Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te al podcast
Cinema sense condicions del 20/11/2018
L’actualitat cinematogràfica.
SINEMA SENSE CONDICIONS SINEMA SENSE CONDICIONS Bona nit! Un dimarts més som aquí, estinem sense condicions disposats com cada setmana, explica'us allò que ens agradarà, allò que no ens recomanem que aneu a veure, allò que potser considerem que sí que va la pena que veieu de les estrenes, etc. Però avui voldria començar parlant de l'escac. L'escac ha estat clasificada, ja sabeu que l'escac és l'escola superior de cinema i audiovisuals de Catalunya, l'escac ha estat clasificada com una de les millors escoles de cinema i audiovisuals del món, per revistes internacionals com The Hollywood Reporter i Premier. A través de les seves productores escandalofilms i escacfilms, ha guanyat més de 500 premis internacionals, amb els films realitzats pels seus alumnes i també, evidentment, pels que ja han sortit en els que han acabat i estan graduats. És una escola que està integrada en el centre internacional d'enllaç d'escoles de cinema i de televisió amb seu vacants, que té les seves seves vacants. Doncs bé, avui tenim la satisfacció de comptar el programa Cinema Sense Condicions en la presència del seu director, Sergi Casamitjana. Bona nit, Sergi. Com sempre, farem dos parles en el programa, una primera part que parlarem d'això, del que hem vist, del que recomanem, de les coses que millor discrepem d'altres dies que no ens agrada tant una pel·lícula com nosaltres la defensàvem, o el que ens agrada més del que havíem pensat. I a la segona part, ens dediquem a parlar amb el Sergi Casamitjana, perquè ens expliqui com funciona l'escac, problemes que poden tenir en aquest moment, les avantatges, inconvenients, etcètera que suposa dirigir. Tota manera s'ha de dir que Sergi Casamitjana és premi i golla de millor curmetatge de ficció. Penso que és una cosa que va ser fa molts anys, no? Sí. Que es deia Âgata, les lectures limitades? No era un golla, era en aquell moment imaginant que no existien els golla. Un premi nacional d'escinematografia, penso que es deia. Els golla es van crear fa 26 anys. No ho sé. Per tant, fa més, això. Més, més. A mi ara jo, molt jovenet. I després vas fer un llar-matratge, que era Andrea. Sí, sí, exactament. També fa molts anys. També fa molts anys. Però després et vas dedicar bàsicament a dos coses. Una és la producció. Jo et deia abans de l'entrat que he mirat pel IMDB i visc que havies fet 60 produccions del teu càrrec, 60 pel·lícules que anapenen de la teva producció, pel·lícules on hi ha pel·lícules curtes i pel·lícules llarges i curmetratges, però que després, evidentment, a més a més d'aquesta faceta, d'aquesta feina, has fet una direcció, portes la direcció de l'escac des de fa molt de temps. Doncs bé, tot el que fa ell, com a productor i com a director de l'escola de cinema més important de Catalunya, doncs en parlarem a la segona part del programa. I en aquesta primera part, com fem sempre, parlarem de les pel·lícules que més o menys hem vist. Tu deies que havies vist una pel·lícula, no?, a l'Àngel? No, només he vist aquesta. Perquè l'altre dia jo vaig interpretar que sí que l'havíeu vist, vosaltres, perquè com que... Però a més eren Joan, que... Ah, i el pol, perdona, pol. Quina? L'Àngel. L'Àngel, sí, sí. Ja recordo que els dos va dir que us havia... No sé l'adjectiu, perquè... Ens havia agradat molt, tot i que molt a moral, perquè és una pel·lícula a moral, a una certa mesura, ens havia agradat molt. És una pel·lícula argentina, això ja ho vau dir, potser, és una pel·lícula... d'Ortega, es diu això, com s'ho diu? Luís Ortega. Que sí que me'n recordo que el Joan va parlar del seu pare, que era el Pali d'Ortega, que és... Déu-n'hi-do. Que era divertit, allò. He vist aquesta pel·lícula i no m'ha agradat tant com vosaltres. És a dir, i no perquè... No perquè sigui a moral que això seria un objectiu més a posar, sinó... Si la comparo amb relatos salvajes, per exemple, que és una argentina dels cifròs, o un home així... Feta provida per esmatejar-vos el Modóver i aquests? Sí, sí. Ah, és veritat. Les dugues, les dugues també per al Modóver. Les dugues per al Modóver. Són relatos salvajes. Són coses diferents. Són coses diferents, però les dues sorprenents. I sorprenents perquè et posen en un tipus de límit. L'Àngel et posa el tip al límit d'un personatge que té la potencialitat de que és real, encara està a la presó, aquest personatge, és una persona que va delinquir a partir dels 16 anys i va ser condemnat quan en tenia 20 d'aquest ordre, i va ser condemnat a quedar per pètua. Per tant, era una perla. I el personatge és un grandíssim personatge. Això és veritat. Però jo dic si el comparo amb relatos salvajes, que cada història et sorpren... No la recordo totes, però la dels dos cotxes d'un esportiu... Era per si la millor. Allò era una cosa que et deixava frenat del tot. La d'Aldarin també, perquè la d'Aldarin, no sé si la recordeu, era una extraordinària, extraordinària des del... I l'increixendo, l'increixendo de la impotència del no puc, no puc i podré, i no puc que això tan ben descrit, quan un descriu un tan bé amb cine, només et pot treure el barret. I la persecució dels dos cotxes, aquell increixendo, és una cosa sublim, et trobo extraordinària. Podria ser una pel·lícula sincera, per no dir l'última, l'última del pare, que vol que el fill, el pare ric, vol que un pleat seu, enganxi el desastre que ha fet el seu fill, que ha matat una dona embressada, una cosa d'aquest tipus així, que també és tremenda aquell episodi. Clar, però veus que aquí estem comparant... Sí, ja ho sé, però ara deixem-me... Estem comparant episodis, que són com si curs... Clar, però sí, però els episodis aquells tenen... Aquesta pel·lícula podria ser un episodi. Podria ser un episodi. No ho és, no ho és, però què és bo de la pel·lícula? El personatge, la descripció... I com està descripció? I com està descripció? Sí, sí, això estic d'acord, això estic d'acord. Però el que explica és quasi res. El que explica és quasi res, perquè el que explica és un tipus de personatge que tu... No la banalitat del mar de l'Anarent, molt menys que això. La banalitat de la banalitat. I per tant, matar... Jo crec que ni tan sols... ni tan sols és una... una expressió de... de... de personatge, de personatge que té alguna qüestió pendent. Justament això és el que fa atractiva del personatge. Sí, però llavors el personatge no em diu quasi res. I no sé si el personatge valora de pel·lícula excepte del fet que és veritat que ha passat allò. No cal que aviam el personatge, jo penso que és un personatge amb orales, etcètera, però justament el que a mi