Pantalla gran vs Netflix: Roma, Cafarnaú, Woman at War, Van Gogh i la història del CineBaix (amb Xavier Bax)

Cinema sense condicions Hey fellas, what's the big rush? We only got 24 hours. Yeah, we've never been here before. Ah, what can happen to you in one day? What do you think you're gonna do? New York, New York, a wonderful town. The Bronx is up and the battery's down. The people ride in a hole in the ground. New York, New York, it's a wonderful town. New York, New York, it's a wonderful town. New York, New York, it's a wonderful town. Bona nit. Com sempre, tots els dimarts, aquí estem al grup de cinema sense condicions per parlar de cinema, per parlar de directors, directors que ens han deixat, directors que hi són, directors que han triomfat o directors que no han triomfat els Òscars, els darrers Òscars. I per parlar, com sempre, una primera part del programa sobre pel·lícules que hem vist, el que ens han semblat, i una segona part del programa amb un convidat que estem molt contents de rebre, que és el Xavier Bax. Hola, bona nit. Bona nit. que és el director del cinema Baix. No se'n sent? Sí, sí, se't sent, Carme, però estàs apallissant el micròfon. Jo estava mirant i dic, què li passa amb el micròfon? No, res, res, bé. D'acord, gràcies. Gràcies, Francesc. Bé, perdona, Xavier Bax, que és el director del cinema Baix de Sant Feliu de Llobregat, un cinema que tots els de Sant Just coneixem molt i molt bé, que hi anem sovint, primer perquè les progressions són magnífiques i després perquè fa una feina afegida de dedicar setmanes a... que ens ho explicarà ell, espero, a diferents temes que no normalment es poden trobar amb els ciners habituals, els pocs ciners que hi ha, per cert, però a Sant Feliu, el cine Baix, que té una història molt particular, també ens l'explicarà, prové d'un cine, del cine... El cine maginal. Sí. Que va tancar. Que va tancar, llavors, per una acció ciutadana reclamant un cine, un cine clàssic, per dir-ho d'alguna manera, que ell ja ens ho explicarà com va anar tot plegat, han aconseguit que aquest cine es mantingui obert en programacions diverses, en programacions interessants i en actes també molt interessants. Doncs a la segona part del programa, després de parlar una mica sobre les pel·lícules que hagin vist i sobre els Oscars i sobre... Bueno, està en la idònia, si voleu. Després dedicarem una estona a xerrar amb el Xavier Bax. Per suposat que si de les pel·lícules que parlem que qualsevol de nosaltres hagin vist, tu estàs convidat a entrar-hi. Bé, bona nit, Joan Cerdà. Hola, bona nit. Bona nit, Pep Armengol. Bona nit. I avui tenim, de fa molt temps i estem molt contents de tornar-lo a veure, el Francesc Aguilar darrere del... darrere del vidre, ens veiem a través del vidre, però estem molt contents... I per sobre del Pep Armengol. I per sobre del Pep Armengol. Però estem molt contents que estigui aquí i que també ens ajudi a parlar de cinema perquè ens sap molt. Moltes gràcies. Carme Nabot, molt bona nit. A tu també. Bé, jo estava comentant abans de començar la sessió que jo havia vist Cafarnaú, que per cert la vaig veure al Cinema Baix, i després he vist Roma, l'he vist en tele. Crec que és una pel·lícula que ja sé que Netflix l'ha vist, l'ha fet per la tele, però que és una pel·lícula per veure la gran pantalla, perquè deig ser una nostàlgica, però un cinema amb gran pantalla és molt diferent d'un cinema a la tele. I sobretot crec que la la fotografia de Roma és en blanc i negre, és una pel·lícula en blanc i negre, és una fotografia excepcional i que de grans contrastos, de grans òptiques de com es mira el que vol descriure i que crec que deu guanyar molt i molt amb gran pantalla. És una pel·lícula. No és que guanyi, és que és la manera que s'ha de veure, vull dir, perquè si es veu en una pantalla televisiva allò és una reproducció. com això ho deia el Goddard, no?, de la mateixa manera que podem veure un quadre reproduït en una revista i amb quatricomia i que pot ser molt bé i tal, però fins que no estem davant de l'obra, del quadre mateix, no entenem què és exactament aquella obra d'art, no? I llavors ell ho deia que, bueno, la pantalla gran és el cinema i que vista a la televisió és una reproducció. Això ho dieu perquè està el Xavier Bax avui aquí per fer-li la pilota una mica. No, de cap manera, vull dir, el Xavier Bax jo veig que és dels nostres vídeos, o sigui que no hi ha cap problema amb això. Jo estic d'acord amb tu, Joan, perquè també crec que la pantalla, la gran pantalla permet una sintonia persona film que no és possible de cap altra manera. Ara bé, dit això, el temps són els temps i no puc evitar de pensar que si Netflix ha fet aquesta aposta tan important i tan en el fons trencadora, primer és per una qüestió econòmica, per suposat, però és perquè el mercat va així i per tant hem d'acceptar que això va així. Jo no hi podria posar més peros amb això tret de la meva posició personal. És més, inclús he pensat, ja sé que a tots vosaltres us va agradar moltíssim el Green Book, jo crec que és una bona pel·lícula, però per mi és molt millor Roma. I la causa per la qual Roma no, em temo que una de les causes que ha passat és no donar-li més aparador del que ja té aquesta pel·lícula s'hi va per per per Netflix i jo crec que això ha pesat bastant bastant més. Però llavors veure una pel·lícula en una pantalla d'un mòbil o un rellotge això ja ho descarteixo absolutament. No, no ho descarto perquè això és el que passa. Però això és el mateix que estava dient el Joan Cerdà i no puc evitar de pensar de la mateixa manera. no, no ho podem descartar perquè el món actual és així i clar que el veurem en pantalla de mòbil i clar que la veurem en pantalla en pantalles diverses i ja està de jo què sé de rellotge tot el que em vulguis dir. Però però el cine era una altra cosa i encara esperem que es mantingui aquest tipus de creativitat pensada així les sèries mateixes ara que m'estic mirant unes quantes Ah, has caigut. Sí, potser els creadors hauran de començar a pensar en fer-nos uns ulls més petits doncs. És que a mi em passa jo he de dir i em sap greu perquè