Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Cinema sense condicions del 2/1/2018
L’actualitat cinematogràfica.
Més o menys, jo crec que han de jugar al suplent, jo soc del model anglès, que alguns equips també se l'aprenen seriosament, però molts equips juguen directament amb l'Arsenal, per exemple, fins i tot l'Europa, l'IQ, juguen amb l'equip gairebé jovenil, posen un titular o dos i juguen amb 8 nautius que són suplents. Jo ho faria així, però potser soc molt radical. Jo crec que hi ha un termino medio, és a dir, evidentment els titulares no ho poden jugar tot, però quizás, por ejemplo, puede rotar más el domingo que el jueves. Clar, per potencial d'arribar, semblaria lògic, però... No te extraña que lo haga Valverde, en el sentido de que no saque el equipo de Gala en Vigo, pero que saque un equipo más cercano al de Gala. Tampoco tiene muchas opciones, verdad que la recupera de Embeleca, acaba de recibir hoy mismo el Alta, pero no tiene Alcácer, vamos a ver, de lo feo también tiene el Alta, pero no lo ha llevado en los últimos partidos. Por lo tanto, tengo la sanación de que va a hacer un misto. Para empezar, hay un portero de la Copa, por lo tanto, ya el equipo es distinto, porque el portero de la Copa, que no le hemos dado mucho valor, pero yo creo que la pasada temporada hizo una gran Copa. Y demostró, por ejemplo, un partido áspero, un partido de estos incómodos que nadie quiere jugar el de Murcia, la primera parte hizo un gran partido, y a partir de ahí, estoy seguro que Valverde va, en función del calendario y del posible potencial de los rivales, va a alternar, porque tienes tres partidos en ocho días, vas a jugar contra el Celta dos veces y contra Levante, y luego tienes que ir a Noeta a enfrentarte a la rea sociedad de Eusebio, y seguro que ahí va a intentar dosificar, administrar los recursos que ahora tienen la plantilla, sin que haya un equipo tipo, o sea, el equipo ese que tanto os gusta del Bernabéu, el equipo de la final del Champions, ese no creo, no creo que juegue el jueves en vivo, igual me equivoco. El Dani faria jugar els cadets a Valaidos, el Marcos creu que Valverde anirà fent de més i de menys en funció del calendari. De seguida, escoltem què en penseu vosaltres, de si la Copa ha de ser el lloc per als suplents, però abans, informatius. Vuit i dos minuts, Montse Quadreny, bona tarda i bon any. Hola, bona tarda i bon any. Què ha passat avui? Doncs avui començarem amb els detalls que hem conegut avui mateix del cas de Diana Aker. La Guàrdia Civil dona per solta el cas. Un cop s'ha detingut l'autoconfes del crim i s'ha localitzat, finalment, el cos de la jove de 18 anys, que va desaparèixer l'agost del 2016 a la coruña. Com dèiem, el dona per sol, però no per tancat, perquè encara cal determinar com i on exactament va morir la jove. A casa nostra, Esquerra Republicana reclama junts per Catalunya, que aclareixi com farà efectiva la investidura de Carles Puigdemont des de Brussel·les. No es plantegen alternatives a Puigdemont, però volen que junts per Catalunya concreti quin camí s'asseguirà perquè veuen que la solució no és fàcil. Sabrem també que diu el director de TV3, Vicenç Sanchís, perquè TV3 pot perdre a la temporada que ve tots els programes de producció externa, també el Polònia, que l'han fet lider el 2017 per 8 anys consecutiu, tot això arran del conflicte de l'IBA i també ha instat el nou govern de la Generalitat a prendre mesures. Per cert que l'Assemblea Nacional Catalana i òmnium del Vages han fet una crida a rebre els Reis d'Orient de la cabalcada de Manresa, que ha retransmetat TV3 amb roba o complement de color groc. Si parlem dels pressupostos generals de la setem, hem de dir que el PNB condiciona el seu suport als números perquè depèn de la situació diu que es resolgui a Catalunya. Els sancionalistes bascos volen esperar a veure què passa a Catalunya abans de decidir si comencen a negociar. En clau internacional destaquem el que està passant a l'Iran, el regim dels aliàtoles que govern l'Iran reacciona amb madura contra les protestes socials que reclamen reformes i que ja han fet més d'una vintena de morts. Parlem de l'Hospital de la Vall d'Hebron, perquè és el primer de Catalunya que utilitza una nova tècnica quirúrgica assistida per robot per corregir l'amnia del son. Ho explicarem, també explicarem que el Liceu de Barcelona busca nou director general perquè l'actual Roger Guaix deixarà el càrrec al marx per engegar una nova etapa professional. I tot això molt pendents del temps i especialment del vent, perquè la protecció civil ja ha desactivat el pla bencat, dona per finalitzar l'episodi de fortes mentades, però tot això, l'Ajuntament de Tarragona, per exemple, mantindrà tancat l'accés a quatre parts de la ciutat, ja que encara pot haver-hi fortes, ratges, altes, regunes. El vent també pot ser molt fort, encara, a cotes altes del Pirineu. Doncs tot això hi molt més a partir de les 9 al Catalunya. Bé, gràcies Montse. Tins ara. I a les 11 torna després d'una larguíssima vacació, que diria el mestre... Diu l'altre. Has trobat la tele? Jo, sí, però sí. Estava mateix jo, que... Escolta'm, tres dies que n'han fet programa, eh? Tres. Tres. Fèiem deu dies que no apareixies per televisió. Francesc Garriga, bona tarda. Bona nit. Aniràs aprenent, tot i que ja n'hauries de saber, que si tu marxes tres dies i aquí la senyoreta Rottenmeyer es queda llepes. No, jo cada dia les vull que preguntes a la Garriga. No, però jo hi era, eh? El que passa és que no pujaven al canal, però jo hi era. Clar, clar. Bé, avui tornem, avui tornem. Ah, això mateix, aquesta és de l'altícia. Primer premar de l'any 2018, i home, amb tot això que ja heu anat comentant, que és un home que s'ha de reactivar després d'aquestes vacances nadalenques, amb la previ de la Copa, amb Dembélé Catorra, per tant, diguem-ne que no ha estat difícil avui tornar, perquè hi ha força cosetes. Ens ve el Jordi Roger, que ens explicarà que li marxa la seva estrella a Extremadura. Ara veig per Twitter que el màxim volejador del futbol espanyol, que era Enric Gallego, el seu davanter, el cornellà, se'n va a Extremadura, no s'hi està gaire content. Bé, Jordi Roger, Albert Rauro i Xavi, tornes aquesta nit amb tot el mercat d'hivern. Ve el Kike Wask, atenció, que el Kike Wask ens parlarà de Messi. No ens hem d'inquiatar, però ens donarà detalls de la renovació de Messi. Ens queda ja una mica lluny, però va renovar fa un mes, o no sé si arriba un mes. Primer és de ser el pont de la Políssima, no? Ens donarà detalls de com es va produir aquesta renovació, què va suposar aquesta renovació i per què es va trigar tant a acabar-ho de lligar tot. El Gerard Jovany, avui fem 3 tuits ràpico, s'ha fixat en les vacances de Nadal de futbolistes, gent de l'esport. Si fos el Jordi Costa, l'haurien vist de viatge. Hi ha molts futbolistes que també han anat de viatge, en destinacions diverses i des de més inquietants a menys. Ha fet una recollida important, tot això a partir de les 11, al Club de la Mitja Nit. Sé que estaves molt pendent també de l'11 del City, que sàpigues que han entrat a l'11 inicial de Bruïn i Silva. Home! Perquè tenia un cop que no sabíem ben bé si seria per dies o