personalment em va sorprendre és que jo em trobo entre el cine i no podia deixar d'haver-ho... Això d'acord, això estic d'acord. De tal manera que justament era... les incongruències que té aquell personatge, les coses que fa... No són incongruències, no, no, és una peça. Jo crec que també les incongruències potser les tracten des d'un punt de vista des de l'amor que sent pel noi, perquè hi ha actes que fa ell que estan justificats de, o comigo, o vens amb mi o no vius, bàsicament. Això sí, però fàcilment substituïble per quan se vol altra cosa. Jo, per exemple, en qüestió de personatges, també, amb orals i això, canviant el cap, últimament, el de Drive o Nightcrawler, jo crec que en aquest cas està molt més justificat. Molt més justificat, què? O sigui, allà els justifiquen des d'un punt de vista, potser, social o... Qui és una justificació molt més potent que aquesta? Ostres, però... Aquesta no és cap justificació, és que és així. Sí, això és el que sorprèn. És aquesta banalitat i mata 12 persones. Però no cal... Justament, a mi el que m'atreu és que aquest personatge que aparentment és així, justament sorprèn de les coses que fa, de què arriba a fer, cosa que no fa altra personatge. És a dir, no cal que sigui coherència. La seva incoherència és el que a mi em resulta atractiu. Bueno, sí, sí. A mi no. Potser que, si d'una pel·lícula t'esperaves... Clar, si t'esperaves... Jo vaig en el cine sense saber de què anava. Clar, la diferència és que abans del cine havent-me l'aponderat. Sí, i llavors pots saber la pel·lícula i veus que estàs atrapat, que no pots deixar de veure-la. D'acord, d'acord. Què passa? I tots els personatges estan molt bé, perquè, per exemple, el Darín, el... Xino Darín diu el que és nano. Que bé que ho fa, eh? Molt bé, molt bé. Que bé que ho fa. És el fill del Darín. I els pares d'aquest personatge, aquell trio, aquell trio... És que aquest trio sí que té sentit, perquè ells són uns delinquents... Però és que jo m'agrada també... M'agrada també la fotografia, l'encadenat, les imatges, el muntatge, el ritme... Per exemple, als llocs que entra a robar, allò sí que és... d'escorcer, si és veritat, és veritat, entra i la descripció... El primer que mata, el personatge, el primer que mata, perquè m'he mata vàrius. Si no us import... La descripció del personatge, com el troba? Com el mata? I com descriu aquella casa extraordinària, plena de delicadesa, plena de color, plena de sutileses? I ella, el mare? Doncs molt bé. Això és veritat, que molt bé. Això és veritat. Doncs que l'acablegi no el resta, i seguim parlant perquè penso que no... Sergi, tu l'has vist? No l'has vist. Jo puc parlar molt ràpidament, intentaré parlar ràpidament, perquè tinc por de llargar-me una mica. El divendres d'aquesta setmana, vam veure l'El Dilluns, tots tres, i poden afegir coses de les que jo digui, vam veure l'estrena d'una pel·lícula, que repeteixo, el Divendres, que es diu Tres Cares, del Jafar Panavi. S'estrena una pel·lícula que és un dels directors, aquest, el Panar Panavi, un dels directors més influents de la denominada Nova Onada, Nova Ola i Daní. Les seves pel·lícules han rebut numerosos premis entre els que destaquen el Llo d'Or del Festival de Venècia amb el CERCLA, l'any 2000, i a l'Os d'Or de Berlín, el Taxi, que és l'última pel·lícula del 2015. Ah, sí. Però va la pena, jo, quan després de la pel·lícula intentava buscar informació sobre el personatge, penso que després podem comentar la pel·lícula, però a mi m'ha fet molta gràcia, i a mi m'ha fet molta gràcia de la qual es va donar una mica de pressa amb els possibles ullents, en els segús ullents que ens estan sentint, explicar algunes coses d'aquest personatge perquè té una vida realment curiosíssima ficada dins del món del cine. Per tant, expliquem algunes coses de... Refereixes el director. Refereixo el director. Que, malgrat, suposo que sabeu i, si no, ho anem explicant, malgrat les enormes dificultats, ho ha tornat a fer, i, malgrat, té una pena de 20 anys que no pot rodar durant 20 anys castigada per les utilitats d'íranis. En l'època del cercle ja va ser detingut a l'aeroport nacional del John Fitzgerald Kennedy a Nova York, quan estava en trànsit esperant la connexió amb el seu vol a Hong Kong, a un festival de Hong Kong, vull dir, a un festival cinematogràfic del Uruguai, i després de ser esposat i ser detingut durant diverses hores, per tornar a Hong Kong. Però, el més fort d'aquest personatge arribaria més tard, a l'any 2009, quan el 30 de juliol d'aquell any va ser detingut en un cementiri, a Teran, on havia assistit un enumerós grup de persones a l'enterrament de Neda Haga-Solten, que era una jove iraní assassinada durant les potestes electorals de l'Iran del 2009. Més tard va ser alliberat, però se li va retirar el passaport i després, més tard, les autoritats islàmiques no li van permetre viatjar el festival de cinema de Berlín per participar en unes jornades que hi havia d'haver sobre justament el cinema iraní i li van prohibir puc erinar. A l'1 de març del 2010 va ser detingut de nou aquest cop a casa seva, junta amb la seva dona i la seva filla, i 15 persones més que estava en aquell moment en allà, no sé si d'alguna reunió, alguna cosa. Els van portar tots a la presó, que la majoria es van deixar anar 48 hores més tard, però en ella el van retindre. Llavors, suposo que va començar a escampar-se que la seva detenció era absolutament al·lucinant. El Ken Loa, que els germans d'Ardent, l'Alter Celles, l'Oli Berassalles, l'Albert Caerostaktàmia, amb el qual havia treballat ell, es va formar, en certa mesura, a Irán treballant amb ell. L'Àquvar Ferdagi, aquest que ha fet aquestes pel·lícules tan bones, i molts actors i actrius de la mateixa acadèmia de cinema europeu i el mateix agent del Festival de San Sebasti... de Berlín, van demanar la seva alliberació i fins i tot un grup de gent de diversos països van anar a visitar-lo allà a casa seva, que van rebre-los la seva dona, la seva filla, etc. Però, el 30 d'abril, un gran nombre de directors nord-americans, el qual li va donar un resò bastant espectacular, entre ells hi havia LSR Cs, Esteban Spielberg, Robert De Niro, Al Set, Jóhen Cohen, Michael Moore, Oliver Stone i Herman, van firmar una carta insistint en la seva alliberació. A l'Egit Membre, això també em penso que va ser molt fort al seu moment. I molt segurament molts espectadors no ho sabran, i em penso que va la pena tenir un compte quan em vagin a veure la pel·lícula! A l'Egit Membre del Jurat 2010, Panahi no va poder anar-hi perquè seguia engarjolat i la seva cadira es va deixar buida simbòlegament. Després de 10 dies de vaga de FAM, que ell va protagonitzar una vaga de FAM, i