Cinema sense condicions del 22/5/2018

Cinema sense condicions. Bona tarda, bona nit! Aquí estem un dimarts més disposats a parlar de cinema, de cinema sense condicions, del que ens agrada, del que voldríem que veguéssiu, o que no veguéssiu, perquè aquesta setmana, malauradament hem vist moltes pel·lícules, però malauradament no hi ha hagut res. Res que destaqui i que puguem aconsellar de totes totes, com havíem fet en dies anteriors, parlant de l'Aquí. Com sempre, fem dos parts a la programa, una primera part en què parlem de la tota l'equip, del que hem vist, del que ens agrada, veurem quines coses són les coses que us podem més o menys recomanar. I la segona part, com sempre, tenim un convidat, una convidada, en aquest cas, avui, és la Dela de Lóz, que és una persona que tota la seva vida, ho sé de bona tinta, perquè conec una amiga seva, que m'ha parlat extensament, tota la seva vida s'ha dedicat a les biblioteques. És qui va impulsar d'una forma indirecta, directe col·laborant, i ens ho explicava ara com venia amb el cotxe, el 010 de l'Ajuntament de Barcelona, que, com sabeu, dona la informació que amb tothom ella va que treballar-hi, i fa quatre anys va crear la Fundació Biblioteca Social, institució sense ànims de lucre, que promou compensar els desequilibris socials donant suport a projectes que aportin a terme la biblioteca pública, adreçats als sectors més vulnerables de la societat. Les ciutats, Fundació Biblioteca Social, promou també diverses coses, ens ho explicaré a la segona part de programa quan demanem que pugui parlar d'explicants de tot això, que té, per exemple, un premi, un premi que sé que el diumenge estava granada entregant amb l'entregada premis, perquè va ser una biblioteca pública, la biblioteca pública de Portxell no li va guanyar el premi que estaven entregant. Em sembla també, ja ens ho explicaré a ella més tard, perquè no sé exactament com funciona això, que totes les biblioteques premiades després tenen un seguit, també a més a més, dels diners o el premi o el que sigui, que tampoc sé amb què aconsegueix, ens ho explicaré a ella un vídeo, els hi fan un vídeo de promoció perquè puguis, diguem, difondres per què s'ha guanyat aquest premi, i quines són els valors que té el premi intens aquí, perquè volen que s'estengui aquest premiat. I bé, doncs jo quasi que ho deixarien aquí, i bueno, doncs donem pas, com sempre, que també donem la benvinguda, en aquest cas, a la Carme Nebut, en Pep, per Mengol, en Joan Cerdà... Hola, bona tarda. Vol dir que a la castarradera doncs... Hola, bona tarda. Sí, bona tarda. Per tant, bona tarda a tots, benvinguts, estem contents de començar el programa, i comencem, per exemple, per això mateix, podem parlar, si voleu, de l'Aquí, ja que veieu que us ha agradat, quina enprimió en teniu... Jo fa bastants dies, perquè no he vist cine últimament, i... he de dir que em va agradar molt, i que sí que la volia comentar. No sé si, com que aquests dies no he vingut, si l'heu tornat a comentar... No, a més, la vam comentar un dia inicialment i no he parlat més. Ah, no l'heu vista. El Joan, sí. De moment encara no l'hem vista, però tenim ganes. Jo la vaig veure ahir, concretament. Doncs és una pel·lícula... És una pel·lícula dirigida per... A veure com se diu aquest home. Joan Carrol Lynch. Sí. Que ell és actor, bàsicament actor, i que havia fet... Moltes pel·lícules. Moltes pel·lícules. Però mai com a director. Exacte. I mai com a director. Havia fet... El Fargo és el marit de la policia... Que interpreta la fase del Barberó. Exacte. Després també em sembla que la pel·lícula del clínico del Gran Torino... És el Barber, aquell Barber que ell va i que té una relació tot molt peculiar amb ell, i que és un personatge... Que el recordes? No saps el nom, però el identifiques, com un actor secundari important d'acord. Bé, per tant, i sorprenament, s'ha dedicat a dirigir. Hi ha hagut una pel·lícula molt peculiar. És l'actor, és el Harry Dane Staiton, que ell crec que no... Bé, havia fet com a protagonista la pel·lícula París Texas... De l'invent del... Sí, perquè es la comento per fer-li una mica de paral·lelisme. Però, de fa molts anys, no sé de quant deu ser la de... No sé, de poc. És igual, és igual. El segle passat. París Texas del 84. Exacte, el segle passat, sí. A veure, en aquesta pel·lícula ell té... És un actor que té 90 anys i és el protagonista. És una pel·lícula que transcorre amb una part... Una amèrica profunda del tipus de les pel·lícules com Nebraska, o aquella pel·lícula... Tres anuncios en les afueres. És aquest tipus de situació. Bé, més a prop de Nebraska, però amb la Nebraska és una pel·lícula amb Blanqui Negra, que t'absorbeix el mateix Blanqui Negra, a banda del Blanqui Negra dels propis personatges. És una pel·lícula ficada en aquest tipus de món, un món entre sòrdit, silenciós, aïllador i aïllat. I ell és un personatge que viu una mica com el paisatge. Sol... I de tota una vida, no especialment lligada gaire res, que puguis detectar. Però en canvi, sorprenentment, és una pel·lícula que ve a parlar-te del final. Del final, del final d'ell. I com ho viu ell. És un home peculiar que, per a Luís, és un home especialment sa, perquè no li passa res als 90 anys. I es passa el dia fumant. Fumant, va bé. Només veu un barllet. La dimari. I a la nit... Això és divertit. La dimari. A la nit amb l'àpica. Tot això el va, com definint, al llarg de la pel·lícula, el seu trascorre. I, de fet, ell arriba a transmetre-t una por... que li ha provocat... Ella s'ha desmayat o ha caigut a terra, o no sé ben bé què li ha passat. I el metge es queda sorprès que no li passa absolutament res. I que és un home d'una vitalitat sorprenent, però que, efectivament, és un home vell, a punt d'acabar-se. Llavors té uns amics que el van definint amb ell, i de fin aneixen el seu entorn, entre ells el David Llingis, que és un personatge curiós que ha perdut una tortuga, i que això el té especialment amoïnat, una tortuga que significa quasi... És molt divertit. Sí, és divertit, perquè acaba sent normal... Sí, acaba sent normal del que parla, quan se vol diria que és sorprenent. De fet, la pel·lícula comença amb la tortuga. I