Cinema sense condicions del 24/1/2017 — Proyecto Lázaro, Loving, zombis i neo‑noir: immortalitat, drets civils i tendències; amb La La Land i Timecode al tancament

Panorama general del programa

"Cinema sense condicions" obre amb una icònica escena del camarot dels germans Marx per anunciar un episodi ple —com el seu camarot— de crítiques i debats cinematogràfics.

• Eix central: debat profund sobre Proyecto Lázaro (Realive) de Mateo Gil —immortalitat, criogenització i ètica científica.
• Altres títols destacats: Loving (Jeff Nichols), recomanació sobre Frantz (François Ozon), crítica severa de Colonia, descobriment documental amb Pantalla Arrasgada, gènere zombi amb The Girl with All the Gifts (Melanie) i neo‑noir amb Vivir de noche (Ben Affleck).
• Tancament d’actualitat: mirades a La La Land (nominacions) i celebració de Timecode (nominació als Òscars).

Debat central: Proyecto Lázaro (Realive) — Mateo Gil

Temes i idees clau

• Immortalitat com a “qüestió de temps”: la pel·lícula tracta què passa si la criogenització permet saltar dècades i reviure en un futur tecnificat.
• Dilemes ètics i industrials:

- Tractament del subjecte ressuscitat com a "trofeu" o producte per a inversors. - Crítica a la ciència sense escrúpols i a la lògica empresarial.

• Tons i referents: final amb regust a Black Mirror; ecos d’Abre los ojos, El món feliç (Huxley), L’Immortal (Borges) i el film indie The Man from Earth.
• Discussió entre tertulians:
• -
• Postures enfrontades sobre la versemblança del comportament del protagonista un cop reviu.
• -
• Debat sobre si la pel·lícula hauria d’obrir-se més al nou món (pressupost vs. concepte).

Apunts de producció i context

• Mateo Gil (col·laborador històric d’Amenábar en guions com Tesis, Abre los ojos, Mar adentro, Ágora), dirigeix amb ambició internacional i gran nivell tècnic.
• Repartiment: Tom Hughes, Oona Chaplin (neta de Chaplin).
• Cas real referenciat: el 2016 un tribunal britànic autoritza la criogenització d’una nena de 14 anys —la pel·lícula opera com a anticipació més que com a distopia.

Per què funciona

• Fotografia i muntatge: imatges suggestives i fluïdes, ús de veu en off ben integrat.
• Focus en sentiments: dol, solitud, memòria, canvi d’opinió al llarg del temps.

Resum d’opinió

• -
• Per a alguns tertulians és una proposta sòlida, ambiciosa i sensible.
• -
• Retrets puntuals: “tancament” d’espai (poca obertura al món exterior) i decisió final del protagonista.

Loving — Jeff Nichols

De què va

• Basada en fets reals (parella interracial a Virgínia, anys 50‑60) i en la causa que culmina el 1967 abolint lleis anti‑matrimoni interracial als EUA.

Com està narrada

• Del macro al micro: evita judicis i pancartes per centrar-se en la intimitat de la parella.
• Moments clau:

- > “Digue-li que l’estimo.” —la resposta d’ell a l’advocat abans del Tribunal Suprem, resumint el nucli emocional.

Interpretacions

• Ruth Negga i Joel Edgerton: interpretacions contingudes i potents.

Veredicte

• Delicada, honesta i humanista; una via alternativa al drama judicial convencional.

Recomanació breu: Frantz — François Ozon

• Exquisida: evita el folletín amb un tractament fi del dol, la culpa i la reconciliació.
• Inspiració en materials clàssics (via Lubitsch).

Colonia (Colonia Dignidad)

Crítica principal

• Tractament superficial i inversemblant del cop d’estat de Pinochet i de la Colonia Dignidad.
• Exemples: assemblea del MIR presentada de manera naïf; manca de rigor sobre clandestinitat i protecció documental.
• Efecte “estranger al centre”: protagonistes europeus eclipsen el poble xilè.

Conclusió

• Tema massa seriós per a una aproximació tan esquemàtica; el resultat no està a l’altura de les víctimes.

Pantalla Arrasgada — Gerard Gormezano

Què és

• Documental sobre el pintor i escenògraf Marcelo Grande. Producció mínima, per amor a l’art.

Valor artístic

• Observacional i proper, recorda El sol del membrillo (Víctor Erice): veiem el procés creatiu (capas de textura i rascat amb cúter que “arrasa” la superfície).
• Vincles biogràfics: Tomelloso, connexions amb l’entorn d’Antonio López.

Experiència de projecció

• Sessió a Filmoteca amb quartet de corda tocant una suite de la banda sonora —doble lectura de la música (en viu vs. en el film).

The Girl with All the Gifts (Melanie) — Colm McCarthy

Gènere i gir

• Zombis post‑apocalíptics amb segona generació: nens mig zombi/mig humà en un centre educatiu que intenta potenciar la seva humanitat.

Punts forts

• Arrencada potent (primers 15’), bona protagonista infantil; referències i analogies (gat de Schrödinger, incertesa identitària).

Límits

• Deriva cap a tòpics del gènere i acció coneguda; idees interessants que no acaben de coronar.

Vivir de noche (Live by Night) — Ben Affleck

Ambient i trama

• Neo‑noir de mafiosos en temps de llei seca (anys 30‑40): venjança, casinos, Ku Klux Klan, religió i burocràcia local.

Valoració

• Producció correcta però cansada i llarga (més de 2h). Càrrega de clixés del noir.
• Interpretació d’Affleck: registre massa uniforme; detalls de vestuari deslluïts.

Tancament: novetats i premis

• -
• Breu discrepància sobre la sobrevaloració de Toni Erdmann (mencionada com “Tony Herrmann”).
• -
• La La Land: reconeixement massiu als Òscars, però alguns tertulians la veuen inflada malgrat seqüències brillants.
• -
• Timecode (Juanjo Giménez): curt català nominant als Òscars; història mínima i poètica amb la dansa com a llenguatge entre dos vigilants d’aparcament.
• -
• Avanç: pròxim programa sobre cinema i rock.

Idees destacades

• Immortalitat vs. humanitat: quan la ciència avança, què preservem de l’experiència humana?
• Intimitat com a política: Loving demostra que l’amor i la protecció mútua poden ser l’argument més poderós.
• Rigor històric: tractar traumes col·lectius exigeix respecte, context i versemblança.
• Gènere amb variacions: el terror/zombi encara pot aportar lectures noves si no cau en l’acció rutinària.