Cinema sense condicions del 6/3/2018

Cinema sense condicions. Cinema sense condicions. Cinema sense condicions. Hola, bona tarda! Aquí estem, com tots els dimarts, cinemes sense condicions per parlar-vos de cinema, el cinema que us agradi i el cinema que us hagi arribat últimament. És venint d'un cap de setmana intens. Exacte, exacte. D'aconteixements. D'aconteixements. I el principal és això que escoltem de fons, no? Potser, que és la gran gala de cada any, que al final va ser, bueno, els Òscar, no? I, a més, amb aquest any, hem bastant igualat, no? Tot, no sé si veu arribar a veure o si veu... Jo no els vaig veure, no, però el que he llegit, el que he llegit tothom. Hola, tothom. Sí, jo també, el mateix, els Òscars. Els he seguit en diferit, que diguéssim. En diferit, sí. És que, clar, són hores intempestives que aquí a Espanya potser ens agafen una mica a contrapeu. Però, o sigui, jo crec que ha sigut una... no sé si esteu d'acord amb mi, però ha estat una gala bastant, bastant... bastant igual en el sentit de que... bueno, el màxim de premis ha sigut 4 per una única pel·lícula i hi ha un triple empat de 3... Repartir. Bastant, bastant repartir. Sí. Però ja no sé si és per les qualitats o perquè tothom havia de treure alguna tajada, diguéssim. No hi havia tampoc... no hi havia un... un favorit molt clar, no? Sembla donar la sensació. I des d'un punt de vista de espectacle, jo crec que ha sigut una gala bastant. No diré fluixa, però sí, bastant. Sí, jo crec que bastant fluixeta, perquè... tampoc, però com molt... A veure, això no és molt normaleta. Bueno, a veure, et diem que som sense condicions, perquè hem entrat molt... Exacte. Hem entrat molt fort, eh? Exacte. Bueno, i ara mateix en el micro principal, en tot el Joan Morros, que crec que està a la camí, a la Carme, i avui com a... Convidat perquè ens en parli amb tu, del tema que teníeu previst. Sí, sí, el Farran Pujol. I jo al darrere dels micros, que és molt clar. Molt bé. I al darrere, bueno, al darrere de la taula i de tot. Llavors sí que és veritat que ha sigut una gala dels Òscar bastant, bastant... Bé, no... S'ensilla, tampoc sé si és la paraula, no?, però potser sense massa sorpreses, tot i que la gran preferida, probablement, per nominacions era la forma de l'aigua. Jo no l'he vista, eh? O sigui que justament no em puc parlar massa. El Guillem del Toro també haig de dir que potser no és el director, que jo m'agradin molt, però els que els agrada, clar, el que els agrada, segurament, he vist les crítiques que, en general, la deixen molt bé, però jo no és un director que pugui... T'ho he entrat massa, no? Jo soc bastant seguidor del Guillermo, i... Doncs parlen tu, que ens hauràs més... No, és que precisament aquesta no l'he vist, perquè no m'ha quedat l'atenció, i per allò que tu et posi que l'has vist, oi? I què en dius tu? A mi, el mateix que tu dius, Carme, és un director del qual em costa una mica entrar, sobretot un cinema... Aquest cinema, la fantasia, a vegades em costa una mica, però sobretot aquesta fantasia que porta ell, cap a una extrema... Molt alegòrica, és molt... Política, a vegades, també, no? I a mi no m'ha acabat d'agradar, sí que és veritat que l'Aberinto... Té el seu... Les coses que m'agrada, però aquesta em va semblar massa, i és que a mi sembla que sí, a Meli. O sigui, devia ser un component tan... Romàntic. Romàntic i extremadament naïs, però crec que a l'hora... crec que s'ha abusat, com passen molts cops, s'ha abusat d'una publicitat extrema, amb una... Aquesta pel·lícula... Saps? Bueno, ho veies a tot arreu, tothom en parlava, i que al final, doncs això és el que genera. I a mi em recordava bastant el fenomen que vam tenir l'any passat, una mica, amb l'Alan, des d'un punt de vista d'aquest cinema... Podria ser, que fos... Entre comercial i que està tan turpadejat per totes les bandes, que quasi no te'n pots sostreure. Jo que la vaig veure a l'Alan, molt després, per dir-te un any després, d'haver-lo estrenat, perquè no em feia massa il·lusió, i la veia amb objectivitat, perquè ja feia tant de temps, ja havia parlat tant de gent que ja estava desinflat, i hi havia coses que em van agradar, i coses que les vaig trobar tan suades, i tant... Tant d'ho de sempre, que penso... El final que són els Òscars, perquè d'aquesta banda... I em temo que amb aquesta hi passi una cosa amb un altre territori, perquè efectivament el tipus del Guillem del Toro no és aquest, però si tu sobre em dius que és una mica... naïf, en aquest aspecte, clar, ja això no ho sé, perquè ell, normalment, no fa... Evidentment no és tan naïf com el personatge que potser interpreta a Meli, però que em refereixo que és un... és un tipus de... de pel·lícula molt... molt buscat aquesta part tan romàntica, però que ho hem vist també amb altres pel·lícules tipus avatar, que al final és dos personatges que estan tan com entreposats, que... bueno, que... No l'he vist encara, però el que he sentit de tu, Paul, i el que he llegit, les crítiques bones, com molta gent que m'ha dit, és que en realitat no tant. Guillem del Toro és un home que fa pel·lícules, fantasies, amb molta alegria, i sí que creu, és un paio bastant positiu, i no... El punt naïf la ha tingut sempre, però a vegades acostuma a ser com... una miqueta més reivindicatiu amb les coses, l'espinazo del diablo, la mateixa, l'abrito del fauno, i a mi em dona la sensació que amb aquesta ha sigut molt condescendent amb el bon rotllo, amb el que tot sigui molt agradable. Però, clar, repeteixo, l'hauria de veure, i per mi no era la preferida, però era el lloc de l'acadèmia, diries. A mi, tres anúncies a les afueres, crec, que potser era una mica més pel·lícula que aquest. Jo també, jo també. I aquesta em sembla una pel·lícula més certada. A mi em fa arribar la conclusió que aquest any, els Òscar, i per això he dit que ha sigut com una miqueta desinflada a la gala, perquè amb tot el moviment d'almitut, hi havia moltes coses a tenir en compte, les reivindicacions racials, les racials, les de sexe, totes aquestes lluites, i al final han quedat com moltes padetes, en canvi, molt polítics. Ha sigut la gala llatinoamericana. Sí, i inclús guanyant, que jo crec que va ser... Hi ha poques sorpreses, ja n'ha hagut, perquè els tècnics, els espèriums tècnics, sí que se'ls han dut les pel·lícules tècniques, Blade Runner i el Kerke, però potser la gran sorpresa, com a mínim, personalment, quan ho vaig escoltar en directe, era el de Deja Mésalir. Aquesta va ser la sorpresa, perquè ningú s'esperava que guanyés. Ni que si me n'enrecordava de la pel·lícula. Va ser una gran pel·lícula, és una gran pel·lícula, jo m'agrada moltíssim i la interpretació, però em va sorprendre, inclús quan la van dir, vaig pensar, quina pel·lícula és aquesta? Va ser molt curiós. Quina pel·lícula era? Ara comentaves això, que va haver-hi molta publicitat de la forma de l'aigua, potser és que és de les últimes. Això també es nota molt en