gràcies a aquesta mobilització internacional que es va produir, el 25 de maig sortia de la presó i tot i que el desembre va sortir el maig i el desembre la van jutjar i el van condemnar a 6 anys de presó i 20 anys d'inhabilitació per fer cinema. Ara arriba la quarta pel·lícula que ja ha fet amb aquests 20 anys que porta que no pot fer cinema. Jo vaig veure Taxi i penso que honestament aquesta és bastant superior. És que Taxi era fluixeta, per mi era fluixeta. En canvi, aquesta la trobo una pel·lícula molt destacada. Per mi segurament el millor que ha fet. Es podia dir que va guanyar aquesta pel·lícula mateixa, ara el Festival de Cans, el Premi, millor guió, per millor guió. I la història, si voleu, molt explicada pel sobre i ara podem comentar els que també l'han vist, és una famosa actriu i de ni rep un vídeo inquietant que li demana ajuda d'una noia que vol escapar de la seva família conservadora. Aquesta noia que viu en un poble, les afores de la part nord i les muntanyes, etcètera, aquesta actriu important li demana a un amic que és el mateix director que fa de personatge principal a la pel·lícula, que l'ajudi a entendre si és tacte d'una manipulació el que li ha enviat o és realment veritat. Junts, els dos, la gran actriu i el director, emprenen un camí cap al poble on viu la noia, a les remotes muntanyes del nord del país, on les tradicions ancestral segueixen regint la vida local. No explico més coses perquè així no desaballaria una mica del que passa a la història, però jo penso que per mi és la millor i brillant reflexió de l'autor que ha fet fins ara i l'obra més precisa, lírica i lliure que el director ha fet en anys, en els últims anys. Per tant, per mi és una pel·lícula recomanable. No sé si vosaltres voleu dir alguna cosa. Joan i el Pep, l'heu vist a vosaltres i us ha agradat? Sí. Sí. Més que el taxi. La va veure a la vista. Taxi no l'he vista. La tinc en compte, però no la vaig veure en el seu moment. A mi la... estava rodada amb el taxi. Amb el taxi, per això. Aprofiten, és un taxi. En tot cas, el mèrit era... Les persones que apareixen. L'heu vist a tu? No. Jo penso que aquesta val la pena. És una pel·lícula amb un ritme i un... realment amb una fotografia... No sé, vosaltres, si teniu coses a opinar o voleu dir alguna cosa, Joan? No, estem d'acord amb el que has dit i és una pel·lícula que cal veure. Evidentment per tota la història del Jafar Penaï, però, a més a més, perquè és una pel·lícula que per si sola s'aguanta molt bé. I que és com aquests directors del cinema iranià, doncs que sembla que estiguin descobrint el cinema, vull dir que sembla que l'estiguin inventant. I aleshores, doncs... bueno, hi ha coses que no es veuen en d'altres pel·lícules, molt més convencionals, i, a més, d'una ballesa molt gran. I això s'estrena ara? Aquest divendres. La pel·lícula aquesta hi ha algo que em va sorprendre gratament i és que hi ha una utilització del paisatge, el paisatge de muntanya del cor distant extraordinari. O sigui, se'n van cap a un destí on només hi ha un camí de nada. No és de tornada. Llavors, hi ha coses que no val la pena dir-les ara, però tot això crea uns sistemes per entendre dels nadius, que és molt curiós, no? Posa tot això al servei de la història. De rodada allà? Sí, sí. Tot de la cosa ètica. Perquè ell va rodar coses fora de... I després, per una altra banda, voldria destacar també la bord de la protagonista. La noia fa molt bé. Una interpretació molt bona. Molt bona. És veritat. T'estaca molt. És a dir, només el començament... La fotografia. La fotografia. Es fixa en ella. La més... És una cosa, uns planos que no són, com deia el Joan, no són habituals. Hi ha gent que parla del neurrealisme i d'aniar. Volem dir que estan descobrint alguna mesura de coses que s'ha explicat pel Joan. Hi ha un moment que es fixa a la càmera amb la noia. I, escolta, no cal dir res. Més mirant l'envella, entens moltes coses de les que estan passant, com ho està vivint, com ho seu, està franquament molt aconseguida. Molt una pel·lícula. Ell... El director va per la pel·lícula com un trifó amb les mans a la butxaca. Sí, seguim. Vale, puja, que t'acompanyo. En profeines, intervé. El que fa d'acompanyar és un error mòbil, també. Sí, un error mòbil, sí. Altres coses que hem vist. No, si el Pol havia vist. Jo puc comentar, però puc comentar per a mi, és a dir, faré monòleg, que ja ve, perquè aquest de setmana és tot el Festival del Terror de Molins. Ah, sí, que vas dir que hi anaves. I aquest any, com cada any, 12 hores de terror seguides. I estàs viu, estàs viu? Sí, ja veig que sí. El que fa gràcia aquella nit, a part que fan performances, i també és bastant divertit, és que vas veient que la gent va de fallint, i al final, quan vas tirant a la recta final... Però tu no, eh? No, no, jo ho aguanto. I jo desdecaria 3 pel·lícules. De fet, dues van passar per sitges aquest any, i també alguna va caure algun premi. I en aquest cas, jo us destaco 3, una que és... Les 3 arribaran al cinema, ja d'entrada. Dos, potser, són més en el sentit. No et dic comercial, però són pel·lícules ja més denses, però l'altra ja és una pel·lícula bastant alternativa que, en aquest cas, és de la pel·lícula sorpresa, que van passar. La primera que us recomano és Verano de l'84, que és una mena de Stranger Things, com es diu la pel·lícula aquella de... Cuenta conmigo. L'estil aquest de cine pendillero, d'amics, que passen un estiu junts, i en aquest cas, doncs, un... El noi protagonista, que és un addicte a el que són les conspiranoies, i al retall d'aprències, aquests de... no sé, extraterrestres i revistes així, doncs ell amb els amics comencen a investigar el cas d'una assassins sèrie, i ell, el seu veí és un policia, i ell, bàsicament, sospita d'ell, i tota la pel·lícula és una mena d'investigació amb tocs de terror, perquè realment la investigació se'n va una mica de les mans. És resolutiu, està... És interessant, no és una grandíssima pel·li, però com a... com a pel·lícula de terror, que... canviar una mica el gènere, que ja... Com has dit que es deia? Aquesta es deia Verano del 84. Ah, sí. La pel·lícula sorpresa que van passar és una pel·lícula que pràcticament no puc dir res perquè... fa un gir molt, molt gros, el que és la pel·lícula, però bàsicament és un equip de rodatge que està rodant una pel·lícula de zombies i de cop pateixen una... una invasió zombie. Això et va agradar, això et va agradar. Sí, però perquè a part del cine... No, el cine... I el títol? El títol es diu One Cut of the Dead, perquè la pel·lícula és japonesa, llavors jo el títol en japonès és com que em costa... camera o tomero una, a més amb... amb exclamació, com bon japonès. I... però la pel·lícula