella millora fins i tot psicomotriument experimenta un seguit d'avenços amb la qual cosa el pobre noi està fet un embolic perquè bueno pel que sigui no acaba de sentir-se del tot enamorat l'estima molt acaba agafant molta confiança tot el que tu vulguis jo crec que el swight el cuit de la novel·la està en aquest dilema l'estimo però no fins al punt de casar-me amb ella però aquí la representació cinematogràfica d'aquest dilema que he tractat segons de quina manera podria funcionar molt bé i tindré força per mi li dóna un toc melodramàtic continuat que no m'atrapa jo és que precisament no li veig precisament és que el tractament és fred és sec jo crec que el Billy August el que ha procurat és donar una porció de sensualitat però al mateix molt lleu es manté ell se'n distancia expliqueu ja no l'he vist molt lleu la sensualitat però coneixeu el Billy August que ja té aquesta cosa és distanciat del drama i dels personatges i clar nosaltres com a espectadors ens veiem obligats a jugar al joc del joc a jugar al que et proposen el que et proposen a mi honestament m'ha agradat la posada escena la fotografia la recreació formalment és correcte és una pel·lícula que de veritat també la trobo justa si rebeu com a millor director per aquests dos directors belgues la veig bé doncs tres coses del mateix per considerar no tant però a ell li ha semblat que sí bueno escolta per això ja no tot estic amb la mateixa sintonia que el jurat ja, ja, ja esperem que no a continuació hi ha el premi el millor guió adaptat que el donen Steven Coogan i Jeff Pop per la pel·lícula The Lost King ah, molt divertida que està basat en The King's Grape The Search of Richard III la tomba de Philip Lansley i Michael Jones a mi em va semblar una pel·lícula encantadora sí una pel·lícula molt agradable una pel·lícula per tots els públics una pel·lícula que té una interpretació extraordinària completament i està resolta d'una manera senzilla però a la vegada sense pretensions i això ho notes i ho agraeixes sempre s'agraeixes sí el Sally Hawkins qui és l'actriu perdó Sally Hawkins que és aquesta actriu que sempre fa que sembla que no m'hagi trencat mai un plat té aquesta cosa que és fràgil sí és fràgil jo crec que aquí a l'Snf se li ha anat una mica la mà perquè jo he vist fotografies de la de la autèntica Philippa Langley Philippa Langley és la historiadora aficionada ricardiana que va investigar sí perquè està basada en una història real sí sí va descobrir el 2012 va descobrir on estava soterrat Ricard Tercer sota un aparcament de la casa George Plantagenet ah el famós Ricard Tercer de la de la de la de la de la peça de Shakespeare magnífica de les millors sí però segons els ricardians falsa falsa totalmente l'ària saps que a vegades té aquestes coses perquè els ricardians defensen la casa York i diuen que els Lancaster no Enric Seté és que és qui guanya en el camp de batalla a Ricard Tercer l'oxeix no el mata sí i i clar la història l'escriuen els guanyadors sí per tant Enric Seté que va dir doncs Ricard Tercer com que era ja perut i això es va comprovar sí perquè es va a l'escalet amb l'escalet no hi ha no enganya no enganya era ja perut això és cert però bueno d'aquí a que va matar els seus dos cosins perquè no li traguessin el tró i tal allò els famosos dos cosins que van assassinar la torre de Londres no això diguem-ne no està gens clar no estàs gens clar jo estic enamorat estic enamorat de l'obra de l'obra tota representació d'aquesta obra la veig per sistema incluent la del Pacino de molts anys després l'haguer de la perut l'haguer de la perut l'haguer de la veritat també aquesta revisitació bé el premi al millor actor l'han donat a Omar Sy pel padre i soldado que és una biola que no vaig veure per tant a mi és una pel·lícula que no em disgusta sobretot jo valoro molt ja sabeu que tinc una certa formació com a historiador a mi m'interessa quan una pel·lícula o un llibre o qualsevol cosa tracta una faceta que no s'ha trucat que s'ignora aleshores bueno clar aquesta pel·lícula planteja un tema esgarrifós com és el fet que l'exèrcit francès sense cap punyeta se n'anava cap a les seves colònies de l'Àfrica a la Primera Guerra Mundial i SAC reptava o sigui se n'anava per les per els poblets en aquest cas dels senegalessos no perquè això és el Senegal sobretot al segle XIX i el XX