no, i mira, ja el següent partit titular... Per tant, no ha estat res. Una altra cosa és Gabriel Jesús, que aquest com a mínim un mes s'hi ha perdut. I Silva, que portava dues setmanes de baixa per motius personals, també torna directament a l'11 i per tant em va guardar a l'estar feliç i content. També et farà feliç que el Barça de Bàsquet guanya de 21, 68 a 89. Ara ja sí, no? Dani, podem dir que ja estàs amb el Barça. No ho sé, jo esperaria els últims 0. Ajuda que ja el me l'estruga, que l'estudi, que és el costa. Només cal que ho digueu, perquè... S'està rifant una pròrroa. Ganyant de 21, a 5 minuts del final, són ganes de... Púquets dels nics, coses pitjors. És veritat que la pista del Vanberg guanya de 28. No tenim precedents gaire propers, que com té? Falta bona miqueta més. Fumar-se a 21 punts en 5 minuts, 25 segons. És un repte. És un repte de 19. Hi ha que intenten deixar de fumar i n'hi ha que... T'escoltem i et veiem com cada dia a l'11. Molt bé, fins demà. Fins demà. Que torna a cantar, eh? Ah, t'hi veiem, t'hi veiem. A mesura que vagi entrant l'any, me la rancadenses. Com es diu, allò? Santa Claus. Dani Senabra, featuring Frank Sinatra. Sí. Em fa una mica de talona. El puto amo del cap d'any Nova Yorkers, després de la famosa bola que baixa i el confeti, si no és molt congelat, canten el New York, New York. Has estat a Nova York, no? No ho sabia, no. Sobreviscut a un cap d'any a ella. Hem sobreviscut a la... Vinc a veure què és aquí. Ja et dic jo que sí. Hem sobreviscut a la pregunta que formulàvem avui als nostres ullens. Sí. La copa ha de ser pel suplent? Doncs una mica de tot. T'haig de dir que hi ha qui aposta molt fort per la copa, bàsicament, perquè ara veureu els seus motius. Jo entenc el que diu el Dani, però sense copa no hi ha triplets, per exemple. La copa, és que la copa... Quin problema, quin problema. La copa és molt trista, sí, ho has de fer com l'any passat. Que només guanyes la copa. La lliga i la Champions és tristíssim. Jo em suicidaria. O ens ha alimentat el Celta. Posa't en aquesta situació. Tu ara portes un coixí de nou punts respecte a l'Atlètico a la lliga, et dediques aquest mes de gener gestionant aquesta avantatge, et classificàs per la final de copa i potser un duplet a final de temporada. El Madrid... Més que a mi, més igual, no? Si el Madrid l'any passat hagués guanyat la copa, ara podríem dir... Això que els fa tanta ràbia no ho podria dir, que hauríem guanyat els 6. T'hi van guanyar dues copes d'Europa seguides. D'acord, però... Ells de copes d'Europa hi aniran 12, saps? Us explico... Us explico què diuen els veïns. El Jotòrtid diu a Twitter que tal com està ideada aquesta copa condensada en el mes de gener, gairebé t'obliga a fer rotacions, que fins a quarts hauria de ser pels menys habituals i, a partir de semifinals, pels titulars. Ens diuen més... Un bon any. Un bon any al Jotòrtid. Igualment, doncs... Això, ell no discrimina en funció del rival, sinó en funció de la ronda. A partir de semifinals, doncs, aleshores, ja, es poden posar els titulars. El Ramon de la Pilar diu... No, s'ha de ser pels suplents. Hem de començar... Quina era la pregunta? Si la copa era per suplents, doncs ens diu que no. Per tant, considera que hem de jugar-hi els millors. És important de cada del 2018 que s'afiguem la pregunta que formulem. Sí, no sé, no, ara no em venia el cap la formulació. La formulació... No marxis més de la cançó. La formulació exacta de la pregunta. No em venia el cas. El cas és que ell diu que hem de jugar-hi els millors, començant per Messi, que la copa és la tercera de les grans competicions que el Barça ha de fer els possibles per guanyar-la cada any, i que en anys com el 2017 va ser l'únic que vam poder guanyar i el últim partit. Deia mare que va quedar un pèl de judida, però veus el Ramon en un canvi, pensa que no, que és un títol i que no es pot menys prear. El David diu si la copa ha de ser pels suplents, que sí. El Denys, el Dign, el De Llofeo, l'Andrego Messi, el Sidley sent que els titulars ara s'han de reservar per la Lliga, i que després per la Champions. L'Àlex Salas, en canvi, vol un híbrit, 50% titulars, 50% suplents, no es tracta de regalar la copa als rivals. Recordeu que el Madrid és un altre dels que aposta fort aquesta temporada. N'hi ha d'apostar, perquè com que la Lliga està tan lluny, és probable que tingui en ment intentar guanyar aquesta copa. El Jordi Grifol diu contra rivals que no han de ser pels suplents. El Jordi Grifol diu que no és un altre. El Jordi Grifol diu que no és un altre. No és una part de la minor entitat com el Mors i a si, els Jópes els va bé, però davant el Celta s'ha de fer una barreja de bituals i suplents. La copa és un títol més i el Celta un rival dur. Per rematar la informació de la copa anem cap a viu. 3 minuts i arribarem a un quart de 9 del vespre. Àlex, avui ha comparat un rodó de la premsa, i ara ja fa uns quants anys que ha jugat el Celta, el central Sergi Gómez, què diu? Sí, li han preguntat justament sobre això que ha preguntat nosaltres, sobre si el Barça jugarà amb molts suplents per allò de les rotacions i el calamèdic. Dues idees, surti qui surti, serà bo i el Barça segur que competirà. No penso que el Barça és un equip que se planteja un partidor relajado. Sé que la importància que li quieren dar al torneo i evidentment també penso que són conscients de cada vez que han venido aquí les ha acostado. Nosotros, con nuestra idea, de hacer un partido de tú a tú, de competir al máximo y dar el 200% cada jugador, y a raíz de ahí veremos el resultado de la eliminatoria, como se planifica. Per cert, parlant de calandaris, déu-n'hi-do el calendari d'inici d'any del Celta, eliminatoria doble partit amb el Barça i, entre mig, rep el reial marit a Valaidos, que per cert, Valaidos a Valaidos, fa molta il·lusió aquest títol del copa, almenys aquest partit, cartell de no hi ha entrades per veure el Barça. Doncs hauríem de privatitzar la lliga, posar els títols contra el Madrid. Totalment, estem totalment d'acord i compta el Barça perquè en Valaidos i el Celta concretament és un equip que ens acostuma a fer la quidza sovint. Gràcies, Àlex. Adéu-siau. El Celta Barça segurament és la gran eliminatoria de l'Àlex Barça. Vostès tenen un temps de final de copa del rei, però des de l'�òptica catalana és obligat a centrar-se en el llei de l'ètic de Madrid que juga al camp d'esports. En si centrem tant, que demà ens anem a fer al tot cost al camp centre d'esports amb la Sònia, amb Servidor, amb el Miguel Rubio, un mite a baix, el capital de l'ascens El Dani va dir, a Dani, bona tarda. Bona tarda. Nos esperem tots demà, aquí, a la capital de la Terra Sarma. I que em demanin molt tapats, o què? Doncs la veritat és que no fèiem fred, avui. Fèiem una mica de vent, però ara tenim 15 graus de temperatura, que és una temperatura molt agradable, aquí, a la capital de la Terra Sarma, per les alçades de més que ens trobem. Però, vaja, sempre és millor anar tapat que a sobre i roda, que no pas que en faltis, sobretot, les alçades del camp d'esports. A Yeida, quan diuen que no fa fred, doncs que venim de Barcelona... No m'agrada, no m'agrada, no m'agrada. Dani, avui, prèvia d'aquest... Quina