Premis Gaudí i Goya, estrenes (Green Book i Vice) i l’ofici de projeccionista a l’era digital

Cinema sense condicions El ritmo de los árboles Bona nit, com tots els dimarts, aquí estem al grup que voleu parlar amb vosaltres sobre cinema, a tots els que us agrada com ens agrada a nosaltres, de cinema sense condicions. Com sempre, els companys, Joan Cerdà, bona nit. Hola, bona nit. Pepa Armengol. Hola, bona nit. Darrere de... De els cristals. De els cristals que no separen. De glaç, de glaç. Al pol d'Igler. Cristals d'alegres ventanals. I el nostre convidat d'avui, que estem molt joiosos que estigui aquí, el Santi Robert. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Com sempre, farem una primera part de les novetats, novetats de premis, els premis Gaudí, els premis Goya, de pel·lícules que hagin vist. I després dedicarem la segona part a aquest nostre convidat, que és molt, molt interessant, us ho dic de debò, que és un personatge que us sorprendrà. A nosaltres només ens ha sorprès. Ell és de Cardedeu, ha sigut durant 16 anys projeccionista del cine de Cardedeu, i ell és advocat, és professor de l'Autònoma, escriu llibres sobre cuina, com podeu veure, fa una pila de coses sorprenentment diferents. Doncs aquí el tenim. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bé, era moment ja que tinguéssim un projeccionista, perquè tenim sempre molta gent relacionada amb la qüestió del cinema, i mai no havíem tingut un projeccionista. I ara, ara, no? I sense projeccionista no hi ha pel·lícula. Aquí està. Sí. Això mateix. En el futur, no sé. Bé, Netflix ja, no sé. Pep. Pol. El tinc en casa, eh? Sí, clar. Això és una variant que ens ha portat aquest tipus de novetats tecnològiques, que són el que són, i per tant, podem pensar com ha esdevingut el procés fins aquí, que això sí que té interès, com ha esdevingut fins aquí amb una vida personal, que és la del Santi, i en general, els que ho hem viscut des de l'altra banda, des de la vida. Exacte. Exacte. Clar. Que també, també, hem notat uns canvis que són tecnològics i segurament humans. Sí, sí. Hem passat dels cacaus a les crispetes. Ah, sí. Bé, molt bé. Doncs, a veure, la primera part, si us sembla, parlem, com que m'heu recordat que no vam desglosar del tot els Premis Gaudí, doncs parlem dels Premis Gaudí i dels Premis Goy. I els Premis Gaudí, Joan Cerdà, si tu els tens aquí davant, si ens els comentes i els comentem tots plegats. Bé, doncs els Premis Gaudí es van donar en una gala que, bé, dintre del que han sigut les gales dels Premis Gaudí no va estar malament del tot, vull dir que es va poder aguantar força bé. I jo destacaria, doncs, que la pel·lícula que va recollir més Premis va ser Entre dos Agües, d'Isaac i la Cuesta. Només un incís, que els Premis Goya només va tenir dues nominacions. I per primera vegada, en 20 anys, li queien dues nominacions, que ja se sabia que no li anaven a donar, perquè ni millor direcció ni millor pel·lícula seria per ell, no? En canvi, aquí al Premi Gaudí tenia 9 nominacions i per mi haguessin hagut de ser 9 premis. Sobretot, el millor guió va ser un atracament, però a mà armada, perquè donar-li el millor guió a Viaje al quarto d'una madre, no ho sé, vull dir, és com donar-li un Òscar amb una redacció escolar, no? Vull dir que, en fi, al costat del guió d'Entre dos Agües, vull dir, la cosa és que no té... I l'altre que no va guanyar, doncs, va ser la millor direcció de producció, que aquí, bueno, vull dir, podem estar una mica... Esclar, vull dir, la producció era de baix pressupost en el cas d'Entre dos Agües, i aleshores, vull dir, en aquests Premis i en els Goya també es va veure, sempre hi ha una part que va a la indústria, que en aquest cas van ser els quatre premis que va recollir el fotògraf de Mauthausen, que és una pel·lícula realment fallida, que no... Bé, de fotografia està bé... Però no està, no cobria les expectatives que oferia la vida del Francesc Boix, que va estar molt ben recollida en dos o tres documentals que s'havien fet sobre ell, molt superiors a la pel·lícula en ficció, no? És veritat. I aleshores, bé, per l'ambició... I perquè la interpretació també era relativament... Sí, la pel·lícula era ambiciosa i havia de tenir uns premis, perquè no oblidem que aquestes acadèmies, doncs, és un nens corporatiu, i aleshores, doncs, bueno, tothom busca els seus interessos i, evidentment, sempre... És aquesta barreja, clar. Sempre hi ha un repartiment entre el que és la indústria i el que és un cinema més independent. No ho sé, vull dir... Què més ressaltaries? Jo no ressaltaria res més, perquè em sembla que, ja dic, els premis a Entre dos Aguas em semblen perfectes. Perfectament. La millor pel·lícula va ser Les Distàncies. Les Distàncies aquestes... És la meva culpa, no he vist ni la de l'Issac i la Cuesta, ni la de Les Distàncies, que és aquesta història que van a celebrar un aniversari a Londres, no? A Berlín. A Berlín, va. Jo la trobava suggerent com a història, de trobar-se unes amistats, trobava que tenia gràcia la idea. Ara, clar, després ja no sé. No, bueno, vull dir, a mi no... O sigui, a mi personalment, Pachepa, em va agradar les distàncies, però sí que és veritat que quan va guanyar els Gaudí em vaig sorprendre de... Perquè jo aquest any, gairebé et diré que ni Gaudí ni Gaudí havia vist massa cosa en general. Pachepa, entre dos Aguas, jo la tinc pendent encara. Jo també, jo també, ja t'ho he dit. I pensava, aquesta justament l'he vist, però és representativa com a guanyadora? No ho sé. O sigui, a mi em va agradar, eh, les distàncies, però... No, jo penso que les distàncies... Bé, a tu et va agradar perquè ets jove i a mi em va carregar. I no... No siguem tant. Perquè no soc jove, vull dir, perquè jo penso que és una pel·lícula que presenta uns problemes de gent jove i no ho sé, vull dir, jo em vaig quedar fora. No, però... Per altra banda, lògicament, no? Però vull dir-te, si la millor pel·lícula és aquesta, com és que no té més premis? Sí, bueno, però no va passar ja... No recordo molt bé, però... Què fa? Tres anys, la de la propera pell? Dos anys? Tres anys? Sí. Què es va endur així? Perquè jo recordo que és una pel·lícula que potser no va ser... Va tenir més d'un premi. Va tindre interpretació de l'Emma Suárez. Ah, clar, de