Cinema sense condicions del 5/6/2018 — Polanski i “Basada en hechos reales”, guia de cartellera d’estiu, “Ladrones de tiempo” i Laia Colet: de Cuba a l’estació MIR

Panorama general

Episodi miscel·lani i molt complet: comença amb la crítica de “Basada en hechos reales” de Roman Polanski, segueix amb una guia de cartellera d’estiu amb recomanacions sòlides, un avanç d’estrena (“On Chesil Beach”) i un bloc dedicat al DOCS Barcelona amb el documental “Ladrones de tiempo”. La segona meitat és una entrevista en profunditat a Laia Colet (directora d’art) sobre el seu ofici i rodatges internacionals: Cuba (Yuli), el set de l’estació MIR per a “Sergio & Sergei” i el projecte distòpic “Paradise Hills”.

Crítica destacada: “Basada en hechos reales” (Roman Polanski)

“La salsa no li qualla.”

Punts clau

Tema i to: thriller psicològic d’aires clàssics, amb duel entre dues protagonistes.
Guió: coescrit per Polanski i Olivier Assayas a partir de la novel·la de Delphine de Vigan.
Recepció: crítica dividida; es retreu confusió, erratisme i un clímax poc reeixit.

Virtuts

Posada en escena i fotografia molt polides; muntatge solvent.
Música d’Alexandre Desplat que ajuda a sostenir la tensió.

Mancances

Guió condensat en excés d’una novel·la complexa; subtileses que el cinema no acaba de traduir.
Duel interpretatiu que no ateny la intensitat esperada.
Com a referents, alguns hi veuen ecos de “Repulsión” i “El quimérico inquilino”, però el resultat decep.

Guia de cartellera (quadern d’estiu)

Recomanacions amb una sola sessió o poca disponibilitat

“Borg/McEnroe” — molt bona, parla d’èxit/fracàs, atrau fins i tot fora del tennis.
“Camarón: Flamenco y revolución” — documental cim.
“Cares i llocs (Visages, Villages)” d’Agnès Varda i JR — molt recomanable.
“Dede” (Geòrgia) — tragicomèdia rural, cinema ètnic honest i ben fet.
“Disobedience” (Sebastián Lelio) — internacional, amb Rachel Weisz i Rachel McAdams.
“En tiempos de luz menguante” — mirada des de dins a la RDA, amb Bruno Ganz.
“La forma de l’aigua” — Òscar a millor pel·lícula; encara en cartell.
“Lean on Pete” — retrat de l’Amèrica profunda; Steve Buscemi, Chloë Sevigny i un cavall memorable.
“Maria by Callas” — arxiu monumental condensat en 100 minuts imprescindibles.
“Muchos hijos, un mono y un castillo” (Gustavo Salmerón) — divertidíssima.
“Rebelde entre el centeno” — biopic d’S. D. Salinger i el naixement d’un clàssic.
“Tres anuncios en las afueras” — provocadora i altament recomanable.
“Un sol interior” (Claire Denis) — interessant, amb Juliette Binoche; recepció desigual segons gènere.
“Una mujer fantástica” (Sebastián Lelio) — Òscar a millor pel·lícula internacional; radiografia del Xile contemporani.

Apunt

“Lucky” — homenatge a Harry Dean Stanton; debat entre expectatives i guió; presència de David Lynch en un paper.

Avanç d’estrena: “On Chesil Beach”

Basada en la novel·la curta d’Ian McEwan (guió del mateix autor).
Fidelitat elevada al text, amb un retoc final més edulcorat.
Saoirse Ronan brilla; Emily Watson en suport de luxe.
Fotografia i localitzacions: extraordinàries.
Òpera prima de Dominic Cooke: s’hi veu fusta de director.

DOCS Barcelona: “Ladrones de tiempo” (Cosima Dannoritzer)

Idees principals

Crítica a la cultura do it yourself quan trasllada tasques de l’empresa al consumidor (Ikea, auto-check-in, kioscos de comanda, compra online).
El temps com a recurs més preuat i camp de negoci.
Concepte de cost d’oportunitat: el que fas impedeix fer una altra cosa.

Exemples i impacte

Casos de substitució de personal per màquines i outsourcing al client.
El fenomen japonès del karoshi (mort per excés de feina).
Debat posterior amb discrepàncies: el valor del film és la reflexió que obre.

Entrevista a Laia Colet (directora d’art)

Trajectòria en breu

De col·laboracions amb Ken Loach, Almodóvar i Marc Recha, a títols com “El perfum”, “Che: El argentino”, “El olivo”, “Presentimientos” i “Sergio & Sergei”.
Premi Gaudí per la direcció artística d’“Eva”.

Yuli (Icíar Bollaín): biopic de Carlos Acosta

Projecte BBC amb Paul Laverty (guió).
De barri humil de l’Havana a primer ballarí del Royal Ballet; primer Romeo negre.
Rodatge principalment a Cuba, amb setmanes a Madrid i Londres.

Treballar a Cuba: reptes logístics i creatius

Sense Internet i telèfon car: canvia el flux de comunicació; et torna propietari del teu temps.
Transport fràgil (cotxes dels 50–60), aturades imprevistes.
Escassetat de materials (fusta, pintura, ferro): cal enginy i intercanvis; aconseguir fusta per a la tarima va costar 2,5 mesos.
Anècdota: decidir un camió groc i descobrir que “a l’illa no hi havia groc”.
Equip local competent i espavilat: tot s’aconsegueix, però més lent i de manera artesanal.

Censura, permisos i context

L’Estat controla permisos i hi ha lectura de guió; “Yuli” és no denunciant, però situa el context dur dels 90 (crisi soviètica, balseros).
Carlos Acosta és molt estimat i mai ha renunciat a Cuba; avui impulsa escola i companyia.

Canvis recents a Cuba

Iniciatives privades tímides i controlades; auge del turisme (almendrones “impoluts”).
Obertura amb EUA: més teòrica que real.

“Sergio & Sergei”: l’estació MIR al plató

Exterior i interiors cubans rodats a Cuba; l’estació MIR es construeix a Barcelona.
Documentació: la MIR real era estreta, atapeïda i “cutre” (fòrmiques, moquetes tacades), res a veure amb la ciència-ficció pulcra.
Solució per a la ingravidesa: actors penjats amb arnesos.
Recerca d’aparellatge soviètic: viatge a Polònia a una empresa de desmilitarització; selecció amb gomets i enviament de palets plens de material.

“Paradise Hills” (Alice Waddington)

Òpera prima produïda per Nostromo; guió de Nacho Vigalondo i Brian DeLeeuw.
Repartiment: Milla Jovovich, Emma Roberts...
Distopia d’estètica molt agosarada: fotografia, vestuari i art inventen un món.

Ofici i mirada

Diferències de sistema: als EUA predomina el productor; a Europa, més veu de director (excepcions: Soderbergh com a productor-director).
Referents: Dante Ferretti, Ezio Frigerio, equips italians i clàssics.
Filosofia: la direcció d’art ha de ser adaptable; si el teu “segell” s’imposa sempre, falla la pel·lícula.

“T’has d’adaptar a la pel·lícula; ha de ser funcional.”

Frases destacades

“És una pel·lícula de Polanski... però la salsa no li qualla.”
“A Cuba tornes a ser propietari del teu temps.”
“La MIR real era l’antítesi de 2001.”