acaba amb la tortuga. Acaba amb la somriure d'ell, també. El somriure final d'ell és extraordinari. Hi ha uns quants moments extraordinaris. Hi ha un moment que canta el Volbert, que allò és una cosa magnífica. Canta un Volbert amb la seva pròpia veu que canta molt bé, canta bé, canta bé. I està amb una festa que li ha convidat una hispana que viu a prop d'ella, una mexicana que viu allà d'ell, ell, que és un solitari, i ballar sorprenentment... Una cosa també que no vaig dir l'altre dia, quan la vam parlar una mica, i que penso que és una cosa que està molt lograda a la pel·lícula, és que és una pel·lícula interracial. O sigui, ja no és una pel·lícula americana, és una pel·lícula de fonda, però en realitat hi ha una participació important, de negres, per exemple, la negra que el va a visitar... Quan ella és molt boníssima, perquè és la negra que està al bar, em sembla que està, i ella intueix que ella està malament. I sense dir-li res el va veure, i l'abraçada que hi ha un moment, que és només un instant, que els dos entenen que li passa una altra. El fet que vegis que el conviden a la festa magicana vol dir que hi ha una relació humana, guapa, molt guapa, que en altres jocs d'Amèrica no sé si és així. M'agrada que és distant, eh? Perquè és com... No diré... És xorca. És dura, la relació. I tot i així està plena com de motivitat. Que és difícil fer això. El menys fa... Ho agrada la pel·lícula. Moli i un altre... Hi ha el moment aquest del Volver, que tu deies, i hi ha un moment també, quan aquesta noia o dona... Sí, sí, el va veure que de seva, que quan està a punt de marxar i li diu... et vull dir una cosa, però no ho diguis a ningú. I diu, tinc por. Aquell és un moment... De fet, es presa un sentiment... És que és l'argument de la pel·lícula. Absolutament tancada. És l'argument de la pel·lícula exacta. És la por final. Vaig veure aquesta pel·lícula, i aquests dies que no podia anar al cine, i un dia que em vaig despertar, perquè no sabia què havia de fer, perquè era massa dura, vaig anar i vaig veure la seva pel·lícula, Paris Texas, que feia molts anys. I quina grandíssima pel·lícula. Quina grandíssima pel·lícula. Ell, sorprenentment, fa un personatge... una mica semblant, perquè és un solitari, és una motiu que trasllueix difícilment la seva motivitat, i en el fons és un romàntic, que amb el seu perfil, estètica exterior, és difícil d'encaixar això. I vaig pensar... Home, les dues pel·lícules aquest actor és protagonista, curiosament, hi ha un punt que el personatge té algun comú. I no hi havia pensat, jo. Em va tornar a agradar molt la pel·lícula de... de l'Inventor. Allà el guió era de l'important, el guió era del Sam Schaeffer, i era l'obàsic de la pel·lícula. És la història d'un personatge que... que... durant 4 anys del seu entorn... del seu entorn de vida, i que... i que... se'n va caminar, caminar, els dos personatges caminen tant en aquesta pel·lícula com en l'Ada. I després, finalment, va a un hospital, a l'hospital li troben un telèfon, connecten amb el germà, i finalment la història es lliga a través del germà. Ell ha fugit d'una relació que tenia amb una situació difícil, i torna a aquesta relació. Ell, que és un home allat solitari i sec, en el fons, refà la situació amb la dona, amb la que tenia un fill, i que el nen s'ha quedat amb el seu germà, i la retorna perquè ell arriba a interpretar que li deu això al nen i a ella. I he dit d'una manera sense dir-ho en cap moment. I és una pel·lícula en aquest aspecte molt, molt interessant. Nosaltres hem vist moltes pel·lícules, aquí vol començar del que hem vist, perquè jo... Jo n'hi he vist tres, però no puc parlar molt per sobre, perquè no m'ha agradat. Excepte una, que igual també l'heu de veure a vosaltres, que és aquella de... Leann, com es deia allò... Lean on Pete. Exacte. És el nom d'un cavall. És el nom d'un cavall, que és la història d'un nano. Però bueno... Ha vist el trailer a la... No, és una pel·lícula interessant. Una pel·lícula interessant. Sí, el trailer... Dirigida pel... Andrew Hatch. Dirigida pel britànic Andrew Hatch. Sí. Que ja havia fet una pel·lícula molt interessant, també que es deia 45 anys. No l'he recordat. Qui era? El Tom Cortena i la Charlotte Rampling. Aquesta no l'he vist. Però aquesta em va agradar. Un matrimoni que... Que celebrava els 45 anys de casats. I aleshores, aquí, el que hi ha... O sigui, aquest és un director britànic, però la història passa a Estats Units. I és més americana, quasi, que anglès. És molt americana. Però té una sensibilitat del director europeu. I aleshores ha d'estacar... La història, vull dir, si l'explicem aquí, no és que sigui gran cosa. És d'un nano que l'he d'explicar. És d'un xaval jove, que el fa l'actor Charlie Plummer, que jo... Jo diria que el trailer es sugereix una bona actuació. Una bona actuació. No només ell, sinó que també hi ha grans actors, com l'estif Buscemi, i l'acte OSVN, que fan dos pares extraordinaris. I el cavall, no? El cavall. Però el Charlie Plummer, que és aquest xaval, ja el havien vist a tot el diner del mundo, que és aquella pel·lícula que feia de John Paul Getty III. I aquesta pel·lícula és anterior, però aquest nano té recorregut. I llavors la història recorda pel·lícules clàssiques d'aquelles dels anys 40 o dels anys 50 a Estats Units. I bé, és un nano que no té gaire futur, però que troba una via en les carreres de cavalls, no? S'encarrega d'un cavall, sobretot. Aquest que dona títol a la pel·lícula, i una mica li salve la vida. Una relació molt especial entre ell i el cavall. Que el fa tirar endavant. De fet, al sortir, jo comentava amb el Joan que així convia pel·lícules que en diem, que mira, és un round-movie, aquí potser és un horse-movie, perquè... Roba el cavall, i veu que el roba el cavall vol arribar a la seva tia, perquè s'ha quedat sense paris, sense mar. Llavors, totes les pel·lícules fins arribar a la final, que és arribar en contacte amb la tia, i amb una nova llar. Però l'omaco de la pel·lícula, que és el que suggeria el Joan, que estic d'acord, és que aquest director és molt sensible, però sense sensibleria. És un senyor que et va mostrant les coses en un detall, que et arribes