CsC 28/02/17 - Crítica dels Oscar + Comentaris (Moonlight, Hell or high water) + Film del mes / Hedi

Cinema sense condicions. Crec que això Grass trader ja fa bona fi, a seguir viatger el primени de l'Eig ou Barca. Una ràpid de trafica alta de Carles Alle, un fill com Azul i rei honourll que vol caure. No sådan la tonalitat croccalled gerלל, que era molt la que nodes absolut civil. Gas de por, nores tan chillformatè la prepatèria amb els ue del entor, Bregu Survey Mensch, castellano a Hua Hiba i el debat de Berlín. T'he dit que els incidence de reptes te les agrada? No he sabit l'esquena. skipped granddaughter No, no, si hi ha una banda, no, com? No, el més jove quan... T'hi veig de res que ho vaig a dir. No, no, no. No és gran, no. No és gran, no. No ho sé. Bona nit, tothom. Està sonant la banda... és que banda sonora algun dels diàlegs... La lalant, no? No, no, no. T'equivoques, t'equivoques. Està sonant la banda sonora, en certa mesura, que és la banda sonora dels diàlegs d'una pel·lícula que avui comentarem, que es diu Hedy. És una pel·lícula que ve de Tunísia, un país de petitet, de 10 milions d'habitants, i que ha produït una pel·lícula que la vam triar per fer la pel·lícula del mes i, amb la segona part del programa, la anirem comentant. Que diferent del començament, que diferent de la setmana passada, que vam començar allò... Ah, sí? Sí, no l'has sentit al programa. I s'ha sentit els trossos, sincerament, trossos. Tant, tant, tant, tant... Totes les bandes sonores possibles. A mi, que venim del francès que posi Disney... Bueno, bueno, però per criticar-lo, per criticar-lo. I per començar, què farem, va. Farem, com sempre, dues o tres parts. En primera part, parlaríem una mica, que siguin a més de donar l'opinió de què ens ha semblat la entrega de premis dels Òscar. La segona part, jo ja sé que tant el Joan com la Carme Nabot, que arribaran d'aquí una mica, en Joan venia de més lluny i no ens hem pogut posar d'acord per venir junts, i veníem a autobús i, per tant, arribarà quan pugui. I la Carme, suposo, més o menys el mateix, entrarà d'aquí una estona. Sé que han vist pel·lícules ells, i que, per tant, donarem peu també, aquells ens puguin explicar què és el que han vist. I, a més a més, avui tenim la presència, no solament dels aquests que estan arribant, que són la Carme i el Joan, sinó que tenim el Pol a la meva esquerra, i el Jaume Vidal, que està també a la meva dreta, i que esperem que ens expliquin què han vist, què els he agradat, què recomanen, etcètera. Per tant, si voleu, si us sembla bé l'esquema, i la segona part, l'última part del programa, parlaríem d'aquesta pel·lícula, Hedy, aquesta pel·lícula, curiosa, jo penso que és una pel·lícula molt curiosa, molt interessant, per molts conceptes, ja en parlarem, no sé si... n'hem parlat amb ningú, no sé si els demés els he agradat o no, però a mi m'ha agradat, jo he de confessar d'entrada, que m'ha agradat i molt més el que m'esperava, i, per tant, pot ser, bueno, motiu de canvi d'impressions, i de veure com ho veiem tot això. Per tant, impressions dels oss, Pòl, què et sembla? Home, jo crec que aquest any, abans ho estava parlant amb el Jaume, jo crec que ha sigut una gala molt més senzilla i molt més... Semblava com més austera, no? El presentador crec que es va senyir bastant més amb el tema, bueno, donar certs toques... O sigui, és com era més fluït, però, alhora, sense aquests grans números que ja es caracteritza, una mica la gala de sempre... A veure, jo crec que ja tothom ha comentat de l'error... El final que va ser a Rafal... Ja està, ja està. No cal dir més coses. No sé què més comentar el tema del final. Jo sí, jo sí. Tinc la teoria, i puc dir la persona, em sembla, no crec que vagin a perseguir-lo, del nostre estimat, a dolça i jo, de que està fet a propòsit, perquè la gent en parli, si us sembla. O... O... O... O sigui que jo he sentit veus, que deia, això deu estar planejat o no, hòstia, però sí... Els deixa... Els deixa mal organitzadors, eh? Els deixa malament, els desprestigia, com organitzadors. Sí, però és veritat que una gala que està tan hipermega preparada, no? Sí, molt fort. D'acord, que presentaven el pròxim, hi va haver un client, no? Que ja era una cosa de dir, anem a arrebentar-ho, això, no? Però, però, clar... És que està massa preparat i assajat, jo diria, dies abans, i allò, no? Jo no em crec que... Jo no em crec que el desprestigi que genera una cosa d'aquestes, no crec que estigui preparat i que d'això aconsegueixi més audiències. L'Audiència ja la tenien. És a dir, no ho crec, eh? És opinió personal, i per tant, no cal que... A més, una cosa tan discutible, tan relativa, que tampoc és important, més igual. No crec que tingui cap coincidència. Jo vaig veure en directe, fins al final, si vam quedar uns quants amics, vam fer una porra, que la tinc aquí. Per fer. I aquí pots veure que teniu a certs del qual era 11, perquè, clar, a l'últim moment es va canviar. Vaig posar que havia guanyat la lana, evidentment, i a final. Tot i que, a mi, jo tinc pendent molt. Però, ostres, després hi ha tot això. No sé quan reconeixement veus més ganes, no sé. Però sí que és veritat que... No sé com els premis, com els heu de veure, com estaven repartits, perquè hi ha coses que encara em sorprenen, de certes decisions. Jo vaig a confessar, a veure, no sé si heu vist tots, com es diu, la pel·lícula aquella de... Manches de Frente al Mar. Que li han donat el millor, com es diu, el... Manches de Frente al Mar. L'heu vist a la pel·lícula? Jo encara no. Algú l'ha vist aquesta? Ningú l'ha vist a Manches de Frente al Mar. Perquè és que la del... Manches de Frente al Mar. El germà de Ben Affleck. Honestament, jo no entenc per què li donen millor actor. Perquè, mentre tu, aviam, abans de començar el programa, deies que comentant una mica l'actuació del personatge... Tunesí, que fa la pel·lícula que parlem al final, doncs feies un comentari. Si hi ha alguna persona, que és un estàquerot i que en tota la pel·lícula a més posa la mateixa cara, i que no interpreta res per mi, per mi ho puc personal, i, per tant, no vol dir que tingui la raó, és el Casse Joffleck. Si te'n pensaves a dir Ryan Gosling, perquè també és la descripció perfecta. Jo crec que el Ryan Gosling és molt més actor. Si haguessis d'escollir entre actor, entre la interpretació del Casse Joffleck o del Ben... Jo gafaria, sense dubte, sense dubte, l'altre. Perquè l'altre és un bon actor. Jo ho tinc per un bon actor. Jo no sé si tu estàs d'acord o no. No t'agrada el Ryan Gosling? Sí, cada cop potser sí que m'agrada més. El paper de l'Alan, jo crec que també és un paper molt límit. Però estem parlant de... Un actor que té capaç de fer registres, de fer coses, de fer cares, de canviar, de sentir, d'expressar la por, de la galeria... El senyor Casse Joffleck és que és un estàquerot tota la pel·lícula. Llavors dius, no sé per què l'he donat la premia, sincerament, no