es veu que nodrien molt l'exèrcit francès és un fet històric a base de senegalessos però de senegalessos que no tenien ni els 18 anys no anaven a buscar els homes de 30 o de 25 no no anaven a buscar els que tenien 16 o 17 perquè suposo que els podien manegar millor entre d'altres coses a part que és una edat en què s'és fort i s'està més disposat evidentment a tot un de 25 també naturalment però bé anaven a parar aquests però en plan bèstia o sigui a la cacera tractant-los com si fossin animals vull dir els reptaven i se'ls enduen ja cap a l'exèrcit no clar suposo que l'Omar Saï l'actor que és el de la pel·lícula aquella Intocable Intocable doncs és el clar ell és senegalès i ell és productor de la pel·lícula entre d'altres entre uns quants més no ell és productor clar suposo que es deuria interessar per aquest guió que realment és punyent perquè és un tema que és clar ens el podem imaginar però veure-ho reflectit veure que la pràctica del colonial era aquesta és que l'exercit francès queda maco suposo que l'exercit espanyol tres quarts del mateix i el belga i el belga i el belga els belgues es passaven quatre pobles cadascú té el seu la seva nèmesi particular aleshores esclar des d'aquest punt de vista està bé perquè aleshores el pare que és el Marçà i fa de pare del seu fill que és raptat d'aquesta manera s'apunta a voluntari clar com que s'apunta a voluntari també l'agafen no no anaven a per ell però bueno ell s'apunta per protegir el seu fill aleshores esclar passen tot un seguit de vicissituds de bèl·liques de primer ordre perquè esclar és la carn que el no es posen en primera fila perquè vagin morint abans els negres del Senegal que no pas els francesos carn de canó però és un guió bo perquè hi ha un estudi psicològic també de la relació paterno-filial en el sentit que en un moment donat el tinent de la companyia resulta que és el fill del general de tota la campanya i el tinent té un complex d'inferioritat perquè el seu pare el general el té com un inútil vull dir com una persona que no té valor i tal aleshores el típic tinent que està obsessionat no amb fer una gesta èpica per demostrar al seu pare tal aleshores s'adona que el fill de l'Omar Sai és molt espavilat és un i de seguida el fa caporal què passa que el fill passa a ser caporal és superior al seu pare i clar aquí hi ha un tractament de la situació i del canvi de rols perquè clar el fill també està en un moment en què vol autoafirmar-se per edat 16-17 anys vols ser tu i no el pare que t'està dient contínuament el que està bé i el que està malament el típic hi ha tot un treball d'actors i de situacions que no la fan a veure no és una pel·lícula estrictament bèl·lica és bèl·lica en tant que clar el context evidentment és la guerra és la guerra mundial i el camp de batalla la línia emaginada em sembla que és important la relació paternofilial també definitivament és el cuit de la pel·lícula jo diria m'atreviria a dir i de rebot doncs com els oficials utilitzen el que val una mica perquè per les seves aspiracions particulars en aquest cas del tinent davant del seu pare que és el general això em recorda una mica la de Red Thin Line no? la delgada línia roja que també el paper del ara no recordo l'actor que ordena la càrrega a Guadalcanal la càrrega cap al cim doncs també és perquè ell s'està fent gran i necessita una medalleta que no la té és un oficial però que no té medalleta és el típic tema que evidentment la Kubrick amb Path of Glory és exactament el mateix els oficials que els importa un raba als sers humans que van quedant pel camp de batalla el Nick Nolte segurament no me n'hi ha el nom ara en Nick Nolte bé bueno quin és el problema estrictament quin és el problema d'aquesta pel·lícula que no ho entenc perquè és una pel·lícula feta amb calés els uniformes tot tot està molt bé però jo no sé per quins nassos és això que jo ho diu tant en el cinema tots són planos tancats hi ha algun pla general evidentment no diria que evidentment hi ha alguns moments de camp de batalla però en líries generals tot és televisiu molt proper i molt televisiu i jo dic si tens calés per què nassos m'has d'estar tancant el quadre tant perquè això habitualment sobretot és fàcil si no tens calés i així t'estauries recrear molt l'escenari però és que és horrible ho volen fer tan íntim o tan estret i