Paolo Sorrentino a fons: Youth, Il Divo i La grande bellezza; estrenes The Gift, Madame Marguerite i El cas Fritz Bauer; Kiki, El Pregón i més cinema local

Cinema sense condicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . i això fa referència i aquesta cançó pertany a una de les pel·lícules d'un gran director italià del qual avui parlarem força bastament i que a més a més parla molt bé d'aquest programa perquè la cançó es diu This must be the place un lloc per a quedar-se molt bé doncs vinga, comencem el programa ell ha anticipat que avui parlarem del Paolo Sorrentino que és el director d'aquesta pel·lícula de la qual ha posat la banda sonora farem com sempre tres parts primer parlarem dels estrenes de les coses que hem vist noves de les que s'estrenaran aquest divendres i els que possiblement s'estrenaran més endavant val la pena dir que aquest és el penúltim programa del trimestre estem en el segon trimestre d'aquest any i la setmana que ve ja s'hauria l'últim programa i després ja la prendríem després de setmana santa l'últim trimestre de cinema sense condicions però no parem de fer cap setmana no? la setmana vinent és... bueno, farem les vacances pel mig llavors farem les vacances pel mig però els ullers no notaran perquè és aquest dimens clar, tens raó no hi havia caigut amb això no hi havia caigut és veritat no farem vacances en qualsevol cas jo sí, jo em penso anar a fer-me vacances perquè tinc ganes de... no estarà el dimarts vinent llavors no en tindrem aquí sí que tindrem sí, sí, sí a més a més el dimarts vinent hi ha una sorpresa perquè ve l'Andreu com ve acostuma a veure a vegades una vegada al trimestre o una vegada i ens porta a un tema us ho diré al final sorprenent sorprenent m'ha sorprès el tema que proposa per parlar ell la setmana que ve que seria l'última sorpresa d'aquest trimestre llavors, com sempre deia que faríem tres parts una primera part que parlaríem de les estrenes o el que hem vist una segona part que seria el tema del senyor Paolo Sorrentino i l'última part que seria d'aquelles pel·lícules que hem tingut temps a veure de la seva filmografia que en té ja unes quantes i que totes elles doncs tenen un cert interès o un cert prestigi inclús a nivell de crítica i de prestigi i de premis que han guanyat en diferents llocs què heu vist així d'estrenes per començar? heu vist alguna cosa? tu què has vist? jo per fi he anat al cinema a veure no, no estic anant últimament moltes vegades per motius de deures que ens posem aquí a anar al programa doncs seguirem posant deures sí, sí ja em va bé perquè així m'obligo una miqueta més però a part també hi ha altres programes en els que participo i de fet sortint d'aquí ja us vaig anunciar que intentaria arribar i ho vaig fer al final d'anar cap allà perquè no era tan complicat arribar-hi allà a prop de Sants hi ha un cinema a la calle al carrer Béjar concretament sí senyor sí senyor a prop d'això de l'estació zoom fake sí com ho diríem això en català jo diria zoom zeig no? si ho diríem català suposo no sé no sé si és alemany perquè és una paraula que no sé no he investigat així d'on ve ni per què però no havia anat mai la veritat és que bé em va agradar molt sí és un cinema que li diuen també bistró o una cosa així bueno que tenen restaurant a l'entrar tenen un restaurant però que tampoc no té gaire a veure amb el cinema ho porta gent diferent tot i que estan units i estan coaccionats diguéssim coaligats no coaccionats no coaligats perquè si una persona vol doncs pot anar allà a aprendre alguna cosa també veure una pel·lícula allà res al costat i no havia entrat mai la sala molt bé vaig anar a veure una pel·lícula que es diu que es va estrenar la setmana anterior que es diu tots els camins de Déu una pel·lícula petitona petitona per pressupost però molt gran en el que es va explicar i en tot el que es pot treure de la pel·lícula la gràcia d'anar-hi a aquesta sessió és que una associació que jo no coneixia de res que em va resultar com a mínim interessant conèixer que es diu Dream Barcelona doncs organitzava l'avinguda el fet que estigués allà la directora Gemma Ferraté i també va venir un productor que ja conec que és el que ha muntat New Dindi la productora que és l'Àrit Zibriant que també havia produït tot el camí més llarg per tornar a casa per tant és un productor que ja ha tingut els seus èxits ja en els Gaudí com a mínim va guanyar va guanyar sí allà va en parlament sí juntament amb el director amb el Sergi Pérez que estava allà i bueno això organitzava aquesta associació que us dic Dream Barcelona i us ho dic perquè és significatiu el fet que sigui una associació una agrupació no sé ben bé com està catalogada de persones catòliques i dintre del col·lectiu gai-lesbià és a dir que el que volen és reivindicar que Déu doncs estima a tothom per igual i això dintre de la temàtia d'aquesta pel·lícula és a dir dintre del fet que una persona ha volgut narrar els tres dies que no queden registrats en cap document així de la Bíblia en cap llibre dels que conformen la Bíblia que són els dies que transcorren entre que Judes li fa el petó cobra les monedes traeix o traïciona no sé com es diu traeix em sembla a Jesús el seu amic i el moment en què decideix acabar amb la seva vida llavors aquesta directora decideix que aquesta història és interessant explicar-la i el més curiós de tot és que decideix fer-ho com si es tractés d'una pel·lícula d'Agust Bansant de Last Days és molt similar la manera com està tractada la història els personatges molt minimalistes en plans molt senzills però al mateix temps molt efectius apropant la càmera i l'acció als espectadors i la veritat és que és una pel·lícula molt suggerent molt suggerent és a dir tu veus allà que el Judes es troba amb un altre personatge i comences a pensar interpretacions possibles de tot el que li ha passat vaig arribar a un pel·let tard i em vaig perdre justament el que ella després explicava i que li vaig demanar també que expliqués per telèfon perquè no va poder venir a l'MHC l'endemà del dia següent a la Gemma que expliqués el començament i és que el començament està fet amb un format més panoràmic més ampli per veure el passatge bíblic veus ja les dues coses el que passa quan li fa el petó i el que ell decidís fer al final per acabar la seva vida i la resta de la pel·lícula és un format més curtet que potser segurament Pol ens pot parlar una miqueta més que s'està posant força de moda de nou el format 4-3 més d'allò que hi ha moltes pel·lícules de format petit que l'estan mirant d'utilitzar de nou Hauha per exemple va ser una que servia aquest també ho va fer narrativament però Nolan no? Xavier Dolan el de Momi sí és veritat no he vist aquesta pel·lícula la podrien posar la pel·lícula és vertical fins a un moment però tota la pel·lícula pràcticament és vertical clar i l'interessant és que el format tingui això tingui un significat també és a dir tingui un valor determinant narrativament i bé pel·lícula recomanable després d'haver vist dos dies abans l'anomalista que van comentar aquí i que jo penso que és una pel·lícula de la que s'ha de parlar molt més perquè et queda aquí en el cap i bueno li hem d'anar donant voltes a