Cinema sense condicions del 26/11/2019

CINEMA SENSE CONDICIÓNS Bona nit. Com tots els dimarts, cinema sense condicions amb vosaltres, per parlar de cinema, del que ens ha agradat, del que hem vist, de coses lligades amb el cinema, que també ens han interessat, un món de coses com sempre. Estem aquí, primer, citem l'Andrea, o l'Andrea, bona nit, darrere el control de sons i música, i tenim controlada la transmissió en directe. El Pep Parmangol, o la bona nit. Bona nit, Pep, que avui ens parlarà sobre l'Isaqui la Cuesta i l'exposició que hi ha al centre cultural, l'art Santa Mònica, que de les imatges, jo soc allò prohibit, ens sembla que ells ens ho explicarà, però és tot un treball que ha fet... Sí, s'ha recorregut d'aquests darrers 40 anys, des del 77, fins ara, els diferents passos de les prohibicions i la censura amb democràcia. Tot el que no podem fer, i per això, perquè som el que delimiten les nostres prohibicions. De fet, estem plens de prohibicions, i això ens conforma. Això és el fet. El que ell ens vol explicar. L'exposició és curiós, em sembla, ens ho explicaràs. Sí, us ho explicaré. Molt bé. L'Àngela, avui tenim la sort de tenir l'Àngel aquí, recordeu, l'any passat venim nosaltres. Sempre la recordem, i si us repeteixo sempre, que a banda de la seva professió, ella és una soprano encantadora, i ens va cantar a Capella, al reinaldo... Un moment inolvidable del programa de l'Àngel. Va ser un programa encantador. Molt bé. Doncs ella ens va parlar de cine, del que ell ha vist, del que ella li ha agradat. I el convidat d'aquesta vespre és l'Adrià Olivares, que ell ens parlarà sobre el cinema curt, sobre la mostra del cinema curt, i per què s'ha interessat i el seu grup de treball, per què l'interès del cinema curt, que és un cinema que es fa a Turquia, per fer el Kurdistan, és un territori que està implicat en quatre estats. Per tant, té unes dificultats explícites de sobreviure. I, de fet, com sempre amb la història, la història, tot el que passa i queda ressenyat, alguna manera persistent, existeix. Tot allò que passa i no queda una ressenya que travessi el temps, ni tan sols podem dir que hagi existit. És per això que la història està conformada del que queda, mai del que no ressenya. Per tant, el cinema curt té el mèrit especial, treballar sobre el cinema curt, perquè és una entitat d'un poble que està en un perill explícit, en una zona de guerra, en una zona de conflicte, i té aquest perill de l'enoxistència o d'acabar-se. I quan una cultura, un poble o un territori es transforma fins a aquest punt, deixa de tenir per la història cap forma de ser referit. És un genocidi cultural que val la pena explícitar-lo, perquè tothom tingui una consciència que en tots els llocs hi ha problemes, però aquest sí que és veritat. Jo crec que són quatre fronteres. Són moltes. I aquelles. Aquelles fronteres en particular. Aquelles fronteres i en aquest moment en particular. Bé, doncs ell ens explicarà per què s'hi va posar en aquest món, ell ha estat el curt d'instant, el coneix, i ell ens explicarà el que vulgui explicar-nos, per suposat. Bona nit, Andrià. Bona nit. A part d'això, si has vist algun de les pel·lícules que comentin, i pots intervindre... Tranquilament. Molt bé, Pep, explica'ns què t'ha explicat l'Isaqui. La cuesta. És una exposició. Diguem qui és l'Isaqui, la cuesta, si et sembla. L'Isaqui i la cuesta, hem parlat d'aquí diverses vegades, fareu una acotació personal. Tinc el plaer i l'honor de fer també ell un documental. Bueno, un curmetratge, perdó, la Matança del Port, en què he utilitzat unes pel·lícules meves dels anys 77, precisament, i d'una mica abans, 74 o 75, en què vaig filmar la darrera Matança del Port del meu poble, perquè a partir d'aquell llavors ja es va tindre que portar per qüestions sanitàries, a fer la Matança de l'Oscar Ciador de Tàrrega. Va aprofitar aquelles imatges, va aprofitar unes altres imatges que vaig filmar el 77 de la