Cinema sense condicions del 5/3/2019

Cinema sense condicions. Per les xineses, Aford Welton Introdu tournament de l' servinga Teams Dilluns i novenes V cleaning I ara. Bona nit! Com tots els dimarts, aquí estem cinemes sense condicions per parlar entre tots nosaltres i amb tots els nostres amics sobre cinemes, sobre diferents temes que interessen a tothom i que ens afecten com és en aquest cas que tenim com a convidat el doctor Josep Bosch i fancoberta que s'ha prestat a venir amb nosaltres a caligreir moltíssim que ens pot parlar de la relació entre el pacient i el metge per suposat entenc les relacions de metges trictament però també les relacions d'arribar a transmetre molt més que la malaltia i molt més que com aquesta malaltia s'ha de superar, no superar o en tot cas patir i aquest serà el tema generi que parlarem amb ell i com sempre això serà la segona part, que és el que fem sempre, la primera part parlem sobre cinemes de les pel·lícules que hem vist, les pel·lícules que ens han agradat, les que no ens han agradat, les que ens han interessat les que ens han semblat sugerents, tot la primera part és sobre estrenes, pel·lícules o de sèries o de tots junts i per tant comencem aquest nou dia de cinemes sense condicions Comencem per aquí, perquè és això que està sonant Joan Això és l'obertura de Old Adjars, la pel·lícula de Bob Fossey, ja que avui parlarem amb el doctor de la relació malalt pacient doncs jo penso que aquesta és una de les pel·lícules que hi ha un malalt que és un malalt terminal i que penso que retrata molt bé tot i que és en un ambient musical i així però és una pel·lícula molt seriosa, jo sempre l'he trobada esplèndida i llavors hi ha el personatge que interpreta el Roy Scheider que és una mica l'alterego del Bob Fossey i que es passa a la pel·lícula que és una gran pel·lícula i que s'ha de morir i també s'inspira una mica en el buit i mig de Fellini perquè ell recorda tota la seva vida anterior, tot el que ha fet i tot això i per mi és una gran pel·lícula com deia el Pep doncs ens alegrem que t'hagi sugerit aquesta pel·lícula molt bé, Pep Hola, bona tarda, companys aquí estem per parlar de cine Paul, darrere a la conducció dels controles que també ens parlarà, no sé si finalment has rodat per Netflix sí, sí, estàveu-nos en ello i no se me n'ha acabat encara també però sap que havies acabat? No, no, no, no s'està llargant crec una mica més ja us comentaré, interioritats Molt bé, ens agradarà moltíssim saber-ne Bé, si voleu comencem la primera part de les pel·lícules que hem vist o les pel·lícules que heu anat a les preestrenes o les sèries que us han interessat, etc. Jo només he vist aquesta setmana, només he vist aquesta que aquí han nominat professor a Groenlandia A mi m'agradava més el d'Apollarier que em trobo que té més en cant, però aquí he posat... I en nene polèr, sí Ah, en francès, perquè és francès, és veritat, i en nene polèr Bé, és una pel·lícula com... m'ha agradat, és una pel·lícula interessant que recomano en el sentit de que... És una pel·lícula que passa a Groenlandia com és de suposar Groenlandia, clar I hi ha pel·lícules que parlen d'un lloc geogràfic i no hi passen en un altre, com a Roma O que han xat que... Sí, sí Hi ha una que es diu Liverpool i em sembla que passa a l'Argentina Sí, pot passar, sí, sí Els argentins són molt... Donats, això Sí, sí, t'enxap que a Liverpool però tot passa a Buenos Aires Perquè és on passa la vida Que els hi agrada explicar Bé, a veure, a Groenlandia que són molt menys donats a parlar que els argentins, de fet, em sembla a mi És un altre caràcter És un altre món A Groenlandia és una gran illa que està... bueno, l'oceàrtic, no? L'àrtic I està entre... entre... entre Amèrica i Europa i només a prop que deu tenir europeu, deu ser Islàndia o una cosa d'aquestes Jo pensava... pensava que estava de penia de Noruega Però no, es veu que depèn de Dinamarca, ara ja m'han enterat perquè és que la pel·lícula ho diu Sí, sí, sí Però un temps va ser depenent de Noruega Hi tenen una certa mania, els Nadius d'allà Sí, sí, clar Els de la Metropolia Ja s'entén També queda clar, això Sí, sí, sí Sí, tenen una dependència... Després ho hem mirat, la dependència és... No són 57 o 58.000 persones, és a dir, que no són ni Girona Bueno, el poble que veu són 80 Sí, sí, sí, sí, és una cosa extraordinària Clar, costa d'imaginar un estat o alguna... alguna entitat que agrupi persones amb aquest número, molt... És una mena d'estat associat Sí, és com una província que té una certa... Sí, que té... Sí, molt lluny No només lluny, perquè és lluny de Dinamarca sinó perquè deu ser mentalment també Està allà Clar, és una societat... sobretot la història de la pel·lícula és d'un noi de nens que no té cap problema per poder-se quedar a Dinamarca que és un mestre i decideix que no vol quedar-se a la... A la granja del papa A la granja del papa i decideix que se'n va... el més allunyat que troba de penet de Dinamarca que és efectivament Grélandia i no solamente això, sinó que no se'n va a la capital sinó que se'n va amb un pobret, com diu el Pep, que té... unes quantes casetes i prou Llavors, el trencament és... A més, et diré una cosa com que em va agradar molt físicament