mesura que vagi passant el temps i que la més gent la vagi veient o persones que coneixem doncs bé són les dues pel·lícules que he anat veient que he vist darrerement i aquest diumenge vaig anar a veure La Jovinetza Jaud que és la que comentarem després amb el Sorrentino Pol digue't què has vist alguna cosa nova? Sí a part de fer el tour per la vida del Sorrentino doncs vaig anar a veure una que estarà anant a l'1 d'abril que és Madame Marguerite a veure és una pel·lícula francesa que de fet adapta la història d'una dona és un cas real de la Catherine Font americana l'únic que ho han portat al territori francès que també té una narrativa diferent però que va que als anys vingut trenta hi havia una dona burgesa que li agradava cantar òpera que passaven cercles tancats familiars i sobretot entre els amics burgesos i com que era una beneficiària d'aquestes que donava diners a la gent més carrega li cridava l'atenció doncs tota la gent l'aplaudia quan en realitat no cantava gens bé i el conflicte entra quan ella decideix sortir diguéssim a la ciutat al món i mostrar-se com a cantant és una mica el que juga molt amb allò del vestit de l'emperador allò de tothom tothom la segueix però en realitat després al moment d'adonar-se que vol sortir al món tothom s'escandalitza aviam què passarà i el que a part de guanyar quatre premis César i que el bo és que ara a l'abril s'estrena aquesta versió francesa però al maig s'estrena l'americana amb Meryl Streep de protagonista però la pel·lícula realment jo la vaig trobar total la pel·lícula farà de la cantant sí de mal de mal perquè jo crec que també juga molt a això perquè és una pel·lícula que és un drama però molt humorístic però aquest humor de l'incòmoda o sigui que et transmet la incomoditat de hòstia per què no s'entera que està cantant malament està fent malament però jo vaig veure el trailer i vaig veure que amb el trailer es veia aquest conflicte que tu ja pintes sí però jo crec que era el màgic de la pel·lícula i potser també és el màgic a vegades que té el cinema francès que a vegades el llenguatge ho maquilla tot però és una història que no ridiculitza el personatge perquè és un personatge que no és allò el que és no té més quindar és un personatge que és el pobret o és innocent en aquest sentit jo crec que és una pel·lícula que que lliga molt bé evidentment perquè també parla molt d'òpera i el tema musical ho tenen molt ben cobert i jo crec que era una de les coses que volia relacionar també amb Sorrentino que després ja si ho parlem però és l'ús de la música precisament no només la música sinó la musicalitat dels plans o de la narrativa que Sorrentino té doncs aquesta pel·lícula i també ho té llavors és no sé sí, sí una cosa que jo m'he sorprès més o que considero que és la característica més destacada del Sorrentino és l'ús del llenguatge cinematogràfic en el sentit de moviments de càmera que són esplèndids són una delícia estan realment aconseguits és a dir lligant-ho amb la música és a dir que ho acompanya moltes vegades una música extraordinària preciosa que lliga perfectament amb les imatges jo he vist ahir va ser i al matí una pel·lícula que estrenen el divendres aquest divendres que em va sorprendre eh confesso que és una pel·lícula que es diu El Regalo The Gift en anglès una pel·lícula americana del Joel Edsonton jo no sabia ni qui era no era conscient que era era un actor de 65 pel·lícules ha fet d'actors 65 pel·lícules el que passa que és un actor que sempre ha fet com de secundari investigant després de veure la pel·lícula perquè em va sorprendre favorablement vaig veure que era el Tom Butchman que és el marit del Gran Gatsby el marit de la noia principal és ell és el que fa d'això a Éxodos diòstic rei es feia de Ramsés a l'episodi tercer de Star Wars també tenia paper però sempre com a personatge secundari no t'hi fixis tant llavors aquí jo no em vaig vaig veure la pel·lícula no sabia perquè un dels tres personatges principals que surten és ell com a actor a més a més de com a director i haig de confessar que m'ha sorprès és a dir confessar que és una pel·lícula que trobo recomanable és el primer llargmetratge d'ell mateix amb un guió seu li han donat fins a aquest moment ell ha rodat altres guions que havia escrit jo destacava com a actor però no sabia a més a més era guionista hi ha tres o quatre guions seus que els han fet altres directors i aquest és el primer guió diríem basat en una història d'ella que ell mateix dirigeix per estrenar-se com a obra prima estem en realitat davant d'un thriller clàssic però en el bon sentit de la paraula clàssic amb molt bones actuacions destaquen jo diria tres actors primer la Rebecca Hall que suposo que recordeu que és la de Vicky Cristina i Barcelona la que feia amb l'escara de John Hanson feia de Cristina i la Rebecca Hall feia de Vicky i després hi havia el Javier Bardem doncs la Rebecca Hall és la que feia de Vicky i la que aquí interpreta el paper principal però aquesta nana la Rebecca Hall ha fet el director d'Orient Grey i el trucó final i moltíssimes pel·lícules no sé si són 60 però són moltíssimes i l'altre xicot que també és una cara molt coneguda que quan la vaig veure jo no sé jo sabia que l'havia vist però no sabia exactament amb quines pel·lícules havia vist que és el Jason Betterman després mirant he vist que havia fet 85 pel·lícules no suposo que sempre com a protagonista però és una cara que et sona que la tens familiar i el tercer personatge important el tercer actor principal de la pel·lícula és el mateix director el Joel Edgerton que jo mentre veia la pel·lícula no era conscient que ell era el director confesso és a dir no ho sabia la història s'engega a partir d'una parella que lloga un apartament en una nova ciutat on van a parar i un dia el marit quan ha arribat en aquesta nova ciutat es troba pel carrer a un antic company de classe la relació que comença com una cosa més o menys normal es complica de tal manera que no ho explicaré ara perquè justament és el kit de la qüestió i el que fa realment interessant i amb un gran suspense la pel·lícula és un thriller però un thriller amb una enorme quantitat de dosis de suspense i de gir inesperats que et sorprenen i que no t'esperes i per tant és un film d'atenció ben portat que t'agafen molts moments per sorpresa i no saps què pot passar arribar a passar tal com les coses es desenvolupen per tant és una pel·lícula típica o diríem adequada per aquells senyors com al meu cas que ens agraden els thrillers que ens agraden les pel·lícules de suspense i en aquest gènere jo diria que a diferència d'altres pel·lícules que darrerament he vist d'aquest gènere doncs jo diria que és una de les pel·lícules bastant més bones que les que últimament he vist és a dir és una pel·lícula amb un panorama que tenim actualment de cinema no m'atreveixo a dir mariocre però que no destaca cap cosa doncs especialment jo diria que aquesta és una pel·lícula aconsellable és una pel·lícula que podries aconsellar de dir doncs val la pena veure-la per la seva autenticitat dintre del gènere pel seu realisme per la seva coherència i fins i tot pel seu final sorpresa que no t'esperes no és per tant una obra mestra ja ho