campanya electoral la primera vegada de la democràcia, i llavors va coincidir tot això en què jo participava, amb el Joan Serdar, participava en unes jornades que va fer, precisament, al Santa Mòrica, sobre cartografia del cinema mutant. Aquest era el títol. Té molta gràcia amb els títols, tot s'ha de dir. Té molta gràcia, sí. Mentre es feia amb això... M'ha semblat un cantador, no, però vaig sorprenent. Mentre es feia amb allò, es va produir el 15M. Llavors el Lissaki va filmar unes imatges del 15M i ja ho tenim. Les imatges del 15M, la Matança del Port, i les primeres eleccions democràtiques, més una conversa gravada per telèfon amb mi, i això són el 10 minuts i 18 segons del curte metratge. Bé, a part de això... I l'Aquesta té una carrera important, que ja ha sigut reconeguda pel centre Pompidou, que li ha fet d'una retrospectiva per la... L'any passat, l'hi va fer l'any passat, la filmoteca de Catalunya també li va fer una retrospectiva. És un valor també a Nova York, també ha fet d'una retrospectiva. És una persona... Però, a més a més, Lissaki és inquiet. Busca altres motivacions, altres línies. Sí, fa un tant amb la Issa Campo, que són parella i treballen conjuntament. Sobretot molt la Issa col·labora molt amb els guions, amb els muntatges, etcètera. I llavors fan també una sèrie d'exploració amb el camp de l'audiovisual, perquè està absolutament convençut que el cinema té que trencar portes i obrir-se cap a altres disciplines, perquè tenim els mòbils, tenim també la música, l'audiovisual, etcètera. Llavors, ell cada vegada fa més intervencions en aquest camp. I dins d'aquestes intervencions, agafat, ha dit que ara monto el Jo Soc Allò Prohíbit. Jo Soc Allò Prohíbit és una instal·lació que tenim al primer pis d'art Santa Mònica. Es va inaugurar el dia 13 de novembre i estarà fins al 12 de gener. A partir d'aquí farà un recorregut i tinerant per tot Catalunya. És a dir, estarà en posta, tarragona, lleida, hospitalet, Vic, tornarà a Barcelona també, Girona i acabarà a Toló. Tot això serà entre el 2020 i el 2021. És a dir, es podrà veure pràcticament... I tu la vas veure... Això que entres tu sol en una... Sí, l'exposició es composa de tres partats bàsics. Un és una caixa, que és com una capsa de místus gran, tancada per dalt, per baix, pels costats, però als laterals les quatre parets són quatre pantalla. Llavors hi ha un dispositiu que ells l'han programat entre una persona. Jo he vist que hi havia un tiquet com si estàs al mercat. Tu entres i comences a sentir i veure algunes imatges que es tallen a vegades. És una forma d'explicitar l'emprenyament que t'acaba produint. Està connectat a la teva mirada. Quan tu estàs mirant una pantalla, hi ha un detector que ho veu, i llavors t'agafa i t'apaga aquella pantalla i t'enobra una altra. I allò que estàs veient allà i ja no ho pots veure, tens que anar cap a l'altra, i així va fent un recorregut circular... I no és molt inquietant, això? Sí, jo diria que més que inquietant era un moment que t'arriba a emprenyar, però tot això és una cosa volguda per l'autor. A vegades les prohibicions molesten el que prohibeixen. Però l'espectador, si ja no veu el prohibit, és conforme amb el que li donen. Aquí tu veus l'efecte de la prohibició i t'emprenyes i t'acabes dient que cauen la puta. Disculpeu. No calia. El cas és que aquesta és una, un aspecte, i aquí tenim troços de prohibicions que van des del 77 fins ara. És a dir, que tant hi ha pel·lícules com hi ha cançons, com hi ha protestes públiques, diferents tipus de censura. Hi ha una pregunta, hi ha una exposició, tant amb textos com amb imatges, que et van situant. Contextualitzant les prohibicions amb el temps. Després tenim un àmbit en què ell ha convidat una sèrie de cantants i rapsodes, que han estat prohibits. Mira, us sentiré, per exemple, ja l'Oberpla, Alicia Ramos, Paul Riva, Refri, Mavalda, Rocío Márquez, Grant Guayoming, Quico Veneno... En fi, una cosa que ens