entenc per què l'he donat. Però si li havien dit que fes això, estàquerot ja ho ha fet bé, això no ho sabem. La direcció de... No, no, ho dic perquè... Jo me'n recordo del hit-shop, per exemple, que n'és que sigui un director de la meva predilecció, però deia que volia actors inexpressius. Perquè llavors només de dir el text d'una manera correcta, doncs llavors ja l'espectador agafava el que volia. Si l'actor començava a fer gestos... Però ja n'hi ha... Però el posem. Tu podries posar com un expressiu i, en canvi, és ductilíssim. I el que passa és que és allunyat. Però no és el mateix inexpressiu que allunyat o... o malejable, o d'úctil... Això no és el mateix. Un que no és d'úctil pot ser inexpressiu eternament, clar. Jo crec que és el que li passa, Ray Anglos. Ray Anglos i jo no sé com interpretarà. Estan amb la nova sequel de Blade Runner, la que estan preparant. I no sé com actuar allà, però, clar... També no em sembla un mal actor, però sí que és veritat que té... Adryth, per exemple, jo crec que és el seu paper, perquè és un tio cap a la vista. Jo em va gostar molt, m'agrada molt, no era fàcil tampoc fer llor. No, no, clar que no, però prefereixo que si el veus en altres pel·lícules... Perquè no és inexpressiu, Adryth. Adryth és... Enfosquit, enfosquit. No és el mateix. Per exemple, és un personatge molt contingut. És un personatge que, al cap i a la fi, ha de ser una mena de... té una psicopatia mental, no? Llavors, jo crec que ho ha de transmetre no precisament amb actes del tot, sinó que jo et digui que jo està bé. Jo diria... clar, anem a fer... Què més ha fet aquest... jo no l'hi he vist mai. És que el que ha de ser, el que ha de ser, el que ha de ser... Havia fet una cosa rodada dirigida pel seu germà, que es deia mi pequeña, no sé què, que va adonar una família que desapareix una nena i la posen a buscar. Que et diria que, a nivell d'interpretació, està la millor en aquella pel·lícula que jo recordo, que no la tinc burrosa, però fa 7 o 8 anys que la va dirigir el mateix, el seu germà, que estava més bé que aquesta, però bé, no. Li dic, doncs, escolta, això és molt... Jo no li recordaven i les fasonomies, eh? En qualsevol cas, jo entre una molt i l'altra, de llarg, que em quedo... no sé si és el millor que tots. Jo no estava discutent, sinó que entre una i l'altra, doncs una em sembla més actor que l'altra, és a dir... Més real, gòslic.Més molt més, molt més. És a dir, jo penso que, com a lala, doncs aviam... a mi em sembla que ho fa bé. És a dir, penso que el paper que li donen els valls quan toca el piano... Vaja molt bé, és a dir, és molt, molt bé. Em penso que és un actor que és bastant complet, vull dir, sincerament, és a dir, no... cosa que no m'imagino, no m'imagino... El senyor ha de fer que fent això, fent el mateix, no m'ho imagino. Ja veiem que no t'agrada. Sí, però l'empatgepa també és la parella. Ha generat la parella de moda, que és gòslic.Més tòun. A mi em passa una cosa, però que és una persona que tinc jo, i és que, a mi, personalment, haig de dir la veritat, la Més tòun em cau fatal. És a dir, no m'agrada gens.I pobre. I ara resulta que, vull dir, doncs dius... Bueno, clar, la gent li agrada. Potser em sembla molt bé que li agradi, però a mi, personalment, és a dir, i no faig cap cosa, sinó simplement la veig i no em resulta atractiu. Em cau com una pedra. Com un sac de patates, tu. Em cau com un sac de patates. És el CCO.No m'agrada. Potser ja et deus rebentar, això. Potser també va influir això a la lala. És a dir, perquè en aquella té un paper bastant important. Ell m'agrada, ell encara m'agrada. Però ella, no, i llavors, clar, és tan subjectiu això que no... Jo crec que també es l'estrella el moment. En tots moments, ja, el personatge més de lujo, i ara mateix els dos que s'estan disputant totes les pel·lícules, jo crec que són ells dos. A mi el que m'agrada de la ceramònia aquesta m'ha agradat. Nosaltres hem triat com a pel·lícula del més, una pel·lícula que a mi, per cert, m'ha agradat molt, que és Heady, i que em sembla que és interessant que hem tirat aquesta pel·lícula. Jo havia triat, ja ho sabeu, quan vaig m'està parlant de quina pel·lícula podíem fer com a pel·lícula del més, havia triat justament la que ha guanyat, que és Moonlight, perquè la considera una pel·lícula molt completa. Per mi és superior a la lala, és a dir, honestament. És a dir, jo considero que és molt just haver-li donat a Moonlight la millor pel·lícula, perquè s'ho mereix. Però a la vegada me'n dono compte que la feina que hem triat Heady té la compensació de que penso que ara tothom veurà a Moonlight, pel que feia guanyat i tothom veurà que és una pel·lícula realment bona, i en canvi, Heady podria haver passat desapercebuda, que la comentarem de la segona part del programa. Si no fos per nosaltres. No ho sé, era tot a sobre, és Moonlight, perquè no és una pel·lícula amable. He de confessar aquí amb família, que no he vist a l'Alan, que avui és tothom, es veu, però ja no l'he vist. Però en canvi, jo he vist Moonlight, i no és una pel·lícula amable a Moonlight, i en canvi l'Alan sembla, per el que comenteu, que és una pel·lícula que arriba tothom. Que arriba tothom amable, o que tothom si pot sentir més o menys involucrat. O més o menys fàcil. Que és més festiva, més divertida, més musical. Moonlight no és una pel·lícula fàcil. Són lligues diferents. No ho dic perquè... Ho dic perquè ara es veurà molt, no sé si es veurà tan molt light, perquè no és una pel·lícula de gran tirada atractiva. En el sentit... Que és més europea. Per exemple. Està amb la línia, per mi, és a dir, jo confesso que m'ha agradat molt Hedy, però trobo que Moonlight està amb la línia de la que comentarem de segona part. És una pel·lícula de sentiments. És molt emotiva, curiosament. Des de molt punt de vista. Moonlight és una pel·lícula molt emotiva, perquè ens pinta a les problemes d'un nano amb 3 etapes diferents. Quan és petit, quan és adolescent i quan és ja dur. És un nen. I ruta que això està, per mi, brillantment plasmat. A més amb 3 actors diferents, que no és el mateix actor que fa cada un dels fragments. La càmera em sembla excel·lent. Em sembla que... Igual que passa una mica amb la pel·lícula que veurem a la segona part. Hedy, penso que la càmera està molt propera en els personatges, que els atrau molt bé, els pinta molt bé. I crec que és marascut, que li hagin donat, ja en parlem, al segona part, que li hagin donat el premi en el... Moonlight. A l'Hedy. El nano aquest, a Tunesia, que va guanyar el millor actor de... de... Masculi, al Festival de Berlín. Penso que és marascut, penso que s'ho ha guanyat. Per mi... La producció de Hedy està feta pel germà en darrere. Sí, ho sabia, que ho sabia. I tenen allà mà posada, doncs ja sabràs per què la càmera està allà agafant. Però la càmera... No és estil de dents. No ho és, no ho és del tot. 100%. No, no, no, no. Per mi et diria que per