té molts canvis d'aquí, i en concret és molt divertit. De fet, l'estan catalogant com són One Cut of the Dead i realment a mi em va sorprendre molt. Comença lenta en el sentit de... Tu veus el mataratge que fan i després veus el canvi. Llavors és molt interessant. És una pel·lícula d'Amor al cine, perquè a part de veure la representació com funciona un rodatge, que és increïble, com on reconstruït en una producció molt amateur, molt independent, és molt, molt interessant, un guió i de comèdia brutals. I l'última, que aquesta sí, que jo crec que és espectacular, que ja hi havia sentit gent que si ets l'havia deixat molt, molt amunt, que és Ghostland, que s'ha estrenat d'Espanya, no sé el dia encara, però és una pel·lícula de Canadà que ha guanyat a millor guió, a Molins, i realment jo vaig al·lucinar amb el guió, però al·lucinant el sentit de... hòstia, a mi em va recordar aquests girs de Shyamalan, de Sexto Sentido, girs estil, no et diré si cosi, però per allà va, o sigui, gir, no et dic de gènere, no és un canvi de gènere, però sí que és un canvi espectacular, i sobretot venint d'un general terror que està molt machacat, i no vull dir tampoc molt, perquè hi ha molts canvis en aquesta pel·lícula també, però bàsicament és... s'assembla bastant a la temàtica que proposava l'habitació, en el sentit de dos noies recloses, no recloses, però simplement és... uns assaltants van a una casa, un estil Funny Games, molt bona, jo vaig al·lucinar molt amb aquesta pel·lícula. Així potser de Molins destacable... Seria això, seria això. Pep, tu vols alguna cosa començar? Bueno, ja que tenim... una mica, dic que van veure... Expedient E64, que... Són els casos... els casos del departament Ocu, això és una pel·lícula d'Anesa, que és d'aquest cinema nòrdic, que estem veient bastant ara, amb un inspector Bort, un tionbreto, que l'has d'aguantar tota la pel·lícula, perquè és el protagonista, una ajudant... simpàtica bona noia, que aguanta molt, a l'aguantar vull dir, està... dels dolents, allò. I després, un... no comunitari, un extra comunitari, que està col·locat allà per ajudar. Llavors, amb aquest triangle, ens posem a perseguir la maledat, i, bueno, és una pel·lícula que... el màxim que es pot dir és que no t'aborreixes, va seguir amb ella, com si fos un telefilm d'aquests lladres i cerenos, i ja està... Ja, bueno... Sí, no, ho dic amb aquest to, perquè... que ningú es pensa que estic... que estic entusiasmat amb ella, no? És una pel·lícula de gender en què no podem faltar les dues o tres escenetes escabroses, que també estic acostumat al cinema nòrdic, i... res més. És una reu de triar, o com va, això? No, no, no, és una cosa bastant... No, no va per la línia de l'ansuntriar. És una reu de milènium. Sí, és més... És més de milènium. És més de milènium que no passa... l'ansmortriat. Això és no recomanable, així, en general. A veure, depèn també dels gustos. És a dir, si hi ha algun espectador, algun oïdor que... que li agrada, doncs, el gènere, doncs, diríem, policia, aquí i tal, aquest xicot, el que fa el director aquest, es va fer famós, el primer, es va portar a l'arquesta de quarta o cinquena pel·lícula que porta. És, com ha dit ell, d'Andanesa. I, a principis, va crear moltes expectatives que un senyor que ho faria molt bé i que ha de fer coses bastant dolentes. I aquesta, comparada amb les anteriors, és molt millor. Però entenc que, si no t'agrada el gènere o trobes que el gènere ja està molt treballat, molt suat i tal, és veritat que no aporta res. Jo potser discreparia, potser, un problematís molt suau, i és que penso que es borde, doncs, aquest policia, aquest, diríem, protagonista, però que el fa borde precisament perquè, al final, hi haurà unes coses que es fan. Llavors, està fet amb tota la d'allò perquè hi hagi un procés de canvi del personatge des del principi fins al final de la pel·lícula. Però, fora d'això, és distreta, es pot veure, s'aguanta, està relativament ben fet, però no és cap cosa de l'altre. Els cinc minuts últims de la pel·lícula només falta que surti algú que digui viva la Guàrdia Civil. És una apologia de la policia d'Andanesa, però amb tota regla. Innecessària, des del meu punt de vista. Més coses, alguna altra cosa que volem parlar? Si no, comencem amb... Ah, no, si no... Comencem amb el convidat, que serà més interessant. Aprofitem-lo, avui que el veiem. Avui que el tenim, avui que el tenim. Avui tenim el degús de comptar en la presència del programa del director de la millor escola de cinema de Catalunya, que és l'escac. Fundada, com ha explicat, el 1994 és i fa uns 24 anys i per les seves aules han passat molts estudiants, entre els quals podíem citar moltíssima gent. El Juan Antonio Vallona, el Javier Ruiz Caldera, el Marc Coll, el Quique Mailló. Aquí vam tenir la que va guanyar, amb Quique Mailló, la Laya Colet, que va guanyar la millor direcció artística dels Gaudí. Per exemple, aquesta pel·lícula, per dir alguna cosa, que tu eres el productor d'aquesta pel·lícula, si ho estic dintre per això, va guanyar tres golles i va guanyar cinc premis Gaudí. Llavors, a més a més, d'aquests de gent, hi ha el Neli Greguera, el Dani de la òrden, que ja sabem que ha fet el Barcelona nit-nit, Barcelona nit-distiu, nit-hivern, etcètera, i ara ha fet la millor en la meva vida. La Roser Aguilar, l'Òscar Faure i el Nau Valls, gent que no estan conegudes perquè són del món de la fotografia o del món dels sonoristes, etcètera, i que, com dèiem abans, molta d'aquesta gent estan treballant a Estats Units, la majoria d'ells ja no estan aquí. Molts estan treballant, i el 50% de les produccions que es fan a Madrid, a la millor els professors, els tècnics, són de l'escac, no? Sí, sí, avui en dia, els alumnes de l'escac, ja és poc a poc amb els alumnes, els alumnes de fa 25 anys. Hi ha molts ells, hi ha dirles i alumnes, hi ha... No, sí, és molesteria. No ho crec. Però sense anar més juny, el Nau Valls, ja no fan pericules, ja no catalanes, ni espanyoles, ni europees, sinó que ja estan instal·lats. El Nau Valls em sembla que fa l'última del... L'última del... L'última del Ballona, el juràs igual, d'en fet, 5 alumnes graduats a l'escac. O sigui, totalment sorprenents, 5 nois que fa 20 anys eren... Al·lumnes. Al·lumnes, que eren... xerrats. Sí, a l'Òscar Alfaure, el director de fotografia, el Bernat Vilablan, el Montador, l'Oriol Terragol, l'unidista. O sigui, no és que sigui sorprenent. O sigui, rarament, amb una pel·lícula, amb una franquícia americana, hi ha 5 americans fent-la. O sigui, normalment, amb una gran franquícia, acaben d'haver-hi un director de fotografia alemany, un director islandès... Bueno, sabeu que les franquícies, normalment, no... No, són