veure-ho amb una pantalla de rellotge ja però no ho sé potser és un rellotge gros exacte exacte de paret de paret tret d'això no podem anar en contra del temps Ah, no, no això és el que jo crec en tot cas en tot cas trobar un altre tipus de bellesa un altre tipus de contingut un altre tipus de valors tot el que vulgueu tot el que vulgueu contra el temps no hi anirem eh jo he de reconèixer com a qüestió personal que jo veig millor em sap greu dir-ho pel Xavier i per tothom que veig millor amb una pantalla de mòbil perquè tinc una vista que no em permet veure una certa distància i no distingeixo les cares mira, m'ha anat ho sento ja fa molt de temps que no vinc i m'ha empitjorat encara més la visió llavors m'ho poso la distància que em va bé a mi com a 20 centímetres i és una passada els subtítols els veig super clars i em sap greu no puc anar contra tu de cap manera no, que cadascú vull dir té la seva circumstància en el meu cas és trist però sí, sí la posició del Joan Sardà queda claríssima que un romàntic el Joan és un romàntic sí sí però és que continues apreciant que que una obra d'art mereix unes condicions llavors depèn de què entens tu per una obra d'art i la seva transmissió sí, però no totes les pantalles de cinema són iguals jo amb això ja havíem parlat aquí alguna vegada i no totes les maneres de projectar això sí que m'agradaria bueno, després quan entrem amb el tema perquè hi ha projeccions hi ha buf hi ha formats que són veritablement horribles i jo crec que en el cinema això no passa i li preguntarem al Xavier després després li preguntem ja ja però de què parlaré ja li van donar sí, fixa't quantes coses ens proposem ja d'entrada a veure, Roma m'ha agradat molt és una pel·lícula del Cuarón és una pel·lícula que ha guanyat el director ha guanyat l'Òscar com a direcció i la fotografia jo és que aquella jo no ho sé bueno, jo la vaig anar a veure i la vaig veure i vaig pensar que era una fotografia excepcional té passa sobre els anys 70 a Mèxic amb una família mitjana alta perquè les famílies en aquesta societat que descriu estan molt separades i llavors és la història d'una família que final descriu descriu el que passa en aquella família però n'acaba fent una protagonista i això és que crec la grandíssima opció del Cuarón perquè emergeix durant tota la pel·lícula un personatge que és la minyona són les minyona la minyona que és una nativa que està en una casa de tots ells són són mitja aristòcrata bueno no burgesos no burgesos estòcrates tampoc no ella és metja i ella ha anat a la universitat per exemple en una societat com aquesta hi ha un abisme entre això però emergeix un personatge que no el veus fins quasi al final i per tant el Cuarón sí que fa una història de revelar-te la història que et vol explicar és la història d'un món un món complexe un món on la societat està tensa amb agressivitat constant al carrer que aquest tipus de família es viu en una illa però que a la final s'hi troba i que el personatge que emergeix d'aquí com a la història de la pel·lícula que és aquesta minyona que cuida amb ell el Cuarón s'identifica amb un dels nens de la família amb el petit i li dedica la pel·lícula amb ella i finalment encara que hi ha gent que li retreu a Roma que no té història a mi em sembla que la gran història és fer emergir de la pel·lícula aquest personatge com a com el personatge central que viu i descriu d'una manera molt especial com es tracten aquests dos elements socials que són el món de les minyones el món natiu d'allí el món no ben bé aristòcrates però si no un altre món que no hi té res a veure i quan descriu això sí que descriu alguna cosa més que cinematogràficament té alguna cosa a dir-te a mi em sembla que la diu molt bé que l'explica molt bé i que i que la pel·lícula sí que és una obra d'art i per què la gent que se la carrega la gent que se la carrega no no jo he llegit alguns que se la carreguen i diuen que no passa res en tota la pel·lícula fins al final no clar si no t'hi fixes sí que passa jo no l'he vist però diuen diuen això llavors quan jo entenc que passa lentament quasi com la vida la misma diria jo lentament i amb una lentitud que tu has d'anar descobrint perquè descriu un món no és només una història és un món i quan tu pretens això amb una quotidianitat primer ho has de fer molt ben fet perquè sigui alguna cosa i després no pots fer el personatge que al final és el personatge que causa la pel·lícula que és aquesta minyana que cuida els nens a més a més emergeix com a personatge i això jo li trobo una qualitat a la pel·lícula bueno jo sí que la trobo valuosa sí que m'han dit molta gent que l'han trobada avorrida que efectivament no passa res però jo entenc el no passar res és molt relatiu però el que li passa no és tant que passi o no sinó que tècnicament és una virgueria a tu l'has vista? però també sí a Netflix ho sento com jo com jo però però tècnicament és molt potent vull dir la planificació de tot el que fa del moviment de càmera però és una mica farragosa és a dir és molt repetitiva jo no l'hi vaig veure i jo no soc una persona que tingui tendència a dir això de pel·lícula que siguin lentes o no però aquesta es deixa portar molt per la seva pròpia autocreença de que és molt bo i això a mi em molesta de vegades una mica no m'ho va semblar mira que bé que ho faig això mira quin panorama et planto i vinga et moc la càmera d'aquí cap allà ara torno cap a l'altra banda però és que era bonic eh sí però no sé això si ho facis lleig una pel·lícula com Hifos de los hombres per exemple que ja la va fer fa com no sé quinze anys o així no té res d'això jo crec que hi ha autors que arriben a un punt en què es converteixen ells mateixos en mestres i diuen soc tan bo que vaig a fer-te a mi això no m'acaba de convencer ara té moments i té moviments de càmera i té i això que tu expliques no de com i la manera de reflectir aquella època no aquell moment determinat no a mi m'agrada força la manera com es reflecteix les revoltes al carrer no també des del punt de vista d'aquesta dona a dintre del mercat bueno la botiga de roba aquella en la que estan