Paràsits, Ken Loach i Netflix: recomanacions, thrillers espanyols i el futur del cinema

Cinema sense condicions Hola, bona nit. Com tots els dimarts, estem aquí tots plegats per parlar una estona de cine, per parlar de cinema sense condicions que és el que ens agrada, de les pel·lícules que hem vist de les pel·lícules que ens ha agradat, les que no ens han agradat les que ens agradaria haver vist i no hem vist perquè els altres companys ens diuen que valia la pena de ser vist i no les hem pogut veure i després tenim com a convidat el dia d'avui que n'estem molt contents que hagi vingut aquí a l'Ignasi, a l'Ignasi Juliacs Què tal? Bona nit Bona nit I ens acompanya el Pep Armangol Bona nit I l'Andrea als mandos de totes les nostres músiques en altaveus, tot el panel del control Bona nit Bé, doncs si us sembla bé, comencem Esperem que l'Ignasi tingui moltes coses a dir-nos sobre el cinema, perquè en sap un munt sobre el cinema Mai se sap prou, eh? Això ja ho sabem, això de quasi tot inclús quan un en sap és quan sap que no en sap Exacte Per això el més arrogant sempre és el que no en sap Però... Ens posem socràtics Ja per començar Ja va El nivell ja... Ja és potent Ja veus Sí A veure Jo explico l'única pel·lícula que he vist que ja us he comentat abans de posar-nos en marxa que era aquesta pel·lícula coreana que es diu Paràsitos Pal... Palma... Palma, sí, sí, sí, sí, sí, és Palma d'or a cants del XIX Sí, sí, sí Estem davant d'un reconeixement important, ja Sí, sí, d'un reconeixement important perquè realment és una pel·lícula important Una pel·lícula... Clar, el cine coreà, jo us haig de confessar que en sé poquet del cine coreà L'única pel·lícula que recordo perquè realment sí que em va impactar és una pel·lícula que es deia Poesia que no sé si l'heu vista i no me'n recordo del... perquè aquests noms no els permeti dir fàcilment Jo la que recordo l'any passat és Burning que en vam parlar aquí Ah, sí, sí que era molt bona Molt bona Sí I jo recordo Poesia perquè és un tipus de pel·lícula sorprenent pel món occidental tot i ser tan occidental com altres pel·lícules De fet, aquesta pel·lícula que jo he vist, que és la de Paràsitos En el fons és un plantejament occidental amb unes característiques que sí que sorprenen a l'observador que veu el cine d'ells Jo us explico una mica jo sí que m'ha agradat i sí que la recomanaria Per tant, és una pel·lícula que tracta de dues famílies que estan formades, les dues, per quatre membres pare, mare, fill i filla Les dues, pare, mare, fill i filla Una simmetria d'entrada És una família pobra que malviu en un dels barris més esclosos de la gran ciutat que penso que potser deu ser segur però no sé si surt en cap moment però podria ser-ne Viuen, malviuen amb uns baixos de no se sap ben bé què que és inundable com de fet Simonda, un moment o altre, de la pel·lícula És un malviure de quatre persones que viuen a Salto de Mata Viuen de treballs precaris, aleatoris proposats per empleadors tan poc seriosos com ells o de la mateixa que l'any aquells el que passa que són virtualment empleadors Roben el wifi dels altres persones que viuen al mateix edifici i la pel·lícula quan comença té un començament extraordinari buscant el wifi el nano i els dos germans buscant el wifi fins que el troben al vàter i llavors el vàter que a sobre està amb una tarima i estan amb el wifi allà allà és boníssim els dos germans per fi aquí hem trobat un wifi és boníssim allò perquè ja et situa a quin món viuen que és el nostre tothom busca el wifi i tant i tant a saber sí, exacte exacte i l'altra és una família molt rica que viu en un barri d'aquesta gran ciutat amb una casa de disseny extraordinària amb un estac completament llunyà absolutament llunyà de la primera família per tant la forma d'estar oposats ja d'entrada la descriu la història és que finalment d'una manera fortuïta tramposa liante tot el que vulgueu la família sencera que fan veure que no són res entre si acaben treballant per la família rica això és l'escriu d'una manera extraordinària enginyosa perquè tota la pel·lícula és enginyosa el guió és boníssim i en aquest món exageradament dispar s'han desoblut una comèdia on finalment el que acabes descobrint és un món feroxe on les diferències són insalvables i els enfrontaments al final són cruels és un món terrible de fet és el nostre no, no, igual clar per tant Corea del Sud és això exacte és això en jugueta exacte a ser com nosaltres exacte per tant descriuen el mateix amb una amb uns matisos és un matisos de la seva pròpia taranà però de fet descriu això és una comèdia negra i absurda que resulta divertida i dinàmica gràcies sobretot a la història al guió, clar a la complicitat d'uns personatges simpàtics simpàtics foscos càndids perquè s'ho poden permetre els càndids són els rics els rics es poden permetre ser càndids arriscats perquè és una opció egoistes en el sentit que estan sempre centrats a si mateixos i això sempre són els pobres perquè no tenen alternatives de fet si la veieu recordeu que que dic que l'excepció és el petit de la família rica que és l'únic que sap el món en què trepitja sorprenentment i d'una manera absolutament paradògica molt ben trobat el menut aquell que si estàs al cas home és l'únic que entén la història que és una història relativament complexa jo acabaria dient que els rics ni els rics són dolents potser només són càndids ni els pobres són bons perquè potser només els passa que només poden lluitar per si mateixos sí la supervivència és clar i la veu sempre és d'un únic en principi el el títol sí jo crec que fa referència jo crec que ja t'ho pots imaginar els pobres la família pobra sí sí que a