Pla seqüència i càmera en moviment amb 1917; ressenyes de L’oficial i l’espia, Richard Jewell, Reina de Corazones i Adú

Cinema sense condicions Bona nit. Avui a les 8, els dimarts, com sempre, a Cinema sense condicions. Per parlar-vos de cinema, del que ens agrada, del que ens ha agradat, del que us aconsellem, del que potser no us aconselleríem, però també en parlem. Del que hem vist i de les darreres, o no tant darreres, perquè n'hi ha algunes que fa molt temps que en parlem i encara tenim moltes coses a dir, doncs de totes això us en parlarem. Bona nit, Pepa Armengol. Molt bona nit. Bona nit, Andrea, que sortosament ha arribat avui tot de problemes, però l'Andrea és molt resistent i arriba al lloc. Benvinguda, Andrea. Hola, bona nit. I avui tenim com a convidat l'Ignasi Julià, que és crític de La Vanguardia Online, em sembla, no? Digital. Sí, digital. Que ens ha en un munt de cine, és un enamorat del cine, això és ben segur. Mai se sap a prop de res, això no descobrim quasi res. Però ell, dels que, tot i poder dir aquesta frase com la podem dir molts, amb ell és menys veritat, perquè sí que sap un munt de cinema. I per nosaltres, per la casa, és un referent, eh? I un plaer sempre tindre't aquí. Sí, és veritat. Bé, tot això que diem és veritat. Ens agrada dir-ho i t'ho diem. Molt bé. Ella ens ha proposat parlar de la càmera dins del cine. I què fa la càmera, què pot fer i com la tracta. I com la pot tractar. De fet, de la càmera en moviment. En moviment, per suposat. El moviment de la càmera. El moviment de la càmera que explica el moviment d'alguna cosa. El moviment de la càmera pot suggerir un munt de coses. Pots suggerir la història sencera. Però tot això, diguem-ne, una mica errat, evidentment, del 1917 del Sant Mendes, que em consta, no, per el que em diu, que ja l'heu xerrat a la serenitat. No massa, eh, per això. Amb un parell de programes s'ha parlat d'ella. Sí, però amb l'esquema que tu ens el parlaràs, no específicament. N'hem parlat si ens ha agradat, si no ens ha agradat, el per què, el com i el quan. Però em sembla que tu li postarem el suc. I t'ho agrairem. Bé, farem el possible. Molt bé. Encara que, de fet, el 1917 seria l'excusa. Ja, ho entenc, ja ho entenc. Diguem-ne, per reflexionar sobre... Sobre... Algunes coses molt interessants que s'estan fent amb la càmera en moviment actualment, no? Hi ha unes quantes pel·lícules, no solament la de Mendes... No solament la soga. No solament la soga, exactament. Que és la que tots ens sabem, però cap més. Vull dir, més que res, reflexionar-hi una miqueta. Sí, sí. Vull dir, clar, tampoc farem ara una tesi aquí, no? No. No, però... Però és interessant. És un tema que... És oportú. És oportú fer-ho ara, arrel d'aquesta pel·lícula. Sí, que cadascú dirà el que li ha semblat i vist. Bé, doncs comencem amb les que hem vist. Jo volia comentar les dues que... He arribat a la conclusió que què està passant? Que tots els seniors del cinema s'han dedicat a fer les seves grans obres. Bé, no sé si grans, però obres, en tot cas. Bé, jo, les dues darreres que he vist és la del Polanski i la del Clinisme. Bé, doncs us les comento, inclús he pensat que juntes, perquè són dues pel·lícules completament diferents, és per això que les comento juntes. La pel·lícula del Polanski és L'oficial i l'espia i la pel·lícula del Clinisme és Richard Jewell. A veure, són les dues basades en fets reals. Una el 1894 i l'altra el 1996, però basades en fets reals. Per tant, tenen aquesta coincidència, almenys en aquest aspecte. Després, la pel·lícula del Polanski és una pel·lícula freda, és una pel·lícula històrica de la que està als llibres d'història i que ha quedat als llibres d'història, perquè és el cas d'Areyfus, que després una mica ho comento. I, en canvi, la pel·lícula del Clinisme és una pel·lícula d'un heroi actual que aconsegueix sortir de l'anonimat i anar a aquesta fama pobra, aquesta fama curta, aquesta fama que dura el que dura, i a la pel·lícula es veu que li dura poc, o li dura molt, en el fons, però són un héroe popular enfront d'un héroe militar i heroic, o el contrari, depèn de l'òptica en què et miris la pel·lícula. A mi les dues m'han agradat. La pel·lícula del Polanski és una pel·lícula, al meu mod de veure, ben estructurada, que si saps el que va passar i no et perds allà al mig, està ben explicat. Està explicat des del personatge, des de l'oficial, perquè és l'oficial i l'espia, de l'oficial que va defensar el Drifus, que era un militar un militar francès, però jueu, i per tant va posar de manifest la problemàtica antisemita del 1894, i va posar de manifest la situació militar d'un poder tan important com és França, en relació al seu comportament, en relació a la foscor, a la foscor dels coneixements i de les culpabilitats amagades. El Caix de Frús després és conegut perquè el Sola fa el Jaquís, més escriptors parlen del tema, perquè és un militar que està acusat de col·laborar amb els alemanys i és una falsedat que finalment, com que està a la història, no descobreixo res. Amb moltes dificultats i amb molts anys de problemàtiques, es posa de manifest el que sembla que ha passat. La història està ben explicada, ben narrada i amb una gran expressió del que era el món militar i el món jurídic de l'època. S'ha de tenir en compte que aquesta pel·lícula passa el 1494 que el 1914 el 1894 el 1914 ja s'hi cou allà una situació de gran dificultat i que apareix la gran guerra, aquesta de la que parla el 1917 que ens parlarem que parlarem després. Està ben vist el gran enfrontament ideològics de l'esquerra i la dreta i com funcionen i el món militar i el món jurídic. Està