sembla que són fins a 22, i ells van cantant troços de cançons que han estat prohibits. Això és una música de fons, que es va muntant fins i tot a dintre de la capsa tancada. I després tenim un tercer àmbit, que és uns cascos, en què tenim l'opció, hi ha un menú, i tenim l'opció de sentir uns textos de quatre convidats per l'Isaqui, que aproximadament aquests textos duren. Hi ha un menú de 18 o 10 punts, que són de 2 o 3 minuts, en total és una mitjora cada un. Són l'Oberpla, que parla de cançons, parla de coses curioses. Per exemple, hi ha un moment en què van fer baixades de Girona, que em prenen molt viatjar fins a València per un judici, i després resulta que al final no em contemnen, i em va acabar emprenyant, i si em quedessin contemnat, segurament em guere facilitat 40 actuacions més. Aquestes contradiccions... Ja fa el pla, de fet. Aquestes contradiccions, que a vegades té la censura. Després hi ha l'advocat Benet Salellas, que ens dóna i contextualitza el que és la censura i les prohibicions dins de l'àmbit jurídic. Per l'altra banda tenim David Jimenez, que és el exdirector del mundo, que jo ja l'havia sentit alguna vegada, és un personatge molt interessant, perquè... Ah, és el que se'n va anar. Bueno, el van fotre fora. Bueno, sí, se'n va anar. I ell explica una mica com funciona. Sí, ha fet un llibre ell, no? Sí, molt interessant. Ell explica, per exemple, el poder de persones com el president del Madrid, de polítics, gent que en realitat mou les tecles per fer arribar a despedir persones, sense que sigui directament ells. Però en realitat, és així. El món dels mitjans de comunicació. Tant les teles com... Estan molt sorpeditats. Perquè estan sorpenjant a les subvencions. El Santander també utilitza canals de pressió. I per últim, està Pedro Gerromero, que és un artista i comissari d'exposicions, que explica també l'àmbit de censura amb aquest aspecte, amb el que són la porrogramació. Perquè, clar, com a porrogramadors, aquí és que rep tothom. Jo diria una cosa que a mi em va semblar, jo tinc algun llibre sobre la prohibició de les pel·lícules en el franquisme. Tinc també algun llibre que es va publicar sobre la prohibició. Per exemple, és un cas sabut i notori de tots els de la nova cançó. El rei Muenaldeban, l'Ovidi, la Maria del Mar Bonet, el Llac, el Pide de la Serra, tots aquests... Tenien que presentar les lletres. Llavors els t'atxaven, això o no, això o no. Aquesta, tota sencera. Depèn a vegades de la complexitat de la cançó, perquè si eren textos una mica poetis i una mica rebassats, el censor no ho pillava. Ho deixava passar i el millor deixava passar coses que eren més terribles que el que censurava. És que és molt contradictori. Però, a més que ara m'interessa resaltar, que a l'època franquista, o del primer franquisme, perquè sembla que estem en un segon, doncs amb el primer franquisme, la censura, era aplicada pel govern. A través, no hi viga problema, per part d'ells, em tindré el censor de torno. Ah, sí, clar. Quan arribem a la democràcia, no, és clar, o amb el segon franquisme, allò com el padrino 1, 2, que és allà on estem ara, allà on el paradigma canvia, i ara la censura l'aplica al Codi Penal. A través dels jutges, el Codi Penal el fan als polítics, que el consensuen, fan les lleis, i els jutges, amb el seu criteri sempre curiós, ja veiem les sentències, sobretot amb l'àmbit, per exemple, de la manada i això, ha sigut últimament molt preocupant, que ha sigut que tingui la indescència de sortir, dient que som una democràcia de les més avançades d'Europa, quan es donen aquestes sentències a casa nostra, i que per la tele vagin dient que Francia ens està copiant en el tema del càstig als abusadors. I sàqui diguem que es dedica a la segona vegada. Llavors posa d'evidència, i allà tenim un document de dues pàgines, en què se esmenten els articles del Codi Penal, en què és més fàcil incórrer, perquè una de les coses que també l'interessa