sobre se'ls considera paràs no sé si se'ls considera ells en definitiva bueno no faig espòilers si per cas però bueno però un paràsit és el que viu dels altres viu dels altres perquè ells viuen en una casa que no és ni seva es col·loquen amb una feina que és falsa tramposa i de lio absolut des del principi tot el que fan tot el que fan és una barreja de supervivència però és una barreja d'enganxar-se i de xuclar d'allò que et sembla que pots xuclar per tant de paràsit en aquest sentit bueno fins i tot se'n sobreix això podia ser un contra de pareguts i desapareguts perquè si la veieu ja m'ho sabreu dir jo tinc ganes de veure-la sí el guió fa un gir absolutament radical en un moment de la pel·lícula quan l'espectador l'espectador pateix tota la pel·lícula també us ho adverteixo però bueno les pel·lícules thriller un té tendència a patir doncs aquest és un thriller un thriller particular però no un thriller ni lista però vull dir no hi ha remei exacte has de patir i sí o sí perquè clar tu et poses en una banda i el director ja sap a quina banda tu t'hi posaràs i per tant et farà patir tota la pel·lícula tota però et fa patir d'una manera que hi ha un moment que tu estàs preveient una cosa que preveient que passarà una cosa i passa una cosa sorprenent i això és boníssim i molt intel·ligent sí, sí veig que va per la línia de la comèdia negra sí, sí és comèdia negra és comèdia negra de sang i sang i sang i al final i de fer conya sobre les crueltats del nostre sistema que són moltes sí intentant distreure't de fet la pel·lícula finalment és sorprenent perquè et sorprèn constantment és un guió intel·ligent és brillant intensa demolidora i constantment tensionadora tu no baixes la tensió pràcticament en tota la pel·lícula i finalment entretinguda això és el que li dóna el mèdic has de tenir un cert sentit de l'humor perquè si te l'agafes amb absoluta visió de la realitat primer pateixes més del que toca cosa que el director tampoc crec que és la seva intenció la seva intenció finalment és fer cine bé jo la recomano doncs ens hem quedat amb ganes de veure-la sincerament jo no soc tampoc particularment un gran expert en cinema asiàtic ni molt menys no segueixo perquè sí que ets d'admetre que el cinema coreà en particular és interessant és interessant té una qualitat i a més a més jo crec que és un cinema que es fixa molt en la sistema de producció de Hollywood i llavors fa un mix entre l'autòcton i l'importat que estan interessants exacte sí sí no no jo en línies generals no em sento decebut quan veig una pel·lícula de corea jo no sé vam anar-la sí vam anar-la a veure al cine baix i el meu marit deia bueno no sé quina volíem mira al final no he vist la del Woody Allen perquè hem anat dos vegades veure la del Woody Allen i no l'he vista però tampoc et perds gaire cosa és un Woody Allen fluixet fluixet fluixet jo ho vaig comentar fa un parell de setmanes sí ja ho vaig dir em va semblar això molt fluixet molt fluixet però i llavors finalment van decidir la coreana perquè mira allò que dius va aquesta i realment eh vaig sortir pensant que era una pel·lícula diferent i que és una pel·lícula que ha de ser vista amb aquesta visió eh perquè no estàs veient un realisme absolut perquè si no allò no és ben bé el que vol dir-te i al final és estranyament intel·ligent perquè no et deixa tranquil perquè no et podria deixar tranquil però sap com acabar-la en pel·lícules que els directors no les saben acabar moltes pel·lícules el problema és que no saben acabar com acabar-les la prova la tens és que moltes vegades estan ductant entre dos o tres acabaments clar això es dona molt sí ja m'ho crec sí doncs bé jo sí que la recomano molt bé prenem nota tu què recomanes Pep jo recomano dues pel·lícules n'he vist sis o set però a vegades et tinc una enveja com t'ho fas per veure sis o set em vull concentrar avui en dues una no en els passis de premsa ja ja ho sé de casa nostra unes de casa nostra ja aquesta pel·lícula va ser presentada ja al el BCN Film Fest és és una pel·lícula la primera diguéssim que com a tal perquè l'anterior era un un documental que va ser molt interessant de la Neus Vallús em refereixo a la plaga ah sí la plaga i aquesta pel·lícula es diu Staff Only almenys així es va passar al BCN Film Fest però ara per la distribució territori hispà han posat el viatge de la Marta de la Marta sí de Marta aquí hi ha tres protagonistes el el Sergi López que és el pare ah sí ja vaig veure la seva dona i fa un viatge a Senegal amb la seva filla la Helena Andrada que és la protagonista la Marta sí i el seu fill que és un un noi d'uns 11 anys o així ella deu tindre bé no deu tindre té 17 i durant el viatge compleix els 18 és una història iniciàtica per part de la protagonista en principi surten de viatge en què cap dels dos però sobretot ella no té cap interès en fer-lo ni l'interès tampoc el Senegal i tot el que pot representar d'exòtic etc però perquè això passa ara sí sí sí sí a l'època dels mòbils però allà precisament doncs sí que realment passen coses i d'aquestes coses que passen se'n deriva per una banda una visió de el que és un ressort d'aquests que està preparat per turistes europeus i tal que això ho va reflectir d'una forma extraordinària i dura i molt crítica Ulrich Seidel amb una pel·lícula que no recordo ara però sé que la vam comentar aquí fa tres o quatre anys d'àplica extraordinària en la que són uns alemanys que se'n van també a Àfrica amb un ressort d'aquells a Sud-Rajeriana també aquesta banda i allà la cosa és molt més punyent aquí en canvi Eric és un film iniciàtic i llavors la història es concentra més en les vivències de la Marta i tot i que surt una mica