proper et preguntaria qui produeix no produirà una plataforma per casualitat no no eh perquè si produïs una plataforma tindria sentit perquè el destí final a cada vegada és la tele evidentment són les teles i per tant sí que es vigila això i a vegades sé que a vegades és l'exigència de la plataforma no em costa el tanto en planos generals no no em costa no té la pinta no té la pinta no no no no té la pinta bueno seguint el palmarès el premi a la millor actriu li donen a Fiorella Bota i oli per la pel·lícula La Uruguaya oh aquí és on jo que també va guanyar li van donar el premi de l'ASSEC eh no dic jo que la interpretació d'aquesta noia no estigui bé però a mi aquesta sí que la vaig veure i és una pel·lícula que ens sembla una pel·lícula petita una pel·lícula amb un pressupost minso una pel·lícula i i bastant de principiant d'aprenent jo hi havia moments que em semblava estar veient una pel·lícula matern i llavors fer fer una mica de cosa o sigui hi ha la voluntarietat i segurament pel cinema que ignoro el gruix del cinema uruguai que es fa segurament aquesta és una pel·lícula per exportar per dir ei també són capaços de tractar temes d'una manera moderna etcètera ens hem de situar la pel·lícula és uruguaya i argentina però bàsicament és uruguaya bàsicament és uruguaya és clar està feta aquesta sí està feta en plan cooperativa sí sé que hi ha un sistema de producció cooperativa ursany la cooperativa ursany vol dir que són socis tots posen uns calarons i bueno o deixen de cobrar uns diners hi ha les dues opcions posar un caler o deixar de cobrar i percebre després cobren els resultats els resultats això perquè ho he fet jo també m'han fet fer alguna vegada en el passat i bueno és un sistema a veure es veu que l'actriu aquesta la Fiorella Botaioli ja s'ha fet un petit forat dins de la cinematografia uruguaya és locutora també sí de televisió i ràdio va vindre va estar al festival ah va estar sí jo la vaig veure vas parlar un moment amb ella bé jo no dic que ella com a tal tingui un com a mínim explota un cert misteri fins i tot arribem a pensar però el que és la història és un escriptor que fa una fugida a Montevideo que tampoc queda gaire clara la qüestió és que ell se'n va allà a tirar a fer una caneta no sé per què perquè està pot ser para per cert a mi no s'acaba d'entendre gaire res està com en crisi dels anys dels 40 sí la crisi dels 40 la crisi però crisi dels 40 és una persona que no és madura però és escriptor que ha tingut un cert èxit en un llibre ha cobrat un fotiment de calés de l'editorial per el segon i no ha començat ni a escriure la primera preposició ni una ratlla és a dir bastant freqüent en cinema el personatge en aquest punt se'n va allà i troba aquesta noia recupera una antiga amistat que et fan pensar que si el que passa més endavant no està ella implicada i després se n'enprenedeix no queda clarit tampoc perquè queda molt en el limba tot plegat però a veure és que la producció molt és que l'argument és no té jo vaig parlar amb la directora i m'ha dit si podies deixar-nos una mano a la premsa perquè a veure qui podria distribuir això aquí a Espanya i tal vull dir que no no hi havia encara una clara distribució ara potser amb el premi de l'associació de crítics la millor hi ha algú que s'ho pense jo els hi vaig dir hombre hablat ja que estem aquí parleu a contracorrient sí està en el lloc adequat està en el verbí no sé però jo ara mateix estic pensant en l'Emily Cox que és l'actriu d'una pel·lícula que no és ni tan sols és premiada però parla de l'Alma Mahler sí Alma i Òscar home perdona però l'Emily Cox com a actriu actriu austriaca de l'alçada d'un campanà en el sentit que home és un tros d'actriu omple la pantalla encarnar Alma Mahler que no és un personatge fàcil d'encarnar en el sentit que és una dona alliberada del moment no jo trobo no sé clar és que no hi ha color jo ho sento molt per la fiorella botelloli que no li nego una certa charme però home el que no pot ser és que guanyi el premi a la millor interpretació perquè no jo tampoc tampoc l'hi veig tampoc l'hi veig i per últim el premi del film història de la universitat de Barcelona a la millor pel·lícula pels seus valors històrics la impaciència del corazón que també li ha donat el premi al festival de prelada a la millor música d'enry scram sí la impaciència