La ràdio de Sant Just Cinema sense condicions Contrastant Hola, bona nit Contrastar, eh, tu? Vinc als contras, vinc als contras Hola, i tot el home Sentim que hem tingut un petit problema tècnic i ens hem retratjat uns milis Però som aquí, com sempre, com cada setmana per parlar-vos sobre cinema Cinema sense condicions amb vosaltres Que em sembla que no se sent, ara No se sent, em sembla, eh? Sí? Se sent? Sí Ja, Carme, digues alguna cosa Doncs que som aquí, jo ja ho havia dit però puc tornar-ho a repetir que el grup de sempre, amb el Francesc, el Jaume el Joan i Carme, jo mateixa estem aquí per parlar una setmana més sobre cinema Cinema sense condicions amb vosaltres i, com sempre, tindrà tres parts La primera part parlaríem de les estrenes de les pel·lícules que hem vist en fi, puc parlar d'una que s'estrenarà al Divendres en la segona part, doncs la Carme ens parlaria del Francesc Forcòpola i en la última part, el Francesc que té la veu una mica malament avui el Francesc intentaria parlar de els directors d'un sol film que és un tema que m'ha semblat molt, molt interessant Arribotària, amb la veu tocadíssima però em reservaré una mica per després parlaré, si us sembla, de la pel·lícula que vaig veure ahir mateix i després ja em reservo vaig veure aquesta de les bèsties del sud Salvatge sembla que algú l'havia vist jo l'he vist, jo l'he vist és aquest nen, el nen d'aquest 6 anys és una nena, de fet que diu que ho fa també jo crec que sí, tothom ho fa molt bé el que passa és que la impressió que he tingut jo amb la pel·lícula és que està massa ben feta i explico per què, què vull dir amb això suposo que és una pel·lícula de cinema independent d'aquestes que passen per sàndens i llavors t'hi facis una... vas fer premiada sàndens, tot el premi i tot allò el prestigi li ve de sàndens però jo la veig molt com, a veure no dir que no sigui una gran pel·lícula, està bé vull dir, es deixa veure molt bé però ja dic és com un producte que es fa dintre del cinema de Hollywood doncs en comptes de cinema de Hollywood és cinema independent de sàndens bueno, quan veus que per exemple els efectes especials estan fets per Sky Walker que és la empresa correspondent a efectes especials de Lucas fins per exemple doncs ja, no ho sé, tot grinyola una miqueta penso que... no ho sé, ens venen la moto una mica ens venen la moto ens donen tot el que podem demanar des de Hollywood ens arriba un cinema ja fet i donat i no tenim res a dir el que podria ser l'alternativa que tenim aquí a Europa i a Espanya mateix a Catalunya, no ho sé, com vulgueu dir-ho doncs de cinema, doncs també intenten copar-ho amb aquest altre cinema independent i no sé, a mi em causa una miqueta de de fatiga, saps? jo considero, encara que estreni bastant últimament alguna cosa està passant últimament està passant, que estem coincident molt jo em passa el mateix vaig sortir una mica aterrat, perquè és una pel·lícula duríssima d'una duresa d'una duresa per a mi injustificada i sense massa justificació no trobo que estigui i llavors penso que és una pel·lícula que no entenc massa bé per què té aquesta aureola de tan bona jo em passa el mateix que de tu no entenc donar-li prou bé aquesta aureola sinó és que se la califica perquè ve de sàndens i aleshores que de sàndens ens han de ser d'una manera per tant tothom la sàplaudint però honestament a mi jo no la recomanaria, és una pel·lícula que no la recomanaria, que penso que si no la veus no t'has perdut res no et m'ho podies haver dit abans no sabia que el podies veure potser ja ho has llenat potser ja ho has llenat pass al següent no n'hi he parlat fins ara perquè no em va agradar vaig pensar que no veia la pena parlar de pel·lícules que tothom diu que són molt bones si és veritat, perquè la crítica ha de deixar de molt bé jo crec que no és una pel·lícula marexadora i penso que és una pel·lícula que passarà és a dir, que està exagerada que està tot molt inflat i que no s'ho justifica el que pot afinar inclús trobo una contradicció molt forta perquè és una gent no al límit sinó a l'ultralímit està la gent marginal absolutament i a sobre justifica que aquesta gent vulgui continuar estant a la marginalitat llavors això no s'entén és una cosa que em sembla una incongrencia no, però bueno d'alguna manera, em sembla que ells volen parlar de l'Incon que em sembla molt interessant però jo no deixaria que fos una petita retallada o una petita referència els premis gaudí que es van celebrar com sabeu el diumenge i si ho veu a la Celemònia, el veu a la Celemònia jo vaig trobar que estava francament bé és a dir, honestament comparada