credibilitat que et dic, Déu-m'ho, Déu-m'ho, Mariano. Imagino que l'espectació, l'al·límit amb la venda d'entrades, etcètera, etcètera. Màxima, màxima, màxima. Deixem dir-te, com a última hora, que, per exemple, ara, més de 200 persones estan a l'aeroport del Guaire, esperant que arribi l'experició de l'Àtica de Madrid, que ho fan un vol de xarxes per ajudar demà el camp d'esports. Deixem dir-te, també, que fa una estona que ha passat pel camp d'esports. Continuava i ve, en comentàvem, des del club, que ja no deuen quedar més de 400 entrades per al partit de demà, d'un aforament total de 12.700 espectadors del camp d'esports. Però recordeu, tan només en els dos primers dies, en els dos primers tardes, que es van posar a la venda les entrades, ja s'havien d'anar al camp d'esports, que no s'havien d'anar al camp d'esports, que no s'havien d'anar al camp d'esports. I més, després de saber la convocatòria que ha fet el xolo Simeone, per al partit de demà. Ara ja anirem, Dani. No, no, per això t'ho dic. Encara ha pujat molt més l'expectació, i els que tenien certs dubtes s'han acabat d'espapirar aquesta tarda. De seguida, repassem l'Atlètic de Madrid i que ha dit Simeone, però què diu Alba de l'Ejo? No ho sé. No ho sé. La de l'Atlètic de Madrid i que ha dit Simeone, però què diu Alba de l'Ejo? Alba de l'Ejo ha començat parlant que l'única baixa significativa per al partit de demà serà la del capità, la del davanteo i Mar Nierga, que recupera després de greu accident de circulació que va tenir el passat dia 30. Serà de mal camp. Mar Nierga vindrà expressament des de l'olot per donar suport a sus companys, però no podrà ser sobre el terreny jo. Ha parlat d'això, inicialment, de l'Arta de l'Alejo. També he parlat de la importància del partit de demà, que és una festa, efectivament, però que en Lleida vol competir i que per afrontar amb certes garanties el partit de tornada de març que ve al guàndametropolitano, en Lleida hauria de aconseguir demà un marcador ajustat. Un marcador ajustat. Al final no sabem el que es devindrà a l'aliminatòria, però crec que sempre un marcador ajustat serà positiu. Evidentment que el marcador ideal és que guanyem nosaltres, i no marqui cap gol a l'Atlètic de Madrid, però el resultat el marcarà el partit. Això pel que fa a Lleida, però l'expectació, evidentment, la genera l'entitat del rival, l'Atlètic de Madrid, que com ara deia el Dani, és a punt d'arribar a l'aeroport del Guaire, Marta Garcia, bona vespre. Bona vespre. I que ja arriba amb una llista de noms que fa patxoca. Sí, bàsicament, han entrat en la llista les dues noves incorporacions a l'equip. La banterista no Bratíler, Diego Costa i l'Extrem Bitolo. En canvi, té algunes baixes tan ben destacades, sobretot la d'Ecoque, que té molestes en els adductors, també es vaixar a Filipe Luís, perquè està lesionat, i per decisió tècnica ha deixat algun jugador fora, com o Black o Gavi, per exemple. Vieto i Gaitán tampoc viatgen, però, bàsicament, perquè tenen moltes opcions de deixar en el mercat d'hivern, l'Atlètic de Madrid. Per tant, amb aquest equip, hauria de no tardar-me a ser en el Guaire, l'Atlètic de Madrid i, si m'heu nevint la roda de premsa, ha vingut a recordar una miqueta les claus que se poden trobar demà pel que fa al Lleida. Quan ha eliminat un equip de primera com la Reial Societat, l'entusiasme és el que més els avala, i, per tant, a vosaltres m'escaldaran molta concentraciós, aquell típic partit que tens molt a pedre i poc a guanyar, un equip gran com l'Atlètic, i ha dit també que, al davant, si trobaran un equip d'aquells clàssics de la seva categoria, l'ha definit com a fort i amb concreciones dos àrees. Un equip fort que se junta molt bé en la seva línia, que, evidentment, és un equip clàssic de la seva categoria, con mucha intención de ser concreto en las dos áreas, juntando mucha gente, sobre todo, en área rival, y también en su área en posiciones defensivas. Doncs, demà, a la set, tot costa des del camp d'esports, perquè a la set començarà aquest Lleida, l'Ètica de Madrid, un partit històric per l'equip de les terres de Ponent. Gràcies, Marta. Adéu. Dani, ens veiem demà. Deixem dir-te una cosa. Prepara un mosaic amb 12.000 cartolines per el partit de mà, amb el lema, per la nostra ensenya sempre lleida, amb els colors blau del club i els de la senyera. Molt bé. Doncs el show està garantit per les entrades, que hi ha un tio al Dani, que estaven pràcticament totes venudes, i, a més a més, hi haurà color en forma de mosaic. Ens veiem demà, una abraçada, Dani. Ara tornem. De milions de divendres, de 7 a 9 del vespre, tot costa. En Jordi Costa i Sònia Gelmara. Montserrat Roig, al Born Centre de Cultura i Memòria. Vine al Born a retrobar una autora referenda inaludible de la recuperació de la dignitat i del compromís amb el catalanisme, el feminisme i l'entifeixisme. Exposició Montserrat Roig, 1977. Memòria i Utopia. A l'agenda d'abril de 2018, el Born CCM, Access Llura, Ajuntament de Barcelona. El parquet és de fer Sòcia de l'Espanyol, el teu club de futbol, tot i que encara no ho sàpigues. Estalvi del 40% en totes les localitats, del 50% en modalitat júnior i els carnets infantils a 50 euros. Dona-te el que a abonaments.rcdespanyol.com, trucant al 932, 917 cents, o al punt d'atenció al Sòcia de l'RCDE a Estàdium. Linka, linka. El teu enllaç amb la cultura, el Catalunya d'Espanya. La rebotiga de l'Òpera, el segon concert de Simfonova arriba al Liceu. El concert creat i presentat per Marcel Gurgori arriba al Gran Teatre després de triomfar a les sales més importants del país. Un gran espectacle que també dona accés a allò que el públic no pot veure mai, el món de darrere del taló. La rebotiga de l'Òpera, el 17 de gener al Liceu i el 4 de febrer a l'auditori de Girona. Recomanat per Catalunya Ràdio. Linka, linka, a Catalunya Ràdio. Tot costa, amb Jordi Costa i Sònia Jelmar. I és Nadal el món. És Nadal el món. I anem beguts de món. És Nadal el món. Vull dir 21 minuts de seguida. Parlem de l'Espanyol, però abans Sònia s'ha confirmat que no hi haurà pròrroga a Gipúsqua. No hi haurà pròrroga final. Ha ajustat amb un més 24 pel Barça, que ha superat els 100 punts. 