els Òscar, no sé per què, evidentment, en temes comercials, però les pel·lícules que van als Òscar no se estrenen més que per finals d'any, o inclús principis. Perquè, bàsicament, perquè te'n recordis, d'un querque partia alguna cosa. Clar, perquè ja no parlàvem del no la feia, moltíssim, no? Exacte, exacte. Han arribat els nostres compas. Demanem disculpes, és que hem tingut un problema tècnic i no hem pogut ho sento. Jo ja sé si us heu cantat. Bona nit a tots. Com podeu veure, estàvem parlant dels Òscars. Està molt interessant. És el que cal. El que deia, cada vegada, són menys interessants a molts dels coses que passen. T'esperes que passin cosetes? També no sé si coincideu. Les pel·lícules de gran estaran bé, però tampoc hi havia la gran pel·lícula. No hi havia. La sensació que he tingut és que la pel·lícula més gran és això d'altres anunciadors a les afueres. És un punt de vista cinema d'acadèmia. I, en canvi, la forma de l'aigua... Jo, Toni, em sembla que he guanyat una pel·lícula de la pel·lícula. Em sembla que és un punt de vista de la pel·lícula. És una pel·lícula de la pel·lícula. És una pel·lícula de la pel·lícula. No hi havia com a allò que dius, grans pel·lícules que dius. Vans comentàvem justament, comentàvem... No és que aquest any no hi hagués nivells, sinó que s'han quedat moltíssimes pel·lícules fora. Vaig a dir que vaig a ver en Modern. Jo encara no entenc perquè no estava. En canvi, en el diumenge, vaig veure l'Eddie Bird i llavors és una pel·lícula que està nominada... No l'he vist. Molt mediocre. I per què l'has nominat aquesta pel·lícula? Quan de fet, com deies tu molt bé, hi ha coses molt més interessants. No en tinc ni idea. Cada vegada més tinc la sensació que és per raons comercials. Com que hi ha una pel·lícula que no hi ha forma de vendre, li poses unes quantes nominacions que després tampoc li dones cap premi i les promocions... No sé si us heu presentat. Sí. Ha arribat a la primera fase. La segona part també no sé si ho heu explicat. Quina és el tema que avui tenim? T'ho deixàvem. Tenim dues coses molt interessants. Una és que tenim aquí, a la presència que sabeu del Ferran Pujol que l'han presentat i del Pòldic, del que sé bé cada setmana, perquè sempre està al darrere els vidres i controlant tot, des del punt de vista tècnic, i les coses interessants. Una és que ells s'havien compromès o havien dit que els faria molta gràcia parlar a la segona part de programa, com fem sempre, de les plataformes, diríem, de televisives, les plataformes mediàtiques, de contingut, televisives, que és el que faran ells a la segona part. Però nosaltres, tots els que estem aquí bàsicament, potser excedem a un que no va poder venir, vam veure el diumenge al cine Texas una pel·lícula, un curmatratge, diríem, però quasi un migmatratge, perquè dura més de 24 minuts, em sembla. 25 minuts. Doncs vam veure un curmatratge esplèndid, jo haig de felicitar els senyors, i podem dir també que justament les dues persones que estan convidades en avui són parts, per no dir, del director. Falta la Lídia. Jo pensava que la Lídia també vindria, perquè la Lídia treballa a treball. La Lídia és la guionista, en Pol és el director, i el Ferran és el muntador. I animador de totes les pinyes i de totes les històries que veu. Us poso algun de fons, si voleu un moment? Sí, em posa, em sembla molt bé. Us sona això? A mi sí. A mi també. La música era... Música original. De l'Arian. I Miquel Soler. No, no, realment va ser... Nosaltres, com ja heu vist alguns d'aquí, treballem bastant amb el tema musical, perquè ens sembla una eina bastant còmica, quan l'agafem de forma còmica, però en aquest curmatratge ja, com ho veu, són 25 minuts de pràcticament por silenci. Por silenci, després heu fet una cosa extraordinària que consisteix en que la protagonista... No parla mai. Té una expressió extraordinària, uns ulls que els heu utilitzat. La Rosé, la Rosé Bono. La Rosé Bono... Una altra similitud amb la forma de l'aigua. Perfecte. Però sí, sí. No sé si és el pol. Ho hem entrat en complet. Entrem amb derivacions. Que no us agrada, no m'agrada. Sí, sí. Doncs no sé, aviam. No, no, que em refereixo que nosaltres sempre tenim present la música com a final, com una eina narrativa. I en aquest curmatratge sí que el vam fer servir bastant com a forma de que parlés també el personatge. I en aquest cas, jo crec que l'actuació, la fotografia, sobretot el so i la música són el que parla a paret. I en aquest cas, la música... La realització amb si mateixa, també s'ha de dir... A mi em va sorprendre perquè em pensava que era un curt realment curt. I era un curt llarg. Un curt llarg, llarg. És mig llarg. Jo volia dir, en certa mesura, que el Paul Dickler, que és present, que és un de l'equip permanent de cinema sense condicions, és un senyor que ha fet com a mínim 8 curs, que sí que ha fet moltes més coses, però en la IMDB, és la base de... Això és molt nou, que fa una setmana que estem posats allà. Ah, sí? Doncs jo he vist avui que hi havia director Scott, un altre curt, Van Gònia, Dogma i Urakán, Spurnes, Vegans, i qui no canta no calça. Concretament, em va fer molta gràcia perquè director Scott, que és la... que jo havia vist anteriorment en aquesta, li posa un set com a nou... Això jo no ho entenc. Li posa un set com a nou i jo, de la veritat, la gent que l'ha vist a la pel·lícula. Però jo et crec, honestament, que això que vam veure al diumenge és el millor que has fet, de lo que jo havia vist fins ara. D'entrada és el més seriós, per suposat, perquè... i el més llarg, perquè directors Scott ja eren 18 minuts, que era de unidor, perquè al final era gag-re-gag de fals documental sobre el cinema, una paròdia, però aquí, clar, 25 minuts també... Era una de les coses que també... jo crec que ho vam comentar entre tots a l'equip, que era el... el problema de la durada i dels tempos, que a vegades dius, hòstia, un curt que dura 25 minuts, però és que, a part, té un ritme bastant pausat, a més, sense diàlegs, era com, ostres, això s'aguantarà? Això... la gent... s'adormirà? De fet, va ser un... quan el Pólam se'm va apropar per comentar-me la idea del curt. Ell em va dir, vull, que el so... i la música parlin, perquè no volem... I volem, i me'n recordo aquesta frase, volem confiar en l'espectador. Volem no m'estagar, perquè ens sembla que l'espectador podrà m'estagar i tal. I, a veure, no ens enganyem, són gent joves, són gent que estem començant, com aquell qui diu, portem 10 anys d'això, però en realitat, estem començant, i era un risc, perquè no... no ho havíem fet en el cas del Pó, que és molt de comèdia, ell va dir, ara vull fer una mena de... no, és un drama, és un thriller. Jo sempre l'he definit com un thriller. Tenció i terror. És un thriller, jo li dic, pseudo-tecnològic, augmenta l'angoixa del personatge central, i, realment, tu et veus implicat en aquesta tancament i angoixa, i això està ben d'escrit, molt ben d'escrit. I, a