Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 20/1/2015 — Premis, Turing i la lluita dels oprimits al cinema
Presentació dels participants i anunci de les tres parts de l’episodi.
Detalls de la sessió doble presentada per Aki Kaurismäki i context de l’homenatge.
Comentaris sobre l’estètica minimalista de Kaurismäki i el record positiu de Núvols passatgers.
Debat sobre percepcions del cinema nòrdic i connexions amb Kiarostami, Kieslowski i Kubrick.
Crítica a la manca de nominacions i a la preferència per històries ‘digeribles’ als premis.
Relació entre cartellera i nominacions; reflexió sobre hipocresies en el relat civil als EUA.
Presentació de la pel·lícula de Clàudia Pinto, el seu retard d’estrena, trama i mèrits artístics.
Debat sobre interessos de distribuïdores i films que no arriben mai a sales.
Exemples de programació alternativa (Ciutat Morta, Història d’un futur, 3.11) i el paper de sales independents.
Context històric de Bletchley Park i l’impacte en la Segona Guerra Mundial.
L’ús selectiu de la informació i el secret mantingut fins als anys 60.
Connexió entre la prova de Turing i el test de Blade Runner; reflexions sobre intel·ligència artificial.
Crítica narrativa de The Imitation Game i menció del lligam de Cumberbatch amb Sherlock.
Apunts sobre codis històrics i percepcions de vulnerabilitat a corts europees.
Plantejament del bloc temàtic i enfocaments diversos; disponibilitat de clàssics a YouTube.
Vaga a la mina de Nou Mèxic; racisme salarial i protagonisme de les dones en la mobilització.
Colonialisme, revolta instrumentalitzada i repressió; Marlon Brando com a agent britànic.
Itàlia feixista: doble opressió sobre dones i homosexuals amb gran sensibilitat.
Crítica del control institucional i la deshumanització més enllà del tema de la ‘bogeria’.
Misèria i humor negre: l’oprimit que oprimeix per sobreviure.
Privatització ferroviària i degradació de condicions laborals i seguretat.
Emprenedoria precaritzadora i ambivalència moral de l’ascens individual.
Immigració, neteja i ‘invisibilitat’ social; lluita sindical a Los Angeles.
Paral·lelismes d’estil i naturalisme interpretatiu en cinema social.
Conflcte grangers–terratinents, organització col·lectiva i dilemes sobre la violència.
Actualització del mite de Shane per Clint Eastwood.
Dignitat, desesperança i resistència durant la Gran Depressió; clàssic de John Ford.
Wajda dissecciona el capital i la manipulació del moviment obrer a Polònia.
Tancament amb l’anunci de Laia Colet, directora artística, com a convidada del proper episodi.
Panorama inicial
- Presentació del programa i dels participants. Anunci d’un episodi en tres parts: recomanacions recents, tema central sobre la lluita dels oprimits i comentaris finals.
Kaurismäki a la Filmoteca de Catalunya
- Homenatge a Peter von Bagh amb sessió doble presentada per Aki Kaurismäki.
- Es destaca l’estil de Kaurismäki: cinema amb pocs mitjans però amb gran relació qualitat-preu i autenticitat.
- Conversa sobre el suposat “fred” del cinema nòrdic i connexions amb directors amb K: Kaurismäki, Abbas Kiarostami, Kieslowski, Kubrick.
Premis i indústria: entre el reconeixement i la hipocresia
- Debat sobre la infravaloració d’Interstellar als premis (Globus d’Or, Òscars) i com els criteris sovint prioritzen històries més “digeribles”.
- Dinàmica de l’“estrena estratègica”: nominacions que impulsen taquilla (p. ex. The Grand Budapest Hotel, Birdman, The Imitation Game, La teoria del tot, Sempre Alice, Selma).
- Crítica a la hipocresia: reverència a figures com Martin Luther King mentre persisteixen mancances estructurals (p. ex. sanitat universal).