a entrar-hi. A mi m'agrada molt, com ha destacat ell, les participacions de dos secundaris, com el paper que fa el personatge que la presenta, com la Clòixia Vinya, perquè continua de la història és ell, l'Anno. Això és una qüestió de producció, perquè la producció suposo que era molt independent, molt barata, i aleshores si contractes actors bons, només els tens per 5 sessions, i aleshores, doncs... La història, considero que és més bonica que probable. Ah, bueno, això... Un jove de la seva edat, atravesant el continent, sense res, és molt difícil que no caigui. Amb mans... Amb mans de la policia, o de malfactors. Perquè passa actualment, això? Sí, sí, passen... No ho relaciona. Però és... És barçamblant, tal com la pinta, jo la veig barçamblant. Barçamblant no gaire, si tu prens com una narració, sí. Jo en aquest sentit que diu ella, és a dir, la vaig veure... Per sort, no està inspirada en fets reals, i que ja és molt en aquests moments, i t'explica una història imaginada i molt bé, una pel·lícula que tothom li pot agradar. I que dona molta importància als silencis, a les mirades, aquella cosa que arriba... I la fotografia és extraordinària. I que t'arriba indirectament, i en llavors que arribi un moment que tu vas entrant en la pel·lícula, creus el personatge, el segueixes, te l'estimes... Els valors, la història és la que hem explicat. Però per mi, el que li dono un valor important és actor principal i secundari, amb uns altres actors aquesta pel·lícula podia passar a Borrinte, i agafant l'americà, i sortint a la meitat. Estem d'acord. Què més? Aquest matí hem vist dues pel·lícules. Una és les dues franceses. Una és netament horrorosa. Ha sigut un càstig. Quan convenció, ja penso, aquesta no la recomana. Aquesta és una regla. N'hi ha una que no la recomanem, sinó que prohibim que la gent hi vagi a veure, senzillament. Abans, a l'època franquista, hi havia una calificació que era gravement peligrosa, però era per la qüestió sexual. Aquesta és creument perillosa, però no per la qüestió sexual. És per la qüestió social. Doncs és aquesta pel·lícula. Estem parlant d'aquestes pel·lícules de 40 milions espectadors a França? No. Afortunadament, ja més criteri. La podíem vendre com això. Han agafat a l'Omar, sí, saps què era per fer famós, per aquest any indivisible? No. Intocable. Amb el François Closet, que ell feia l'ajudada, era divertida, estava bé, va funcionar comercialment molt bé, i aquest nano li fan fer de tot. Han aprofitat amb ell com a personatge, però la història no s'aguanta per cap banda. No, és que és immoral. Transmet uns valors absolutament dolents. Positiu, ja ho veig. Dolents per a les socials. Contraris. El doctor de la Felicitat. El doctor de la Felicitat. Però el títol original és Noc. No, que és el nom del doctor. El nom del personatge. Però amb Espanyol, com que no ho entenen, li han hagut de posar el doctor de la Felicitat. Així es anem. Jo, ahir, em vaig veure una altra, també francès. Que no té cap relació amb la seva feina. Però jo pensava, bueno, és una cosa que no hi ha. No, no, no. És una feina de la saltassa. És en fotre sent dels del poble. I aprofitar-se d'ells... Mentre es venia, està anunciada tot arreu. Si veieu la veu anunciada per les bandes... Sí, sobretot, aneu en compte. Recomaneu a tots els amics que se'n vagin aquell dia a la platja. I alguna cosa positiva? No té cap. No, no té cap. Perquè, a més, l'argument definitiu és que és una comèdia que no fa riure. Això és penós. Això és terriblement frustrant. Però és que, a més a més, tu pots fer una comèdia que t'enriguis de la gent de dalt. Ara, el que no pots fer mai a la vida és enriure-te en la gent del poble. Això és una cosa que hauria d'estar prohibida per allà. I aquí, doncs, resulta que hi ha un tio que està ficat en una mala vida i tal i que, finalment, resulta que estudia 5 anys de medicina i que es posa de doctor amb un petit poble a França. I llavors... El que vol aconseguir són clients. No pacients. Perquè ell té una... Això passa als anys 50, a més a més. I té una... És a dir, ell veig substituir un doctor que ja és gran i que aquell doctor, doncs, com que la gent allà en aquella època i amb un petit poble tothom està sà, doncs no té gaire per ròquia. I llavors la qüestió que ell fa és que hi ha dic marketing per poder tenir per ròquia. Però mantina la gent d'escarada. Enganyant, enganyant, enganyant. I això, vull dir, vaja, vull dir, a veure quins valors estem transmetent aquí. I el director ha fet altres pel·lícules interessants. Sí, però no ha fet... Jo he mirat i no... És una directora. És una directora i no la coneixem. Jo la he vist. Havia fet set o vuit pel·lícules, però cap d'estacable. I potser n'hi havia alguna, no me'l recordo de la quina era, que potser en el seu moment podia estar bé. Però això és horrorós. És que si jo era estava bé, això no és inaguantable. Millor no anar-hi a la veure. Després... Però és actriu de teatre, aquesta veig? Potser. Hem anat a Soho House. Sí. Us han passat una altra. I ens han passat Corporate. Una pel·lícula sobre una corporació. 80.000 empleats. I estem al Departament de Recursos Humans. Sí. El Departament de Recursos Humans... Tots molt bona gent. Tots molt bona gent. Amb una estètica actual, aquesta sí. Res de anys 50. 