Cinema sense condicions del 30/4/2019

Sinema sense condicions. Bona nit! Aquí estem a Cinemes sense Condicions, com tots els dimarts, disposats a parlar-vos de cine, de diversos temes, perquè això sempre és molt ampli i avui ens serà que ens acompanyeu amb tot el que diem, us volem explicar i us volem dir sobre pel·lícules que hem vist, que ens han agradat, que no ens han agradat, que ens han sorprès, que ens han semblat diferents de les altres, que ens han semblat com moltes. Això és el que fem aquí. I avui, com un dimarts més, estem per parlar amb tots vosaltres. I estem al poble d'Iglet, darrere. Bona nit! Bona tarda, bon vespre. És que ja és de dia, ja no sé què dir. Ens costa, ens costa això de que ens costa... A més, després de dos setmanes hivernant, no? Cinemes sense condicions. Cinemes sense condicions. Hem estat off. Bé, i avui tenim com a convidada, no estem molt contents de tenir-la, la Pilar Carseller, us la presento. Quan li vaig dir que fes una petita biografia per presentar-la, em va dir si em semblava bé i adequat el que hi ha a la contraportada del seu novel·la, la llibreta Blava, i sí, us llegeixo com a introducció de la convidada que tenim avui aquí, la contraportada de la seva novel·la. Pilar Carseller Montaner, és llicenciada en filologia catalana, ha dedicat una bona part dels seus anys de docència, l'ensenyament de la llengua i els processos d'escriptura, és autora de llibres de text i d'articles sobre la idàctica en revistes especialitzades i sempre t'he volgut trobar la manera d'engrescar i d'ajudar al seu alumnat a escriure. I ara, a la teva mateixa, qui ha volgut experimentar en la pròpia pell, la complexitat i el repte de construir una història. La llibreta Blava. És la seva primera novel·la i és d'esperar que n'hi hagi d'altres. Aquesta és la presentació de la convidada que tenim avui. Ens ha semblat adequat que avui estés ella amb nosaltres perquè el dia de Sant Jordi no vam fer programa i era el dia de parlar de llibres i de literatura i avui parlarem també de llibres i de literatura perquè es havien de parlar-ho amb ella i ho partirem a tots vosaltres i compartirem aquest lligam que hi ha sempre amb l'intent d'explicar una història, de compartir-la, de fer-la entendre, tant és que sigui un conte com una faula, com una novel·la, com quan se vol l'explicació respecte a una ficció que volem transmetre, sempre té un tipus de dificultats que són comuns a aquest problema. Per tant, sí que s'apropa el que és el nostre temàtic habitual, que és el tema del cine, perquè el cine no és altra cosa que intentar explicar una història comprensiva per a tothom, amb imatges, però que parteix d'un procés relativ molt elaborat, que és un guió, moltes pel·lícules tenen una bona història i un mal guió, i són males pel·lícules. Per tant, compartir una història transmetre-la i fer-la entendible és una repte que, quan se vol que es posi amb la ficció i amb l'intent de compartir històries, el té al davant. I això és el que després podrem compartir amb la Pilar Carseller, que ens acompanya avui. Bona nit, Pilar. I després d'aquesta editorial crec que arribo allà, Joan Sardà. Hola, dinc cognit. Dinc cognit. Bona nit, Pilar Carseller. I Joan Sardà. Ara, ràpidament, quan se segueix, agafi els auriculars també us dirà, bona nit, confiem. Bona nit, a tothom. Salut. Gràcies. Vinc en directe des de l'exvil·la de Gràcia. Del cine verdi. Del cine verdi. Molt bé. Per això porto la protecció ocular, perquè això no es veu perquè no és televisió. Però ha sigut una saturació de cinema i d'ambient cinematogràfic, d'ambient festivaler. I aquesta any ha valgut molt la pena. L'any passat potser li van posar una mica de peges en aquest festival, però aquesta any la cosa ha estat molt diferent. I ha anat tot molt millor que l'any passat, en tot cas, i... Explendidament. Estem