extremament ben vist. La pel·lícula del Cliris bueno, he de dir que el Polanski té 87 anys, no? 86-87. Té una edat important. Una edat important i jo sempre penso que aquesta gent es posa darrere la càmera fent una cosa d'una gran potència. Però és que el Cliris vos en farà 90 ara al maig i s'ha posat darrere la càmera explicar una història que va passar el 1996 a les Olimpiades d'Alhanta que hi va haver un atemptat i és la història d'un personatge anònim que és un guàrdia de seguretat un guàrdia de seguretat amb un cap particular perquè és un cap que adora les armes li agrada és un rígid però que el seu món és el món i defensa defensa la seva pàtria bàsicament és el que això al Cliris també li agrada la seva pàtria per tant és un gran patriota que quan detecta una motxilla que finalment és una bomba salva una pila de vides però la història és de tal manera que quan ajuntes el periodisme i la policia és un focus de una manera de funcionar la societat que el periodisme necessita titulars i la policia necessita èxits i aquesta barreja pot ser malvada que és el que passa en aquesta pel·lícula per resumir-ho les dues m'han agradat la una és una pel·lícula freda que fa pensar i fa reflexionar amb la història com esdevé jo afegiria que és una pel·lícula de terror quina? la de l'espia l'oficial i l'espia quasi per dir una cosa molt a veure Polanski ell sempre parla de la ment que està com presonera és a dir es veu que el trauma que va patir quan de petit el gueto de Caracòbia ell és fill de jueus i la seva mare Muriaus que em sembla i el pare també va estar aquesta cosa asfixiant la transmet a totes les pel·lícules és evident que tant l'oficial com l'espia és a dir d'això és el que és el seu deure tots dos de fet acaben en el mateix paquet d'un aparell que els esclat l'espia l'esclat però el que fa més por de tot el que fa més por de tot jo crec que en certa mesura amb el món d'ara s'entén ho podem esportar claríssimament és que de vegades aquests poders fàctics el poder de l'Estat realment fa por fa por perquè esclar no deixen de ser uns homes els que maneguen les cordes d'aquest estat i en conseqüència unes cordes rigidíssimes potentment que es pretenen ser les bones les subjectives però jo crec que i la salva patria aquestes alçades és evident que de vegades aquesta concepció trontolla en el cas del Polanski l'has vist a tu també jo l'he vist també i el que m'agradaria ressaltar d'ella hi ha diverses coses hi ha una música d'Alexander Desplat que per mi és extraordinària sempre hi ha una interpretació vaig trobar magnífica ja al començament de Jean Di Jardin extraordinària fantàstica més que el Dreifuss i després hi ha una cosa per mi que és molt interessant quan es toquen temes històrics basats en fes reals és a dir què fem amb aquest tema el reproduïm o el que fem és aprofitar-lo per treure'n conseqüències actuals efectivament és evident que Polanski té un problema porta allò que se'n diu l'agua somolino i llavors és evident però li agrada el tema i aprofita per repartir que ell és innocent i que Amèrica i que Amèrica l'està tractant molt malament naturalment però hi ha una altra cosa bueno aclarim-ho nosaltres estem vivint a casa nostra estem vivint a casa nostra un Catalunya versus Espanya fa un any teníem aquí l'element independentista proponent un hem de sortir al carrer perquè si tots sortim al carrer això no ho atrolaran perquè les urnes ens apoyen i tal reacció de l'aparell d'estat que és molt fort com es veu a la pel·lícula també com és sempre em vaig a judicialitzar-ho tot i amb això han anul·lat tota protesta del carrer i a més a més estan destrossant a poc a poc els els bimens de la gent de de tipus no ho podrem aconseguir ens fotem contra el mur això ja veiem que no va enlloc etcètera etcètera és una mica també el que es treu de de Polanski perquè sí sí evidentment és a dir hi ha uns status quo que ha arribat un determinat moment no els pots discutir no i quan s'arriba no sé si els pots discutir però no hi pots lluitar bueno perquè esclar evidentment tens les de perdre però alhora el que la pel·lícula reflecteix que evidentment amb altres pel·lícules com la de Kubrick mateix de Cenderos de Glòria també es veu perfectament allà també s'està reflectint que és l'arbitri dels que detenten el poder també això és el que fa por perquè en definitiva perquè contra aquest arbitri no pots i aquest arbitri potser no és just i moltes vegades com en el cas de Cenderos de Glòria els oficials són absolutament cruels i descarnats perquè es cullen tres soldats a ells no els importa res per les vidres de ningú exactament i aleshores la sensació que efectivament això és així quan s'arriba a determinats estrats és el que fa que el material sigui terrorífic en la pel·lícula del Polanski en la pel·lícula del Polanski de fet quan surt el problema que hi ha una comunicació amb el poder alemany amb l'ambaixada de fet troben uns papers i hi ha un analista un grafòleg però quan trien ja literalment el del Dreyfus que és el d'origen jueu és jueu per tant no solament això sinó que l'estat com a tal tria ja el camí d'inici el problema se li planteja però el camí el tria i per tant el tria amb una selecció que la selecció ja és poder per tant en el fons ell està sentenciat des del principi necessiten necessiten el que es diu això en castellà que en diuen un xiv expiatòrio però el trien perquè se'n va sobre el jueu doncs fa voló vinga bloquem la troca Sí, perquè ja és un context perquè en realitat en realitat ells els oficials el que no volen és remenar el cuït de la qüestió que és aquests papers com nassos és igual ho volen