2018 rigorosos. Entre altres feines, es dediquen a agafar i fer una selecció, i de tant en tant... fotran uns quants a fora. Sí, acomiadar la gent sin que se nota el cuidar. Exacte. És una pel·lícula que així com l'altre, ja dic, no la recomanaria, per res, aquesta és una pel·lícula interessant de veure. No a soleis... Qualitat. Molta qualitat. No. Dius que se li podrien demanar. Perquè cap a la final, que a l'hora de resoldre, agafi i està una mica condescendent. Llavors allà hi ha fases de... de repensament d'algun personatge que no queda gaire clar. La part més alta de la corporació no... no queda retratada, com hauria de quedar. I és que tot una mica... diguéssim, el càstig, així, una mica suavitzat. Ara bé, els personatges tan secundaris com principals estan molt ben posats, molt ben interpretats. La pel·lícula és àgil i dona una idea molt clara de lo que són aquestes corporacions respecte a l'individu. I allí on segurament queda curta és el que són també respecte a la seva extensió més ampla com ataca dibuixant una determinada societat que és el que en realitat fan. Aquí ja no s'imposa. No, queda l'empresa il·liada i... És interessant de veure's. Queda tot entre les parets de l'empresa. Perquè hi ha un problema a França des de fa anys que surt de tant en tant més o menys espollegir, amb lletra més o menys petita, que és els suicidis a partir de pressions a dintre de les empreses i ara ja es toca això. I aquí ja es toca això. Des del primer moment ja sabem de què va la cosa. Estem parlant d'això. Per tant, personalment, la recomano. I cal destacar les interpretacions de dues actrius, esplendi de totes dues, ser l'incel·let i violenfimó. Extraordinàries. El poldi gran sembla que ha vist una cosa que nosaltres haurem de veure perquè... Algú ha de portar a la gent jo abans de portar aquestes pel·lícules. Sense tu no sé què faríem. Abans parlàvem de David Lynch i us porto una pel·lícula que es diu David Leitch. Que el coneixereu per John Wick o Atòmica. Atòmica, l'heu vist. Doncs ara fa... El Divendres va estrenar la nova pel·lícula de Deadpool, potser el personatge... Potser no, segurament. Claríssimament, el personatge més irreverent que té l'univers de Marvel i gairebé el que es podria dir a tot el món dels superherois i dels còmics. Perquè és un personatge que dintre del que cap fa tot el seu guió és pràcticament autorreferent. És a dir, és la base d'aquest tipus de cinema. S'han fotre els propis superherois. Ja és un matxac que constanar la pròpia empresa, pràcticament. I aquesta també potser és la gràcia, no? Però aquesta segona part entenc que la primera l'heu vist tots, no? Jo no em puc. Ja m'ho imaginava. Però estem... Clar, i no puc explicar massa, tot i que si heu vist John Wick, John Wick l'heu vist, el que no rips? Ah, i no sé si l'he vist. El punt de partida és que... El metge ens ha prohibit aquest tipus de pel·lícules. Ostres, és un clàssic, eh? John Wick, no John Wayne ni és clàssic d'aquests, però John Wick és bastant clàssic. I recordo el cartell al metro. De John Wick? Sí, que el qui en ho rips feia una cara molt rara i vaig dir... Com sempre, no? D'aquesta cara de... no sé si et matarà o et donarà... Sí, però què era? Que tenia la cara ensengonada o una cosa així, no? Pots ser. A veure, és molt estil, l'atòmic blond. O sigui, l'atòmica. L'estrès, o sigui, et pulten bé. És aquesta acció, però és una acció una mica més de guió. Llavors, John Wick partia... El punt de partida era un home al que li maten el gos que li ha deixat la seva difunta esposa, en aquest cas. És com una història d'avançant-se en el cas d'atòmica. No recordo ben bé, perquè era... Hi havia una història de guerra freda pel mig. No me'n recordo ben bé. O sigui, en una guerra mundial... No, hi havia... Espionatge. Espionatge. Sí. I et pult, evidentment, és el punt més. Més destroyer i destructiu que ens podem trobar ara mateix. Sí que en té un punt de partida molt, molt, molt semblant a John Wick, en el sentit d'història d'avançant-se, però, evidentment, des d'un punt de vista ultrairreverent, no es pot afadar d'un altre lloc que no sigui la comèdia negra. Perquè, a més, és una comèdia molt negra. Ja sempre s'ha avisat, des de la primera part, que es va fer que és una pel·lícula que no hi poden anar menors. Més que res, perquè hi ha moltes coses explícites. I això és un valor que jo crec que ha apostat molt bé Marvel, que a vegades el catalogava bastant d'humor bastant blanc, o, inclús, de ser massa seriosos amb alguns personatges, i d'et pult és el que aconsegueix. Ja està. Sí, estem baixats. Ens estem tancant més a la caverna. Estem baixant les cortines. Doncs, res, jo crec que és una bona pel·lícula, en el sentit de... És un molt bon guió que costa de trobar, a vegades, en els cinemes operarois, si ho sabeu tots. És un bon guió, però trobo que és molt inestable. En el meu cas, són pel·lícules les de Marvel que últimament estan durant els seus, són pel·lícules que sobrepassen exactament. I, en aquest cas, dura una hora 40 o una hora 45, el goxi, però a mi hi envien bastants moments que se'n feia bastant aderna. I sí que és veritat que s'aprofita, és un tipus de cinema que aprofita molt el fanbase que es diu, totes els fans de tants dels còmics com les pel·lícules, com, simplement, gent que li puguin agradar històries una mica diferents que no siguin les típiques de superarois, d'acció, d'apagar i està. Però crec que dins d'aquest deixar-se anar, hi ha bastanta comèdia allà al mig que està posada bastant, bastant en calçador. I tot i que hi ha parts que es compensen i molt bé, molt bé, però a mi em va semblar una mica inestable. O sigui, evidentment em va agradar molt més la primera, però, bueno, el seu personatge tant, tant, tant diferent, en tot l'ambient cinematogràfic que tenim, doncs, mira, quan mínim és un punt a favor. Així que jo la recomano, però com una pelimesta, poc és real destacar. No com la de la seva passada que us vaig portar. Ella sí que estava molt bé. A veure, l'altre que deia jo vosaltres de la Cubana, la pel·lícula que heu vist vosaltres dos, Sergio Serguei, no? Sergio Serguei. A tu també l'has vist? Sí. Molt bona. Molt bona, molt interessant, recomanable. Però potser podríem començar ja que tenim la convidada avui, doncs, començar a parlar del seu tema, i en tot cas, si ens faltés temps o d'allò, doncs ja podem tornar a aquestes pel·lícules, com sabeu, com hem presentat. Avui tenim, ui, a l'Adela de Los, en aquí, i ella és la que va crear una cosa que es diu la Fundació Biblioteca Social. Jo li pregunto, com va néixer la idea de fundar la Fundació Biblioteca Social? Neix de constatar que les biblioteques públiques estan duent a terme molts projectes per col·lectius vulnerables, i que aquests projectes no es visualitzen, es desconeixen. I, per tant, per una part, això, i d'altra banda, per la realitat en aquest país, i és que, concretament, a Catalunya, la Montcomunitat va començar les biblioteques públiques, ara fa cent anys, de llar, parentes i del franquisme, fet que hi hagués un buit. I, per tant, la situació actual de