parlant del Barcelona Film Fest. Barcelona Film Fest. Però B.C.N. Film Fest. Si ens posem. Sí, és que són així. Tampoc s'hi pot fer més, eh? Film Fest sense arribar a festival? No, fer festival. Molt bé, molt bé. És un festival estrany perquè resulta que va amb relació amb el dia de Sant Jordi, com si el dia de Sant Jordi no n'hi hagués prou amb el dia del llibre. Ara ho acabem de connectar perquè està bé que sigui el dia de Sant Jordi. Explicar històries està bé. D'acord. I llavors el cine és un explicador d'històries. Sí, evidentment. I l'eslogan del festival era una cosa molt estranya, que deia on la pel·lícula pot ser tan bona com el llibre, no? I llavors hi havia un crític de Madrid, una personalitat molt coneguda fa anys a la televisió i a la ràdio, que és el senyor Carlos Pumares, que cada vegada que abans d'una pel·lícula es passava aquesta promoció, diguéssim, i acabava amb aquesta frase, ell sol a la sala de butaques cridava, mentira! Perquè deia que... És que realment és una frase agafada pels pèls. En fi, perdoneu que us hagi interromput. No sé on estàveu. Estaven començant. I per tant tu també estàs començant. Jo m'excuso perquè he hagut d'agafar 3 mitjans públics, des de Gràcia fins aquí. Jo m'ho he dit perquè t'hagués recollit alguna banda. No, al final he arribat. Sí, ja ho veiem. I més o menys a l'hora. Sí, sí. Tu agraïm, tu agraïm. Tu agraïm que ens parlis. Bueno, reposa, anem a veure el pol que ens explica avui, que tens per explicar-nos pol. Ui, jo moltes coses, però de cine. Jo també he de cine. No, bé, aviam, jo... Hi ha dos coses que he vist, una que potser té menys interès, però és tot i que, evidentment, és el gran esdeveniment en cert tipus de cinemes. És que alguns consideren que això és cinema, però que és l'estrena última, la que tanca ja tot. Els vengadores, no? Bueno, al tanto, és la pel·lícula, ja ho heu llegit, és la pel·lícula més taquilla de la història. Més taquilla de la història, sí. És l'obertura més gran de la història. És que ha trencat tot de records, no? L'has vist o com? Home, jo vaig anar... Perdona, perdona, no m'ho podia dir d'una cosa. Amb passada la crítica, perquè primer... Sé que hi ha molta gent que no l'ha vist, probablement. Jo no l'he vist. No, però jo vull dir que... Perquè, inclús, jo et diguis spoilers, tampoc. Però, en aquest sentit, prefereixo... Simplement centrar-me en que, realment, per part meva jo crec que és un bon final, perquè el final és allò que diuen el fin de ciclo, que deien el futbol, no? Doncs aquí també és després de 22 pel·lícules, clar, estem parlant d'un final de sèrie. Jo crec que és el primer cop que s'ha fet una sèrie del cinema, com a sèrie, com a tal. Clar, perquè exacte. Perquè ara parlem de sèries com una... amb normalitat. Clar, i el tema del pas, no?, el pas de la televisió, les plataformes, que deia amb això, i a vegades, inclús del cinema, dels grans tipus corsets, que van a les plataformes, però que en aquest cas és curiós, perquè ara el que es diu la fase 4, que és més pel·lícules d'aquestes de Marvel, això, però clar, Disney ja ha comprat la majoria dels drets, i el que ha fet és anar agafant tot aquestes sèries, que tenia Netflix, per exemple, de l'univers de comics, i que s'ho ha adjudicat, perquè Disney traurà una plataforma. Una plataforma, ja, no? Llavors, què passa? Que s'està comentant és què passarà amb el cine, perquè Disney sí que vol seguir estant al cine, perquè potser... Vols dir, tenir el cine clàssic de... Sí, sí, a lo que és l'experiència d'anar a una sala de cinema, però en aquest cas es comenta, inclús que potser més endavant, però que arribarà a ser... que les pel·lícules aquestes de personatge, tipo això de Iron Man, Thor, o el que sigui, acabaran sent pel·lícules de consum domèstic entre cometes, que també potser es poden veure al cine, però s'ha de consum