amb altres entregues de Hollywood últimament que han estat molt flujetes el senyor Buena Fuentes va lluir ho va fer molt bé molt bé l'atenció del que es tracta però a mi em va sorprendre una miqueta aquestes gales, les cosses de les cosses sempre són polititzades unes formalment explicitament pot ser de manera dissimulada però aquesta és tan més il·lusiva perquè la Montserrat Carulla va fer una manifestació explícita del seu independentisme i la Candela va posar una cara quan la Carulla deia això perquè viu a Madrid però és de la gavà ella viu a Madrid és d'aquí, sí però era una manifestació explícita però m'heu de veure, els Goya també són polititzats i per no dir Hollywood clar jo diria que això no se n'escapa ningú llavors l'únic que dic és que ho han fet amb dignitat he trobat que el format i els lligams i la manera de fer-ho ha tingut una certa gràcia si és això del que es tractava i per tant la ha tinguda el Sergi Lowe potser va ser el més reivindicatiu des del punt de vista de política una política no independentista sinó del fet de cada dia del tant percent que els covenen d'Iva en els cinemes i em va semblar que tenia gràcia la forma que ho han fet en ell com en general va tenir gràcia sí, sí, a mi em va agradar una altra cosa curiosa ja saltem si voleu a l'altre jo no havia vist els pelallos que li van donar de pelallos i em va sorprendre favorablement la vaig veure ahir i una pel·lícula interessant una pel·lícula tenia en compte no pensava que tingués tanta qualitat sincerament amb un lluit sumar per allà amb un lluit sumar perfecte que feia de Salvador que ho fa perfecte totes les actors estan molt bé és que és una història interessant m'he basat en un fet real em va sorprendre perquè un que vaig veure el que tenia prèmit vaig dir tu no l'has vista tenia accés amb ella i la vaig veure molt recomanable en realitat té com un àl·lit reivindicatiu i de proposar una manera d'encontre que la fa força interessant si algú no l'ha vist és quan vaig veure els premis també em va sorprendre i potser intento anar a veure no m'ha afanyat el cine els heu de veure via videoclub vinga, jo ja he fet la meva participació de moment ja podeu vosaltres tirar endavant vaig anar a veure Lincoln que és la darrera pel·lícula de l'espilbert i què puc dir d'aquesta pel·lícula com ja no cal explicar és sobre Lincoln i sobre Abraham Lincoln i sobre específicament l'interval de la seva vida en què s'aprova la transgènera esmena de la constitució per l'evolució de l'esclavatge a Estats Units està situada quan hi ha la guerra interna de la guerra de sedació del sur entre el sur i el nord entre dos mons de fet és una guerra per raons econòmiques que aquí no queda especialment de manifest però tothom sap que la raó fonamental és que les dues funcionaments d'aquestes dues parts d'aquest món immens que és Estats Units no tenien el mateix raig i la banda sur era agrícola i basada en bàsicament les collites de cotó, etc. i la banda nord era... i necessitaven malobrat i la banda del nord era significada i de manufacturació i per tant exportava i per tant li convenia una roda de l'economia que, per exemple, produïs inflació d'aquest tema per al sur era un problema gravíssim aquestes dues formes d'enfocar l'economia no podíem fer altra cosa que xocar que és el que va passar llavors Lincoln per d'una manera bastant estranya arriba a president perquè la primera cosa que jo vaig pensar veient la pel·lícula és que quan algú parla amb gent americana sempre li pensem bueno, almenys m'ha passat alguna vegada que els americans no tenen ni idea de la història d'Europa són capaços de confondre la romànica amb el romà no tenen ni idea del que vol dir el gòtic no saben... bé doncs jo quan vaig veure aquesta pel·lícula vaig pensar jo no tinc ni idea de com és la història americana de fons, de fons ja no ho diguem de la Lituana exacte, però bueno Estats Units és el país que ha dominat el món per un segle i en canvi nosaltres trobem que un americà no té una cultura i no té una base si no sap qui era jo què sé, Kant o qui era Banger i resulta que... Pesa i molt en la pel·lícula i nosaltres efectivament no tenim coneixement del seu de venir històric sobretot pel cinema i de fons no ho sabem llavors aquesta pel·lícula és una pel·lícula de l'estilver que no és del tipus de divertimento espilveriano és més amb la línia d'una pel·lícula sèrie com pot ser l'estilverista o el soldat de Rajen és una pel·lícula en sèrie jo diria que no s'han sortit massa bé de la pel·lícula aquesta és la meva mòbil perquè li costa explicar-la si jo vaig tenir la sensació que