Cinema sense condicions del 14/5/2024 — Paris, Texas de Wim Wenders: doble road movie, música de Ry Cooder, muntatge i mirada europea; Portabella i Corman; avanç d’Isaki Lacuesta

Introducció

Episodi centrat gairebé íntegrament en Paris, Texas (1984) de Wim Wenders: una pel·lícula sobre la pèrdua i el retrobament, la paternitat, la culpa i la possibilitat d’una redempció, amb els paisatges oberts del sud dels EUA i la guitarra de Ry Cooder com a fil conductor.

"Que lejos estoy del suelo donde he nacido… inmensa nostalgia invade mi pensamiento" — Canción Mixteca

Resum del programa

• Presentació del tema i del trio d’interlocutors (Pep Armengol, Anastasi Rinos i Biel Riba).
• Breu perfil de Wim Wenders: formació, interessos musicals i documentals (Pina, Buena Vista Social Club, Anselm).
• Gènesi de l’episodi: per què s’escull Paris, Texas i no altres títols (Anselm, Pina, Relámpago sobre el agua).
• On veure-la: Filmin (amb alguna incidència tècnica de sincronització comentada pels ponents).
• Anàlisi de la història i del seu dispositiu de doble road movie: retorn al germà i al fill; recerca de la mare.
• Lectura temàtica i simbòlica: la parcel·la de «Paris, Texas», el somni de la mare, el paradís perdut.
• Música i so: leitmotiv de la guitarra de Ry Cooder i l’ús emocional de la “Canción Mixteca”.
• Estil i posada en escena: ritme pausat amb plans llargs justificats, diagonals del desert vs. paral·leles del tren, televisions amb interferències, influència d’Hopper i diàleg Europa/USA.
• Repartiment i direcció d’actors: Harry Dean Stanton, Nastassja Kinski, Dean Stockwell, Aurore Clément, Hunter Carson.
• Muntatge i decisions d’edició: col·laboració amb Peter Przygodda, cadència de l’escena clau del peep show, seqüències eliminades per no desviar el focus.
• Altres continguts: llibre de Pere Portabella (Impugnar la norma), necrològica de Roger Corman i avanç de l’estrena d’Isaki Lacuesta (Segundo premio).

La pel·lícula: estructura i escenes clau

Quatre parts que ordenen el viatge

• 1) Travis apareix al desert; 2) el germà el recull i el porta a Los Angeles; 3) viatge amb el fill a Houston per trobar la mare; 4) dues trobades al peep show (confessió i reconeixement).
• L’últim bloc és molt intens i emotiu: dues escenes mirall separades per un vidre, amb una cadència de muntatge que sosté la tensió i la revelació.

Escenes destacades

• El Super 8 familiar: memòria d’una felicitat domèstica que ofega Travis; detonant de la seva decisió de buscar la mare.
• El peep show en dues tandes: primer contacte enigmàtic i segon encontre-confessió, amb el reconeixement pel nom i la llum posada a la cara.
• El tren i el seu so abrupte com a tall-realitat: reforça l’idea de desvetllament interior del protagonista.

Música i so

• La guitarra de Ry Cooder actua com a leitmotiv: varia en intensitat segons el to emocional i guia la recepció sense imposar-se.
• “Canción Mixteca” s’utilitza en moments de gran tristesa i nostàlgia, reforçant el tema del «paradís perdut».
• Ús expressiu del silenci i de sons mecànics (el tren) com a contrapunt emocional.

Imatge i estil

• Fotografia de Robby Müller: paleta de verds, vermells i blaus, composicions que evoquen Edward Hopper, motels, carreteres i llums artificials.
• Signatura d’autor de Wenders: claror narrativa sense caure en hermetismes; plans llargs sostinguts pel contingut.
• Detalls d’època com televisors amb interferències funcionen com a subtext i textura ambiental.
• Diàleg entre tradició europea (ressons de Godard/Truffaut) i espai americà: una fusió natural, no exhibicionista.

Repartiment i direcció d’actors

• Harry Dean Stanton compon un Travis mut, ferit i en transformació; Nastassja Kinski brilla en les escenes del peep show.
• Hunter Carson aporta espontaneïtat i veritat (escena del Big Bang; joc de walkie-talkies a la pickup).
• Direcció d’actors molt afinada: contenció i precisió en la gestió dels silencis i els subtexts.

Muntatge i decisions d’edició

• Muntatge de Peter Przygodda: cadència mesurada, especialment a l’últim bloc amb el mirall/vidre; la tensió neix de quan i a qui mirem.
• Escenes rodades però descartades: subtrames que allargaven sense sumar (amistat del nen, desplaçament dels tiets, aparició del xulo i harmònica), prova d’una esporgada intel·ligent al muntatge.

Temes i símbols

• La parcel·la de «Paris, Texas»: record familiar, broma del pare, somni de la mare — símbol d’origen i d’una casa que no va existir.
• Paternitat i responsabilitat: el vincle amb el fill es reconstrueix des de la cura i la presència.
• Culpa i redempció: el relat es tanca obrint camins més que resolent-los del tot.
• El títol juga amb la idea d’un lloc-imatge projectat (el «París» texà) on s’hi dipositen desitjos i memòries.

Altres continguts del programa

Llibre

• Presentació de “Impugnar la norma. Pere Portavella” (memòries a cura d’Esteve Riambau): 600 pàgines, estructura no lineal entre art, cinema i política.

In memoriam

• Roger Corman (director i productor immens): plataforma d’aprenentatge de cineastes clau (Coppola, Scorsese, Bogdanovich, Demme, Cameron…), actors (Vincent Price, Nicholson, De Niro…). Anècdota de rodatge a l’òrbita de Bigas Luna i efectes especials.

Avanç

• Estrena de Segundo premio d’Isaki Lacuesta i previsió d’entrevista; record d’“Un año, una noche” (recreació del Bataclan).

On veure Paris, Texas

• Disponible a Filmin (els ponents recomanen recuperar-la; adverteixen possibles desajustos puntuals de so/imatge del reproductor).

Punts clau

• Doble road movie amb redempció íntima.
• Música i imatge treballen com a teixit emocional.
• Últim acte al peep show: nucli dramàtic i estilístic.
• Muntatge que sap retallar per guanyar focus.
• Fusió Europa/USA sense estridències, amb segell d’autor clar.