tot el parametre que hi ha entre els que organitzen els viatges i els que els acullen allà i tot un per i ve una cosa tot fictícia etcètera perquè ni reflexa la realitat del país ni tampoc els que hi van no van en realitat res més que em fotre's enviat tindre experiències molt subliminals poc interessants en canvi aquí el que passa és que fruit de tots aquells encontres i desencontres hi ha una recuperació de de la sintonia pare-fill amb una esplèndida escena final que us la recomano és extraordinària tota la pel·lícula a veure és un cinema allò que se'n diu un cine petit entranyable sense grans pretensions però que et toca la fibra està molt ben treballada tota la història molt ben interpretada se senta amb el viatge aquest i res més sí, sí, sí única i de fet tota la pel·lícula passa allà a Senegal l'underacting del del Sergi López és un punt sempre atractiu aquesta mena freda ell va sobrat amb el seu paper és això ha desenvolupat el que en anglès diuen underacting que t'actua sense actuar sí, sí airement expressiu és com el Robert Mitchell té una naturalitat salvant la distància té una naturalitat parlant amb els seus fills exacte que tu t'hi trobes allà o sigui el petit calla sabellot que no t'enteres de rei si té aquesta cosa el pagi a sota també li funciona molt bé i ell físicament i a més ell físicament va bé amb tot això vull dir que ja ja l'assurbeu és un paper que se li escaus i l'altre que us volia parlar és una que molt encara està calenta l'he vist aquest matí i és una película també va ser presentada a Kant i va rebre el premi de la millor pel·lícula per part del públic es diu Sorry We Missed You Sentim que no et trobem a faltar que et trobem a faltar Sentim que et trobem a faltar de Ken Lodge Ah Ken Lodge és un vell conegut sí i jo us tinc que dir que després de gairebé 50 anys 48 em sembla que fa exactament que vaig veure la primera película que vaig veure d'ell que em va impactar molt en aquells moments quina era? 1971 Family Life Ah doncs aquesta mal recordat però no no perquè a veure estem parlant ell tracta la família sí clar sí fixa en un és un context molt diferent i la història també és molt diferent però i on passa? igual a Londres ah bueno no sé si Londres o Manchester una ciutat d'anglesa suburbiau no? sí d'allò de barri ja m'ho imagino jo he estat resumint-la una mica i dic que els seus 83 anys i després d'haver dit que deixava la direcció Ken Lodge torna amb el mateix vigor i força que ja ens va deixar una peça com Family Life fa gairebé 50 anys militant trotsquista a finals dels 60 entra a treballar en documentals per la BBC el 1966 filma Kathy Comhom un documental sobre la pobresa ja era una una entrada a veure què faria no? bueno les seves temàtiques marcant les seves preferències temàtiques el 1980 dirigeix a Question of a Leadership on deixa en evidència l'obra de Margaret Thatcher ai no me'n recordo d'aquest això li costa és un documental també ah és un documental li costa greus problemes que li prolongaran durant tota la dècada dels 80 en forma que pràcticament no podrà produir res als 90 la situació va canviar una mica i llavors fa una mena d'explosió el seu talent tant en la vessant creativa com l'artística amb títols inolvidables com Terra i Llibertat Lady Bird aquesta és la que va rodar aquí Agenda Oculta al segle XXI s'ha seguit produint un cinema de contingut polític i social en el que haurà fet unes 8 o 10 pel·lícules és un activista compromès amb la societat més desfavorida i també s'ha mullat en el 2014 signant un manifest d'intel·lectuals amb el títol Deixem votar els catalans no ho sabia ara el 2019 es posa de nou darrere de la càmera per dirigir el millor film que per mi que ha fet en els darrers anys Sorry We Missed You que es podria dir com sentim que trobem a faltar una pel·lícula dura sense concessions poques vegades ha vist reflectida en una família pare, mare, fill de 18 anys filla de 11 anys la lluita per subsistir i tirar endavant en un món on la injustícia institucional i sistemàtica ofegues sense fissures tota possibilitat de viure amb dignitat La temàtica és la temàtica de la és la mateixa temàtica des d'unes òbriques que no tenen res a veure amb aquesta a veure aquí quan vegeu la pel·lícula veureu que és una pel·lícula extrapolable però clar ja sabem hem dit abans que ell és trotskista que és un home que s'ha mantingut ferm amb les seves conviccions i ha tingut molts problemes fins i tot comunistes marxistes etcètera home amb Tierra y Libertad directe diu que el Pum se'l va carregar salivant els comunistes es van carregar el Pum en fi vull dir que no s'està per cosa petita en primer lloc aquesta pel·lícula per mi és cine i cine del bo això vagi pel davant perquè de vegades quan es parla de Can Lodge un ja diu bueno hòstia ja per dos un rotllo no el que passa és que la temàtica són unes temàtiques esperables ara és un cine de Besant i partitura tot ell social i amb això li és fidel el guió és de Paul Laverty que és un guionista habitual col·laborador de Lodge amb la Ithier Vellain també ha col·laborat per exemple Juli aquesta última que està fent la Ithier Vellain també no no no és de l'Averty ah em pensava que també treballava el guió és molt treballat o sigui a veure tots veiem cine i moltes vegades sortim i diem ostres és que el guió aquí jo crec que aquest guió no sé quant temps ha estat el Laverty fent-lo però jo crec que és d'aquells guions que el fas el refàs el tornes a fer o sigui té se'l nota molt depurat perquè escolteu la pel·lícula és que no té ni una escena que diguis bueno no no allà allà no pares o sigui tant a veure també té els seus moments o sigui hi ha hi ha una petita