pel·lícules, són ben engendes de tot arreu, intenten portar els millors. És completament paradigmàtic, que juràs igual, el fotògraf, el Montador, el s'unidista, el productor i el director, 5 nois catalans... Que són cinc puntals d'una pel·lícula, eh? Són la pel·lícula. O la pel·lícula. Hagin estat tots... de la mateixa ciutat, de la mateixa escola i sentats als mateixos pupitres fa 25 anys. Cosa... No, no. O sigui, no només és remarcable. No és excepcional, perquè siguem d'aquí, fins i tot als Estats Units. És molt raro, que amb una pel·lícula, els productors i els inversors siguin capaços d'acceptar que tota l'equip sigui del mateix lloc, perquè normalment el que intenten és buscar gent els més competents i els més bons de cada cosa, amb el qual... El de juràs igual ja va... més enllà de tot. Explica'ns una mica de diferència entre escant de los films i escacfilms. Com va néixer una cosa, com va néixer l'altre? Tot això comença... Nosaltres l'escac és una universitat, una universitat com a tal, inicialment fa 25 anys quan es va fundar, evidentment, la idea no era produir. La idea era que... el paper que ens correspondia com a universitat era formar i era ser un centre pedagògic. Què va passar? Sobretot amb aquestes primeres promocions, on us acaba de dir aquests nois tan increïblement talentosos, clar, van acabar, van passar un any, van passar dos, van passar tres, van passar quatre, i avui és que l'acció és d'explicar que el Ballona, o l'Oscar Faure, o el Bernat Vilaplana no hi havia manera que trobessin feina. I portaven quatre anys i nosaltres que els havien vist a l'escola i que pensàvem, en aquell moment, evidentment, d'una manera totalment boja, perquè res feia pensar que s'havien tan excepcionat amb bons. Però en aquell moment, cansats de veure que no trobaven feina i que es passejaven per totes les productores, i que anaven a tot arreu, i que picaven a totes les portes, i que mai ningú els jouria, finalment, 5 anys després d'acabar de tancar la primera promoció a l'escac, vam decidir muntar una productora per intentar, si no els col·locaven els nois, col·locar-los nosaltres. I tot i així, clar, era una cosa també amb bastant altra vida, perquè també era totalment ridícul, es veia com ridícul, com una universitat passés a ser una productora. I res, bueno, vam començar i la veritat és que, finalment, s'ha anat donant la volta que, en aquest moment, són les productores més grans de Catalunya i d'Espanya. Perquè els nois aquests, evidentment, en tan bons, que no va caler fer grans coses, o sigui, hi ha poc que ens hi vam posar, hi ha poc que vam anar aconseguint, al principi, evidentment, d'una manera rara, perquè tant les televisions... Què és el primer que va fer? La pel·lícula, la Rosé i la... No, millor de mi, una pel·lícula, l'any... ja ho heu fet amb l'any 94, potser. No ho sé, però ara ja en perro. Però deu fer, ja a prop, de 14 o 15 anys. I, evidentment, ho van separar en una pel·lícula molt petiteta, perquè se'ns feia una muntanya intentatxar cada dos o tres o quatre milions d'euros, evidentment. Era una universitat i la nostra idea no era... I el tipus... les aportacions, com ho vau fer això? Bueno, al final, actuem com una productora, quan s'ho vol. Finalment, acaben les pel·lícules, acaben finançant amb ventes internacionals, amb finançament de les televisions, en aquella època amb subvencions... Subvencions, que ara deu estar malament. Sí, ja està, quasi bé, fora de combat. Ara hem canviat les subvencions per a les plataformes. De fet, ara ja hem guanyat bastant, que és que amb la presència de Netflix, de HBO i de totes les seves plataformes, la veritat ara ha entrat una font de finançament al cinema, per al cinema l'audio usual, ja no li diguis cinema. No, perquè clar, és clar. Fantàstic, amb la qual... Aquesta eterna crisi que té el cine ja ha quedat totalment enrere, perquè només Netflix està provint tal quantitat de producte que els estudiants, els que el vaig a l'escac, o si no ho anem a bast, tant com els traiem, es van col·locant. Perquè la veritat és que hi ha una... Bueno, suposo que sou conscients tots, hi ha una exposió autogafes a casa teva, baixes Netflix, i és que cada dia pots veure mitja dutzena de series, si entres a HBO en pots veure mitja dutzena més, si entres a cada una de les cadenes, hi ha una quantitat de producte i una quantitat de consum monumental. O sigui, abans anàvem al cine, vosaltres veig que aneu al cine moltíssim, i a la nostra casa és tot el meu excepcional. Excepcional del tot. Però que una persona normal estava veient una pel·lícula o dos al mes, una persona sinèfila estava veient dos o tres a la setmana, els nois, avui, estan veient dos o tres capítols al dia. O lo qual, a cada una final de mes, ja hem vist el consum que s'està fent d'audiovisuals entre jo i tu. És molt mental. Perquè hi ha moltes possibilitats de ser, moltes formats amb què es poden veure. Sí, sí, sí. I a més s'ha agafat aquesta bona costum del consum audiovisual, on, real, la tele no té núncies, no té... Els nois ho veuen directament a internet, ho veuen a les xarxes, i a més a més, totes les sèries estan dissenyades i pensades, perquè costa molt veure un capítol, amb el qual els nois, a la que entren, entren a Stranger Things, i no en veuen un. Ja els veuen tots una tirada, entren al famós efecte i veuen el Ramon Salazar, gent d'aquí. És la sèrie ja a Netflix, espanyola, i no anglès, més vista a tot Netflix. Una sèrie que han fet uns nois... Com es diu? No va molt al vostre target, va pels nens de 14 a 18 anys, però el consum que s'ha fet d'aquesta sèrie és estratosfèric. És la sèrie de parlar no anglès a més vista de tot Netflix. Veient, treus l'anglès, tots els restres idiomes del món, i s'ha fet aquí, també, amb uns nois d'aquí. I com això està passant constantment, que de fet els productes ja són totalment globals, totalment transversals, quan s'ha volgut cosa que facin... Netflix ha anat contra que ja per primer cop estan començant Estats Units a posar pel·lícules subtitulades, cosa que, com sabeu, Estats Units era inconcebible, de fet, aquí també és aquí també és ja poca afició, cada cop més, cada cop més més gent va a l'OBO, però tot així, si veieu el... Ara ja comencen a veure un ràdio interessant de salas OBO respecte a les de més, però fins i a molt poc, majorment la gent no volia, però fixeu-vos-ho que, finalment, són les plataformes és Netflix. O que sense voler que els nois ja, directament, prefereixen veure les sèries amb els productes originals, i, amb el que us estic dient, tota l'hàbit està canviant d'una manera impressionant, és impressionant. I se'l t'hi parla de que teniu unes beques talent amb cinèsa? És així? O