la pel·lícula els paisatges i això Vaig entrar en aquest poble i les cases són les mateixes són aquelles, estan pintades igual una de vermella, una de blava... Sí, però tot el nord hi ha aquest format de pinta noruega i tot són de colorany perquè és que allà que a l'hivern és tot blanc si no trobes ni la casa no és tan fàcil aquesta història vull dir que no és una cosa estètica Ara, a fer allò aquí... Hi ha un moment molt maco de la pel·lícula També és funcional Bàsicament funcional Quan hi ha una defunció Allò és curiós Ho posen amb una espècie de urna provisional que després, quan baixa la neu i a terra ho trasladen al cementiri de terra I a la terra, perquè és que allavors no hi ha terra Això no hi hem pensat mai però quan t'apropen una condició humana una societat en què això no té altra solució Això que deies del valor documental de la pel·lícula És el més interessant Això i la llunyania mental d'una persona que tampoc ve de ta lluny però que ve de dinamarca i la llunyania mental és extraordinària de la canalla, dels pares d'aquella societat en general perquè, a més, és una societat d'Òtnia Úit, com s'ha dit? Úit Per tant, també llunyana Després d'una societat vull entendre, no sé, amb dificultat de feines i de vaculisme important i per tant, per exemple, els nens els pugen als avis és tot una societat que no deu ser fàcil entrar-hi i no deu ser fàcil sentir-te-hi còmode i no deu ser fàcil establir lligams perquè ni ells mateixos tenen masses lligams Per tant, és realment molt interessant Què dic de la pel·lícula? Doncs que no té massa història La història és discretament poca atrapadora excepte el que tu acabes pensant mentre veu la pel·lícula Això sí que sugerent Deus unos blancs, deus les valenes deus l'Aurora Baleala Allò és una cosa extraordinària A més, val a dir que l'actor és autènticament el mestre que va anar al lloc És a dir, que ells estan interpretant el seu propi paper cosa que... que no és habitual Avui dia que moltes pel·lícules es diuen basades en fets reals doncs, en aquest cas, pel que fa el protagonista és de debò I l'altra cosa que trobo bona de la pel·lícula és que... bueno, una pel·lícula sempre es veu des de fora, clar però que... que és tan sugerent del que aquell món significa que en aquest món hi entres i això és el gran valor que té la pel·lícula No en té d'altres, perquè els paisatges són magnífics i quan els trineus amb els gossos són magnífics i el nano que surt jo trobo que té relativament poc gancho com a to quan veus altes pel·lícules de nens que tenen i jo comparàvem que a Farnaum que aquelles dues criatures són una cosa extraordinària A mi el que em va agradar més és quan el mestre agafa i els hi posa allà un pòster de Lutero Ah, sí? i aquells diuen Lutero en nosaltres el que ens interessa és anar amb l'avi que ens ensenya a pescar amb l'am jo vaig trobar accessió perquè jo crec que no hi pot haver cap mestre cap mestre, penso jo que amb uns nens amb aquella situació que hi ha aquella aula que se li ocorri posar allà a Lutero començar al Lutero és que em semblava una cosa però bé, com a xucant com a xucant n'era i els nens també ho van trobar xucant Bé, aquesta és la meva pel·lícula que jo he vist avui, aquesta setmana Mira, jo avui no volia parlar de pel·lícules volia parlar perquè a Barcelona comença avui un festival la setmana que ve un altre i a l'abril un altre llavors són de cara als nostres oients i correligionaris doncs dius-hi que avui comença americana film festival que és un festival de cinema independent nordamericà de Barcelona que és la sisena edició funciona des d'avui, que és inaugure des del 5 de març fins al 10 de març les projeccions es fan al cinema Girona que és la Girona Carre Girona 175 al Sumsets, que és el carrer Becher 53 i a la filmoteca de Catalunya que és allà un infant, un homenatge, una retrospectiva amb uns independents americans que són els germans Zellner i es passen 5 o 6 pel·lícules d'ells es projecten 32 germatratges i 39 cormetratges és a dir que si voleu saber... i això hi ha una web? Sí, la programació teniu que anar infoarrobaamericanafilmfest.com infoarrobaamericanafilmfest.com és el correu segurament americanafilmfest.com i posant americana... a través de Google, només posant això Google ho troba tot ho pregunteu a l'operadora, la truqueu i que us digui... llarga distància, si és americana és llarga distància avui que parlem d'assuntor mèdic m'he contestat el més parla amb l'operadora que amb l'enestacista Pulse uno, si quiere a mi són els que em fan por perquè no tens massa opció de poder negociar quan deia millor despertar no m'interessa si em farà mal és despertar i més difícil, sobretot quan el pacient entre el quiròfon i veu un rèdol que posa per fer un manum est segon festival festival de cinema francòfon de Barcelona, segona edició ho dic perquè la convidada que porto en dues o tres setmanes la setmana que ve no l'altre a finals de mes m'ha dit que ella està col·laborant a aquest festival és la segona edició es posa en marxa el dia 13 i va fins el 19 de març a l'institut francès de Barcelona i els cinemes Texas el Texas es farà només la retrospectiva sobre l'anyes lluny que ve a presentar la retrospectiva fan cinc