del corazón es converteix amb la pel·lícula que ha replegat tres premis tres premis sí clar en el teu cas la més premiada te'n pipa una mica perquè no tens una a mi no em molesta de totes formes no no tinc cap problema perquè ja sé com va això dels premis i jo no acostumem a anar massa lligats s'han de valorar com s'han de valorar els premis en realitat no bé a veure la direcció del festival ens ha donat la nota que ha estat un èxit d'assistència presencial de públic aquest any i cifren amb 18.000 espectadors exacte que la veritat és que està molt bé són nou dies bueno doncs és un són dos mil per dia de promig em sembla em sembla un gruix important tenint en compte que la major part de sessions s'han celebrat als cinemes verdes als cinemes verdes i quan perdíem verdes pràcticament tot ha sigut el verdes clàssic del número 32 del carrer verdes perquè el Verdi Park seguien fent la programació habitual establerta bé llavors un altre punt fort del festival ha sigut els convidats la figura per mi més important ha sigut la del director Wim Benders després l'actriu Susan Sarandon i després el director Françoise Osson a partir d'aquí doncs hi ha un gruix de directors la Marseille també bueno la Marseille de directors tècnics i actrius i actors catalans i espanyols jo haig de dir com a parèntesi ara que esmentaves els professionals espanyols en línies generals tret d'alguna honrosa excepció la producció que hem vist tant catalana com espanyola és tirana molt fluixa jo l'hi he comentat abans molt fluixa fora d'antena l'hi he comentat amb ell és decebedor al nivell jo no sé si és és greu dir-ho particularment tractant-se de la cinematografia catalana perquè per òbvies raons voldria que fos excelsa però no vull dir si més no el material que s'ha vist no mata vull dir sincerament però res la pel·lícula que tancat sí que que ja l'actriu la Núria Prim Núria Prim bueno que això deu ser com una mena de coproducció gallego catalana sí en certa mesura sí home la pel·lícula de Cluenda la d'Ozón d'obertura vale estava bé a mi em va agradar també no m'entusiasmar però és una pel·lícula amb una factura neigués de pitjors de l'Ozón però és que sí que sisplau és una típica pel·lícula de silencis que ja sabeu que a mi els temps morts i els silencis em treuen de bonic quan no són justificats i això de i l'actriu no l'he encertat no amb la Núria Prims amb la protagonista amb Sica Sica que és un abreujament curiosament català perquè és curiós la Núria tots són gallecs la Sica és la seva filla sí, però ella tot el rato li parlen català ella li parlen català que és una cosa força sorprendent i ella i clar la Sica que és Nú Sica per tant Nú Sica més aviat català també no i el abreujat amb la català que és el abreuja per davant no per darrere per tant Nú Sica queda Sica clar és la història d'una filla que ha perdut el seu pare que ha mort teòricament fanejant però el tema està però hi pot haver hi pot haver hi pot haver hi pot haver contrabando també hi pot haver perquè estem a Galícia estem a Galícia bé i clar sí també es tracta el tema molt agafat amb pinces que un dels cadàvers torna i de seguida la Núria Prims diu és el meu home per què? perquè porta l'anorac groc del seu home és molt llesta amb això perquè d'aquesta forma podrà cobrar podrà cobrar perquè si no l'assegurança no paga però això està molt agafat amb pinces perquè clar hi ha mal amaro al poble perquè no es diuen home és que podria ser el teu home i de qualsevol altre perquè a més a més s'intercanvien les robes se la intercanvien i pot ser que sigui l'anorac del teu home però clar l'home està desfigurat no hi ha manera de saber quin nasos és pel rostre ni per res però home estem parlant està succeint avui dia amb una amb una nau una DNA una DNA o sigui que argumentalment està agafat pels peus però clar els interessa per generar la mala maró la pressió psicològica que en el poble es va generant i per altra banda ella cobra i els altres no i per altra banda la Sica segueix accepta aquest dubte que planteja el poble i ella segueix la búsqueda inetèrna del pare del pare del pare sí sí ha fet no ha fet el dol hi ha moments per exemple aquell moment final en què la filla arrossega la mare que la mare també està allà com mig desesperada en un plan dramàtic teatral considerable amb el tractament musical corresponent