molt, és que avui en dia el creador o el creatiu té un assessorament fiscal, penal, o sinó no sap quin és el seu límit. Llavors això segurament és buscat, perquè el que entra en funcionament és el més terrible que pot haver, que és l'autocensura prèvia, que segurament és un fet que s'està donant molt avui. Per tot això i més, us recomano que feu visita a Ars Santamònica, perquè val molt la pena. Més que res, és que no et dones res fet. El que et dona és uns motius per activar l'aliment i reflexionar sobre aquest tema que tracta. En aquest cas seria el tema de la censura. Ho deixem, Marc, i us recomano molt. Ens hi passem algun moment. Sí, home. Molt bé. Àngela, tu que em dius, què ens expliques del que has vist, que t'ha interessat, i què pot interessar els que ens escolten? Doncs bé, jo de les estrelles d'aquesta setmana havia vist abans a Venècia Madre, del Soro Goyen, amb el supermega premiat curca, va tenir aquesta... Des del punt de la producció, a mi em va agradar molt. Perquè era un curc que durava... Sí, que amb molt poc temps, amb molt poc... 18 o 20 minuts. Ja aconseguia crear unes tensions que a nivell, també jo crec, a tècnics, perquè bàsicament el pla... És un pla de sequència. És un pla de sequència dintre d'una casa, o sigui, aquesta part em sembla excel·lent, i també jugar amb... bueno, és una platja buida, o sigui, després no tens res més, o sigui, si tens aquesta imatge d'arxiu i saps tècnicament fer aquest pla dintre d'una casa, tens aquest curc molt ben pensat i molt ben produït en aquest punt. Llavors, tenia ganes de veure, perquè jo crec que tothom pensava en la pel·lícula anirà de què ha passat amb el nen. Sí que és una miqueta... Perquè diguem-ho, la història és... La història és que no vull fer spoilers, però com comença, doncs és una mare que ha rep una trucada del seu fill petit, que ha estat una platja, que s'havia anat amb el seu pare a la costa francesa, i no diu que el papa no està, que el papa no troba, i llavors no veus res més a la platja, diu que no hi ha enroques, que no hi ha res, i que apareix un home, i ve un home, i que no és el seu pare. Què passa, que s'acaba la bateria del mòbil, i aquí la mare surt desesperada, trucant a la policia... Sí, fins aquí arribava el curc. Aquí el curc, acaba aquí, tu no... I jo no tinc cap inconvenient de dir que em sembla genial. No el vaig veure, eh? Fins aquí em va semblar molt... La pel·lícula que també l'he vist, no sé si estaràs d'acord amb mi, però jo penso que sobretot la salve, la gran interpretació de la Marta Nieto. Sí, sí, sí. Jo em sap que seria injust que la Marta no tingués aquest any el seu gòia aquí, o el seu gaudí o el que sigui. Exacte, jo a mi em va agradar molt en el curt, i vaig pensar si ho fa igual de bé al llarg, és molt bona actuació de l'any, sí, sí, 100%. Després, doncs, jo crec que vol ser molt creatiu, té una part ingeniosa de no... crec que no cauen cap moment, pot cansar o no cansegar l'espectador, però sempre el situa en un punt de vista molt real, que és el de la Marta, i com... bueno, hi ha hagut algunes coses, és un guion que va al bord del precipitio, sin caer-se, és veritat. Tu vas tota l'estona, volent saber què passa, perquè com a espectador, tot i que ens agradi un tipus de cineva, un altre sempre acabem volent solucionar els problemes, no? Perquè el vius. Exacte, i llavors ho fa molt bé, perquè no et dona mai aquest carmel, i de fet et fa sentir tota l'estona, aquest neguit de... no et diré que ha passat amb el nen, no sabrà si el nen és el seu fill, no sabrà res de tot això, això pot incomodar molt, i fer que hi hagi molta gent en contra de pel·lícula, i jo crec que el punt original és solucionar la pel·lícula des d'un punt d'aixís, aquesta mare mai sabrà què ha passat amb aquest fill. És un adolescent del que troba. Sí, exacte, té 6 anys, després troba un adolescent. No di a més, però si no, ja es diria molt. Però cap a el soroll, la pel·lícula