dono per anticipat però com deia fa un moment però una època en què predomina la cosa doncs bastant cursi bastant tonta o bastant mediocre és un film que pot es pot aconsellar sobretot com ja ho he dit i ho torno a destacar si sou amants diríem del gènere de suspència del gènere més o menys de tríder jo he vist això i n'hi he vist un altre però l'altre em fa por començant a parlar perquè és una pel·lícula que estrenaran dintre de 3 o 4 setmanes és una pel·lícula alemana que es diu El cas Fritz Bauer que s'estrena crec a finals a mitjans d'abril aquest senyor era el tinent coronel és el cas diríem de com van empresonar el desaparegut Adolf Edgman que com sabeu era el tinent coronel de la GSS responsable directe de la solució final sobretot a Polònia i del transport dels deportats als camps de concentració alemanys durant la segona guerra mundial aquest senyor va desaparèixer no sé sabí on estava i aquest és un el Fritz Bauer tot està vist des del seu punt de vista és un fiscal general alemany que es proposa diríem recuperar o empresonar o jutjar a tota aquella gent que ha tingut un paper important durant la segona guerra mundial en el Camp Nasi que per tant han sigut gent que ha tingut una i que va ocasionar ell mateix ser un dels fundadors o els que va instigar els famosos processos d'Alsby és la pel·lícula d'escriu molt és molt correcta no és una gran pel·lícula però es pot veure pel tema sobretot perquè informa de moltes coses que desconeixes com per exemple com va ser el procés aquest d'aconseguir finalment trobar-lo que estava l'Argentina amagat i com el van agafar i finalment el van jutjar a partir de l'Alemanya dels anys 50 ell aquest personatge aquest fiscal que després era jutge era d'origen jueu i ell com a persona doncs molt implicada en una època en què a Alemanya en els anys 50 tothom volia oblidar la guerra i ell comença a voler fer coses per investigar i veus com li posen traves a totes bandes doncs ell continua amb la seva investigació i finalment se'n surt per tant és una pel·lícula que en podem tornar a parlar perquè la faran a mitjans d'abril i fins a... ens l'han anticipat una mica abans de Setmana Santa per veure-la però en fi no es pot dir massa cosa més es pot veure però tampoc és una pel·lícula doncs que sigui doncs que res extraordinari eh tu aniràs a veure Quiqui Quiqui jo sí que ens trobarem tots o què? no jo no jo sí aviam aviam que es cou Quiqui que aclarim que és la la darrera pel·lícula eh? es diu així el Quiqui i l'amor se hace l'amor se hace sí sí sí el Paco León sí sí a més és una pel·lícula d'episodis no? no sé aviam que em trobo bueno pues ja ens ho explicaràs la setmana que ve i de fet el divendres el divendres amb el David infiltrats el David Tomàs sí no sé si saps bueno sí sí sí anem anem al rodatge de la 100 metros aquí a aquí a Sant Just aquí a Sant Just roden 100 metros amb el Carre amb el David Verdaguer de fet també amb el Dani Rovira i llavors és bueno anem allà a fer una mica el cotilla agafar la càmera agafar algunes entrevistes a gravar el rodatge però bueno serà curiós ja ja us ho explicaré el dimarts molt bé doncs el dimarts el dimarts anirem l'Andreu que tu no el coneixes i que i coneixeràs i veuràs doncs té una sorpresa un programa ja us ho diré doncs a què va a ser final a veure a veure si se'ns oblida al final perquè el Paco León aclarim molta gent ja ho sap però a part de ser un dels actors d'aquesta sèrie d'ahir em sembla o de molta sèrie però com a director ja ha fet com a mínim dues que són les dues que és Carmina o Revienta i Carmina Carmina Llament que la veritat és que diuen que està molt bé les dues està molt bé ja us ho dic jo que l'he vist les dues es podria dir que pràcticament no sé s'hauria d'analitzar amb més calma i amb més fredor però inventa una mica un gènere inventa un gènere en el sentit que agafa una comèdia que tampoc és comèdia que és tragèdia però tampoc és tragèdia una tragicomèdia però d'una manera tot molt realista molt posat amb persones molt normals que parlen com la gent que et pots trobar al carrer tot això amb la presència la veritat és que important i imponent de la seva mare que li dona una força molt gran a tot el que està passant amb la seva germana que més aviat el que fa és passar per allà per lluir-se una miqueta perquè ho fa molt bé i és molt maca però la mare la veritat és que és la clau allà de les dues tu les has vist també jo vaig veure la primera per Netflix de fet està la vaig començar i la veritat és que no sé si és una total mala crítica però diga m'hauria agradat que tingués subtítols mira que et diré perquè la veritat no s'entén no s'entén no s'entén ella em costava molt o sigui potser era jo en aquell moment per Netflix allà a l'ordinador però sí em distreia em distreia la pel·lícula em distreia perquè em costava molt sí que és un inici com a pla seqüència bastant entre comèdia i de cop potent dramàtic i tot però em va fer bueno al cap de poc doncs mira és una cosa d'impendent demà a veure demà suposo serà diferent jo crec també demà crec que és més comèdia sembla sembla ser que sigui més una mica més una comèdia aquesta i aquest divendres vinent s'estrena l'última pel·lícula del Dani de l'Orden sí del Pregón del Pregón que va fer doncs aquestes dues pel·lícules així que també en comentem molt aquí Barcelona nit d'estiu la primera la primera nit d'hivern que també vosaltres vau anar a la presentació i tot plegat sorpreses i que el Pregón curiosament també en David Tomàs que és l'infiltrat en estat pur vull dir allà on pot doncs ens vam infiltrar vam entrar amb el que és l'screen test de la pel·lícula va veure la possibilitat d'entrar en el cinema Girona i vam veure una cosa que em va fer gràcia perquè jo no bueno havia sentit a parlar de vegades allò que fan productora sobretot d'Estats Units que posen una sèrie de gent de públic i miren davant de les escenes que encara no s'han acabat de retocar del tot i encara la pel·lícula no està acabada com a mínim el que era interessant en aquest passi del Pregón i ara ja es pot parlar ens van demanar confidencialitat i tal però bueno ara ja a punt d'estrenar-se no té sentit llavors veus la pel·lícula quan encara s'han de corregir s'han de fer moltes cosetes fins i tot veus anotacions allà dient qui ha d'anar tal cosa llavors és maco veure des de dintre una mica com privilegiat com funciona això la pel·lícula és una comèdia d'una que intenta arribar molt lluny intenta parlar de moltes coses una comèdia una mica bèstia bàrbara sobretot en alguns temes del tema del veganisme per exemple que apareix que ja m'agrada que sigui així perquè és un tema del qual s'ha de parlar no diré qui és Vegà a la pel·lícula ja surt el tràiler el tràiler jo llavors ho explico sí que és veritat no recordo ben bé però recordo que en el tràiler surt el tema i potser mi el trenco allò el gel perquè potser és Alberto sí, Alberto és el Vegà de la pel·lícula de la parella el que té la pel·lícula és com a mínim en la versió que vam veure no acabada és un desequilibri una mica gran dels dos protagonistes que són Alberto Romero i el Buenafuente massa, massa, massa Buenafuente massa, massa, massa Alberto Romero i els secundaris queden allà