les biblioteques és de l'últim període. Amb la qual cosa s'ha associat molt, i ha sigut quasi obligat que fos així, biblioteca igual cultura, i s'ha acutat molt la biblioteca, biblioteca cultura. Biblioteca és molt més que cultura. Biblioteca és l'espai més democràtic que l'estat espanyol. És un espai de cohesió social. I s'està enduant a terme molts projectes. Nosaltres mateixos estem sorpresos dels projectes que porten a terme les biblioteques públiques, però es desconeixen, o es desconeixien. Nosaltres estem en un espai de cohesió social. És un espai de cohesió social. I s'està enduant a terme molts projectes. Però es desconeixen, o es desconeixien. Nosaltres estem lentament començant a donar visibilitat. Per tant, el nostre objectiu és una, visibilitzar el que s'està fent, i dues, incentivar les biblioteques públiques que portin a terme més projectes pel col·lectius vulnerable. Perquè deixeu-me dir que n'hi ha. Deixeu-me dir que s'està parlant, i això són dades d'eques, i de la taula del tercer sector, d'EAPN, etc. Estem parlant d'un 20% de pobresa Catalunya, del qual un 30%, o sigui, els nens, aquesta pobresa, puja un 30%. Estem parlant a Catalunya de més de 500.000 persones amb algun tipus de discapacitat. O sigui, és una realitat que hi és, però que potser no us visualitzen el dia a dia. Però hi és. Quan ja parlem d'Espanya, d'un nens final de estatística, parla de 14 milions de pobres, i 6 milions amb pobresa severa. O sigui, aquí tenim uns col·lectius vulnerables, que estem parlant. Ja no cal dir persones grans, que moltes viuen sols, i ja en uns col·lectius, i moltes biblioteques públiques fan projectes per aquests col·lectius. I nosaltres el que volem des de la Fundació és visibilitzar-los i impulsar, perquè incentivar que se'n facin més. Sí, nosaltres diríem... El eix central de la nostra actuació és que convoquem un premi anual, que li diem Biblioteca Pública i Compromís Social. I cada any hi ha... es dona un premi, es seleccionen uns finalistes, un any són 4, l'altre són 7, i a partir d'aquí surt un premi, la biblioteca guanyadora, i un excéssit. En diners i un... El premi consisteix en un diners, en concret, 1.200 euros, que s'han d'invertir amb el mateix projecte, i la realització d'un vídeo. Aquest vídeo està en la pàgina web de la Fundació Biblioteca Social, que la web és molt fàcil, perquè és Fundació Biblioteca Social. Dic en castellà, perquè l'àmbit d'actuació és tota Espanya. De fet, l'últim premi el vam agafar porixent a un poble de 1.500 habitants, i és un projecte que es diu Biblioteca de Cojida, que fa la biblioteca de Porchena, amb joves migrants. És fantàstic veure el que poden arribar fent aquests joves migrants. L'any passat, per exemple, va guanyar la biblioteca de... una biblioteca de Madrid, que va constatar que molta gent els hi dava demanar llibres sobre càncer. I, bueno, esclar, aquí passa alguna cosa. El que passa és que a pocs metres, hi ha l'Hospital Nyonyó Jesús de nens en càncer, i la biblioteca va guanyar el premi, i la biblioteca va la pena veure el vídeo, que emociona, perquè la biblioteca es va traslladar físicament a l'hospital. Va parlar amb el personal mèdic, i han muntat la biblioteca a l'hospital. La biblioteca segueix on està el Parque del Retiro, però tenen duplicada la biblioteca en l'hospital. Li diuen que la lectura queda vida, perquè els nens estan il·lusionats, han recuperat la il·lusion amb moltes coses, nanos que estaven hospitalitzats, però ara hi ha algú que els hi va llegir, que fan dibuixos junts, és una activitat molt bonica, la que ha fet la dona. Quins altres premies heu donat? L'any anterior va ser Campados, a Galícia, exacte, i és un cas interessant. Podent no hi ha col·lectius tan vulnerables, que hi ha treball de nanos autistes, però sobretot el que ha fet la biblioteca és que és el centre d'actuació en tota la població. Tu vas a la biblioteca a la piscina, ja hi ha contes d'aquests paraigües que porta la biblioteca. Les dones que treballen al marís marís, van a la biblioteca a explicar com funciona. Hi ha un... realment ha creat una xarxa a la població. I el primer premi de tots va guanyar la biblioteca Bon Pastor, que us recomano també el vídeo, perquè veus com una biblioteca pot, entre cometes, salvar nois, nens, nois que estan condemnats, condemnats per la situació amb la que viuen en el seu entorn familiar, les condemnats, doncs no tenim futur. I treballen temes de microviolència, evidentment temes de sexisme, i sobretot el que fan és orientar-los amb serveis socials, estan a la mateixa edifici de biblioteca i serveis socials, perquè es puguin... i després amb Barcelona Activa, perquè es puguin recituar, prendre un ofici, i, per tant, salvar-los, per dir-ho d'alguna manera. Cal, jo li deia a la bibliotecària, no només esteu salvant aquests nanos d'una condemna, pel fet de ben escut amb un determinat lloc, amb una determinada família, amb condicions precàries, sinó que, esclar, aquests són nens que, de mata, agafarien el monadero en el metro. No és l'impacte només amb aquests nois, sinó que això té un impacte amb tota la societat, el treball que estan fent aquestes biblioteques. Veies tan bé abans que anàvem que teníem un vigilant amb algunes biblioteques i potser es va resoldre... En el cas aquesta, precisament de Bon Pastor, hi havia un guardi de seguretat, i esclar, cada dia agafava nois i estrella de la biblioteca. Demà el comportament, soroll... Demà el comportament, soroll, crits, i fins que la bibliotecària va dir-ho així, no avançaré. Per tant, en lloc d'una seguretat, porteu-me a un educador social. He de dir que l'educador social explica que per resituar aquests nois, i perquè aquests nois, diríem, que amb 20 comportaments, cal un any de treball, no és una cosa immediata, però a partir d'aquí, aquesta biblioteca pot començar a treballar amb aquests nois. Ella, per exemple, em diu que... Bueno, 2, 3 mil han passat per allà de nois. Quina franja d'edat hi ha? Diríem que hi ha activitat amb infants, però sobretot estem parlant ja de 9 anys, 10 anys, fins a l'adolescència, l'activitat. Però ja comencen amb els infants, amb els nanos. El problema és que els pares no hi van a