d'acció que ell fa no deu tenir res a veure amb això, no? No, no. És una pel·lícula intimista, per això. El que passa tu és dir molt bé. Jo crec que com a creatiu, ell, i com a director, diu, ostres, el curt, que és molt bo, tindrà el recorregut que tenen els curs. Per mi, que va tindre la tentació de dir que aquí tinc una història bona, la desenvolupo i faig un... Un llarg seguit, clar. M'entendre. El nivell. Això ja és una altra història. Sí, i mantenir aquesta tensió. Tu diguis que jo t'ho t'ha semblat bé. M'ha semblat ben solucionat, no m'ha semblat la farofelitxe, per exemple. El curs sí que em semblava una brutalitat en guió, perquè l'obra el tanca el fa molt net i molt bé. És el que diem, fer aguantar aquestes tensions en un llarg sense tenir una pel·li d'acció, és molt complicat. Tu em sap que aguantar les tensions a vegades amb una superproducció pots aconseguir-ho, però amb un projecte així portant-ho en aquesta intimitat i en aquest problema tan... Tan específic i tan delicat era difícil. I de sentiments, sense caure. La pel·lícula és recomanable. Sí, és molt recomanable, i entenc molt que hi hagi molta gent que surti, que no li ha agradat perquè no és el final, ni el feliç, ni el final que tu t'esperes quan vas al cine. Ah, vale, doncs he vist el curo, ah, guai, trobarà el fill. O, ah, vale, s'enterarà d'on està, o mira, ha mort, però almenys sap que ha mort. És que no sabem res. També, com a espectador, també et dona molt la pensada que com realment la Marta de Nieto fa molt bé, i és una mare perduda. Ja, un punt, no sé si a tu t'ho va recordar, que ja que abans parlàvem d'Aissac i la Cuesta, en què la pel·lícula recorda la propera pell. Sí, ah, és clar, és que la propera pell va... No, no dic el per què? Perquè ja s'havia desvellat a l'Hitrícula, però... Sí, sí, sí, és veritat. Jo, no sé, clar, em semblava que la propera pell, en aquest aspecte, és més dura, i aquesta potser és més tendre, no? Sí, sí, sí. Jo diria que el caire que té no és ben bé el metge, però, bueno, són dos històries diferents. Però no et pensis, eh? La pel·lícula és arriscada, perquè hi ha un moment en què fregui, no sé, ara ja me'n vaig més lluny, no sé si... Tu estàs parlant de l'Aissac i... No, estic parlant de madre. Si vosaltres heu vist la luna de Bertolucci... Ai, fa molts anys que... Sí, fa anys. Hi ha moments que està fregant una mica la relació d'edípiques... Ah, val, val, amb aquest aspecte. Sí, és bastant pirotècnica. Jo la sé, perquè té aquests punts... Sí, aquests punts que... Fa molts anys que vaig veure... Clar, bé. Però hi ha pel·lícules que a vegades que les tens a casa i te les tornes a posar, i aquesta no l'he tornada a posar, eh? El Bertolucci. La clienta m'he vist a... Bon, Liberté de l'Albert Serra, que jo el segueixo... I bé, tinc moltes notes, no... Sí, te s'envolupa. T'escoltem, t'escoltem. T'escoltar al convidat. Clar, és un director que ha de fer punya part per parlar d'ell. No pots parlar, com parlem ara, de... Hem pogut comparar aquests dos directors. Està sortit el Bertolucci, imagina't. Tens una franja, però aquest director és un solitari. L'Albert Serra és una illa, sí. Sí, és un solitari. Aquesta última pel·lícula, no sé si estàs bé per la temàtica. Ai, si és senç que algú ja no li ha agradat, és que ho digui, però m'ha recordat a Gaspar Noé, a la manera que té de transgarir Gaspar Noé. Òbviament no és aquell mateix punt, però jo crec que és un... És un... Bueno, té com tres fases, aquesta pel·lícula hi ha hagut que primer va fer... Quan dura aquesta pel·lícula, perquè... És que clar. Has d'anar allà. A punt de sortir d'haver portat un dia d'aquests que vaig pensar, perquè has vingut a veure l'Albert Serra avui, no? No, va bé, va bé. He llegit que havia fet abans una exposició al rena Sofia, que deia Personalien, que aquí el que veien eren dues pantalles sortien exactament aquest acte, moltes de les imatges de la pel·lícula, l'únic que l'espectador, com