Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 4/2/2014 — Polanski, La plaga i Eastwood: debats i estrenes
Inici amb un clip en francès que evoca el to i el tema de la pel·lícula de Polanski (adaptació teatral amb dominació i joc de rols).
Presentació del programa: estrenes, polèmiques i anunci del bloc final dedicat a Clint Eastwood i la seva Invictus.
La Cocó defensa la pel·lícula com a peça central recent de Polanski: múltiples capes (dominació, relació director‑actriu, metateatre), reivindicació d’Emmanuelle Seigner i ús del ‘huis clos’. Joan discrepa (la troba menor) i invoca Pirandello com a referència superior per al joc entre vida i representació.
Debat sobre la necessitat de tractar el sexe sense tabús al cinema. Valoració mixta de Nymphomaniac: primer volum sostingut, segon més feble. Discussió sobre la lectura de capes i l’interès temàtic vs. efectisme.
Elogi a La plaga com a obra delicada i sensible; nova lectura crítica que la vincula formalment al western (paisatge, soledat, relacions). Notes sobre reestrenes i trobades amb l’equip.
Crònica de la gala: gran ritme, guió intel·ligent (Àngel Llàcer) i recepció unànimement positiva. Context de protesta del sector de TV3 i solució d’emissió amb televisions locals. Coincidència televisiva amb el debat Mas‑Felipe González d’Evole.
Entusiasme per Her, nominacions destacades i el pes interpretatiu de la veu de Scarlett Johansson. Reivindicació de veure-la en versió original per apreciar el treball vocal.
Anunci d’una col·laboradora a la Berlinale (Tiziana Pulejo) i del seguiment del festival en directe. Avanç de l’homenatge a Ken Loach i el debat sobre Tierra y Libertad.
Comèdia d’aires lleugers, amb bona factura visual però poc focus i poca profunditat; humor que funciona esporàdicament. Context de la trajectòria de Salvatores després de Mediterraneo.
Documental adrenalític que retrata la dissidència artística i política de Pussy Riot: actuació a la catedral de Moscou, judici, empresonament i amnistia. Denúncia de la connivència Església‑Estat i retrat humà de les tres protagonistes i les seves famílies.
Autoretrat en clau còmica sobre identitat i relació maternofilial; gran actuació de Guillaume Gallienne. Debat sobre la naturalesa i fiabilitat dels premis de la indústria (César) i el valor de la comèdia per abordar temes socials.
Crítica a la tria de La gran familia española com a candidata a l’Oscar davant d’altres films (Estocolmo). Repàs desigual a la filmografia de Daniel Sánchez Arévalo.
Anàlisi d’Invictus: film sòlid, excel·lent muntatge i interpretacions (Freeman, Damon), amb eix en el lideratge transformador de Mandela. Debat més ampli sobre Eastwood: regularitat i humanisme vs. classicisme i concessions al gran públic; comparacions amb Sergio Leone.
Record emocionat d’un actor excepcional: Capote, Mission: Impossible III, The Savages i Punch‑Drunk Love. Comentari sobre el seu llegat, complexitat personal i impacte de la pèrdua.
Reflexió final: obra extensa i consistent, tot i alts i baixos; debat sobre el grau de risc artístic, la cerca del favor del públic i la claredat narrativa d’Invictus (per alguns, “pel·lícula blanca”).
Avanç del proper especial Berlinale amb connexió en directe i revisió de Tierra y Libertad (Ken Loach). Recomanació de veure La Venus de les Pells i recuperar La plaga. Agraïments i comiat.
Introducció ràpida
- Programa centrat en estrenes i debats cinèfils, amb focus final en Clint Eastwood com a director i la seva pel·lícula Invictus.
Debat 1: La Venus de les Pells (Roman Polanski)
Punts clau
- La Cocó defensa que no és “una obra menor”, sinó una de les millors de l’última etapa de Polanski.
- Lectures múltiples: poder i dominació, relació director-actriu, i metateatre/metacinema.
- Emmanuelle Seigner brilla: trencament del tòpic de “mala actriu” a França. Paper amb doble registre: aparença vulgar vs. sofisticació i sensibilitat a escena.