aquell garbuig era difícil d'entendre vol dir que l'explicació del món de lluit entre els republicans i els demòcrates d'aquell Parlament és difícil d'entendre ara bé, un cop dit això no és... el que no és és una forma de posar-ne en marxa una nova mitificació del línguot no n'és de fet el línguot és un home que almenys el que es veu a la pel·lícula de fet ell vol acabar amb la guerra el problema ell és un evolucionista està per la evolució de l'esclavatge però bàsicament el seu problema polític és acabar amb la guerra perquè és una sangria de vides de l'economia i llavors l'estratègia de l'aprovament de l'altre senes mena és una estratègia amb definitiva doncs l'explico la pel·lícula ho explica amb una certa confusió i l'altra cosa que es posa de manifest és que la corrupció és tan antiga com l'home perquè efectivament l'incon compra els bots només falta que diguis això Carla la política la política la política no la fan els deus la fan els homes la política sinó la corrupció no, no la política en molt l'incon en aquesta pel·lícula pot quedar digna però ell és corrupte perquè de fet ha de buscar 20 bots dels demòcrates que estan en contra perquè són els del sur estan els republicans que pretenen ell és demòcrata de la república jo no sé ni això aquesta llei la porta a les mena, la porta als republicans cosa que jo tampoc sabia jo em pensava que ho havíem fet justament els demòcrates seran després que avancen en una altra línia però en el 1865 que és quan passa això la potència de la transformació americana de la república bé, llavors aquest és el centre de la història i el centre de la història és tot el garbuix fosqui i de... quan diem el fuixer francès doncs hi ha fuixers a totes les bandes i aquí a l'incon que manté la dignitat però utilitza les eines de la foscor per aconseguir un objectiu era un objectiu pel qui valia lluitat no ho sé, però la realitat és que ell usa de totes les formes i a més, per exemple impedeix que el seu fill vagi a la guerra a primera línia vull dir que també usa el seu poder per evitar això no el veus com un home místic i preocupat pel país i tot això però que és senzillament per tant, no és una pel·lícula específica d'una glorificació contra viento i marea del líncon aquesta és la primera història aquesta pel·lícula acaba quan comença, no sé si us recordeu del Robert Redford, que es deia una conspiració que és quan maten el meu món de veres també és ben fet una conspiració i té més cos com a pel·lícula que l'incon té el punt de la confusió durant tota la pel·lícula ara, què destaco de la pel·lícula? doncs, home evidentment que el Dani el deu fa una grandíssima interpretació d'aquest personatge grandíssima la pel·lícula ho mereix menys però ell sí que mereix això això és la meva óptica no, bé, vull dir va impressionant, va agradar molt va a dir que aquí és on avui aprofitaré per dir-ho així clarament la diferència en què una temàtica t'agradi i la pel·lícula no sigui totalment aconseguida tu ho acabes de dir i t'agrada perquè parla de coses que tu t'interessen i el que fa la pel·lícula és parlar d'aquestes coses en aquest cas de l'eliminació de l'esclavitud l'evolució de l'esclavitud i ho fa doncs amb tots els trucatges i amb tota la brutícia que representa doncs un d'això un senat o un Parlament la camera de representants sí, la camera de representants i en tot el que cadascú d'ells ha de fer per aconseguir perquè això sigui així fins i tot enganyant en el propi Parlament a veure enganyant i posicions posicions blanc i negre i negre i blanc i lila i tots els colors de l'arquíris allà tothom fa papers de tota mena que amb això està ben reflectit això està bé perquè sobretot hi ha el personatge que porten, republicà la proclama aquesta que tens la sensació de que traeix perquè clar, ell arriba ell fa un discurs que està interessant quan li diuen, no tots els homes som iguals i llavors ell fa l'antidiscurs dient, efectivament i això està dirigint a un blanc vostè és molt més invéssil que jo per tant, i tanca, no som iguals per tant, no som iguals i llavors el posa de voltimitxa i després un cop dit això ell allà representa que intenta argumentar que els negres que el negre és igual de desigual que són els blancs clar, també s'ha de... jo el que sí que sabies que fa la transenesmena s'acaba la guerra, que és el que al final és l'objectiu del Lincoln però... s'acaba bastant després i la igualtat dels negres estiren un segle, perquè clar, fan la igualtat davant de la llei però això encara els permet la segregació perquè triguen un segle a realment que la gent pugui pujar a l'autobús i seures