tapar i busquen qualsevol culpable sense esforçar-se gaire el fàcil el fàcil però amb una amb una amb una direcció el fàcil però sempre amb direcció perquè sempre hi ha no és el mateix que és el que deia ara ho volen tapar perquè si no es descobreixen ells mateixos a més a més curiosament a vegades utilitzen recursos molt elementals o sigui ni tan sols de nivell universitari ni de primària com ara per exemple estem veient aquí a Espanya que un dels Jordis diu no tu no pots sortir perquè no tens arrepentiment vas dir ho tornarem a fer això és greu llavors està claríssim que estem jutjant els pensaments ja és greu és greu ahí queda això pel que fa a la pel·lícula del clonismo que també em trec el barret perquè una persona de 90 anys tenir l'esperit la il·lusió i arribar al final xapó llavors aquest personatge en canvi així és com està ple tot de dignitats que s'enfonsen i que van i venen perquè el mateix Picard que és el que el fan el personatge que descobreix la fortuitament perquè ell no té cap interès pel tema però és un home íntegre exacte la diferència és la integritat és un militar íntegre d'escola però íntegre és a dir èticament és un home perquè ell no té cap simpatia però el que la seva integritat no li permet és la mentida la falsetat la falsetat sí sí doncs anava a comentar la del Clint Eastwood perquè l'advocat que finalment el defensa aquí els grans dos poders que estan implicats en anar a enfonsar un nano bueno el protagonista de la pel·lícula que és un és un guàrdia de seguretat que té aspiracions a arribar a policia que no hi ha aconseguit arribar etcètera de fet l'advocat que el defensa és l'home que creu en ell o sigui hi ha una no té res a veure les dues pel·lícules però hi ha un tipus de personatge amb una i amb l'altra que busca la veritat que en la pel·lícula del Clint Eastwood el periodisme i les grans portades i les grans teles busquen el reclam de la població i el diner en el fons perquè es mouen això és el seu raó de ser i la policia utilitza el que sigui si la línia d'acció li convé i aquell personatge li és un personatge útil en aquell moment i aquestes dues aquesta aquesta forma de combinar-se dos poders tan potents de la societat americana o la societat actual nostra en general està molt ben vist en aquesta pel·lícula perquè ell és absolutament el dèbil absolutament el fàcil de de destrossar de culpar del culpar i llavors surt un advocat que que sembla que no sap si va-hi ben però que ell sí que li veu el punt en aquell personatge que li sugereix que pot lluitar per ell jo de tota manera no sé què penseu en el clignisgut a mi no és santo de mitjana m'incomoda una mica però jo li reconec que a 90 anys un xapó però de la mateixa manera que per exemple la pel·lícula de Polanski podem extrapolar és a dir que del cas concret podem treure conclusions molt elevades per la història perquè és la història perquè és la història i permet reflexionar entorn al poder i entorn en definitiva el que és de vegades el manegament dels temes Polanski sempre té un gruix en canvi el cas de clignisgut clignisgut té un aspecte que és atractiu que és que sempre parla de l'individu que és víctima que tothom el culpa i que d'alguna manera ell totes les seves pel·lícules ho encaixa i tira endavant i aguanta però des de milions dòlars baby és també però és a dir són drames que de vegades són molt punyents però curiosament no sé si en penseu però a mi em costa extreure sobretot de les últimes de les que últimament està fent com el tirador per exemple i tal no pots extreure conclusions molt elevades és a dir són històries on es parla d'heroïcitat on es parla d'estoïcisme on es parla d'uns valors d'uns valors amb els que ell creu de tragèdia interna o sigui del valor de l'home perquè clar és un republicà individualista totalment individualista no enganya ningú però clar és a dir per tant enganya tot són drames tot són drames diguem-ne en certa mesura a curta distància no permeten en el fons Ignasi ell no critica Estats Units és American Stars com a sistema sempre és la cosa més concreta i més a curta distància jo inclús et diria la pel·lícula del Polanski et fa pensar reflexionar inclús tornar-te a mirar la història com va anar exactament i la pel·lícula del Clint Eastwood et podria fer plorar però són dues coses que no tenen res a veure el cine les duen les dues el cine promou les dues però aquests directors trien coses diferents indiscutiblement a veure que són materials que són de veure són estils diferents però completament diferents no sé però diferents és que a més últimament hi ha hagut l'anterior aquella que es deia el tren la dels nois aquells que es van llençar sobre el terrorista en el tren no la recordo no la recordo no la veig l'evito tan com puc jo vaig veure que no em va agradar aquella sali té un tuff sí escolta és a dir el fechito ja està té un tuff que de vegades és difícil de digerir tu diguis jo sempre em sap que ve escolta si ve del cine de Donald Siegel Donald Siegel era un gran artesan home i tant i tant però home en pel·ligues molt interessants i ell va agafar la vena contra sí sí però com que ja ho sabem aquest problema de vegades també passa per exemple amb John Ford no? sí clar però perquè tot el tema patriòtic i de la indiscutible vull dir que Estats Units en dona molts d'aquestes dels Estats Units i dels valors sí allò de American First però sí exacte és això el que passa és que clar John Ford té una de sal i l'època té autèntiques obres mestres sí costa molt és un altre món és un altre món bé tot i així m'agradaria parlar d'alguna pel·lícula molt bé t'escoltem aquest matí he vist una