pel·lícules amb aquesta edició es diu el cinem aquest o la festival es diu francòfon perquè recoll amb aquesta ocasió films dirigits a França, Bèlgica, Suïssa, Quebec i Tunisia és un festival de les pel·lícules franceses que no s'han estrenat de moment aquí i que llavors la gent francesa de Barcelona és clar que és una porta a la distribució les franceses de França sí que aquí es veuen força si voleu tindre informació o lalafilmfestival.com i per últim el mes d'abril també a Barcelona es fa una nova edició del Barcelona Film Festival en aquest cas va del 22 al 30 d'abril que era amb aquesta primavera està farsíssima sí, sí, sí de moment hi ha un abans d'algunes pel·lícules i es farà una secció que es diu imprescindibles en la que hi haurà un documental sobre el gran Buster sobre Buster Keaton el maquinista de la General, 7 ocasions el Moderno Cellos Holmes i 3 pel·lícules de Chaplin el Gran dictador, la Quimera de l'Oro i Candilejas i dir-us també que el que us parles serà membre l'Anders-Ignat, membre del jurat després ens en parlaràs i ens faràs la recenya que no ho has dit que no ho has dit això es farà com sempre el cinema esverdi com cada any i llavors aquesta programació d'imprescindibles continua en el cinema verdi durant uns dies o sigui que aquestes pel·lícules es voran en el festival i també en la temporada i també en les pel·lícules clàssiques i així és el que volia dir parlar-nos d'aquestes festivals perquè també té festivals que viure a l'aficionat i els festivals de l'aficionat i què heu vist aquesta setmana a veure, hem vist una pel·lícula que es diu Maya de la directora francesa Mia Hansenloff moltes coses franceses en aquest cas la Mia Hansenloff és una autora molt particular les seves pel·lícules són molt personals sempre expliquen un problema familiar normalment per exemple és la autora del pare dels meus fills i en aquest cas Maya explica-la a tu, Pep no, no, Maya us ha agradat? és una pel·lícula interessant però no és rodona no és la millor pel·lícula de l'autora tot i que és interessant però altres pel·lícules d'ella són molt més interessants i la temàtica? la temàtica és un senyor a la Índia buscant els seus orígens d'origen Índi i vol anar a la Índia a buscar la cultura i llavors troba una noia en qüestió amb la noia aquesta hi ha una relació que no explicarem aquí què hem vist més també una cosa que es diu Mia i el León Blanco i no és dibuixos animats no sé què és i jo sorprenentment no són dibuixos animats però ho podrien ser si volen veure aquesta pel·lícula que es posi al DVD de Jatari i és molt millor va d'una nena que resulta que el seu pare té una granja d'animals exòtics a l'Àfrica i llavors en aquesta nena no li agrada viure a l'Àfrica és rebeca tota la pel·lícula una nena petita bueno, a 12 anys i llavors la granja amb un principi sembla ser que el seu negoci és vendre animals en els os però es descobrirà tenen un conflicte que no estan edificant en aquesta qüestió i a les hores la realització és molt tòpica i quan la nena té més ganes de marxar d'Àfrica resulta que un allaona dona llum a una peça que només passa cada 100.000 vegades en surt un un floquet de neu i llavors hi ha una vinculació nena allà o extraordinària que no portarà amb algun disgust tenim el lleó des d'un minut zero fins als 4 anys us agrada en els lleons o vosaltres? no, jo no soc carnivor ho deies per mitjà com a mitjà? com estètica sempre m'han semblat molt aturats però no m'agrada el que m'arriba a mi i llavors aquest matí hem tingut oportunitat de veure una pel·lícula espanyola que és de producció basca que es diu 70.000 l'adents però el millor no és això el millor és que hem tingut la oportunitat de compartir uns moments amb ell i el pare dius que estem molt contents a mi és que tan fàcil guanyo el Madrid no pot ser això, no m'ho crec però pel trailer no té massa bona pinta pel trailer i la pel·lícula? avant de que això és tan meravellós que us ha passat la pel·lícula val la pena? no, a no sé i el toc no es recomana? no perquè és una producció d'aquestes basques és una molt bona actriu ella salva pel·lícules de vegades però és que aquí... en aquesta pel·lícula té un paper que millor que l'hagués fet un altre actriu perquè amb ella tot allò la desoporta no sé qui l'ha enredada ens hauria de fer més cas i no apareixen pel·lícules que no se l'amareixen i llavors és una de les produccions basques que últimament n'hi ha moltes suposa que buscadi a diners pel cinema cosa que no passa a tot arreu i a les hores, per exemple, l'Àlex de la Iglesia s'està dedicant a donar suport a directors joves cosa que està molt bé però que, en fi, totes aquestes pel·lícules tenen una mica una cosa en comú que el guió sembla un exercici escolar com de dir ara farem en aquest cas és un guió d'aquells que hi ha girs inesperats però n'hi ha 30 o 35 perquè és una situació d'atracament en un banc i que aprenen hostatges i aleshores ho dic clau gairebé tota la pel·lícula es desenvolupa dins del banc i a fora que hi ha l'arcança i a les hores és la negociació de l'arcança amb els atracadors que són una parella i una dona als atracadors i llavors l'hem a sovarefa d'hostatge però és que no resulta perquè primer que si ella és la