domèstic, i aquests esdeveniments més grossos, com aquest que s'ha estrenat ara, al cinema. Llavors, no sé si faran un joc així, que potser es trenca una mica aquests esquemes, que no existien, no? Bueno, s'haurà de veure, però el que s'ha d'estacar, jo no diré absolutament res de la pel·lícula, però s'ha d'estacar... Res? No els diré si t'ha agradat ni tan sols? Home, a mi m'agrada molt, la veritat. Hi ha certes coses que potser m'havien agradat més a l'anterior, la de Infinity War, però en aquest cas està feta, inclús diré allò de pare i por fans. Però en el bon sentit, o sigui, és una pel·lícula que és molt completa, que és una pel·lícula... Estem parlant d'una pel·lícula 3 Hores, que jo vaig acabar la pel·lícula i dic que s'han passat les 3 Hores, o sigui, que és fort, això, eh? Perquè tu diguessis, no? Llavors, no, jo, evidentment, la recomano, però a qui l'interessi, perquè és com recomanar l'últim capítol de 4 tronos. Va, haurem d'haver vist 7 temporals, jo què sé quantes porten, perquè no ho veig, però m'explico si és una recomanació a l'aire. No cal recomanar, perquè la gent que la vol veure ja hi va. I l'altra cosa, que sí, que això recomanaré i molt... A veure, què ens recomanes? És un documental de Netflix. Que no estàs sales, eh? No estàs sales, no, no, no, és de Netflix. És de Netflix, jo diria que és de Netflix, però està net, això segur. I es diu? Es diu Fire, és F-I-R-E. Fire, no de... Foc, és com Foc, però amb la Y... Sí, sí, sí. És un documental, de la qual una història que jo desconeixia totalment, sé que va afectar potser més a l'àmbit d'Estat Units, però... desconeixia totalment que existia aquesta història, que és... un empresari, diguem-ne, un empresari que va crear, juntament amb una o dues persones més, una aplicació, qual era una forma de contacte, o sigui, una aplicació de mòbil, una forma de contacte per... per tu arribar personalment, o sigui, per contractar a artistes, a cantants, a famoseos o a tots els Estats Units, això. És a dir, ja no havies d'anar passant per distribuidors, contactes, managers, representants i tot, sinó que era com una mena de... Una aplicació. Una aplicació que, inclusive, tu tenies clar, evidentment, la pasta, el suïf, que vingués a cantar, el cumpleaños feliç, per diar-ho, o sigui, així van al, no? Però... per fer promoció d'aquesta aplicació, que crec que també es deia Fire, van dir, per què no, la gent que ja s'està afegint, aquests artistes que ja tenim confirmats per aplicació, anem a fer un festival de música, i que sigui el festival més gran que es recordi des de Butstock. I aquest tio, el que... si no sabia una altra cosa era vendre. Llavors, comença a inflar, a inflar, a inflar. I és un festival que qualsevol persona que busqui aquest nom, per la gent que no ens escolta, però que no sap de què va, eh? Si busques aquest nom per internet, el 100% de les notícies parlen de frau. Però per què? Perquè és un festival que... És... Bueno, de fet, bé, ho venen així, el festival més gran de la història que mai es va arribar a fer. Però no el que no... És jo el frau. I van anar tirant, i van anar tirant, amb totes coses que no estaven... o sigui, totes les condicions que hi havia, que s'havien de complir, no? O sigui, el mínim de on dorm, on veu aigua, perquè van agafar una illa que més pertanyia a Pablo Escobar. Però és que hi ha una història... Pablo Escobar, eh? El traficant, el traficant. Però és una història de veritat. És un documental que jo feia temps que no hi havia un documental tan visceral, perquè el que fan és entrevistar a totes les persones que van formar part del festival des de... Estafades, les persones estafades. Sí, també, clar, els propis treballadors estafats. Hi ha des de públic assistent, perquè evidentment l'assistència a aquest festival era bastant elitista, des del punt de vista de no