massa secundaris intenta ser una pel·lícula d'aquelles de cinema més o menys clàssic català o espanyol no sé un Berlanga per exemple com a referència però clar la diferència si es queda curt m'estàs recordant una mica 8 o 2 una mica aquesta de tenim cares però deixem l'actor el guió de qui és el guió no saps de qui és són dels mateixos jo diria que és seu també jo diria que sí entra a tenir de l'òrden segur com a guionista que jo sàpiga hòstia, a veure i Buenafuente també jo diria que sí a Barcelona d'estiu i d'hivern són uns quants guionistes però són uns guionistes i després ell dirigeix però el pregon no ho sé el pregon ja no ho sé no estic del tot segur però les dues les dues Barcelones segur que són no sé si eren 6 o 7 guionistes de l'escac i ell dirigint sí perquè allò era la primera sobretot com una mena d'exercici també de final de carrera la primera d'escac i bueno però que es veu que m'ho han enriquit molt perquè jo no l'he vist però tenia ganes de veure-la i el que passa és que no vaig poder veure-la quina? les dues tant una com l'altra ah no no em diuen que sobretot la segona la de Barcelona nit d'hivern sí estava molt bé el guió sí el guió aviam jo crec que sí realment aviam aquí hi ha una cosa que és que escac hi havia fet una pel·li abans en comptes d'un munt amb no sé si eren per dir alguna cosa 12 10 o 12 directors que es deia Pass it Love Pass it Love sí la vaig veure que és molt jo crec que era un intent de Barcelona nit d'hivern o d'estiu un intent vull dir perquè és un és aquest d'un pupurri de personatges en aquest cas una pel·lícula per episodis però però els personatges eren pocs eren dos un noi i una noia el que eren molt eren els realitzadors ah sí va per episodis però cada episodi està dirigit per un director que són mesos de l'any quan es coneix una parella d'estrangers que fa molt però sí que recordo que era molt era massa diguéssim el pastelón massa i a més el fer la direcció de cada capítol d'una persona diferent està bé perquè enriqueix la pel·lícula però si no es manté una mica de narrativa jo quan la vaig veure a la UB em vaig colar perquè vam fer un passe d'aquests com el teu aquest que has dit i em va sorprendre però d'extranys de dir bueno no sé és algo raro però ara veient les Barcelones és un és un és un guió madur o sigui és un guió mira precisament això que deies de mediocritat en el cinema català i espanyol eren dos pel·lis que pensava hòstia estic veient a veure estic veient és el que es diu no és l'off actor el catalán però mentre o sigui les actuacions són bones la direcció d'actors és bona la fotografia vull dir és una pel·lícula que s'aguanta molt bé i vaig sortir al cine jo tinc amics que l'han vista tant una com l'altra i sobretot de la segona m'han parlat molt bé és a dir que les feien els matinals del Verdi que és on jo volia anar i al final no vaig poder anar i sé que van anar-hi i m'han dit oh escolta recomanable m'he passat molt bé hi ha diverses històries però que estan molt ben lligades estan molt ben lligades i sobretot a veure és la típica pel·li de cares o sigui és la que et trobes des de la carulla fins al personatge fins a l'actor que va no? no me'n recordo ara com és l'Àlex Moner si trobes des del més jove el més gran de la cantera catalana però però no no no és una pel·lícula molt bé o sigui jo crec que molt bé això ho has dit perquè parlaven de pel·lícules corals i segurament segurament aquestes són les que estan més ben aconseguides respecte al guió respecte a l'acabat de la pel·lícula respecte però recordes com vam anar a veure a Incidències per exemple era una pel·lícula també coral però el personatge per exemple el Mickey Sparbe allà no té res a veure i fa un paper molt semblant de futur pare o de futur de parella fa un paper molt semblant però és que acaba sent el guió i la direcció amb el mateix actor perquè és brutal o el paper d'Alberto dins de no he vist el pregon però el paper d'Alberto dins de Barcelona d'Hivern comparant amb l'Alberto a Ocho Pejos Catalanes no té res a veure llavors aquí jo crec que aquí hi ha un esforç jo crec que està molt desaprofitat i no sé està molt massa com la Sardà la Sardà també és un personatge que està dret de la història llavors Barcelona i d'Hivern em va agradar les vaig veure no molt seguides però bastant seguides llavors vaig pensar hòstia com canvia com canvia en qüestió de guia i direcció i sí Incidències que segurament no l'havíem comentat aquí Incidències és l'Oll Estrell no? no, no de Corbacho i del i del Frank Rutt és la tercera pel·lícula d'aquesta parella que va estrenar el 31 de de desembre jo només he vist Tapes Tapes em va agradar molt Tapes està molt bé Cuvards és un altre registre completament diferent que és una cosa que li van preguntar perquè estaven allà el dia de la presentació de la pel·lícula una comèdia costumista li vaig preguntar jo que és la primera Tapes podíem dir més o menys l'estil de Carmina en certa manera però bé molt diferent la pel·lícula Coral també del que estem parlant ara molt en aquests últims minuts Cuvards que és un drama social molt potent molt bèstia sobre el tema del bullying a les escoles que està tractat amb molta fermesa i és polèmic per tot per la manera com acaba per la manera com està desenvolupat és una pel·lícula dura i ara han volgut fer la comèdia bandarra i ells mateixos ho deien i han arriscat molt i potser no els ha sortit una cosa rodona de fet els espectadors que estàvem allà no sabien molt bé com agafar algunes escenes potser potser hauria calgut donar algun altre tipus de gir a la pel·lícula però jo penso que era valenta era col·locar dintre d'un espai molt petit una sèrie de personatges en una situació en principi que no tindria per què ser més més estranya que un trenc s'atura però que apareixen tota mena de prejudicis tota mena d'històries tota mena d'enfrontaments entre ells gent que que passa de tothom i que en aquell moment té una opinió molt directa davant d'un altre personatge vull dir acaben creant-se com una petita societat amb tots els prejudicis que tenim a fora allà dintre del temps és que veus així explicat queda bé el que em preveixo és que potser en qüestió de diàlegs és que la pel·lícula intenta ser-se tu pots explicar pel·lícules no dic que sigui el cas exactament però pots explicar pel·lícules que t'hagin semblat avorridíssimes o dolentes les pots explicar de què van o inclús què busquen i clar després dius hòstia perfecte però no sé incidències jo crec que a mi em va acabar mig camí total però si et fixes és el tipus de registre que li volen donar el registre seria l'equivalent a Airbag o a pel·lícules d'aquest estil és a dir és una pel·lícula que sorprengui l'espectador que el tingui pendent d'unes situacions que és estranya que és bàrbara que no és la que no és el comportament habitual de les persones perquè és una mica exagerat però que sí que ens podem acabar sentint reflectits per allò que estem veient és a dir jo penso que té el seu mèrit amb el temps no m'ha quedat en el moment de veure-la també em va resultar incòmode i vaig pensar que no estava especialment ben feta però amb el temps no m'ha quedat la idea que sigui una pel·lícula dolenta i per això he