la biblioteca, i els nanos s'han d'anar acompanyats, i tot això ho estan treballant. Però la bibliotecària, per exemple, em veia que al principi de ser allà, quan veia alguna cosa rara, diria un nan, un playverne, amb xancletes, doncs anava a serveis socials a saber què passa amb aquesta família. Diuen, però ara sóc jo que detecto, i sóc jo que viso serveis socials, i nosaltres ja detectem, ja veiem que aquí passa alguna cosa, i anem a informar serveis socials. Hi ha una interacció molt estreta entre la biblioteca i els serveis socials del districte, estan en el mateix edifici. I això va molt bé. Ja us deies que és amb vosaltres el vigilan un educador, i aquest educador ha fet tota aquesta feina. Ha fet una feina molt important. I, llavors, ha canviat atras-tocatadament, i aquest és el que volaveu a vosaltres, el premi, en aquest, no? Del premi valorem realment l'impacte de l'activitat que està adueixent a la biblioteca, amb aquest sentit que no m'agrada la paraula, rescatar aquests nanos, aquests nois, d'un futur, d'una condemna que tenen, no? Clar. I, sobretot, el projecte es diu teixint una xarxa d'oportunitats, perquè la persona que està al fons de la biblioteca i tota la gent que treballa amb ella, el que treballen és amb les escoles, els centres de joves, si tenen, clar, o si treballen molt amb xarxa, i ja està moltes hores fora. És una forma de traves de la marginalitat. Exacte, exacte, exacte. Sí, sí. Hi ha alguna pel·lícula que et reflexi tot això? Parlaves de que hi havia una americana. Ara hi ha una americana. Jo no l'he vista, només he vist el trailer, que és molt recent i que aquí no ha arribat. Vosaltres podeu accedir per vies ocultes, per dir-ho així, que es diu The Public. Public, sí. És una pel·lícula de persones sense llar a la biblioteca pública, i està filmada dintre de la biblioteca pública. És americana, és americana. I tu ho has vist, aquesta pel·lícula? No, jo he vist un trailer, he vist un trailer d'aquesta pel·lícula. I no saps tampoc si hi ha d'arribar? Això no ho sé, m'agrada veure. I d'altres pel·lícules que toquin temes semblants propers? Perquè tu sempre t'has mogut en el món de la biblioteca? Sempre m'he mogut en el món de la biblioteca. En públic no hi he treballat mai, sempre he treballat en universitats, moltes especialitzades, de fet, amb això que deies a l'Ajuntament, jo no portava el 010, però jo estaven projectes de la web que treballàvem estretament amb el 010 conjuntament. Però jo estaven projectes de la web de BCN, cap a l'any 2000. Mira, tinc aquí una dada com curiosa, no? Però a Salamanca van fer una tesi sobre la imatge de la biblioteca en el cine, i des del 1928 al 2015 han recollit 855 pel·lícules en què apareixen biblioteques. Amb una visió una mica clàssica de la biblioteca, segons Consta i Egit, totes les pel·lícules que van d'escoles surten normalment biblioteques, perquè sempre passa alguna cosa a la biblioteca. Potser les biblioteques realment han canviat molt, molt. Quan ho vas seguir, per exemple, ara és un tema que hauria d'arribar a qui tard o d'hora, però una biblioteca és una biblioteca que no és una biblioteca. És una biblioteca que no és una biblioteca d'hora, però una biblioteca, vaig a dir ara a fer poc, una biblioteca americana que regala un eslampereslet, i, junts amb l'eslampereslet, un equip per mesurar, no el regala al presta, per mesurar les fugues d'energia. O sigui, estem... Per tant, estan intervenint en realment facilitar la vida de la gent. Ja no només és un tema de llibres i revistes, sinó que estem intervenint en la informació amb una societat molt més preparada, no? Jo recordo molt, perquè jo m'agrada molt parir i anava molt sovint a la biblioteca Josep Pido. Parlo dels anys 70, 80, i en aquell moment era una revolucionari veure com funcionava allò com a biblioteca i com funcionava aquesta biblioteca. Jo m'imagino, perquè no soc expert i no conec el tema, per si t'ho pregunto, m'imagino que mica en mica ha anat modernitzant-se. Quines són les coses que han anat canviant, que han anat modificant-se, que han fet que aquella biblioteca que ens semblava tan vella i comparada sobretot amb les de les franceses, estan encara lluny de les biblioteques, aquest tipus, o no? O s'han aproximat... Jo diria que ens anem aproximant molt, eh? Ens anem aproximant molt. Sí, sí, sí. Ja comencem a tenir una sòlida estructura o tenim, comencem a tenir una sòlida estructura de biblioteques. Catalunya n'hi ha de més de 380, a part de... em sembla que són 11 bibliobusos, eh? La xifra no em voldria equivocar. I moltes biblioteques, molt dignes, diríem, dignes en quant a equipament, en quant a personal, en quant a varietat d'activitats... Varia a Catalunya de l'estat o més o menys igual? Jo diria que potser aquí estem una mica més avançats, tot i que ens sorprèn quan arriba... Convoquem el premi la quantitat de projectes que ens arriben d'arreu, eh? Ja, ja, ja. Vull dir que aquesta sensibilitat social la trobem. Per exemple, de Galícia arriben molts projectes. Sabem que no ens han arribat per conèixer molts del país basc. O sigui, Galícia, per exemple, arriba molts projectes cada vegada. Tenim un... en la pàgina web tenim un mapa, que és el mapa de projectes de biblioteques públiques per a la inclusió social. Llavors, allà posem en el mapa els projectes que el jurat del premi considera que han passat una calificació mínima per poder estar en el mapa. I pots veure quins col·lectius atacen aquests projectes, no? Vull dir, quins col·lectius s'adrecen, col·lectiu de gent gran, col·lectiu de persones amb discapacitat, col·lectiu... col·lectiu de persones sense llar. Pots veure i, per tant, és una font de coneixement també per a les biblioteques. I amb una societat com la vostra, sense ànims de lucre, com és la fundació, com aconsegueu diners? Demaneu ajuda aquí als ajuntaments? M'agrada molt que m'ho demanis. M'agrada molt que m'ho demanis. M'agrada. La fundació és mi... Deixem fer un parell de comentaris. La fundació és mixta. Bibliotecaris tercer sector social. I això és un enrequiment mutu molt important. Per exemple, el gerent de la fundació de l'Associació Àcid, que és de persones amb intel·ligència