l'Emma Suárez. De secundària, és veritat. Sí. És veritat. I Àlex Moné també va guanyar, no? No, l'Àlex Moné no. No, no, no, no. Un robatori, sí. Sí, perquè fa molt bé. No, però que no sent conscient tampoc de totes les pel·lícules, la magnitud que competia aquest any els Gaudí, vaig... Justament la que vaig veure va guanyar i pensava... No em sembla una bona pel·lícula, les distàncies, però em sembla una pel·lícula potser inclús diria més petita respecte a les altres. Però bueno, jo l'opinió que tinc és que de les quatre que hi havia com a pel·lícula amb llengua catalana, doncs aquesta guanyava perquè era la millor, perquè les altres tres encara eren pitjors. I no ho sé, vull dir, ara els Goya potser... A veure, els Goya... Comentem els Goya? Sí, però primer m'agradaria dir que per mi és una de les gales més casposes que he vist dels Goya. És que tu ets el que l'has vista de nosaltres, no? Sí, sí. Jo vaig veure fragments i per sort, eh? Jo ni fragments, ni fragments. Perquè realment també... Llavors, bueno, els premis ja sabeu, el reino i campiones. Exacte. No, de fet, sí, sí, sí, clar. També mostra el nivell del país, no? Fins aquí arribem. No n'hi ha més. No n'hi ha més. Tot i així, jo haig de dir que ja us vaig comentar quan la vaig veure, el reino, és una pel·lícula que té interès. Està ben feta i molt bé de ritme. La interpretació de la Torre es diu, aquest noix? Sí. Antonio de la Torre. Jo crec que és molt bona. És molt bona, malgrat el tipus de personatge i la ductilitat que ell té per fer aquest tipus de personatge. Ja sé que és un estereotip, però tot i ser un estereotip d'un revista, un corrupte que està a dins del poder i utilitza a tothom en funció d'ell, és una història i és un personatge molt consistent com a personatge. Ara bé, clar, quan es vol descriure un tema de corrupció com és la corrupció del PP, que és el que és aquesta pel·lícula. O anem a fons o no anem. Sí, però clar, si tu, la pel·lícula, la pel·lícula del Dustin Hoffman i el, com era, del Robert Redford, la del Washington Post, de... Tots els homes del president. Els homes del president. Clar, no es pot comparar, però també usa una situació no estrictament, estrictament identificable, sí, però en fa una pel·lícula. Doncs jo crec que del cas de la corrupció del PP, la pel·lícula del rei, no?, em fa també una exposició identificable i pel... Ha de ser una pel·lícula. Tu no pots fer un bé de Bárcenas o no pots fer el rei, per exemple. No pots fer una pel·lícula d'aquestes. Si vols explicar un tema com aquest, em ganxo. Engatxo cinematogràfic per tothom. Jo crec que són pel·lícules molt diferents. Una és anar a fons amb el que està, amb el que ha consistit. El bé de Bárcenas és tota una declaració del Bárcenas amb el jutge Ruth i allò té una grandíssima consistència com a documentació d'una instrucció, perquè és el tros de la instrucció del que serà després el judici. I, per tant, a mi em sembla que aquest no és el tipus de pel·lícula esperable pel gran públic. I, en canvi, el rei no sí que l'és. I llavors, quan el ritme de la pel·lícula... És veritat que té alguns trossos que, diries, no sé què hi pinta allà, segons què. Però els personatges estan molt ben enganxats. Mira, jo crec que una cosa que honora el Sora Goyen és que quan va pujar a recollir el premi, va dir moltes gràcies i he de reconèixer que felicito l'Isaqui perquè la millor pel·lícula d'aquest any és entre dos aigües. Em sembla molt bé, em sembla molt bé. Però és que una cosa és que tu diguis quina és la millor pel·lícula, quan ho mirem des de l'òptica... És que estan donant el premi a la millor pel·lícula. Sí, d'acord. No, però no t'enganyis, el que deia el Joan. Donen el premi a la millor pel·lícula dintre d'un esquema que valora la difusió en funció d'alguns valors, alguna cosa més que això. I, per tant, hem de ser realistes. Quan van donar el premi... No és això un premi dels sondants o un premi d'aquest tipus. És com els Òscars. També són això. Quan van donar l'Òscar per Anna i sus hermanes a Woody Allen, Woody Allen va dir la millor pel·lícula d'aquest any és Blue Velvet. Ja. Bé, el qual els honora, però és que són coses diferents, perquè tu no pots esperar d'un guardó d'aquesta mena... Perquè, clar, que en millor direcció vagi per Campeones i millor pel·lícula vagi pel Rei, no? Ja, ja, ja... És a un nivell del cinema espanyol. Això és el que hem de dir, però això no invalida una pel·lícula que té un guió bo, una estructura i una dinàmica molt ben feta i una interpretació digna. Sí, però en cap moment... Jo no opino igual, però... En cap moment... Entenc el teu argument perquè, per exemple, si donen millor pel·lícula a Campeones després d'haver-la escollit per anar als Òscars, vull dir, esclar, vull dir, han de donar en aquesta. Vull dir, encara que no tingui cap premi més, perquè si no és que entren en contradicció, no? D'acord. I llavors, la millor direcció pel Rodrigo Sorgoy, bueno, doncs... D'acord, d'acord. La música estava bé. Perquè... Ara, que jo pensava que la música, des de dintre del meu cor, pensava que la música també se la mereixia el Juli, perquè era una música boníssima. Sí, esclar. Bé, si en mirem aquestes coses, doncs són òptiques. Aquí tenim el nucli dur d'Isaac i la Cuesta. Ah, sí. Bé, el Club de Fans. El Club de Fans. Sí, sí, sí. No, no, però és curiós, perquè estem dient que és la magnitud dels premis, que li has de donar a qui ha triomfat més i això, i justament les distàncies guanyar els Gaudí, no? Que també és aquesta contradicció. Inclús els Òscars, aquest any, que volien implantar la nova categoria, al final, bueno, ja entendreu per què, però... Quina és la nova categoria? No, volien fer una nova que era la més popular. seu premi, la més popular. Estaria bé, perquè llavors són coses diferents. Bueno, no sé si estaria bé. Uau. Home, els Gaudí tenen el premi del públic, eh? Que va ser el viaje al cuarto de una madre. Vull dir que Déu ni no. No sé quin públic devia ser. No per votació, sinó que per la que més transcendental, tipus que se n'hagi parlat més o més taquillera, i la volien donar el primer premi així, ja, o sigui, gairebé està adjudicat a Black Panther, la pel·lícula aquesta de superherois... Sí, aquesta que te va agradar a tu, no? No, gens ni