protagonista que no pot estar d'hostatge tota l'estona hi ha d'haver alguna cosa més perquè per veure l'hem a sovaref asseguda a terra ja no fas una pel·lícula i aleshores tot es complica d'una manera bastant absurda i és allò per passar l'estona és el que dius del programa hi ha tants trencaments i tants sals allò per impressionar la saturació que no et convents el contrari el que fa és fer-te baixar l'interès això és molt delicat, nosaltres hem estat amb algun curs de guió i sí que és veritat que ells tenen com a principi el fet de pertindre enganxat a la clientela sobretot els guions quan passa més és amb els guions de les sèries de tele donar gir però el que no pots convertir és amb una carretera tota de corbes la pel·lícula i aquí hi ha tants gir hi ha algunes situacions de comèdia que estan bé, que fan riure que predisposen a l'espectador a atendre el que és la pel·lícula però arriba un moment que fatiga una mica esperarem que la propera no, si es va invertir en diners i fan base per... Això és interessant que un país que no es pot fer així i a les hores hi ha un guionista que és el Jorge Garric Achebarria que havia treballat molt per l'Àlex de la Iglesia que està en tots aquests guions com una mena, potser també ell fa el paper i a l'Àlex de la Iglesia ha de dir agafem nous guionistes jo els ensenyo l'ofici o sigui que això potser... ens ho prenem com un prenentatge de futur perquè en sembla que hi ha 3 guionistes a l'escolar i a les hores d'aquí uns anys pot donar els seus resultats una cosa, ho tinc que dir he vist Roma el cine o a la tele? jo com que l'he vist a la tele tinc pendent d'anar al verdi perquè sí que penso que les imatges han de ser magnífiques segurament el verdi t'agradarà més que a la tele i t'ha agradat o com? un punt salvable de la pel·lícula és la fotografia i alguns moments, hi ha 8 o 9 o 10 moments separats que estan molt lograts estèticament però la pel·lícula, amb allò que deia el Joan jo no poso calificacions digui si m'ha agradat o no m'ha agradat rotundament, no m'ha agradat en canvi jo... clar ja em sembla que ho vaig dir la teoria és una pel·lícula difícil de fer difícil d'entrar-hi perquè és una pel·lícula que t'escriu un món que el tenim lluny un món molt ampli perquè és el de la família però també és de l'entorn i el que trobo important en tot cas de la pel·lícula no té història d'entrada però que al final aconsegueix fer margi la protagonista de la pel·lícula, que és la minyona d'aquesta família que al final dona sentit a tota la història un cop d'escrita i això sí que ho fa bé fa bé descriure el món on allò passa el tipus de funcionament d'aquest tipus de famílies d'aquest tipus del mèxic dels anys 70 que és el que s'està descrivint la història i jo crec que és un mèxic aquí seria dels anys anteriors i sí que ho recorda aquell tipus del món cada mèxic, o sigui, cada director té el seu mèxic tu mires l'Àngel Exterminador i dius, allà sí que es veu una gent que té algun problema aquí no hi ha crítica social aquí s'acompanyen els nens a dormir i s'hi diu Àngel de la Guarda, dolça companyia la situació de solitud de la minyona és tremenda i després recordo i la forma en què la mare de la família la tracta que representa que és acompanyador i en el fons és d'un despreci profundíssim jo crec que està molt més ben d'escrit com vols posar-hi punxades allà dintre jo sí que crec que allò és un món aquest tipus de personatges com més la minyona de la pel·lícula és una personatge absolutament ignorat per tothom ignorat pel nòvio ignorat per la família ignorat per els nens, ignorat per tothom sí, i jo et dic una cosa quan acabi la pel·lícula i continuï la seva vida seguirà sent ignorada igualment per tothom hipotejada amb aquella casa, aquesta noia perquè el fet que hagi salvat teòricament no significa res és evident que no significa és aquesta la tragèdia d'aquest tipus de societat que no significa mai res és una cosa que vull dir perquè m'hi vagi entrecindre que això és el punyent de l'estat no hi anava amb animadversió anava per una pel·lícula que ha anat a molts festivals i ha recollit molts premis però heu de pensar estimats oyents que quan comença la pel·lícula mentre es van sortir en els que l'he dit hi ha 16 tirades d'aigua cap a la claveguera de l'entrada perquè neteixen de les caques del gos amb una d'aquestes darreres tirades d'aigua hi ha un moment en què una regola reflexa un avió que passa i al final de la pel·lícula tenim una imatge fixa que no té el senyor Cuaron i no té la sensació que hi hagi un avió que es pot fer a les 4 pèl·l·les i fot un croma i fa passar la imatge tancada com una foto i fa passar l'avió realment circulant per la pel·lícula increïble Algú més l'ha vist aquesta? No, no. No puc opinar amb la profunditat que feu vosaltres però no sou experts Jo tinc la percepció que el director que faig és tratar de retrobar-se o de fer una mica una anàlisi de com ha estat la seva infantesa perquè el dibuixa és el petit de la família i jo penso que tracta de conciliar tot el que succeix és una família de classe mitja acomodada amb un mèxic del 170 que jo penso que descriviu molt bé una societat masclista que hi ha un component de racisme en on escoteu una cosa