límit, Felipe Campos, que porta a l'Associació Itaca a l'Hospitalet, que treballa amb joves amb risc. És a dir, dintre del patronat per citar-ne dos, Lluís Toledo, que ha estat molts anys responsable de projectes a la taula del tercer sector. I el tercer sector social està en el patronat. Què és el concepte del tercer sector social que ho entenguin els duidos? Doncs tots els que treballen en organitzacions sense ànims de lucre per col·lectius vulnerables. I aquests estan en el patronat. I deixem dir-te el jurat és mixta també. La meitat bibliotecari i l'altra meitat que són, són assistents socials, treballadors socials, el gerent del col·legi d'educadors socials és membre del jurat. No té res a veure amb el patronat. Tot és treball voluntari. Anem als diners. Qui fa el projecte és la biblioteca pública. Per tant, la Fundació no necessita tot el treball és voluntari, no necessita molts recursos, però sí que necessita. Per tant, el que hem fet és esperar 3 anys a demostrar que la biblioteca pública s'ha d'aconseguir una cosa seriosa per començar de Santze a demanar microdonacions. No acceptem ajudes i subvencions públics. Teniu posat aquí un llet. Molt grossa, molt grossa la posem. No acceptem. Primer, perquè pensem que els diners de l'administració han d'anar a les biblioteques públics. Són les que les mantenen. I després, perquè està molt bé ser independent. O segon, perquè són membres del patronat, persones que han tingut o tenen una relació molt estret amb l'administració. Per exemple, Assunta Baylak va ser la genet de biblioteques de Barcelona. Carme Fanoli va ser la cap de biblioteques de la Generalitat. Ara estan amb altres, que són els que han tingut el govern de la Generalitat. L'any del govern de l'OPC és la directora de biblioteca de la Federació Internacional de bibliotecaris de tot el món. Són persones que havien estat directora de biblioteca nacional a Madrid. Són persones molt a relació amb l'administració i volem mantenir distàncies. És per això que no volem ni ajudes ni subvencions de l'administració. Aquest any, microdonacions. Ara hi ha hagut una primera empresa, ara hi ha dues editorials que també ens aportaran, hi ha particulars, perquè es tracta de microdonacions, que també ens aportaran, i hem llançat una cosa que li diem, i aquí en vi, tothom que ens estigui escoltant, que li diem aniversari o festa o el que sigui amb compromís social. Vol dir que si tu celebres la teva jubilació o celebres els teus 50 anys o la comunió de la nena, que toca ara el mes de maig, doncs en lloc que la gent et faci regals, demanes que queis 10, 15, 20 euros que es gastarien amb algun objecte, el posin al compte de la Fundació indicant que és per la festa d'aquesta persona. I nosaltres, evidentment, som absolutament transparents, que la persona li donem l'extracte del banc perquè vegi i això ja hi ha hagut una persona, una bibliotecària que ho ha fet. Estem començant a llançar ara aquestes microdonacions. Ens adreçarem molt empreses del sector, ens hem començat a adreçar editorials i quedencremes, sembla que ja ens hem d'acabar de firmar amb ells, però ens han dit que sí, que ens col·laboraran, diríem que amb unes quantes col·laboracions així per nosaltres és un gran ajut. El que et veig pot ser una mica de donació, per nosaltres és una macrodonació. Clar, clar, clar. Hi ha alguna pregunta que vulgueu fer? Jo segueixo... No, l'altra cosa és, hi ha alguna pel·lícula que tu destacaries a nivell que toqui aquest compromís social... Un compromís social, ara no recordo massa, però sí que hi ha una pel·lícula, una pel·lícula, una pel·lícula, una pel·lícula, una pel·lícula. Relacionat amb el món del llibre, potser hi ha dues pel·lícules que han sortit ara. Una a la situ així, perquè és molt encalçador, però com que és una bona pel·lícula, està bé, que és el jovent Marx, on acaba la pel·lícula amb la redacció del manifest comunista. I l'altra és una que ja té una mica més de temps, que és la llibreria, que si recordeu, la protagonista, la que et monto a una llibreria amb un poble de l'interior d'aquests l'any 59, si no recordo malament, en Anglaterra, i al final s'ha d'anar, perquè festigueixada del boicot que li fa a la població, porta l'olita a la llibreria. L'olita de Nabokov, ella el va escriure l'any 53, si no recordo malament, i no es va publicar fins al 55, i el va publicar un editorial porno francesa. O sigui, no hi havia ningú que volgués publicar l'olita. I un any abans, diríem, de la pel·lícula, va una mica just, es va discutir en el Parlament anglès el tema de la prostitució, la regulació de la prostitució i la pornografia, perdona, no prostitució a la pornografia, i del que ja es va estar parlant el Parlament anglès, va ser del llibre l'olita. Fins i tot un dels diputats que va defensar el llibre va deixar l'acte de diputat, perquè els seus votants el van deixar de votar. Per tant, realment, van centre flames aquest llibre en el seu moment. I quan el vaig veure ja la pel·lícula, un any després, en teoria, diríem, potser en tema d'anys va n'hi ha una missa, però que el Parlament anglès hagués passat això. És un llibre que després va estar prohibit. Els països de la Comangüela, Nova Zelanda, Austràlia, el llibre no podia entrar. Estats units amb moltes biblioteques no el tenien, i a les que el tenien estava prohibit el préstec. En fi. Recordo la pel·lícula de llibre dia. Ostres, quan vaig veure l'Olíta, vaig dir que ara ja aquesta s'ha anat d'anar del poble, segur. Perquè aquí no això no ho acceptarà ningú. Segurament la Penelope Fitzgerald, la novel·lista que va fer la llibreria, se'n feia ressò d'aquest debat que dius tu en el Parlament, i l'incloia a la seva novel·la com una mena de referent històric. Llavors, en la pel·lícula, és clar, jo no he llegit la novel·la, però sí que conec gent que l'ha llegida, i m'han dit que és molt fidel a la novel·la, que pràcticament és una il·lustració. Jo no em diria de pel·lícula tampoc, però de fet la crítica, l'aquí la va deixar més bé, o una crítica la va deixar bé, i la va carregar. Llavors, jo no sabria dir-te el que era sobre aquesta pel·lícula. Però és evident que el llibre, sempre no m'estranya que hi