part, era això de... de també jugar amb aquest element de les pantalles, perquè és un curt que no es parla, però que a més s'ha de llegir molt. És una cosa que normalment diuen... ja directament ensenya, no es criguis, però, en aquest cas, la tecnologia forma part d'això. Jo crec que la introducció de la tecnologia, de la comunicació a través dels masmèdia, és un dels encerts, dels molts encerts que té. Una altra, la fotografia, a mi, sembla extraordinària. Molt cuidada. El que deies tu, de som gens jovetes, en cap moment, veient la pel·lícula, i quan acabes de veure i surt del cinema pensant en ella, en cap moment estàs pensant que has vist una pel·lícula d'una gent que està començant. No, gràcies. És així, té un cruix, té una tèxtura. I està buscant, està buscant. Té molta força. La condició de l'espectador. La condició de l'espectador és bona. Hi ha una imatge, no sé si la recordeu, perquè la noia estàs tirada a terra. Tancant un ull alternativament. Això crec que és la primera cosa que el Pol i la Lídia em van descriure del cor. Ella és una noia que assumia i ho farem amb una imatge que és ella. El típic joc de la part de 1,9 metres. Però escolta una cosa. Això es podia entendre, es podia pensar i... Doncs gràcies. Bé, que se't vengui. Hi ha una cosa que parava d'això, Joan, perquè és un joc que jo l'he fet amb mi mateix. Amb mi mateix, sense... Una cosa individual. I realment és així. Hi ha una visió diferent. És molt de què fem, que assumir amb tapant-se els ulls o que dibuixi formes amb els nous, i vam pensar, home, això és com més màgic. Una tonteria com una de la perspectiva de... Ei, si tapes un ull, les coses canvien. Exacte, perquè la imatge és la que tu transmet. Perquè la primer moment... No saps què estàs veient. Exacte. I tu has de dir... Això obtien una floreta que va ser el muntatge. I per tant, allò era ben bonic i ben ingeniós. I ben suau d'entrar. Jo vull destacar... Jo vull destacar que penso que tota la pel·lícula, el curte, té molta força expressiva, que com s'ha dit, ja té tensió i terror a la vegada, que la fotografia coincideix per a menys meravellosa, que hi ha molt bona interpretació. És a dir, no hi ha ningú, evidentment, de la personatge principal d'estaca per una excel·lentíssima interpretació. Però és que, a més... La locutora és fantàstica, no? La sana... La Helena estava molt bé, també. No sé de l'Eutreta... De Diamarca, Sueca... Nòrdica, digues. Parlàvem en anglès molt correcte. Tenia assistència. I una altra cosa, que quedava clara, sobretot després de la presentació vostra, en el texas, en el cine texas, era que heu format un equip que es nota per les coses dades que heu treballat diverses pel·lícules junts, que esteu una mica configurant. I és una cosa destacant el següent sentit. No conec cap gran director de la història del cine que no hagi treballat sempre amb un equip més o menys estable. La família és molt important. Suposo que tots sabeu... O mínimament coneixeu com són els rodatges, que poden arribar a ser molt durs, i hi ha moments de molta tensió. I et pots dir el nom del porc en qualsevol moment, i el millor que pots fer és dir-li el nom del porc algú que saps per què te ho està dient, i no algú que després es pugui muntar un sidral. El rodatge excessivament dur. Va ser dur en quan vam apretar molt per tema de pressupost i tal. Vam haver d'apretar molt el rodatge amb 5 dies, i vam estar convidint, bàsicament, 3 nits seguides a la casa del rodatge. Si van ser 7 dies separats, però els últims 3 dies van ser... Van ser seguits a la casa, i no va ser el sentit dur d'horaris molt llargs i tal, però sí que era... Exacte, érem un equip mínimament reduït, però ben avingut. I vam explicar l'anècdota de la barbacoa, que va haver un moment que vam dir que anirem a dinar. I van anar molt bé, i la família és important. Jo, per exemple, sóc nou en aquest equip, no perquè no els conegui, de fet, el Pol ens coneixem de fa anys, i hem anat treballant en coses que no són de ficció, més... Agravacions i... Menys divertides. Però aquest és el primer projecte... És el primer cop que podem coincidir per temps d'això, i jo ja sabia la gent amb qui treballar el pol, la Mella Rosé, el Kimio, l'Ídia... I quan arribes i veus que aquesta gent és que no fa falta que es digui les coses, ja saben que pretenen... Tots van a una, és molt fàcil entrar en una família així, i... realment va fer que el curt no hi hagués cap moment que diguis no sabem on estem anant, o no sabem què vol, una persona o l'altra, i va funcionar perfectament. M'agrada sentir-vos que el grup és per vosaltres important, i que... això ho magnifiqueu, i d'en esteu satisfets, això és... Doncs bonic! Aquí, jo crec que nosaltres, el principal, sempre hem pensat que... que les coses les fem perquè ens dona la gana, aquí ningú ni ens paga, ni ens obliga a gravar, llavors com que en general gravem... Jo crec que estigui esperant. No, no paga. Que no ens paga, vull dir que no, que no són encàrrecs. De fet, és el curt perquè el pol i la Lídia, en concret, portaven temps a donar-li voltes i ens van permetre, el director de fotografia, com el Quimio, va poder aportar, i això és el que tu dius que notes, que la fotografia està molt feta, la Rosé, que és la vostra musa. Va poder fer un paper que feia temps més dramàtic, que feia temps que volia fer amb vosaltres, amb consta, i a mi, com a amuntador, o com ajudant de direcció, em veu permetre aportar, veu que venia a buscar gent, i a l'hora d'editar, m'admetia la floreta dels arbres, però que hi havia moments que, al final, tots ens reto l'aliment. El nostre plan és provar això amb l'edició, que potser funciona millor, provar-ho aquí, i realment... És que no és una qüestió de família només, és que, al final, treballes amb la gent que confies, i quan més a les li deixes algú, les millors coses li sortiran del cap. Això et donarà peu per fer-us unes preguntes que poden escarrer perquè sentíem una mica més cosa. Quan de temps tot el projecte va aportar? Quanta temps us va aportar des de nit fins al final? Ja ho vam explicar a la presentació, però considerem que el projecte en sí va néixer a la trobada de productores que organitza la PAC, els productors associats a Catalunya, al Festival de Sitges. Això va ser fa aquesta anys, seria la tercera edició, quasi dos anys, allà ens vam associar amb films de l'Orient, com a productors senyors. És un networking que es diu, per crear a xarxa entre productors petites, com nosaltres, com la Sandra Forn del film de l'Orient. Llavors allà ens vam conèixer i vam començar a fer una mica de cadades, i al cap d'un parell de mesos potser, a finals d'any, ella va dir, per què no intentem fer un projecte junts, i un projecte com un curmatratge. Ells mai havien fet curmatratges, així que també era un bon inici per confiar en projectes així. I a partir d'aquí nosaltres teníem una idea alcalàge amb la Lídia, i vam dir, és una d'aquestes idees típiques