Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 17/1/2017 — Proyecto Lázaro, Animales nocturnos, La donzella i Patterson: ciència-ficció fosca, poesia quotidiana i clàssics entre Gaudí i Star Wars
Obren amb la possibilitat de portar Isaki Lacuesta i Isa Campo (La propera pell), comentant agendes i la setmana dels Premis Gaudí.
Proposen parlar d’actrius d’una època (Debbie Reynolds) i recorden la longevitat d’Olivia de Havilland i Kirk Douglas, amb referència a Espàrtac i la rebel·lia contra els poders fàctics.
Impressions inicials de La donzella (Park Chan-wook) i debat d’un inici impactant atribuït a Stalker (probablement Stoker), destacant el to transgressor.
Experiència amb el servei a la carta d’ALSA; visionats d’Ex Machina i La vida inesperada, i una anècdota sobre doblatge.
Ressenya amb referències a True Detective i Funny Games; posada en escena grotesca inicial, personatges turmentats i un final que esdevé l’eix moral.
Definida com a ciència-ficció fosca i filosòfica: el primer home reviscut, eutanàsia entre amics, dilemes sobre l’ànima (21 grams), superpoblació i ecos de Black Mirror.
Oficialitzen Proyecto Lázaro com a pel·lícula del mes; ‘pregunta infiltrada’ i connexió simbòlica amb El mag d’Oz sobre cossos i essències.
Comparen la ficció de la ciència aplicada a la persona (resurrecció) amb la IA i els sentiments d’Ex Machina; matisen què és ‘futurista’ en cada cas.
Discussió sobre idees nietzscheanes, el ‘sentir-se vell’ del reviu i la fricció cos-ciència-ànima com a conflicte central del film.
Viatge espacial com a ruptura vital i temporal; renúncies i esperança en retrobar vincles; ecos d’Interstellar i relats d’Arthur C. Clarke.
Biòpic finès amb fotografia en B/N, càmera lliure i to naïf; el romanticisme i la quotidianitat desplacen el clixé de la ‘pel·li de boxa’.
Amor, engany i complicitat; muntatge que evita el porno, referències a Sade i Genet, i solidesa clàssica amb sensibilitat oriental.
Una setmana a la vida d’un conductor-poeta; estructures de repetició, duplicitats i humanisme com a antítesi del blockbuster.
Record dels cicles al Texas/Méliès i esment de títols clau de Jarmusch com Dead Man, Ghost Dog i Night on Earth.
Debat sobre estratificació social en futurs distòpics i la pervivència de burocràcia i castes en universos “optimitzats”.
Pols al món contemporani: frontera de Melilla, treball alienant al Japó, desnonaments a Espanya; imatges que parlen i crida a la responsabilitat col·lectiva.
Text d’Àngel Quintana com a fil per reflexionar sobre la metamorfosi del protagonisme dels actors i l’impacte dels grans franquícies.
Record de Debbie Reynolds i Carrie Fisher; pràctiques de recreació digital d’actors (The Crow, Rogue One) i els dilemes ètics i industrials associats.
Una sèrie de Netflix il·lustra com la tecnologia pot suplantar l’actor mentre en conserva el ‘nom’ i el prestigi.
Homenatge a Wajda i a La tierra de la gran promesa; paral·lel amb Salt of the Earth i la consciència obrera al cinema.
Repàs d’obres com El ídolo de barro, El gran carnaval, Spartacus i Senderos de gloria; carisma i compromís.
Recomanació d’un article sobre Wilder i memòria de Ningú no és perfecte.
Últim recordatori de l’entrevista amb Isaki Lacuesta i Isa Campo; si falla, Proyecto Lázaro seguirà com a focus; comiat del programa.
Introducció i agenda del programa
- Avanç de programació i possibles convidats: intenten portar Isaki Lacuesta i Isa Campo (La propera pell) coincidint amb les nominacions als Premis Gaudí.
- Marc temporal: conversa situant l’audiència en la setmana dels Gaudí i logística de l’entrevista.
Ressenyes destacades i recomanacions
Animales nocturnos (Tom Ford)
- Thriller de venjança amb estructura narrativa fragmentada i to cru, policíac i “sureny”.
- Influències i ecos: True Detective i Funny Games.
- Punts forts: girs de guió, ambigüitat moral i un final impactant.
- Valoració: sorprenent i contundent.
Proyecto Lázaro (Mateo Gil) — Pel·lícula del mes
- Proposta de ciència-ficció filosòfica amb ecos de Black Mirror: primer home reviscut via crionització.
- Temes clau: eutanàsia “entre amics”, identitat, ànima (els “21 grams”), límits de la ciència i superpoblació.