només de catxer de diners, sinó el catxer també, de que els assistents havien de ser algú, o sigui, Instagramers, o influències, o artistes, i tot, volíem conformar amb aquests festivals, com qui agafa un barco i se'n va fer una festa al Tamar, perquè aquí era una illa, sí, era com una cosa molt així. Llavors és curiós, perquè el festival, hi ha el documental, analitza totes les parts possibles, que inclús al càtering, inclús entrevisten, el tio que va voler muntar el festival va dir, jo contractaré a un càmera que em segueixi fent un making of, no? O sigui, com es va fent aquest festival, i algú gravant 24 hores, i clar, què passa, que el fas? Que això és el documental. Que el documental, les imatges de recurs són imatges de dins, i veus tota la desesperació, tot el caos, però un caos que jo estic aminant el documental, i penso, m'estic posant... I quan duro això, quan duro... M'estava posant tan nerviós, però d'angoixa, és un documental que angoixa molt, però inclús hi ha moments còmics, perquè hi ha gent que ho veu i en perspectiva, que estava treballant allà i diu, és que hi havia moments que ens agafava taxa de riure, però de dir, és que no sé com sortirem d'aquesta, perquè ningú s'atrevia a comentar, no només els artistes, sinó els assistents, sobretot, que és que els estàs enviant una lla de deserta, ningú volia comentar als assistents, Ei, no vingueu, perquè és que no ho trobareu. Les estafes s'assemblen, sembla, quan són aquestes tan grosses. Però és increïble. No sentia ningú que és una gran estafa. Sí, sí, però inclús els que s'entraven, intentaven rebar-t'hi, però el que ho portaven, el líder... El líder era tan... Estan tan seductors. Sí, sí, sí. Hi havia tan aquest punt que el tio anava... el tio anava deixant passar les coses o dient, no, això era com molt positiu, però clar, aquest tio aquest era un estafador, però sense saber-ho, perquè ell el que volia realment era fer aquest festival, no era treure diners. Treure diners en el sentit de no volia robar. Clar, però aquí està aquest punt, no? Perquè igualment... Hi ha un moment que deu ser el punt. El documental ja comença que és just que està anant o sortint del judici. O sigui, ja comença al final, però després ja fan tota la repesca. I això es veurà a sales nòdics, no? No, no, això és Netflix, però us ho recomano moltíssim, perquè és com un format... Sí, sí, no fa massa, fa menys d'un mes que es va estrenar, crec. Però la història ja es coneixia, de fet, crec que s'havia fet algun altre documental, però és que aquest, clar, és que te l'has imatges del càmera oficial, que inclús l'entrevista en el càmera. És increïble el tio dient... I com a documental està bé. És una passada, el documental... Bueno, perquè podria ser aquesta història, que sí que la trobo suggerent, però podria ser que el documental... No, no, el documental... Aviam, val a dir que Netflix, normalment quan es posa pel mig, són coses interessants en el sentit del documental. Ho fan molt bé. I aquí està estructurat, estem parlant, que potser parlen 50 testimonis, o s'estem parlant. És un pantall molt gran, i que està molt bé. Ja no l'imitzeu, o sigui, ho compremeixen, jo crec que ho força bé, per tot el caos que hi va bé. Doncs la miraré, ja que jo... Jo us la recomano molt, i a mi el que m'agradaria és veure si veu, si quan la veieu, tenir la mateixa sensació que jo, que jo l'anava veient i m'anava posant les mans al cap de... No ho puc creure, no ho puc creure. La propera associació l'hauré vista. L'hauré vista i tu comentaré, Pol. I fins aquí. Dues pel·lícules. Dues pel·lícules... Bueno, una sí que tenia intenció d'anar-la a veure, perquè me la vau dir vosaltres, que era la mujer de la muntanya, la vosaltres l'havia posat bé, i a mi m'ha agradat, que és una pel·lícula... Sueca, oi? No, és l'Andècia. No, és que l'altre que visc és Sueca. Per