77 cent un finalment a la pista del Gipúsqua. Desena victòria del Barça de la Lliga C.B. De seguida en parlarem amb l'Ernest Macià, però el Barça de Cop guanya partits i li cauen els punts de les mans. Sergi Andreu, bona tarda. Què tal? Jordi, bona tarda. Sergi Andreu li cauen els fitxatges de les mans. Bé. No ho sé, no ho sé. El Sergi ens parlarà de seguida com queda el mapa de mercat d'hivern de l'Espanyol, però abans comenceu l'any una mica com el vau acabar amb l'enquiatut per la situació de Paul òpez, que des d'ahir ja pot negociar amb qui vulgui. Sí, és la principal maldecat ara mateix a l'Espanyola. És una negociació que va començar ja fa més de 3 mesos. El porter no té cap pressa. La negociació està absolutament encallada. Estan lluny d'arribar un acord. El club hi ha realment preocupació. Hi ha, diríem, que pasinisme per la continuïtat del porter, que, com tu deies, ara acabarà contracte. I bé, pot negociar amb qualsevol altre equip, el seu adeu de l'Espanyol. Malgrat això, avui Ramon Robert ha volgut llançar un missatge a l'esperança, per dir-ho així, i no perdre optimisme en relació a aquesta renovació. Avançar amb pas a pas, però sempre, des del punt de vista del club, fins on pot arribar i on pot estar el club, com va comentar el Jordi, esforços es fan fins on es poden i, a partir d'allà, volem trobar una solució per tots. Jo sempre he dit que optimistes és sempre, mentre hi ha opcions, i confiança, com a dit abans, amb l'àrea esportiva de la Tinc, totalment, i per això estan portant tots aquests temes, en diferents reunions, aviam on es poden portar. Tot i el discurs oficial, Sergi, no pinta bé la cosa. No, no pinta bé, eh, no pinta bé. El club, a veure, ja et dic, són pessimistes, i molt haurien de canviar les coses en l'entorn del jugador, perquè aquesta renovació de contracte que ell esperava ja fa molts mesos, no pas ara, a aquesta tardor, diguéssim, ell està decebut amb certes aspectes, amb certes parts del club, perquè, almenys, quan va marxar el tot, anaven fins i tot, segurament n'hi hauria agradat que una proposta de renovació, en aquell moment, que no va arribar, i ara després les té al club, ell no en té cap, i veurem com acaba tot plegat aquest serial de Pau López, que no té bona pinta, diríem. D'altra banda, més sortides, n'hi hauria d'haver, com a mínim, tres. Una ja s'ha consumat, que és la marxa de paper i opa a la llibert. Hernán Pérez i Álvaro Vázquez són els més ben situats per seguir els passos de digò. A veure, Álvaro Vázquez semblava que estava pràcticament fet fa uns dies per anar ser-hi del nàstic. El jugador té ganes de tenir minuts i no té cap mena de problema. Per rebaixar una categoria, per entendre'ns, ara aquesta negociació està encallada pel que fa a les condicions d'aquesta sessió. No s'acaben de posar d'acord nàstic, jugador i espanyol, en aquestes tres parts hi ha algun desencontre, diríem. Veurem si en els propers dies s'acaba de desencallar. Hernán Pérez vol anar al getàfe, marxaria sedit, també, i el getàfe vol Hernán Pérez. L'acord sembla fàcil, vista així, si no fos, perquè el club madrileny no està disposat a pagar la meitat de la ficha que és el que demana l'espanyol. Hernán Pérez és una ficha altíssima de les més altes de l'espanyol. I, clar, el club d'aquí blau li diu el getàfe. Si vols, Hernán, com a mínim, la meitat de la ficha te l'has de quedar tu. La meitat de la ficha es barallen els dos clubs. I un altre, Marc Navarro, podria marxar sedit, també. Aquesta gestió està un pèl més endarrerida. I llavors n'hi ha una altra que seria la gran bomba del mercat d'hivern, que seria la venda de Dorón. Això són paraules majors, eh? Una venda de Dorón que només marxaria en cas de tres pas si vingués un club i perquè és, com a mínim, 20 milions d'euros, que no són pocs diners. Et respecta la venda de Dorón i un possible fichatge, com ha estat fa uns dies que l'espanyol no faria fichatges del mercat d'hivern, doncs sembla que no és tan taxatiu aquesta negació. Avui sí que ha refegit, també, Ramon Robert. Estem amb el tema de les sortides. Volem què soc allà i, a partir d'allà, el mes de gener és molt llat, i veurem quines coses són les que passen. Jo no descarto res. No descarta res, eh, Ramon Robert? El mogudet sembla el mercat hivernal de l'espanyol. Amb moltes sortides i, pel que sembla, també fins i tot alguna entre. Evidentment, n'estarà pendent el Sergi Andreu. Sergi, gràcies. Vinga, adéu-siau. Ser Bruno. Teatre és el bueno. Te l'has preparat, d'aquest, eh? Quatre minuts i arribarem a dos quarts de nou del vespre, un moment per anar cap a Anglaterra amb els nostres dos homes a les illes britàniques. Ser Bruno Salto, bona tarda i bon any. Hola, bona tarda, bon any. Pol Gostens, bona tarda i bon any. Hola, bona tarda, bon any. A veure, aquí ja n'hem anat parlant, però us vull preguntar una vegada més, no tant per la dimensió futbolística de Coutinho, que ja n'hem parlat molt, sinó per aquest... per aquest ostracisme, aquest arreconament, aquest no jugar dels últims dies, oficialment, estar lesionat, però... bé. No sé si la versió oficial acaba d'acolar Anglaterra o no. Bueno, està de cosa moguda, no? Hi ha fins i tot la roda de penses després del partit. El Jordan Club també es va referir, doncs, bueno, a la situació. Llavors, doncs, bueno, jo crec que... És difícil, és difícil aventurar-se a donar un pronòstic, i a dir quina és la veritat, però està clar que la cosa està molt moguda. Sí, la lesió és suscriptosa. Potser intentant forçar aquesta postura feixant del Liverpool, que semblaria que no és tan negativa, i avui aquí el que es publica, bàsicament, també és el preu. El Liverpool vol que quedi molt clars, els 150 milions que volen com a mínim, i com que ho anàvem abans, Club ha canviat una miqueta el discurs. Bé, doncs, sembla que no acaba d'acolar aquesta lesió de Coutinho, que de moment l'ha deixat fora de l'últim partit, i el tindrà fora pel pròxim partit de Copa del cap de setmana. El que ha vist trencada la seva ratxa de victòries consecutives és el Manchester City, però ho deia amb a l'inici del programa. Segurament el que deu avui anar més de guardioles és aquesta lesió de Gabriel Jesús. Tot i que pot ser que només quedi per un mes, no, Paul? En principi és un entre un i dos mesos, però, com deies, per mi és una de les jocs que fa mal, finalment de Bruïne està bé i avui juga, però la de Jesús també és seriosa, i l'any passat s'ha perdut tres mesos aquest any. Serà una miqueta menys, però, a veure, em deuria temps agüero que és una miqueta de mateix nivell, o millor, no ho sé, però jo tinc la sensació que quan jugues a Jesús, el City juga millor i que presenta millor el rival. Bruno, per trivar-li alguna pega a Gabriel Jesús, que té una certa tendència a lesionar-se. Bueno, és que les lesions que he tingut, ha sigut aquesta, ha sigut per un barrerisca, un mal gest, llavors, és complicat de poder dir que és un jugador que es lesiona fàcilment, però ha sigut totes lesions que he tingut, que no és que siguin molt, molt importants, però que sí que són suficientment importants, com per apartar-lo durant un temps considerable. Si torna a guanyar el City avui contra el Watford, es tornaria a llunyar 15 punts de United, ara mateix el segon clasificat, però relacionat amb aquesta baixa de Gabriel Jesús, s'ha reactivat aquesta cantarrella, aquesta romorologia, del fitxatge, o possible fitxatge d'Alexis, pel City en aquest mercat d'hivern. Pel que ha dit Venguer avui, i per l'interès que sabem que tenia el City a l'estiu, que els hagués tenit per a l'exici, perquè també és obvi que sí, o a veure'n ara, o ja no el podran vendre per res a l'estiu, semblaria que l'operació s'hauria de fer sola, i també, Venguer, avui ha dit, no hem perdut ningú encara, recalco aquest encara que ha utilitzat, que fins ara tampoc ha vist el Tantxatiu, alhora de poder vendre el Pro, semblaria que l'Arsenol també, si no fitxa un substitut, costarà una mica més de ser-lo anar. Bruno, m'imagino el City imparable d'ara, a sobre amb Alexis, probablement el millor davant de la prèmia de l'últim any. Hosti, es fa impensable que no guanyin la prèmia. La veritat és que reforçar encara més una plantilla d'aquest altíssim nivell, no? Com diré que abans, amb