ser... Però per ser la primera pel·lícula d'un xicot que s'estrena amb aquesta pel·lícula és l'òpera prima. Sí. És a dir, té moltes coses... M'admet ben a tia. És extraordinari. Va guanyar opera prima també a Berlín. Va guanyar opera prima, millor pel·lícula a Berlín. No era la millor, sinó que era l'òpera prima. Sí, era millor de Berlín. Opera prima i tal. Opera prima i millor actor. Va guanyar dos o tres premis. Sort que la vam escollir la setmana passada, Paul. Aquesta pel·lícula, si no, el que ens hauríem perdut avui. No, no, jo estic molt contenta de la vida, sincerament. Em va agradar molt. Vaig trobar una pel·lícula que no m'esperava que fos tan bona. Sincerament, és a dir, no... Però està, per mi, amb la mateixa línia. Una mica, si voleu, per això Daria Satch, que ella comentava que no és una pel·lícula... Potser sí que no és una pel·lícula. Fàcil. A l'Uso. Però és una pel·lícula que, bueno, que el mateix Hollywood reconeix que té una gran qualitat. I penso que s'ho mereix. Sí, ja que parleu d'aquestes qualitats, per exemple, la pel·lícula que ha estrenat el Sank Jimu, que tothom està molt enfadat amb ella. Patreça. Patreça. Quina, quina, quina? La Gran Moralla. No li veus. Però tothom està enfadat amb el senyor Jimu, perquè és clar, és un autor de... La Gran Moralla estem parlant del Matt Damon. Sí. I la ha dirigit el Sank Jimu. Sank Jimu, que ha fet pel·lícules molt diferents d'això. Sí, sí, sí. I penso que aquí, crec que en aquests moments s'està destacant, són aquelles petiteses que tu també les has esmentat. És una altra lliga, deies, no? I tu deies, ja veurem, si no la veurà, i tal. El que sí que és probable és que si es veu la pel·lícula donat el tema que es dona... Qui el tema és, el de Sank Jimu? No, són uns alienígenes que arribaran allà i tal. No, no, jo estic parlant de la... La construcció de la Gran Moralla, perquè es va fer, però d'una manera si una mica imaginativa i mitològica. Sí, imaginativa. Com a costum a fer el Sank Jimu últimament, que va allò dels espatllets robadors... Les dades voladores, l'agregat... Sí, que farà la fantasia total, i aquí organitza un exercici d'aquells impressionats. I el que vull dir és que aquestes petiteses, com esteu destacant, són les que moltíssima gent s'identifica. I en l'any que ha guanyat, de ben segur que quan la vagi a veure, és una pel·lícula que farà ara perquè és clar, perquè ha guanyat, que és el que tu destacaves. Llavors ve de la petitesa, o sigui, després ja veurem què farà aquest senyor que ha fet això. La que tu destques, que és aquesta Hedy, això ve d'un país com ell destaca... Tunisia. Tunisia concretament, que és la singularitat, també. Hem de dir-ho, és l'estil de caireis mac i... Sí? Jo em referia a la... El RIM, el RIM. No, deixeu-me comentar-m'hi molt l'altre. Feia molt d'il·lusió comentar-la. Vinga, comenta, comenta molt l'altre. Després la segona part és de Hedy. Vinga, comenta molt l'altre. No sé si l'havíeu comentat vosaltres. Jo l'havia vist. Ah, jo pensava que tots l'havíeu vist. Doncs jo l'he vista i no sabia que havia de guanyar. I m'ha agradat molt. I ara diré el que m'ha semblat important. És una pel·lícula basada en una obra de teatre. És una pel·lícula que passa a miami, que és el lloc on és... El director i el guionista i el d'autor de la veritat. Que és la seva segona pel·lícula, vull dir que ha fet moltes pel·lícules. Està produïda pel Gran Pit. Em va sorprendre, també. És una pel·lícula... Curiosament, és una pel·lícula tristíssima. Malancòlica o trista, amb sí. Però és una pel·lícula d'aimatge extraordinàriament lluminosa. Passa a miami, que ja en deu ser. Però és molt lluminosa. I la història que explica és una història trista. Però és lluminosa. Li ha donat un to... Sorprenentment positiu, per dir-ho amb aquests termes. L'allum sempre ho és. Sí, però és una llum especialment... Atractiva, molt atractiva. Per tu, impactant. És molt lluminosa, i totes les persones que surten són negres. Realment contrastades, a més a més. Perquè és un món dels negres sense l'habitual contrast del blanc. Per tant, no és una pel·lícula en què... No és una pel·lícula de contraposició dels afroamericans i la seva situació. És una pel·lícula d'una tremena. I, inclús, és una pel·lícula que... Podria ser un patronatge blanc vivint l'ometre. Exacte. Perquè la temàtica d'aquesta pel·lícula... No és para negres i blancs. Perquè, de fet, tampoc és la història d'un nano que té tres faces, com ha dit en Joan. La primera casa li diu Little, Black i Xerion, que és Xiron, que és el nom que ell té. És un nano que ell és gay, però, de fet... La primera part, clar, perquè és un nen. I el que realment explica allà és la solitud del diferent. I la solitud del diferent i el feble. I això quasi no depèn exactament de quina és el problema. Podria ser 50.000 problemes del diferent, el feble, i el que els altres no reconeixen com a seu. Com a el que tu queries fer allà, perquè, a lo millor, si fos un personatge femenís, si fos feble, no importaria. Si fos un personatge masculí i fos potent, no importaria. És a dir, és una suma d'ingredients que parlen sobre la feblesa i com un nen amb un context difícil, com assumeix aquesta feblesa i com és capaç de fer-se amb ella. I això sí que té un punt de general. I és una història petita, molt ben col·locada, molt ben descrita, que parla d'això. Per tant, no és una pel·lícula militant de la homosexualitat, no és una militant, que s'han fet 50.000, però aquesta no n'és, és una pel·lícula de la feblesa, i això té una extraordinària força. Llavors, quan és petit, ell ho viu com no ha estat més el grup. El grup és afroamericà, per tant, el que valora és la força, els cops de puny, a tot això té una gran potència, i ell està exclòs d'això i podria ser per altres raons que no fossin aquesta, perquè ell és un nen petit, i per tant, allà no està manifest cap problema sexual, ni cap problema d'hormones, ni cap... Quan ell és petit és que és diferent i prou. I això està molt ben vist. Jo diria que sí que és una pel·lícula molt ben feta, molt ben... La música també és molt bonica, molt bonica, molt bonica. La fotografia és excel·lent. I després els primers plans i la interpretació. La mare del nen, que és drogadicta i és una mare sola amb el nano, ho fa molt bé, aquesta dona, ho fa molt bé totes les fases. I jo crec que és una pel·lícula realment reecida en la història que explica i com l'explica. Ja està, li donem l'Òscar. Jo també voto per l'Òscar. Primer no i després sí, eh? Jo no soc reguint tant. Però és curiosa de les maneres que jo us vaig parlar molt bé de aquesta pel·lícula que la vaig veure, perquè després del cinema vaig sortir molt impressionat, vaig mirar crítiques, i realment tota la crítica en general l'aposava pels nòmuls. No entenc que a Hollywood l'hagin donat tants premis, perquè em porta ja a recollits molts premis de molts llocs. I també de les coses més interessants que hagi guanyat. L'Òscar és que no està dintre de la indústria cinematogràfica de Hollywood, sinó que és una pel·lícula feta que em sembla que em parlava... 