mica. A vegades en confor. Però, i hem de recordar que és la pel·lícula que aquest any té set nominacions als Òscars, eh? Black Panther. Set, eh? Sí, sí, és que hem de mirar les nominacions, eh? Sí, esclar, és que també... Les nominacions als Òscars també són... L'amo d'aquell país és Donald Trump, també. També són fines, eh? Tenim que posar-nos a nivell, també. És una nova manifestació del populisme. De totes formes, no va ser tot dolent amb els premis a criteri nostre. El Goya? Sí, els Goya, perquè hi va haver millor actriu per Susi Sánchez, pel treball que fa a la infermeredat del domingo, de Roberto Salazar, que és una extraordinària pel·lícula. Premi molt merescut. Molt merescut. Després van fer el premi d'animació, el van donar a Un dia més com vida, que és aquella pel·lícula que... No sé què és això. Sí, sobre el Kapuscinski. Ah. Sobre el periodista a l'Àfrica. Sí, sí, el periodista a Angola. Llavors hi ha una part que està feta amb animació i l'altra amb personatges reals. Que no acaba de fusionar-se al meu gust massa perfectament, però val molt la pena pel contingut que té, ètic i moral, etc. I després n'hi ha un altre que aquí estarà molt content, suposo jo, al nostre gran jefe Joan Morros, i és que li van donar el millor documental, El silenci de los otros. Ah, sí, sí. Bueno, és que... Ah, sí, jo doncs amb mi també estic molt d'acord. Veus? Per això que no va ser tot dur. Perquè és un documental molt valent, és un documental molt seriós, i és un documental... que si un documental és seguir un tema amb el màxim rigor del que ets capaç i possible i arribar-hi, aquest és un d'ells, un dels pocs. I després Gaudí i Goya comparteixen una cosa, millor pel·lícula europea, Cold War. Ah. Que també és acceptable, sí. Bueno, doncs algunes coses... Algunes coses. Estem d'acord i tot. Amb ells. Sí, sí, clar. Nosaltres estem d'acord amb tot. Encara que no hi estem, no ens passa res. Matització. D'acord. Llavors, a veure, anem a les estrenes. Sí. Jo he vist Green Book, que per cert és una de les nominades, no? Sí, sí, però... Doncs... Sí, bé. No. O sigui, jo hi aniré demà, si puc. Ah. El dia espectador. Si vols la comentem el dimarts vinent. No, com vulguis. No, no. A veure, és una pel·lícula que està basada en fets reals, que passen els anys 60, crec, i és la història d'un americà provenient d'italians amb un pianista negre. Llavors, fan un recorregut per al sud americà amb tots els problemes que suposa la legislació antinegres, el sur, que és duríssima, encara, com que diu encara ara, però no tant, però l'any 60 era una cosa complicada. I llavors... I molt abans dels anys 60. I molt abans, per suposat, per suposat. I llavors hi ha el Green Book, que és un llibre on està explicitat a quins són els hotels o els restaurants on tenen... És possible que entrin els negres. I, per tant, perquè aquest músic és negre i, per tant, és un gran músic, és de música clàssica, però també fa jazz i fa... I llavors fa concerts amb auditoris de grandíssima, grandíssima selecció, cultural i econòmica, per suposat. I aquesta és la història. Per mi és la història oposada a Passeando a Miss Daisy i, de fet, a l'Intocable. Clar, jo em quedo en Passeando a Miss Daisy. És la història oposada perquè és a l'inversa, perquè és una senyora blanca que és la... Ai, espera, que no me'n recordava, jo deia. La Jessica Tandy. Jessica Tandy. La Jessica Tandy, que va tenir l'Òscar per aquesta pel·lícula quan tenia 80 anys. Va continuar treballant fins que en tenia 85, que tenia un càncer i va morir i és d'una gran dignitat a la pantalla. És una dona anglesa, jo crec, de formació anglesa. Inclús la interpretació és aquella interpretació tan continguda que només ells fan. Després ella té nacionalitat, tenia una societat americana i va viure allà, però el seu tipus d'interpretació és d'aquesta contenció, que per mi és les interpretacions bones sempre venen d'aquí. Llavors l'altre, el negre, és el Morgan Freeman, que ho broda. Doncs, per mi, aquests dos personatges són superiors al de Green Book, que són el Mortensen, com se diu aquest nom? Vigo Mortensen. Vigo Mortensen. Província de Pontevedra, Vigo. Ah, sí. Gràcies, perquè serà una manera de recordar. Sí. Vigo Mortensen. I el negre és el que havia fet també Moonlight. Sí, Mahershala Ali o alguna cosa així. Doncs bé, ni el negre ni el blanc són comparables al Morgan Freeman i la Jessica Pález. Em sembla, tot i que el Vigo Mortensen té, està, em sembla, tu vas dir-ho, no, Pol, que està nominat per Òscar, no? Ah, sí, jo crec que, ho busco ara, però jo crec que sí. Jo crec que sí, ho vaig recordar perquè em va semblar que ho vas comentar tu quan vas fer les nominacions. Si l'altre està nominat, perquè com que ja li van donar per Moonlight, a secundari. A secundari, però aquí també seria secundari, no m'estranyaria. Mira, t'ho miro així ràpidament. A veure, la interpretació del Vigo Mortensen, ja sé que interpreta a un personatge d'origen italià una mica estripat. Però hi havia moltes maneres de fer-ho i no triaria aquesta. Però la pel·lícula es veu bé. És una pel·lícula que com que la història, quan està basada en fets reals, sempre té un tipus de connexió diferent amb l'espectador perquè veu com és que passava això en aquells moments. I la part musical? I la part musical no té excessiva entitat, eh? No té excessiva entitat. Sí que en té, hi ha trossos molt bonics, però no diries que almenys jo no la vaig captar especialment. Especialment. Apunto que els dos estan nominats. Aix que sí, m'ho semblava. La protagonista vigo... I l'altre secundari. Sí, sí, sí. M'ho semblava. I en canvi, de totes formes, el vigo, millor el vigo que... El negre secundari. Sí, en tots els aspectes. A veure, quan jo dic que, si ho comparo amb el Morgan Freeman, que és tan dúctil de personatges, tan dúctil de fer personatges de tota mena i sempre els enganxa... Ho fa tot. Ho fa tot, sí. Exacte, ho fa tot de bueno, de malo, de grande, de pequeño. Per això és Freeman. és un home lliure que ho pot fer tot. Doncs, aquest actor del Green Book, clar, estèticament té una estètica molt... molt vendible, perquè és molt alt, molt prima, amb unes mans precioses. És veritat, quan toca el piano és magnífic la manera d'agafar-lo. Llavors, és molt, molt bonic. Aquell