és una idea teva això? Sí, bueno, l'escat té una cosa molt bona i té moltes coses dolentes, estàs tot salir després de 25 anys que una de les coses entre cometes dolentes que té és que, evidentment, és una universitat 100% privada, no subvencionada, sense cap subvenció, que, finalment, els nois són els que paguen a través de les matrícules el funcionament de l'institució. Sempre sí, des del principi? No, al principi hi havia uns subvencions que, a mesura que l'escat es va anar fent gran i que les institucions se m'havien fet petites, s'havien fet un camí, a mesura que l'apartament de cultura i ensenyament no tenien menys cinès, i que nosaltres no hem anat fent més grans, doncs, a poc a poc, s'han anat perdent les subvencions, cosa que ara quasi és millor, perquè és més sa, quasi és més vol, perquè el punt on anàvem, finalment, que passa que un estudiant ha de pagar prop o per sobre de 10.000 euros anuals durant 5 anys, en el qual, finalment, estem parlant que un estudiant mitjà, només en trets de matrícula, està pagant 50.000 euros, ament que si està a Terrassa i està en una residència, perquè, al moment, hi ha gent d'Espanya, de bé de tot arreu, o sigui, un pare de família o mare de família, perdoneu, per portar el sofí a l'escac, ha de tenir... Llavors, el perfil que teniu? Bueno, llavors, aquí, això, a poc a poc, a mesura que vam anar sent conscients d'aquest problema, vam decidir que, evidentment, havia d'existir un sistema de vegues, per tal de que no restringir l'accés només a la gent que ho puc esperar, tot i així, s'ha de dir que la majoria de la gent que ve, per tant, en un extracte social, per dir-ho d'alguna manera, es responsabilitza en aquest moment, perquè el 20% dels estudiants entren sense pagar, encara és molt poc, o sigui, nosaltres ens agradaria que fossin el 50, però per atralandà, l'institució tampoc es pot permetre estar donant el 50% de les vegues. Seria bo que el departament d'ensenyament, o que qui fos, o que els grans bancs, o que les seves fundacions, o que la Caixa, o que mil institucions que poden fer-ho, ajudessin a fer-ho, però, bueno, hi ha un entrovent. El que sí que existeix avui és que, de cada 10 estudiants que entren en una aula, dos no paguen, i això es fa mitjançant acords de patrocinis amb cinesa, amb telefònica, amb el BBV, amb mòrids, amb moltes marques. Què garantim? Que tots aquests patrocinadors, cadascun d'ells, normalment agafa un o dos estudiants i els hi paga la carrera completa, que jo t'estic parlant de 50 mil euros, i, finalment, el que garanteix l'escac, és que tots aquests fins al 20% que no aconseguim amb patrocinadors ho acabem finançant nosaltres, i si, per al camí, quan s'avol d'aquests patrocinadors, per crisis o per qualsevol cosa deixa de poder patrocinar, l'escac d'altres maneres fa fron en aquesta beca, de manera que, en aquest moment, podem garantir que el 20% dels estudiants que estudien en l'escac poden pagar. Tot i així, repeteixo, em sembla total i absolutament suficient. Em sembla que l'escac és un projecte excessivament singular i excessivament diferenciat com per què no hi hagi un servei, un sistema més gran de beques. Si tu vols estudiar en generia, pots escollir, pots decidir en una universitat privada o pots anar a una universitat pública. Si tu vols estudiar en Medecina, per exemple, tampoc. Si tu vols estudiar en Medecina, tens les universitats públices. Fantàstic, perquè tens les públices. Tens que tenir una nota. Què passa amb el cinema? Finalment, a l'universitat de cinema pura, només n'hi ha una, i lamentablement, o fortosament, és privada. Com amb què passen els estudis més singulars? Tots els estudis singulars són públics, de manera que la gent que accedeixen ve ja poden anar pel camí públic. La competència es fa a través de la capacitació de les notes. Els nois que volen entrar a Medecina perquè no se'ls està demanant que tinguin una renta, sinó que et facin un esforç. En el cas de l'escac, passa al contrari. Som un centre singular privat. De manera que, al final, el que se'ls demana als nois, d'alguna manera, a part de la nota, que també s'ha de treure 9.6, penso, aquest any, però no és una nota alta, però no és espectacular. Esclar, que se'ls demanes que tinguin... que els seus pares ho vulguin pagar. Però tot aquest sector, perquè passa amb dansa, passa amb teatre... Sí, però per exemple, amb teatre, amb dansa, i amb ciutat de teatre. Però quan tens fat, tampoc no és... No, amb ciutat de teatre. Clar, el que té el teatre i la dansa a diferència del cinema, és que tu pots anar a escoles privades, pots anar al timbal, pots anar al que vulguis, pagant, però, si vols, existeix una oferta pública de qualitat, no només de qualitat, que és la millor. El problema que hi ha és que no existeix una oferta pública de qualitat. O sigui, hi ha una oferta privada, o res. Llavors els estudiants han d'escollir entre on anar, on anar, però clar, no s'escollir. De fet, si tu no pots pagar, no estàs escollint. Clar. Llavors, bueno, aquí... Sota una cosa sèrie, el cinema, ara, des de la perspectiva vostra, el que es fa aquí, també podem extrapolar-ho a la resta d'Espanya i a Europa. Cap on va, és a dir? Serà cada vegada més prim, o curt, el cinema convencional, de distribució tradicional, i cada vegada més ampli pla de forma? Avancem totalment... És que ja no és el cinema, ja no li diguis cinema, digue-li al vivisual, perquè el cinema, el concepte del teatric, el de portar a la sala, jo penso que això t'endeix, només cal que mireu, mireu la carta, li veureu que cada any partem de cine, cada any. I inclús vas al cine, i mira com estan. Sí, sí, el cine seria agonal, l'han fet, el Diagonalmar, una miqueta més petit. La maquinista l'han fet una miqueta més petit. El Club d'Ore, el que estava allà, l'han tancat. Però no és la llista dels que han tancat, és innumerable. Sí, sí, sí. I a mesura que es van tancar al cine, no perquè es consumeixi menys l'aidrovisual, es consumeix d'una altra manera. I per a l'altra banda, tenim les plataformes, que els nois... Un botó, i des de casa, i per un preu... increïble, no? Una família a pagar 12 euros, i té accés 4 membres de família a Netflix. Llavors està clar que la producció audiovisual t'endeix a la producció dels plataformes. Clar, doncs... Cada programa que tu estàs veient, cada sèrie que estàs tallant-se en Netflix cada dia, són 8 capítols, que és un any de feina. Tu estrenes una pel·lícula molt més car. És un any de feina de 300 persones. Però és que una sèrie és un any per 10 i s'estrena cada dia. Llavors, la quantitat de madobra que li cal en aquest moment l'audiovisual és impressionant, amb el qual què acaba passant, que la majoria dels productors