on vol això no és immediat, per tant les transformacions sempre són lentíssims ara tot i així el 1865 hi ha una cosa que es mantén en aquella societat que és el format de la democràcia formal jo pensava nosaltres un segle després no teníem democràcia final un segle després en 1965 nosaltres aquí teníem una dictadura i ni no sabíem ni el que era una democràcia costar-nos allò el 1865 és a dir que els vots dels demòcrates i les abstencions els compra perquè el que ha de mantenir-se és la votació pels dos terços que és la qualitativa per tant, el que manté sobretot dret és la democràcia formal jo voldria partir d'una de les bases que el francès parlava quan opinava d'aquesta particular, sense haver-la vist encara no l'has vist no l'heu vist és que una de les coses que tu creies era una pel·lícula fer-te la mesura d'un ídol d'una llegenda que en definitiva és lingual jo penso que com a cor jo penso que no és així la pel·lícula no perquè hi ha tot un món de patir però això he descobert i precisament veient aquesta pel·lícula que jo sempre ho faig i així potser és la més cuarent i aquesta potser no ho és tant i el que deies que hi ha moments que no saps ben bé d'aquí estem parlant perquè són molts els personatges que surten i es confon i et costa de seguir la cuarencia de cadascun dels que parlen que segur que la té i hi ha una segona versió segur que l'agafaràs molt millor jo la gran virtut que li trobo és que m'agrada molt aquests temes perquè penso que no m'importarà que ho posi nadal de tot quan ho posen jo ja el desqualifico i en canvi el que vaig veure és que Déu n'hi do ho feia prou desqualificador ell porta una càmera molt ben portada no ens enganyem i a més a més la fotografia és boníssima l'ambientació la aconsegueix i l'angle que agafa el mateix Lincoln i la manera d'enganxar-lo és que és una manera per apropar-te a una personalitat que ell vol descobrir i et vol mostrar això és cine les dificultats que va comportar fins i tot el fet de tenir una senyora com va tenir que veritablement li va posar unes barreres difícils d'assaltar jo penso que també la pel·lícula insisteix amb una actualitat que crec que sí que moltes vegades grans figures es poden trobar amb problemàtiques d'aquest tipus diuen escolta, el meu és el meu i si és meu és teu també però primer meu que és una mica el que li planteja ella i a més si ho fa molt bé com se diu ella la vaig entendre a l'Ithomson la Sally Field ho fa molt bé jo crec que és moderna en tot i que està ambientada aquella època i el que diu la Carme és perfecte, l'ambientació és la casa blanca de fora, però amb copes dins res a veure, molt pesada això està molt ben aconseguit és un gran treballador del cinema el senyor Spielberg una altra cosa és que sigui un Billy Wildert o que tingui semblant-se amb realitzadors, maquíàvics i tal, que penso que eren bastant més contundents i preocupats per mostrar una besana històrica Justament el guió, perquè si una cosa és fosca i no l'entens és que el guió no està prou quadrat però imagina, 3 hores gairebé 3 hores imagina tu que vagis clarificant tot el que hi ha no, però això és un problema és pel·lígrus parentesos, també, això em va agradar tota aquesta part que plantegen determinades persones i el que hi estava així que és amb aquí primer parla que és aquest senyor Stevenson que dic que ja l'havia superat ja l'havia superat l'inconvenient de tractar malament a les persones negres o en un to menor perquè ell convivia amb la... amb la seva aparenció home, perquè això és anecdotari la seva aparent minyona, diguem-ne i en canvi no era així en fi, no sé, hi ha coses... Bé, estarà perfectament radiografiat per a ganes d'anar-la a veure, sincerament les coses que et dius, perquè no... Això que deiu abans que si l'estudi aquest l'estudi ha fet la pel·lícula aquesta que heu esmentat, no? I que es pot obviar aquesta pel·lícula perquè el fet que jugui que jugui aquest paper doncs una indústria o una form o una part de la construcció d'un film, doncs aquí no, perquè de les pel·lícules ja ho sabem, això jo crec que és una pel·lícula per persones que li agrada això els punts històrics jo no me n'he perdut mai cap que si el Dixon, que sigui el JFK, com l'han tractat jo sempre d'haver vist tot això perquè no sé, tot el que ho envolta aquests fets veus després a l'hora de... La del Robert Redford, una conspiració que comença quan acaba aquesta quan el maten, el Lincoln o amb aquella com a història té molta força, aquella història té molta força El meu món d'entena millor que aquesta com a història i està ben feta que passa que no té el prestigi