això, com que m'he mogut allà dalt... Perdona, com tu em vas dir que... Ah, l'has vist? Que per les dies d'aquesta pel·lícula, era anar-la a veure. I només la feia en dissabte, a l'espress prenda del migdia. Ah, el bolitge vaig anar jo. Ah, el Maldà. I la vaig veure. Ah, pues comentem. A veure, jo et dic el que a mi m'ha semblat. És una pel·lícula... sorprenent. És una pel·lícula que ha fet a dins l'Andècia. Jo ho va comentar vosaltres, perquè a mi em sembla extraordinari. Un estat, que és això, i que pugui tenir un sector com és el del cine, que és un sector costós, un sector que necessita molt d'ajut i molt de promoció i molta estructura que pugui fer cine. I que aquesta... I que aquesta pel·lícula en particular, perquè no n'hem vist masses, jo en sembla que és la primera islandesa que he vist, no sé vosaltres, doncs coincidiu amb això. I m'ha sorprès. És una pel·lícula... És una pel·lícula sobre una dona que és d'uns 50 anys o una cosa així, que decideix ser activista perquè està en contra de la producció en sembla que és d'alumini o de... en tot cas d'un metall que està contaminant el seu país i que, per tant, ha decidit que intervé de manera de manera delictiva, per dir-ho concret, és boníssima la primera imatge que surt amb una flecha, és boníssim, amb un arc i una careta, en sembla, que porta allà i fa un cort circuit i, per tant, està molt elaborat allò perquè és impossible que allò es faci d'una manera improvisada. Fa un cort circuit i provoca un problema de... És un sabutatge en tot arreu. Exacte, exactament això. Bé, llavors, després descobreixes que ella, de fet, és una directora de... ella és música cultural. Per tant, és l'altra cara d'aquesta manera. És l'altra cultura contra els negocis. Exacte, exacte. Perdó, des d'aquest punt de vista trobo que el personatge és fantàstic perquè té la oposició del mateix personatge per una banda té aquesta decisió, aquesta valentia i aquest saber fer arriscat, no? Després ho veiem allà de la pel·lícula fins i tot per fugir, perquè la pel·lícula té un tros de trama que és típica de fugitiu, no? Sí, l'aventura, sí, sí. Però, a l'hora, hi ha tota aquesta altra part, que és el que també dona el gir important a la pel·lícula, de tendresa, tant en la seva feina habitual com amb el seu objectiu que és arribar a tenir cura perquè ella ha demanat una adopció d'una nena ucraïna. D'una ucraïna, sí. I aquesta barreja i després està explicada com un conte, perquè allò de posar la música en directe, que posa aquells... Això de la música? És un element de distanciament brextia, gairebé. Una cosa que feia molt temps que no es veia, una cosa que a mi em resulta molt interessant. Sí, simpàtic. I el cor ucrania aquell. Allò té molta gràcia. Perquè et distancia, et apropa i et fa... que ho comparteixes allò, i a l'hora... Estàs veient una pel·lícula que és una proposta militant. Sí, sí, sí. I bé, hi ha els tres músics islandesos, i hi ha les tres noies ucraineses que canten on són els folclíques. Molt boniques, eh? Molt boniques. Perquè la música de tota la pel·lícula és bonica, eh? Sí, sí. Us pregunto que vosaltres en sabeu més. Què pretén? Jo em feia la pregunta de dir per què aquest acompanyament dels músics, cada vegada que ella... Bueno, que hi ha... Cada vegada que hi ha una acció, però fins i tot el final, vull dir que... No ho podem dir. Per què els cascos, per què els cascos? No, però... Llavors dius, bé, què pretén? I és com per una banda, jo pensava que és com la consciència de la... com si volgués... com si els músics que la segueixen, que són els únics que veuen les seves actuacions, fossin una mica com... com el seu altre, jo, no, com... No ho sé, jo m'ho preguntava, però això us pregunto... Per què el director va decidir... Jo ho veig... Jo ho veig com una desdramatització de la qüestió, no? Perquè si no, seria... una