- Estructura: salts entre passat, present i futur; debat religió vs. ciència.
- To: molt fosca, íntima i reflexiva; no de “crispetes”.
- Moments potents: la preparació conscient d’una mort “neta” i la idea que el cos pot tornar jove però la ment “se sent vella”.
- Comparativa: Ex Machina (IA i sensibilitat), Abre los ojos (empresa i somni tecnològic).
"Descidit: film del mes"
La donzella (Park Chan-wook)
- Film d’aire clàssic que dialoga amb tradició japonesa (Mizoguchi), amb plans seqüència meticulosos i gran direcció d’actrius.
- Erotisme suggestiu amb contenció i un muntatge que talla “al temps just” per evitar caure en el porno.
- Referències: Jean Genet, Sade; tema central de l’engany i la complicitat creixent entre les protagonistes.
- Valoració: “un goig de pel·lícula”, pausada però hipnòtica.
Patterson (Jim Jarmusch)
- Poesia quotidiana i minimalista: una setmana a la vida d’un conductor d’autobús que escriu poemes.
- Recursos: repeticions i duplicacions com a estructura poètica (bessones, noms, rutines).
- Contrapunt als blockbusters: humanisme, oficis, classe mitjana.
"És un poema filmat"
El dia més feliç en la vida d’Olli Mäki
- Biòpic de boxa finès amb estètica i ritme de Nouvelle Vague: blanc-i-negre, càmera lliure, diàlegs i mirades per damunt del cop de puny.
- Valoració: deliciós i naïf; pot dividir opinions, però té una personalitat visual molt marcada.
Altres títols comentats
- Ex Machina (bus ALSA; comparada per to i temes amb Proyecto Lázaro).
- La vida inesperada (Javier Cámara; anècdotes sobre doblatge).
- Passengers (nova vida i relativitat del temps en viatges interestel·lars; eco d’Interstellar i relats d’Arthur C. Clarke).
- Documental: Frágil equilibrio (Guillermo García López) amb Pepe Mujica — radiografia del sistema: fronteres, desnonaments, treball-voràgine al Japó.
- Cicles i filmografia Jarmusch: Dead Man, Ghost Dog, Night on Earth, Stranger Than Paradise.
Debats i connexions
Ciència vs. religió, ànima i tecnologia
- Proyecto Lázaro: la ciència com a “fe” moderna? Dilemes sobre si l’ànima es conserva en la crionització.
- Nietzsche i el “superhome”: fins on ens porta la tècnica?
- Risc de distopia amb la tecnologia com a “braç armat” de la ciència (ombra Black Mirror).
Distopies i estaments socials
- De Gattaca a In Time i l’edifici “de castes” (High-Rise): persistència de classes i burocràcia, fins i tot en futurs “perfectes”.
Viatges espacials i temps
- Passengers, Interstellar, Clarke: el viatge espacial com a viatge temporal i renúncia a la vida “enrere”.
Clàssics, obituaris i homenatges
Actrius clàssiques i estrelles
- Record a Debbie Reynolds (Cantando bajo la lluvia) i Carrie Fisher (Leia): el dol de mare i filla amb un dia de diferència.
- Olivia de Havilland (longevitat) i Kirk Douglas (centenari): de Espartaco a Senderos de gloria, El ídolo de barro i El gran carnaval.
- Lectura sobre Robert Redford i reflexió sobre l’evolució del star system als blockbusters.
CGI i "ressurreccions" a la pantalla
- De The Crow a Rogue One: rejuvenir o recrear actors amb CGI; dilemes ètics i industrials.
- Sèrie de Netflix citada: un “actor” que acaba sent sostingut en 3D pel sistema — crítica al culte a la imatge i a l’autoria difusa.
Mestres i llegat
- Andrzej Wajda: La tierra de la gran promesa i el naixement del sindicalisme al cinema; paral·lel amb Salt of the Earth.
- Billy Wilder: recomanació d’article i memòria de “Ningú no és perfecte”.
Tancament i proper programa
- Recordatori: treballen per tenir Isaki Lacuesta i Isa Campo (La propera pell), àmpliament nominada als Gaudí.
- En cas contrari, el focus continuarà en Proyecto Lázaro com a alternativa destacada.
Idees força
- Pel·lícula del mes: Proyecto Lázaro — ciència-ficció fosca, íntima i filosòfica.
- La donzella — elegància clàssica, erotisme contingut i muntatge precís.
- Patterson — la poesia de la repetició i la vida corrent.
- Debat — religió vs. ciència, ànima i límits tècnics (recreació d’actors) en el cinema actual.