de l'espírit i segurament ni l'han nominat els Òscar ni doncs... doncs ha passat una mica més desaperceuda però és una pel·lícula, jo pensi d'acord jo no he vist encara el Lincoln, l'avorer però em va semblar una pel·lícula molt interessant hi ha una cosa que tu ho has esmentat també que aquest senyor el Lincoln d'una manera o altra va allargar la guerra amb la seva provocació però és clar, és que en tot cas la va allargar va ser perquè guanyar la guerra i no aconseguir l'evolució és com no guanyar res i això sí que t'ho mostra però bé, només amb una petita conversa és no guanyar res, clar perquè tot plegat quedava igual o a la part nor t'havia de sotmetre a la part del sud o la part del sud se n'aniria exacte, del que es tractava era de solit les dues coses en detraniment d'acabar la guerra perquè és clar, tu podies fer una negociació amb els del sud polític i estava a punt i ell la va tenir a punt aquesta negociació diu, però no, perquè ets ens manipularan a favor de les constants per la qual hem fet una guerra bé, que això ja ho destacaves tu en un principi llavors, lògicament, han de coincidir les dues coses que després els del sud no van entendre aquesta evolució però diu, ara sí que ens heu condemnat ja, però nosaltres sense esclavatge no podem anar que hem de negociar i això queda molt clar a mi em va semblar molt interessant a aquest punt, a nivell històric segur que té altres constants que caldràs brimar doncs vinga, què para, haver arribat jo tard avui anem més tard només una punt, perquè igual l'heu vist de tots però vaig veure la noixia més oscura la catre i la loup només una punt, a mi em va agradar molt més com a pel·lícula anti-raustil sobre molt més aquesta té la potència de que parla sobre l'atrapament i l'assassinat del d'Invident però i té força, és una dona que sap fer pel·lícules, però com a matemàtica jo la vaig trobar massa llarga i que accepta l'últim tram que realment és el moment que enten a la casa del Vin Laden i que aquella acció està ben agafada, per mi com a acció, com a pel·lícula d'aquesta mena molt millor argo que aquesta jo crec que anem molt malent de temps volia parlar molt per sobre però us queufaré molt més ràpidament de la pel·lícula que ens han presentat aquest matí el Divendres, que es diu una pel·lícula de Gunsters a l'estil, copiant un amic que jo diria copiant descaradament com es deia los intocables de Liotnés amb un guió aquell excel·lent, i aquest és un desastre és una pel·lícula previsible carregada de scènes ja vistes sense gràcia ni convicció ni cap cosa que tingui gràcia i bueno, només tenen actors molt bons els són pen i tal, perquè tots fan les persones ja són de ninots són ninots que parlen, doncs arriba un moment que no t'interessa res, jo m'he avorrit molt per tant, no val la pena parlar-ne perquè és que no us aportaria res per tant passem al Ford el Francis Ford Coppola a veure el Francis Ford Coppola és un director que ha fet molt tantes coses que, on que tenim poc temps no sé com simplificar-ho, però bueno a veure, és un va néixer el 39 per tant és fill d'un compositor musical i una no? no ho sé, d'aquí és fill és un compositor i director d'aquesta i un actriu la seva mare que es deia itàlia justament era actriu ell va estar molt malalt el petit va tenir una polio molt petit, de 7 o 8 anys i va estar molt de temps al llit que llavors ell explica que la seva passió pel cinema es va freguar, llavors perquè no es podia moure i perquè això eren els inputs que li arribaven del món exterior que el van seduir per sempre més tenia una màquina d'aquelles per avui o i mig també, no creguis tot i així són una família que tots ells han estat dins del món del cinema ell és el més conegut però també té la germana que la germana és l'Atàlia Xaga no sé si recordeu als padrines, a les pel·lícules del padrino la germana del Michael Corleone la Conny que es diu és aquesta noia i jo l'havia vist també al Rocky, jo només he vist un Rocky i és el personatge femení jo no l'he vist al Rocky doncs ja en aquella pel·lícula que és més jove i que fa un altre tipus de paper completament diferent de la Conny dels padrinos és molt, molt, molt bona actriu i a la pel·lícula de les sèries que estan tots amb les tres crec que també fa una grandíssima interpretació i aquesta és germana del Francis Ford Còpola també el Nabot d'ell és el Nicol Esqueix que ha fet fortuna, moltíssimes també té un fill que és guionista i ha fet diferents coses i la filla, la Sofia Còpola que va intervenir va intervenir com actriu el tercer padrino és la filla del Michael Corleone a mi no em va agradar en aquell