amb lo sumís que és aquella noia la protagonista india vosaltres creieu que és normal que acumulin 12 caques de gos sense que ella les neteji és normal això la vella aquella no li fotria un cop d'escombra a la tercera cagada de gos i després una cosa ja que tenim aquí perquè a mi va haver un moment dins de la pel·lícula que discrepo bastant de com està filmat i és el moment del part a mi em sembla que és de pornogràfic indecent el tema de tenir aquell criomor que jo crec que van anar a buscar un criomor perquè té molt mala pinta aquell nadó ostres, a mi em sembla excessiu allò realment escupçador no, allò és molt dur, però creus que és una persona una cosa que és... em sembla que és incessària allò no sé, penso que... no crec que falsegin massa cosa el meu home a veure em sembla que és pornogràfic és un ser, que fa unes hores podies estar viure pretén descriure una realitat evidentment, això pot estar... si n'hi ha una cosa, un recurs que es diu elipsis el mostrar-ho tot bueno, es mostra moltes coses moltes no es mostren mai clar d'acord, no hi posaria és a dir, jo no dic que sigui agradable pel que ho veu clar que no és agradable, però és que tot aquell món tot aquell món, escolta que a Fernaum hi ha moltíssimes coses que no són agradables però no és agradable si t'hi hagués d'escriure jo no soc el director però jo diria que ha triat allò perquè allò també el devia ser parell alguna cosa punyent com ha sigut per tu que no has vist pot ser que el director busqui alguna cosa punyent tu l'has dit, és una qüestió d'elecció i em va fer crec que em va fer una pel·lícula realista i punyent i aquí poso una planificació del moment del part que duri 7 minuts i mig i s'hi excentra tranquil·lament, molt bé en el fet a la vida, tota és qüestió d'eleccions ell escolla aquesta, a mi aquesta no em convence no et va agradar, d'acord, d'acord realment és una escena molt descarrada molt dura, que ens copsa tots jo la recordo perfectament i la revés, perquè fixeu-vos que el que està plantejant és que en definitiva no deixa ser una tensió sanitària en un part del risc d'un nadó que neix amb unes dificultats i que la perspectiva de la mare primer pla, veure com el seu nen neix amb una situació de pre mort i com l'afredor amb el qual el professional la metge i l'enfermera fa una animació davant d'ella, per demostrar que estan fent l'exartis, estan fent el que toca fer però d'una manera molt teatralitzada sense ella sentiment que s'havia d'estar jo crec que remarca la solitud d'ella perquè sobretot és la solitud d'ella Home, d'un nen no desitjat no desitjat per ella no ho sé una cosa tinc clara, la mateixa situació la que va de part és la senyora de la casa i no es resol la sena així però això forma part de la pel·lícula perquè no li importa llavors què? amb les classes baixes tot o valer? no, les classes baixes va així allò ell descriu el que fa jo crec que no és el mateix però no ho descriu amb un sentit crític que està actuant com a professionals com que no, estan intentant reanimar reanimació número 1, número 2, número 3, número 4 jo crec depèn de com t'ho miris, jo per mi vaig pensar que terrible aquest món que provoca això, jo vaig dir això i el nen allà sobre i ara farem una mortaja si tu veguessis que és un nino, però jo és un crío un crío morta això té raó, però jo crec que és... ja hem entrat en el tema i això es porta a una mica a aquesta situació tan cura, tan fort que em sap molt greu, perquè al final el pol ja en tenia masses, però bueno us en comento una que em va agradar una pel·lícula que va passar per Santens i de fet va també tenir bastantes nominacions a bastants festivals d'aquest cinema independent americà que es diu Eight Grade, o sigui, el octavo grado que és d'aquestes pel·lícules de la... no hi ha de 13 anys que està allà entrant adolescència que passa de l'escola d'institut que ella també és una mica aquest perfil de persona bastant no autista però sí com bastant antisocial, molt molt antisocial i com a pel·lícula a mi em va semblar però un espectacle, o sigui, inclús l'actrius de 13 anys, bastant nominada al globus d'or, com actriu... és una passada, és una passada, jo us la recomano moltíssim moltíssim, a més, com a pel·lícula d'aquestes sobreadolescència està tractada amb una forma... Això no ho sé, jo la vaig veure per internet perquè està a plataformes, però no sé si arriba és d'aquest cinema independentista. Com es diu? Eight, o sigui, com a octavo grado. És que costa dir aquesta paraula Eight Grade. De totes maneres, està dirigit pel Beau Burham que és un xaval, no sé, potser deu tenir 25 o 26 anys que ell és bastant... jo crec que és bastant conegut a Estats Units com a còmic o sigui, com a monologista però és un tipus de monòleg que fa que és una comèdia molt metellanguatge, molt autoconsciència sobre el món de l'art, de l'humor parla molt, té unes teories sobre l'humor fa molts musicals, per exemple, en quant a monologista i jo, com a mínim, és la primera pel·lícula que li veig que és a opera prima, però és un espectacle o sigui, veure allò, hòstia, a mi em va encantar jo us la recomano molt, molt, molt, molt, molt bé, que ens ha agradat. Molt bé, tornem amb... Molt bé, molt bé, molt bé. Tant