no ho sé una pel·lícula molt irregular molt poc substanciosa en el fons em vaig sortir molt fred és primera pel·lícula això no és pel·lícula de votants d'una persona que ve de quin entorn ve de l'entorn d'escacs o de Carla Sobirana jo suposo és catalana suposo que és escac és que em sona més el seu cognom a més a més per la forma de filmar també és bastant escac o sigui càmera al clatell i tal deixi una cosa hi ha el so i la música que són bastant interessants hi ha l'Ariana i la nova em vas comentar alguna cosa sí i es nota i després hi ha les filmacions de lo que és la marea i tal ben resoltes sí realment són planos molt macos però queden aïllats sense context però la fotografia tampoc em sembla particularment brillant és una amb una fotografia molt plana són encoderaments són enquadraments són enquadraments no t'ho veuré amb la mar picada però el tractament de la imatge no no no no té continuïtat és grisós sembla que hagin deixat el Black Raw amb què ara que estic sensible en aquests temes tenen el sí el reoriginal el el codec que s'ha rodat que és clar normalment necessita del tractament del programa d'editatge però hi ha gent però hi ha gent que li ha de molt i es queda amb aquest o sigui a vegades passen aquestes coses casuals en el muntatge i en l'edició i en el sol allò passa igual en el color que aquest cop t'enamores d'una manera de veure la pel·lícula i acabes deixant-la així i això ha passat en algun cas el Black Raw té el seu atractiu jo ho emmeto molt desaturat amb la línia de cinema clàssic o tirant l'estil del cinema clàssic de sempre la pel·lícula riu etc es va projectar Los Colores del Silencio de Clovis Cornillac que a mi és una pel·lícula que em va semblar molt interessant a mi també molt ben resolta una bona de una qualitat tan interpretativa com de història guió com música és una pel·lícula d'aquelles recomanable és una història de venjança no? sutil inversamblant jo m'atreviria a dir que està agafada pels pèls però és una venjança super sofisticada és una venjança de guió de guió però que ha estat passada a la imatge de forma que tu la segueixes i és una mica d'aquelles venjances que t'alimenta allò de dir sí senyor home com a espectador t'involucres clar que sí et vas satisfent a veure la imatge la posada en escena és fabulosa és fantàstica a veure el Cornillac recordem que és el de és el director ara el títol en francès Dulce Domingo de Noviazgo el títol venia a voler dir això no sé si Dulce però en fi una pel·lícula recreada durant la primera guerra mundial bueno amb una factura absolutament despamparant una gran producció francesa i aquesta sense arribar evidentment als nivells d'aquesta pel·lícula del Domingo de Noviazgo la veritat és que la posada en escena és despamparant una direcció de fotografia aquí en quant a pel·lícules en quant a pel·lícules el catàleg en posa 3 2021 va fer ser magnífic el 2017 Bella Sebastian le dernier chapit i el 2015 tras la paret un peu beaucoup avec le mans sí perquè el el corniac que gairebé prefereixo dir-li Clovis perquè això té un nom de rei de rei de Berbingi no? sí tot almeny li començava abans en el Pep dic aquest el conec el Clovis el Charlemagne el Clovis tot el que sent són coneguts bé té pel·lícules de tots dos nivells evidentment això són títols els que ha citat més aviat intimistes i de fet la pel·lícula aquesta combina l'espectacularitat d'uns moviments de càmera l'arranc de la pel·lícula l'arranc de la pel·lícula enriuten del pla seqüència de Set de Mal mira mira què et sembla té és un pla seqüència que va està en el jardí entra dins la casa se puja per les escales se'ls fica a les habitacions i evidentment ha de tenir truquet segur que deuen haver empalmat dos presses perquè jo et dic una cosa l'efecte és que deixen ridícul el pla seqüència d'entrada de Set de Mal jo l'estava veient i dic això és Wells és Wells és Wells doncs combina això una magnificença dels moments de càmera la posada escena la il·luminació i tal amb evidentment moments més íntims i trobo que és un director interessant a seguir perquè precisament amb el Domingo de Noviazgo que m'està faltant part del títol però és que en aquests moments he buscat coses ara perquè ens hi lligaven però no hi ha res de fet ja tenia això aquesta combinació de l'aspecte íntim i la grandiositat de la pel·lícula no? em