que no altres per si sol no podríem fer. I a seguir per diners, i a seguir per esforços, i a seguir per el que sigui. Llavors ella ens va empenyar bastant a dir que anàvem endavant. A partir d'aquí ella, com a productor executiu a la Sandra, va començar a buscar finançament, cosa que ens van concedir una... després de molt de curro, això sí que és veritat, de mesos de preparar, però ens van concedir una subvenció de l'iFEC de l'Institut Català d'Empresa d'Escoltes. I a partir d'aquí, tot va començar com el director domino, es va apuntar les Filcomissions de Barcelona i de la Cerdanya, a catalanfilms també, i es van anar apuntant. El CIFO d'Hospitalet. I a partir d'aquí el projecte va anar creixent, i a part amb els diners de la subvenció, vam poder fer algun mes de cara lluïs que potser de tot el que havíem fet fins ara. I a partir d'aquí, és clar, estem parlant d'un projecte que potser ha estat un any i mig rossant els dos anys. Fensa també, com podia. Jo recordo... Jo recordo que vaig morir-me cap al gener del 2016. Si no m'equivotec. 2017, perdó. Que ja portàveu, com a mínim, 3 o més mesos escrivint. Jo crec que va ser... Ens van concedir a la subvenció cap al setembre o octubre. Del 16? Del 16. I la vam enviar a la subvenció. Tot el dossier de premsa i tot el vam enviar cap al maig. O sigui, ens aneu ja bastant enrere. Una altra pregunta. Els actors coneixien el guió a fer-ho amb un assinopsis, tenir un guió escrit, tenir un storyboard de previ... Mira, nosaltres el storyboard no hem fet mai. I ja ho hauríem comia. Com a ajudant de direcció, he volgut matar el pol varias vegades per el tema de l'històric. El guió estava molt clar i de fet va haver-hi una reescriptura just abans de rodar. Bastant dura, bastant dura de... Anem a seure tot l'equip. De fet, va haver-hi un dia que vam quedar tot l'equip a casa meva. Tot l'equip vol dir que fins i tot va venir la gent... Ja va dir tothom, i és en plan, anem a mirar això i que tothom ho digui, que és el que no funciona. Vam ser el nostre primer públic. Vam dir, anem a mirar el guió, i anem a si fa falta reescriure. Clar, l'Idi ens va voler matar una miqueta, perquè clar, ells portaven un any treballant en un guió, però sempre hi ha aquell moment que has d'entregar les coses a la gent i dir, què em penseu? No, perquè ens donava sensació que hi havia molt de text, que al final, molt del text, jo no sé si és massa X o és massa I, i vam donar prova al final. I el guió, si existeix, la Rosé sempre va ser... Sí, va ser conscient. Clar, ella no tenia guió de frases, però tenia guió d'emocions. Hi va haver un moment que ens vam també asseure de quina és la progressió emocional que fa ella, de estar tranquil·la, acceptar l'encarrec, perquè en la pel·lícula ella era un encàrrec de reducar una fotografia, i com després se li va desmuntant el món de seguretat que ella creia tenir. I com creia molt segura, i de sobte tot això, se'n desmonta, i els actors en aquest sentit ho van tenir molt clar. I d'Estoryboard, tan de bona que sí que hem tingut, però abans de rodar, sempre hi ha... Hi ha plenificació, si els plans estan. Exacte, sí, però... Pol, pol, però... A mi sempre em deia que estigueu el cap, jo molt bé. Em produeixeu sobre el set. Tenim la capacitat d'improvisació, segur, perquè sempre som bastant partidaris de la màgia del directe. De vegades hi ha coses que no les preveus dir, ostres, pam, i et surten, i dius perquè no. També vam tenir bastanta sort, sort, és una decisió, però no vam gravar so directe. Tot el que veu escoltar és producció, tot. La respiració... Què passa, que en el rodatge, això és la típica frase que em matarien tots els unitges, però un rodatge sense so és molt més fàcil. És més gran, perquè és un gos borda. Exacte, no has de tallar. Hi ha incidències... Hi ha tràplic, no voler. Si no et agrada, et dona més opció i em poden improvisar. De les 3 parts habituals, la part de preparació, rodatge o producció, qui no es va portar més temps? Preproducció, totalment. Més de l'esperada. Jo ho dividiria amb tranquil·lament un 60% preproducció. Un 10% de rodatge. El rodatge va ser molt ràpid i la resta... Potser una mica més. La roda ja tenia molt clar que amb 10 dies havia de rodar, sabent que rodàvem 5 separats. I després un cop fet era posar-se a posprodir, sobretot per el tema dels grafismes de les petalles i tot això. Amb quin format treballaves? La Càmera Digital era una Blackmagic 4K. El curt... Vosaltres el veu poder veure amb 2K, que és el DC3. El que s'ha enviat a cinemes és 2K, està gravat a 4K, 4 mil de resolució. Però sobretot era per tenir marge i editar, i és format digital. però la Blackmagic, òptiques, Canon, tampoc era gran. No, no, no, els òptiques, eh. Ah, no, al final les de cinema no m'atacorro. Però el format és 16.9? No, no el t'has treballat mai. 2.35. 2.40. 2.40, encara més. Però el tema de postproducció va portar, inicialment vam calcular dos o tres mesos, i vam acabar fent cinc. També hi va haver un tema de postproducció de so. És que aquest curs no és només visual, sinó que hi havia tot el so... El final. Clar, hi va haver-hi l'Àlex, que va afegir també un cop fet el rodatge, perquè no vam tenir un tècnic de so en directe. No perquè creguéssim que no necessitàvem, que no és que fes molta falta. Hauria estat bé, potser, tenir. És una cosa que m'ha après. La persona que després s'ha de fer el so, que hauria estat el set, està molt bé perquè aquest riu, aquests arbres, aquests ocells, o aquesta nit del carrer, però l'Àlex es va afegir i va fer tot un procés molt laboriós i va esperar primer que nosaltres acabéssim el muntatge, fer un gran esforç mental del grafisme, no està acabat, però imagina't que passa això. I ell crea els sons, perquè tots els sons estan creats per ell. Sí, sí, sí. O grabats a la palma, serveixeu amb visió, el bosc... I jo crec que si es va llarga tant la postproducció va ser una miqueta per això també, perquè no havíem comptat amb tota la feina de més que hi havia de so. I havíem comptat, però molt alegrement. I el programa muntàveu, o sigui, si no és curiositat. No, ja no tinc problemes. Amb vídeo premier, i a After Effects, altres són de Windows, el tema és un programa, es diu Ripper, i després a la música, a l'Appleton, que fa el Miquel i baris. Doncs es pot dir això, felicitats, perquè la pel·lícula queda molt professional, molt l'altenció està aconseguida, el terror en certa mesura està, diríem, ja, tampoc és una pel·lícula de terror, però el que hi ha, els elements que hi ha, funcionen, la fotografia és, us proveu, meravellosa, hi ha una interpretació de tothom, especialment de la protagonista excel·lent, i la força que té l'expresiva, que té el document, el curt, és extraordinari. Moltes gràcies. Nargosa, jo em vull afegir amb aquesta felicitació, recordar-li els que ens estan escoltant, que estem parlant d'IPIS, IPIS. IPIS, que traduït seria equipagamana. Molt bé. I una cosa que us volia