del llençat... Tot el que ha sortit? Sí, el que estic comentant, molt interessant, la veritat és que a tant, oi, s'experts o coneixedors de... Així més no tenim un interès profund sobre el que són tantes històries que, en realitat, el cinema que trata és de fer esforços narratius per entendre'ns una mica més. I és cert que la filmografia dona molt de si, de manera directa o indirecta, sobre el que és el patiment, el que és la nostra finitud, el que són les nostres desitjos, les nostres limitacions i les nostres frustracions. Com no podia ser d'altra manera. Exacte. I que els metges, en aquest sentit, jo soc un metge de família, doncs el que sí que tractem de fer és, bàsicament, un esforç per escoltar i entendre molts aquests relats. Relats que vosaltres esteu descrivint amb el cinema, també els vivim amb el dia a dia, amb el nostre context familiar, laboral, etcètera. Però el clínic, els metges, escoltem relats de tota mena i relats moltes vegades vinculats del que és el patiment, el que és el dolor, el que és la malaltia, el que són les limitacions, moltes vegades els dolts, les pèrdues. I que ens obliguen una mica allassant el que comentàvem. La pel·lícula Roma dibuixa un estil relacional molt fred, més que fred, molt paternalista. El metge està investint com una persona que té autoritat, tenia molta autoritat, que no permetia massa que el pacient pogués negociar o pogués dir la seva. Fixeu-vos que parlàvem d'aquesta noia com a pacienta, quan queda embarassada ella assumeix que aquell embaràs no es planteja en aquella època si ella pot decidir o es pot plantejar un interrupció voluntària al mateix, com actualment en molts països això es pot dur a terme. Però sí que és cert que quan parlem de comunicació metge a pacient sí que hem sabut que en les últimes dècades les persones, els pacients, demanen coses diferents del que s'assumia a temps d'enredera. Fa tres o quatre dècades d'enredera el paper més paternalista, més directiu, per part del professional tenia un àuria de poca permeabilitat a negociar coses. Què ens demana, què demana la societat, què demana les persones, què demana la gent que cada cop té més informació sobre el que és la seva malaltia, el que poden ser diverses opcions de tractament, doncs demanen moltes vegades més permeabilitat per part dels professionals. I aquest és un dels grans reptes dels metges i ho puc fer extensió a companys de farmària i gent en definitiva que té la responsabilitat existencial. I els metges ens formen bàsicament i la formació bàsica de les metges és molt centrada en el que és la malaltia en els aspectes biològics. Hi ha formació també des del punt de vista psicològic, però hi ha encara relativament molt poc entrenament amb com construir una relació interpersonal amb els presidents, com podem escoltar i entendre no justament i dinosticar, evidentment, a un problema de salut, sinó fins a quin punt podem atençar-se a desenvolupar un tipus d'entrevista centrada amb l'experiència al consultat. I una de les coses que s'està treballant darrere és implementant quines són les eines, com es pot aprendre, com es pot ensenyar entrevista clínica, comunicació existencial, centradar les preferències del pacient amb a volar les seves expectatives, de la malaltia que té sobre la seva malaltia, que espera de nosaltres, quina repercussió està tenint la malaltia sobre el dia a dia. Aquests aspectes de no tant dinosticar bé una malaltia, sinó la vivència de la mateixa, és un element de cap dalt, per saber que el pacient és comprés, és entès, i a partir d'aquí generarà un diàleg i una relació de confiança mínima que a moltes vegades la manca de temps això no permet. I el tipus de medicina tant d'especialitat que s'està fent també ho fa difícil, això, no? Perquè com que cada cop menys n'hi ha els metges tenen visió global del pacient, també no solamente no tenen visió global, dic jo, del pacient com a persona, inclús de la seva pròpia malaltia, si és de fetge, és un especialista, si és de trauma, és un altre especialista i la visió global, inclús el cost, tampoc, tampoc. Jo tenia un amic metge que és 20 anys més gran que jo i és una mica de la vella escola i ell sempre em deia, és un tio molt de la conya, i em deia, mira Pep, jo aparteixo de la base de que un pacient ben portat et pot durar tota la vida. Això és optimisme, eh? És cert, perquè hi ha estudis en aquest sentit, cada vegada hi ha més coneixement científic, hi ha més epistemologia sobre com funciona la comunicació. I s'està, per exemple, en unes coses, arrel del que dius, s'està sap que els pacients que tenen continuïtat assistenciada amb el mateix metge, evidentment que tingui interès i estigui actualitzat, s'està sap si l'esperança de vida s'allarga. És a dir, un pacient... La relació de confiança a aquestes tablets. I és cert que diuen que un metge pot curar o pot aliviar, dos metges ja posen a introducció la viabilitat d'aquest pacient, i tres metges, la primera tres metges, normalment convéixer a fer un certificat de defunció. Això és més tràgic, eh? Això és el que fem entre els metges, no? No ho he acudit, no ho he acudit. Però m'agrada tot, també diem que natura resistit mèdico, un pacient que deia, no es preocupi, perquè