Cinema sense condicions del 7/10/2025 — Pulp, Donostia i Romeria: debat i novetats

Presentació i to del programa

• Programa obert amb música i lema del show. Ambient relaxat i col·loquial, amb l’equip habitual.

"Cinema sense condicions"

Pulp: Vida, Mort i Supermercats (Florian Habicht, 2014)

Clau del documental i del tema musical

• Arrenca amb “Common People” de Pulp i una lectura parcial de la lletra (en castellà) per il·lustrar el seu to social i irònic.

• El documental retrata el concert de retorn a Sheffield (Motorpoint Arena, 2012) i fa un mosaic humà de la ciutat: gent gran que coneixia Jarvis Cocker dels inicis, joves a la porta del concert, i escenes domèstiques i de mercat.

Idees principals

• Naturalitat i frescor com a eix: el film evita el divisme i posa el focus en la comunitat i els fans.

• Sheffield com a espai social: ciutat obrera, poc idealitzada, presentada amb honestedat.

• Alternança entre concert i retrat social; ús de testimonis quotidians per fer un assaig social més enllà del típic documental musical.

• Disponible a Filmin, durada 1h26, valoració 8.3.

Palmarès del Festival de Sant Sebastià (73a edició)

• Conxa d’Or: Los domingos, d’Alauda Ruiz de Azúa (també Premi FIPRESCI).

• Conxa de Plata (Interpretació protagonista): José Ramón Soroiz per Mas Palomas.

• Premi Especial del Jurat: Històries de la Bona Vall, de José Luis Guerin (film més premiat; estrena prevista al novembre).

• Conxa de Plata (Direcció): Joachim Lafosse per 6 dies de primavera (també guió amb Chloé D... i Pa... Ismael).

• Interpretació de repartiment: Camila Plat per Betlem.

• Fotografia: Pau Esteve Birba per Tigres.

• Nous Directors: Emilie Talun per Mike Loes.

• Horizons Llatins: La Torre de Gel, de Lucille Hatzmzima-Libovitch.

• Premi del Públic: La veu de Hind, de Kaouther Ben Hania.

• Premi Joventut: La misteriosa mirada del flamenc, de Diego Céspedes.

Debat a dues veus: Romeria (Carla Simón, 2025)

"Jo vaig al cinema absolutament nu i en blanc... Sense condicions prèvies."

Visió crítica (en contra)

• Pel·lícula percebuda com autocomplaent i poc crítica amb un passat complex; prioritzaria l’aplaudiment sentimental a l’afrontament de veritats incòmodes.

• Hibridació memòria/història que difumina la veracitat: no sempre queda clar què és record i què és realitat.

• Crítiques tècniques: direcció d’actors (no professionals), guió, fotografia i sobretot so/dicció; es perd fins a un ~20% de diàlegs.

• Se li retreu idealització dels pares i una mirada naturalista que evita la duresa del context.

Visió favorable (a favor)

• Trilogia coherent: infantesa (Estiu 1993) → comunitat materna (Alcarràs) → orígens paterns (Romeria).

• Ús personal de memòria i pas del temps, amb textures (Super 8, vídeo) per crear un teixit de record que busca complicitat emocional però evita el “segrest emocional”.

• Defensa del treball amb actors no professionals i del radar local (arrelament territorial) malgrat la formació internacional; reconeixement internacional sostingut.

• El so problemàtic s’atribueix més a mescla i/o calibratge de sales que no al rodatge de so directe.

Ètica i recepció: obra vs. autor, MeToo

• Debat general sobre separar obra i persona (exemples: Picasso, Polanski) i fins on cal revisar el passat amb valors presents.

"L’obra és l’obra, la persona és la persona."

• Contextualització de l’“onada” de films dirigits per dones: no com a moda, sinó com a correcció històrica; el que importa és la qualitat, no la quantitat.

So i dicció: on falla?

• Problema situat en la mescla final (equilibri de bandes, freqüències de mitjos/greus) i la calibració de sales, no tant en la presa de so. Efecte: diàlegs inintel·ligibles en certs trams.

Novetats i recomanacions

Una batalla tras otra (Paul Thomas Anderson, EUA, 2025)

• Repartiment de luxe: Leonardo DiCaprio, Sean Penn, Benicio del Toro, Regina Hall, Teyana Taylor i el descobriment Chase Infiniti.

• Recomanació entusiasta: film del qual “es parlarà la dècada sencera”.

Eddington (Ari Aster, EUA, 2025)

• Reivindicada malgrat la freda acollida. Amb Joaquin Phoenix i Pedro Pascal.

• Sàtira/neo-Oest sobre el post-Covid: control informatiu, teletreball, IA i mòbils com a “armes” de denúncia viral.

Dràcula: A Love Tale (Luc Besson) — Avanç

• Producció europea de 45 M€, 130’ — Sitges com a plataforma d’estrena.

• Enfocament romàntic i lliure: Dràcula (Caleb Landry Jones) no viatja a Anglaterra sinó que la trama es trasllada a París; Van Helsing es reimagina com a capellà (Christoph Waltz).

• Mitja hora inicial espectacular a la Romania del XV (batalles); gran ambientació, vestuari i música. Algunes reserves sobre el reposicionament de personatges clau.

Conclusions

• Un episodi que combina assaig musical i social (Pulp), actualitat de festivals, i un debate crític a fons sobre el cinema-memòria de Carla Simón.

• Tanca amb recomanacions potents (PTA), relectures valentes (Ari Aster) i reinvencions d’autor (Luc Besson).