troc és bonic perquè de música és bonic i d'interpretació ho han enganxat bé. No sé com ho han fet, però allò està molt bé. això és el que puc dir de Green Book, no sé si els Oscars... Em deia el Santi, em deia el Santi, sí, i em deia el Santi el comentari que em feia ell. Sí, que moltes vegades es valora el fet d'aquesta transformació física, aquesta transformació física de l'actor, que a vegades es valora de cara a les nominacions aquestes dels Oscars, que a vegades és un criteri una mica molt discutible, molt americà. Està irreconeixible. Sí, sí, s'ha engreixat molt el Vigo Mortensen. Ah, doncs, potser aquí entro jo a parlar del Vicio del Poder, perquè precisament... Un altre que es va engreixar. Per transformació la del Christian Bale, perquè Déu m'hi do. Ah, sí. Perquè aquest home ja l'hem vist, esquelètic el maquinista, o sigui, ha anat fent passos, no? i a... Tots buscant l'Òscar. Sí, sí, i quan va ser Batman, que el tio es va figurar... Ah, sí, sí, sí, és veritat. I ara mateix és una panxa... L'heu vist aquí? La panxa del Vigo Mortensen no te la perdis, eh? Bueno, farem... Jo quan... Si demà vaig a veure Green Book, el dimarts que ve farem comparació de panxes. Comparació. A veure, com estèticament té ganxo el personatge del Vigo Mortensen. Això és veritat, això és veritat. El que passa que la interpretació és molt més que això, crec jo. Val. Saps? Això és l'únic que puc dir. Mira, jo veient... Vaix, no sé qui l'ha vist d'aquí. Vaix, el Vicio del Poder. No. La van estrenar el divendres. No, no, no. Vosaltres tampoc, Joan. No. No, el divendres, perdona, crec que és la setmana anterior, no? Sí, sí, o fa temps. Fa temps. Fa temps que... Hi ha rodes, sí. Té vuit nominacions. Vuit nominacions? Té vuit. Black Panther T7, eh? O sigui, anem... Déu-n'hi-do, no? Doncs, una d'elles, evidentment, és l'actor i potser sí que és això que deies, eh? Del tema de la transformació. A veure, a mi, a mi m'ha agradat la història. És molt aquest estil House of Cards, és a dir, aquest personatge que és molt carismàtic d'alguna forma. Ell encarna un personatge que, dic Cheney, no? Que és el que va anar pujant de categoria en el sentit del govern americà fins a arribar a ser el vicepresident del George Bush. Del George Bush, sí. Sí. Que era l'intel·ligent, com si diguéssim. Sí, el preparado, no? Com el nostre aquí. Doncs, i com va arribant, de fet, la pel·lícula comença amb l'atemptat de l'11S i com a gabinete de crisi com es reuneixen tots els grans dirigents d'Estats Units per veure què fan, no? I, a veure, és una pel·lícula molt interessant amb un to que recorda moltíssim el Lobo de Wall Street. Té aquest ritme frenètic de Scorsese i dels personatges que són molt... Només els falta el parlar a la càmera, no? L'únic que hi ha un narrador que és molt interessant, no diré... no faré espòilers, hi ha un narrador que no és ningú dels protagonistes i és molt interessant aquest. A mi em va agradar molt. hi ha un narrador que és quasi omniscient però té un per què que està al final. I la pel·lícula en si fa com del ninguneado personatge fins al màxim exponent que més com que és allò que a vegades vèiem a si ministra, no? Que és el vicepresident, o així, és el que al final és el que mou els fils, no? I aquí és molt interessant el paper. Què passa? A mi la pel·lícula em va agradar però puc entendre que sigui un problema entre cometes per altres pel·lícules tipus Roma o La Favorita en els Òscars perquè no deixa de ser aquesta història americana que sempre acaba triomfant a Estats Units i jo personalment no la veig tant, o sigui, sí que és molt d'Òscar però no carn de guanyadora d'Òscar però potser es pot imposar aquí, no sé, interpretacions molt bones, història molt bona... perquè de pel·lícules són les que tu havies comentat la... així com a grans diguéssim vindria a ser La Favorita Roma El Vicio del Poder la de Nació Una Estrella i Bohemian Rhapsody la de Cuy i Green Book Green Book també estava, no? I Green Book també competeix, sí El Club de Fans d'Isaac i la Cuesta també és Club de Fans de Iorgo Lantimos i per tant vota per la favorita però ràpidament que a més és és la nostra favorita és la vostra favorita a més és curiós perquè competeix a 10 nominacions amb Roma i Roma està competint també per ser millor pel·lícula estrangera que potser fan aquesta cosa que li donen la millor pel·lícula estrangera per no donar-li la millor pel·lícula no sé, és interessant ah, i també competeix la del Ku Klux Klan la d'Infiltrado que per primer cop està nominat a l'Spike Lee llavors aviam també allà amb temes de direcció estaria bé que li donessin alguna cosa a l'Spike Lee no crec que li donin jo tampoc però tal com està la situació bueno no n'estic tan segura perquè el món aquesta, la pel·lícula mateix el Green Book si nosaltres ho diem la influència de Ràdio d'Esvern va molt lluny ja m'ho crec arriba a Los Angeles però ràpid de seguida tranquil·lament via internet m'ho crec m'ho crec el Green Book de fet també és una una expressió del canvi del món de la relació món blanc món negre als Estats Units i mirant el passat des d'una òptica del present per tant de fet ens alça el negre per tant tampoc m'estranyaria tant l'Ospike Lee no clar però Green Book competeix en la mateixa temàtica racial amb Ku Klux Klan i ojo eh i Black Panther també no no no no és que és curiós és curiós però que aquest any allò que deien de l'Oscar So White aquest any jo en canvi això em sembla que quan hi ha una temàtica que és potent resulta que és potent des del punt de vista això és rendible tothom va allò que manifestament la gent considera rendible bueno la gent les empreses és una indústria clar és una indústria però vull dir que no trobo que es veu molt ara aquesta temàtica sí se'ls veu com la de la dona la de la dona home la de la dona la mateixa la pel·lícula la que vosaltres promocioneu la favorita en el fons també és una òptica de la visió actual de la dona clar però és molt interessant el plantejament que fa clar que és molt interessant però fixa't que és molt interessant però és una pel·lícula que fa 15 anys no sé si s'hagués fet perquè en canvi és una òptica es podia fer però el ganjo que té ara és immens estem parlant del poder per això estem parlant però de les dones no