si fos aquí vidre, es veia reflexal. Això donava un punt d'interacció, jo crec, amb l'exposició, i tenies un punt d'estatua ja en mig, veies en mig també del bosc, i d'aquests... L'hi verdés. Sí, que anaven apareixent i fes les coses, i llavors sí que era incòmode, però hi havia una relació, tu podies fugir d'allà, o podies sortir, trobar al cap, allunyar-te amb la fosc de la mateixa pantalla, no et veies, llavors jo crec que aquí hi havia un joc que està ben trobat. Un joc que jugàvem tu. Exacte, aquí, en canvi, l'espectador només té una opció de quedar-se al cine o marxar. No pots interactuar, perquè tu són ple general. El cine és això. Sí, sí, sí, clar, però és difícil d'entrar perquè aquí era un ple general on tu, tota l'estona, veus i sents aquestes imatges i el que fan aquesta gent sense poder formar-hi part. A més, els textos no et donen massa pistes. Tu l'has vist? Sí, sí, sí. La vam veure de passi de premsa i li comentava abans fora de micro amb ella que potser va ser molt, molt interessant la introducció previa que va fer l'Albert, perquè clar, ell té les idees molt clares, però després amb aquest cas, sobretot, la seva obra es converteix en uns traços una mica l'opòlog, no? Sí, sí, sí. Has fet consideres un boaller? A mi em va recordar una mica... Jo crec que ell vol ser un boaller i ho contagia. O tu vol contagiar. Ell sempre vol ser una mica... Sí, no, no, i aquí ho et sent per cent. Ònicament que també tens aquest punt de dir ho puc ser dos hores i mitja. Clar, ho puc ser com no participes, perquè no hi ha... realment no hi ha un relat, hi ha una tècnica poètica ben elaborada, però... El guió, què... M'en dius? O... Si no, si curta, jo no vaig llegir res abans d'anar, perquè no volia llegir, normalment no ho faig, però aquest cas 100% és una nit eterna, jo crec, que s'ha etfat on uns libertés eh... del marquès de de Sades. En un viatge cap a Alemanya es queden... bueno, van passant la nit al bosc i llavors diguéssim que ja s'alliberen i poden tenir les seves fantasies oscures. Bueno, en principi diuen els papers que estan en relació amb un grup de religioses d'una cofre d'un convent... Sí, hi ha un convent de camí. Tot i que l'acció és bosc. Sí, tot és bosc. Jo les imatges que he vist és un bosc. Sí, sí, no, no. I això, i també a Berlín va fer, després havia fet abans una obra de teatre intentant-ho, intentant fer... bueno, el mateix, el que havia fet a la reina Sofia, entre la reina Sofia i la pel·lícula va fer la obra de teatre, i es veu que hi van haver-hi comentaris que li deien que aquests actors no estaven dirigits. Aquesta gent no feia res. No havia dirigit a ningú. I va dir, perfecte, això és el que més vull escoltar. Així que és el que deixaré que faci. I, per tant, tu tens gent en un bosc fent una mica el que volen. O que hi ha hagut una direcció, però com no hi ha un guió molt més llarg, jo crec, que d'una pàgina i mitja, i no hi ha una direcció de direcció, doncs és com un clímax de Gaspar Noé, una fiesta, amb pàgines de guion, fem el que vulguis. A més, no hi ha música fins al final. L'últim quart d'hora sí, però fins al final no. Sí, és molt contemplatiu. I en comparació de tot el que ha fet ell, què dieu vosaltres? Jo diria que no té res a veure amb tot el que ha fet ell. La única cosa que es pot comparar és el moment històric amb la mort de Lluís. De Lluís 14. Jo crec que una mica la reacció d'ell amb Agafa Liberté és perquè per mi que li van començar a arribar notícies de, hòstia, estàs fotent un cinema ja més normal, eh? I això no li havia agradat gens. Sí, sí, i de fet, us vaig enterar. El títol diu que la única provocació, segons el director, és que és el títol perquè et diu que si no fas això no tens llibertat. O sigui, no et xiure. I llavors també jo crec que jugar molt perquè jo tota la pel·lícula és el que més m'estava pensant tota l'estona, pensava, va, Liberté, per això no m'anava per pensar, Liberté, per què? És a