qüestió gairebé de vanguardia política, no? Vull dir, perquè... en fi, vull dir... es pot qualificar, fins i tot, de terrorisme el que està fent, aquesta senyora, no? Sí. I aleshores, posant els músics allà, que els vegi... Que els vegi... com a vegades una carretera, a vegades un passadís... Sí. Això desdramatitza la cosa, el meu entendre, no? Sí, sí, sempre estan com de testimonis, però... No? Jo penso que testimonis no ven bé, perquè ells van a la seva. Vull dir, ells no interrelacionen amb l'actriu. No, no, no, no. Ni amb el personatge, sinó que simplement... simplement estan posant el fons musical. El que passa, que el fons musical normalment és que el pel·lícula el sentim, però, en aquest cas, el sentim i el veiem. Sí, per ser un músic en vivo, en tenia jo. Jo en tenia com la música en vivo, que és un guinyo que et fa. Això és com... Abans, jo parlava del distanciament a les obres de Bertol Breig, doncs sempre hi ha algú que canta una cançó, no? Vull dir, en mitj dels diàlegs, no? Vull dir, a l'òpera de 3 rals posià la cançó de Mach i el Navaja i tal, no? Vull dir, llavors, clar, a l'òpera de 3 rals està parlant d'una sèrie de lladres a Londres, etcètera, però, esclar, si entre mig hi posa cançonetes, la cosa ja queda una mica més dulsificada, no? Jo trobava... I és una manera que el públic també estigui de part d'aquells que, en principi, són lladres, que a col·legit ens han dit, ei, no sigueu això, no? En aquí, jo trobo que és una compensació del personatge, també. També. I ajuda a rebaixar la virulència del que allò significa i, de fet, et fa encara que ells són testimonis externs que estan allà, i això que diu el Joan és veritat, no interactuen. Són... formen part de l'espectador. L'espectador pot ser semblant amb ells. Saps? Ell pot ser l'espectador. Exacte. I llavors, crec que fa aquest joc. Però és un joc que cinematogràficament té una gràcia. Té una gràcia, sí. I després, clar, utilitza... ella té una bessona, i el joc de la pel·lícula és que aquesta bessona que és pacifista i que, a més, és professora de llogue o d'aquest tipus així. Llavors, el joc que està entre elles dues, que està molt ben jugat cinematogràficament, que la no podem explicar massa més. És la mateixa tio. Ho fa molt bé ella, eh? Molt bé, molt bé. Ella és fantàstica. I tots els altres. És un nom que impronunciable, eh? El Cosí, per dir-ho així. Sí, sí. Ah, ella amb tot aquest... aquest camí d'aventures o de dificultats té un ajudant, que és el Cosí, no? Era necessari per a la història, no? Exacte, sí, té col·laboradors. La gent que em deia que una acció en contra d'algú ha de tenir col·laboradors, perquè... Hi ha qualsevol... No pots arribar a l'objectiu. Em porta tota la furgoneta plena de flors i porta... Allò és... Qualitèrna. Perquè justament de flors i de terra i de tot allò. Qualitèrna el cotxe, no? Contro l'exèrcit. Exacte. És una pel·lícula menor, perquè no és una gran pel·lícula, però és una pel·lícula una que sí que fa pensar, que sí que t'interpela i que sí que... I la tràmata t'enganxa, perquè com s'acaba això, com... I la nena entre mig i cadena a buscar la nena i els papers... Vull dir que com a trama... Està ben jugada. És una trama línial. Vull dir que no hi ha... No hi ha pretensions de fer coses estranyes, no?, en el guió. I en canvi, doncs, va tenir... És simpàtic, també, no?, perquè sí que et fa patir i la nena va escapant, però, clar, hi ha... maneres com ella futx de que la trobin molt divertides quan es posa la pell aquella de... de cabra, bueno, divertides. De cabra morta. Ingenioses, no?, ingenioses. Bé, doncs... L'altra pel·lícula que he vist, he vist... Volia comentar que... Ah, aviam, te s'havia tancat. Sí, sí, que volia comentar... No dic pel to, però pel personatge, que allò de la justícia per a l'humà, m'ha recordat 3 anuncios. No, no és tan un personatge