tant del poder del poder del poder polític per suposat és la lluita del poder però la forma que usa per expressar la lluita del poder és la lluita entre tres tres dones dos dones per una dona que és la reina la màxima representant del poder no no s'esplacava per mi per mi el més interessant de la pel·lícula és com posa en qüestió tota la monarquia i aquest poder absolut i com ensenya la depravació d'aquest poder d'una manera impietosa ha sigut molt difícil de veure en cinema una cosa d'aquest nivell d'acord i tot això amb 15 milions de dòlars que tampoc estan tampoc és un pressupost mig baix en el fons és una producció independent una cosa vas-hi donar pas que jo també vull fer un comentari jo crec que hauríem de dir encara que només fos una frase per situar-nos perquè algunes estan ja en cartellera algunes pel·lícules que hem vist i que valen la pena així com a vegades diem aquesta setmana no hem vist aquesta setmana ara estem en ratxa estem veient prestrenes molt interessants és una pel·lícula polaca de Malgorzata Sumovska que ja està en cartellera que ja està en cartellera és una pel·lícula molt interessant molt crítica més que bona i tracta del tema de la religió que ja sabeu que Apolònia és una cosa que està molt arreglada i no precisament amb l'aspecte progressista sinó del contrari Tres idènticos desconocidos és una pel·lícula fora de lo normal molt curiosa americana i tracta del tema de la utilització de nens que han anat a parar a orfanats i llavors s'experimenta amb ells i després quan tenen 19 o 20 anys els posen seguint l'experiment que es coneguin com d'una manera fortuita però no tot està programant llavors és una utilització de l'individu en funció del 60 al 80 als Estats Units caram i la que volia alguna més alguna més que Joan no no tens alguna pel·lícula més o bueno vam veure la de la Jennifer López bueno i el jefe por accidente sí que és un títol tonto second chance però és second act que és la segona segona oportunitat sí i també l'han titulat he vist cartells amb second chance ah bueno bueno però second act en realitat és segona oportunitat segona oportunitat i aquí li foten jefe por accidente ni és jefe ni és por accidente vull dir hi ha un cachondo que posa els títols en espanyol sí i és així és aquell de sempre el de sempre i és una pel·lícula que bé doncs que us ha agradat sí és una comèdia la primera part és una comèdia després entra en el melodrama que no és tan interessant sí aquí ja baixa una mica però però es deixa veure compleix expectatives si un vol distreure's i i anar al cine el que vull jo és anar-me a distreure molt bé jefe por accidente sí sí molt bé no jo el que volia fer un comentari tornant a a Green Book sí és que volia recordar abans he dit que no era només els anys 60 que passava aquesta discriminació en el sud dels Estats Units pels artistes negres i llavors volia recordar històricament que les gires que es feien amb autobús que feien els anys 30 per exemple els anys 40 les grans orquestres de jazz com la de Count Basie no els deixaven anar ni al vàter no clar aquí surt això quan s'aturava l'autocar i això va ser o sigui Billie Holiday la gran Billie Holiday la millor cantant que hi ha hagut de jazz en tota la història estava a l'orquestra de Camp Basie i ella ho tenia molt més fotut a l'hora d'anar al vàter que no pas els homes que bueno ho feien a qualsevol lloc i una de les malalties que ella va tenir va ser una cistitis justament a partir d'aquesta cosa de no poder anar a orinar quan hi havia una parada de l'autobús això és un perquè a passejar-nos a migdèixi també surt a passejar-nos a migdèixi també hi ha un moment que surt d'acord però vull dir és una cosa històrica que val la pena recordar fins a quin punt s'arribava en aquestes qüestions molt bé doncs hem acabat la primera part i ara estem disposats a que el nostre convidat d'avui ens expliqui com què ens pot explicar sobre els projeccionistes que és una feina que nosaltres desconeixem una feina que ha estat importantíssima durant molt i molt de temps per tots el cinema tal com he el conegut fins fa fins la digitalització durant un segle com a mínim i per tant ell que ha estat 16 anys fent això ens explicarà com hi va arribar per què hi va arribar com ho va viure i què li va suposar són moltes preguntes no són moltes preguntes al contrari encantat encantat d'estar aquesta estona amb vosaltres i poder parlar una miqueta des del punt de vista d'aquest d'aquest ofici d'aquesta passió que m'ha acompanyat durant 16 anys ben bé i bueno la meva formació és en dret jo soc advocat soc professor de dret a la universitat autònoma el doctor és doctor doctor en dret doctor en dret per la universitat autònoma de barcelona i el cert és que i sempre m'ha quedat l'atenció no és tan estrany que personalitats que inicialment estaven vinculades doncs això els estudis de dret hagin acabat en el món del cinema Vilar Miró tenia estudis de dret Víctor Víctor Erice era llicenciat en dret també el Mario Camus era llicenciat en dret vull dir hi ha una sèrie de personatges de personalitats doncs que realment i això aquí a nivell nacional vull dir si anem a l'estranger tres quarts més enllà de la temàtica tan recurrent dels tribunals i dels advocats i advocades doncs el cert és que molta gent en formació de dret doncs ha acabat sent un paper molt destacat en el cinema evidentment el paper destacat en el cinema no és el meu cas he estat projeccionista que som aquells grans desconeguts que ens situem en aquella cabina de projecció que que poques vegades la gent doncs mira enrere però el cert és que d'allà surt la llum que permet doncs aquesta aquesta projecció i el cert és que jo mentre vaig fer els estudis de dret doncs a les tardes anava a estudiar a l'acadèmia 15 d'octubre hi havia a Barcelona allà a Sants estudiava direcció i llavors l'única feina que realment podia compaginar i que realment m'agradava doncs era aquesta de nits doncs fent de projeccionista i el cert és que em va aficionar tant em va agradar tant doncs que durant una miqueta més de 16 anys doncs sí Déu-n'hi-do m'ha mantingut i certament vull dir posar-vos la música de Cinema Paradiso doncs realment bé ser això va ser una formació purament doncs l'anterior operador que jubilava doncs em