història incipient d'amor adolescent en Newcastle està hi ha una altra picabaralla entre seguidors ja sabem que el futbol a l'Anglaterra és una passió i llavors hi ha alguna alguna trobada entre el Manchester City i el Manchester City United que trenca però no trenca res perquè està dintre d'una coherència del conjunt de la història està el guió ple de girs argumentals però sense perdre mai el seu eix troncal les interpretacions dels quatre protagonistes són antològiques i també les dels secundaris no sé qui són aquesta gent Chris Hitchin no són massa coneguts crec almenys a mi no em sonaven no conec a ningú d'aquests no solament els quatre principals sinó per exemple l'encarregat del magatzem on treballa el protagonista o el policia que sermoneix el noi perquè l'han detingut que ha fet un petit robatori d'uns trups de pintura perquè el noi fa grafitis i a vegades fins i tot els fa amb hora de classe a l'institut el que li costa és una expulsió de 15 dies i problemes pels pares i problemes per la família que s'afegeixen als problemes que ja tenen hi ha un moment que és colpidor està plena de moments antològics aquesta pel·lícula però n'hi ha un per exemple en què tenen un partit respir d'unes hores la família perquè és que tot el que més és tensió falten diners tenim que defensar el cotxe tenim que defensar la feina tenim que menjar i llavors a sobre la filla que a vegades sent discussions d'aquest tipus domèstic a casa està tensionada no pot fer res té 11 anys i té també un patiment que es reflecteix en a veure dona bons resultats com a estudiant però per exemple per la nit a 11 anys i sorint al llit de l'atenció que està acumulant etc el noi per altra banda es diu que fer grafitis com una expressió de rebeldia com la majoria dels nanos els fan igual que ara tenim grafitis aquí o tenim rapers etc que una mica el sistema els té aparcats fora del que és lo normal us deia que en un d'aquests moments que hi ha de tendresa entre el matrimoni hi ha un atensament però és tard i s'ha d'anar a dormir demà tenen que aixecar-se aviat i ella li diu per l'amor deixaré deixo això en la llista d'assumptes pendents per demà que no arriba o sigui el fer l'amor queda dintre de la llista d'assumptes perdents per demà això farà que el film atrapi l'espectador i moltes vegades no pots evitar la referència és a dir nosaltres agafem i posem la tele i la tele ens diu ens diu números o sigui a Catalunya hi ha un milió de persones que viuen en condicions de pobresa 300.000 d'elles viuen amb la indigència hi ha una classe mitjana que està amb la pendent baixant que ja pot ser d'un 30 o un 40% i quan s'acaba això diu i ara passarem als esports aquí en canvi no tenim xifres però el que sí tenim és la lupa de Ken Lodge que baixa i ens diu anem a analitzar una família i quan analitzem aquesta família doncs ella la dona per exemple cuida és una assistente social pagada per l'estat cuida malalts a domicili malalts que estan en unes condicions molt complicades és a dir s'ha de carregar una feina molt molt heavy i a més a més amb uns horaris de 9 hores i tal el pare comença la pel·lícula en què ens expliquen tota la sèrie de diferents feines que ha fet dintre el camp de la construcció la construcció va tindre el 2008 igual que tota la resta va patir les conseqüències de la bombolla llavors s'ha anat quedant sense feina ha anat buscant feines feines fins que al final la que troba és una feina d'aquestes que també coneixem molt i a vegades sentim d'una manera més o menys ràpida per la tele que per exemple els deó globus s'estan queixant per la quantitat de repartidors i d'això es posa ell d'un repartidor bueno 14 hores al dia sobre és autònom no no no els globus també eh claro per això et dic clar tu ets el teu organitzador tu et fas la feina com més facis més cobraràs és un esquema com més facis més cobraràs a canvi de no viure llavors bueno estan pagant el lloguer amb el seu dia fa 10 anys van comprar un pis d'això es tracta el banc de no viure el banc va quebrar bueno exactament és que a veure és que el sistema no et vol feliç això està claríssim el sistema no et vol feliç jo diria que tu estàs veient la felicitat és l'últim que li interessa al sistema jo diria que la pel·lícula tu l'estàs veient i dels quatre protagonistes tres en qualsevol moment tenen motius per suïcidar-se i no ni es toca aquest tema eh perquè tenen una fortalesa interna per sobreviure com sigui i a costa del temps i d'això i de la convivència i tal sí i a sobre clar simultàniament és una societat que ofereix sempre com a és un feudalisme encobert el sistema és una societat que el que està ofert sempre és la felicitat tu has clavat perquè l'oferta és constant tu has clavat en dir que el sistema sembla a través del que veia que el que vol és que la gent s'auto elimini sí no en tot cas feu el que vulgueu però escolta no no es tracta de a veure de consumir aquí no exactament això si ets feliç no consumeixes això està claríssim o no tens una urgència per canviar-te el cotxe cada 4 anys no tens ni les neveres ni 50.000 altres pregunteu-me l'expressió hòsties no? ja dic és una pel·lícula molt molt recomanable és dura ja s'ha estrenat aquí o s'estren ara? no s'estren la setmana la setmana que ve ah sí perquè a Anglaterra també s'estren el dia 1 veig ara que sí sí sí doncs tot i que sigui d'última fornada sí està programada m'ha agradat comentar-la perquè sí sí home el quinoac sempre és punyent punyent sí sempre ho és podrà tenir de millors de pitxars però sempre sempre jo diria que amb aquesta tenim la sort que estem davant d'una de les bones sí sí d'una de les bones perquè ja dic allà no falla res i a sobre és