Cinema sense condicions del 2/5/2023 — Palmarès del festival, Rebel i La impaciència del cor: èxits, convidats i debats potents (El caso Padilla, Bo té por)

Resum general

Episodi centrat en el balanç d’un festival de cinema: comença pel Palmarès i s’endinsa en crítiques de films premiats, dades d’assistència rècord, convidats destacats i una radiografia exigent de la producció catalana i espanyola. També s’hi comenten recomanacions potents (Los Colores del Silencio, El caso Padilla) i un debat final sobre Bo té por (Ari Aster), amb teaser per a la sèrie Giri/Haji.

Palmarès i films premiats

Premi de la Crítica Oficial: Rebel (Adil El Arbi i Bilall Fallah)

• Drama dur i sense concessions sobre el reclutament cap a l’ISIS d’una família d’origen marroquí a Europa, amb un germà gran que viatja a Síria per ajudar i és captat, i un petit en perill de ser reclutat al barri.

• El to és molt realista i cru; però es critica la inclusió de clips musicals del protagonista raper, que trenquen el clima dramàtic i resulten «anticlimàtics».

"De vegades penso que ja teniu interès que això sigui així" —la frase de la mare, adreçada a les autoritats, glaça la sang i sintetitza la denúncia del film.

Millor direcció: La impaciència del cor (Bille August)

• Adaptació de Stefan Zweig que divideix opinions: per alguns, posada en escena polida i clàssica; per d’altres, melodrama fred i «acadèmic» que no emociona.

• Temes: noblesa i honor, compassió versus amor, i el trasfons pre-bèl·lic (arribada de la I Guerra Mundial). Es lloa la correcció formal, però es qüestiona la disonància emocional del relat.

Millor guió adaptat: The Lost King (Stephen Coogan, Jeff Pope)

• Encantadora i accessible, amb una gran interpretació de Sally Hawkins. Basada en la història real de Philippa Langley i la troballa de Ricard III sota un aparcament a Leicester.

Millor actor: Omar Sy per Padre y soldado

• Valor històric: visibilitza la lleva colonial francesa al Senegal (joves de 16-17 anys) a la I Guerra Mundial.
• Eix paternofilial potent i crítica a l’oficialitat obsessionada amb gestes per ambició personal.
• Retret formal: excess de plans tancats i acabat «molt televisiu» tot i disposar de recursos.

Millor actriu: Fiorella Bottaioli per La uruguaya

• Producció petita i cooperativa (uruguaiana/argentina). Es valora el misteri de la protagonista, però es critica el conjunt: guió dispers, factura de principiant i dubtes sobre la seva distribució.

Premi Film Història (UB): La impaciència del cor

• Reconeixement pels valors històrics; el film esdevé el més guardonat del festival.

Balanç del festival

Assistència i espais

• 18.000 espectadors en 9 dies (mitjana d’uns 2.000/dia).
• Sessions principalment als Cinemes Verdi.

Convidats destacats

• El director Wim Wenders, l’actriu Susan Sarandon i el director François Ozon, entre d’altres.

Producció catalana i espanyola: valoració crítica

Obertura i cloenda

• Obertura d’Ozon: correcta de factura, sense entusiasmar.
• Cloenda amb Sica (Galícia): drama sobre una filla i un pare perdut al mar, amb tensió comunitària i sospites; es qüestiona la versemblança (identificació d’un cadàver per un anorac en època de proves d’ADN).

Apreciacions tècniques de Sica

• Música i so, i alguns plans de la marea, són interessants.
• Però la fotografia es percep plana i «grisosa», amb càmera al clatell i una estètica propera a escac; sensació de peces boniques però aïllades.

Diagnosi global: «Producció catalana i espanyola molt fluixa» aquest any, amb comptades excepcions.

Recomanacions i descobertes

Los Colores del Silencio (Clovis Cornillac)

• Thriller de venjança sofisticada i satisfactòria per a l’espectador.
• Posada en escena despampanant i un pla seqüència inicial que evoca i supera (en efecte) el de Touch of Evil segons els crítics.

Un cel de plom (sobre Neus Català)

• Decent i honesta, limitada per un pressupost curt que es nota en l’escala dels camps i en situacions dures que s’insinuen més que no pas es mostren.
• Treball actoral sòlid de la protagonista; guió amb bon pols psicològic (sabotatge a la fàbrica de municions).

Alguien que cuide de mí (Elvira Lindo) i La manzana de oro (Chávarri)

• El primer, amb tres bones actrius, però poc reeixit en conjunt.
• El segon rep crítiques severes: comèdia coral ridícula i amb escenes percebudes com gratuïtes.

El caso Padilla (Pavel Giroud)

• Documental colpidor sobre l’auto-inculpació pública del poeta Heberto Padilla (1971) a Cuba: una lliçó de psicologia del poder i de com opera el rentat de cervell.
• Arxiu en blanc i negre i testimonis posteriors; apareixen noms com García Márquez, Cabrera Infante i Vargas Llosa.

Imatge memorable: la camisa xopa de suor de Padilla, que simbolitza la por i la pressió del moment.

Debat final i pistes per a pròxims episodis

Bo té por (Ari Aster)

• Film polaritzant: per uns, exhibició postmoderna amb recursos (metaficció, flashbacks/forwards) però buida; per altres, atrevida i fascinant.
• Joaquin Phoenix, en mode “curs d’interpretació”. Durada: 179 minuts.

Teaser: Giri/Haji (sèrie)

• Avanç d’un pròxim debat sobre la sèrie de Netflix, amb l’eix de la trobada Orient–Occident.

Escapada d’amigues

• Menció breu amb opinions oposades; es destaca un gir final que revalua el conjunt.

Idees clau

• El Palmarès combina cinema dur i compromès (Rebel, Padre y soldado) amb clàssic literari (La impaciència del cor) i una crowd-pleaser britànica (The Lost King).
• Assistència a l’alça i convidats de prestigi confirmen l’embranzida del festival.
• Crítica exigent al cinema local: bones intencions, però desnivell en guions i producció.
• El caso Padilla emergeix com a documental imprescindible per entendre la relació entre art i poder.
• Bo té por: un títol per debatre més que per consensuar.