parlat d'ella d'aquesta manera perquè el que vol reflectir i la manera com ho fa és valenta i segurament no aconsegueix o escolta no sé si esteu d'acord amb això però potser és avançada de certa manera el seu temps i d'aquí a un temps dius a mi aquest tipus de broma és que no ho sé és que no ho sé has fet també una sèrie televisiva que jo no la vaig seguir no sé si la vaig seguir per TV1 pilotes no sé com es deia pilotes jo tampoc sé si realment això estava bé o no és a dir no tinc ni idea ens has agafat no sé perquè jo sé que ells vivien bueno si ara estan a Madrid però ells són d'Hospitalet i aleshores allà tenien un cert un centre cultural o alguna cosa on havien fet presentacions i tal i fins i tot que havia passat la pel·lícula i em sembla que van rodar la de l'escola la van rodar allà a Hospitalet en una escola que hi ha en una de les places principals del barri i jo tinc la sensació que per mi el que m'ha agradat bueno jo més he vist aquesta però la crítica en general l'opinió que corre una mica és que el millor segueixen tapes que l'altre ha anat una mica com degenerant o sigui que no han acabat de rodonir de trobar d'aconseguir el que realment buscaven això és el que hem arribat a tenir aquí està potser el tema perquè quan els vam entrevistar després del passe d'incidències ells tenien molt clar que aquesta pel·lícula era perquè la gent de fet deien això com que s'estrena el 31 doncs mira és l'excusa perfecta per deixar païr torrons i deixar la família i anar al cine però per passar un rato sí que és veritat que ells ja deien que no era una pel·lícula amb pretensions de fet no és pretensiós etapes però vull dir és que són gèneres molt diferents és diferent tenir pretensions i ser pretensiosa no vull dir que és pretensiosa però em refereixo que és una clar són registres molt diferents aquí està jo crec que ells dos tenen a part se'n tenen molt bé treballant vull dir els van fer l'entrevista conjunt també els van preguntar com treballaven junts com ho feien per repartir-se les feines de direcció i llavors deien que és que no calia hi havia tanta feina per dirigir una pel·lícula que no calia simplement cadascú feia el que tocava a cada moment i si no ho feia un feia un altre que és una altra de les coses que també em va resultar i la veritat és que em va agradar moltíssim parlar amb tots dos són persones fabuloses vull dir que els defenso de totes totes vull dir el que facin aniré a veure-ho tant si el que han fet fins ara em pot convencer més o no però penso que són dues persones que tenen un univers creatiu interior i que ho van traient i que van encertant més o menys i que van aconseguint el favor del públic o de la crítica més o menys però continuaran fent coses perquè tenen tenen allò que els està bullint a l'interior i de moment això han tocat tres gènere diferents i veureu que els hi correix a la següent vull dir que malgrat tot el que puguem dir sobre la pel·lícula que no va tenir gens d'èxit vull dir va ser un fracàs és que es va estrenar amb molts hits al voltant i a més amb una mala època sí estava per allà Star Wars encara que acabava d'estrenar feia poc hi havia molta història per allà ficada bueno tot això hem parlat en moltes pel·lícules doncs passem anem al tema ja o passem anem al tema si voleu sí o voleu ja més coses encara pendents però jo no sé jo us demanaria mira una cosa allò arriscada sense condició però jo venia pensant sobre el Sorrentino sobre el que em va provocar la pel·lícula de la la joventut de Llaut o com es digui i em sembla que després de molt de temps que el Jaume Vidal que avui no ha pogut venir que em va dir l'altre dia que si podia venir però al final ja es veu que no em va proposar entrar en programes de ràdio ara ja porto uns quants 16-17 anys no sé em sembla que que ara tinc una idea més o menys del que m'agrada veure en una pel·lícula i que això es pot ampliar al que és una obra de qualsevol tipus una novel·la o un un quadre una exposició el que sigui i moltes vegades jo penso que fins i tot en aquest programa amb el Joan concretament amb tu Joan potser hem xocat de vegades perquè no teníem clar quina era aquesta diferència jo penso que ara una mica la tinc més clara cada vegada ja he anat buscant i per això de vegades et faig preguntes no, jo penso que no estaria malament ara intentar-ho jo vaig a fer-ho a veure què surt i vosaltres si voleu també fer l'exercici potser és una mica sobtat allò abans de començar a parlar d'un tema que ja té per si el seu interès però és explicar-vos el que jo crec que fa que una pel·lícula m'acabi convencent o no i és una cosa molt senzilla no m'allargaré és simplement el fet a mi m'interessa que una obra deixi els interrogants oberts és a dir que posi les coses sobre la taula que ens plantegi una realitat determinada sigui la que sigui i llavors deixi que l'espectador faci la seva versió per exemple la pròpia Gemma Ferreter l'altre dia em va agradar molt una cosa que va dir que per cert és una de les directores de Pass and Love em sembla que va ser va fer l'episodi sí quin episodio crec que octubre ni ella se'n recordava molt bé quan li vaig preguntar per més no ho sé però per contingut sí que me'n recordaria i era un en el que els dos es fan la primera vegada el primer petó i tal però bé hi ha molts estils diferents potser sí sí doncs ella la gent que estava allà en la sala de cinema després de veure la pel·lícula i anava comentant com se li deia home doncs sí això què dius em sembla és a dir que és un creador una creadora que fa una obra però que no li importa per res és a dir no té una opinió tancada això de ser així sinó que deixa que cada espectador doncs posi la seva cullerada llavors l'obra d'alguna forma es va enriquint i a mi això crec que és el que em passa amb les pel·lícules i per això moltes vegades segurament Joan hem xocat hem dit bueno però és que aquesta pel·lícula és molt bona o no clar a mi una pel·lícula que has parlat The Gif no era? sí que té un guió molt bo que ho tanca tot molt bé no però deixa un final obert o sigui en aquest cas justament deixa un final obert d'acord doncs això ja m'agrada una miqueta més ja ho saps ja però hi ha vegades és que jo crec que això és un tema molt difícil perquè per exemple els finals aquests oberts o els interrogants és el clàssic per exemple el que deies del thriller o sigui aquests thrillers però de finals oberts o no o interpretatius simplement potser tu pots arribar a una conclusió però no vol dir que estigui obert potser estigui tancat però dona masses interrogants com perquè sigui a la simple vista per exemple m'ha vingut molt al cap quan estàs dient això Nemi no sé si al final l'has vist no l'he vist encara però mira potser és el peli favorit perquè realment és i mira si t'agrada Holy Motors tot i que Holy Motors és experimental és un altre rotllo però però jo crec que el tema dels finals o sigui més que finals els interrogants és que no estan al final no és al final obert o no no em refereixo a això em refereixo a que el guió el que faci és anar tancant és a dir anar donant la interpretació de la realitat que el director vol i no permetre que ni tan sols els personatges cosa que és molt curiós que passi en