indudablement és cine sí sí bé sí perquè ella en sap de fer cine correcte sí sí molt bé doncs jo crec que estem ja en el temps d'aprofitar que tenim aquí no jo ah si tens un a l'Ignasi Juliach jo si em permeteu una que oi tant és una pel·lícula del Gavin Hood que és un realitzador que igual a algú li sonarà que ja es diu perquè a la gent que li agrada X-Men Origins Wolverine i el juego d'Ender i tal de l'últim que se'n recorda sempre és del director però aquest home també ha fet una de molt interessant que es deia Eye in the Sky que era aquella del dron amb una bomba que tenen el dilema de si llencen o no la bomba sobre un determinat lloc on hi ha un terrorista no? ah sí però el problema és que esclar hi ha gent innocent i estan que si la llencen o no la llencen i és d'una tensió extraordinària los daños colaterales exacte i després una altra que es deia Expediente Onguan en que bueno un iraquial confonen amb un terrorista aquesta pel·lícula està en cartellera ara? Segretos d'Estados està a punt d'estrenar els propietiments i és la Kevin Knightley la la Keira Keira Knightley l'actriu està en la línia per entendre'ns de todos los hombres del presidente de los papeles del Pentágono de Spielberg no perquè sigui una producció espectacular com la de Spielberg sinó pel contingut el fet en aquest cas clar són periodistes que s'arrisquen per intentar evidenciar secrets no? en el cas de todos los hombres del presidente bueno evidentment ve la referència evidentment de l'Assange i de tota aquesta gent el que va fugir és els noud que és el que està Rússia efectivament en fi gent que s'atreveix d'alguna manera a evidenciar draps bruts però que clar que alhora legalment no és legal de fer-los conèixer i està ben fet això? en aquest cas és una pel·lícula que es basa en un fet real que va passar el 2003 que una noia que treballa en una de les agències d'intel·ligència i espionatge britànic casualment britànic no és Estats Units no en aquest cas és el Regne Unit en un poble petit hi ha una de les agències aquestes d'intel·ligència i aleshores allà ella se dona d'un e-mail que parla d'un e-mail americà que està demanant a la intel·ligència britànica que intentin trobar draps bruts sobre sis països de les Nacions Unides que tenen molt que són capdals per tal que els americans tinguin permís per atacar l'Iraq i de quina zona per entrar a l'Iraq i de quina zona per això l'Iraq la guerra dels americans a l'Iraq estem parlant del 2003 quan la guerra de l'Iraq aleshores allà estan demanant que trobin draps bruts dels que han de votar a nom d'aquests països per tal de pressionar-los per tal que votin favorablement perquè no surtin aquests draps bruts i en definitiva els Estats Units tinguin la quiescència de tot Déu per fer el que volen fer per entrar a l'Iraq i començar la guerra que és el que fan bé esclar aquesta noia la noia es treballa ja de traductora no dic l'actriu és la Keira Keira i aleshores ella filtra la notícia en el diari en el The Observer a través d'una amiga i esclar evidentment això el The Observer s'atreveix a publicar-ho aleshores això deixa en evidència la intel·ligència britànica i els draps bruts els tripijocs que es porten amb els americans i la noia sota una pressió a més a més té un company que és asiàtic vull dir que no i no té els papers en regla i per tant doncs és il·legal bueno il·legal no sé o no té papers allà hi ha un punt feble és un noi curt però que no té els papers en regla i aleshores bueno entre una cosa i l'altra es troben tanta pressió que acaba confessant però esclar aleshores ve el judici i la qüestió és que la pel·lícula està en la línia com poden estar però és una pel·lícula de judici? no o sigui la pel·lícula està vista des de tres perspectives des del diari des de la pròpia agència d'intel·ligència i des de la part judicial i des de la part judicial que evidentment que evidentment que evidentment al final els advocats que la defensen intenten desenvolupar una trama tot i que és fàcil si busquem el cas el trobarem i sabrem com va acabar però el que és interessant és clar és que posa sobre la taula un cop més el tema de la legalitat versus la veritat la veritat no interessa interessa sempre imposar la legalitat la legalitat imposar encara que sigui per tapar el disbarat clar perquè és un esforçament en aquest sentit la pel·lícula a mi em sembla interessant i el Gavin Hood que a mi amb Eye in the Sky o sigui l'ull al cel ja em va em va interessar perquè precisament tracta aquests temes punyents no és interessant això molt interessant molt bé i no sé si tenim gaire temps per res més però en tot cas sí que m'agradaria parlar d'una que no s'estrena fins al 31 aquesta és més cinèfila fins al 31 d'octubre que és Doctor Sueño que és una pel·lícula que està basada en la de quin país? no, no, és americana ah, també està basada en una novel·la de l'Stifan Keane que és la continuació d'Ombresplandor l'has vist a Sitges o què? no, Doctor Sueño no l'ha vist ni Déu aquí per això és interessant però el passi de premsa és, ja et dic un dia abans de l'estrena és a dir el dijous ens deixem veure'l però bé però l'has vista, no? no, no, no ah, no l'has vista la comentes perquè per suggerent agrada cridar l'atenció sobre el fet que és la bueno Stephen King es va plantejar el 2009 pot ser-me'n'ho continuar continuar amb el nen petit del resplandor del resplandor quan ja té 40 anys i que naturalment continua tenint aquesta capacitat el niño de les estrelles bueno per aquests poderes i és dedicar a ser camiller vull dir de fet està treballant de camiller però acaba adonant-se que hi ha com una secta que s'està aprofitant dels nens que tenen el resplandor