pel·lícula que es diu Reina de Corazones és una pel·lícula danesa d'una directora danesa de 42 anys d'origen egipci es diu May el Tuki Tukli aquesta directora ha fet una sèrie i dues pel·lícules més tres en realitat però una no es va arribar a estrenar com es diu la pel·lícula aquesta que no l'he enganxat Reina de Corazones ah sí és del 2019 llavors va fer algo en que creer que és un capítol d'una sèrie de televisió dels mateixos que van fer Borgen una sèrie que hem parlat perquè va tindre molt èxit una sèrie danesa també i llavors va fer una altra pel·lícula l'Ajuntament de Copenhague correcte llavors el 2015 va fer Long History Short una larga història corta i ja dic el 2009 n'hi ha una altra que no per mi és desconeguda en aquest cas concret i referint-me ja amb aquesta és una pel·lícula que m'ha semblat molt interessant curiosament parteix d'alguna manera d'un llibre tan innocent com malèfic com és Alicia en el País de les Meravelles de Lewis Carroll llavors és curiós perquè el llibre de Lewis Carroll s'obre amb un text en què Alicia diu que divertit seria sortir d'entre la gent que es passeja de cap per avall els antipàtics en penso que són la pel·lícula aquesta de Reina de Corazones comença també amb unes imatges d'uns arbres frondosos estem la càmera està dirigida cap a la copa dels arbres i estan cap per avall fins que la càmera acaba posant-se arran de terra a un nivell ja normalitzat o sigui que per aquí ja hi ha un punt el títol Reina de Corazones tenim un personatge dins d'Alicia en el País de les Meravelles que és la Reina de Cors o la Reina Roja i després també hi ha un altre personatge que és el sombrerer Boig en diferents punts de la pel·lícula ella per exemple hi ha un moment en què la protagonista es mira el mirall com examinant-s'hi dient bueno estàs bé com interrogant el mirall dient aquí una encara està viva encara està bé cosa que també la Reina de Cors dins de l'obra de Carro també feia i després hi ha una referència en aquell moment aquí és un matrimoni que ell està separat de la primera boda o sigui del primer matrimoni té un fill de 19 anys que els hi ve cap a ell estem dintre el cos d'una família burguès burguèsa d'alt standing que viuen en una casa de disseny a les afores dintre del bosc i al costat d'un llac i tenen dos filles bessones de 10 anys ell també és un físic de categoria que viatja molt perquè van donar conferències a l'estranger etc i ella és una advocada que té un gabinet d'advocats d'altocopete dintre de la ciutat el fill que té de l'anterior matrimoni que té 19 anys ve cap a casa i el que era una base d'oli segons ens diuen les imatges de l'inici de la pel·lícula queda alterat una mica per aquesta presència el fill en realitat ve perquè l'ex dona li diu a ell mira jo te l'envio si vols te'l quedes aquí i carregues tu amb ell un temps perquè jo he carregat 19 anys i si no el vols jo el fote amb una institució amb una institució perquè no deu ser 17 anys perquè encara no té la majoria d'edat diu jo el fote amb una institució un col·legi d'aquests que estigui internat i ja està ja me'n despreocupo perquè està creant alguns problemes bueno arriba el noi en principi la cosa més o menys funciona sobretot les nenes es diverteixen molt amb ell tenen com un xarmer gran que probablement els fa gràcia tindel i tal però la dona comença a experimentar un canvi no sé si hormonal es podria dir una mica com allò de bueno estic cap a la cinquantena i tants i a veure què passa aquí o sigui el que moltes vegades ho veiem en cinema amb l'home que s'enamora de la jove i tal aquí la madrastra té un sentiment que va més enllà de la pressa i l'estima pel nou vingut i a partir d'aquí hi ha un desencadenament de circumstàncies que és el nucli interessant de la pel·lícula perquè a més a més hi ha uns girs de guió molt forts molt contundents perquè bueno no sé si val la pena desvelleu jo a veure d'entrada recomano a tothom aquesta pel·lícula perquè és una pel·lícula adulta per adults i d'un contingut que fa pensar perquè fa pensar sobre una mica els sentiments personals de l'individu en aquest cas de la dona un individu adult un individu cult però un individu que està també amb una dualitat podríem dir que té una mica com un una forma de comportament bipolar en el que per una banda hi ha la família la sacrosanta família que s'ha de mantindre amb aparències amb tal perquè clar allà ells tenen relació amb l'altra societat de la ciutat etc llavors allò s'ha de mantindre com sigui però per una altra banda no descarta en el moment en què el marit està per exemple un cap de setmana fent unes conferències a l'estranger doncs no descarta l'atençament amb amb el amb el fill del matrimoni del seu marit i això és el que crea una una tensió interna dintre la pel·lícula però també amb l'espectador li dona l'oportunitat de veure aquesta ambivalència que és una mica jo crec el que la directora ha buscat com a referència amb la suposada innocència malèfica del llibre de Lewis Carroll llavors i segurament també no sé a mi jo no l'he vista i no ara estava mirant aquí la temàtica que tu acabes d'explicar però posada al moment actual diria que és una proposta que amb el món masculí ja s'ha donat moltes vegades i amb el món feminí s'ha donat menys cops i per tant és una proposta paral·lela a 50.000 històries amb el món masculí d'aquesta mateixa situació és molt interessant també perquè a més a més la pel·lícula que deixa la dona la protagonista en una en una posició davant del públic si és que la té que jutjar difícil perquè difícilment la pot absorbre el seu comportament i en canvi és una directora la que fa