Cinema sense condicions del 22/10/2024 — Profundo carmesí d’Arturo Ripstein: clàssic de la setmana, el poder del plano seqüència, humor negre i recomanacions (Luka, Megalòpolis, Joker)

Idea central del programa

Cinema sense condicions dedica el clàssic de la setmana a la contundent Profundo carmesí (1996) d’Arturo Ripstein. El programa desgrana la figura del director, el seu equip creatiu (guionista Paz Alicia García Diego, director de foto Guillermo Granillo, muntador Rafael Castanedo) i l’impacte de la posada en escena basada gairebé íntegrament en el plano seqüència. També s’analitzen el to d’humor negre, referents (Buñuel, Berlanga, Azcona) i l’antecedent nord-americà The Honeymoon Killers. A la segona part, novetats i recomanacions: Luka (Jessica Woodworth), Megalòpolis (Coppola) i Joker: Folie à Deux (Todd Phillips).

"Nadie antes me había amado tanto" — una de les frases clau que cristal·litza el pervers romanticisme tràgic del film.

Perfil d’Arturo Ripstein i context

• Origen i trajectòria
• Nascut a Ciutat de Mèxic (1943), fill del productor Alfredo Ripstein Jr.
• Aprenentatge primerenc al costat de Luis Buñuel (al rodatge de Nazarín i com a ajudant no acreditat a El ángel exterminador).
• Òpera prima: Tiempo de morir (1965), amb guió de García Márquez i adaptació de Carlos Fuentes.
• Reconeixements: doble premi a Sant Sebastià (Concha d’Or), Premi Nacional de Belles Arts de Mèxic i Ariel de Oro.

• Complicitat creativa
• Guionista habitual: Paz Alicia García Diego (14-15 pel·lícules), peça clau en el to i la construcció dramàtica.

L’univers visual: Guillermo Granillo i la imatge

• Estil de fotografia
• To naturalista i cru, amb forts contrastos de llum i color.
• Predomini de tons dominants (vermells carmesí), que dialoguen amb el títol i l’ànima del film.
• Plans finals memorables (el reflex blau del cel en el toll d’aigua).

• Anècdota professional
• Relat de rodatge i muntatge compartit amb Granillo a “Les vides de Cèlia” (Antonio Chavarrías), destacant la seva versatilitat: de càmera “tranquil·la” a càmera “nerviosa” segons projecte.

Sinopsi i repartiment

• Ambientació: Mèxic, 1949; ironies i dards anti-espanyols en el diàleg subratllen el to sarcàstic.
• Protagonistes
• Nicolás Estrella (Daniel Jiménez Cacho): timador i gigoló espanyol, camaleònic en l’accent i la façana.
• Coral Fabre (Regina Orozco): infermera que s’enamora obsessivament; abandona els fills per seguir-lo i esdevé còmplice.
• Marisa Paredes compon un personatge rodó (Imelda/Irene Gallardo) que culmina en una escena apoteòsica.
• La deriva criminal: parella a la Bonnie & Clyde que estafa vídues/divorciades adinerades i, en l’espiral, deriva cap a múltiples assassinats.
• Curiositat: “Profundo carmesí” és “Deep Crimson”; connexió simpàtica amb el nom del grup King Crimson.

Influències i referents

• Antecedent directe: The Honeymoon Killers (1970). Scorsese en va iniciar el rodatge però fou substituït; Ripstein n’agafa el tema però en va més lluny en l’escarni i la duresa.
• Ombra allargada: Buñuel, Berlanga i el guionista Rafael Azcona (humor negre, sarcasme, crítica social).
• Remissions concretes: ressons de Viridiana i El verdugo en el tractament del final i la moral grotesca.

Escenes i motius clau

• Gir al “minut 26”: instal·lació definitiva del to fosc i de thriller.
• Abraçada decisiva: moment d’estranya emoció sincera que segella el destí comú.
• Bar Íntimo: seducció, accent espanyol mutable i sarcasme d’alta volada.
• Primer enverinament: humor negríssim al “no vomite, que perderá el veneno”.
• La perruca de Nicolás: identitat, vergonya i gest d’amor de Coral tallant-se la melena per fer-li una nova perruca “a la francesa” (idealització tipus Charles Boyer).
• Falsa boda al cementiri: iconografia religiosa i fatalisme.
• El final (llei de fugues): caminada cap a la mort, frase “crec que és el dia més feliç de la meva vida”, caiguda al toll i reflex del cel — culminació nihilista de l’amor malaltís.

Forma i llenguatge: el domini del plano seqüència

• Construcció formal
• El film està rodat en un 99,5% en plano seqüència: acció en espai unitari i temps real sense tall.
• La càmera es desplaça en travellings fluids, usa miralls per no perdre el subjecte i coreografia actors-espai.
• Excepcions estratègiques
• Tall al bar “Íntimo” i al final d’afusellament per reforçar la intensitat.
• Al clímax, muntatge de pla/contraplà (butxins/víctimes) per elevar la tensió dramàtica.
• Conceptes clau
• Muntatge analític (pla/contraplà; descomposició espacial).
• Muntatge sintètic (continuïtat dins el plano seqüència).
• Ripstein alterna formes per maximitzar sentit i afecte: la norma és la continuïtat; el tall és l’excepció que colpeja.

Recepció, versions i on veure-la

• Censura a Mèxic: estrenada amb retalls d’uns 15 minuts; la versió íntegra no es va veure fins al 2018 (edició restaurada amb muntatge del director allargat fins als 135’).
• Disponible a: Filmin.

Actualitat i recomanacions

• Luka (2023, Jessica Woodworth)
• Adaptació lliure de l’imaginari d’El desierto de los tártaros (Dino Buzzati).
• Blanc i negre, to críptic, rigor formal i hiperrealisme sever; interpretacions sòlides.
• Reivindicació literària: la novel·la és un clàssic del segle XX pel seu estil i construcció.

• Te Salve/Salve María (Marc Coll)
• Drama d’empoderament amb mirada molt centrada en el subjecte femení; debat sobre la representació del rol masculí.

• Megalòpolis (Francis Ford Coppola)
• Malgrat les crítiques dividides, s’assenyala com a obra important i testamentària de Coppola, amb ecos de tota la seva filmografia.
• Recomanada en pantalla gran.

• Joker: Folie à Deux (Todd Phillips)
• Amb Joaquin Phoenix i Lady Gaga.
• “Musical” en funció dramàtica: la música actua com a vector de consciència, però el text pesa més; per a alguns, supera la primera.

Idees força

• Ripstein imposa una proposta formal radical: quasi tot en plano seqüència, i talla només quan el cop emocional ho exigeix.
• Humor negre i sarcasme a la manera d’Azcona/Berlanga/Buñuel: riure incòmode davant la tragèdia.
• El nihilisme romàntic de la parella culmina en un final tan poètic com terrible.