va ensenyar doncs aquelles bueno aquella manera de fer aquell ofici que al final s'aprenia així estant a cabina passant pel·lícules i hores i hores i trobant on estaven les dificultats i els problemes que els carbons estiguin atensats sí i bé parlant d'això doncs senzillament em vaig involucrar també a l'autònoma amb el cine grup Pritz Lang aquesta mica de passió que vulguis o no doncs va acabar relant i el cert és que com comentaves al principi altres aficions han estat la cuina i demés però aquesta del cinema doncs potser ha estat la que més anys he mantingut certament és així és així d'alguna manera deia el tema de cinema paradiso però el cert és que a l'inici inclús ho comentàvem amb el senyor Mangol doncs el fet d'aquella pel·lícula Pepe Mangol amb el tema del cameraman de Bastia Quito aquell projeccionista que volia ser jo era aquell projeccionista que volia ser advocat i no em vaig a dormir mai a la cabina de projecció però el cert és que ve a ser una miqueta aquesta la història i he tingut l'oportunitat també de poder formar també un operador i aprendre'n fer passar també aquest testimoni cert però com us dic que és el gran desconegut de l'operador de cinema però també és un ofici a extingir és un ofici a extingir arran de l'arribada i la consolidació del cinema digital i el pas i el pas de com perquè el cine de Cardodeu ara està digitalitzada la sí hi ha dues màquines hi ha la màquina de cinema digital i encara es manté la màquina de 35 mil·límetres que quan tenim l'oportunitat doncs s'han fet projeccions i s'intenten mantenir especialment en un cicle de cinema de terror que es fa cada any i que té molt reconegut el mes d'octubre el Cardot Terror això mateix el fa l'associació el Cardot el Cardot Terror i allà doncs és que el Pol és un expert però diuen que el terror és generacional així que jo com que soc jove la gent d'aquesta associació doncs em va entendre amb molt bon criteri doncs ha volgut mantenir doncs aquesta mica també és un reconeixement és que no és el mateix que no sentis el sorollet de de la bovina rodant i tu com ho vas passar tècnicament de de la fase dels 35 mil·límetres a la digitalització vas ser vas haver de de fer uns coneixements informàtics o uns coneixements quin tipus de tecnologia vas haver d'aprendre clar perquè això perquè no sé com va ni una ni l'altra doncs faig cinc cèntims una miqueta de de com va el cert és que els projeccionistes en 35 mil·límetres a part dels coneixements en cinema requereixen doncs de certs coneixements en mecànica coneixements en electricitat el que comentava també el company vull dir aquell soroll de la màquina aquell traquetet dels rodets dels patins i tot plegat doncs el cert és que aquests coneixements que s'exigeixen el cinema digital queda molt molt simplificat el manteniment d'una màquina digital és purament els filtres i els filtres d'aire vull treure'n la polsa allà i llavors tot el d'altres és informàtic el cert és això clar la feina en 35 mil·límetres a mi m'ha arribat una pel·lícula pensem que una pel·lícula et ve tallada per entendre'ns amb diferents rotlles rotlles individuals que la meva feina és revisar i ensamblar en una sola bobina enorme de més de 4.000 ets ho dius que pesava molt són 4.000 el plat on s'inserta aquesta bobina té la capacitat per 4.000 metres de pel·lícula això estem parlant de realment una bobina pràcticament d'amplada de 90 centímetres una mica és una bobina gran una bobina gran una pel·lícula d'una hora i escaig una hora i mitja doncs pràcticament estem al voltant dels 3 quilòmetres de pel·lícula això s'ha de revisar evidentment tota aquesta pel·lícula passa pels patins que és allà els patins i els rodets que s'insereixen i insereixen la pel·lícula a la màquina i a més i tot això té unes complicacions que el cinema digital complicacions complicacions doncs que la pel·lícula es pot trencar que realment no es pot encertar en una de les púes d'aquests patins que són com rodets dentats allà s'insera la pel·lícula i passa a gran velocitat vull dir la situació és aquesta el risc que hi havia en la projecció de 35 mil·límetres és la trencada inclús nosaltres vam conèixer especialment el fet de la làmpera de Xenon però abans teníem com es veu a la pel·lícula de persona de Bergman just a l'inici aquells carabons que s'acostaven i creaven aquell arc voltaic en definitiva l'essència de la projecció en digital o en analògic és exactament la mateixa tens un canó de llum i una lent i per allà passa la pel·lícula i es projecta però el cert és que el cinema digital ho simplifica molt simplifica molt perquè tot aquest risc que hi ha associat a la mecànica a l'electricitat doncs el cert del cinema analògic el cert és que amb el cinema digital ho fa molt més fàcil més còmoda i les pèrdues què consideres tu? sí aquí a veure hi ha una cosa que és la màxima de l'operador de cinema en 35 mil·límetres és aquella de dir escolti amb tota aquesta tinglada de mecànica i d'electricitat i de velocitat i de soroll que hi ha a la cabina l'assunto és que si hi ha algun problema l'has de saber resoldre allà i el moment i el tema és que l'espectador no se n'assabenti d'això sí, perquè si no brutista el cert és que el cinema digital també té problemes típics del suport informàtic per tant jo recordo i ha estat un dels moments que ara ho recordo com una anècdota però que he passat pitjor la pel·lícula Cinderella Man d'aquella que va sobre el boxejador James Braddock amb Russell Crow de l'any 2005 aquesta el just que és una pel·lícula de dues hores i escaig doncs a l'últim quart d'hora la màquina va fallar i en aquell moment jo no vaig poder posar no hi havia solució es va parar és un d'aquells moments de veritable pànic per l'operador de cinema el que em va suposar a mi va ser haver de baixar a la sala i vaig explicar el final perquè em van demanar que expliques el final un diumenge a la tarda amb la sala plena plena doncs aquesta situació que vaig passar realment malament m'acabar aplaudint i de més perquè em va veure que ho passava malament però el cert és aquelles situacions que intentes evitar sort que no era la primera perquè ja l'havies vista i sabies com acabava exactament tantes sessions el cert és que això també pot passar amb el cinema digital vull dir