dir, a part, ja dic de subscriptor, tot el que he dit al company Joan, però una cosa que us volia dir, que a mi em va interessar moltíssim, i em sembla que és bastant innovadora, és que el creixendo s'està creant a través de l'ordenador. A l'ordenador pot arribar a matar si no segueixes el que t'està dient. I això em sembla que és una innovació molt important, que segurament li donarà un recorregut a la pel·lícula, si no hi obreu. En una vivència del pol personal d'estar fent coses que no toquen a l'ordenador i dir-hi si em descobreixen, no? Això s'havia de dir. Molt bé, molt bé. Molt bé, hi ha alguna cosa més que vulgueu comentar. Passem ja una altra cosa, passem ja a la vostra part, o teniu mitjoreta, o voleu que parlem alguna pel·lícula que hem vist. Teniu temps. Parlau, parlau. Tenim un... Jo, simplement, he vist, ja us he dit fa un moment, Lady Bird, i que no la recomanen absolut. És una pel·lícula que estava nominada, però no sé per què estava nominada, perquè no s'aguanta. I en canvi, el Joan ens va suggerir la setmana passada, o fa dos setmanes, no me'n recordo ja, que anéssim a veure una pel·lícula alemana, alemanya, que es diu En la sombra. Jo també l'he vista. No sé si a quin, que és, com sabeu, un cineasta alemany de sendència turca que havia fet famós, perquè en el 2004 havia fet contra la paret, que va guanyar a l'os d'or, que era el 2007, va fer l'altra pel·lícula molt coneguda, que es diu Al otro lado. En el 2010, no sé si ho coneixeu tant, jo a mi em va agradar molt, van fer una cosa de New York, que era una continuació d'una cosa que havia sigut dos o tres anys abans, d'anar a l'esquadra, on hi havia molts directors. Això també era molts directors, entre els quals estava el mateix Fatia a quin. Hi feia una part molt interessant, hi havia altres directors, com era la Mira Naïr, la Tali Potman, l'Antoni Minguella, i ell, etcètera. Bé, tot el que a mi, ja va dir l'altre també en Joan, la pel·lícula té tres parts, el guió és propi del Fatia a quin, i hi ha una eficacíssima aposta amb escena, sempre a la velocitat necessària, amb una brillantíssima interpretació, ho destaco perquè val la pena dir, com deia en fa un moment, parlant amb nosaltres, que la Diane Krith Krueger aguanta tota la pel·lícula, és una cosa extraordinària, jo no la tenia per la noia guapa, guapetona... La Diane Krueger és... No l'he vist, aquesta pel·lícula, i ara que l'has recomanat, i no sabia que sortísa d'això... Bueno, ell és la pel·lícula. Ostres, és que a Diane Krueger, no sé si qualsevol pel·lícula la castigui la l'Eva. Molts llitos bastardos. Ara no només per aquesta, però conèixer-la de Muere Repite... A Molts llitos bastardos, que fa un paper que podria ser absolutament superficial i noco, ell broda aquell paper. I no és un paper... perquè la protagonista de la pel·lícula és la que té el T.A. El Serena i tot, però ella ho fa extraordinàriament bé, aquesta noia. Jo, que també l'he vista perquè me la va aconsellar, Joan, trobo que... Bueno, no sé qui... Segurament hi ha altres, però... Sí, és aquesta. Però ella fa una interpretació perquè aguanta tota una duresa dramàtica molt important. Ella té una bellesa relativament amable. Ella és una dona guapa, amablement guapa, perquè ella havia estat model de passarela. I, per tant, no és una dona amb... amb aguts o amb estridències. És una dona bèstia, harmoniosa. I, en canvi, fa un paper estradiament dur. Es tracta de... Ella és alemanya, està casada amb un element d'origen curt, curt, curt, és veritat. I tenen un nano, hi ha una atemptat, i moren el marit i el nano. I aquesta és el desenllàs inicial de la pel·lícula. Està basada en uns fets que realment van passar perquè als anys entre l'any 2000 i 2007 hi havia un grup d'extrema dreta que va organitzat que es va dedicar a fer atemptats alemanya, gent turca o d'origen turc i que no van estar descovets perquè és el que passa realment a la pel·lícula perquè es considera que, com que són gent que es mouen amb una franja de la societat relativament underground o que fan feines de tot tipus des de trepitjor de droga sense coses de tota mena la policia no ho va descobrir fins al 2007 o el 2011, no sé si més tard, que llavors es va veure que era una trama organitzada i que havien matat molt per gent. Si al final de la pel·lícula us recordeu que surt una escena dels diversos atemptats que hi ha hagut que va ser molt greu allò. Jo penso que és una pel·lícula potser no ens ha d'aconsellar aquesta massa recomanable de totes totes és una cinta europea curiosament és a dir, jo veient el diumenge d'aquesta americana i veient aquesta pel·lícula europea... de l'Edivert és un desastre ja ens ho has dit em quedo amb el cine europeu la Kluger, com deia molt bé, deixa la pell i la sang a la pantalla fent-nos arribar al dolor que sent ella i el desgarro no sé com se n'hi ha, però... Sí, una altra cosa curiosa és que és veritat, el Pol ho va dir però també ho he llegit diverses vegades amb diversos crítics que algú al final el trobava una mica forçat però no el diem al final no el diem, no el diem però a mi potser a unes parts que a més em va agradar és el judici llavors hi ha una escena però hi ha part a judici està molt bé perquè a més... que entren, que entren les mirades aquell moment per mi era la... jo també la vull veure clar, ja prou, ja prou no només un dia amb el judici, no hem dit res més volem dir que al final al final, que no l'explico al final que no l'explico jo he viscut molta crítica dient que no era per la semblant ideal jo honestament que sabia ja la crítica ja sabia que això no serà per la semblant però jo no ho sabia vaig trobar justificat raonable i que era la sortida que una persona amb la situació que es trobava segurament es pot trobar doncs que a aquesta pel·lícula el que no podia caure és en fer una cosa de tipus moral o de tipus ètic i no ho fa no té moralina, no vol ser lliçoladora et deixa reflexionar et deixa reflexionar i tenia el risc, eh? jo penso que aquesta diversitat crítica és una mica generacional, vull dir que la gent gran hi podem veure una cosa i que la gent jove pot ser ho relativitza més i aleshores troba que al final és molt dur o equivocat o el que pugui ser jo he vist per les crítiques que normalment els que ho discuteixen són gent jove aleshores, nosaltres que ja han viscut unes quantes guerres doncs trobem que la cosa és justa ja li preguntarem el Villalobos ah, tu perquè... jo pensava que es referien que s'apropava a un intent de és que no... no vull fer spoiler, eh? amb un intent de moralisme o d'èthica i això no ho és això no ho és la moral la posa a l'espectador exacte, exacte jo penso que ens estem menjant el temps ara dels nostres convidats del Paul Degler i del Ferran Pujol i per veig-ho que passin ells a les plataformes televisives o digital si jo us poso això us veu el cap us veu el cap a mi no ningú d'aquí té Netflix jo l'havia tingut és el sol d'entrada de Netflix i veieu