tan així. No, perquè, clar, el 3 anuncios està molt enfadada, ella, realment. I aquí és... I és més dur 3 anuncios. Això és el més compte i 3 anuncios és la vida misma. Vale, vale. Sí, 3 anuncios més potents. Són dues estratègies diferents. I pensis, com a personatge, no estan tan distanciats, perquè en el sentit de que estan enfadades en el món, i ella està enfanada directament la dels 3 anuncios. Ella és un problema personal, que li és directa. I aquesta és un activista que vol salvar el món, que és diferent. Va més contra el sistema. Contra el sistema. Que no l'americana, que té un problema. L'americana acaba anant contra el sistema, també. Sí, en certa manera. En certa manera. Però no surt del poble. Ni ho vol ella. Ella no vol això. En canvi, ella és un activista que vol canviar les coses. La teva pel·lícula que he vist és sueca, per això m'estava equivocant abans. Que no sé si l'heu vist. Conociendo a Astrid. És vista? A veure, és una pel·lícula sobre l'autora i pica alzes larges. Jo no l'havia llegida. Després vaig buscar la del C. Perquè ella sí que les havia llegides. Però aquesta no en tenia cap. Jo de llibre aquest. El del Nils, el Nils Olgersson, és que no l'he trobat a llibre. Perquè això se'n passa. Tenen llibres que després no els trobes. I saps que els tens. I no saps ni on. El viatge del Nils Olgersson és un home que no l'heu llegida. Sòcia s'està tot sol. Sòcia Nurega i tots els estàs del nord. Que venen d'unes etapes relativament properes. D'una vida estradiament dura. Perquè és que és el tipus climatològicament parlant i d'adoreja de la vida. Aquesta és la història de l'Àstrid Lingren. L'Àstrid Lingren. És la història de juventut. Exacte, només 4 anys d'ella. Des que té uns 16 anys fins que en deu tenir. És la història. Una cosa. Quan comença l'èxit literari s'acaba a la pel·lícula. Està bé el començament perquè comença ella quan rep les cartes dels nanos. Ella va morir de 94 anys a aquesta escriptora. Ella rep les cartes dels nanos amb dibuixos de les seves pròpies històries i llavors torna a la història real d'ella. Quan ella viu amb una banda rural de Suecia una banda molt dura. Però això són els anys 20 que era molt dura perquè allò és una terra molt dura amb si mateix. Si heu estat a Noruega o a Suecia allò és molt dura viure. És molt dura climatològicament. Per tant, és una vida que l'han defensada els habitants d'aquells estats. Per tant, la vida d'aquesta noia és una vida dura o d'escrita. No queda excessivament dura d'escrita, però sí que és una vida rural que d'una família gran creient i que la seva vida té unes rutines que ell es mou d'aquelles rutines. Aquesta nena és especialment espavilada i els pares també consideren que té futur. L'envia amb un diari perquè ella vol escriure i explica històries i aquesta és el tram de la història que en comença té una fera amb el director del diari que té 7 fills. Història tremenda. Però el resum, ella queda embarassada i als anys 20 està embarassada en aquest context de lloc molt petit lloc amb aquella ideologia luterana estricta, rígida una mare soltera era una cosa... Era un problema a totes les bandes a aquestes èpoques però allà no hi havia cap mena de possibilitats fins als anys 60 era un problema. Ara bé jo crec que malgrat tota aquesta història que podria ser un col·lebrot jo crec que és una pel·lícula que finalment és una pel·lícula delicada és una pel·lícula que descriu aquest món ben descrit i quan ella se'n vas tu com perquè ella finalment se'n vas tu com i ja s'espavila la descripció és una descripció untenible que entenguis que una vida d'una dona amb aquestes condicions és a dir que entenguis que la dona ha guanyat molt en tots aquests anys i que per tant no és gratis això no és gratis aquest guany i tu fa veure la pel·lícula sense agressivitat i sense llàgrima potser algun moment