5 milions, 5 milions de dones. Sí, en parlàvem l'altre dia amb molt poc diners. És que té l'aire, quan la veus. Fa pensar en el que comentarem. És a dir, que tenen coses d'estil, etc. Per tant, ja he dit que és una pel·lícula que us agradarà. Jo estic segur que si us ha agradat l'agui, acabàvem de recomanar vosaltres per veure'l. Em sembla bé que l'hem vist. Si la veieu l'altre, us agradarà. És una pel·lícula que em sembla que es mereix... Per mi està molt per sobre l'Alan, perquè l'Alan pot ser divertida, tu pots passar bé, etc. Però això és una pel·lícula d'una certa qualitat. És a dir, que té qualitat, i l'Alan pot ser coses divertides, o el que vulgueu, o el que vulgueu. Ho heu vist molt. L'acte de reparto, el Marc de Sala, el que fa el preceptor d'ell. D'estaca espectacularment. Vas veient una pel·lícula... Tu tothom, perquè el nen petit, quan surt aquest personatge, té uns ulls aquells nens, uns ulls que posa la càmera allà i és una cosa magnífica. Jo sabia que estava nominat aquest i desitjava que guanyés, perquè és que ho fa molt bé. És un actor desconegut. Ha fet poques coses. I la pel·lícula d'estaca. Quan surt ell, veus que empla la pantalla i la seva cara. Més en els primers plans tot. Per ser un senyor que fa cine, que comença a cine, i que és jove, perquè és molt jove, igual que el de l'Alan, que és molt jove, el diu que és el xicot més jove que ha guanyat l'Òscar a Hollywood, doncs està molt bé. La pel·lícula que per mi es mereix realment que li donessin el premi. De les demés coses, continua, si és que no s'ha acabat. Només volia... És una pel·lícula quan jo no la volia anar a veure perquè pensava que era racista, i de mossoxuals hi pensava, i serà tot el que diuen sempre totes aquestes pel·lícules. I sorprenentment no és cap de les dues coses. No és cap de... va per una altra banda. A la mirem. A veure'ns. Alguna cosa més dels Òscar, alguna cosa més d'un comentari, abans de passar les pel·lícules com aquesta. Tu n'has vist alguna cosa, Jaume, que vulguis comentar? Bé, jo vaig veure com enxeria. I què tal? Ah, que se la posaven bé, no? La xaven bé, sí. I què tal? No maten. Sí, pel que visc, hi ha gustos de tot. Jo penso que és una pel·lícula prou complexa. És un western, o una versió d'un western. Et fa pensar en el western, naturalment. El que m'agrada més, curiosament, és tot el referent històric que hi ha. O sigui, de la manera que s'ha de retratar, que s'ha de captar tota la història des que es va crear fins i tot els americans amb l'eliminació dels índices, o bé el submetre dels índices. Aquest matí sentia un comentari per la ràdio, no sé de qui era, perquè m'agafava així mentre jo estava fent una altra cosa, que deia, diu, veieu com enxeria, veieu aquesta pel·lícula i entendreu com és que el... Tu vaig una pregunta, eh, per dir-les si és veritat. Diu, en aquest xicot que no sé qui era, deia, veieu com enxeria, perquè veureu, entendreu, perquè el tramp amb una setemina d'Àlias guanya. És veritat, això? És veritat? Jo crec que no, però... I en quin sentit ho deia? Suposo que és que jo no ho entés molt bé, com que no he vist la pel·lícula, no sé què es referia. Estem parlant d'una generació, ja, que tu recordes Fletxar Ruta? Molt, molt, que és el Burlán Castellas. Pensa't, Tresi. Ah, doncs no, no, no. Doncs d'aquells grans conqueridors que en definitiva van guanyar... De l'Oest. Doncs hem passat a una situació molt diferent. Les vaques ja no s'alimenten, no hi ha prou herba, per dir-ho d'una manera, probablement per tot el que se'ns ha explicat. I això, a mi em va venir molt anelement, no? Llavors, què és el que hi ha, doncs això? Que hi ha persones que s'estan fotent ja de gana, per dir-ho d'una manera, no? Però va esperar una parella al patroli, no? I, llavors, com que apareix el patroli... És l'època del patroli, això. Bueno, apareix el patroli, per allà. Si t'hagi de dir la veritat, en el que no vaig estar massa al cas, és quina època és concretament, però apareix el patroli, el patroli fa molt que ha perdut ella. Sí, però és un canvi dels guas tentíplics. Sí, sí, sí. Llavors, esclar, què passa? Que aquí tenim persones que queden marginades malgrat puguin haver tingut un context social que ells s'identificaven totalment i també uns policies i també un policia indi i també, val, tot un seguit de coses, no? Hi ha una sequència amb una senyora que està així a la carretera, perquè allà hi ha unes autopistes impressionants, no? Una carretera té... és de conya, aquell tros, no? Perquè aquella senyora els està marcando el terreny, diu i no us penseu que es quedareu envisats, vull dir. Però és molt, molt important. Llavors acabem anant a parar, doncs, a una idea i a un guió, canvi a la fi, no?, a una idea que ha degut a la marginalitat en què determinades persones, probablement perquè venen, perquè d'on venen, hi ha una capacitat per dir... Allò que et diuen de l'emprenador, no? I aquest emprenador té una capacitat per fer un seguit de coses que en definitiva han de beneficiar no pas amb ell, a més a més es fa ajudar per un germà que havia estat a la presó, no pas amb ell, sinó a la seva família. O sigui, això em va semblar molt interessant en el context en què tenim. O sigui, fixeu-vos, jo faria una cosa molt elemental. Patterson, que em vaig parlar del Jim Jarpmos, seria la cotidianitat actual, vull dir, de la manera que anem a parar, doncs, a un munt de treballadors que viuen amb una elementalitat absoluta, i, en canvi, el començaria, seria una explicació de tot això. I el Jeb Bridges... Com a mínim una part de l'explicació, no? Sí, sí. El Jeb Bridges, què tal? Bé, el Jeb Bridges, jo el vaig veure, sí, bé, home, esclar, i està bé. I a més a més és el... El posat més sureño, és el més pejano. Exacte, pejano. Aquest paio que... que, bé, que tota la vida ha fet el que ha fet, que és de policia... Ah, ell és el poli. Sí, ell s'ho creu, que és bo. Però, clar, davant de la situació que se li planteja, doncs la veritat és que acaba dotant d'aquesta bondat, en la qual ell està identificat tota la vida. És un altre, diria jo, valor que té la pel·lícula que tu deixes així, i una mica sense massa aclarir-ho, sinó que, finalment, es confronten i tal, molt bé. Jo la vaig trobar molt interessant. En canvi, hi ha hagut... Estava nominada, no sé... Estava nominada perquè aquí estic llegint. Estava quatre nominacions tenia. Millor pel·lícula i tot, sí, sí. Millor pel·lícula i tot, oi que sí? Sí, sí, sí, jo estic llegint. I el millor actor secundari... Sí, el Shannon, no? Sí. No, Shannon, no. El Shannon és el que et deia que em pensava que sortia també. Que surten animades nocturnes, i que quan m'estaves descrivint, pensava que s'assembla molt el paper que fa... El Bridges, el millor actor. El Bridges és el millor actor secundari. El Bridges