Netflix, és... us matxaca la prova del Paul després hi ha un altre son que també és de Netflix no, no, no això sí això és Mad Men ah... Mad Men és el so de HBO són les petites caretes que posen abans per diferenciar i de fons en un sí que tenien el 1983 estem parlant de que Netflix, tot i que és bastant antic nosaltres com a coneixem com a Netflix com a plataforma i com a productora d'Audizual sí que potser és molt més recent per explicar una miqueta el que ara diuen Netflix és com abans es deien les Nintendo a totes les consoles ara es coneix com a Netflix perquè és la que ha fet el gran boom de les plataformes digitals de contingut o el que es diu en anglès bé baixa o bé, bé o bé que són vídeo en demand tu veus el que consumeixes, el que tu demanes veure ells tenen uns continguts i tu ho pots veure s'ha acabat aquella cadena de televisió que a les 9 fan Polònia i si no ho veus t'aguantes ara hi ha internet i ho pots veure però bé, tot això ho portàvem relacionat amb el cinema no vol? venim del Zosca venim de que no només aquest any aquest any de fet hi ha hagut pel·lícules inclús premiades el documental que va guanyar és bé, prové de netxics o per exemple l'any passat Manchester junto al mar que va guanyar si no recordarà bé MiYogi original i MiYocto MiYocto o MiYogi bé d'Amazon Prime el tema és que volíem parlar dels no paradigmes de la ficció televisiva no tant de les plataformes que també perquè formen part d'aquest canvi de paradigma fins ara podíem entendre que la televisió era la pantalla petita de la caja tonta la televisió ja són moltes coses internet ha canviat moltes coses i una de les coses que més sorprenen si et diuen això tu saps que hi ha hagut osques per Netflix o per Amazon Prime no sé si ha arribat mai a guanyar algun oscar algun documental perquè ha fet molt famós a través dels documentals no són cadenes de televisió són... és que és complicat de descriure són plataformes de distribució de contingut que actuen com tenen la seva propia línia editorial per dir-ho d'alguna manera i tenen la seva manera de fer tu podries dir que Netflix va destinant a més el jovent podries dir que HBO va més al drama clàssic inclús Amazon bueno, Amazon és una mica indescritible i a més potser és bastant nou, encara i no se n'ha sentit suficient a Estats Units coneixen això des d'HBO abans tu comentava pol, ja va començar els 90 que allà televisió per cable existit Amazon Prime és potser el més recent però el tema és clar que hi ha una situació d'una productora de cinema purament cinema, sinó que es dediquen a fer sèries comèdies o programes Late Night Shows d'aquests de presentadors com una fuente seria aquí com han arribat aquest punt i com ha canviat aquesta mena de paradigma va haver-hi una discussió fa un anyet que ens miràvem que Christopher Nolan va rajar de Netflix com dient que el cinema no pot venir d'aquests llocs hi va haver una discussió sobre si s'ha de considerar que el cinema no pot venir d'aquests llocs de projecció el que deies del Christopher Nolan perquè no ho entén perquè vam començar a considerar pel·lícules, hi ha molts directors ja no de cinemes, sinó directors que estrenen directament a aquestes plataformes en comptes d'anar a una sala llavors hi ha el paradigma que al cinema, per exemple, els globus d'or, els Òscar hi ha un mínim d'estrena com els Goya, un mínim d'estrena els cinemes no siguin així, Loving Pablo per general, a la gent de APM tothom ha d'estrenar en cinemes què passa? es trenca bastant el paradigma quan arriba Netflix, arriba HBO arriba en aquestes plataformes i arriba, no només arriben a gales, a grans gales com els Òscar, els globus d'or, els Emmy, sinó que guanyen i clar, aquí comença una disputa però jo no entenia si el Christopher Nolan estava en contra ah, sí, en contra és que això és el que els he captat és un eslanque purista, però des del punt de vista que això abans ho parlàvem al Ferran que hi ha un punt de por però que és una por que pot pot o no ser realista, perquè el cinema abans miràvem pressupostos, per exemple pressupostos de pel·lícules de Nolan el Pol li ha sorprès que Interstellar era 165 165, sí, hi parlàvem llocs i li quan suma-li el doble de publicitat les pel·lícules grosses costa un diners esclar, estem parlant de que és una competència o no, perquè una cosa és abans parlàvem, què es mereix estar al cine i què es mereix veure a la televisió per dir alguna pantalla més petita es mereix avatar estar al cinema però una pel·lícula podial és millor veure la casa perquè el cap ja la fi però la pantalla gran té alguna licent, o sigui era com aquest debat de que surt sobretot dels directors jo crec que més, no dic més hi ha més veterans però sí que hi ha gent que potser pot adaptar mentalment a treballar o a entendre els fenòmens tipus Netflix és a dir, que algú es treni directament aquí a Espanya per exemple hi ha el Cas de Pieles és una pel·lícula que va passar molt desapercebuda sobretot per els rebuig que tenia la majoria de sales d'Espanya i és una pel·lícula que a Netflix evidentment va dir ostres, la necessitem i la van agafar i ha sigut un èxit brutal és que per arrenar una miqueta per què estem parlant d'això, és el fet de les plataformes això és un programa de cinema tots aquí ens agrada el cinema i aquí més o menys ens agrada anar a la sala el que és l'experiència jo haig de reconfessar que la gran pantalla a mi m'agrada moltíssim jo et confessaré no el contrari, perquè m'agrada sinó que aquesta mena de ritual abans li he comentat el Pol, que has comentat això del Woody Allen jo hi ha pel·lícules que les disfruto molt més a la intimitat de casa actualment perquè això és el que volia reordenar la televisió, el que és l'aparell de televisió la pantalla, com era la vostra televisió fa pinta anys quin taman tenia aquella pantalla quina qualitat tenia aquella pantalla i la resolució, exacte i ara en canvi, això ja ha canviat de fet, i això també ho parlàvem molt por abans el que ha passat és que va haver-hi un boom de sales i no totes les sales de cinema ho sento dir, són disfrutables no direm noms, però jo m'he trobat en sales on una columna m'estava tapant on si molt d'esquadires estic massa lluny el Pol sempre li faig el gés a aquest de les mans i em deia, mira, aquesta distància a la tele de casa meva és més gran que aquesta pantalla arribes a aquest punt, que potser s'aclipsa bastant aquesta experiència o aquest d'octima que tenim mental, el cinema sempre és millor, però que potser després ja sigui per les qualitats dels cinemes i després i després el tema de l'aparició que tenim d'aquestes plataformes ha facilitat com que són plataformes on demana sota demanda que tu et subscrius, pagues la teva quota mensual i allà et van oferir contingut no depenen de la publicitat com les televisions habitualment la producció pròpia de ficció en aquest cas, de les televisions sempre ha sigut complicada perquè tenen unes quotas, depenen