paper la trobava buideta l'havia de havia de fer aquell paper una altra i no va fer i llavors va posar amb ella l'últim moment l'últim moment i la Winona Reia no me l'acordava que era ella l'acordava que havia passat i llavors ho va fer ella a mi ens hem allà fluixeta després ella ha dirigit pel·lícules i algunes amb més o menys encert per tant és una família que es mou en aquest món de les produccions és un home multifacètic perquè ha fet moltíssimes coses és guionista ha fregut històries que s'ha format pel cinema i és viticultor i publicista de la vegada és un home que... s'ha de tallar es produeix una línia de pasta i de salses vins té hotels a Guatemala, Belize, Buenos Aires i fa revistes de cinema i de totament és un home que... que li deu entusiasme 50.000 coses de manera de ser llavors, a veure pel que fa la seva filmografia Apocalipsis dau bueno, ell va fer... abans del 70's va fer el guió de la pel·lícula Patton amb el... no fa gaire que la vagi a veure aquesta sí, sí però és que és una pel·lícula que tenia un interès perquè aquest tipus d'aquest personatge aquest general... general Patton, sí com a declaros oscuros que com a personatge devia tenir interès i ell s'hi va fixar amb aquest personatge per tant, ell té uns centres d'interès molt variats he pensat que era això a l'Apocalipsis dau Apocalipsis dau és una pel·lícula que ell fa amb el Martin Chin i el Marlon Brando que la roda a les Filipines i és sobre de fer la guerra del Vietnam de fer... la roda a les Filipines quan té... les Filipines té un problema inter de guerrilla i utilitza material bélic de les Filipines per rodar inclús la pel·lícula aquesta no sé si la recordeu i jo fa molt temps que la vagi a veure és una pel·lícula que em va inquietar moltíssim és una pel·lícula que et va tancant, tancant amb una foscor que és... que deu ser amb el que es transforma la pròpia guerra perquè fa malbé els homes i el Marlon Brando és un home que es queda allà perquè fa... Ja està la recorda, tothom de pel·lícula i tant, tant... Sobretot, jo el fixo el que recordo més que l'acció en principi és la competició d'aquests dos personatges el Marlon Brando i el Martin Chin però sobretot el Marlon Brando fa un paper fosc i tèrbul que... no pots oblidar aquell personatge que s'intervoleix i s'intervoleix i domina tot el món aquell Ara que parles d'això precisament a la pel·lícula Paton Sí Paton ell era guionista no va ser el... Ja, però hi ha alguna cosa d'aquestes a la pel·lícula Paton hi ha un d'això una situació de guerra amb els dos bàndols i tal i ella ja plantejava el fet de dir una guerra és per guanyar-les i la perdem i sobretot en aquest sentit i llavors està enfocat en aquest sentit o sigui, destacar el que pot arribar a ser unes fablezes que poden arribar a generar que no es guanyi la guerra definitiva que el militar no tingui prou sacrifici o prou capacitat i tal o prou patriotisme al final i també això després amb apocalipsis nou el patriotisme ja veus on va parar per això, per això i allà ja hi és i això jo el que entenc d'apocalipsis nou és que arribant en aquest final el Marlon Brando acaba dient això és una guerra i s'ha de guanyar no la van guanyar llavors diu si el que m'esteu dient és que no l'hem de guanyar i això algú ho va dir llavors llavors jo em passo al calanda i faig una guerra tal com jo entenc una guerra o sigui que estem amb persones que tenien una personalitat molt forta, molt potent que això no vol dir ni democràtica ni negociadora ni tot això i menys amb el món militar exacte i llavors la pel·lícula és un trajecte de formació per part d'una persona que no ha arribat ni molt menys en aquesta conclusió sinó que precisament el que fa és a veure si pot aturar a l'altre perquè els hi estarà activitzant tota l'acció democràtica de la qüestió que en definitiva es abandonarà el vietnami i ja no, ja no guanyem aquí què passa? Aquesta és una adaptació famosa donar, jo no m'agrada donar l'autor de la novel·la que el Marlon se diu Laura és el cor de les teneres el Conrad jo sé el Conrad llavors la novel·la ja és això i la novel·la va d'això és un clàssic, clàssic, clàssic de la literatura, bueno ell et sembla que era lletoritzant, pulac o així però escrivia amb anglès el Conrad i el llibre ja és impressionant i la pel·lícula també hi ha d'altres que m'agrada molt també els padrinos o la dràcula el padrino, el primer padrino i el segon són excepcionals, jo crec el tercer també el tercer també, però a veure, sí també i a mi m'agrada els tres, jo puc recordar una nit que la vam fer a la 63 i me'ls vaig empassar amb dos dies i me'ls vaig