aquesta explicació segur que només podria ser una directora però a la vegada crea també aquelles reserves mentals de dir bueno a veure estudiem això agafem-ho amb tranquil·litat i que cadascú jo crec que és d'aquelles vegades en què allò que es diu moltes vegades és com un que cadascú no tome sus apreciaciones les seves conclusions jo crec que en aquesta pel·lícula si hi ha un subtítol a fer és que cadascú l'agafi per allà on cregui convenient molt bé així ens la mirarem és un material sí és un material interessant interessant estèticament també és d'una factura impecable la interpretació de la protagonista que es diu Trine Dirkholm és d'aquelles que hi ha un recital que no les coneixem perquè hi ha tot un va i bé de registres i tots estan dominats i a veure amb algunes escenes molt agoserades que no solem veure en cine i ho deixo aquí per això ja he dit abans Subraillat que és una pel·lícula adulta i per adults molt bé doncs ens la mirarem interessant la recomano sí sí alguna cosa més tens per suggerir-nos sí mira n'hi ha una que se n'està parlant molt ara perquè sembla que li volen donar com l'entrada del 2020 espanyola d'una gran pel·lícula que que bueno que pot ser un se pot parlar tot l'any es tracta d'Adur ah sí sí sí bueno Adur és una pel·lícula esta cartellera esta esta circuita sembla que es de Salvador Calvo sí sí no ho he vist jo tampoc l'he vist però jo tampoc puc opinar però bé a mi em va semblar una pel·lícula és una pel·lícula que està basada en tres tres fets divergents que conflueixen o una mica allò que aquelles trampes digui jo que jo si vull acabar fent confluir acabo fent confluir no i per mi aquest és el problema de la pel·lícula és a dir la pel·lícula té una història que és la d'Adur Adur és un nen de sis anys cameronès que amb deu minuts de pel·lícula ja li maten la mare se li mor la germana i ell queda embarrancat per Mauritània cap camí d'Espanya és la història dels africans de tota la banda que vol arribar a Europa molt bé aquesta història com per si sola per mi és suficientment potent i la pel·lícula està molt ben feta o sigui una cosa no exclou l'altra i jo si alguna cosa li veig és allò que a vegades es diu està jugant al bòquer i diu tu què tal tinc un exceso de juego doncs aquí diria que hi ha un excés d'informació home darrerament s'ha d'emetre que el cinema espanyol està fent un material interessant s'ha d'emetre és que està molt ben feta però aquesta és la història que per mi és la que hauria de ser la pel·lícula i a més a més porta el títol però clar tres històries el que vol dir que pel director les tres històries és l'obreta perquè mira Carme és que el tema està la següent història és clar hi ha unes imatges boníssimes i una seqüència que deu durar uns dos minuts colpidora que és una arribada d'immigrants via mar a Melilla pujada cap a les tanques aquelles que hi ha metàl·liques que n'hi ha una de seguretat i una altra i tres guàrdies civils allà per intentar controlar tot allò que és una marea humana bueno d'aquí d'aquí d'aquí hi ha la conseqüència la conseqüència amb el rifi rafa diguem que és mort un immigrant i això genera un judici i aquí tenim la defensora de l'immigrant i dels trets humans i tal i la defensora de la guàrdia civil amb el cuerpo que només faltaria amb tot lo que fan i lo democràtics que són perquè Espanya i l'absolució naturalment dels guàrdies civils però les dubtes diu un dels tres guàrdies civils que pensa que a la millor no estem fent tot lo que deuríem fer i jo no sé si en realitat tu el vas empènyer o no perquè ell caigués o sigui amb la guàrdia civil bueno també o sigui imagina't tu si això no és una altra pel·lícula i després tenim una altra que és l'Anna Castillo que és la filla és la de l'Olivo la nena de l'Olivo bueno que s'ha fet i altres és una actriu joveneta em sembla que hem començat a TV3 amb el programa infantil però jo la recordava de l'Olivo i home té intervencions interessants a Oro per exemple amb el paper també molt bo sí sí sí després no sé què en casa d'una madre te recordes aquella vuelta a a la casa d'una madre sí ara mateix el títol exacte o l'habitación de casa de la madre o algo així bueno clar no recordo en fi ella és la la filla Viaje al cuarto d'una madre Viaje al cuarto d'una madre molt bé gràcies sí aquesta va tindre un cert pronunciament l'any passat així Viaje al cuarto d'una madre doncs ella ella és la la filla de Luis Tosar i Luis Tosar és un home segons ens enterem amb els datos que ens donen dintre de la pel·lícula que és un defraudador d'Hisenda que surt s'escapa de la justícia espanyola i se'n va cap a Camerún i allà munta com una espècie d'ONG per la defensa de l'aniquilació de d'elefants per per per per obtindre el tràfic que hi ha encara d'Igorri bueno la nena arriba allà exactament ella no no suporta el seu pare no li interessa per res àfrica ni conèixer aquella cultura ni res però arriba allà no sé si és que la mare també li dóna una patata això no queda clar però arriba allà llavors estan tot el rato picats fins a la fi que hi haurà un retrobament bueno és claríssimament una altra història una altra pel·lícula ara que el paper impecable que fa tot el rato el Lluís Tossard i fins i tot un moment en què surt no res cinc minuts la Nora Navas que fa d'infermera també que està ajutant molt bon intriu també també el seu moment la pel·lícula es que ho té tot per ser una gran pel·lícula però ja et dic jo crec que l'excés de guió l'excés de guió li fa mal des del meu punt de vista ara és una pel·lícula que efectivament la recomano perquè em sembla que és una pel·lícula interessant de veure i està molt ben feta