l'ajut de Grebel de Gabriel Jesús, que estàvem veient el partit nosaltres, del Cristal Pala City, i quan es va lesionar i veiem Agüero que anava a entrar, era una mica el riure, allò que dius per a un jugador, per entrar en un altre que és un atentit crac, no? Llavors, una plantilla on està molt ben compensada, que tenen dos jugadors per posició, com a llarg de Guardiola, a portar encara més qualitat, més pòlgure, caràcter, el postor que pot aportar Alexis, i jo crec que fa a posar encara més tenible el cític. El telèfon dels aludits, d'aficionats, de l'Arsenal, de Nyssa Nabra. No parlo en bèngar, afortunadament, parell, però per tot el que seguim i la informació especialitzada, periodistes, pàgines web, gent que parla de l'Arsenal, és... posaria la mal foc, Alexi està fora, segur, de l'Arsenal. No sé si anirà al cític, va ser un cas molt similar al de Coutinho, estava fet ja a l'estiu i al final no es va fer, o anirà al Bayern, que és un altre equip, i algun altre equip italià. No sé on anirà, però que no jugarà a l'Arsenal, el que queda a temporada jo ho tinc bastant assumint. No jugarà el que queda a temporada? No ho sé. A mi em costaria molt pensar en Alexis a l'Arsenal, tenir com estan les coses de la mateixa. Era o Alexis o Osil, un dels dos fotien el camp al gener, no ha pogut ser Osil, sembla, jo crec que Alexis no jugarà. El polu sabrà millor, però jo recordo unes declaracions de bèngar, ni bèngar ni Alexis ni Osil sortiran en aquest mercat d'hivern. I avui era molt més tou, oi, pol? Sí, avui he dit això, que no em porta ningú en cara, i que sempre que l'Arsenal ha perdut un jugador top, al final ha aconseguit recercer-se'n, per tant, assumir una miqueta que sóc el capgego. En Cesc també va dir que es quedarà a l'Arsenal, va, i va fitxar pel Barça. Acabo, crec que no és estrany que un entrenador es cagui en un periodista, però sí que és menys habitual que un entrenador vagi a estripir d'una llegenda del seu club. I aquesta setmana ha passat dos cops. Bèngar ha arrajat de Tierra Henry, per els seus comentaris, en una tele, i Mourinho ha arrajat de Pol Skolts, també per crítiques al joc de l'equip. Això, Bruno, ho trobes normal? És a dir, que un entrenador discrepi del que podem pensar els periodistes, té tot el sentit del món, però que s'encari amb una llegenda del club és estrany. Bueno, a veure, jo crec que són dues situacions una mica... Està clar que la situació, més o menys, és la mateixa, però les formes dels dos, jo crec que Bèngar ha estat una mica més sotil a l'hora de criticar, no? I ve a dir com és difícil estar parlant tantes hores de la televisió, no? I dir coses intel·ligents i aportar coses positives sempre, no? Llavors ho ha dit d'una forma bastant sotil, no? En canvi, Mourinho, més tosco... Ja és així. Ha arregat bastant fort contra Pol Skolts, i encara posarien una miqueta al seu ego, no? Dient que, bueno, que si és només un 25% d'èxitos com ha sigut ell, ja tindria prou. Mourinho no li deu res. A banda de la formació d'una altra, no li deu res a Skolts. Riri en Rí, i l'arrer d'això hi ha la possibilitat que es va pensant un dia que en Rí fos segon, ajudant de Bèngar, als Bèngar es van agar i hi ha una mica d'aixòc de 33, 2. Jo no m'imagino a Valverde criticant Xavier Hernández per una opinió a la premsa, però suposo que la cultura anglo-sawna és diferent. No tinc temps per més. Polpower,ostemz, Bruno Salto, gràcies. A vosaltres, ¿en el desalt...? Gràcies també al Marcos López i a Dani Sanebra. Fins i març, vinent. que acabaràs la teva vida esportiva de Blau Grana. Sí, muchas gracias al primero, es 100% seguro, ¿no? He renovado dos años más de momento, pero bueno, ya lo he dicho aquí, mi compromiso es retirarme aquí, no sé cuándo, ya dentro dos años, tres o los que sean, pero, eh, tío, que tengo 100% seguro que quiero retirarme aquí, y, bueno, el tío es una de dos días más felices de mi vida, y estoy súper contento y, eh, tío, estoy muy emocionado. Escolta, de seguida abordem la part més esportiva, però, pels que no seguim el dia a dia del futbol sala, ha fet la sensació que això ha costat molt de tancar. Bueno, sí que, verdad que se arrendiza un poco todo, pero bueno, yo lo voy a hacer ya más de dos meses, y algo que ya, pues, hablando con chulados, él me dijo que el club quería que siguiese, yo quería seguir, y además fue en un viaje en el ave y en Madrid, y, mira, nos dimos un abrazo y dijimos, pues, ya está acá, ya tenía la certeza de que iba a seguir aquí, pero sí que, verdad que, bueno, es un representante que en la parte mala entre comillas de las negociaciones, que es el que mira los contratos, y bueno, no había mayor problema, que se arrendiza un poco todo, pero, bueno, también el club tiene muchas cosas que hacer, tiene muchos jugadores que renovar y demás, y, bueno, tampoco ha peligrado nunca la renovación, ese sentido no, no, se ha tardado un poco, pero, bueno, no había temor ni nada. Paco, de moment la renovació és per dues temporades, però diries tu, ara seran dos, tres anys, ja veurem, és a dir, que tu, físicament, et trobes prou bé com per superar fins i tot aquesta barrera dels 40, que de moment és el que marca el teu contracte actual. Sí, es la edad que tengo, soy consciente de ello, y bueno, está claro que ya es un éxito de llevar aquí hasta los 40 años en el mejor club del mundo y en un club que la asigencia del día a día que es ganar títulos, pues, te hace que estés al 300%, ¿no? No puedes ir a otros clubs, que hay gente veterana, pero no tienen esta asigencia, ¿no? Y, en ese sentido, pues, bueno, yo sé, también soy consciente el esfuerzo que ha hecho el club, porque no es fácil renovar una persona hasta los 40 años al más alto nivel, ¿no? Y ahora, pues, tengo yo, me toca a mí, ¿no?, el compromiso un poco de seguir cuidándome, de seguir a la máxima mejor forma posible para llegar a los 40, pues, como estoy ahora, ¿no? Y, bueno, ese es el compromiso que yo he adquirido ahora, y es lo que me toca a mí ahora. ¿Cómo estás ahora? Déu-le dir, está muy bien, porque ya portés el Juanjo y el Dida que demanan paz y no hay manera, ¿estás aferrata a la portaría? Bueno, creo que, a final, aquí es un club en el que tienen que estar los mejores y los mejores porteres, pues, están aquí, y el Dida vendrá pronto, y Juanjo está aquí con nosotros y en ese sentido, bueno, creo que, de momento, agrandando Juanjo como yo, pues, los dos estamos trabajando para lo mejor posible, para que la portería esté bien guardada, ¿no?, que no sé, no tenía quien juega, pero es que, bueno, yo me encuentro muy bien, y, bueno, y bienvenido sea una relación con él, y en ese sentido, pues, el objetivo es el mismo, ¿no?, trabajar lo mejor posible para que la portería esté bien cubierta, de quién esté, quién esté. Ara deia, si ve el Dida benvingut, ja està contemplat la possibilitat que l'enquebé sigui el 3 a la porteria? No lo sé, la verdad es que es una posibilidad, está claro que a nivel contractual, Lidac tiene contrato, y se que el club quiere que venga, y en ese sentido, pues, no lo sé, no, es una tía que preguntar un poco al entrenador, a la directiva, pero, bueno, yo creo que es un día hoy para estar contento y pensar en eso nada más, ¿no?, es claro