sembla un director molt interessant i estic completament d'acord amb tu que és una gran pel·lícula és de les bones pel·lícules que s'han vist després tornant a les catalanes tenim un cel de plom que bueno aquesta és decent com a mínim quedem-nos és una pel·lícula decent molt televisiva molt de primer pla però aquí és perquè no hi ha calés la història de Neus Català i precisament jo el problema que li vaig trobar és aquest no hi ha pressupost i el fet que no hi hagi pressupost representa que estem en un camp de concentració i sembla que només hi hagi sis dones perquè tot el rato es van repetint les sis dones després haurien d'estar perquè clar en el moment en què s'hi posa l'Steven Spielberg tu pots dir bueno l'Spielberg tal sí però et posa un agent i després hi ha un problema també amb els camps de concentració i és que hem vist molts documentals i sabem de què anava la cosa llavors clar aquí hi ha un moment en què haurien de despullar-se les dones perquè els hi exigeix el guió i resulta que el Miquel Romans el director agafa i ho evita perquè no no estan amb l'estat femèlic que corresponia en aquella situació ara és el que tu dius hi ha voluntarisme llavors amb aquest aspecte la Nau sí que bonic treballa bé sí és una bona actriu és bona actriu i la càmera la vol que és una cosa important els alemans queden una mica i sobretot les alemanyes amb unes botetes que allò m'agrada en fi deixem-ho estar diguem que és un problema de pressupost sí però és un problema de pressupost bàsicament perquè fins i tot m'atreviria a dir que el guió està bé treballa psicològicament per exemple els oficials de la fàbrica de municions en la qual treballava ella i tot està molt ben buscat retardaven retardaven la producció no la dinamitaven directament en el sentit que les feien les bales malament perquè no no es protegeixi no correcte llavors passant al país del costat tenim alguien que cuida de mi de Elvira Lindo que la novel·la ja és d'ella també i la Daniela F. Germán que a més a més es posen les dues a dirigir-la bé les tres actrius són tres bones actrius Laura Garrido la Emma Suárez i la Maggie Humira però la pel·lícula no hi ha per on acabar sí però clar com que hem vist un material tant perquè la manzana d'oro del Chavarri és com per apretar a córrer en direcció contrària a la pantalla de cine em dieu ha fet el Chavarri sí el Chavarri ha fet després de 17 o 18 anys ha fet una altra pel·lícula sí és una comèdia coral a l'overlanga no no tant de bo un disbarat per entendre's a l'overlanga és insultar el mestre no em sembla giure jo et tinc el concepte a veure és una pel·lícula coral sí però molt ridícula els actors no s'ho creuen ni el Sergi López es creu el paper que està fent sincerament bueno jo us diré una cosa és una pel·lícula que només per veure la Marta Nieto ja val la pena veure-la no tinc no tinc per altres motius no per veure-li la per veure-li l'esquena l'esquena violonxel que sí sí Man Ray se li està veient el Pep i no i no solament una vegada una vertent no cinematogràfica li agrada i la torna i repeteix l'escena per si algun espectador al Chavarri aquí se li veu se li veu el lleutor se li veu el lleutor que s'està fent gran perquè no té sentit o sigui l'escena no té sentit evidentment té una esquena molt maca però de violonxel sí la foto del Man Ray i famosa sí bé llavors tenim una pel·lícula de Cubana de Pavel Giroud que és un documental El Caso Padilla i és una pel·lícula molt interessant un documental que a mi em va semblar és documental sí d'aquells documentals que val la pena veure a més a més no no escatim la dialèctica diguem dintre del que és si alguna cosa a ulls d'ara evidentment home el Padilla que era un poeta cubà anticastrista antirevolucionari que li fan un rentat de cervell i aleshores fa una roda de premsa que la van filmar tota però una roda de premsa estil Castro no? el Castro feia discursos de 8 hores doncs aquest home a la sala de conferència autoinculpants el grau de verbositat inútil és d'una dimensió espectacular i clar amb la mentalitat que tenim ara és sistemàticament una justificació que jo estava equivocat m'he a culpar visc a Castro la revolució i bé això és una maravella i es posa a culpar companys seus que els deixen evidència i que es veuen obligats a pujar per tal de tens raó company padilla i tot però escolta de