comprant és una mirada molt especial molt la veritat és que sí el Cuaron això és inevitablement ell ho sap fer però en comparació a aquesta que deia o a Gravity per exemple és una pel·lícula tan diferent no té una altra d'allò no té res a veure això és una pel·lícula valuosa però que tampoc crec que quedi com la seva pel·lícula allò és la seva pel·lícula de dir mira que bo soc i jo li diria vinga però ara fes una altra cosa diferent que ets capaç no sé no ho veia això però bé a veure jo després ja comentaré que a Farnaú s'hi tinc temps i si no anem comentant no podem comentar que a Farnaú l'heu vist sí jo sí ah val val doncs que a Farnaú és una pel·lícula libanesa que passa a Beirut jo crec que és una pel·lícula extraordinàriament colpidora perquè és una pel·lícula on el protagonista és un nen de fet dos nens que ho fan que ho fan extraordinàriament bé un de dotze anys i un d'un i un nadó un bebé que que són extraordinàriament un nadó refugiat sí sí una cosa una cosa magnífica etíop etíop sí que diuen que són germans i diu i com és que són germans i el nen diu és que jo em pinto no sé com ho diu diu algo així és que es pinta no que la seva mare prenia cafè amb llet oh cafè i cafè i que prenia cafè i una altra vegada també diu que es pintava però el cafè diu el primer que diu és que la seva mare prenia molt cafè sí això són les coses amables de la pel·lícula l'altre és molt bé no n'hi ha moltes d'amables sí sí perquè sap jo trobo que per sobre de la duresa hi ha un cant d'esperança també sí sí sí perquè aquell món és duríssim duríssim de fet és un nen que comença la pel·lícula amb un judici que ell denuncia els seus pares per haver-lo portat al món sí sí que és una frase que et deixa d'entrada glaçat ara ell és un és un nano extraordinari està l'ha tractat molt bé la com se diu Nadine Labaki Nadine Labaki és una gran directora molt molt molt que ja va fer Caramel que era una pel·lícula esplèndida molt molt que et quedava un gust de boca molt bonic amb la vida de les dones a Beirut i després també va fer una altra pel·lícula que és Ara Donde Vamos Ara Donde Vamos sí aquesta era ja potser una mica més reivindicativa també i bé jo trobo que el que fornà fins ara és la seva obra mestre a banda que se li ha de donar jo crec que Caramel era més amable bueno era amable absolutament i en canvi amb els anys Beirut s'ha convertit en una altra cosa i ella l'ha polsat per tant una una cineasta que ha polsat aquest canvi i aquesta transformació de la seva societat és valuós és valuós jo sí que la recomano dient de totes formes que és una pel·lícula al meu mòdus sí que és dura perquè veure patir els nens a mi em trenca el cor ho haig de ho haig de dir senzillament i està molt ben treballada molt ben conduïts els nens sorprenentment ben conduïts els nens però tota la pel·lícula està ben muntada i molt emocionant sobretot sí bé això és el que jo he vist nosaltres vam tindre l'oportunitat al novembre a la mostra de ser en Mediterrani de poder estrenar a Cafarnaú i de fer una petita retrospectiva que és les seves pel·lícules van portar Caramel i vam fer també ara on vam vam fer com una secció de focus que avui en enfocarem aquesta directora i actriu perquè ella també és actriu sí sí ella també surt a Caramel a Caramel també surt aquí a Cafarnaú també fa un paper molt petit al principi de tot em sembla l'advocadesa l'advocadesa al principi hi ha un plano amb ella de perfil i després va sortint i vam aprofitar també per poder mostrar els centres educatius sobretot la pel·lícula d'Ara Donde Vamos per mostrar aquesta entenem que és el contingut de la pel·lícula que és el paper de la dona davant dels conflictes violents i de com poden mediar davant la comunitat d'aquell cas cristiana i musulmana i dels homes que de seguida s'embreveixen i aquí les dones busquen estratègies de tots colors per apassiguar-los i arribar a intentar de totes maneres amb aquella escena del principi i també al final que és a l'hora d'on dèiem voler quin cementiri anem a enterrar els nostres morts que estaven separats entre cristians i musulmans com ho fem això per tant és una una directora realment important amb ascens diguem sí sí sense cap sense cap dubte Beirut i Alíban és curiós perquè una societat com aquesta i que dona un tipus de dones d'un nivell important és el més lliure d'aquella banda això te'n fes veritat però però és sorprenent sí molt plural hi ha moltes comunitats i per tant aquesta pluralitat li dona aquesta riquesa i aquests conflictes també sí clar tot a l'hora tot a l'hora tot a l'hora evidentment sí Pep tens alguna pel·lícula? què tens de pel·lícules? bé jo no he vist aquestes pel·lícules tampoc no he vist Pájaros de verano que és una pel·lícula colombiana que es va projectar fa un parell o tres de dies i puc parlar d'un parell que hem vist avui una d'elles la que més m'ha interessat és La mujer de la montanya ah sí que és una pel·lícula d'Islàndia dirigida és una pel·lícula per Benedict Erlinson i francament és una pel·lícula que et sorprèn agradablement perquè té un contingut un contingut molt punyent de caire de defensa radical de l'ecologia i un càstig diguéssim tots els els mitjans que hi ha per invertir diners i fer-ne més en energies que costen i llavors tot això ve conduït d'una forma potser l'única que hi ha de fer-ho sense prendre mal que és a través de de la faula i llavors tenim tota una sèrie d'elements que van acompanyant la la protesta de la protagonista que des del minut un ja té el seu primer tret que és fantàstic una primera escena molt una primera escena molt destacable sí molt molt molt és d'aquelles que arrenquen una pel·lícula bé i es manté la pel·lícula la manté i a més a més té un guió molt ben estructurat en el que hi ha les seves sorpreses que no aniré a desvetllar però que recomano extraordinàriament perquè em sembla que és una pel·lícula interessant per tothom i que tenint en compte que és un cinema minoritari perquè a Islàndia no es fan massa produccions ells són poquets també em fa por sí em fa por que no passi massa desaperceguda perquè és interessant el seu contingut el títol anglès