trobar empassats tres perquè no els pots deixar perquè és un obra mestra els padrinos del Francis Forcòpola són un obra mestra una obra mestra d'ambientació de descripció de caràcters de de transformació de veure la transformació de l'Amèrica amb la amb la imigració provenent bàsicament italiana perquè és la que descriu però tota la imigració en general i com el poder de la mena que sigui fa mou fins al cap de mun perquè a l'últim padrino de fet la seva enfrontament és amb el el baticar i el padrino dos és amb el senat i amb el món polític que desprecia aquest tipus de personatges però que usa els seus dòlars per fer el que té intenció de fer per tant en aquest aspecte és absolutament salvatge i no esperem res el Marlon Brando que fa el don el cap de la mafia del grup mafios que ell crea bro de la pel·lícula fa aquell tipus de mandíbula que va posar cotofluja però fa un tipus de manera de parlar baixa i sorda com el mateix personatge i amb aquella contundència que ell té uns objectius i d'allà no es mou i el padrino dos que és quan ell és jove que ho fa el Robert De Niro que ho fa molt bé la transformació d'una certa candidesa de quan arriba tot el gus és l'altre com se diu no Robert De Niro no fa els padrins és aquell home la segona part quan és jove representar el Vito Corleone és el Vito Corleone de joves quan arriba passa a Itàlia quan passa al barri en què ells estan hi ha un moment que mata que ha pujat per la finestra que és aquell que va vestit de blanc i ell el mata quan hi ha la professió és el Robert De Niro hi ha una professora que és italiana que va amb les verges i va amb tot allò i ell que està aliat amb dos mesos diuen nosaltres tindrem més diners i realment no ja m'equivocava que el que va a Itàlia després és l'altre el Patxino però el Robert De Niro és de la Patino 2 que el Patino 2 està molt ben lligada com els personatges que arriben d'una imigració tan farotja com aquesta com es transformen perquè no tenen els cúpuls perquè no tenen ètica però que més han de sobreviure l'altre personatge que domina tot el barri i que fa pagar a tots els altres la quota d'extorsió que ell domina i ell se'n sent humiliat per la manera en què ho fa ell acaba matant-lo com a única opció per sobreviure ell i dirigir ell a aquella manera de fer el programa i és que ens queden només 9 minuts però està clar que Francis Ford Coppola és un del gran director de la història de cinema i podien continuar parlant no 10 minuts que ens queden si no molts programes ho dic perquè és que el tema que ens sembla que també és molt interessant si no el pots acabar avui podíem continuar el dia que ve jo trobo que és molt interessant el tema que has proposat es pot fer també una llista de curta i que hi hagi algunes pel·lícules més que et queden al tinté i cap problema el dràcula la conversa que és de la primera època d'ell i una que ha passat a la percebuda i que és de l'última època d'ell que es diu Legítima Defensa ah, aquesta la van passar per la tele fa relativament poc a la fama Damon jo la vaig veure amb agrada molt és la pel·lícula que... i el Vito com és aquell baixet aquell... de Vito Toni de Vito que és l'aliante que sempre fa de l'aliante, aquí també no estava molt bé la pel·lícula una novel·la de Quijia, en anglès molt ben adaptada al cine has notat que el tio té un ofici brutal aquest dona a classes s'ha d'entendre en els banyos, a cluba aquest jo comparat, ja que hem parlat abans de l'Espilberg molt més rodó que el mateix Espilberg clar, perquè treballa perquè treballa temes amb més profunditat i a més s'atreveja s'atreveja a la lleigó a la lleigó absoluta de l'home per dintre i per fora encara que ell se senti jo crec que ell sempre diu que el seu... el seu alter ego és el Michael Corleone inclús a la tercera que mora el fill ell se li va morir un fill amb un accident i se sent identificat amb aquest tipus de personatge que mira els claus oscurs que té de tota manera jo destacaria una altra fet que a partir d'escoltar-te de la vereda que ho posa estar complert és per exemple el que ha fet el Martínez Corsés amb temes semblants com aquest és com si el Padrí fos la icona el vèrtex i és la icona però en tot cas clàssica molt bona, impressionant incoestionable comparada amb Spielberg però jo crec que després o paral·lelament s'han fet tot un seguid de films que han reflectit molt més als inconvenients sense l'amurt o la mítica d'aquests personatges tan charismàtics però jo diria, pensant per exemple amb la pel·lícula Cabaret que la va fer el Fratis Forcòpola allà trobo que hi ha un encert hi ha molt més potent i molt més