Cinema sense condicions del 15/3/2016 — Paolo Sorrentino a fons: Youth, Il Divo i La grande bellezza; estrenes The Gift, Madame Marguerite i El cas Fritz Bauer; Kiki, El Pregón i més cinema local

Panorama del programa

• Penúltim programa del trimestre amb estructura en tres blocs: estrenes i visionats, monogràfic Paolo Sorrentino i comentari de la seva filmografia.

• Obertura musical amb “This Must Be the Place” per enllaçar amb Sorrentino i el seu film amb Sean Penn.

"Les millors pel·lícules del cinema que mai van existir" — avanç de la temàtica del programa vinent amb l’Andreu.

Estrenes i visionats recents

“Tots els camins de Déu” (Gemma Ferraté)

• Drama minimalista que imagina els tres dies entre la traïció de Judes i el seu suïcidi.

• Sessió organitzada per l’associació Dream Barcelona (col·lectiu catòlic LGTBI). Missatge clau: “Déu estima a tothom per igual.”

• Elecció formal destacada: inici panoràmic i resta en format 4:3; discussió sobre l’ús narratiu del format (referències a Mommy de Xavier Dolan).

• Tò incandescent i suggerent, càmera propera, economia de plans i interpretacions que conviden a la lectura oberta.

“Madame Marguerite” (versió francesa del cas Florence Foster Jenkins)

• Comèdia dramàtica sobre una mecenes burgesa que canta òpera fatal mentre el seu cercle l’aplaudeix.

• Humor de la incomoditat sense ridiculitzar el personatge; èmfasi en l’ús de la música i la “musicalitat” del relat.

• 4 premis César. Comparativa amb l’estrena posterior nord-americana amb Meryl Streep.

“The Gift (El regalo)” — Joel Edgerton

• Thriller clàssic de suspens ben dosificat, amb girs inesperats i final obert.

• Trio actoral solvent: Rebecca Hall, Jason Bateman i el mateix Joel Edgerton.

• Recomanable dins el panorama recent del gènere per realisme, coherència i cura del guió.

"No és una obra mestra… però és recomanable" — valoració sobre el seu lloc en la cartellera actual.

“El cas Fritz Bauer” (Alemanya)

• Thriller històric-judicial sobre la captura d’Adolf Eichmann des de la mirada del fiscal general Fritz Bauer.

• Correcta i informativa; més valuosa pel que explica que per la seva ambició formal.

Altres temes de cartellera i indústria

• “Kiki, el amor se hace” (Paco León): expectativa i to d’episodis; recordatori de Carmina o revienta i Carmina y amén com a tragicomèdies realistes.

• “El Pregón” (Dani de la Orden): visió d’“screen test” amb materials en procés; comèdia amb Buenafuente i Berto, amb notes sobre desequilibris de protagonisme i ambició berlanguiana.

• Relleu del cinema coral català: Barcelona, nit d’estiu/hivern com a guions madurs i ben resolts; comparació crítica amb Incidencias (Corbacho i Cruz), i record de Tapas i Cobardes.

• Visita al rodatge de “100 metros” (Dani Rovira, David Verdaguer) a Sant Just.

Monogràfic Paolo Sorrentino

Temes i constants

• Personatges d’alta potència externa (cultura, prestigi, poder) però amb buidor interna i conflicte existencial.

• Fascinació formal: moviments de càmera coreografiats, ús de música diegètica i extradiegètica, i muntatge amb “musicalitat”.

• Escenes marca de la casa: monòlegs/diàlegs que desmunten un personatge en pla llarg (a La grande bellezza, Il Divo i Youth).

Pel·lícules comentades i lectures

• “Le conseguenze dell’amore”: estudi d’aïllament i control; debat sobre el seu tercer acte més d’acció i la coherència amb l’univers del director.

• “Il Divo”: thriller judicial experimental; cartells explicatius al principi i al final; retrat cínic i gèlid d’Andreotti i l’ecosistema polític.

• “La grande bellezza”: crònica d’una elit decadent; discrepància entre oients sobre interès temàtic vs. èxtasi estètic.

• “Youth (La giovinezza)”: per alguns, la més rodona en guió i personatges; debat sobre si els protagonistes són buits o, al contrari, motoritzats per objectius i ferides latents.

• “This Must Be the Place”: comentari del “videoclip” intern i l’ús del tema dels Talking Heads com a dispositiu emocional i espacial.

Estètica i música com a discurs

• El valor de l’“encadenament música-imatge” per crear sentit i emoció; escenes memorables com l’“orquestra” natural a Youth.

• La forma com a significat: la posada en escena no només embelleix, sinó que articula el conflicte intern dels personatges.

Debat crític: finals oberts i “rellotgeria” de guió

• Defensa de les obres que deixen interrogants oberts i conviden l’espectador a completar el sentit.

• Reserva sobre el “mecanisme de trampes” quan el guió amaga informació que els personatges ja saben vs. el descobriment simultani espectador-personatge.

Proper programa

• Convidat: Andreu.

"Les millors pel·lícules del cinema que mai van existir"

• Tema jocós/cinefílic que promet debat i creativitat sobre projectes imaginaris o perduts.