i la majoria dels nois acabem produint per als plataformes. Perquè les plataformes demanden una quantitat de producció i a sobre tenen uns fondus no il·limitats, però que és bé. Quan se vol producció de HBO Netflix t'estan pagant per capítol quasi bé el que t'estan pagant una pel·li catalana o espanyola, americana, no. Però un capítol està costant de l'ordre d'una sèrie normal convencional, de 1 milió, 2 milions d'euros, que són el preu estàndard d'una pel·lícula d'aquí. I les produccions i és complicadíssim produir per una cadena que tu fas tot i que a sobre teves mundial i que a sobre si funciona i que tu no estàs a fer res penso que el cine acabarà sent cine una part molt important que serà de grans aconteixements de jurar 5 walls i de Harry Potter que porten, finalment, en els joves al cine avui en dia van els dos sectors més clarament que van al cinema són els menors de 25 i els majors de 65 i hi ha un gap al mig que si tens entre 25 i 65 estàs a la altra banda costa molt en el cine no, no, és el temps i l'organització que inclina que has d'anar a la 6 de la tarda i llavors vol dir que aquell dia a la 8 ja vol dir que hi ha poc faràs després i que segurament et cau a un lloc que està prou lluny, que has d'anar amb un cotxe i que has de aparcar i al final els nois els interessa molt en el cine perquè és un sistema per socialitzar un sistema en el qual els nens de 15 anys i 7 anys es troben i junts tenen una... i comparteixen, sí, sí bueno, és que de fet la gent que vol cine és la gent que comparteix, no val cine ja no val cine veure una pel·lícula la majoria, eh? després hi ha els cinefils que continuen anant però la gent val cine a compartir els menors van a compartir una activitat i els majors també van a compartir per després puc parlar de la pel·lícula finalment el cine es converteix jo penso que s'està anant cap a aquesta setmana jo t'ho deia perquè aquí vam tindre fa unes setmanes un col·lega i li vaig fer la mateixa pregunta amb el fenòmeno i la filmoteca jo penso que no tant o sigui, evidentment, mentre els nois els encanten el cine perquè han de socialitzar i el cine està continuant tenint sales segurament... però quan diu socialitzar, pots dir que veuen la pel·lícula la sèrie televisiva en conjunt, en grup no, les sèries no les socialitzen les veuen sols, però les podes comenten els cine, la gràcia és que queden 7 o 8 bueno, de fet el cine es va acompanyat la gent queda per anar al cine van al cine i després comenten la pel·lícula i això és el que converteix el cine amb algú que porta valor aquesta mateixa pel·lícula, tu després la pots veure al Movistar i no és el mateix vas al cine, no per veure la pel·lícula no tant per veure la pel·lícula, sinó com per veure amb gent que t'acompanyar i els nanos ho fan individualment i després pots dir que també comparteixen i com parlen de la pel·lícula en canvi, amb les sèries, si les veuen sols i després el dia següent les comenten clar, jo que trobo dificultat en aquest moment en certa mesura és ja tal quantitat de sèries que estan moltes vegades a casa de plataforma, que és impossible doncs tenir una visió de què és el que va la pena de veure ara per tenir-ho tot vist és impossible hauries d'estar 24 hores al dia veient per tant, quin mecanisme hi ha que es pugui una mica triar però pensa que al final, a tu t'arriben les sèries és igual, el filtratge està fet segons a l'estatus a la possessió social tot ja t'arriba el que t'arriba si algú ja et comenta, finalment hi ha tantes i les que tu t'arriben són les que els teus amics els han agradat i llavors si tens 14 anys tots els nois saben que han de veure l'Elite que vosaltres probablement no sabeu ni el que és en canvi els altres que són messinefils acabaràs veient Mindhunter, que no, el Fincher perquè t'hauràs, no i cadascun s'arriben les del sector amb la qual nosaltres estem llavors, clar, un buscador de sèries no n'hi ha n'hi ha tantes, és que cada dia se n'estrenen un poc a l'últim any però és un munt, però un munt l'altra cosa és que suposo que el curs dura 5 anys, llavors hi ha 3 anys que són coses generals pensava que durava 4 jo fins ara durava 4, fins fa molt poc durava 4, però amb el canvi amb el famós 3 més 2 el 3 més 2 també nosaltres quan van dir que havien de fer el 3 més 2 els van votar el 3 més 2, després aquí es va barallar tothom, van tirar enrere, van decidir 4 nosaltres hi vam demanar el 3 més 2 i ara ja estem amb el 3 més 2 que de fet, tant se fa tant se fa el 3 més 2 que 4 els nois com més temps estan millor els hi va perquè més temps tenen per anar absorbint totes aquestes coses i tot aquests intangibles que són aprendre a fer cinema que per anar a banda són les tècniques molt reduïdes i per atrandes demanar molt de temps per entendre l'abstracció i tota la feina que es fes cinema les especialitats ja teniu bé els dos anys últims és especialitat hi ha 10 especialitats, les 3 són direcció, producció, guió foto, muntatge efectes digitals documental direcció artística me'n deixo algun jo he vist una entrevista teva de fet 4 o 5 anys amb l'internet que tu comentaves que vosaltres intentàveu fer pel·lícules intermitges entre comercial i no massa conceptual això fa 5 anys ja ho ha canviat tot l'objectiu? amb el plataformes clar, ara amb les plataformes i amb tot, fins i tot les plataformes ens han fet canviar tots els amics però no nosaltres, ho està canviant tele5, ho està canviant en tele3 tele3 està canviant tothom no podem produir igual perquè el mercat no és igual al final nosaltres tenim uns espectadors i uns consumidors i això està canviant d'una manera increïble abans tu podies produir per una zona al mig però aquesta zona al mig, ara és clar que es queden les plataformes, de fet, els grans eventos són per cinemes les pel·lícules ben fetes i petites són pels experts pels consumidors o la gent més gran o els cinefils i tot el mig és el que hi ha en les plataformes els plataformes bàsicament el que fan és entreteniment no fan cine de molta qualitat ni fan cine molt espectacular el que tu aconsegueixes veure una sèrie quan se vol que són increïblement entretingudes tu la veus, ja acabes un capítol i dius... i sectorialitzades i sectorialitzades les de terror, les de... clar, això hi ha pels nois, per la gent gran i per totes tenen una cosa que són molt entretingudes són entreteniment si trobes una sèrie durant 45 minuts no t'avorreixes mai encara que no t'agradi, pot ser que la deixis però que si mai penses, en canvi una pel·lícula si un nen de 14 anys veu una pel·lícula com aquestes que heu dit, molt probablement al minut 50 està l'avorrit però almenys us passarà usant al revés si vosaltres aneu a veure el Jura Sigual o una pel·li