algunes pel·lícules puguin donar la seva pròpia visió de les coses sinó que els personatges són com titelles del director i jo crec que a Sorrentino passa això per això ho deia hi ha una part de l'obra de Sorrentino que els personatges no són titelles els personatges tenen vida pròpia i se li escapa al director la interpretació que cadascú pugui fer tu veus el personatge de les conseqüències de l'amor per exemple i dius on s'ha ficat aquest home on s'ha ficat i aparentment que bé que viu però en realitat quan vas descobrint de la manera com viu com està tancat com no pot fer absolutament res et quedes al·lucinant llavors el director diu doncs vinga vaig a desenvolupar aquesta història per cert amb un pressupost relativament petit perquè encara no tenia el pressupost que té ara que jo crec que és molt molt molt molt elevat no sé com ho ha fet però ha arribat a un punt tremendo els actors la escenografia tot el que té i això és un canvi important tracta molt el tema de la religió potser té contactes amb el Vaticà directe perquè el deixin entrar a tot arreu perquè és espectacular les imatges que grava m'he quedat al·lucinat m'ha agafat el riure i la tos i també per això he hagut de tancar el micro i llavors jo crec que aquesta etapa no les he vist totes perquè tu en parlaves una abans de començar Pol que no he vist però concretament aquesta que dèiem de les conseqüències de l'amor la de Dismas Video Plays hem començat amb la banda sonora de Talking Heads i la d'Ildivo que no he acabat de veure que tu sí però que estic com a la meitat jo també estic a la meitat doncs mira doncs ara Pol el que ens explicarà al final va spoiler bueno llavors no perquè és història és història de fet al final mira precisament potser t'agrada perquè et deixa ja no dic interrogants perquè no sé si et tallo perquè és una pel·lícula que tant a l'inici com al final està plena de textos de fet és textos en negre i que et va explicant la història un per posar-te en situació a l'últim també per posar-te en situació però de l'ú o sigui et prepara tu saps cap a on està en la pel·lícula la pel·lícula és el conflicte que té el personatge d'Ildivo és el propi conflicte que es crea de judicial és que de fet és una pel·lícula és el thriller judicial de sempre però clar com ho enfoca ell però que diguem que és el Julio Andreotti que està celebrant la setena vegada que guanya les eleccions és a dir que jo crec que també el Sorrentino aprofita per plantejar la frontera entre la democràcia i el que ja deixa de ser-ho però sí, sí però és curiós i el cas de l'Aldo Moro també és com acaba la pel·lícula amb el cas de l'Aldo Moro o no? perquè era l'assassinat pel mig de l'Aldo Moro sí, sí, sí evidentment a veure és que no us ho vull comentar però bueno al final al final és que clar com que és històric però al final vindria a ser l'inici d'aquest o sigui de quan ja li diuen vale cap a judici són les seves declaracions però són unes declaracions que el personatge com que ja heu vist una part de la pel·lícula és un personatge fred és un personatge meticulós és un personatge cínic sí, sí molt cínic que inclús ell mateix el consideren l'humorista gairebé que li diuen això però és un personatge així i és un moment que estàs veient els judicis estàs veient tot això i no ho entens o sigui està una mica perdut de dir però a veure un moment l'estan jutjant el tio és una vacillada global que està fent és real tot això o s'ho està plantejant el director sí, perquè ell està com per sobre de tot ell està per sobre de tot és increïble i clar al final de cop tot allà i et fot més text i va passar això i després va passar això altra i s'acaba la pel·lícula però és una pel·lícula tan i tan experimental és una pel·lícula de narrativa experimental de muntatge de plans d'interpretació és tan experimental que inclús al final m'he quedat com hòstia, he acabat no sé si és del tot resolutiu però clar no deixa de ser una adaptació de la realitat llavors aquí ja és jo confesso com que tu facis una declaració a principis de quines són les coses que t'agraden si vols t'explico molt dreument les coses que manen a mi aviam jo entenc que a ell li agrada molt les interpretacions que jo faig que puc estar equivocat és a dir a ell li agrada molt la cosa experimental perquè justament és com molt obert en molts moments és a dir el cine experimental o sigui no té una cosa més o menys tancada o més o menys sinó que va al mateix temps que està fent una pel·lícula o una realització o el que sigui a ell li passa el mateix si ho poso en les novel·les doncs quan ell permet ell disfruta quan ell li pot posar coses de la seva convita Joan, perdona però jo no parlava de cinema experimental tu dona la teva visió no, és igual és igual la visió que jo tinc és que a tu t'agrada ho has explicat a la fa un moment estic resumint que no he parlat de l'experimental no, bueno deixem-ho parlat de la narrativa a tu t'agrada quan tu pots quan tu pots posar-hi coses de la teva collita tu pots interpretar això d'una manera que no té per què ser idèntica a la del director això sí quan no puntifiquen quan no puntifiquen però pot ser una pel·lícula completament comercial a mi el que em passa és que aviam jo valoro una pel·lícula o no una pel·lícula en el sentit de què és el que m'aporta sigui oberta o sigui tancada o sigui si a mi em fa pensar si a mi m'emociona si a mi em fa plorar si a mi em toca si a mi em fa reflexionar és una pel·lícula que m'interessa si no aconsegueix això és a dir si jo rellisco per el que m'explica i no m'aporta res doncs no no hi entro llavors doncs és simplement això és a dir per tant tampoc entro en el tema experimental simplement és si a mi que sigui sigui l'actor que sigui em diu alguna cosa m'aporta alguna cosa em fa pensar en alguna cosa i llavors ho valoro per exemple per dir-te alguna cosa Victòria que és aquesta pel·lícula alemana que vam estar comentant aquí que val la pena etcètera té un final obert però en canvi com tota la pel·lícula ha sigut una cosa doncs que per mi ha sigut sumament ben feta ben realitzada etcètera doncs segueixo pensant que és una cosa que per mi és vàlida llavors és una interpretació és a dir jo si aquella pel·lícula la que sigui em fa aconsegueix això tal jo he vist de les pel·lícules del Sorrentino tornant una mica el tema del Sorrentino quina és que? he vist les consonàncies de l'amor mitja el divo la gran belleza i la joventut aleshores de totes elles jo tinc la sensació també que per part dels la sensació que tinc jo que puc estar equivocat però la impressió que em donen a mi és un senyor que té no sé de coses positives que ara les destacaré però que a mesura que va fent pel·lícules ell va creixent com a director per mi està molt millor per mi la joventut que les anteriors és a dir tinc la sensació jo que ho ha treballat més que ho ha polit més que ho té més més afinat que amb les primeres pel·lícules concretament a mi les consonàncies de l'amor i també les altres des del punt de vista estètic des del punt de vista diríem de moviment de càmera de lligar com el que dèiem al principi la música i la càmera per mi és extraordinari i a sobretot diria que és genial perquè poca gent em toca des del