que yo te digo que, Dida, me voy a hacer un chaval excepcional, tengo un buen trato con él, una relación, hace 11 años que llegué aquí, ya lo conocí, ya lo están dando con nosotros, y si viene, pues, genial, ¿no?, y eso ya, tío, que no sé si vendrá o no, eso ya no es cosa mía, lo desconozco, pero, bueno, yo creo que es un día hoy para hacer otra noticia, y a pensar más en el futuro. És un bon dia pel Paco Sedano, i en general diria que és un bon moment pel Barça de Futbol Sala, que, com a mínim, en aquesta primera part de la temporada, ha aconseguit l'objectiu de base, que era clasificar-se per la final fort. Fa bona pinta l'equip aquest any. Sí, bueno, és clar que hem mejorat de cara al any passat, que és un poco lo que tenemos que hacer, los objetivos que nos marcamos este año, ¿no?, es tan claro que el objetivo máximo era ese, es meternos en la final fort, lo hemos conseguido, y, bueno, a partir de ahora, nos queda un poco, no?, luchar un poco por el primer puesto, que se nos ha japao un poco Inter, pero, bueno, estamos en su medicina de Copa del Rey, estamos en la Copa de España, estamos en la final fort de la Copa Europa, y, bueno, ahora toca apretar un poco para alcanzar a Inter, y, bueno, seguir luchando para mejorar y para luchar con los títulos. Per a l'Epatarania, en el club i en el vestidor, no hi ha una veu més autoritzada per fer-li aquesta pregunta, ¿qué se está haciendo millor del que se había hecho en las últimas temporadas? Bueno, yo creo que, sobre todo, hay una estabilidad, ¿no?, que ha venido con la gente ya que estaba el año pasado, que se ha estabilizado, y los fichajes que, bueno, están teniendo su tabonismo, y eso está todo más estabilizado, más, por así decirlo, ¿no?, yo creo que todos hemos comprendido que no podemos tener esos altibajos o esas irregularidades que teníamos el año pasado, y, bueno, creo que al final el proyecto, pues también cuando lleva, tiene un año más de vida, pues también se nota, ¿no?, la gente ya va cogiendo los conceptos de Andreu, todos vamos cogiendo más experiencia, la gente jove también está creciendo, y, bueno, al final todo hace que seamos más equipo que el año pasado. Tornant a tu, una de les novetats que heu explicat en la renovació que heu presentat avui és que t'incorpores a partir del gener el projecte Masia360. Què faràs exactament? Ja ho saps? Bueno, ya estamos un poco viendo exactamente qué es lo que voy a hacer, pero si voy a llevar la parte de tu torno, de deportistas, y bueno, si estaba contento por la renovación, pues por esta noticia puedo estar igual de contento más, ¿no?, es el día de confirmación de que todos los esfuerzos que he llevado hace durante muchos años para estudiar una carrera en un montón de máster y demás, pues tienen, ya tengo confirmación, ¿no?, de decir, bueno, pues todo lo que me he forzado hoy ha merecido la pena, ¿no?, y ya tengo que ser un privilegio, ¿no?, poder ser jugador del mejor club del mundo, y aparte, pues, poder desarribar funciones dentro del mismo nivel laboral. Entonces, yo creo que ya tengo que ser un día más emocionante de mi vida, por eso, ¿no?, porque es una noticia doblemente increíble, y bueno, ahora ya tengo que ver un poco estos días que ha empezado el año, ahora empezamos a tener reuniones para, bueno, para lograr un poco más exactamente el puesto que voy a tener, pero bueno, está orientado el tema de tu torre de deportistas. Perquè ho deies ara tu, tu està així senciata a Ninef? Sí, soy licenciar Ninef, soy el máster de formación del profesorado, el ganado superior en animación y actividad física deportivas, en el nivel 2 del entrenador de fútbol sala, y, bueno, un curso más por ahí, pero sí, básicamente es eso. I d'alguna manera ja estàs exercint, no?, amb més enllà del que suposa la teva feina com a porter del WhatsApp. Sí, llevo tres años en la accedación catalana dando de profesor en los cursos de formación del entrenador, y bueno, ya te digo, aparte, también estoy de director de deporte, de Free International University, que es una universidad de medicina que llevo yo a la parte de deporte, haciendo también diferentes cursos, y bueno, ya llevo unos años relacionados con el mundo laboral, con el mundo de la educación. Et diria que pràcticament et deu fer gairebé més il·lusió, afegir ara el fet de participar en aquest projecte, però clar, allò que et dona l'esport de participar activament en un esport, és difícil aconseguir-ho després, laboralment, en altres situacions, no? Sí, està clar que els deportistes som privilegiats i el que aconseguis a nivell de deportista, sobretot quan estàs a l'elite, és incomparable, con otras cosas, però, realment, cuando llevas muchos años estudiando, sacrificándote, levantándote pronto, yendo a horas difíciles a clase, sacrificándote, todo el mundo descansa, tú te llevas los libros para estudiar, pues que te den una noticia como ésta es el futuro soñado, por cualquier persona, y bueno, ya te digo, tengo la suerte de estar en el mejor club del mundo, como jugador en el mejor club del mundo, como trabajador, ¿no?, para así decirlo, para saber decirte que me hace más ilusión de las dos cosas, la verdad. De seguida vindran les de Ferrao i segurament també la de l'entrenador, la d'Andreu Plaça, però l'any pel Barça de Futbol Sala ha començat d'una manera inmillorable, renovant el capità. Paco Sedano, gràcies i moltíssimes felicitats. Muchas gracias. De millons de divendres de ser treu del vespre, tot costa amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Més de 7.500 joves 6 estudien per tenir un futur i necessiten materials adaptats i professors de suport. Els els pots donar a tu o pots comprar el cupó. Quin és el teu paper? Juga la paga del cupó diari de l'OMC, 3.000 euros al mes durant 25 anys, i premis de 35.000 euros. Per primer cop a la història, un canal de televisió ha estat líder indiscutible d'audiència 8 anys consecutius. TV3, sempre amb tu. A Catalunya hi ha infants que no reben l'alimentació que necessiten perquè hi ha famílies que no els hi poden donar. Per això és aquí, el diós solidari de Catalunya Ràdio. Ajuda'ns a recollir aliments infantils per al banc dels aliments. Com cada any, només cal que compris participacions d'un euro que trobaràs els establiments bon preu i esclat, o per internet a esclat online. Així ajudaràs les famílies amb infants de Catalunya que més ho necessiten. Organitza bon preu esclat i la Fundació Bank dels Aliments. Pornem a tipar el diós solidari de Catalunya Ràdio. Sempre a punt per ser solidaris. Tot costa, amb Jordi Costa i Sònia Jelmar. Mics minuts i arribarem a 3 quarts de nou del vespre. Un moment per celebrar. Ara sí, amb l'Ernest Macià. Ernest, bona tarda. Hola, Jordi, com estem? La tercera victòria consecutiva del Barça, la que ha aconseguit fa uns minuts a la pista del Gipúsqua. Han guanyat i, a més a més, convençent. Cada vegada juguen més bé i hem de detectar que, com més partits vagi guanyant el Barça, més se n'anirà rearmant moralment. I això li permetrà afrontar els partits que venen en millors condicions. No oblidem que el Barça té un bon equip, i que, per tant, el que està passant ara és el normal. La pròxima parada en situa cap de setmana? No, sí, cada