això no pot passar amb qualsevol però el risc que hi havia amb el cinema analògic aquest és més gran i amb el digital en canvi és menor nosaltres el que ens hem trobat a vegades amb passes de premsa és que agafen arrenquen i a la millor ens posen la versió espanyola i clar ràpidament doncs bueno però què passa i llavors clar hem de tornar tornar a començar i posar la versió doblada perquè suposo que a vegades ens ha passat que no no han pogut passar la pel·lícula perquè no havia hagut de tornar a casa perquè resulta que el codi no funcionava o que hi havia algun problema de format perquè hi ha una codificació suposo perquè no es pugui passar a qualsevol lloc de qualsevol manera i només estigui destinat a aquell lloc i això és amb codi suposo no sé com era el de 35 mil·límetres el de 35 mil·límetres tenim aquest número de rotlles que nosaltres muntàvem això a vegades quan veiem les pel·lícules especialment doncs de anys 2000 enrere més o menys ens podem fixar que a la part superior dreta de la pantalla de tant en tant apareixen uns puntets negres són quatre intermitents molt ràpid passa molt ràpid això ens indica a la part superior dreta de la pantalla de cop surten quatre puntets negres i fins al cap d'una estona ben bé 20 minuts 25 minuts no tornen a aparèixer això ens indica que finalitza un dels rotlles que jo he ensemblat en aquella bobina que monto per projectar a la pel·lícula i el cert és que sistema anticòpia per entendre'ns allà no hi ha més més que el fet d'aquest senzillament seguir el que està imprès a la mateixa pel·lícula el que ve per la repassadora o el repassador amb el seu butlletí i a més això és que canvia absolutament en el cinema digital el que tenim és un fitxer que té un sistema anticòpia i una clau que permet que aquest fitxer sigui accessible i el permet projectar un dia determinat en unes hores determinades però el cert és que com qualsevol altre suport informàtic està sotmès a les mateixes vicisituts i problema en definitiva és així si no funciona la clau hi ha hagut un petit problema en la identificació del servidor en la identificació del dia de la projecció o de l'hora de la projecció automàticament simpàtica me'n pots projectar què diuen els beneficis del cinema digital davant del cinema analògic certament el tema del transport no és el mateix carregar tu deies que una bobina d'aquestes acabava passant 15 quilos una cosa d'aquest ordre són un sac d'aquells són 4 bobines normalment això mateix tenim per exemple amb el tema del transport evidentment hi ha una millora molt important el fet d'una còpia en digital que et pot costar més enllà de mil euros perdó una còpia analògica que pot costar més de mil euros una digital és una desena a part a més el suport digital és un disdú un disdú que provee es pesa grams el cert és que el manteniment com us deia és un manteniment molt més fàcil molt més fàcil jo crec que per l'espectador deu ser una cosa similar no sé si estàs d'acord amb el que en música seria el sistema de vinil i el CD o sigui el vinil té a vegades el rosament aquell de l'agulla que t'agrada te'l fa més proper i en canvi l'altre és més fred més fred més més com excesivament perfecte sí aquí hi ha altra cosa que és el fet de la conservació de les pel·lícules Esteve Rianbau ja fa uns anys el 2015 fa l'efecte el director de la Filmoteca de Catalunya comentava els cinemes de poble que emmagatzemaven aquelles còpies amb aquest suport aquesta bovina de cel·luloide emmagatzemaven doncs això emmagatzemaven un racó dintre d'una caixa de plàstic que de tant en tant s'airejava i de més no eren conscients del patrimoni que tenien i el cert és que a vegades per un mal amagat de matxa o a vegades pel deteriorament propi d'aquest suport doncs el cert és que i anunciava Esteve Rianbau el 80% del cinema mut espanyol s'ha perdut el 80% és molt eh doncs el cinema digital el cert és que no hi ha proves d'aquelles que diguem definitives que sigui un mitjà que permeti aquesta conservació i ens centro en que les majors americanes filmen en digital però el cert és que sempre tenen una còpia en lògic precisament per això perquè no hi ha realment encara una prova de la seguretat de la permanència clar és que hi ha formats informàtics ara que en el seu moment es llegien i ara no i llavors pot passar exactament això amb el cinema exactament i hi ha aquesta mica de por el suport aquest en lògic el suport amb cel·luloide es mantindrà evidentment les sales que no han tancat i que s'han pogut digitalitzar doncs si encara queda com per exemple Cardedeu o una associació amb molt bona voluntat que s'arrisca a fer una projecció amb 35 mil·límetres i per descomptat i surt molt bé i es valora molt bé per l'espectador i evidentment per projeccionista a mi és molt especial perquè l'ofici de projeccionista és aquell en el cinema digital com us dic és un ofici en extinció i és un canvi clar jo et preguntava inclús sense no caldrà ni la presència no? és que de fet inclús la connexió internet amb un servidor doncs és que al final s'automatitza de tal manera imagino que es podrà fer a distància ja es fa i el cert és com aquella imatge de dir abans d'anar al cinema abans estic parlant de fa anys jo recordo jo anava al cinema era un veritable esdeveniment era un cerimonial era entrar pràcticament en un temple i més en un poble i ara anem a un cinema a un centre comercial clar aquesta sensació és la mateixa que al final jo també acabo tenint amb el tema de la digitalització de la sala aquest ofici amb el que jo he passat en bones estones i he presentat el cert és que doncs bé som el gran desconegut però és que si no fos per aquests moments que ara estem comentant hi ha molt de gent que ja desconeix inclús que ja hi ha alguna persona però això és interessant recordar-ho i una cosa em voldria preguntar Santi o sigui amb totes les pel·lícules que hi havia o hi ha hagut i encara hi ha amb 35 mil·límetres o sigui amb això arriba un moment que bé i substitueix la programació es fa amb digital els equipaments són de digital però aquestes pel·lícules on van a parar? han anat amb algun arxiu o s'han destruït o és que a vegades penso que bueno ha de ser una quantitat no? hi ha la filmoteca que conserva la filmoteca d'acord però són moltes còpies que