Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Pirates del Carib 5, Get Out i el ‘cinema autoconscient’: Taviani, DocsBarcelona i més

Panorama de l’episodi

"El sentit de l'humor que no manqui mai" — obertura distesa abans d’un recorregut per blockbuster, cinema d’autor, documental polític i teoria del llenguatge audiovisual.

Què s’hi tracta

  • Crítica de Pirates del Carib 5: música icònica, estructura d’episodi, to slapstick, antagonista potent i CGI notable.
  • Bajo el sol (Croàcia/Balcans): tres dècades, memòria de la guerra i lectura exigent per a l’espectador.
  • Get Out (Jordan Peele): thriller de terror amb sàtira racial, herència i actualització de Guess Who’s Coming to Dinner.
  • El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): negociació FARC-Govern, ritme documental i biaixos d’accés.
  • Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró amb posada en escena exquisida, to plàcid i bellea formal.
  • Tema central: el ‘cinema autoconscient’: diferències amb el metacinema, trencament de la quarta paret, mockumentary, deus ex machina conscient i complicitat amb l’espectador (Lynch, Woody Allen, Monty Python, Haneke, Gondry, etc.).

Pirates del Carib 5: música, saga i espectacle

Punts clau

  • Música inconfusible: leitmotiv reconeixible; s’associa ja indestriablement a la saga.
  • Episodis més que saga narrativa: capítols que comencen i acaben; referències residuals a films anteriors.
  • To i públic: aventura amb molta slapstick a l’estil Chaplin; orientada a espectadors joves, tot i la durada llarga (2h20).
  • Dues trames en un film: a mitja pel·lícula emergeix un “segon problema”, sensació de “pel·li empalmada”.
  • Protagonistes nous poc carismàtics: el fill del tàndem Bloom–Knightley no té embranzida.
  • Antagonista (Javier Bardem): presència i mala bava que s’empassa l’escena, construcció de personatge potent; encaix natural del personatge espanyol.
  • CGI i rejoveniment: Johnny Depp jove ben resolt en 4K; efectes de la tripulació fantasma narrativament integrats.
  • Escena postcrèdits: cal seure fins al final.
  • Comparació amb Fast & Furious: escalada d’espectacle i autoconsciència del “més i millor”.
  • Valoració: entreteniment solvent; “una més” dins la franquícia, però efectiva en taquilla.

Bajo el sol: memòria i ferides dels Balcans

Punts clau

  • Producció principalment croata (coproducció), ambientada en tres dècades: anys 90, 2001 i quasi present.
  • Estructura mosaic: tres històries que funcionen soles; alguns actors interpreten diversos rols.
  • Lectura exigent: deixa buits interpretatius perquè l’espectador construeixi sentit.
  • Context històric: dissolució de Iugoslàvia (1991), trauma recent, radicalitat del conflicte; debat sobre “guerra civil” vs. “guerra de civils”.
  • Recomanada per qui busca reflexió històrica més que entreteniment.

Get Out: terror, sàtira i racisme liberal

Punts clau

  • Jordan Peele firma un debut rodó: thriller-terror amb fort subtext racial i humor negre.
  • Mirall de Guess Who’s Coming to Dinner (1967): parella interracial i trobada amb la família “progre”.
  • Frase-recurs recurrent: > “Votaríem Obama per tercer cop” — marcant la falsa confortabilitat liberal.
  • Mecànica de tensió: l’espectador és atrapat progressivament; equilibri entre clímaxs de gènere i comentari social.
  • Interpretacions: “de deu”. Final amb guiño d’humor que allibera sense diluir el missatge.

El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): crònica d’una pau difícil

Punts clau

  • Documental de Natalia Orozco sobre els 4 anys de negociació FARC–Govern a Cuba, fins a la signatura (2016).
  • Ritme i reiteració: avanços i retrocessos impedeixen un crescendo clàssic; tots sabem “com acaba” (teòricament bé), cosa que condiciona la tensió.
  • Biaix d’accés: més facilitat per filmar el Govern que la guerrilla, afectant la imparcialitat percebuda.
  • Moments destacats:

- La mà forçada: encaix amb Raúl Castro que obliga Santos a donar la mà al cap de les FARC; el gest canvia la litúrgia. - Classe i poder: confessions de Santos sobre la seva “generació del country club”. - Magnitud del conflicte: comandaments, anys de guerra, generacions nascudes a la selva i reptes de reinserció.

  • Context: referència a la votació perduda i a les dificultats posteriors.

Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró en clau de bellesa

Punts clau

  • Adaptació dels Taviani del Decameró: 5 contes, posada en escena delicada i mil·limetrada.
  • Segle XIV, la pesta: 7 noies i 3 nois s’aïllen al camp i s’expliquen històries.
  • To plàcid i lluminós: menys corrosiva que l’original literari; una delícia visual.
  • Record de la seva “Le affinità elettive” (Guete): delicadesa, consciència formal i elegància clàssica.

Tema central — El ‘cinema autoconscient’: quan la forma és el fons

"La forma i el fons s'uneixen d'una manera purament cinematogràfica"

Definicions

  • Metacinema: mostra el procés cinematogràfic (rodatges, indústria) — p. ex. The Artist, Boogie Nights.
  • Cinema autoconscient: juga amb el canal i el llenguatge per fer-te conscient que mires cinema i fer-te còmplice del joc.