m'agrada tot la naturalesa, pot més que la desig. Que sí que és cert és que aquest empirisme que hi ha hagut durant molts anys, i que arredem del clàssic metge de capçalera a l'hora de relacionar-se, sí que és cert que cada vegada hi ha més coneixement, i ja hi ha més eines i més models de comunicació que es poden aprendre i deia abans i ensenyar, i que permeten abordar aspectes tan difícils com m'ofronto a donar una mala notícia, com m'empreparo per fer-ho, com ajudo un pacient a motivar-se per canviar coses que són difícils, modificar àvits que són molt arraigats, molt arrelats, pot ser un consum excessiu d'alcohol, un problema de tabac, una persona que està patint, i té una malaltia astmàtica o d'altra naturalesa, si com puc ajudar que un pacient que està informat pugui participar i digui si hi ha diverses opcions de tractament davant d'una malaltia important o greu, pugui deliberar conjuntament el professional i davant de diverses opcions puguem veure pros i contres de cada una d'aquestes opcions, i que el pacient se li permeti, a l'hora de deliberar, que pugui escullar en base els seus preferències i els seus valors, quina considera que en aquell moment és la millor opció. Això és molt important. I el model deliberatiu de presa de decisions compartides és que el com que cada vegada la societat comença de parades. I això requereix d'una banda, que els pacients tinguin més informació, tinguin eines per poder fer-ho, i els professionals també s'entrenen en això. Amb aquest sentit del nostre... Jo estic com un grup de metges i altres professionals de tensió primària de la medicina i la família, que és el grup Comunicació i Salut, que va a fondar el doctor Francesc Borrell, i que des de finals dels anys 80 ens han dedicat a fer molta formació, metges residents a la universitat, hi ha moltes envits, formar, fer recerca, i avaluar, rebre feedback de com jo entrevisto un pacient. Jo he après moltes habilitats tècniques per val dels meus mestres metges, però potser no hi ha tantes possibilitats per rebre feedback de com delibero un pacient com m'he entrevistat. Però escolta una cosa, ara, jo crec que el pacient pot arribar a la teva taula a parlar i haver contaminat molt per internet, perquè abans ha entrat a Google i es pensa que ja saps massa. I, a la millor, el que porta és una confusió extraordinària. I suposo que aquí teniu una feina gran, també, ha desmontat tòpics i... Sí, clar, això ens passa a tots els terrenys, ja me'l deixi, no, s'escapa d'ell. Quan ets a Google tens una arma de doble fil, de doble fulla, perquè la informació és necessària, però la informació s'ha de payar. I quan parlem d'informació que... que ens afecta de manera directa, sobretot una cosa que és bàsica, que és la nostra salut, i, a més, això ens activa emocionalment d'una manera significativa, quan jo estic activat en aquest nivell, la meva capacitat de comprendre no és la mateixa. No, perquè, a més, quan... En una situació de viscut, d'una malaltia personal, no s'afronta com si és la d'una externa, i no és veritat que es pugui tenir objectivitat, és molt difícil. De fet, no vols que et facin mal, en principi. O volen que et declicin, o no, o t'enganyes de vegades. Sí, i a la mateixa, això és un error, perquè, en el fons, la solució passa per a una situació intermèdia de que... Exactament, en un context d'origencia, per exemple, a l'hospital, si us veu força, aquesta percepció de manca de control, i aquesta angoixa, moltes vegades fa que la informació, per part del professional del metge, la capacitat de comprensió, demana una activació important, com us comentava, és la d'una criatura de 10 anys. No en pungin, no en pungin, no en pungin. D'acord? Recordem i comprenem, en un nivell molt més baix. I, per tant, en aquest sentit, tu t'has de adaptar a les possibilitats. Però, darrere de tot això, clar, quan els professionals tractem d'influir de la manera més etliògicament, més honesta, i més positiva, i el que la mediència de l'evidència marca, quan nosaltres proposem d'intervencions, de tractaments, en el moment que el professional és pacient, de vegades fem diferents coses diferents del que receptem. Segur. I això ens confronta a pensar de quina manera m'agradaria, a mi, si fos pacient, que se'n proporcionés informació o se'n plantegés, la possibilitat de poder es cui, si hi ha diverses possibilitats. Per tant, quan parlem d'afavorir l'autonomia del pacient, hem de plantejar que aquest pacient ha d'estar raonablement acomodat, des d'un punt de vista de la semancoxa, tranquil·litzat d'una manera o d'una altra, perquè la informació pot relaxar, però també és de plantejar que aquesta autonomia, que moltes vegades sota la pressió o sota la coacció, no pot decidir com voldria, moltes vegades requereix que l'autonomia s'han tingut des d'una perspectiva d'autonomia relacional. És a dir, que l'autonomia la desenvolupem, no només perquè el que jo penso, que jo considero que és important en base dels meus valors, en la meva experiència, les meves preferències, sinó també en base el que la família desitja o no desitja. A sota, jo volia fer una pregunta. Podríem dir que hi ha un allargament de l'esperança de vida de mitjana d'edat o