de shining és la capacitat per per veure el que ha de venir i per d'alguna manera fins i tot comunicar-se sense parlar tot allò que ja teníem el Torrens el Dani Torrens ja tenia quan era molt petit en realitat el mateix King és el que va posar el tema amb el resplandor efectivament no, no ell mateix continua agafa el Dani Torrens quan ja té 40 anys i aleshores ell clar la tasca és intentar evitar que aquesta secta se n'aprofiti d'aquests nens que tenen el resplandor en fi més que res perquè el Mike Flanagan va fer una pel·lícula que ens va veure o Sitges jo crec que la vaig veure ja Oculus agafant un tema molt volgut de la casa Hammer que és el dels miralls màgics i per tant pot ser interessant pot ser en fi també ha fet la gent que consumeix Netflix després si tenim 5 minuts parlarem de Netflix i de les plataformes va fer una en sèrie no sé si recordeu una pel·lícula del Robert Weiss que es deia La casa encantada no que tractava sobre una casa on era la pròpia casa la que tenia vida no ja era terrible una pel·lícula dels anys 50 després qui la feia el de Haunting els actors ara mateix és del Robert Weiss però no eren actors relativament coneguts en el seu moment tampoc és que fossin absoluts Robert Weiss va explorar moltes vegades el tema diguéssim del futur sí era un director de tot terreny que venia de la factoria del Val Lewton de les pel·lícules de por del Val Lewton però que evidentment ell després va fer una bueno sense més és un dels que està rere de West Side Story musical escoltar ara volia fer una aclaració que abans quan has parlat del que retrobava el nen i del Nenio de les Estelles pensant-me que estaves parlant del nen de 2001 no no estem parlant del Danny Torrance del Resplandor del Resplandor Cobric i Clark aquí no tenen res a veure correcte per això sí bé i aleshores més que res és cridar l'atenció a l'Iwan McGregor fa de Danny Torrance i per tant pot ser una pel·lícula interessant i aquesta també s'estrenarà suposo dintre d'aquesta el 31 d'octubre el doctor Sunyos s'estrena el 31 d'octubre mateix d'on déu-n'hi-do les Estelles sí no l'han passat de moment en passi de premsa no ens l'han no, no, clar ja et dic que el passi de premsa serà el 30 s'estren el 31 i el passi de premsa és el 30 justet, justet bé després tenim no sé per parlar de les més recents El silenci de la Ciutat Blanca del Calpersoro sí que mira que a mi m'agrada en Calpersoro però a mi em va decebre molt li ha sortit l'heu vist sí és que el que dèiem el guió és un desastre sí està passat amb una novel·la no d'una trilogia d'Eva García Sáenz de Urturi sí s'està produint molt de cinema doncs d'aquest així amb serial killers i negre no a l'espanyola sí negre a l'espanyola hi ha pel·lícules afortunades realment n'hi ha que funcionen molt bé però la setmana passada em sembla que em van parlar arreu també de l'assassino de los caprichos sí una altra pel·lícula bastant fluixa que va sí que va també una mica amb aquesta de los raldes sí thriller a l'espanyola sí però clar és que són pel·lícules a l'espanyola però imitant algunes coses dels americans sí seria bé o independents i una mica coses de serials killers d'aquests europeus de l'Europa del Nord saps d'anesos suecs però el problema no és aquest el problema pot ser un producte de consum i que funcioni el problema està que la pel·lícula en el cas de l'assassino del calendario ai del calendario de los caprichos és el problema és que la pel·lícula no acaba de treure és molt previsible i se li treu el tril el tril se'n va de seguida l'espectador es desconecta d'aquestes pel·lícules tant l'una com l'altra i en el cas de l'Adam Calpersoro és que esclar també vull dir a tres quarts evidencia la trama però la trama té a més elements que no s'acaben d'explicar bé i queden molt foscos és una venjança llargament preparada d'un personatge que rep un maltracte però que encara no s'acaba per exemple de lligar gairebé el tema dels dos bessons amb el tema d'aquest nen que de jove és maltractat per la família hi ha un seguit d'elements que no acaben d'estar ben lligats i això fa que tu com a espectador i a més a més com que et desvellen qui és l'assassí a tres quarts de pel·lícula doncs hi ha un element que podria ser atractiu i que podria enganxar-te et perd interès i per tant doncs entre això i la cosa la base el nucli de la història està clara però com que hi ha tot de fils que no queden gens ni mica ben explicats perd-se l'interès l'espectador és avorrida llàstima perquè bueno al principi doncs hauria de a mi encara per sobre és un realitzador que normalment m'agrada molt perquè a més a més és dels dels realitzadors que sobretot les seqüències d'acció les fa tremendament cinematogràfiques té un concepte té un domini visual de l'acció que a mi m'agrada perquè clar en aquesta pel·lícula tinc serios problemes amb l'actor principal que no recordo ara com es diu el assassí no no el el policia el policia em sembla un home un noi molt inexpressiu soso sí sí aquesta és la paraula sí que clar això també complica i després hi ha una que s'estrena un parell que s'estrena a anada espanyola també que és també ventajas de viajar en tren en contraposició és una pel·lícula que jo crec que és molt jo l'he vist a Sitges una edició per cert bastant fluixeta aquest any en línies generals sí eh molt tothom m'ho ha dit però que bé és la primera pel·lícula novell d'un basc de qui és Aritz Moreno amb guió de Javier Gullon això sí que és el guionista per exemple de Denis Villeneuve amb una pel·lícula com Enemy que d'un i do estava força ben apamada la novel·la en la qual les ventajas de viajar en tren és d'Antonio Orejudo Utrilla d'un i do està basada