Context i corrents

  • Postmodernitat i digitalització: més mans toquen el cinema; irrupció de moviments com Dogma 95.
  • L’autor (Lynch, Woody Allen, Von Trier, Monty Python…) guanya marge per trencar convencions.

Recursos i exemples

  • Subtítols com a “ment”: Annie Hall — diuen una cosa i els subtítols en revelen una altra.
  • Il·lusió i dispositiu: Club Silencio (Mulholland Drive) — el so com a trompe-l’oeil emocional.
  • Trencar la ‘quarta paret’: Deadpool i House of Cards (l’“a part” teatral) parlen directament a càmera.
  • Mockumentary: The Office, Modern Family — el format entrevista legitima la mirada a càmera.
  • Deus ex machina conscient: Funny Games (el comandament que “rebobina” la narració); Monty Python and the Holy Grail (mor l’il·lustrador i s’acaba l’amenaça); Caché (joc de cinta i punt de vista).
  • Anagnorisi meta: The Truman Show i el mateix Deadpool — consciència de ser personatge dins un dispositiu.
  • Joc de canal: Gondry (La science des rêves) i Carax (Holy Motors) — transicions de mitjà, somni i performance.

Idees força

  • Complicitat de l’espectador: no només entén la història, sinó el “com” s’explica.
  • Sortir del teatre filmat: el cinema com a llenguatge autònom capaç de descriure somnis i reflectir la seva pròpia naturalesa.
  • Autor i concessions: certs creadors poden portar el risc formal perquè l’espectador coneix el seu univers.

Cloenda

  • Valoració coral d’un episodi variat i estimulant, amb ponts entre l’entreteniment industrial i la experimentació formal.
  • Avanç: contingut de la setmana vinent, “sorpresa”, pendent d’invitats.

Seccions de l'episodi

Obertura i presentació cooperativa

Obertura i presentació cooperativa

0:00

Tono distès sense el conductor habitual (Joan). Repartiment de temps i identificació de veus. La música d’entrada s’associa ràpidament a Pirates del Carib.

Pirates del Carib 5: icona musical, estructura d’episodi i antagonista demolidor

Pirates del Carib 5: icona musical, estructura d’episodi i antagonista demolidor

2:45

Anàlisi de la música com a marca de la saga; film més episòdic que serialitzat; humor slapstick i públic jove vs. durada excessiva; sensació de dues trames apilades; protagonistes nous poc carismàtics; Bardem sobresurt com a antagonista; CGI i rejoveniment de Depp ben resolts; recomanació d’esperar l’escena postcrèdits; comparació amb l'escalada de Fast & Furious; balanç: entreteniment eficaç.

Bajo el sol: tres dècades i ferides obertes

Bajo el sol: tres dècades i ferides obertes

11:22

Pel·lícula croata (coproducció) situada en tres moments (anys 90, 2001 i quasi present). Històries que funcionen de forma autònoma; alguns actors encarnen múltiples rols. Requereix atenció i complicitat. Conversa sobre la dissolució de Iugoslàvia i la radicalitat del conflicte.

Get Out: terror social amb sàtira i humor

Get Out: terror social amb sàtira i humor

18:29

Jordan Peele debuta amb un thriller de terror que dissecciona el racisme liberal. Paralllelisme amb Guess Who’s Coming to Dinner (1967). Ús de l’humor per tensar i alliberar; frase leitmotiv “votaríem Obama per tercer cop”. Interpretacions destacades i final amb humor com a guiño a l’espectador.

El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): cronologia d’un acord de pau

El Silencio de los Fusiles (DocsBarcelona): cronologia d’un acord de pau

23:59

Documental sobre la negociació FARC–Govern a Cuba. Ritme afectat per avanços/retrocessos; cert biaix d’accés cap al Govern. Moments clau: la “mà forçada” amb Raúl Castro; confessions de Santos sobre el ‘country club’. Dificultats de reinserció després de dècades de guerra; recordatori de la votació perduda.

Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró de bellesa plàcida

Maravilloso Boccaccio (Taviani): Decameró de bellesa plàcida

31:21

Adaptació elegant i mil·limetrada de cinc contes del Decameró. Ambientació a la pesta del s. XIV; grup de joves que s’aïllen i narren històries. Més plàcida que corrosiva, però d’una bellesa persistent. Record dels Taviani adaptant Guete a Le affinità elettive.

Tema central — ‘Cinema autoconscient’: forma, canal i complicitat

Tema central — ‘Cinema autoconscient’: forma, canal i complicitat

34:16

Diferència entre metacinema (mostrar la indústria) i cinema autoconscient (joc formal que et fa conscient que mires cinema). Context postmodern i digital. Recursos: subtítols com a “pensament” (Annie Hall), il·lusió sonora (Club Silencio), quarta paret (Deadpool, House of Cards), mockumentary (The Office, Modern Family), deus ex machina conscient (Funny Games, Monty Python, Caché), anagnorisi (The Truman Show). Referents: Lynch, Woody Allen, Von Trier, Gondry, Carax. Tesi: el cinema com a llenguatge autònom on forma i fons s’uneixen i fan còmplice l’espectador.

Cloenda del programa

Cloenda del programa

58:54

Valoració i anunci d’una ‘sorpresa’ per a la setmana vinent; comiat.

Cortina final i identificació d’emissora

Cortina final i identificació d’emissora

59:24

Indicatius de Ràdio d’Esvern i tancament en antena.