és el millor actor secundari. Quan vam fer la pel·lícula d'aquella noia que el fa anar cap allà, com se deia, Valor de l'Ei... Sí, als Escolens, no? Allò és dels Escolens. Allà ja ha interpretat un paper al reciclista. Sí, sí, sí. I aquí és com un pas més cap allà, no? Un pas més que té, per mi, la virtut d'enriquir la pròpia història i personatges com ell, no? No ho sé, em va dir... No deixaven bé, eh? Sí, no deixaven bé, però... No tothom, no tothom. M'ha cridat l'atenció al comentari aquest que ha fet el Joan sobre una persona que parlava sobre els votants de... El senyor del Trump. Perquè, precisament, aquest diumenge, vaig anar a una petita conferència, que es feia en unes naus que han habilitat fa poc i en recordo el nom, com a centre social i per fer moltes activitats, i hem fet un primer festival de cormatratxes. Entre d'altres, el jurat estava a l'Augustí Argelic, el director de filmets, i va aparèixer, paia, em parla una mica. Però hi havia una conferència que portaven alguns coneguts del Jaume, i del Joan també, el Lluís Rueda, Marta Torres, com a muveradora, i a Javier Rueda, que és una de les persones que porta ara els homesets... No és el de Bet, el de produccions? Per Rueda, on no hi ha mulleres? No, són el que és una altra Rueda. Doncs és que hi ha més Ruedes pel món, del que sembla. Aquest és un dels que porta els homesets. Sabeu, que ara funciona com una cooperativa, que és un tema superinteressant, que a la CIMBA ve una conferència sobre la qüestió, i us asseguro que és interessantíssim com ho han plantejat allò. Però en parlàvem precisament com el cinema dels últims anys, i com el cinema de gent, era també reflectir els possibles votants, i de quina manera s'havia acabat de cantar el votant d'Estat Units, i de diferents llocs que, en principi, fins i tot, eren votants demòcrates, com havien pel desencant que tenien, pensant que Trump era com una mena de figura traix, una cosa alternativa, molt estranya, avui tot plegat, com el seu realista, que ja ho té això, el votant d'Estat Units, i de tot arreu he fet, perquè si parlem d'aquí ja també estaríem igual. I en relació al cinema es parlava molt de la figura aquesta, de la diferència de la distància que hi ha entre el món rural i el món urbà. Llavors, com el món rural d'alguna manera, amb molts exemples de pel·lícules, com Deliberants, per exemple, i altres que podíem anar a donar en títols, havien reflectit sempre la violència que el món rural sentia cap a l'intellectual, d'alguna manera, que venia de la ciutat intel·lectual o no, però persona que semblava que vingués allà a donar lliçons, i tot el cinema de gènere, tota la sèrie aquesta de l'American Horror, Story i tot allò, com, d'alguna manera, reflecteix una cosa que els que som de ciutat per dir-ho així, moltes vegades no entenem, i és aquest agravi comparatiu que poden tenir les persones que viuen, concretament, a Estats Units, amb una situació econòmica, cultural, tan diferent, i com això pot sobrevenir amb una ràbia, com la que veiem en pel·lícules, com les colines tenen ojos, la relació amb pel·lícules de terror, que jo mai no havia caigut una mica amb la matanza de Texas, tot aquest tipus de pel·lícules, que dius. I llavors, com si tot això hagués de cop afavorit, s'hagués posat d'acord el fet que hi hagi una mena de bossa, de botanys i de seguidors d'esquerres, però que han donat una volta, de manera si sorprenent, al vot aquest de Trump, de tota la zona industrial, de Detroit, i l'Inois, al voltant, i al mateix temps la gent aquesta de la poble, que també ha anat a votar d'aquesta manera. És a dir, i també la idea d'estats Units té més tirada, o és més fiable, una persona que pertany a la gran empresa, que és un polític en sí, perquè al polític ja tots sabem com està la imatge dels polítics. En canvi, una persona que sap gestionar una empresa o moltes empreses sembla que se li pot donar un vot de confiança. Llavors, tota aquesta sèrie de factors que el Simena... No, no, és veritat. Però no és veritat que només per que la sap gestionar, sinó perquè... Aquesta és la idea. No, no, és l'èxit. El seu secret és l'èxit, no solament gestionar una empresa. Tu pots gestionar una empresa, però si no, si no, manifestes. Una gran diferència d'èxit, respecte de tots els altres, el lideratge va per aquí, per l'èxit. Hi ha una cosa que em va sorprendre molt quan jo vaig estar als Estats Units, que tenia una cosa d'Edelta Pasc, que et permetia anar passant de la ciutat en ciutat d'un mes, i recordo que em va sorprendre molt uns museus que no existeixen a Europa, que són els museus de la gent que ha tingut èxit. És a dir, els grans empresaris, els grans... Posen la seva vida i mira, clar, jo em dedicava a veure museus interessants, la seva fundacions, perquè tots aquests fan fundacions que tenen un gran reclam només pel propi personatge. Però vol dir que és això que està plent de fundacions d'aquestes. Estic d'acord amb això que està tenint. Si ets un rock-a-feller, quan s'ha agafat d'aquestes, tens un prestigi impressionant. Hi havia de la mirar els museus que només es dedicaven a plasmar les virtus, avantatges i d'etra que havia fet aquestes persones. Aquí no passa. Hi ha una mena de reverència cap al senyor que ha fet diners a base de l'esforç i d'una cultura determinada que aquí tenim una altra manera de mirar-ho. I no ho valorem de la mateixa manera. Per sort, perdó, gràcies. Jo simplement estic dient el que vaig descobrir d'allà. L'altra tema que directament el planteja el Francesc, que em sembla molt interessant i que seria motiu per mi d'altres programes i, inclús de dedicar-hi, potser, d'alguna vegada encentrants d'aquest tema, és un tema molt actual en certa mesura, que és el tema de la posveritat. No sé si seguir una mica de què va tot això. Però em penso que això ara sortiríem de... I no tenim pel·lícula que digui això. I no tenim pel·lícula que digui això, però penso que és un tema que justament el tram està jugant amb el tema de la posveritat i que està guanyant segurament, perquè jo us ho sabeu. Passa dels periodistes, no van ni a les conferències de premsa, i tot ho envia via Twitter, el seu missatge. I directament parla amb els seus electors a través del Twitter i no fa conferències de premsa ni declaracions de perills de res. I, clar, allò es vol dir que la veritat se la inventa ell. No suposo que sabeu que hi ha una nit d'aquesta setmana passada, o fa 15 dies, que va dir que a Suecia havia hi ha hagut una matança i que tot estava inventat, ni va existir l'atemptat, ni va existir la matança i... I el mateix president, o no sé qui és, de Suec, es va queixar públicament i em va dir que està fumat vostè. Està fumat vostè, quan diuen aquestes gores. Per tant, a mi em sembla que és un tema interessant, però d'entorn o contra, que s'ho surt, d'idea, del que seria el programa d'avui. Paul, quines pel·lícules vols tu parlar? No, no, jo... Avui, quan dà més