veritat però hi ha una dialèctica perquè també hi ha algun que li diu perdona però jo això no ho diria mai hi ha algú que planta una millora de cares i després es fa referència per exemple a personatges com García Márquez Cabrera Infante fins i tot parla un moment tot i que no se li veu la cara al Vargas Llosa és una pel·lícula situada en el seu context un document que val la pena veure puntuat diguem-ne el documental està puntuat amb entrevistes que s'han fet a posteriori d'aquesta confessió absolutament patètica és que és és clar a ulls d'ara no? això es va fer als anys 60 no? a ulls d'ara l'any 61 si no malament recordo a ulls d'ara bueno aquest home fa el ridícul d'una manera absolutament aclaparada és a dir si algun mèrit té la pel·lícula és que reflecteix de manera clara com se li pot girar al mitjà a un home que està pensant una cosa se li renta se l'amenaça probablement se l'amenaça i aleshores 1971 71 perdó 71 no és l'any 71 no sé si coincideix amb la tornada també del Néstor Almendros cap aquí ah el Néstor saps que també va estar va estar a Cuba que s'ha n'ha d'anar perquè no s'hi sent bé per molts motius personals bueno i hi havia la la qüestió sexual de la sexualitat efectivament l'opció sexual d'ells però li fan una o sigui el que és evident és que aquest home està empurruït té por i ho dissimula dient que jo estava equivocat visca la revolució i tal o sigui una cosa de veritat és una lliçó de patatisme de primer ordre de com les gastaven exacte mira una cosa hi ha un diari de l'Havana que no sé si és aquell hi havia un diari oficial no recordaré com es deia sí que després potser és grama després de produir-se l'autoinculpació aquesta van agafar Fidel el va tindre durant un temps allà i després va dir el poeta de l'escritura al surco i el va enviar a plantacions i llavors saps què va passar que al final cap a París ja i llavors allà va tornar una mica a recuperar una certa dignitat sí esclar no però és interessant una mica per aquests canvis que fa donar la política i la por o com podríem dir la manca de dignitat a vegades la pèrdua de dignitat total que a més a més hi ha un detall molt bo perquè la pel·lícula és en blanc i negre va estar rodat segurament en 16 mil·límetres de tota la pinta i se li va veient esclar és estiu i se li va veient ell va amb una camisa i se li va quedant xopa de suor però fins i tot del coll de la camisa tot xopa a mesura que va parlant va suant però d'una manera espectacular tot el rato s'està secant al front però la camisa al principi i la camisa que se ve el camacho l'entrenador però al principi la camisa se la veu bé i va quedant xopa cada cop amb més suor però et dic una cosa jo ho estava veient i pensava deu fer calor i humitat però per una altra banda el que li deu estar sortint també és que per dintre té que pensar el que està fent clar còmode no estava i això això estic segur que l'afecta completament d'acord és que és una lliçó de psicologia absolutament perquè tu estàs veient justament això tu estàs veient que s'està mentint a ell mateix que li han rentat el cervell que està emporoguit perquè el que té és una por de nassos és a dir és que és increïble és que és una lliçó del que pot fer diguem un estat un règim dictatorial i després hi ha una cosa també com Putin ara evidentment a veure quin és el maco a Rússia que diu alguna cosa en contra hi ha una cosa que em va agradar molt també i és aquestes revolucions d'aquell temps no sé si ara són iguals o diferents però les d'aquell temps tenien una mica l'efecte que inicialment es donava una llibertat molt àmplia una llibertat d'expressió i després a la que es van donar compte diu bueno aquí ens estem passant llavors va vindre la màquina de sega i van començar a tallar colls absolutament i a limitar i això es veu claríssim claríssimament o sigui hi ha 3 o 4 anys claríssimament que és l'explosió del xe del mateix Castro i això venga aquí compañeros todos aquí i després cuida sí sí sí no no és que perquè la prova és que tots aquests que són boníssims com el Cabrera Infant i que van tindre que anava desfilant absolutament però el mateix Néstor Almendros el mateix Néstor Almendros sí sí i tants altres és que tu ho veus i a més si veus el cinema cubà també et vas adonant que el discurs de les pel·lícules comunes en aquestes dècades va canviant sí però