en una novel·la i està basada en una novel·la que té com tres històries podríem dir que gairebé quatre que sembla que van cadascuna per la seva banda però totes estan lligades i on bé comença com Estranyos en un tren dues persones que es troben en un tren i sobretot el diàleg està molt ben treballat això fa que l'Ernest Alterio que agafa la Pilar Castro per banda i la sedueix amb una història permetin que jo és que l'he vist aquest matí en el psiquiàtric i jo soc el doctor Fulanito de tal i la Pilar Castro representa que va visitar el seu marí compte perquè aquesta història després sabrem quina és i és de tremenda absolutament al·lucinant és una pel·lícula d'històries fortes molt fortes però que juga amb la metaficció en el sentit que mai saps ben bé si el que estàs veient o el que se t'està explicant perquè moltes vegades és la narració d'algú evidentment el ser la narració d'algú dintre d'una altra narració d'aquí l'element metafictíssim no saps ben bé si el que està explicant és cert o no és cert i surten un seguit de personatges que tampoc saps si existeixen o no existeixen perquè teòricament la història que s'explica dins de l'altra història és una història verídica fa una reflexió molt interessant sobre el fet de la narrativa i en fi és fosca per això té uns elements bastant foscos però és una pel·lícula dinàmica amb molt mala llet ni lista és una pel·lícula que té un punt d'interès per a l'espectador absolutament té una visió ni lista de la vida com sembla que està de moda els coreans per una banda com hem vist però evidentment el Ken Loach per un altre i aquí realment tres quarts del mateix és una visió només t'haig de dir que una ONG a la guerra de Kosovo hi ha una la noia la noia que porta a l'hospital és finalment Juistosart que fa Juistosart és un dels sectors a banda d'altres però permeteu-me aleshores imagina't la noia que porta l'ONG és prostitueix perquè no li arriben els diners i per tenir diners per mantenir l'ONG per mantenir els nens que s'han quedat sense pares s'acaba prostituint però aleshores li veu una oferta encara millor diu bueno si ens véns els nens una gent adinerada diu tu ens dones ens vas donant un nen al mes i li buscarem pares evidentment això ella ho fa acaba s'adint pensant que està fent un acte bo com quan es prostituïa però en realitat aquests nens es volen per assuntes molt més foscos nascúvis i coses d'aquesta manera per tant perquè això quan està o tràfic d'òrgans però la qüestió és és cert o no és cert perquè tota la pel·lícula es manté en aquesta línia d'ambivalència i estava mirant aquí unes imatges i és fosca tota ella no sé si és el tosar que a mi sempre em sembla un actor que quan vol és força inquietat ara amb la intempèrie ha fet una pel·lícula ben clara no és un actor el desert de Granada també té un punt d'underacting d'actuar per sota però que és interessant sí ara la Pilar Castro la Pilar Castro fa un paper realment extraordinari la Bela Encuesta també però Bela Encuesta té Fanny Bons que dic jo és a dir tota ella és dinàmica i viva però la Pilar Castro fa un paper dur i el fa fa d'ingenua fa d'editora que no sap dir que no el noi amb el qual s'ajunta i el noi porta la situació la relació d'ells dos la porta a un extrem colpidor no ho explicaré més però com que és una noia de bon cor que no sap dir no això la Pilar Castro la persona és i fa un paper realment interessant molt interessant però les sinopsis aquestes ventajas de viajar en tren ventajas de viajar en tren sí sí molt interessant potser dos productes espanyols que funcionen estranya la mateixa sinopsis quan un la llegeix pensa bueno tremendo això sí sí perquè és metafictícia és tot ella però perquè hi ha aquí unes paranoies evidentment es juga amb les paranoies de la nostra societat quan els aspectes més negres i més absolutament impensables té una vícia del món explica'ns una mica les teves preocupacions nosaltres havíem pensat que ens venies sí però a propòsit de Sitges jo crec que aquest any ja a veure amb les últimes edicions ja es anava veient però és curiós perquè en aquest festival de Sitges un mínim de tres pel·lícules es projectaven un determinat dia i o el dia següent o si més no el capdavall de tres dies ja estaven a l'abast a la plataforma de Netflix per exemple i esclar i per això és el que tu t'ha fet pensar com van d'anar els endovisuals del futur a veure el director del festival de Sitges l'Àngel Sala ja ho diu ben clarament que aposten ja fa anys que aposten per les sèries fixeu-vos que a Sitges sempre s'estan passant els primers capítols d'una nova sèrie que encara no s'ha emès això ja fa alguns anys que s'està fent la cosa a mi em fa pensar que el cinema com a tal està patint una extraordinària transformació perquè evidentment són sèries que tenen una posada en escena de primer ordre de gairebé algunes d'elles de superproducció de crown o unes d'aquestes són una cosa extraordinària i aleshores a mi és que el Francis Ford Coppola als anys 80 va dir una cosa que quan jo la vaig llegir en el seu moment als anys 80 em va deixar aquest home tenir informació secreta perquè segur en Coppola als anys 80 diu en el futur el cinema bàsicament es veurà per televisió a través de cable ell parlava ja del cable bé no és exactament cable és internet però es veurà el cinema bàsicament es veurà per televisió i només quedaran unes poques sales cinematogràfiques d'exhibició per públic però que el cinema s'acabaria consumint per televisió i això comença a ser un fet però clar ja fa estona que ho és el que en Coppola no encara no deia és que no només això sinó que les sèries estan substituint el cinema jo crec a la llarga vull dir jo