als Òscar, perquè és el que puc veure, és... és la... avui, la Hedy. Joan, vols que acaba d'arribar a Joan Sardà? Vols parlar d'alguna pel·lícula que has vist abans de passar a la pel·lícula del mes? Sí, si no heu parlat de fences, doncs és la que... Ah, és la del d'Òscar Washington, no? És la que porto jo aquí... Jo també em feia gràcia amb aquesta. Perdoneu el retard, però el meu poble està impossible amb això del World Mobile Congress. Si no hi ha manera d'anar dos o que l'altre... Està molt en poble, això. Sí. És el meu poble, és el meu poble, és el meu poble. Ah, no, el meu poble, el meu poble, és el meu poble, és el meu poble. Però campen pel meu poble, és que és una cosa... A veure, que no trobo aquí, sí o no? Fences. Fences. És una pel·lícula que és a partir d'una obra teatral que explica la vida d'una afro-amèrica que no ha tingut sort a la vida. Ell volia ser una estrella del baseball i no ha pogut aconseguir, llavors és un fadescombre aire, que diríem qui és la cosa més baixa d'un treballador. I més anul·lat, però potser... Bueno, sí, però vull dir, la societat pensa. És la cosa més baixa, però en realitat és una feina absolutament necessària, i sempre hi ha d'haver algú que l'hagi de fer. Aleshores, bé, la pel·lícula està dirigida pel mateix Densel Washington. Jo trobo que no se'n surt. No se'n surt com a director o com a... Com a director, no. Com a actor és una màquina al tio, no? Sí, perquè com a actor és difícil de... Com a actor, sí, sí, sí. I, a més, té de parella la Vallola Davis, que ha guanyat l'Òscar, i la Vallola Davis és una cosa absolutament indiscutible. Com a actor, el Densel Washington sembla que vulgui batre el record d'haver aquí dius més paraules en un segon. Hi ha vegades que en dius cert en un segon. És una cosa, sembla una matral·liadora humana. I diu algo?Sí, sí, sí. Amb els excés caposes, no?A més, li entenc tot. Vull dir, és una cosa, però tremenda. Vull dir, el tio i jo me'l veig a casa seva, estudiant-se'l i jo, memoritzant-lo, i després, bueno, posant-lo a una velocitat a tot gas. És una cosa... És una obra de teatre amb el personatge, això?Sí, sí. És que sembla que aquesta que està basada en una obra de teatre... És una obra de teatre, però què és un dremont, realment? Vull dir, sembla un serial d'aquells de sautir a casa seca, de quan jo era petit, amb una sorpresa... La barrieta, també.Sí, sí. La barrieta, això.Sí, i no, vull dir. I llavors passen allà unes històries gairebé increïbles, i etcètera. I no sé, vull dir, potser, si hagués hagut un altre director, li hagués tret suc a la qüestió, no? Vull dir, però visualment, la pel·lícula és que no és res. Aleshores, vull dir, tot es confia en els diàlegs i arriba un moment... I el diàleg té consistència com a diàleg? Ah, s'esperava, les heu dit.No, però... Una consistència de serial, tampoc és que sigui allò... una cosa d'alçada, no? Vull dir, perquè és clar. Tots els que surten són gent de classe i baixa. Vull dir, tampoc poden fer allà recitar gaire grans coses, no? A més, els encits...A més, els encits. A més, no, vull dir. Tot és una qüestió domèstica i tal. Vull dir, el fences d'aquest són les tanques que ell posa... al voltant de la casa. Però esclar, vull dir, també és una metàfora de les tanques, de les barreres que tenien els afroamericans en aquell moment... i tot això. A quin moment està? Els anys 50, els anys 50, ara ho veig. Sí, sí, sí. I llavors, bueno, hi ha els temes de l'adolteri, de la pobresa, de la mort, de la família... Vull dir, tot una mica així xafadet. Vull dir, perquè la gent no ho pugui entendre i tal. I no sé, vull dir, realment. La pel·lícula de SEPA, a més, és molt llarga. I dura més de les dues hores. I, francament, jo... 139 minuts, eh? Sí, sí. Hòstia, va, amb tot el text que hi ha, devia ser el guió, devia ser de 800 pages. Tremendo, vull dir. L'autor de l'obra va col·laborant el guió, però, vull dir, abans de fer la pel·lícula, ja es va morir, perquè ja no devia aguantar l'esforç de muntar un guió de gairebé 3 hores, no? L'obra de teatre l'havia fet el mateix d'Òncer Huatzis, i la mateixa Ballola. Home, que per cent cal destacar que el documental que ha guanyat els Òscar, el de l'O.J. Simpson, dura unes 8 hores. Sí, sí, que és la pel·lícula més llarga de l'Òscar. S'ha anat per feina, aquest any. Bé, hi ha la famosa pel·lícula que ja acaben posant un museu que dura 24 hores. Hi ha una que durava dos setmanes. És la del museu, jo crec que és aquesta que dius. Queden dos setmanes. Vale, vale. O sigui una pel·lícula... També, a la documenta de Cacel, va fer una cosa que durava 8 dies, o jo què sé, i sempre era diferent, no? És que no sé, avui dia 3 hores... Tant per tant, et veus els vins la teva pròpia vida i va fent, eh? No res. Bueno, escolta, estem menjant-nos amb el temps. Si hem de parlar de Hedy, penso que podíem entrar. L'has vist, Joan? No, no l'he vist. No he pogut veure-la, no? Vale, vale. Bueno, qui comença, veam. Jo, me'l deixeu, me'l dius. Jo crec que a mi em feia mandenar-la veure, Francesc. Eh, bueno, però s'ha de confiar, s'ha de confiar de vegades. Va proposar l'Antítesi, que era Transpotting 2. Ah, no, no sé si hagués sobreviscut. Jo vaig donar molta subció, i al final... Jo també em sento corresponsable perquè jo vaig triar a Hedy de totes les teves... Perquè les altres eren espanyolades, així. Vull dir que jo ho entenc, eh? No, aquesta va ser posterior, la proposta. I ja havia d'agafar Hedy, va dir, no me la canviu. No me la canviu. Ah, sí, vigues per vies. Transpotting pot ser pitjor que una espanyolada. Bueno, Hedy. Hedy. 100% d'Ardent. És una pel·lícula dirigida per a aquest Mohammed Ben Atia, que no sabia... jo no sabia gaire res. Bueno, és que és la primera pel·lícula d'ell, eh? S'està endavant. Així ho havies dit que teniu el premi aquest. Llavors, és una pel·lícula que és d'aquest any, de l'any passat de 2016, passa a Tunísia, i és la història d'un personatge, d'una família relativament ben estant, amb una mare estradiament, potent, dirigista, i... i... i... gubiant, que té... Que mana molt, mana molt. ...accessivament, que té dos fills, que s'ha anat a viure a París, i aquest, que és un noi de 25 anys. Aquesta és la... la fase. Aquest noi és un noi relativament... feble. No... primer, no, exactament, però està ben bé acleparat per aquest tipus de mare. L'hi he... És la Tunísia, de després dels atentats a l'hotel... Després de la... de la revolució del... del dany 2010, si... I, per tant, era primavera ara. Primavera ara, després de la primavera ara. I, per tant, està en una situació de molt baixa oferta... bueno, de molt... que no té turisme, que és de lo que ha viscut durant molts anys, i tenia una certa importància, tenia uns... té uns grans hotels a tota la costa mediterrània, era d'aquesta banda, potser, el millor hotelaria de tota aquesta... de tota la banda nordàfrica, més inclús que el Marroc i... o tant com el Marroc, però