que veus que hi ha com una cosa rara que no es pot parlar clar no es pot parlar clar no parlen no no hi ha honestedat no el que passa és que en aquell moment quan les vèiem en directe i era l'època i encara aquí hi havia el mite de les esquerres i comunista que ens agradaven però ara ja és molt lluny l'única cosa que deixen passar una mica és l'elogi personal sempre ell després reconeixent que és representant a Cuba i els cubans i tal però per exemple d'un jocador de bèixbol d'un bailarín o sigui personatges que tenen una trajectòria que després es poden tornar a recuperar i reintegrar a la mecànica que interessa i ja està i ja està no sé si hem dit el director no en Pavel Giró sí sí que l'he dit Pavel Giró que és hongarès no és francès és francès però d'origen cubà d'origen cubà per tant el tema li toca de ben aviat sí sí sí sí una cosa falten quatre minuts i potser tu ens hauries de parlar d'això o molt justet perquè hauríem d'acabar una mica si tenim alguna cosa que clar hi va haver alguna pel·lícula més interessant no voleu acabar vosaltres i la passem per la propera el tema de la Giridatgi que dèiem a mi m'agradaria algo sobre una pel·lícula que és controvertida i l'he comentat abans amb ell que amb tu mi no fa re mi no fa re després de la no la vam comentar no sé com la valores del festival sí a veure quina és bueno cator de recompensa estem d'acord dos dos que millor deixem-ho estar deixem-ho estar perquè aquesta és sent un George Hill la pel·lícula d'Ari Aster amb Joaquim Fènix ah sí home bo tiene miedo aquesta és la que m'agradies a veure segur a mi aquesta em va semblar una pel·lícula interessantíssima m'ho sembla des de fora és una pel·lícula una pel·lícula que se surt de lo previsible bueno és el director t'inquieta Midsommar Midsommar i hereditari que ja era que d'un i d'un i d'un rar que era la pel·lícula hereditari que tu la devies veure hereditari passitges que era una pel·lícula molt interessant també millor segurament amb més coherència que Midsommar perquè Midsommar bueno Midsommar realment és allò que té mica això és molta o sigui fotre una pel·lícula de terror amb una lluminositat com té Midsommar i amb gent que semblen afables que estan fent però representen que és una comunitat és una comunitat sueca que es pren el fil parlant de lo que és la tradició i per tant l'apliquen encara que sigui el segle XX l'apliquen com els vikings l'apliquen del segle XX amb la qual cosa no podem imaginar-vos com acaba la cosa doncs es pot veure el programen de tant en tant a TCM a través de Mòbil és una pel·lícula molt subgenent i llàstima que no tenim temps i una interpretació de Fènix però el que passa és que en plan Joker és un curs d'interpretació hem de comentar-la aquesta pel·lícula perquè ara no tenim temps però és la pura expressió del cinema postmodel una buidor per això no sabia una buidor impressionant però clar una posada en escena absolutament despobbenant metaficció flash forward flashbacks ho aplica tot és que és una cosa impressionant interessant de veure per cert repeteixo el títol Bo tiene miedo d'Ari Aster perquè crec que l'estan fent aquests dies l'han estrenat i la fan el fenòmeno és una pel·lícula per veure el fenòmeno al costat de casa el tinc és una pel·lícula de debat totalment d'acord jo enganxant amb això i hem de sortir ja al programa us diria una cosa i són 179 minuts això ja em tira una mica enrere no, no, no endavant puc entendre-ho una cosa simplement dic que com que no en parlem de la pel·lícula que dèiem que en parlaríem ha sigut una mena d'això de hang com es diu hang cliffhanger cliffhanger la passada que ve si teniu temps d'aquí llavors a veure es diu Giri Hagi i la fan és Netflix la plataforma que el distribueix si la veieu estupendo perquè quan em parli sabreu de què parlo i si no a Netflix us donaré argument a Netflix ah pues ho miraré sí, sí Giri Hagi perquè em sembla que la tenim Netflix a casa molt bé hi ha una pel·lícula que com que ve que quede mig minut l'esticla de s'escapada d'amigues és una pel·lícula que és millor del que sembla a mi em va semblar horrorosa no absolutament no no ja ho sé no, no no ara l'estiu provocant de veure els últims 20 minuts fa un gir totalment rebel·lent sempre una pel·lícula sí, no la vaig veure fins al final ja en parlarem hem de fer fòrum d'aquesta pel·lícula