moscovo. Aquesta mateixa setmana? Sí, sí, demà ha passat. I aquí veurem si el Barça realment ha millorat o no, perquè fins ara els temes de l'esquadra són tres rivals en els quals el Barça és teòricament superior. Per tant, diguem-ne que això és el normal. Dijous t'explicaré si aquesta millora és real o és transitoria. El realisme contundent d'Ernest Macià, fins i tot en els bons moments del Palau Blaudrama. Gràcies, Ernest. Adéu, Jordi. És això un any més, i en aquest cas seran 23 ocasions, en les quals Joan Nani Roma s'haurà plantat, com a mínim, a la sortida d'un rali de cara, en aquest cas, aquest sis de gener, a Lima. El pilot de Fulgaroles, que aquest any ha tornat a Mini, que és la marca amb la qual va guanyar el seu de cara en cotxes l'any 2014. A Nani, bona tarda. Bona tarda. Com va, aquesta preparació? Vaja, preparació, ja l'has hagut de fer de tota, perquè, si no, malament aniríem. Ara malament ja. Si no ho haguéssim fet tot el que toca fer, malament. I bé, ha anat bé. Com et deia, fa un moment una mica, el fet d'haver pogut entrenar bé, de no haver tingut cablesia durant aquests mesos d'entrenament, doncs fa que hagi fet un entrenament seguit. Perquè, a vegades, intentes també fer-ho al màxim de bé, però a mitjè tens algun problema i et fa que estiguis una setmana esperat. En canvi, hem pogut fer bé, hem fet molt càrdia. Ara, aquestes últimes setmanes, ja són unes miques més d'intentar clima tardos amb l'altura, amb la calor, l'últim mes de fet. Comencem amb el de desembre, fer altura, fer calor. I bé, bé, escolta, contents i motivats d'enari. Tu tens, vaja, no sé si t'has de considerar un home de sort, perquè tens les instal·lacions del car una miqueta a la teva disposició, no? Home, penso que tenim molt de sort. Ara tinc aquesta eina per treballar, tots els esportistes d'aquest país. En general, aquí penseu que tenim de tot, no? Des del matí arriba es pot ser físic, tens psicologia, tens metges, tens infermeres, tens un gimnàs o unes instal·lacions extraordinàries, tens, potser, càmera de calor, càmera d'altura. Penseu que és una eina que ens fa, que sobretot sigui molt més fàcil fer-ho tot, no? Segurament trobaries gimnassos amb instal·lacions, hi ha físios, hi ha metges. Ara, a les hores que perdaries voltant de buscar-te aquests serveis, serien moltes, no? Per tant, és una sort, és de greia. Aquesta eina, aquí a casa, i res, ho hem d'aprofitar al màxim. Va ser un palet sorpresa, no? El fet que tots pensàvem que continuaries potser amb Toyota, i al final hi va haver un gir i has tornat a Mini. Posa-me els dos a la balança, i per què un sí i l'altre, desgracidament, no? Per nosaltres també era seguir amb el projecte arrancat amb Toyota, l'any passat el vam començar. Aquest any feien un cotxe nou, un cotxe que serà molt competitiu, coneixíem el cotxe, començàvem a conèixer l'equip, Toyota Europa, Toyota Espanya, si començaven a involucrar molt més. Però des de feia setmanes o mesos, diguéssim, hi havia converses amb la gent de Mini, amb els senyors Benkwan, perquè ell tenia molta feina que feia un buggy, tenia que fer un 4x4, tenia moltes coses que feia, i, bueno, ja ens va començar a demanar... o sí, estaríem disposats de tornar-hi, no? Al principi ho vam deixar una mica de banda, no? No pensàvem, realment, en el projecte de Toyota estàvem contents, però amb l'insistència va desfà, i a l'explicar també el projecte, i, a més, una mica els contactes que jo tenia allà dins, el que m'explicava un era real, el que feien, perquè, a vegades, un que vol que vagis et ven una pel·lícula, i la realitat és una altra, i, realment, han fet un gran esforç amb tinguar dos projectes, un buggy i un Mini, un 4x4, vaja, i va ser una mica això. El fet d'un futur pugui tenir dos possibilitats de cotxes diferents, els reglaments són poques tables, els reglaments van canviant, sabeu que, amb un cotxe, si el reglament no t'ajuda una mica, el desventatge, doncs, a poca cosa pot ser, i, al final, l'hi hem pensat, dius, aquí tinc una opció de futur interessant, i l'any que ve, si el buggy, el reglament va cap a buggy, tindrà un buggy al desarrollat, si va cap a 4x4, estic un cotxe que ja coneixo molt. Precisament, que ens entenc una mica a l'audiència, que és la marca guanyadora, és un buggy, precisament l'any que ve, desapareixen d'aquest decar, i Mini ha decidit fabricar un buggy per una banda, i per una altra banda, el John Cooper Works, que és el 4x4 estàndardament que coneixem, que és el que tu coneixes més, i que és el que tu has triat per disputar aquest decar, ja ho parlaves una mica, no? Potser sobre segur, no? Sí, una mica això. És veritat que, a principi, jo ja li vaig dir molt senyor Quan, jo m'interessava molt córrer amb el 4x4, és un cotxe que amb el reglament com ha canviat, i perquè l'audiència ho entengui, aquest any, amb els 4x4s, per intentar equilibrar una mica més la diferència que Pau Jot va fer l'any passat, doncs ens han tret 100 quilos de pes, ens han donat una mica més de recorregut de suspensió, que això fa que amb els forats puguis anar més de pressa, doncs això feia que el 4x4 penso que serà competitiu davant dels dos buggy. I després, com et deia abans, el fet de triar el 4x4 és perquè és un cotxe que ja està molt rodat, que el 80%, 90% de peces els coneixem, llavors l'altre ho hem treballat, en canvi, el buggy era tot molt nou. Tot i així és un cotxe que ha nascut molt bé, que funciona molt bé, que jo crec que sorprendrà més d'un, però sempre és veritat que és molt nou, i quan una cosa és molt nova, després de 22 decars, sempre passen coses. El final, que algú et digui que t'han anat de Toyota per treure els rivals de sobre, és una mica estrany, no? Perquè te'n vas d'un entorn de Toyota, amb la Tiller de Biliars i Tembrinke, i te'n vas amb un entorn mini, amb Irbonet, Menzis i Terranova. És a dir, que de guàté mala, a guàté pitjor. Bueno, jo penso que al final, primer els companys i els rivals et fan ser millor i més bo, no? Això una. Després, hi ha tres equips, que és Toyota, que és Peugeot, que és mini. Cada un té pilots molt bons. Jo porto tota la meva vida des que començava, vaig començar amb moto i un cotxe que sempre ha tingut gent molt bona al meu equip, no? I jo ho agafen més com una sort, una avantatge, perquè aprens d'ells a et fan ser millor, que no pas una desvantatge, no? I en aquest cas, de fet, ni penses quan canvies, no marxes d'un lloc perquè hi ha algú, o vas a un altre perquè hi ha un altre. El final decideixes per un mateix, per al final les carreres les guanyo un mateix i aprens decisions en aquests termes. Aquesta quarantena d'issió del Dakar mereix tants elogis previs? Bueno, no ho sé, sí que és veritat. Si una mica miréssim cada any tots els Dakars, tothom, diuen que seran molt durs, que seran molt difícils. Sí que és veritat que sempre, quan ha sigut el 30 aniversari, el 20 aniversari, el 40 aniversari, sempre ho hem patit, no? Perquè sempre s'hi fan una mica més. A més, aquest any, l'any passat, els va ser molt complicat a l'organització, perquè vam estar uns dies a Bolívia molt complexes, amb molta pluja, molt mal temps, com sabeu. Llavors, aquest any, el que fa diferent i el que fa més complexa és les primeres