punt de vista estètic com em toca a ell és a dir jo entenc que hagi tingut molts premis en molts moments perquè la primera vegada que veus una pel·lícula d'ella et sorprèn però la gran belleza no et va agradar a mi no a mi mira jo és a dir que ha estat una baixada i després ara de cop a la joventut haurem d'analitzar per si són com dos parts però jo suposo que és perquè perquè per mi el tema que toca la gran belleza que també considero que com es diu el Toni Servillo és un extraordinari actor és un extraordinari perquè aquí fa un paper completament diferent dels altres en el divú fa un paper una cosa que no té a acabar amb l'altre jo considero que que la gran belleza per què no m'agrada? perquè la veig massa diletante la veig massa massa gent que vol aprofitar doncs la gent de l'alta societat i potser aquest ambient no m'agrada no m'interessa m'és igual si fan la Dolce Vita la fan i es passegen per on sigui tot allò no m'interessa llavors com que a mi no m'interessa doncs ja no hi entro en la pel·lícula llavors potser sí que des del punt de vista estètic estètic està bé perquè estèticament penso que segueix amb el mateix recursos que fa ell que els té té una gràcia immensa per buscar els planos buscar la forma de lligar les imatges això és el millor que té per mi llavors jo el que veig des del meu punt de vista molt subjectiu és que les constatacions de l'amor tota la primera part que és justament això és per mi molt bo boníssim però en canvi quan es passa l'última part de la pel·lícula la segona part de la pel·lícula a una cosa d'acció si us la recordeu que hi ha doncs tot allò es perd vull dir allò no li va no va amb el seu tipus de cine llavors considero que és una pel·lícula que no té del tot aconseguida que ell inclús descobreix que allò no ho ha de repetir perquè després no ho repeteix la gran belleza ja no ho fa i per mi la joventut que és la que tinc la sensació que és per mi la més aconseguida és perquè això el guió està més treballat els personatges són bastant més versemblants i l'estètica està diríem en funció del que vol explicar i a més a més s'adequa al seu estil al que ell li va llavors jo crec que és un director a tenir molt en compte és a dir jo no ho estem tenint en compte no no és un director a tenir molt en compte perquè si agafa un guió bo farà una autèntica meravella però per mi s'hi torna a les primeres a la plantejament de les primeres pel·lícules a dir sí perquè una mica el que intentava dir el Pol que bueno m'està parlant una miqueta abans d'entrar que la joventut i la gran belleza estan en una línia similar tot i que són diferents i és veritat el que tu destaca però quan a temàtica global o sigui és el que comentàvem abans en realitat jo he fet al revés jo vaig veure la gran belleza a la joventut quan es va estrenar i la gran belleza l'he vist avui o sigui això em ve ara però sí que a mi he fixat que clar fent-ho al revés mentalment les dues pel·lícules en realitat parlen o sigui el tema central el conflicte dels personatges no va més enllà del tema de la creativitat i de la inspiració perquè són personatges en general buits inclús el Divo també el Divo el planteja com un personatge que i ho diu no sé si heu arribat aquí però ell ho diu jo no vull que em considerin un polític jo vull que em considerin un home culte llavors clar és un personatge que se sent buit i són personatges que tant a la gran belleza és un personatge que vol bueno pretén reprendre el tema el tema de les novel·les i precisament a la joventut els dos personatges tant el Kane com el Kittel volen un va deixar pels seus motius el món de la música i l'altre pels seus motius vol deixar el món del cinema però en un llistó que potser és el que vam comentar amb la joventut que era que semblava també pel propi Sorrentino deixar el llistó de la joventut però això que estàs dient ara Pol a mi em sembla que és una característica de tota la seva filmografia no només d'aquestes perquè a les conseqüències de la mort també és un personatge completament buit buit per dins buit per fora buit per tot arreu vull dir és la buidor feta persona feta característica i a les altres també i Dismas no no però espera Dismas Video Plays també li passa el mateix el personatge del Sean Penn és una gran figura de la música que en un moment determinat passa a un esdeveniment que vas descobrir més endavant perquè està així que cau en la buidor també més absoluta vull dir això és el que va reflectir i això emparenta curiosament la filmografia del Sorrentino a Mano Malisa que també planteja la mateixa idea de la buidor de la buidor dels personatges però al voltant d'un cultisme o sigui el personatge la potència que crec que sempre li dona en els personatges en els personatges que més pateixen o sigui el conflicte és intern però externament són personatges forts potents són personatges amb caràcter cultes o sigui són personatges que s'eleven respecte als altres jo diria de dues maneres que en aquesta última la joventut en concret no és exactament per mi des de la meva lectura no ho veig de la mateixa manera que esteu apuntant és a dir per mi els dos personatges de la joventut no són tan buits com vosaltres esteu pintant en canvi em semblen buits els de la belleza em sembla buit el del divo i les coincidències de l'amor em sembla buit en una part però quan fa la decisió final del que fa encara que per mi està forçat la última part de la pel·lícula està com forçada algunes de les accions que ell fa l'enriqueixen una mica no el fan tan buit el fan que és un senyor que en el fons té idees o té alguna cosa per dintre ha de fer una cosa tapa't de nou les orelles ha de fer una cosa completament que el polva tapant les orelles no però el que fa és tan desproporcionat perquè la seva vida doncs és el que el que és i que dius bueno mira vale no està malament però però saps què passa que en realitat ell tinc la sensació que es pensa com que la noia l'ha deixat i es pensa que tot allò està molt forçat per mi es pensa que la noia l'ha deixat es pensa que les coses no són com realment són i aleshores ell fa una decisió doncs molt doncs molt bèstia però no acaba de cap problema però crec que no hem de confondre personatge buit amb personatge pla o sigui els personatges evolucionen el que passa és que el personatge de per si és un personatge tant sigui de l'élite burgesa o de en quins ambients estigui és un personatge que evoluciona jo hi ha una cosa que vull més o menys amb això i és jo tinc la sensació que ell és molt conscient que el que domina des del punt de vista cinematogràfic és justament aquest estetisme aquests personatges que són com buits i tal que llavors ho aprofita per anar en sintonia amb la seva estètica i aleshores en totes les pel·lícules com que quan fa coses d'acció no li funcionen i en canvi quan fa com la joventut o la vallgambereza quan fa aquestes coses més a menys això sí que li funciona doncs es tira d'aquest fil però ell estan lluitant per aconseguir per exemple el que fa vol fer cine vol fer una pel·lícula que sigui el seu testament fílmic i en definitiva té un objectiu lluitar per una cosa a mi no és un senyor buit el que passa que no li han funcionat algunes de les últimes