sí que és una mica motiu així però sí sentimental perquè clar que la problemàtica n'és però jo crec que podria haver sigut insuportable i en canvi el tracte que li dona el trobo delicat com descriu la història i com la tanca que és un biòpic però d'un trosset molt petit de la vida d'aquesta dona el salt que ha suposat aquests anys i el salt que suposa viure amb quin entorn o viure a Nueva York això està ben vist i és una pel·lícula que es pot veure si puc per no... per no tallar més l'estona del convidat en aquest cas jo només donaré una de les pel·lícules que t'han agradat que han interessat més en aquest festival en el BSN Film Fest i llavors la setmana que ve ja estarà aquí en Pèper Mangol que avui s'excusa perquè està adajurat de l'associació de la crítica i sembla ser que serà el portaveu o sigui que potser en aquests moments ens explicarà moltes coses està llegint el palmerès llavors jo destacaria de... les pel·lícules de... les pel·lícules dels directors catalans l'ITUS de Dani de la òrden que torna a ser Dani de la òrden el nacido rei de l'Agustí Villaronga una pel·lícula absolutament preciosa que acaba amb l'Òrens d'Arabia Buñuel en el laberinto de les Tortugues de Salvador Simó que és un cineasta de Barcelona que viu a Estats Units i una grandíssima pel·lícula que es diu Staff only de la Neus Vallús com a pel·lícula espanyola Vitoria 3 de marzo molt recomanada per tothom perquè és una pel·lícula política amb tots els ets i uts dels fets de Vitoria de l'any 76 dels 5 morts per la policia espanyola dirigida a aquesta pel·lícula per Víctor Cavaco és una pel·lícula de ficció però que integra documents reals com ara filmacions de l'època i les cintes de la policia demanant de massacrar la població Dues pel·lícules d'aficcions transgares Píter Lú de Mike Leag i en l'os 90 de Joan Aguil dues grans pel·lícules i dos documentals que han pogut veure la mirada de Orson Gwells de Mark Cousins i Bardà Valladñes que és una producció televisiva de dos episodis que aquí se'ns ha servit junt És una pel·lícula absolutament deliciosa, en la qual Añés Bardà explica la seva carrera cinematogràfica amb una conferència davant del públic, davant de diversos públics, perquè fa una gira per tot França, i amb fragments de les seves pel·lícules. Una pel·lícula absolutament deliciosa. Diu també que hem gaudit de la presència del director Mike Glick, que el seu 75 anys és una persona d'una jovialitat extrema amb una radicalitat política grandiosa, que va dir que Peter Lu, que és aquesta pel·lícula que ha fet sobre una masacre que hi va haver a Anglaterra després, o al Regne Unit, després de la batalla de Waterloo, que ell era plenament conscient que els fets que es relataven allà tenien molt a veure amb el que està passant amb Catalunya ara mateix, i és veritat, perquè veient la pel·lícula tots ho vam recordar, i també destacar la presència entre d'altres directors que han estat en el festival de Rodrigo Soragoyen, amb el qual vam tenir un encontre molt... molt efectuós, malgrat que hagi dirigit el rei. En fi, la pel·lícula que tanca el festival, que clausura el festival, és la balada de Básteres Crooks, que el pol hi ha la vista a Netflix, l'última pel·lícula dels Germans Cohen. La vas veure? No, no l'hi he vist, perquè la fan avui. Ah, la fan avui? La fan avui. Sí, i encara no se sap si passarà en els cinemes o només passarà en Netflix, i fins aquí tornarem la setmana que ve parlant del festival. V Va a estar nominata l'Òscar, a millor cançó, i a millor guió adaptat, dos nominacions. Perdona, i aquestes pel·lícules que tu has dit ara les podrem veure després a la sala del cinema, aquí al cinema, per exemple. S'ha presentat el festival, però després... S'ha presentat el festival. S'ha presentat el festival. S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat... S'ha presentat...