també i a més a més compte amb moments extraordinàriament colpidors o sigui l'odissea d'aquell pobre nen és un paradigma d'aquests milions perquè al final les donen dades i parlen amb els últims anys 75 milions de desplaçaments des dels refugiats vull dir que és terrible i d'ells la meitat són infants i això fa posar la pell de gallina per això dic el món és apocalíptic sí efectivament ho ha estat sempre tens raó l'Ignasi que les pel·lículas espanyoles últimament déu-n'hi-do i aquest Salvador Calvo doncs veurem hi ha molt de realitzador relativament nou però que evidentment acompanyat doncs de home de gent super consolidada com l'Almodó Bernou jo no sóc gens ni mica al Moduborià i haig d'admetre que Dolor i Glòria no jo tampoc però amb Dolor i Glòria m'he reconciliat amb ell sí i tracta uns temes sembla una obertura tracta uns temes que a mi moltes vegades no m'interessen sincerament però però bueno una pel·lícula està ben feta ben reflectida ho has de dir ho has de dir llàstima que em sembla que els Òscars paràsitos l'hi farà sí i en els Gòria per exemple Dolor i Glòria és una grandiosa pel·lícula si vols però home és que s'ho endu tot i els Gòries menors la de Mentre Duré la Guerra que trobo que és una altra pel·lícula d'una solidesa immensa no? doncs s'han portat els Gòries allò residuals residuals i menors no això tampoc és just jo odio els premis de veritat el que passa que fan parlar de cine fan parlar de cine i sobretot fan rodar la indústria i tot el que tu vulguis però esclar comences a analitzar qui premien i a qui no això és evident és a dir en l'art les coses són molt difícils de mesurar evidentment i es pot percebre que realment hi ha una solidesa una honestedat o una potència en l'obra feta però clar és que si premies tant amb un i amb un altre el deixes només amb les escurrialles doncs amb alguna cosa fresa però després també hi ha el 2019 hi ha O que arde que és una gran pel·lícula sí no l'he vista jo tampoc l'he vista us ho recomano però també està la pel·lícula del Paco Cabeza la d'Adiós que també és un producte sòlid potent deixem-nos que posem a la teva anem a a la teva molt bé a partir del 1917 que és una pel·lícula del Sant Mendes que això ja ho hem dit exactament un home bastant donat els plans seqüència per cert jo m'ha suscitat i al escriure sobre la pel·lícula m'ha suscitat una reflexió sobre bé una cosa tan cinemàtica tan pròpia del cinema com és la càmera en moviment jo m'atreviria a dir i a risc que algú se'm mengi però és a dir és evident que el muntatge és una eina extraordinària del cinema i és el que doncs dona segurament vida i dona trempera diguem-ne a tots els materials que valen la pena però si hi ha alguna cosa extraordinàriament cinematogràfica és justament la càmera contínua la càmera en moviment això és el cinema això és el que i evidentment Mendes en 1917 el que està fent és això encara que sigui fals perquè ens falseja dues coses ens fa ens barreja com un temps real i un temps cinematogràfic que no és veritat que coincideixin però ell ens ho fa perquè de fet passen 24 hores però en canvi en dues hores és com si passin 24 i a més a més tot és continu amb la qual cosa clar aquí hi ha alguna cosa que no acabes sí sembla que s'hagin anat a esmorzar una estona és a dir és una gran trampa evidentment és una pel·lícula que és una gran trampa però tens raó és una enorme trampa tens raó de que la idea de la càmera movent-se i és la idea de l'observador clar és l'observador clar la càmera és l'úl i l'úl és el cinema exact el cinema és l'úl però és la pretensió eterna d'estar dintre d'un lloc que tu ni et vegin i tu no existeixes però la història sí a veure una de les coses que quan estudiava art sempre es parlava que el cinema probablement és l'eina que més és capaç de reflectir l'art en tota la seva potència a nivell per exemple de visitar l'interior d'una església o d'un edifici o una estàtua perquè evidentment una estàtua no tens prou a veure-la frontalment necessites donar la volta veure tota la volta clar el cinema et permet això et permet això esclar que és limitat perquè sempre és en funció del punt de vista on col·loques la càmera però en tot cas jo m'atreviria a dir que la càmera el moviment és una de les coses més cinemàtiques que podem imaginar i és una de les possibilitats del llenguatge cinematogràfic més potent m'atreviria a dir aleshores dit això evidentment hi ha diversos aspectes a considerar les pel·lícules que pretenen ser un pla seqüència sencer algunes d'elles ho són de fet perquè jo ara estic pensant en Mike Figgis Time Code que és una pel·lícula són quatre pantalles que construeixen al final en una és temps real i temps cinematogràfic real un exercici absolutament impressionant que no entenc com no s'ha valorat no s'ha valorat prou és una pel·lícula extraordinària imponent però que clar que també exigeix un esforç per part de l'espectador particular i del 2000 vull dir que és una pel·lícula que ja té el seu recorregut lamentablement per nosaltres ja té un seu recorregut sí tenim que estar aquí el 2020 dient-ho quina pena però bé en tot cas el primer que ens ve és el pla com a element de moviment inicial el pla seqüència no hi ha dubte que és el que tots podem entendre primerament que és el fet de la càmera rodant una escena la càmera es mou els actors es mouen efectivament la càmera va movent-se en funció doncs de la dramatúrgia i en conseqüència la càmera aconsegueix absorbir-nos perquè em omple la seqüència moltes vegades i quan està ben fet és això no en som ni conscients de l'exercici que està fent la càmera en relació als actors i ara per parlar