Tunísia, com havia tingut el Vengurion durant moltíssims anys, que sí que va fer allà una oferta turística, i ja la va començar molt important. Què ha passat?Vengurion, no, eh, a Bourguiba. Ai, perdón, sí, Vengurion és el jueu, perdona. És el de l'Elià.Bourguiba, Bourguiba. Ha dit Bourguiba. Bourguiba. Però que ell és de... s'ha dit que és francès de dintre. Sí, de cultura. De cultura francès i, per tant, Tunísia té, en aquest aspecte, una oferta d'aquest tipus de món d'una alçada europea. Sí, sí, perquè va ser colònia de França fins als 50 anys. Molts anys, sí, molts anys. Com a mínim, l'industria turística se suposa que funciona a nivell europeu. Sí, però a la pel·lícula el que mostra és que una baixa de l'oferta turística ha hagut... Perquè ja ho ha tentat. I, per tant, està empatint. I, per tant, patint. Llavors, aquest és el context concret en què està situada la pel·lícula. En aquest context, aquest nano, li arreglen un casament amb una noia, que és les famílies, que té aquesta cosa que té del món àrab. I, en aquesta mateixa època, ell coneix una noia que està fent de... Animadora. Animadora d'un hotel que té molt baixa oferta, perquè es veuen allà quatre persones. Per això et dic que sí que és un moment baix del turisme, que era el que li donava un potencial extra a aquest país. Llavors, la història... està ben vist, perquè és la seva feblesa en un moment d'una tunícia sense futur. I això sí que està molt ben vist. Els personatges estan ben creats, tant a la mare, al germà, a ell, les dues noies, la noia que li han arregat el casament, i la noia que ha triat marxar... marxar a un món sense expectatives, perquè ella se'n va a França, a fer la mateixa feina, però amb cap expectativa, perquè ella mateixa diu que té 30 anys, i quina expectativa té si és una animadora d'hotel, això que és. I realment tu acabes visquent que és un món sense oritzons, tot i ser una família ben estant, i una família molt per sobre de la mitjana, que deu haver-hi a tunir així. I això està extremament ben vist. Està ben vist el personatge del noi. No dic el final, però inclús el final és extremament coerent amb el propi personatge d'aquest noi. Quants se vol atrar al final? El final és sorprenent, però jo... Un deu pel... El que fa pensar. Per tant, jo a mi m'ha agradat aquesta pel·lícula. Tu l'has vist o no? Jo l'he vist. I no et semblava bé el final? A veure, és que és un final una mica esperat, no? Més que res, perquè m'esperava... Una acció així per un personatge com el que t'estan pintant. T'estan pintant un personatge, aviam, jo no tenia mentalment un context molt clar de la història, però jo, quan l'estava veient, veia un personatge no només personatge bastant derrotat, que es fa també el discurs aquella, la mare, allò de... Tu m'has fet tot això, tota la vida viscut, a la ombra... És una pataleta, jo. El final és un personatge... Que un nen d'aquesta fable, el que és capaç d'arribar a fer és una pataleta. I aquí ve el tema, jo crec que el personatge de la noia, de l'animadora, el veig més com un personatge... Bueno, quins subtítols tenia aquí, Espanya? Hedi, Viento de Liberta, oi? Sí, una cosa és veritat. Una mitjana més, que és el Soplo de Liberta. Comentava-me el tema dels títols, no? Però és aquest punt, és aquest personatge arca típic de moltes pel·lícules d'aquestes, que quan un dels personatges és algú molt... molt vago, no diguéssim, algú molt d'una forma negativa, sempre hi ha un personatge que és el més lliure, és el més... És un personatge que jo, com ho entenia, era un personatge que dius, avui estic aquí demà estar allà i demà passant, no sé on... Però ell en és conscient que això no és re, com a futur... A veure, jo vull introduir alguna cosa. A mi em sembla que la pel·lícula és molt més profund del que aparentment pot semblar. Crec que té un ritme extraordinari. És una pel·lícula que et sent intimista, com és, que està analitzant una seta de personatges, té molt de ritme amb les imatges com estan col·locades, i estem acostumats a veure films sobre la repressió que pateix la dona a l'islam, i la novetat en aquí és fer-nos veure que la repressió també afecta a la part masculina. Crec que el conflicte de la pel·lícula, a una mesura, està entre... Això només un moment. No és tan repressió com la clima... està aclimatat a unes normes insuperables. Però no és repressió, veig bé, eh? És altra repressió. Entenc la idea. Entenc la idea. No és que les dones siguin repressió. Entenem la idea que ell, en certa mesura, és a dir, hi ha un conflicte a la pel·lícula entre tradició i modernitat. Hi ha un resultat que ell ve de la tradició, que la mare li fa tot, que és veritat, que és un nano no molt... és mica feble, comparat, segurament, amb el seu germà. Però el nano, a mesura que avança la pel·lícula, hi ha re el que coneix aquesta noia, que simbolitza la modernitat, ell vol fer una revolució, ell vol canviar, vol fer coses diferents. L'altra cosa és, en aquest conflicte de tradició, modernitat, que pesa més al final. És a dir, em veig que li pot pesar més. Perquè el problema que fa que no es decideixi a marxar és que, a una mesura, el món que li ofereix la noia... No sap què és. No queda clar, no és res. Això és un personatge acomodat, un personatge negatiu. De principi fi, jo de fet esperava que ell fes la decisió final. Més que res, perquè és el que s'escava més dels seus esquemes. Jo ho trobaria mal, però... No, no, també podia haver sigut. Si ell hagués sigut més... Doncs estem parlant del final de Hollywood. Si l'oferta hagués... No, no, si l'oferta com diu ella. Si l'oferta hagués sigut més consistent, enlloc d'aquella no li ho faré res, que li pinta... que ja veurem, ja hi ha problemes de mal. Vincos, ella té un punt de derrota. Ella té un punt de derrota. Ell li ha dit el mateix. És un personatge que, de principi a fi, tot i que intenta fer aquesta mena de revolucions, però és un personatge que sempre, jo crec que segueix la corrent. I hi ha un moment... En el moment ell sempre està com pobret, no? Sí. I en el moment que s'adona, que hi ha una dona a part de la que li han triat, que li interessa, de fet apura fins a l'últim moment. Perquè quan li diu en aquesta animadora, el tipus, tia, que em m'he de casar, li diu a dos dies de la boda. I a la boda també li diu al mateix. Jo crec que es canya la realitat fins al punt de la decisió que ja ve no l'hagi de prendre. El personatge feble sempre té... És inesperat, té justament per ser feble. No, això no... Ell, en realitat, és una persona. És una persona que te la pinta la teva manera des del principi com és, i que tu vius la seva, diríem, tot el món aquell que després... Un moment ell es denuncia la opressió, opressió del seu germà, de la seva mare, etcètera, etcètera, tu entens que allò és veritat. Jo conec molta gent que li ha passat això. I no d'aquell món, sinó del món actual. És a dir, gent que, a lo millor, han tingut la meva família, han