humà jo us vull dir cotonclat ens entrem jo ho veig així és que el Padrí que l'he vist algunes vegades tu sembla la pel·lícula definitiva la total, l'absoluta i això potser no és ben bé així o crec que com el Francesc parla moltes vegades quan això es produeix et quedes com una mica així dubtors de la seva validesa però és un problema molt bonic però ho volia dir perquè penso que és interessant doncs si us sembla fem això, fem uns minutets potser no cal fer més d'aquest tema de directors d'un sol film perquè com diu el Joan és molt conegut el fet d'aquest Charleston va dirigir una sola pel·lícula a Nuit del Cassador i a més a més però que ja ens diu una de les constants de per què algunes ocasions alguns actors algunes persones algunes gent dedicada al cinema només fa una pel·lícula i és perquè no tenen èxit aquestes pel·lícules en el seu moment la Nuit del Cassador sembla ser que no va tenir èxit i ell va dir doncs ho deixo perquè la llavors no puc guanyar-me la vida amb això continuo fent d'actor el mateix li va passar al Peter Lorre curiosament que jo no sabia que també havia fet una pel·lícula aquest actor que havia protagonitzat Emal Düsseldorf i moltes coses, més aquesta és la més coneguda de la capa alemanya de Fries Lang però havia fet moltes coses amb Hitchcock i va dirigir una pel·lícula que es diu d'Erber Lorene el hombre perdido i que la va fer a partir d'una obra seva d'una novel·la pròpia i tampoc no va tenir èxit en el seu moment però sí que després va ser una miqueta una referència pel cinema alemany sí d'entre guerres d'alguna forma i bueno, la veritat és que no l'he pogut veure però estaria força bé poder fer-li una llada una altra pel·lícula que sorprèn perquè jo tampoc era conscient que era la única pel·lícula d'un director és Jo ni va agafar el Sufussing és la única pel·lícula dirigida d'Alton Trumbo jo sí, perquè no sé si sabeu que més a més el d'Alton Trumbo volia que la dirigis del Buñuel hi ha un llibre publicat aquí a Espanya que mostra totes les imatges de les cartes d'intercambi entre el Buñuel i el d'Alton Trumbo i a més a més els bossetes us diríem que es van fer per començar a preparar la pel·lícula després no es va passar que el Buñuel va dir que no, o que no es van entendre i al final la va dirigir el mateix a mi era una estranya, el Buñuel el veig amb aquesta història qualsevol cas, aquest és un cas com tu dius, Joan d'una persona que decideix fer la seva adaptació perquè ningú la faria per si hi ha una novel·la és una estranya pel·lícula penso que és una estradunària pel·lícula i després l'adapta la fa pel cine no és d'Alton Trumbo va guanyar Òscar com a guionista a vacances en Roma per exemple que es va, en el primer moment, no sortir el seu nom perquè va ser perseguit perseguit a Hollywood i a Catalunya en Roma no surt el seu nom sinó un nom inventat que no és el seu doncs un altre actor molt conegut del que hem parlat fa un moment que va dirigir una pel·lícula és Marlon Brando que va fer el rostre impenetrable la pel·lícula més narcisista diria jo, en la història del cinema no hi ha un sol pla de la pel·lícula ja ho veuràs ja ho veuràs anar de pel·lícula aquesta entre el Marlon Brando i el Martin Sheen hi ha algunes escenes que havien de rodar els junts i com que el Marlon Brando es barallarà sempre en tothom es barallarà sempre en tothom es van agafar a rodar junts i van haver de fer els planos per separat perquè no eren capaços el Marlon Brando no suportava el duo un altre personatge en aquest cas un literat que ha fet dels més prolífics de la història de la literatura sobretot de cinema d'obres de terror que és Stephen King també va fer una pel·lícula la rebel·lió de les màquines però ell mateix declara que és la pitjor pel·lícula de la història del cinema no sabia ben bé què feia quan estava dirigint i no deixa de ser divertit però ell mateix reconegui que com a director de cinema no era possible Jens Kangni també té una pel·lícula i en aquest cas sembla ser que no gaire no gaire bona i us deixem aquí la llista oberta no sé Joan si vols comentar alguna més ja més jo penso que és un tema que dona per parlar més però és veritat que avui ens hem de... no, però està culpa meva que he arribat tard i a més amb aquesta veritat que tingui una cara de gènere i la gent que va a l'esquena que va a les cines d'enviar i a cinemà sense condicions com poder tornar a sentir aquest programa i que la setmana vinent parlarem de violència de gènere, violència domèstica i altres maltractaments el Jaume l'ha proposat i de Vincent de Mineli com a director proposat pel Joan Ens ha convidat així