- Comparació amb Torrente: èxit popular sense reconeixement crític; tensions entre cinema comercial i festivals com Cannes.
La distància més llarga i el laberint de la distribució
- Valoració de La distància més llarga (Clàudia Pinto, amb Carme Elias): interpretació destacada, premis internacionals, però estrena ajornada.
- Trama: àvia amb càncer retorna a l’Amazones; el net busca retrobar-s’hi. Tendresa i sobrietat; no és una obra mestra, però mereix estrena.
- Fenomen Ciutat Morta (TV3/33): impacte social i reobertura institucional del cas; exemple del poder del documental.
- Reflexió sobre distribució: pel·lícules guardonades que no arriben a sales; propostes d’alternatives digitals i de sales valentes (p. ex. Cinemes Girona, Zumzeig), amb cicles i preestrenes de documentals com Història d’un futur o 3.11.
Imitation Game i Alan Turing: èpica del codi i dilemes morals
- Repàs al paper d’Alan Turing en el desxiframent d’Enigma a Bletchley Park i el gir estratègic que va escurçar la guerra.
- Dilemes ètics: informació utilitzada selectivament per no alertar els nazis; secret d’estat fins als anys 60.
- De Turing a la cultura pop: test de Turing i l’eco al Voight-Kampff de Blade Runner.
"És que no ens veuen, som invisibles" — una idea que ressona en altres històries d’opressió.
- Crítica del film: bones intencions i gran tema, però narració irregular; destaca Benedict Cumberbatch (també popular per Sherlock).
Tema central: la lluita dels oprimits al cinema
Treball, classe i colonialisme
- Salt of the Earth (1954) — Vaga d’obrers mexicoamericans a Nou Mèxic; doble front: salari i protagonisme de les dones a la vaga. Context de McCarthisme i guionistes a la llista negra.
- Queimada / Burn! (1969) — Insurrecció en una illa colonitzada: suport britànic instrumental a l’alçament i posterior repressió quan supera els seus interessos. Marlon Brando excel·lent com a agent britànic.
Gènere, identitat i institucions
- Una giornata particolare (1977) — Itàlia feixista: opressió a dones i homosexuals amb delicadesa i humanitat (S. Loren i M. Mastroianni).
- Algú va volar sobre el niu del cuc (1975) — No va de “bogeria”, sinó de control institucional i deshumanització; el poder que domina i anul·la.
Marges socials i humor negre
- Brutti, sporchi e cattivi (1976) — Misèria, supervivència i humor negre: quan els oprimits acaben oprimint per pura subsistència.
Ken Loach: naturalisme i combat laboral
- The Navigators (2001) — Privatització ferroviària (post-Thatcher): pèrdua de seguretat i precarietat des de la mirada obrera.
- It’s a Free World… (2007) — Emprenedoria precaritzadora: l’oprimit que esdevé opressor per “triomfar”.
- Bread and Roses (2000) — Treballadores de la neteja immigrants: lluita sindical i el dolor de la invisibilitat.
El western com a metàfora de classe
- Raíces profundas / Shane (1953) — Grangers vs terratinents: organització, violència i límits morals.
- El jinete pálido / Pale Rider (1985) — Actualització del mite per Clint Eastwood.
Clàssics de crisi i capital
- Las uvas de la ira (1940) — Dignitat i resistència en la Gran Depressió (J. Ford adaptant Steinbeck).
- La terra de la gran promesa (1975) — Andrzej Wajda mostra el capital manipulant el moviment obrer amb una lucidesa demolidora.
Cloenda
- Avanç de la propera convidada: Laia Colet, directora artística (Tierra y Libertad, El Perfume, Eva, Exodus).
- Recupera l’episodi al blog del programa.
Idea clau transversal: el cinema social, amb estètiques diverses, revela com la opressió es manifesta en la classe, el gènere, la raça, les institucions i la indústria; i com la resistència pren formes col·lectives, íntimes i sovint ambivalents.