de la pel·lícula perquè l'islandès és una dona en guerra dona en guerra sí batalladora mira per una vegada el títol en espanyol també té sentit per una vegada si veieu la pel·lícula ja ho veureu sí doncs ganes ganes de veure'l sí molt bé interessant l'altre que hem vist avui és Van Gogh a les puertes de la eternitat de Julianne Snavel amb un guió en el que col·labora Jean-Claude Carrier i bueno ho comentava amb la sortida amb el Joan que es veu que Van Gogh que és un pou pels directors cada un fa la seva versió i escolta l'altre dia em van veure un altre que era de los campos de trigo bajo los cielos nublados que és un documental que és un documental i deixant de banda la paraula Van Gogh el demás pràcticament no té res a veure amb Van Gogh? no, no amb la pel·lícula que hem vist avui no, perquè és un plantejament diferent és un plantejament diferent oi així és un documental amb la primera Van Gogh era un tio que es va passar la vida escrivint moltíssim amb aquesta sembla que se l'hagués passat pintant i tu plegat va pintar deu anys bueno, espero que se l'hagués passat pintant sembla més coherent bueno, va estar deu anys pintant tampoc però l'altre encara treuen extractes descrits ara i cartes cap aquí cartes cap allà el teu, la tea al seu germà bé, és una pel·lícula que no m'ha acabat de convèncer és interessant de veure perquè s'agafa una una visió del Van Gogh molt actual tenint en compte que arriben a utilitzar uns documents que s'han trobat el 2016 160 anys després és increïble la història de Van Gogh realment és una un pou de sorpreses una pel·lícula interessant que no em sembla rodona però que en fi pels que són aficionats a Van Gogh pot ser interessant i el treball de l'actor que és Willem Dafoe Willem Dafoe és francament bo perquè hi ha moments en què això ja segurament l'Esnavel que sap molt d'això ho presenta et presenta l'actor d'una forma en què en lloc de posar-te al quadre et posa a l'actor i tu ja recordes el quadre això és molt curiós i ho fa en molts casos després hi ha una altra cosa que també és interessant i és que deixant al marge el guió que hi ha un guionista important com el Carrier a dins tenim que amb els actors hi ha col·laboracions d'actors i actrius molt coneguts amb papers petits però que són molt agradables de veure dintre del context de la pel·lícula el Mats Mikkelsen i el Matías amb el Rick i Emmanuel Beard Emmanuel Senyet Emmanuel Senyet sí, sí molt bé jo trobo que la pel·lícula és el que has dit tu que és interessant sobretot perquè el Julien Esnavel primer és un pintor abans que un director de cinema i hi ha escenes de la pel·lícula que semblen matèriques quan ensenya els camps quan està caminant pel camp i només es veu el moviment de l'herba és com si estessis trepitjant un quadre de Van Gogh d'aquells que hi havia aquelles muntanyes amb el gruix de la pintura i hi ha els plans aquells dels girassols que estan marcits i tot i bé allò sembla un quadre exactament i bé està molt bé per veure també la recomaneu i també tenim una altra pel·lícula que la vam trobar molt interessant que és Professor en Groenlàndia una producció francesa dirigida per Samuel Colardé que és la història d'un professor una història fictícia d'un professor danès que l'envien un any a fer escola a Groenlàndia i llavors allà doncs hi ha els problemes d'adaptació d'algú que és danès per amb els habitants de Groenlàndia no? Vull dir Groenlàndia forma part de Dinamarca encara encara que no està lligada geogràficament i aleshores doncs ja des del principi se'ns diu que hi ha tota una sèrie de prejudicis dels danèsos en contra dels Groenlandesos no? I aleshores doncs la pel·lícula primer hi ha la qüestió d'aquest tema que és molt interessant i també la qüestió física hi ha uns paisatges absolutament és preciosa la pel·lícula és una pel·lícula per veure-la un 70% és d'una bellesa extraordinària però la comunitat com deia el Joan dels Inuit que són els perquè a sobre ell escolleix entre 3 possibilitats la més complicada 80 habitants i a la part més elevada de Groenlàndia i aquella gent doncs li tenen una mania a la metròpoli també parlen em despressi aquests de Compenac clar la vida és que no té res a veure la vida a Granlàndia dels esquimals imagino imagino tu imagina't ell que agafa un dia i posa allà tot és el més meu dir que la pel·lícula era francesa sí sí sí a sobre amb l'òptica francesa o no no no l'òptica és danesa és danesa però imagina't tu que una de les classes l'obra foten una fotografia de Martín Lutert i explicant l'uteranisme i els xavals aquells que té a la classe sota jo el que vull anar és amb l'avi amb l'am que m'ensenyi a pescar que s'ha foques que s'ha de menjar i aquí és dur home ell es troba que és clar no acaba d'enganxar amb les tradicions que hi ha que són els esquimals però és una pel·lícula molt dolça molt els nens són preciosos vull dir una altra pel·lícula de nens ara sembla que toquin les pel·lícules de nens però és veritat que sí sí hi ha aquell hi ha aquell prejudici de Hitchcock hi ha aquest prejudici de Hitchcock tan conegut que un director no ha de fer pel·lícules amb animals i amb nens però en canvi els nens cada dia surten més bé en el cinema és que igual a ell no li agradava ni els nens ni els animals bueno el Hitchcock era molt particular i una cosa pels amants dels animals dir-los que surt un os amb les seves cries precioses i que estiguin tranquils que no passa res d'acord no se'ls maltractar no se'ls maltractar d'acord dues dades sobre aquesta pel·lícula l'has vist també? no però estic buscant estic escoltant-vos i seguint la conversa que de vegades no passa pel principal però potser algú ha sentit una coseta i ara la comento una qüestió és que va guanyar aquesta pel·lícula l'acció oficial de documentals internacionals al Festival de Sundance del 2018 del any passat bueno no està malament saber-ho però no és un documental això és un tema del que hauríem de parlar si se'n recorda Xavier precisament li vaig fer aquesta pregunta a Diana Toucedo després de veure 30 lumes per què aquesta pel·lícula teva està qualificada com a documental i la cosa té