d'algú relativament proper a les terres catalanes terres catalanes de països catalans parlo d'en Berlanga que tot i que era castellano parlant evidentment era un dels mestres dels pla seqüència és a dir l'escopeta nacional per exemple bueno hi ha hi ha moments la pel·lícula pot anar de cunyeta o no va de cunyeta evidentment i a més és vitriòlica en tots els sentits però si hi ha alguna cosa impressionant en aquella pel·lícula cito aquesta com podríem citar altres perquè de fet en Berlanga era un enamorat del pla seqüència hi ha exercicis de moviment dins de la casa amb el desplegament dels actors que són absolutament magistrals és llenguatge cinematogràfic 100% amb pura essència i ara penso també en Robert Allman Ghost for Park que per exemple és una pel·lícula bueno en fi senzillament són pel·lícules per caure però abans quan comentaves el de la figura d'una escultura per exemple m'ha vingut a la memòria l'arca russa aquí volia arribar aquí volia arribar més tard perquè t'avances diguem-ne perquè no perquè és que amb l'arca russa que jo l'he vist diverses vegades perquè la tinc la sensació que tinc és aquesta que has dit tu o sigui allà poden sortir 2.000 persones amb 90 minuts però tu no et dones compte que allò és un pla secuència l'arca russa és senzillament és hipnòtica una immensa obra mestre sí és impressionant és una immensa obra mestre és una de les grans pel·lícules m'atrevaria a dir del segle del segle XX clar perquè em sembla que ja és de finals per altra banda però és una de les enormes nosaltres que ja portem uns anys amb l'ofici el pla secuència igual que tu he citat a Berlanga jo pensant en què vindries i parlaríem d'això he estat pensant escolta Teo Angelopoulos té plano secuència de 10 o 12 minuts impressionants la mirada d'Ulisses per exemple i Miklos Jankso sí home home Miklos Jankso ja era el paradigma el cor del tirar per exemple el cor del tirar és un exercici absolutament no no no evidentment home però Jankso és dels grans és dels enormes els desesperados però que també el tenim el tenen molt oblidat està completament oblidat i els desesperados mateix i a més Jankso s'atrevia a filmar amb escop amb pantalla no sé si rodava amb 70 mil·límetres o amb 35 enamòrfic però sigui com sigui la pantalla era widescreen widescreen i fent uns moviments i uns desplegaments que són hi ha actors que entren hi ha actors que surten sí sí i allà tot té un sentit tremendo tremendo un dels sí senyor completament trec el barret perquè realment és és un dels grans parlava de les seqüències magnífics el de Patch of Evil no? o sigui el de set de mal com arrenca que a mi m'agradaria esbatar Robert Alman de nou amb una pel·lícula que és a dir el Juego de Hollywood que al principi de la pel·lícula és un no sé si és un actor o un director però que està buscant algú que l'ha de contractar o que ell vol que el contracti o alguna cosa així i la pel·lícula comença amb un pla seqüència i arriba un moment que entra dins del despatx del productor i li diu se'n recorda vostè se'n recorda vostè de set de mal no? d'Orson Welles aquell trabling tan immens que bo i el trabling aquell pla seqüència tan immens i el pla seqüència perquè la pel·lícula arrenca amb aquesta escena el pla seqüència que està fent Robert Alman és més bèstia encara és més bèstia que el de set de mal però reconeix implícitament reconeix implícitament un homenatge al mestre un homenatge però ell l'està superant perquè de fet l'utilitza per fer l'homenatge el pla seqüència de rang del juego de Hollywood és immens és tremendo és una cosa fora de sèrie que en aquest sentit hi ha una anècdota molt bona perquè a l'Orson Welles li pregunten escolti com s'ho va fer per fer aquest pla seqüència de rang de set de mal és una cosa extraordinària i l'Orson Welles es queda mirant al periodista i li diu ah no això no té cap mèrit hi ha uns senyors a Hollywood que l'únic que fan és pensar en això amb com s'han de fer els pla seqüències és la seva feina esclar podríem citar la soga perquè també m'agradaria citar-la després perquè la soga evidentment som set o vuit pla seqüència la soga és una altra pel·lícula de cinèfil que el públic en general a més a més aquí va tindre una estrena molt atormentada també al seu moment no me'n recordo bé per el tema polític després dels anys 80 Hicot va rescatar perquè havien quedat durant 20 anys havien quedat oblidades vèrtigo però què li passou a Harry la ventana indiscreta que també és una altra que la ventana indiscreta també té parlant de moviments de càmera la càmera subjectiva la càmera subjectiva que és l'altre apartat en el qual evidentment podem recordar la famosa pel·lícula de la mujer en el lago la dama del lago de Robert Montgomery la dama de Lady in the Lake de Robert Montgomery que és increïble perquè aquí també es barreja un altre element clar no tenim gaire temps per desenvolupar que és la qüestió de la pressió del món digital perquè el món digital evidentment ha afavorit molt justament el moviment truculent de la càmera no hi ha dubte que Mendes en 1917 evidentment està utilitzant l'última càmera digital de reflex ultra llogera que els hi permetia està agafant la càmera penjar-la en un dron sense que es noti perquè hi ha un moment que el dron hi ha un dron que evidentment firma quan el soldat cau per la caiguda d'aigua la caiguda d'aigua aquelles dades però o sigui en realitat el món digital està accelerat aquest procés jo diria que la càmera es mou moltíssim actualment i és perquè clar es pot fer trampa el gran mèrit del 1917 és que evidentment no és un únic pla seqüència ni borratxos però el muntador l'empalme com