hagi un 800 i pico de pel·lícules que parlin de biblioteques, perquè és cert que, per d'una manera o d'una altra, en algun moment de la mirada pareix el món del llibre de la biblioteca, o el que implica o el que sugereix el món de la biblioteca. És veritat, no m'estranya gens la cifra que he donat de 800 pel·lícules, perquè ara, per exemple, estic pensant, clar, no és exactament el tema de la biblioteca, però, per exemple, el nombre de la rosa és molt important al factor llibre. La novena porta de Polanski també està en tot el rato investigant el Johnny Depp. És que en aquesta cifra hi ha d'haver biblioteques privades, públiques i... Sí, sí, sí. Jo no l'he vist de la Tess i sí que hi és, no sé quantes pàgines, em va cridar l'atenció. La biblioteca queda molt bé en una pel·lícula. Clar, clar. Els americans queden per lligar la biblioteca. És una institució, realment. Va molt lligat a investigació. La pública és la pública. La pública és per tots, i la idea de què és el lloc per estudiar els països nòrdics i Estats Units i Canadà fa molts anys que això ho tenen superat. Jo, que m'ho sorprèn una mica, perquè jo havia explicat que anava molt a París i tenia com a lloc tornar perquè m'hi passava l'estiu dos mesos, dos mesos a casa d'un amic, i, per tant, anava cada tarda per entendre'ns el Josep Fompidou. I me'n recordo que això, als anys 80, als anys 90, en principis d'aquesta segle, tenia una imatge terminada. Vaig anar-hi l'any passat a París i vaig entrar al Josep Fompidou i estava tot canviat. Primer era que abans era una cosa pública, que anava molta gent estudiant, molta gent. I avui dia hi havia com limitacions per entrar a dominar els llocs, i a sobre, per exemple, hi havia espais on podies, jo que soc molt cinèfil, podies veure pel·lícules, o sobretot documentals, i hi havia una quantitat immensa de llocs. I això, no sé si és que hi ha l'evolució... Està passant totes les biblioteques, això? Està passant ja no només el lloc de lectura o de préstec, sinó que és un lloc de creació, de coneixement. Cada vegada s'estan organitzant més activitats, de creativitat, dintre de la biblioteca. No només un lloc on tu absorbeixes coneixement, on tu ets capaç de crear-ne espais de creació, que els hi diu dintre de la biblioteca. M'has d'anar a la sensació... S'havia buidat una mica aquesta funció popular, que tenia el Josep Pidú als anys 70, 80... I que en canvi, a la millor, s'havia passat a biblioteques més petites i més perifèriques, i que en canvi, ara era més institucional. De fet, han creat allò de la... No coneixes, no? No, hi ha estat, evidentment, a la Pompidú. I la biblioteca, la gran que han fet amb aquelles columnes... La nacional. Però aquella és la nacional. Sí, sí, que la van inaugurar... Sí, deuen fer un parell d'anys, jo... Sí, sí, no en fa massa, és molt bonica. Jo vaig anar a dir... Jo també hi vaig anar. M'ho maca molt a dir, però no tinc sensació d'un lloc d'acollida, com tenia la sensació d'abans que tenia del Josep Pidú. Per això preguntava si és que... Desconec realment si hi ha hagut canvis allà. Però la idea és que sigui el lloc d'acollida. Mira, hi ha un cas interessant, perdona, eh? Sí. A Dinamarca van constatar, doncs, que hi havia gent gran, anava augmentant la gent gran, Dinamarca fa fred a l'hivern, i, per tant, hi havia molta gent consumint electricitat que l'afecció a casa. Això parlo ja fa uns quants anys. El govern de Nezca va decidir ampliar l'horari... Extendre l'horari de les biblioteques fins als 10, les 11, no sé, a la nit. De manera que aquestes persones ja no estan soles a casa, gastant, consumint... energies, sinó que estan a la biblioteca amb més gent, encara que estiguin sols, ja no estan sols, i, a més a més, això va suposar un estalvi energètic per tot el país. Per tant, és un rol que va amb... Sembla més a prop de... de no isolar la gent. Exacte, d'un lloc de... Aquests països tenen aquest problema molt greu, eh? Clar, clar. Sí, sí. La gent gran que queda molt allada. També ho tenim aquí, eh? Cada vegada més, cada vegada més. Cada vegada més aquest rol el cobreixen molt bé moltes biblioteques de... molts bibliobusos, eh? Que van per pobles, amb... amb biogen gran, i és l'únic contacte que tenen és el bibliobús. Clar, clar, clar. No, és evident que la biblioteca s'ha convertit en un lloc de reunió, un lloc on es fan conferències, un lloc on es presenten llibres, és a dir, té tota una sèrie de possibilitats, i això ho veig molt bé, ho veig molt positiu. Però la sensació que jo tenia és que, per exemple, a grans institucions, clar, aquí no sé si hi ha una... Perquè la biblioteca, per exemple, la biblioteca central de Catalunya, la que està al carrer hospital... Biblioteca de Catalunya, sí. Allà hi té accessos tothom, ha de ser... És biblioteca pública en quan biblioteca oberta, eh? Pots... No vull dir coses que no siguin, eh? Però, vaja, no és biblioteca pública. No és la... Nosaltres, per exemple, el nostre... En el nostre premi no s'hi podria presentar, per entendre'n. Perquè són les biblioteques municipals, que depenen dels ajuntaments. La biblioteca de Catalunya no és municipal, per tant, no s'hi podria presentar. És la biblioteca nacional de Catalunya. Clar, clar, clar. Oberta, però no és biblioteca pública, encara que sigui... Perquè imagino que aquestes públiques o aquestes nationals no tenen tant d'activitat de conferències de... O sí. Sí, també en tenen. Sí, sí, sí. La biblioteca de Catalunya fa unes posicions magnífiques. Sí, magnífiques, i moltes conferències. M'agradaria continuar la conversa, però, que el temps s'ha atiat de sobre, tenim només uns segons per acomiadar i despedir i agrair la presència d'aquesta senyoreta que ens ha informat també de confonar les biblioteques, la de la Delos. I, en conseqüència, gràcies, moltes gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. I la setmana que ve tenim una cosa molt curiosa, que jo penso que ens agradarà molt, que és que vindrà el Lluís Breciana i parlarem del Neonascisme i del Neonascisme i de les raons del ressorgiment de la DETA i de la ULTRA DETA. Fins la setmana que ve. Bona nit. Bona nit. Ens refugiarem a la biblioteca. Exacte. Moltes gràcies.