el seu historial i la seva qüestió prucelosa de parlar-nos de presentacions de festivals i per exemple i has de classificar-los d'alguna manera tu has de dir on vols optar és el que ens explica una cosa jo tinc aquí el cartell i em diu nominació gran premio del jurado selecció oficial 2018 a Sundance film festival però no no em diu documental Sundance film festival segur que està basada en fets reals vull dir això sí però documental no ho és en cap moment però resulta que la classificació on deia el Xavier que ens explicava Diana és més complicateta del que sembla primer que un ho ha d'escollir com a responsable de la distribució i després per exemple 30 lumes que és la pel·lícula que jo vaig anar a veure que estava la directora Diana Taucedo i la directora de fotografia a l'Ara Vilanova i al Cine Baix doncs ells deien que clar nosaltres treballàvem amb no sembla un documental de fet la pel·lícula està de manera feta que ens podria recordar a la pel·lícula d'Isaquilacuesta a la d'Entre Agües per exemple vull dir és que van agafant el que va passar al voltant i ho van incorporant a la història amb la qual cosa documental del tot no ho és però ella deia entre altres coses els actors que no són actors no tenen contracte per tant no puc considerar-lo una pel·lícula de ficció és a dir que de vegades no pensem en coses d'aquestes pel·lícula que són més complexos dels temes però bueno a vegades la divisió és que la ficció es paguen els actors i el documental no perquè s'acaba aquí això és el que ella destacava en aquest cas hi ha cinc actors professionals i el rest és de la comunitat esquimal doncs l'altra dada que Xavier deia així com en segon pla parlant amb el Pep que sembla ser que la teniu ja aquest cap de setmana la pel·lícula és que s'estrena aquest cap de setmana oficialment a més a més la farem doblada en català i una versió també subtitulada però és d'aquestes possibilitats estrenar-la perquè a vegades el que deieu abans en la pel·lícula també d'una mujer en la muntanya són petites distribuïdores que fan molts esforços per poder trobar un forat a les graelles de programació en aquest cas tenim la sort que tant un professor en Groenland s'estrena el dia 1 i la podrem estrenar i una mujer en la muntanya que s'estrena el dia 8 el dia 8 nosaltres la farem el 15 perquè el dia 8 és el dia de l'home i hi ha tot un un fotiment de pel·lícula i ara us ho explicaràs no? sí sí però vull dir que a vegades és un problema de com encaixar m'agrada tenim sis pantalles i acabem fent 12 pel·lícules si tot la quantitat de pel·lícules que es fan i la necessitat que té moltes actituds de poder encabir el dia de l'estrena per temes administratius és complexa llavors a vegades hem d'esglaonar les estrenes però fortunament les podrem tindre totes dues molt bé si voleu fer algun comentari de l'Stanley Donen que ha mort sí i dels Oscars vosaltres mateixos anem amb el convidat vull dir sí perquè si no si tenim temps bueno totes formes diguem en tot cas deixar constància que ens ha deixat valgui la redundància Estanley Donen amb 94 anys un dels directors capdals del cinema sí bueno de Cantando Bajo la lluvia almenys perquè recordi la gent i que va ser ignominiosament oblidat en la cerimònia a la cerimònia dels Oscars no és d'aquests directors que està en lletres mayúscules en història del cinema però la veritat és que totes les pel·lícules són impecables vull dir tenen una factura i tenen una factura una textura per mi sí que està entre els grans per mi és dels primers no s'acostuma per mi també les pel·lícules que ell les pel·lícules que ell va dirigir no les fa qualsevol no les pot dirigir ningú més i per això al començament del programa sentien la cançó New York on the town on the town molt bé molt bé molt bé doncs explica'ns una mica la història del cinema baix i després el que feu al teu aire com tu vulguis bueno l'història vosaltres li dieu cinema baix però nosaltres diem cine baix però és una forma d'acord d'acord complicar el tema de la comarca però bé l'història és una mica com ja ho ha anomenat el 2003 tanca el cinema esguinar producte una fallida econòmica per voler diguem competir amb la posada en marxa a les afores de Sant Feliu d'una mitjana centre comercial de gran d'àrea amb el seu McDonald's i amb onze sales i amb onze sales d'una cadena com Bielmo això el fa entrar a una inversió que tenia tres sales passa a sis aquest sis això no ho pot suportar una vegada per la competència i l'altra per l'esforç financer i fa fallida el 2003 després d'un any i mig de mobilització ciutadana que es crea amb la plataforma Pro Cinema convencem l'Ajuntament perquè compri l'edifici però a més compra l'edifici llavors l'esforç va ser comprar la maquinària i l'antipropietari per poder començar a fer cinema això va voler dir comprar la maquinària i comprar les deutes que això era un efecte secundari perquè quan anava a buscar una pel·lícula deien sí però vostè o vostès ja deu en diu no, nosaltres no tenim les que veure i si no paguen aquests diners no podem i ens passava el mateix amb els recanvis de maquinària que anava a comprar una bombeta que són encara són bombetes de 4.000 batx etc. ens passava el mateix ens recordaven que hi havia un fons que s'havia d'eixugar vam arribar a fer pactes el que fem de taquilla una part serà per això i així vam anar passant i d'això ja fa 12 anys i mig hem passat vau digitalitzar aquest va ser el segon gran repte perquè la digitalització va ser molt dura perquè vam arribar a tancar 700 sales a aquest país que són moltes sales la gran idea que hi havia que estava sustentada una mica per la mateixa crisi que va partir el cinema és que només tenia que digitalitzar i s'havia de mantenir i promocionar les cadenes que estaven als centres comercials els cinemes diem de proximitat o dels centres de la ciutat entenem que eren prescindibles és a dir que no feia falta que es fessin grans esforços que desaparèixer no tenia cap sí ara jo crec que s'han donat compte del gran error que han fet com podríem dir com els grans centres comercials que al final han posat botigues de proximitat com el