així, d'una sèrie de malalties o problemes que estan allà. Però es vol dir de prevenció. Els anem paliant, sí, amb aquestes castells. Va, però si tu dius prevenció. Que es converteixen en crònics. Sí, és cert que a mi de que anem envellint, apareixen més problemes de salut. Jo què dius tu, crònics? Sí, evidentment, hi ha gent que té un envelliment més satisfactori, amb un període de menys dependència, amb menys malaltia, pels motius que siguin, moltes vegades perquè no hi ha hagut un estil de vida raonablement saludable. L'altra vegada és la sort, la genètica, l'exar, la vida amb comportament... Cada cas segur que és diferent. Però sí que és cert que si alguna cosa defineix el procés d'envelliment, és una gran variabilitat i no tots envellim igual. I l'envelliment no és quan enjuvelem o quan apareix una data més o menys definida, sinó que és un procés amb el qual tots aprenem. A partir dels 40 i tants anys, el procés moderatiu ja te'n deixa de créixer. Comencem a perdre facultats. I tu deies a l'empastellament, si està ben indicat pot ajudar, no ho és tot. Bueno, clar, és molt ràpid això de clar. Jo crec que una pastilla... Jo diré una cosa, jo com ell abans apuntat una mica, tinc al tenis la salut companys que són metges, i el tio no es fot ni una pastilla. O sigui, tu el receptes? Bueno, en aquest cas és cirujant, però és radicalment anti-empastellament. És el que diem, normalment, no fem allò que proposem. No, no, estem parlant de colesterol, de pressió alta, etcètera, el corrent que diuen... Noi, he patit els milituds dos, noig, pastilla... Bueno, però... Això és un cas, o sigui... Un cas? No, no, tu parles metges, ell col·legues, o a la millor tu mateix jo ets. No, no... Mira, jo tenia a casa un metge, de Departament del Clínic, i quan es constipava, jo aspirina. I fins que em passa el constipat, i ja està. Però això és una cosa, la hipertensió, una altra, eh? Digo jo. Aquest ser és que aprenem decisions en base a la percepció de menasa de salut que pot suposar aprendre. I en base als símptomes que tinguis. Si tu trobes malament i tu veus que aquell farmac té un efecte directe, normalment és més de pèndrel. Però fer prevenció primària o secundària, i haver de prendre una aspirina, o simbastatina, o prendre un vasodilatador, o un antidiivètic, un antipartensiu, que una persona tingui dues malalties, sigui per tens, tingui una malaltia per una hòstia hipocrònica, i així per tens, tres o quatre, o l'hagis de continuar a fer, és normal que necessiti prendre el fàrmacs. I els fàrmacs tenen un paper important. No és tot, però és un paper que té influència amb la supervivència i amb la qualitat d'hèvida de moltes persones. Però com tot s'ha de fer un trajo a mida a cada pacient. I aquest coneixement logitudinal, aquest coneixement que tens al pacient, permet saber què és el que necessita, deliberar amb ell també, perquè moltes vegades hi ha pacients que no volen prendre medicaments, i s'ha de buscar alternatives. Jo penso que és difícil generalitzar, però sí que hi ha vegades, i hi ha la percepció que sí per medicalitzar, algunes situacions, moltes vegades perquè no hi ha vegades el temps suficient per tractar coses. Està deu ser un altre problema, creu, pels metges. No tenir suficient temps, m'imagino, d'interactuar. Sí. Jo, com a metge de família, que treballo amb el sistema públic, reconec que ha sigut una de les grans... Fa pocs mesos que hi ha d'haver una vaga convenguda per a tothom, sobretot sol·ligitant, i exigint que hi hagués, sobretot, de carles pacients, hi hagués la... jo diria que... el temps necessari per poder, i és una qüestió de respecte. Ha d'haver-hi un temps mínim per poder escoltar la demanda, i potser amb una entrevista no ho faràs, ho faràs amb sucessives encontres, però hi ha d'haver-hi un temps d'acumudació, de comprensió, la clínica exigeix multidisciplina, les persones venen, nosaltres, els mitjans de família, no som la porta d'entrada del sistema, som el sistema sanitaria, perquè veiem els pacients de manera continuada, tant en les verdes com a les madures. Molt bé. Doncs està resultat molt interessant, estàs al veu... Jo crec que hauríem de fer una segona part. Bé, sí, encantat. Sí, ho sembla. Ja ho programarem. Moltes gràcies. Moltes gràcies per la teva intervenció, per la teva manera d'explicar-nos la teva proximitat, el tema que és el teu, com a metge i com a metge. I donar llum a la teva clientela potencià. Ah, vosaltres, gràcies. Molt bé. Bé, doncs per la setmana vinent, tenim previst parlar sobre els cinemes sobre dues rodes que ens han proposat de venir. Són un grup que, per el que he vist per internet, fa... Cyclistes? Motoristes. Motoristes. Primer vaig pensar ciclistes, però he anat a la web i he vist que són motoristes. Tinc la impressió que són entusiastes de la moto i entusiastes de descriure el que fan en moto. I aquestes dues eines són les que ells transmeten amb aquest cinemes sobre dues rodes. Esperem que la setmana vinent ens apropin això que ells fa. Jo he vist que des del 2005 o una cosa així em sembla que tenen... han creat els grups i han creat material i concursos diversos. Esperem que ens en parlen i ens escoltarem. Fins la setmana que ve. Fins ara. Fins ara.