- Referents: adaptació de David Ives a partir de Sacher-Masoch (origen de “masoquisme”); gust de Polanski pel “huis clos” (espai únic) ben resolt en ritme i posta en escena.
“És una pel·lícula amb diverses capes. Si no veus això, no veus l’obra.”
Discrepància crítica
- Joan la percep com a peça sòlida però menor; el paral·lel amb Pirandello (Seis personajes…) li sembla més poderós.
- Divergència sobre l’interès de llegir-la com a reflex de la vida de Polanski i Seigner.
Erotisme al cinema i Nymphomaniac
- Debat sobre límits i censura: defensa de tractar el sexe obertament (reconeixement a Lars von Trier).
- Valoració desigual de Nymphomaniac: volum 1 funcional; volum 2 més feble; com a conjunt, irregular.
Crítica: La plaga (Neus Ballús) i lectura “western”
- Elogi com a “joia” sensible; creix amb el temps.
- Lectura formal i temàtica que evoca el western: paisatge de Gallecs, soledat, relacions humanes i posta en escena.
- Èxit als Premis Gaudí; reestrenes i col·loquis amb l’equip.
Gala dels Gaudí i context mediàtic
- Gala reeixida, guió fi i crític (Àngel Llàcer): ritme i participació del públic.
- Soroll de fons: protesta del personal d’audiovisual de TV3; emissió resolta amb xarxes locals.
- Coincidència televisiva amb el debat Mas–Felipe González d’Evole.
Avanç: Her (Spike Jonze) i el valor de la VOSC
- Entusiasme per Her: nominacions a millor pel·lícula, guió i direcció.
- La veu de Scarlett Johansson és “extraordinària”: recomanació de veure-la en versió original per apreciar la interpretació vocal.
Estrenes i crítiques de la setmana
Happy Family (Gabriele Salvatores)
- Comèdia d’aires irònics però irregular i poc profunda; bon nivell de fotografia, humor amb encerts comptats.
Pussy Riot: A Punk Prayer (doc.)
- Documental trepidant (premi a Sundance) sobre art, política i llibertat d’expressió a Rússia.
- Retrat íntim de Masha, Katia i Nàdia, famílies i entorn; denúncia de la simbiosi Església–Estat.
- Context: actuació a la catedral del Crist Salvador, empresonament, amnistia prèvia a Sochi.
Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! (Guillaume Gallienne)
- Autoretrat en clau de comèdia sobre identitat i família; gran treball actoral de Gallienne.
- Debat sobre la validesa dels premis (10 nominacions als César) i sobre comèdia com a via d’accés a temes socials.
Polèmica: selecció espanyola a l’Oscar
- Crítica a la tria de La gran familia española davant d’opcions com Estocolmo; repàs a la filmografia de Daniel Sánchez Arévalo.
Avanç Berlín i corresponsalia
- Cobertura en directe amb Tiziana Pulejo (Vanity Fair i GQ Itàlia). Homenatge a Ken Loach i revisió de Tierra y Libertad al proper programa.
Monogràfic: Clint Eastwood director i Invictus
Valoració d’Invictus
- Pel·lícula formalment sòlida, molt ben muntada i interpretada (Morgan Freeman i Matt Damon).
- Eix temàtic: lideratge de Mandela i capacitat de cohesionar i transformar un país a través del rugbi.
Debat sobre Eastwood
- Joan: trajecte de qualitat consistent des de Unforgiven; humanisme en temes (Mystic River, Million Dollar Baby, Changeling, Gran Torino, Invictus).
- Francesc: cinema clàssic i eficaç però amb “concessions” al gran públic; menor risc formal comparat amb autors com Sergio Leone.
“És una pel·lícula blanca, pràcticament Disney; no hi ha conflicte.”
Obituari: Philip Seymour Hoffman
- Comiat sentit a un actor majúscul: records de Capote, Mission: Impossible III, The Savages i Punch-Drunk Love.
- Apunts sobre la seva intensitat interpretativa, carrera, i impacte de la seva pèrdua.
Tancament i proper programa
- Proper espai: especial Berlinale, connexió en directe, i debat de Tierra y Libertad (Ken Loach).
- Recomanacions finals: seguir veient La Venus de les Pells i recuperar La plaga.