dia i aquesta gent però hem de recordar que la digitalització la va pagar majoritàriament a les grans cadenes de l'exhibició i el motinesa els distribuidors les majors el 75% de la inversió que costa una màquina ja penseu que a cada màquina en aquell moment se n'anava a 70.000 euros si nosaltres multipliquem per 6 a més a més els processadors de so l'enxarxament és un volum considerable d'inversió llavors què feien van finançar a les grans cadenes cadenes i el 75% ho van fer les distribuidores i passava que les petites distribuidores diem goles de contracorrent que volien fer una pel·lícula amb aquestes cadenes d'exhibició havien de pagar com un pH com que les màquines no són vostres que les hem pagat les grans distribuidores que són diners si vosaltres voleu col·locar lieu el BPF que anir deia recordo que al principi ens preguntaven voleu una còpia digital però teniu BPF diu no en tenim ah doncs us la donem clar perquè una còpia que no ha de pagar un pH de poder exhibir-la o sigui els distribuidores petits han de pagar per poder exhibir la seva pel·lícula amb aquestes grans cadenes perquè són les propietaris de les màquines no són ells sinó que són les distribuidores i volen que els hi posin les seves pel·lícules la de Sony la de Disney això és un cop que a vegades ha passat desapercebut però que va passar nosaltres vam tindre la sort que com que som associators sense ànim de lucre vam poder acollir-nos ah perquè també és una altra qüestió a sobre ni Europa ni l'Estat ni la Generalitat va crear cap font de subvenció només al final la Generalitat va crear un font de subvenció per aquells cines que estaven a 40 quilòmetres d'un altre cine que tingués digitalitzat i això vol dir que es van poder salvar centres com Puigcerdà o per poder dir cines molt allunyats i per tant de difícil accés per a la població si no és amb el seu cinema propi per tant al no haver-hi cap manera de financiar-ho et tenies que acollir amb aquest fons de les meixos i les meixos deien que si no havies estrenat cosa que no podien fer els cinemas petits perquè no et deixaven estrenar i era un peix que es mossegava la cua no podies estrenar llavors no podies ser financiat perquè no podies estrenar van poder recórrer COP57 que és un intentat financer ètica servei de finances ètiques que ajuda sempre només amb l'aval del cas de la ciutadania 66 persones van avalar cada un que si no podien pagar el préstec ells posarien 3.000 euros per poder-ho aixugar cosa que ja em dic que no deixaríem que passés i no hem deixat que passés hem tornat escrupulosament els crèdits fins ara i per tant vam poder comprar la primera màquina després de la primera que ja vam poder estrenar una primera pel·lícules de igual temps hi podíem fer una miqueta més de caixa i vam començar a poder acabar de digitalitzar no entraré en detalls però va ser una cosa molt dura dura volguem dir perquè en aquell moment nosaltres vam intentar invertir en una empresa que era independent que volia néixer i volia facilitar màquines digitals perquè no tanquessin aquell que no tanquessin els 600 i les grans empreses la van ofegar van passar d'aquell préstec de 100.000 euros que ens van deixar per comprar màquines un any i mig amb aquests diners bloquejats perquè li van restringir l'accés a màquines digitals a aquesta empresa que volia facilitar la digitalització dels altres cinemes i es va fer una altra cosa molt lletja si m'enrotllo molt jo en pareu una cosa molt lletja que era que com que les mejos van obligar a digitalitzar les grans cadenes les màquines digitals de primera generació que ja tenien les van retirar i les van guardar en un magasem penseu que nosaltres vam poder comprar una màquina nova a la sala 1 més gran per tant ja de segona generació però les altres màquines per poder fer digital d'una manera més aviat ràpida les van comprar de segona mà a Corea del Sur perquè les màquines digitals de segona mà que es van retirar del circuit de cinemes grans com Ielmo i Cinesa es van quedar guardats al magasem perquè no fessin baixar preus etcètera les acabaven venent a Sud-amèrica però això va fer que van tolerar que 700 sales perquè si aquestes màquines igual que les podíem fer servir nosaltres les véssim posat a venda amb altres cines que van tancar que tancar en resum que volien el mercat per ells sí clar o sigui era és una història diem fosca diem no visible que com d'alguna manera que parlem de cultura és una cultura agressiva és una cultura que els diners acaben sent molt importants i obligant per tant això que pobles com Viladecans o Santa Coloma granets s'hagin quedat sense cinc hi ha com 7 o 8 ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants que no tenen cinemes al seu interior o que no tenen cinemes ni al seu municipi que han de sortir fora per poder i clar els que defensem que a tot poble que se precia que diríem així igual que hi ha una església hi ha un un centre un gran poliesportiu un gran poliesportiu hi hauria d'haver un cinema perquè poder encara que la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la la cinema ja només per gaudir del cinema sinó també per acostumar el jovent a veure cinema en pantalla gran i a compartirlo i a fer cineforms com deia ells i a compartir amb directors directores això és un és un com un accés a la cultura que no s'hauria de deixar perdre i això com ho intentem fer nosaltres com dèiem fem cinema comercial que cada sabana que podrem fer però s'era en roilàndia la sabana que bé farem ah també aquesta setmana al final entrarem Green Book que no l'havíem anat guardant pensant a veure què passarà amb ella també molt a tapa ahir perquè estàvem fent les mostres cinefòrums i tot això llavors el 60% de pel·lícula de les sessions que fem és cinema europeu són membres d'Europa Cinemars i per tant tenim aquest acord i aquest conveni que a partir del nostre compromís amb el cinema europeu per vol dir espanyol i català evidentment i francès la majoria de pel·lícules que portem són europeus que d'alguna manera és el sentit és la inversa el que fan els cinemes diem de centres comercials en què el 70% i més és cinema