pel·lícules però pensa que el que està fent pot realitzar alguna cosa i en el cas d'ell ell no vol i ara no explicarem per què ell no vol fer-lo al concert perquè hi ha una altra cosa que ho esbrines al final de la pel·lícula que li impedeix fer-ho perquè té una encara que ho faci al final finalment ho fa li impedeix fer-ho i que no explicaré ara perquè em sembla que és una sorpresa important de l'última part de la pel·lícula per tant jo no crec que siguin personatges buits en el cas de la joventut i en canvi sí que crec que ho són en el cas de la gran belleza i en el cas del divo per altres conceptes però sí que ho són és a dir estic d'acord i a les conseqüències de l'amor sí i no és a dir penso que juga més a estar depèn de com tu miris perquè en definitiva ella es troba en aquella situació que li han fet posar vull dir ell no volia estar en aquella situació ell l'han obligat durant vuit anys a fer allò per les coses que han passat és a dir ella està com allà clausurada està com tancada està com a la presó a dintre d'un hotel i llavors doncs és una cosa forçada uns personatges ara digues no jo anava a dir jo anava a dir senzillament tots ho volem parlar va jo anava a dir que penso que és un senyor que a mi m'agrada és a dir i m'agrada sobretot estèticament és a dir el que destaca des del punt de vista per exemple la gran joventut quan hi ha l'ogro que em sembla boníssim que el que és músic es posen allà i fa la música dels vents de les cabres de les vaques és brutal allò des del punt de vista cinematogràfic és extraordinari vull dir allò és un ogro de deu és una cosa aconseguidíssima i com això en té moltes de coses d'aquestes la tria dels actors és també esplèndida en totes les pel·lícules no amb aquesta no amb totes això sí que reconec que està molt treballant l'encadenament de música i d'imatges és extraordinari vull dir en molts moments et quedes sorprès de la bellesa que ha aconseguit amb uns planos determinats això és veritat ara el guió per mi el que més m'agrada és el de la joventut perquè totes les altres trobo que fallen en algun moment hi ha coses que m'agraden però en algun moment no acaben de funcionar és el meu punt de vista i cap digues tu jo el que m'he fixat veient aquestes tres pel·lis la joventut la gran belleza i el divo que són les tres que he vist és que en les tres pel·lis curiosament repeteixen moltes coses però curiosament es repeteix una escena que si no he vist el divo fins a aquest tros però les altres dues sí que és que hi ha un personatge que desmunta l'altre en pla seqüència desmunta vull dir que és una conversa posa-li de tres quatre cinc minuts per dir alguna cosa rajant de l'altre a la seva cara si recordeu la gran belleza és la filla del Michael Caine del compositor quan els estan fent aquell massatge que es queda clavada davant de càmera explicant és que tu eres així de pare o sigui li treu aquest personatge aquest personatge buit li retreu i al divo li passa també que no sé si és un periodista o no sé què li diu de tot a ell també traient-te evidentment li treu tota la merda del tema de la màfia i tot però com hi ha més personal o sigui et desploma el personatge i a la gran belleza és justament aquí és al revés el personatge principal desmunta no sé si recordeu la dona aquella que diu una novel·lista que ha fet onze novel·les i no sé què la desmunta o sigui ell és com que té aquesta constant que he vist en tres pel·lis però té aquesta constant d'esplomar de desmuntar personatges que a priori poden ser potents i és el que comentava justament no són personatges plans sinó són personatges que de cara a altres personatges que es troba són molt forts però a dins sempre hi ha aquest costat fosc ja sigui és el que he vist estàs trobant constants que jo penso en les altres perquè per exemple una que no heu pogut veure cap dels dos però bueno que ja veureu ja comentaré més endavant que és aquesta del Sean Penn Dismas Video Plays doncs passa també una cosa similar però tot a l'inrevés és una escena en la qual aquesta que hem posat al començament els Talking Hands estan tocant Dismas Video Plays i llavors no veus el Sean Penn en cap moment fins que ja està acabant la pel·lícula i també en omplir la seqüència perquè tot el videoclip increïble que grava el Sorrentino d'aquesta cançó impressionant una de les coses més espectaculares que jo recordo de com capgira la imatge i no saps ben bé si l'escena que estàs veient és vertical és horitzontal si el decorat ha girat o com ho ha fet allò llavors la càmera quan tot això aquesta espectacularitat enorme amb la cançó i amb la escenografia doncs el retira cap al públic doncs al final de tot veus un Sean Penn que està mirant i que també la mateixa escena ha acabat de desmuntar-li si no tenia ja prou desmuntada la seva autoestima allò ja acaba de matar-lo però al mateix temps el col·loca perquè se n'adona del que val la pena fer no el que ell ha fet però en aquest cas és amb la música exacte no amb el diàleg això és important exacte per això dic però és una altra manera de veure-ho i a la pel·lícula de les conseqüències de l'amor segurament també és el mateix que es desmunta ell mateix quan se n'adona que tot el que ha fet doncs és una cosa absolutament absurda però que va decidir en un moment determinat doncs passar per aquí i que bueno sí al final decideix que es revelarà però clar hi ha un punt en el qual la cosa no té llavors ell mateix també doncs diu vinga doncs faré això per desmuntar tot el que ha fet fins ara perquè declarar que la meva vida no té cap mena de sentit i per intentar donar-li una lluentor en aquell moment jo de totes maneres amb el que estaves dient donant una rèplica per dir-ho d'alguna forma està molt bé penso que trobant les constants del cinema jo és que el que veig d'aquesta última pel·lícula de Llauz i encara més que en la Gran Velletxa encara més és que el Sorrentino vol fer un guió magistral és a dir vol tancar-ho tot vol anar sorprenent a l'espectador a mesura que van passant coses que t'estiguis allò obrint la boca ah i això no m'ho esperava però és que per mi per mi personalment això no té mèrit perquè això està amagat en el guió vull dir quin mèrit té que l'espectador vagi a descobrir una cosa que els personatges per dir-ho així ja saben el que per mi té validesa i té força és que els personatges vagin descobrint l'acció a mesura que l'espectador també la descobreix això té un mèrit crec jo que brutal i això les conseqüències de la mort passa i això hi ha pel·lícules que t'ho saben comunicar d'aquesta manera en canvi si vas posant unes trampes perquè l'espectador pensi una cosa però ah i després resulta que és una altra bueno és un trencaclosques és un mecanisme de rellotxeria per això i llavors no sé és que aquí també juga lògicament i juga la generalitat de pel·lícules que un n'ha pot haver vist el que li agrada les constants que més o menys es repeteixen i t'agraden llavors perdona és que ho hem de deixar oi? sí, sí, és veritat la setmana vinent la setmana vinent ràpid ja la setmana vinent ràpidament l'Andreu de què parlarà? l'Andreu parlarà les millors pel·lícules del cinema que mai van existir doncs vinga ferim la setmana vinent a reveure bona nit