empalmar un pla amb l'altre sense que es noti i que sembli que és continu evidentment això només es permet amb un gran muntador però evidentment amb una tecnologia digital que en un altre moment hauria estat absolutament impossible jo ho dic perquè Lady in the Lake la dama del lago evidentment és una pel·lícula que té un mèrit enorme perquè clar és càmera subjectiva i que pràcticament són plan seqüència perquè és el personatge la càmera són els ulls del personatge és Marlowe el famós personatge de Raymond Shadler que va parlant i va actuant i de vegades es veu ell reflectit en els miralls quan es mira en un mirall ell apareix hi ha un seguit d'habilitats molt importants però evidentment les forces enormes pensem en les càmeres de l'època de l'any 47 que eren passades i que clar aconseguir fer aquesta pel·lícula en el seu moment és absolutament un prodigi aquest tipus de cine aquest tipus de pel·lícula sí que és d'aquelles que dèiem que fan avançar el cinema absolutament perquè arriscan Robert Montgomery en aquest moment obre un camí que després el segueixen amb més o menys fortuna però el segueixen molts absolutament i això fins a saltar ja en el món digital que també es pretén omplir la seqüència que evidentment tampoc ho és però aquell disbarat que es va veure a Sitges del rus aquest l'Illia Nashuller que és com un deixeble del timur Beckman Ben Dove que també és un altre sonat el de Guardianes de la Noche i pel·lícules d'aquestes de terror i de parides d'aquestes també és el director de la nova pel·lícula de Ben Hart que també té deixar la córrer a nivell visual no em referia a Hardcore Henry que és una pel·lícula rodada amb Stanmans o sigui gent especialitzada en fer salts i en fer disparat i amb GoPros és una pel·lícula rodada amb GoPros suposo que amb algun tipus d'estabilitzadors perquè en l'època que està rodada no hi havia els estabilitzadors que les GoPros tenen ara però realment que des del punt de vista visual la pel·lícula argumentalment és un disbarat és un càibor un home que és un càibor l'han matat però ressuscita és com Robocop és agafar una mica el tema de Robocop i intenta venjar-se dels que el van matar ara escolta una cosa tu amb l'experiència que tens i la quantitat de escena que has vist no creus que últimament i estic parlant per exemple alumnes de l'SCAG o de la Pompeu amb les seves primeres pel·lícules concretament per exemple La filla d'algú n'hi ha altres no fan un abús d'aquesta càmera clatell i tira i tira i tira s'ha de saber fer bé és que Mendes Mendes ho fa bé clar de Mendes a veure aquestos també n'aprendran sí de Mendes a mi m'agradaria esmentar la seqüència inicial del com es deia espectrum o espectre del de James Bond la seqüència inicial que evidentment també hi ha cosa digital de vermells no és absolutament palpable però és des del punt de vista de rang de pel·lícula et clava directament a la cadira aquestes és una cosa aquestes pel·lícules per ells han de ser un exercici tècnic fabulós absolutament clar el que tu esmentes no et falta raó perquè jo crec que és una mica el problema d'alguns cineastes que confonen la tècnica com l'objectiu de la pel·lícula és a dir que no tenen res a dir pràcticament l'argument abans parlàvem d'en Bayona i ara ens afossellaran a tots dos però parlàvem d'en Bayona que clar Bayona fa unes pel·lícules que de posada o sigui la factura de les seves pel·lícules ningú jo crec que té nassos ni d'objectar-ho vaja vull dir són pel·lícules impecables però clar la pregunta és avancem amb les seves pel·lícules argumentalment parlant a nivell de continguts o és una repetició d'esquemes que ja hem vist 300.000 vegades en altres pel·lícules aquest és el tema i aleshores esclar quan resulta que l'aspecte tècnic passa per sobre del de continguts saps què passa és que passa que els directors aquest tipus de directors els embriaga el tecnicisme és una il·lusió és una joguina constant és una joguina constant i nova el més difícil tot aviat el cas d'en Bayona no crec que sigui això exactament perquè és un home que té una experiència indiscutible però és com si es conformés amb un tipus de continguts estàndard no les podran ser més o menys interessants jo crec que ja ell està en una dinàmica de dir bueno em situo en number one de popularitat mundial sí, sí no indiscutiblement anar a buscar una acceptació com Spielberg amb el seu dia exact sí, efectivament per clar per exemple Spielberg sí que trenca i és un home que en determinats moments fa impacte no diria que evidentment totes les seves pel·lícules però és un home que impacta bueno haurem d'anar acabant clar ens hem quedat sense fer una reflexió sobre les pel·lícules que són autèntics quan seqüència i les que no són jo crec autèntics quan seqüència pocs l'arc russa que tu has esmentat que és una pel·lícula que literalment de sucorot em fascina és una pel·lícula fascina però la pregunta perquè passa per ser una pel·lícula autènticament de pla seqüència únic autèntic o sigui de one shot tota la pel·lícula de la baix és un pla seqüència jo tinc els meus dubtes sincerament perquè és que tu t'imagines o sigui aquesta pel·lícula comença a poc a poc i acaba amb una quantitat de gent amb els salons del final sí, sí 2.500 persones és impressionant tu imagina't que falla alguna cosa en aquest pla que hem de començar des del principi de nou jo no m'ho crec sincerament sincerament jo crec que hi ha alguna cosa que passa és que no té la digitalització que utilitzen Mendès per 1917 ni molt menys però jo crec que no és un one shot que diuen perquè estem amb la seqüència volia citar autòria 22 de julio aquesta tampoc delipob