d'una audiència que aquesta audiència va una publicitat i la publicitat vindrà d'acord amb les audiències aquestes cadenes per dir-ho així no ho tenen, ja directament tenen una base de subscriptors que han aconseguit en el cas de Netflix a base de tenir un català extens de pel·lícules que no veu ni Cristo perquè la gent diu, per 8 euros puc veure 200 pel·lícules 8 euros és el que ha costat l'entrada de cine per veure una pel·lícula i han anat creant un català més gros, que els fa guanyar diners i llavors van començar a plantejar Quina és el cos de Netflix mensual? Depèn del... Hi ha diferents plans, aquí no farem publicitat de Netflix però tu pots pagar perfectament em sembla que són 6 euros el mes i tens accés a Netflix després depèn de si vols tenir més contes o no, jo personalment... No, no, no, tot el contingut de Netflix és obert per quan... En el cas de HBO són 8 euros, em sembla i en el cas de Amazon el Amazon és molt estrany vosaltres a Amazon ho coneixeu com una tenda de comprar coses per internet però és tot i tu a Amazon et diuen si vols pagues, em sembla que són 24 euros l'any o alguna cosa així i el tipus de cinema és diferent d'una plataforma o una altra i hi ha un dels temes si acabo això és el següent punt, no, és que és això el tema és que han aconseguit molt suscriptor clar, hi ha hagut un punt en què les companyies han dit en comptes de comprar contingut que hi existeix per exemple tu a Amazon pots veure tota la saga d'Indiana Jones tota la saga d'Estar Wars, El Badrino, el que vulguis per 8 euros el mes i més el que van afegint cada mes i clar, van guanyant diners i diuen i si fem coses pròpies, llavors és quan neixen i segurament us sonin la Netflix House of Cards que és un remake d'una sèrie preciosa per a l'altra banda britànica o Orangestini o Black en el cas de HBO o God of Thrones està parlant de sèries exacte i llavors han guanyat un prestigi amb els anys hi ha hagut, ara el que es diu, aquesta època dorada de la televisió, de les grans sèries que han portat portant 20 anys depèn, sempre dependrà molt i això fa que a poc a poc han passat de fer sèrie que és una cosa com molt televisiva, la sèrie que abans inicialment era FEMO ATERRA, aquesta sèrie es basa en que cada episodi comença i acaba i el estatus cuosa de manera que podem fer un altre episodi i tal han anat evolucionant i així els ha portat a fer cinema HBO, me'n recordo, l'any passat em va estar bombardejant a YouTube un anunci d'una pel·lícula sobre el Madoff que la protagonitzava el Robert De Niro em sembla que era encara, però que es veu que va estar van intentant pujar-la perquè arribés més allà què passa? que ells mateixos distribueixen el seu propi contingut no depenen d'una distribució en sales no depenen, i per una altra banda tu estrenes una pel·lícula en sales primer, quanta sales te l'estrenen? quanta gent va a la sala? tu saps quants espectadors ha tingut una pel·lícula s'ha de dir que la transparència no és la cosa més habitual d'aquestes plataformes i mai saps els espectadors que ha tingut cada cosa, però com a mínim que hi hagi una pel·lícula, saps què vols estrenar? a 20 sales a tot Espanya o a una plataforma amb 20 milions d'useraris hi ha molta gent... i també són molt costos bastant ínfims, és a dir, només el procés de distribució marketing, publicitat, tot el que has de fer exacte, una estrena al cinema però aquestes plataformes, per exemple, si és un motiu que m'ho he vist sí, has fet la pregunta que hi ha cinema diferent que hi ha una de les grans avantatges com que no hi ha un públic concret és tothom allà s'atreveixen, hi ha un risc molt superior que una sala de cinema, quin és el problema que tenim sempre amb el cinema? que les pel·lícules que són molt diferents les trobes a faltar i en canvi veus la mateixa pel·lícula 20 vegades perquè funcionen això, la gent estan a veure... jo ja vaig venir aquí per la de cinema de superherois perquè a mi m'agraden, però sí, estem en un moment en què tots són pel·lícules de superherois i trobes a faltar els mòders, les màderdes i més arriscades què implica això? que com que hi ha de tot, en principal, la veritat és millor també hi ha molta més porria, hi ha molta més cosa de baixa qualitat, però això també passa al cinema el cinema sempre ha sigut un filtre ara la televisió també ho aplica i tu ara preguntaves l'Udda el tema és que a Espanya com moltes altres coses d'aquest món sempre ha anat una miqueta més enrere amb la tecnologia i m'ho ha vist a la gran companyia de telecomunicacions d'aquest país va intentar fer una mena de monopoli i va comprar els continguts d'aquestes sèries i m'ho ha vist tard el que és un contenidor de sèries de diferents llocs de fet, Netflix ha tingut un problema amb Espanya que l'apareixa Netflix a Espanya ja li havia venut els drets a Movistar de House of Cards, de moltes sèries i els que tenim Netflix a Espanya ens hem d'esperar que Movistar ho hagi passat perquè el dret li permet i això és, jo comentava amb el poll el fet que s'acabi una miqueta el monopoli es creia aquesta mena de competència lliure dius, jo soc més de Netflix i al final sempre apostaran per una mena de contingut Netflix, deus dic sembla com més jovenil tampoc és jovenil la paraula però sí que és com... el que es porta del moment a HBO és com més seriosa de fet, a HBO és la que jo recomanaria qualsevol cosa que visis a HBO generalment és bona no et diria que sigui excel·lent tot i que l'has tenat de fet, D'Elló un Pope, Luís, el Papa Joven el serie de Jutlow, els la recomano de... D'Elló un Pope és el Papa Joven, és del Sorrentino És una passada, és una passada. Però el John Low fa del papa jovent. És un papa que són 28, 29 anys o una mica més, potser. És una sèrie? És una sèrie que té una temporada. Ara se suposa que estan fent la segona. Sort, el John Low... Ai, com es deia, la dona del padrino, la... Ai, no ho sorara. La Diane Keaton. Sorra Javier Càmera, és d'aquí a Espanya, amb un paparàs. És una sèrie? És que hi ha una producció de Mediapro també. Sí, sí, hi ha un pop. És una sèrie molt bona. El true detective, que es va fer molt famós en el seu moment, soprano, la clàssica, The Wire. Em sembla que també és a HBO, no? A HBO és com més seriosa. I Amazon és curiós, perquè és el que deia. Amazon, aquí la coneixem, com una plataforma de vendre coses per internet, que van dir, ai, tenim diners, podem fer sèries. No hem tant sèries molt bones, com sèries molt estranyes. Sèries que no faria ningú més. Des de documentals de cotxes. Fins a l'adaptació... No sé si coneixeu el llibre d'American Gods, que és... Ai, avui és després. Aquí no en tinc ni idea. Ostres, bueno, ja hem perdonat. Que són adaptacions... Al final, aquestes plataformes no juguen amb un risc, però amb el cinema de, escolta, que ens ha costat molts diners. Nil Gaimans. Nil Gaimans, de vostè. Algú em matarà avui, de tu dic. No s'han gastat... Òbviament s'han gastat molts diners, de fet. Això