setmanes, ja que al primer metre ja et trobes d'unes. O sigui, al primer metre entres i hi ha matèria molt ràpid, no hi haurà possibilitat de fer etapes de transició, com l'any passat vam fer, que fas atrapes, i et va ficant el difícil. Aquí, de cop, ja és difícil. Ja hem sortit el 2013, ja hem sortit des de l'IMA, per tant, de seguir i estar amb les dones, també. Però aquest any s'hi han fet una mica més, crec, estarem 5 dies a la part de Perú, que serà complicat, però per mi la part difícil és que és un Dakar que es veu complicat fins al final, no? Les últimes 3 etapes, a part de l'última, però les últimes 3, 4 etapes a la part argentina, saps que fa molta calor aquella zona de Sant Juan, que segurament s'ha d'enganxar a l'esfal d'aquell circuit als peus, quan caminaves, llavors tot això fa que sigui complicat fins al final, i, per tant, penso serà un Dakar especial. El teu copilot d'Alexarro serà la tercera temporada que estarà amb tu, però té un petit handicap, que és que no coneix aquesta zona de Perú, que tu, per exemple, sí que la coneixes, com intentareu combatre aquesta situació? Bueno, l'Alex és una persona, primer, que s'ha adaptat molt bé el rally-ride, que ho entès, no tots els copilots de bull rally-card s'adapten, perquè és un concepte diferent, i llavors avui en dia tenim moltes eines, per sort, la tecnologia es dona moltes eines per observar, si mireu el Google Earth, per exemple, que és el més senzill, és el que tothom coneix, és un entorn que més o menys és fàcil. Per tant, Perú és una zona complexa, però veus on t'estàs des de l'aire, que llavors canvia. Quan tu miraves, pots mirar a Mauritania i és un mar de sorra, de mils de quilòmetres, per tant, allò no canvia. En canvi, quan veus Perú, veus els Ercs, un ERC que és un mar de dunes, una zona de dunes, que pot tenir 30 quilòmetres per 50 quilòmetres, i llavors hi ha pista, tornes a anar a un ERC, complexa, tot aquest, tu pots entrenar-te una mica i estudiar-te, perquè no és que hi hagi mils de quilòmetres o Perú, però ja veureu, donarem moltes voltes pels mateixos llocs. Per tant, el tio s'ho ha entrenat bé, s'ho ha estudiat bé, llavors també pecareu una mica d'això, però penso que amb el treball que ha fet ho tindrà, ho té clar. 10 anys, són 40 anys de Dakar, però són 10 anys per Sud-Amèrica, en llores l'africa d'alguna manera, tu o no? Jo penso que tots els que vam conèixer el Dakar africà ho anyorem, anyorem el tipus de cursa, fins i tot ara aquest dia, sobretot que companys teus, a gent sempre una mica en parla de l'africa, doncs sí, anyores els països, anyores la gent, anyores el repte que era sortir al matí i saber que estaries hores sense veure ningú, però ningú era ningú, que passaves per llocs realment salvatges, era un repte, un challenge que viuen, no?, molt diferent, no?, els sistemes que també portàvem de comunicació eren molt diferents, per tant, ja el respecte que feia que tu sortissis, era una altra perspectiva des del matí fins que arribaves, llavors vivies coses interessants, molt intenses personalment, que no és que no les visquis ara, ara les veus més com a esportista, no?, ara les veus més com a competidor, com a una cursa molt més ràpida, molt més exigent a nivell de velocitat, que el que era abans, no?, però, bé, de fet, el món també canvia, o sigui, allò de, hosties, que els tempos passats eren millors, no és veritat, eren diferents, i el món canvia, i ens hem d'adaptar als nous canvis, i és el que hem de fer, perquè si no ens semblem els avis que van dient el bé que estàvem abans, vaja. Nani Roma, tu ets una llegenda del Dakar, tens una victòria en moto en 2004, la victòria amb cotxes el 2014, tens dos podis més amb cotxes a 2006 i 2012, vens d'una quarta posició del 2017, l'objectiu per al 2018, quina ha de ser? Sempre l'objectiu de fa molts anys sempre és guanyar. El que passa és que és una paraula que s'utilitza i s'ha servit molt ràpidament, però no és fàcil de fer. Jo penso que sempre l'objectiu que tenim, i el que nosaltres ens marquem amb l'Àlex, és competir bé i fer les coses bé. Perquè si sempre pensem, i cada any em repeteixo molt mateix, per si sempre pensem a la sortida amb guanyar, i que hi ha coses pel camí, i llavors pensa que el guanyar hi ha 7, 8 tios que també ho pensen, i que més ho poden fer. Per tant, tenen cotxes, tenen capacitat personal per fer-ho, tenen bons copilots, tenen bon equip. Llavors jo penso que és el que hem de fer, que és competir bé, fer les coses bé, hem treballat més que mai, hem fet molts quilòmetres amb el cotxe, vam estar 22 dies seguits al Marroc fent test, hem fet més testos, hem fet coses, hem treballat el màxim nosaltres, allò ens hem fet tot el que teníem que fer, tot el que hem sabut per guanyar, i llavors veurem la cursa. La cursa és com l'examen aquell final, no? Ara ja hem fet tot, hem fet el més difícil, ara ve el fàcil, el que es corra, a vegades fàcil entre cometes, però sí que llavors veurem on estem, però si fem les coses bé, estarem dit tant per guanyar segur. Anem-hi, molta sort.Gràcies. Tot costa, tot costa, tot costa, tot costa. La invasió de Camp del Damià Aguilar, que ha volgut parlar amb el nani Roma abans de marxar cap a l'Ima, i escolta, si el Damià ho demana l'antena seva. Dos minuts i arribarem a les 9. Sònia, remata-ho. Avui amb el Marc Oslope i el Dani Senabra us hem explicat que el d'aquí marxarà, no els entrenaments, tot a punt per jugar contra el Celta Dijous. De fet, hem sabut que Dembélé ha rebut l'alta mèdica, per tant, també pot viatjar amb la resta de l'equip dijous a Vigo. També ens hem posat al dia amb la possible incorporació de Coutinho. Se'n ha reactivat els últims dies, la lidera del president Bartomeu. Veurem si aquest cop, sí, s'en surten. I hem anat fins a Inglaterra, on hi tenim Ser Bruno Saltor. En veiem comentar l'al·lasió de Gabriel Jesús, diumenge passat. Reforçant encara més una plantilla d'aquest altíssim nivell, no? Com deien abans, amb l'al·lasió de Gabriel Jesús, estàvem veient el partit nosaltres, del Cristal Palaciti. I quan es va lesionar, i veiem el guero que anava a entrar, era una mica del riure, allò que dius per a un jugador, que et ve entre un altre, que és un autèntic crac, no? També es va lesionar de Bruïne, però només va ser un cop, perquè avui torna a ser l'equip titular. També es silva en aquest citi Guatford, que comença ara les 9, i també estons al central, després d'haver-se lesionat el novembre, que ara ha passat, torna avui. A Itàlia, Jánzio, que el nàpols, atalanta, la Copa, ha començat a 3 quarts de 9 del vespre, de moment sense goals, i també durant el teu cost, amb visc a la tercera victòria del Barça en 5 dies, 77, 101 equipus, quan la lliga a ser bé. Mics minuts i arribarem a les 9. Ja l'hem fet. Fins aquí el primer tot costa d'aquest 2018, el segon demà serà d'allò més especial. Demà el fem en directe des del camp d'esports de lleida, el Carbus, el llei desportiu atlètic de Madrid. Gràcies a la Marta García, el Roger Boussà, l'Àlex Bosch, l'Ernest Macial, el Sergi Andreu, el Dani Badia, el Joan Fitó, i, evidentment, a la diva de les tecles. Pep, ara 18 més, no? El esport tot ho sabem tot costa. Catalunya vespre. Edita i presenta... Un món s'equadren.