Cinema sense condicions del 26/9/2023 — Polanski i “La Venus de les pells”; Maïwenn i “Jeanne du Barry”; The Architect: poder, consentiment i distopia d’habitatge

Introducció

• Programa dedicat principalment a “La Venus de les pells” de Roman Polanski, amb derivades sobre la seva trajectòria i controvèrsies, una ullada a l’estrena “Jeanne du Barry” (Maïwenn) i la miniserie “The Architect”.
• Defensa de la versió original subtitulada i crítica al doblatge quan es perd el treball vocal dels actors.

Tema central — “La Venus de les pells” (Roman Polanski)

Context i dispositiu metateatral

• Adaptació de l’obra teatral de David Ives, que al seu torn dialoga amb la novel·la de Leopold von Sacher-Masoch.
• Estructura de mise en abyme: tot passa en un teatre, durant un càsting-assaig on la realitat es confon amb la ficció.
• Obertura hipnòtica amb tempesta i entrada al teatre parisenc; ús d’espai únic i ritme sostingut que Polanski orquestra amb mestria.

Interpretacions i dinàmiques de poder

• Dúo interpretatiu poderós: Emmanuelle Seigner (Vanda) i Mathieu Amalric (Thomas), amb jocs de registre i domini de la veu.
• Alternança d’escenes assajades i interludis on es debat el que s’ha fet, elevant la tensió i invertint rols (dominació/submissió).
• El Thomas s’identifica progressivament amb Severin (de la novel·la), desvetllant un interès íntim en el dolor, la humiliació i el control.
• Vanda adquireix una aura quasi mefistofèlica: “esperit” que sap més del que hauria de saber, manipula llums, atrezzo i el propi relat.

Lectures crítiques i consentiment

• Polanski explora els seus temes recurrents: culpabilitat, domini, paranoia i ambigüitat moral.
• Debat sobre si la lectura final és feminista (empoderament de Vanda) o si la novel·la originària conté un substrat masclista; la pel·lícula manté la ambivalència i convida l’espectador a construir el seu sentit.
• Diferència crucial: aquí hi ha “joc consentit” (contractualitzat en la ficció), a diferència de casos de la vida real.
• Reflexió sobre dolor/plaer i la psicologia del BDSM; el film evita judicis simples i abraça la complexitat.

Posada en escena i referències

• Direcció invisible però precisa: pla/contrapla, moviments de càmera subtils, timing impecable i ús expressiu de la llum per transformar l’espai.
• Autocites i ecos de filmografia Polanski: “Tess”, “El ball dels vampirs”, “Cul-de-sac”, “La llavor del diable”, “La novena porta”.
• Detalls icònics (la “bossa infinita” a l’estil Mary Poppins) i inversions de rols (vestuari, maquillatge, sabates de taló) que materialitzen el canvi de poder i identitat.

Tancament i on veure-la

“I el Totpoderós el va ferir i el va lliurar a mans d’una dona.”

• Tancament amb cita bíblica (Llibre de Judit, 13:15) que reforça el gir de poder femení i la dimensió mítica/ritual (danses bacants).
• Disponible a Filmin; recomanable en versió original en francès amb subtítols.

Polanski: trajectòria, formació i controvèrsia

Trajectòria i influències

• Nascut a París (1933), format a l’Escola de Cinema de Łódź; primer gran impacte amb “El ganivet a l’aigua”.
• Admiració personal d’un dels locutors, amb anècdota d’una trobada als 80 i contacte professional.

Separar l’obra de l’autor

• Debat obert sobre el cas judicial de 1977 i la dificultat de “separar l’obra de l’autor”, amb paral·lels (Woody Allen, Picasso).
• Es defensa mirar les obres amb esperit crític sense negar-ne el valor artístic, tot reconeixent la complexitat moral.

Altres estrenes — “Jeanne du Barry” (Maïwenn)

• Biopic cortesà sobre la favorita de Lluís XV, amb Johnny Depp; producció franco-belga-britànica amb finançament saudita (Red Sea Film Foundation).
• Virtuts: recreació d’època, vestuari i escenaris (Versalles) de gran nivell; posada en escena sòlida.
• Límits: convencional en el to; elecció d’edats i repartiment debatuda.
• Maïwenn, figura a seguir pel pols de direcció i ambició.

Sèrie destacada — “The Architect” (Noruega, 2023)

Distopia d’habitatge i capitalisme

• Miniserie de 4 episodis breus (18–20’), definible com a distopia propera: Oslo afronta la crisi d’habitatge i s’improvisa un pàrquing com a macrohabitatge compartimentat per cortines.
• Temes: precarietat, deshumanització urbana, violència latent del mercat, erosió de la solidaritat i la traïció per supervivència.
• Guió concís i efectiu: ritme sense “empassar-se” l’espectador, narrativa global compacta en 76 minuts totals.

Avanç del proper episodi

• Proposta per a la setmana vinent: “Rashōmon” (1950, Akira Kurosawa), clàssic fundacional sobre la veritat múltiple i la subjectivitat del relat.

Idees clau

• Interpretació en V.O. com a part essencial del sentit i la qualitat d’un film.
• “La Venus de les pells” condensa els grans motius de Polanski: culpa, poder, identitat i joc teatral.
• “Jeanne du Barry” brilla en producció; “The Architect” impacta per la seva diagnosi social incòmoda i urgent.