americà per dir-ho així Escolta, Javier de cara a la gent que ens escolta la programació de Cinebaix on la poden trobar fàcilment? A la web a la nostra web que tenim cinebaix.com cinebaix.cat tenim aquesta web que hi ha tota la programació que fem i hi ha un altre web que es diu mostra.cinebaix.cat que és on hi ha les quatre mostres que fem al llarg de l'any que la diferenciem perquè d'una maniga ja la farcim més de premis intentem cultivar millor la filmografia i la biografia dels directors mentre que la transmissió d'òpera i de correcte i per això diem que a part de la programació social que la característica seria fer cinema europeu sempre que podem i versions originals i totes que puguem doblades en català o subtitulades en català llavors fem altres programes com l'òpera en directe que ja fem deu anys que ho fem des del primer projector digital que vam tenir i també en diferit això és un públic que és molt agraït bàsicament en fem de fet una a la més que a vegades en fem alguna més però normalment en fem una a més i bueno la setmana l'última que vam fer l'altra viat hi havia com 240 persones pràcticament a la sala 1 que era molt Royal House que és el que diem la centremissor fa unes postres amb escenes espectaculars i a mi que no m'atrau molt l'òpera he de considerar que és jo sempre recordo aquella frase que venia un espectador i deia jo vaig a liceu però veig els actors o les cantants en petits però en canvi aquí li veig fins a la barruga de la que canta en el sentit que és com un partit de futbol que hi ha com 18 càmeres que ho estan gravant tot i a dir que unes forces escenes espectaculars l'altre programa que fem és la Cine Baix Educa que acaben passant més de 8.000 alumnes al llarg de l'any perquè el que volem és i ho fem de forma la majoria de forma gratuïta fem un cicle que dèiem cinema i drets humans i que en base a continguts curriculars oferim pel·lícules per totes les etapes educatives infantil primària ESO i batxillerat perquè la gent pugui veure pel·lícules diferents a les que estan acostumats ara estem fent un programa que anomenen de servei comunitari amb un dels instituts que és que alumnes d'ESO per tant de 12 a 16 anys venen a veure pel·lícules a canvi que ajudin a escombrar la sala després també has de parlar del voluntariat i això em sembla molt i molt important els animem a que després vegin com ho deixen i per tant que vegin que no en brotar ajuda a no fer a no fer a no tenir que fer aquesta feina d'escombrar però que i curiosament ho veiem els deixem triar les pel·lícules perquè a vegades en una fitxa ens comentin com la valoren però ells tenen tota la tendència a anar a veure pel·lícules de diguem de model Hollywood van a buscar els costa molt i ara estem intentant veure com reconduir perquè també s'animin a veure pel·lícules d'alguna manera europees i que per tant puguin veure aquest tipus però la finalitat de Cinema Educa o Cinema Age Educa és aquesta poder i aquí com que és una audiència cautiva en el sentit que perdona professor Ingroenlàndia és una pel·lícula que jo pels nens em semblaria interessant estem convençuts ja que ara hem fet també aquesta setmana passada encara la farem serà l'escola de la vida que és francesa i també la pel·lícula una classe de piano que també valoràvem que clar nosaltres quan les anem visionem anem apuntant aquesta seria recomanable per incluir-la tal però voldria dir que aquesta seria la tipologia veure aquest tipus de pel·lícula europea pel·lícula que té un contingut dient pedagògic i d'alguna manera tingui per tant una altra visió no és tanta que no hagin a veure sí i defensar uns valors sinó un altre punt de vista però també hi ha un altre component que és el cinema de demanda que bons professors o professores sobretot ho fan molt les professors o les professores d'idiomes que ens demanen per a pel·lícules en versió original i que també tinguin un contó això també ha anat creixent i abans ho feien només per a la població de Sant Feliu però ens han demanat a aquests poblacions que no tenen cinema des de Castellbils Val Molins Esplugues que també puguem accedir-hi encara que amb aquests ja no els fem gratis si no els fem pagar un euro encara sigui simbòlic però perquè tinguin d'alguna manera també l'oportunitat i que es cobren la sala i que es cobren la sala també i també es cobren la sala o ja no si paguen l'euro encara no ens hem atrevit però no perquè passa que el tema quan venen a les escoles ja no hi ha ni el bar obert ni hi ha opció és un cinema sense crispetre però no deixa que alguna vegada es porten coses i sí que els animem a que evidentment tot el que portin ho retirin perquè a més tenim uns contenidors per fer una recollida selectiva de deixalles que saben posar el paper on posen els residus i els envasos per tant aquest seria per tant cinema diem per entendre'n de programació setmanal que seria el comercial fem les òperes fem cinema educ i llavors vindrin la programació de les mostres que d'alguna manera des de fa 12 anys ara veig que teniu la Internacional de les Dones bé d'avui fem programacions com deia abans el company que fem cinefòrums que intentem sempre que podem portar la directora i ara el que farem és que aprofitem el dia de la dona portar la Georgina Gisquelles que ha fet l'explotació en les Kellis és un documental sobre aquest sistema d'explotació aprofitem perquè s'estrena no, no s'estrena aquesta ja s'ha estrenat en una qüestió de gènere i RBG que parla de la mateixa això no sé què és això és un documental que parla de la mateixa persona d'una qüestió de gènere una jutgessa que s'ha d'enfrontar que arriba a ser membre del Tribunal Suprem dels Estats Units i que és l'única dona i que acaba per tant fent una lluita per poder ser considerada per fet que era dona de poder ser arribar al Tribunal Suprem totes les traves que arriba i em sembla apropiada i la coincidència del documental i la ficció igual també ens ajuda a veure els dos plantejaments és un documental que tracta la mateixa temàtica això d'una cosa toqueu el tema del cinema clàssic entenent per clàssic el cinema dels pioners diguéssim i