tingut un germà, que no sóc jo, una altra família, que té un germà, i que aquest germà era meravellós, i l'altre era una merda. Aquest que era una merda per la mare, per exemple, en aquest cas, a algun moment s'ha donat compte que allò era injust, que no era veritat que fos una merda. Llavors, en alguna mesura, això a tot això, la pel·lícula hi és, el personatge hi és. Per mi el personatge és molt consistent. I, com deia abans, mostra com no únicament estan agafats les dones per la cultura de l'islam, que els fa que es tinguin compromeses per casar-se amb una... Hi ha moments, per exemple, ell, quan va amb la nòvia, amb la nòvia no es pot fer ni un petó, i en canvi l'altre li suposa la descoberta de tot, de ser lliure, de poder fer qualsevol cosa que no ha fet amb... El libertinatge, no? No suprend com un libertinatge. No, no, no. Jo no crec que n'hi ha millor. Com una cosa, quan la va veure amb ella, després d'haver estat amb ella, vol el mateix, i la nòvia no li accepta. Per tant, no és que vulgui un libertinatge. Vol, simplement, tenir una relació que no sigui tan freda, tan distanta... Una cioc que a la que espira i punta. Clar, vull dir, no. Jo només dic que el troba un personatge de donar tota la pel·lícula i això és així. Molt ambigua, molt que es deixa portar a... Sí, que es deixa portar així. I que es deixa portar. Però que vol fer la revolta i que, en aquest sentit, veus, entens per què es vol revoltar? Sí, ell es vol revoltar davant de tot aquest món. Jo dic que la justificació està al final, al final de tot, perquè és al final de tot... Quina justificació? L'única justificació que et dona pel·lícula i el personatge és quan ell li diu de tota la mare, al final. És l'únic... És el moment que... et posa un context... Pol, jo crec que la sensació que estava dient que em sembla que la pel·lícula, des del meu punt de vista, va molt més d'allà del que està el reflecte dels personatges. Jo penso que està parlant de Tunísia. Tunísia és un país de 10 milions, eh? Ja estic d'acord amb això. És un país de 10 milions de persones. És un país que ja hem patit. Frustrades. On va néixer la... com es diu la primavera ara, va néixer allà, el 2010, el desembre, comencen allà. Que és la més... A mi, unes coses que m'agraden molt de la pel·lícula, és que és un país manitarrani. És a dir, hi ha moments en què veus que estan per allà... I és la més moderna de tot l'entorn. És la més moderna de tot l'entorn. Amb distància, eh? Veus que allò que està vivint allà ho podem viure a la costa Brava, o qualsevol poblet d'aquí de la costa. És a dir, que hi ha un mar determinat i la gent que està a les terrasses és exactament igual. De la forma que parla la mare aquella, uns anys darrere podria ser perfectament a Espanya. El que passa és que aquí no tenim la càrrega importantíssima de l'islam que té allà un pes decisiu. Jo crec que la pel·lícula està molt aconseguida. Jo crec, honestament, que es mereix l'actor que li va donar el premi... Que ho fa molt bé, molt bé. El premi de millor actor de la Verlinal i de l'última Verlinal. Crec que s'ho mereix. Crec que l'actuació... Hi ha uns silencis a la pel·lícula brutals. I aquells silencis t'estan dient tot el que li passa a la personatge. Perquè clar, és un entier, eh? I t'arriba el que t'està dient. Llavors, jo em penso que és, sincerament, és una gran pel·lícula. És a dir, per ser la primera pel·lícula... Per ser la primera pel·lícula que fa aquest xicot, un xicot que és boca jove, que és de Tunísia, i que més a més ve del món ara, eh? No, però una primícia és una altra cosa. Però és que és això. Jo penso que la pel·lícula és una metàfora, en realitat, d'això que comentes, de l'estat en el que es troba. Al final, aquest, en realitat, si us fixeu, aquest noi es queda sense res, absolutament. És el país. Ell representa el país. No pot anar a un altre lloc i allà tampoc no té res. Perquè ha deixat de banda. Però la noia també representa el país. La noia que marxa també representa el país. Perquè és marxar i continuar sense expectatives. Sí, sí, són diferents representacions. Jo us volia comentar un petit detall d'un article que ell s'hi fa no gaire, d'una noia que vaig conèixer precisament, diumenge. I en aquesta conferència que us deia de la Sabrina Rodríguez, es diu, que recomano que busqueu la seva pàgina Metàrealitat, Metàrealitat en castellà, es diu, que parla sobre la que mala can, que jo no sé si el pol que és més aficionat al Marvel i tal. Un personatge que mala can, del món de Marvel, que és la única dona musulmana dintre del món de Marvel. Un personatge molt petit, que passa molt de sa percebut, però que parlo d'aquell perquè té molt a veure amb aquest món que parlem de l'Islam. I és una dona de la qual ella fa un comentari, la Sabrina Rodríguez, fa un comentari que m'ha semblat que tenia molt a veure amb aquesta pel·lícula, i és que tenim la idea que és molt més vers semblant que una comèdia romàntica que veiem passi a la realitat que una pel·lícula de superherois. Però en realitat una pel·lícula romàntica, una comèdia romàntica, una obra romàntica, és igualment increïble, no té cap mena de sentit, igual que una pel·lícula de superherois. I el que demostra aquesta pel·lícula, GD, és això, aquí no hi ha cap mena d'irrealitat, aquí és la realitat mateixa i és la poesia feta personatge. I llavors tota la dinàmica de la pel·lícula, que és, vosaltres no dieu que no estigui d'acord, els germans d'Ardent, 100% la pel·lícula, perquè tot el que han fet els germans d'Ardent era agafar també la realitat de la societat francesa i extrapolar-la amb un personatge concret, que sigui Rosetta, que sigui el fill, que sigui d'allò, i parlar el que havia a la fi no de personatge, sinó del que està passant en el país, de la desestructuració. I bueno, sembla que ens acaba que hi havia el temps, però si voleu ofegir alguna cosa, però està molt bé que ens hagi agradat molt aquesta pel·lícula. Precisament els germans d'Ardent seran demà... Demà, demà. Sí, senyor, la filma. Mira, no la filmoteca, no? Presentant en el seu cicle. Demà hi ha un passi de premsa. En un altre lloc, també, però la filmoteca també hi seran, perquè a les 8 demà seran a la filmoteca presentant la filla en Conny, que és l'última pel·lícula que han fet. I recomano molt la programació d'aquest mes de la filmoteca, perquè hi ha joies increïbles. Ens hem encargat el temps, ho deixem per la setmana que ve. Jo la setmana que ve no tinc clar què farem, però és possible que vingui un conegut que tinc que vol parlar d'estudiar més enllà dels 40 anys. Per tant, si no fem una altra cosa que podria ser que parléssim a continuació, vindria aquesta persona... Doncs això és molt interessant. I parlaríem d'alguna persona que ha estudiat més enllà dels 40 anys. Que bé, no? I treballar més del 50, que això era el corredor, el cormetratge. Molt, molts temes interessants. Vinga, fent la setmana bé. Adéu, adéu. Bona nit.