hi havia de cada pel·lícula voltant per tot Espanya per exemple i certament es guarda una còpia que la distribuidora ha repassat o està ben emmagatzemada el cert és que quan tu vols projectar aquesta còpia ja et fan tots els avisos escolti clar quan muntes cada un dels rotlles amb aquesta bobina gran com es comentava moltes vegades has de tallar un trosset de pel·lícula i aquell trosset de pel·lícula al final clar el tema és depèn de quin cinema passa gran velocitat per dintre per la màquina de 35 mil·límetres passa gran velocitat pels patins pels rodets això és un desgast d'aquesta pel·lícula evidentment moltes vegades inevitablement has de tallar en aquell trosset però ja et fan totes les advertències això són pel·lícules que aquelles que són aptes per la projecció perquè el repassador o la repassadora ha dit escolti hi ha algunes ratlles fines o hi ha una mica algun plego però bueno es pot projectar evidentment es consideren com un veritable tresor ara que en som conscients que en som conscients d'aquest fet però el cert és que bueno s'han fet recordeu l'expressió el com ho deien era los cácaros los cácaros cácaro en mexicà vol dir l'operador de cinema llavors es cridava a la sala quan algú havia vist una pel·lícula una vegada i trobava a faltar alguna escena a la següent projecció cridava en cácaro volguem dir escolta lladre per què? perquè moltes exactament moltes vegades inclús per el tema feien jornades molt llargues els projeccionistes fan jornades molt llargues i el cert és que a vegades per les ganes d'arribar a casa aviat s'oprimien trossos de pel·lícula i llavors el públic que volia dir això ja és picaresca allà allà allà allà el cinema digital és molt més difícil però el cert és que aquest fet d'anar tallant aquest suport al final les còpies que queden són les que són jo recordo que he passat una còpia per exemple de King Kong meravellosa però és que el cert és que quan jo me la mirava contra llum era un veritable quadre de ratllades forats cremades desastre i acabava més estona reparar la pel·lícula que no pas el que durava la projecció el cert és que aquestes còpies es conserven es conserven en magatzems es conserven tu per exemple quan programeu a l'octubre el cinema aquest acudeixes al distribuïdors això s'encarrega aquesta associació que és el cardot i encara ells diuen aquesta pel·lícula la tenim sí es fan aquesta selecció i en funció també del que sigui disponible i el que realment a vegades la còpia que es passa a Filmoteca ve de la distribuïdora això mateix i encara es manté i en cinemes que mantenen aquesta projecció amb 35 i amb altres formats analògics però el cert és que cada vegada això és el que dic és un ofici en extinció jo he tingut la sort és la sort i de fet és el que i tu clar ja ets molt jove l'etapa de tallar perquè per censura això no ho has viscut no el que ja he vist són els butlletins el cinema de Cardedeu és un cinema realment antic és un cinema que va sortir d'un projecte de l'arquitecte Raspall i Maiol i l'any 32 l'any 33 es va construir amb les contribucions dels Cardedeu després va passar a una escola pública l'any 36 i llavors el 75 va tornar a ser teatre i cinema doncs en aquest període s'ha anat acumulant molt de material en aquest cinema i quedaven aquells petits butlletins que s'anaven acumulant que el mateix projeccionista ja els tenia que sortien aquelles anotacions de dir escolti en aquesta pel·lícula que califiquem de tal manera doncs hi ha un beso i això no la fa apta exactament però jo personalment no vaig veure 3R 4R la classificació recordem que a la porta de les esglésies hi havia una qualificació moral dels espectadors i llavors era el 3R que era para mayores con reparos i el 4 era gravemente peligroso i l'altre és el que ja no ni la feien i els capellans vull dir predicaven des de la trona contra Gilda i contra aquesta és que avui dia avui dia les veus el meu poble jo soc d'un poble que es diu Ciutadilla la província de Lleida quan nosaltres anàvem en combinació amb Guimerà que és un poble que hi ha a 5 km llavors hi havia el de la moto que baixava a l'entreacte baixava els rotllos de la segona pel·lícula i pujava els de la primera i va dir el capellà des del púlpit va dir avui com que anem amb Guimerà ens veiem obligats a passar una pel·lícula que mai passaríem si fos una qüestió nostra queda advertit era la pel·lícula de Natalie Wood i a l'este de l'Eden a l'este de l'Eden no no no no el Verde Esplendora la Llerba Sí que ell era Warren Vidi Warren Vidi bueno pues va dir escolteu ens veiem obligats preguem sobretot que cap dels joves hi vagi i els grans agafeu-vos-ho com vulgui de fet naturalment quan jo vaig pujar amb els meus pares a Barcelona el 64 el primer que vaig fer va ser quan vaig poder anar a veure Esplendora la Llerba Escolta i tu i aquests quadernets tu sí que els has vist sí sí jo els he vist i es guarden sí sí el cert és que com us explicaré el cinema de Cardedeu està anexa a la rectoria de Cardedeu i encara hi ha aquella fina estreta lateral des que el rector el rector contemplava una miqueta les files a veure què passava directe a la sala podria entrar això mateix això mateix i el que us comentava jo potser he tingut la sort em van ensenyar però inclús també he tingut la sort després d'ensenyar aquest ofici a dues persones que de fet el Ricard Ging Jaume i l'Isaac Vives que per mi són que han tingut aquesta afició també per mantenir aquest cinema viu fins ara i el cert són persones d'aquelles que dius és el millor que m'emporto del cinema de Cardedeu persones que haurien de ser declarades al meu entendre tresor nacional per aquesta voluntat molt bé moltíssimes gràcies ha quedat molt clar que ser projeccionista és una qüestió de vocació això mateix com que ja hem d'acabar només dir-vos que per la setmana vinent tenim un programa diferent de tots venen tres tres noies que estan fent el batxillerat artístic a l'escola Massana i és el seu treball de recerca i fan el treball de recerca sobre la Nubel BAC i per tant parlarem de la Nubel BAC molt bé bona nit a tothom bona nit bona nit a tothom bona nit a tothom de la Nubel BAC de la Nubel BAC de la Nubel BAC de la Nubel BAC de la Nubel BAC de la Nubel BAC de la Nubel BAC de la Nubel BAC de la Nubel BAC BAC