ho ha aviat el pol abans. Amazon ha destinat 4.500 milions de dòlars a produccions pròpies. I Netflix, 8.000 milions de dòlars són molts diners. Són molts diners. Clar, però això també és això, que tenen moltíssima varietat, inclús pròpia. I també hi havia aquest percentatge, que és el 2018, volien aconseguir que a les seves plataformes, a Netflix, tinguessin 50 i 50. Produccions comprades. Produccions comprades i 50 creades. I clar, és moltíssim, des d'un punt de vista, que tu entres a Netflix i no t'ho acabes. Perquè és que hi ha tanta sèries, també és veritat, que ja no és que hi hagi una competició entre qualitat i quantitat, però sí que és veritat que depèn de què miris. És veritat per tots els gustos, això està claríssim, però a vegades les qualitats sobretot de contingut, perquè la forma és sempre espectacular, la qualitat d'imatge, d'art i tot... S'han encarregat que la tecnologia sigui punta. Clar, tot això ens porta al paradigma aquest de... Hem de considerar que el cinema ja no només és a les sales de cinema. Clar, és una altra discussió semàntica, teníem molt por aquest migdia, que és, home, cinema, la paraula cinema vol dir imatges en moviment. No? Sí, clar. És una connotació erradera. Es mereix... Vodialen, amb la seva anècima pel·lícula, està a una sala de cinema més que... no ho sé, com has deia el que m'has dit abans... O Cloverfield, que tu deies que... Bueno, Cloverfield, deixeu-me banda... Pieles. Pieles. S'ho mereix més, no seria més... no ho sé. El tema és la manera de veure que han canviat, els hàbits han canviat, la gent jove, aquest salt generacional que vas comentar, i els instruments per veure-ho. Clar, el tema és quantes més maneres... Perquè és de les tablets, els... Ja no et diré que una pel·lícula es disfruti amb una tablet. Bueno, però tu pots tenir, clar. I el tema és aquest paradigma... Aquest paradigma, que canvia, hauríem de començar a considerar cinema, absolutament, tot el que siguin al marge de... si ha anat a una sala o no, perquè, clar, jo no vaig a dir la sort de veure el padrino, el cine. Però ara el fenòmeno... Hi ha moltes iniciatives. Una cosa que volia dir jo quan... Quines diferències hi ha? És la història del cinema, hi ha alguna plataforma que la contempli, els grans creadors. Avui, un jove que parli de cinema, pot tindre la possibilitat de veure el manuscrito encontrado en Zaragoza, que és una peça extraordinària. Tu la pots trobar a la filmoteca o als plataformes? No, fora. O potser... com has dit que en el TCM, el cine clàssic... Està molt bistar, precisament. El tema és que les plataformes van afegint, per exemple, tot el que serien els clàssics habituals. Sí, és clar, hi ha una mica de bici amb això, també. Però això també ho té. Això tenen totes les plataformes. Tot el divertit, però clar. Tothom té la col·lecció de Chaplin i te la van passant a BTB, igual que te la passen a Movistar, va estar durant un temps. Vinga, va, més Chaplin i totes les pel·lícules de Chaplin. Però això és normal. El tema és... i aquí no ens equivoquem, són negocis. Compreen els drets. Compreen els drets, clar. Però sí que és veritat que s'ha de dir que els catàlegs són molt respectables en quan les coses que t'esperes trobant en un lloc tenen estrenes a nivell de cinema. I després, i això és un tema per un altre dia, si voleu, que és la nova ficció, aquesta serial, que més és curiós. Les cadenes, entre cometes de televisió, s'estan atrevint a fer cinema i, en canvi, el cinema s'està convertint en serial. Star Wars, anem per l'episodi... 8? 8, bueno... I ara diuen que van arribar 12. Per mi, en el meu cas, encantat, eh? No, per saga. Ara el cinema és serial. Vens a veure una pel·lícula i quan acabi vols veure la següent de la mateixa. És curiós com es retroalimenta i jo crec que aquesta distància entre cinema i televisió s'està tancant, sobretot a nivell de la ficció. Però s'intueixo, més que tinguin una certesa, intueixo que, veient sobretot els cinemes, que és veritat que estan buits o que no hi ha tanta gent que vivia abans, que el cinema continuarà, vull dir que el cinema sempre hi haurà, de la manera que el teatre no té la audiència que té el cinema, però segueixament hi ha gent a fixa, gent que hi va, etcètera. El cinema passarà de la mateixa, almenys estangar en alguna sala, etcètera. Però també entenc que les plataformes aquestes que plantegeu poden tenir el seu èxit. És a dir, tot depèn de la qualitat. És a dir, depèn de si les pel·lícules que proposin aquestes plataformes tinguin qualitat o no. A la mesura que la qualitat augmenti i és possible que la tendència sigui aquesta, de que hi ha molta gent del món del cine, de qualitat que s'està passant, més o menja, o està compartint les dues coses, és possible que això vagi més. Un detall, només que és això, és que al final, com que tenen una necessitat d'engreixar el catàleg molt grossa, aquestes cadenes, perquè per justificar la subscripció, corren molts riscos, i llavors s'atreixen a conèixer veus noves, que potser no tindrien accés. El fet de tenir veus noves, en referència a creadors nous, hi ha més varietat d'espectadors, perquè vol dir gent que potser no hauria mai haver-hi una pel·lícula d'excursès, però sí que veuria la de Pieles. La té. Més espectadors vol dir més facilitat de producció per la pròpia cadena i més facilitat de producció vol dir més pel·lícules. En principi hauria de ser un cercle que no deixa de retroalimentar-se. I la gent sempre estarà a casa, i la gent sempre està al cinema. Tant de bo estigues sent més al cinema, però si el cinema pot estar a casa, a vegades és retroalimenta. Jo penso que s'ha d'anivellar. No, no, que es compartiran les dues coses. Dic que les dues coses funcionaran, és veritat que el final sí més reduirà i que hi ha una mena de ferbacència en respecte a les sèries, però que el problema és que no sempre totes les sèries tenen la qualitat. Ni les pel·lícules tampoc. Si estàs més o menys aconsellat o recomanat és la que ets. I si ets més o menys aconsellat, ets molt més complicat. Això és molt més complicat. El filtre és més ampl. Amb tot això hem arribat a l'hora. Jo crec que vingut després de fer la presentació que vau fer el diumenge de la vostra pel·lícula. Repeteixo moltes felicitats. Ens va ploure moltíssim. La gran qualitat del que vau fer. Té molta qualitat. La setmana que ve, podrem anunciar que tindrem un famós expert amb sida. La sida és una pel·lícula de l'Hospital Clínic de Barcelona. Josep Malloles Masferrer i que vindrà a la nostra programa justament per parlar del sida i de unes quantes pel·lícules que ell mateixa ha triat i que li semblen interessants a comentar. Quines pel·lícules són? Filaèlfies, segur, no? Sí, m'ho imagino. La Laïn mosse la banderia. Ja us les diré. Una és Fidelèlfia. Tessis. Tessis. Sí, sí. Ah, el Matthew McCoy. Pel·lículon. Bona nit. Gràcies. Fins la setmana que ve. Bona nit. Bona nit. Bona nit. El esport de Josep. Bona nit.