evidentment no soc consumidor de sèries perquè m'empipen moltes coses d'elles 10 capítols em sembla aguantar una sèrie 10 capítols o sigui que vol dir 10 hores com a mínim coincideix totalment és absolutament insufrible per mi és una cosa si mira si tens 2 capítols o 3 o 4 encara fas un esforç perquè és com l'equivalent de 4 hores d'una pel·lícula però jo diria que la gent jove perquè estic veient l'Andrea aquí i jo crec que ells prefereixen absolutament les sèries que el cine indudablement hi ha un mercat o sigui depenent jo he vist pel·lícules de 3 hores i me les he vist o sigui no tinc problema però clar les sèries te la veus a la tele pots veure quan tu vulgui com que diu el mòbil pots fer tota una tarda de dimenge i et menges totes els capítols hi ha algunes que són interessants però m'emprenyen una altra cosa n'hi ha tantes jo el que trobo és que n'hi ha masses per mi em veig incapaç de triar per mi el gran problema és haig d'anar preguntant a algú quina sèrie em pot interessar perquè és impossible quan em poso a Netflix i vaig veient allò és impossible que jo sàpiga triar quan jo vaig al cine trio una pel·lícula la veig i sé que tinc a davant però allà davant del Netflix hi ha tantíssimes realment no sé què triar això és el que ens passava abans quan teníem la TV1 i la 2 no hi havia problema ara poses amb 150 canals o 200 hi ha sèries de qualitat perquè ara mateix estic pensant en BorgWalk Empire que bueno els primers capítols estan dirigits per Martín Scorsese poca broma a veure els realitzadors bons s'estan passant jo em vaig mirar les del Coen aquests 7 capítols dels Coen dels germans Coen que allò sí que és una meravella són 7 em sembla són 7 culs els Coen els dels Coen quina sèrie per això no és una sèrie són no sé si està com a sèrie jo la vaig trobar quants capítols 7 7 7 7 però són 7 no no cada un cada un és una historieta ja però com es diuen com es diuen es ve de preguntar-m'ho perquè no ho sé o no ho recordo bé si tu poses el Netflix Coen el buscador els germans els germans Coen sí sí bé no no és que és una cosa m'ho vaig passar molt bé i me'ls vaig tregar una tarda clar per exemple l'Spielberg està rere d'una sèrie de 7 capítols aquesta ja és antiga Hermanos de Sangre Band of Brothers després de salvar el soldado Ryan evidentment van fer Pacífic i Band of Brothers Hermanos de Sangre sobre la guerra mundial sobre la campanya del Pacífic i sobre la campanya d'Europa amb el desembarcament de Normandia que comença i la veritat és que era excel·lent és a dir la producció era era abassegadora la posava en escena bé el cas de Band of Brothers seria un cas tot ell perfecte sublim en el sentit que els 7 capítols funcionen perfectíssimament i això és de Netflix ara? Band of Brothers en alguna d'aquestes segur que la trobes ja és antiga però a mi el que m'empipa de les sèries ara és que veig que hi ha molta molta molta molta palla és a dir per això costa tant et fan 10 capítols però hi ha com 2 o 3 capítols que te'ls podries saltar que no passa absolutament res o que el desenvolupament narratiu no té cap cosa i per tant això és que és una estafa s'ha convertit en l'element de de consum i em preocupa una altra cosa no? que és que clar com que s'ha posat de moda el consum de sèries i tothom sembla que ha de veure aquesta sèrie o aquella sèrie o la de més enllà perquè si no no estàs a la paix la gent no veu que és un lladre de temps és un lladre de temps de primera magnitud la gent no llegeix no clar sí amb això no llegeixes el mòbil ja més convençuda que s'ha de fer un crític ha d'existir crític de sèries amb un cel filtratge almenys per la gent que pretén veure'n algunes però no aquella selva perquè és una autèntica selva hi ha una cosa també que en el cas dels germans Coen em sembla molt emprenyadora ara mateix ho estic mirant van fer la balada de Buster Skrach aquesta sí però això no això és una pel·lícula és una pel·lícula de sis històries no no és una pel·lícula són històries la van passar a Barcelona Film Fest exacte però és un llarg metratge és un llarg metratge però si vas a Netflix trobes sí jo la vaig trobar a Netflix però bueno és una pel·lícula d'unes un parell d'hores vull dir que no clar no ho sabia que era una pel·lícula 4 o 5 històries extraordinàries no totes però algunes molt bones n'hi ha jo m'ho vaig passar molt bé 3 3 històries sí que són interessants però les altres ens semblen força de farcita tampoc és allò que sigui la gran pel·lícula jo ja et dic llevat de dues les altres 4 que era directament per directament per Netflix vaig pensar efectivament aquest és el tema jo crec que per exemple ara Martínez Corsese està a punt d'estrenar Martínez Corsese està a punt d'estrenar una pel·lícula sobre Hoffa de nou el personatge el sindicalista estem sobre el temps perdona dir-vos que la setmana que ve estarà aquí el pintor Pablo Maeso que ells vindrà a parlar de pintura molt bé de pintura que simplement dic que aquesta pel·lícula s'estrenarà als cines i després d'un mes és de les més llargues que trigaran més es començarà a passar per Netflix com Roma bueno Roma es va estrenar abans el mateix l'irlandès es diu amb el Robert De Niro i el Pacino sobre Hoffa el personatge del sindicalista aquest famós que ja es va fer una pel·lícula recordem-ho però jo crec que tot això transversa l'aficionat haurem de tallar per què bé esclar perquè aleshores qui té Netflix diu bueno pues ja me la voré a casa en comptes d'anar al cinema i per tant jo crec que les sales de cinema conclusió i per acabar malauradament perquè evidentment jo soc dels que està a favor de les sales de cinema jo també però amb aquesta dècada que encetem ja la dècada dels 20