fins als 50 ho vam fer i ho vam haver de deixar de fer per una pràctica amb aquell principi tècnica les pel·lícules en 35 eren pel·lícules que eren delicades nosaltres teníem màquines molt vestudes les aguantàvem amb filferro per esperar a poder digitalitzar que dèiem com els punyestres perquè teníem que fer i abans patíem moltíssim perquè si es quedava trebada i fèiem malbé ni un sol fotograma d'aquestes pel·lícules érem severamente advertidos perquè eren pel·lícules delicades i a vegades venien també molt treballades teníem amb la nostra cinemàtica era molt delicat obtenir un sol de qualitat perquè les bandes són estaven molt desgastades i al final ho vam deixar de fer-ho hem intentat alguna vegada ara que tot hi ha tot un esforç de la gent de Classic Flims que fer una feina molt notable de remasteritzar i per tant digitalitzar pel·lícules llavors estem tornant a veure quan hi hagi aquest gruix potser tornar-ho a fer i llavors què ho feu amb cicles de directors per exemple o de cinematografies quan ho havíem fet ho havíem fet per cicles de directors molt bé per tant encara tenim els pòsters que al vestíbul els tenim no heu estat mai no els tenim allà posats perquè havíem treballat amb aquest esquema però ja ho dic va haver-hi un moment en què les pel·lícules eren estaven molt treballades molt febles i per tant que a vegades que teníem se'ns enganxava a una pel·lícula patíem molt i a més la qualitat que acabàvem oferint a vegades eren bastant ratllades hem delicat el tema del so era brut llavors vam dir bueno deixem-ho estar perquè els mateixos espectadors ens ho deien igual vam d'esperar-nos que això puguem tindre còpies de bona qualitat per poder-ho oferir com Déu mana totes les pel·lícules tenen col·loqui o són algunes que estan determinades en el cas del clàssic sempre teníem una introducció d'una persona que en sabia però amb el cinefòrum sí per exemple en el cas de l'esquelis vindrà la directora la setmana passada va vindre amb el 31 va vindre la directora la setmana que ve farem un documental que em sembla a dalt de tot si mireu a la web al revés cap a dalt en diem el pericle més amunt el pericle és un documental la vella llum d'Europa que a més a més el director que ho ha fet que és de les Terres de l'Ebre fa aquest documental que busca des de la batalla de l'Ebre refugiats i el problema de la immigració fa aquest plantejament i a més a més farà com que la música és seva farà intervencions en música en directe volia dir també que estem fent una modalitat que diem cinema documentat que és presentar una pel·lícula i un llibre que tingui relació amb el contingut de la pel·lícula per tant això amb la mostra ho estem fent sovint presentem un llibre o una revista que intentem complementar o contextualitzar el tema de la pel·lícula o sigui no només el tema cinematogràfic sinó també portar o bé el director com va ser l'ésser humanitat o vindrà en tot cas l'actor del llibre perquè ens expliqui la pel·lícula i el possible el llibre en el cas de la mostra de cine baix ho estem fent més sovint perquè són temes a vegades més agraïts al cinema latinoamericà que farem el 28 de març hi haurà la pel·lícula del 28 de març a l'1 d'abril feu el cinema latinoamericà recuperarem aquesta pel·lícula ja fa es va estrenar fa un parell de mesos però ha passat sense pena ni glòria que es diu la noche de 12 años que és sobre el tema de la mojica per tant hi ha un actor d'aquí que ha fet un llibre aquí em van parlar de l'abastament aprofitarem i un xicot que ha fet un llibre i per tant la veuré es parlarà no només de la pel·lícula sinó també aprofitarem que ens parli del seu llibre que explica tota aquesta història per tant és una modalitat que anem fent perquè també les mostres les acompanyem a una edició de la revista si de fet és un diari periòdic de cada 15 que es diu la directa i ens fan un suplement dintre de la revista de 16 pàgines on parlem de la programació i parlem de temàtiques també per complementar a vegades i contextualitzar les pel·lícules i temes que no poden entrar pel tema del tema del Líban després us la pel·lícula que alguns expliqui si pot quin és el context perquè això ens ajuda una mica a reflectir el cicle del cine asiàtic que jo vaig veure alguna i eren totes molt interessants i realment en algunes que pogués haver-hi un intercanvi de gent que ho conegui en el cas en el cas de Madin Índia vam portar una experta a parlar del tema dels teixits perquè la partícula ho portava i una altra pel·lícula també va vindre sobre el tema de la immigració dels refugiats pensant sobretot en el tema del rogiva vam poder estrenar una pel·lícula que es diu Funa encara s'estrenarà d'aquí un mes i mig que era una pel·lícula d'animació Camboyana en el cinema ciàtico ens hem trobat una curiositat que vam poder posar dues pel·lícules de països que normalment és molt difícil Vietnam i Camboja no arriben a Àfrica ja no arriben a pel·lícules africanes per tant al maig quan farem la pel·lícula quan vam fer i ara tornarem a repetir a l'Africa trobar pel·lícules és complicat perquè a més les has de subtitular les has de traduir subtitular i això també ho hem de fer perquè si no no hi ha manera de visibilitzar aquest tipus de cultura cinematogràfica d'aquests països que no arriben com veieu és un pou això podem treure material i material i material i parlar de diferents sempre ens quedem curts de temps exacte bé li agraïm que hagis vingut i que ens hagis explicat tot això molt interessant i el felicitem per la feina que fan per tota aquesta activitat cultural i encara no hem acabat de parlar de tot el voluntariat perquè tot el cine està però no tenim temps un altre dia i tant ja en farem un altre dia n'hi ha per un altre dia moltes gràcies per la setmana vinent tenim el convidat Josep Bosch que és un metge que ens vol parlar sobre la relació entre el metge i el pacient ens sugerirà algunes pel·lícules que ens hi puguem fixar i debatre i ens sembla també un tema això serà molt interessant perquè tots som possibles pacients doncs fins la setmana vinent bona nit molt bé bona nit a tothom a rebeure missa Fins demà!