molt molt molt per nois quan portes 40 minuts o una de Marvel que arriba un moment que dius que ja no hi ha més herois hi ha més tiros, més de nou, a mi em passen molts cops algunes de Marvel m'agraden però en general dius que ja no puc entendre més moltes vegades comentem que anem a veure pel·lícules dient que és una pel·lícula que està bé però te seran en compte a l'hora de recomanar-la perquè en realitat és una pel·lícula que en diem nosaltres per festivals funcionem molt perquè té una sèrie de valors però que no són valors que arribin al gran públic o que els valori una altra cosa que passa molt i que comentem moltes vegades és que tenim una sensació amb el cinema espiritual que no s'ho ha més llat cinefils o de gent per sobre de 60 anys que anem a veure aquestes pel·lícules tinc la sensació que en general cosa que no sé si... tècnicament funcionen molt bé és a dir, la tècnica és perfecta però les històries, els guions el que se'n transmet és molt fluix són clònics perquè t'estan entretenint no t'estan intentant explicar grans coses o sigui que el cine més ben fet són històries que no enti impressionen i que t'emocionen les plataformes no t'emocionen i és que tampoc volen plena emocionar-te perquè tu te'n veus tot una sèrie complerta recordes, a mi em passa constantment nosaltres que hem de veure moltes sèries veus tantes i tant totes ben fetes i quan les veus tu t'estranyes i al cap de tres mesos et diuen què anava i dius, hòstia... un tio gran però ja has mirat 10 hores una sèrie no una hora ni dos tots els sectors perquè si tu passes el sector de la moda tots els sectors, si tu et mires tots els sectors tots han entrat en les franges és claríssim claríssim és que és exacte i el mateix passa a la gent que tenen botigues que fan costura, dius al riu moment que la zona al mig és per les multinacionals pels grans productors i pels grans productors i són els que arriben al mig i llavors també se'ns queden vos està aquí, està a una punta o posar-te a produir per ells que és el que acaba fent Mercadona el que acaba fent el fara aquest final tots els productors volen produir, si tu tens... fas melons, li dius, coño, si venc a Mercadona que sé que m'agradarà que comprarà melons si jo estic allà venent els meus melons d'un amb un i pesa una mica això, com tu deies Sara no pot estar massa temps al mercat ha d'estar al suficient temps com perquè enganxi però vas de substituïda seguida perquè és el mateix esquema que això, que fara o que potser... i amb les pel·lícules jo suposo que veig que fa 3 setmanes es van estrenar 20 pel·lícules un cap de setmana però si l'antaríeu s'havia estrenat 14 al final és que no els hi dones temps ni de respirar les pornes pel·lícules posen pel·lícules i pel·lícules i de les 20 quantes vau poder veure aquest cap de setmana i 20, on devia veure una doncs que són oscinefils si no la veus ràpid si cada setmana no funcionen amb uns estàndards mínims una setmana vam tenir 12 passes de premsa 12 passes de premsa imagina't tu, és que no pots anar a les passes de premsa no, no hi vam anar els 12? però no, no, però jo... era matí, matí 2, cada matí 2 clar, són membres... 10 lliberats però el públic com és possible això si la pel·lícula dura una setmana o dues? clar, al final es concentra tot en unes grans pel·lícules aquest cap de setmana estrenat de les bèsties d'aquesta informació és el mateix i llavors tu, la estructura de l'escola és que... quan tu dius que està en funció d'una altra manera d'enfocar la professió perquè clar, la pregunta és la teva vostra escola treu gent que després... professionalitzades, després que després treballa l'escola probablement està adreçada i llavors per què hem de canviar les coses? perquè en el sistema tradicional d'abans hi havia un... el director a l'autocentral i era... tenia un guionista que era la persona que escrivia i un productor, avui en dia si us fixeu a les sèries no escriu un guionista si no escriu un equip de guionista ja és un equip de directors llavors tu dius del David Fincher ha fet el capítol 2 els de més llavors ja no es treballa tant en torno a una idea central d'autoria i de propietat si no es treballa que és molt més interessant per a Atranda un concepte molt més obert de taula de treball quan amb una taula els guionistes és un equip de 7 o 8 persones i el pots canviar per una altra i el que s'està escrivint és exactament el mateix i per dirigir una sèrie agafes un equip de 3 o 4 directors i en qualsevol moment tu agafes una peça d'aquests directors i el canvies i continuo a funcionar igual si tu agafes una pel·li del Modor et trobes el Modor, ja no és una pel·li del Modor és un engendre real en canvi les sèries llavors els nois se'ls ha de formar una manera totalment diferent són molt més tècnics, estan molt més capacitats adaptables i s'adapten d'això i aquí estem escrivint tots una sèrie i demà veu entre el producte i diu no, masses homes endevrem més dones i ens fan fora amb ell i nosaltres dos i llavors posen aquí dues dones i el producte queda igual que el que es fixa és el producte són productes el cine està parlant d'aquest punt i llavors això que els estudiants és totalment relevant els nois són autors i llavors el professorat ha d'estar en funció d'això també tot, la maquinaria, l'estem canviant cada dia perquè tot això ho vas movent seria com si fessin moda i penséssim que no ven que només vens amb botigues de barri doncs això que deies, això ho vaig dir fa cinc anys sí, sí, fa cinc anys ara tu canvio ja tot així el 3 2 que feu el talla tenim un problema d'horari i és que estan interessant a això el 3 és un grau i el 2 és massa estan interessant a això que seguiria molt desassoltant jo sé que jo xerro molt, jo pot xerrar, no callo perquè és superinteressant a mi sembla super, que ens faria molt de ple que portessis poder tornar a seguir continuant perquè em semblava molt, molt... tornarem una altra dia si volem doncs quedem, perquè ens ha semblat molt, molt interessant el que ens has explicat honestament, ens ha agradat molt moltes gràcies per venir, per distingir-te i per estar disposat a venir a parlar-nos i explicant-nos de tot això, que són autèntiques novetats per molts de nosaltres i per molts dels nostres uïros i en conseqüència t'agraïm moltíssim que hagis vingut i us enplaçem també per la setmana vinent que ve una noia que es diu Angela Gutiérrez que és una noia que vol tractar el tema de la música adaptada en certa mesura o com utilitzen els directors la música clàssica, la música d'òpera per insertar determinats elements al cine per tant, us esperem aquí la setmana vinent bona nit a tothom gràcies, repeteixo Sergi, per estar amb nosaltres per la setmana vinent