dir, ara hi haurà un gir de guió. Justificarà? Sí. No, no, i pensàvem, potser la llibertat de poder fer el que vulguis al Bosch. Bé, la llibertat que potser no tenia aquesta gent en aquell moment històric, també, però no, no. Realment és... una cosa que segurament ell rossaga de Sade és que jo he llegit Sade i no, o sigui, tu no t'ho passes bé, llegint Sade. O sigui, Sade et dona unes situacions, però ni et dona plaer, ni... Sí, hi ha una certa provocació, però... Hi ha una situació d'incomoditat, i ell veig que adueix aquesta sensació. Llavors, si el que va veure la pel·lícula i va en pla de miró, de guaiar, la millor resultarà castigat, no? És a dir, aquí per mi és una persona molt intel·ligent i segurament ha treballat més del que sembla el guió. Sí, segurament, segurament. Ha arribat a fer una depuració que segurament coincideix perquè, exactament, ell volia dir, i llavors, a partir d'aquí, hi ha tota una eternitat pel davant per jutjar-ho. Bé, doncs ja... Sí, sí, sí, sí. Bé, doncs, passem la segona part de la... de la sessió i us explico com ha anat, això. A veure, jo vaig anar al cinema baix que feien una pel·lícula de... que Sim Oz, no? Que és un director que... curt, que viu a Turquia, i que pretén fer cinema curt. Té molts problemes. Ell va venir a la... a la presentació, va... va fer la presentació de la pel·lícula i després hi va haver un col·loqui que era un col·loqui... va ser un col·loqui interessant que més estava amb traducció, que no sé com us ho vau fer, això, perquè això era complicat, una traducció del Turc, el castellà del castellà del Turc, però tot i ser d'una certa dificultat, perquè no era àgil, va ser molt interessant. Ell va explicar la dificultat de fer un cinema amb pretensió de parlar dels curs, amb una Turquia que pretén eliminar-los. Per tant, és un cinema difícil. La pel·lícula en sí és Xer, que es diu, no? És una pel·lícula... no sé, tu mateix també la pots descriure. És una història de... De fet, Xer és una noia, que és una cançó d'una noia, és... la pel·lícula comença a Nova York, que és una família que prové del Kurdistan que porta en un àvia perquè està malalta per intentar salvar-la. L'àvia mor allà i té una relació amb el net, i li canta aquesta cançó. És una cançó que la canta en curt i ni ella ni el net t'entenen al curt, perquè... Ella sí que l'entén. Jo vaig interpretar que ella tampoc. Sí que entén, però sí que és veritat que és això. I ella li canta. I ell, que es dedica a la música, li sembla una... una peça molt bonica. Llavors, l'àvia mor i ell deixa tot a la vida de Nova York i torna al Kurdistan i vol trobar aquesta música perquè l'àvia no li torna a cantar i ell no reté la música. Per tant, és un conte. És un conte. Ell no és un guió estressivament consistent, però en canvi, la moviment de càmera, com tracta els personatges, com se'n va pels poblets del Kurdistan i com els descriu i com ens explica com viuen i com és el tracte entre ells. Allò està molt i molt aconseguit. La pel·lícula comença que ell està a l'aigua a Nova York i la pel·lícula acaba que troba el poble i ara, d'on t'aprové aquesta cançó. És un conte poètic. Ell, entre mi, ha volgut posar algunes imatges del conflicte que, curiosament, li han tallat totes perquè ell la passa a Turquia. Però aquestes estan tallades. És a dir, són absolutament rigorosos en aquest tema. Per altra banda, ell ens va explicar que s'ha de presentar cada setmana a la policia i que, per agafar l'avió, perquè ell s'ha de presentar cada setmana per el fet de tenir ell és un ciutadà turc en llibertat i ens hauria sagat problema, però la pressió que rep en aquest moment tota la població que es declara és una dificultat molt específica. Ell és un home que ha fet moltes pel·lícules allà i ben rebudes, crec. I, en canvi, pel fet de la situació actual, recordem això, que el Kurdistan és una regió que pertany a quatre estats, quatre estats en conflicte a tots ells, tant la part de Síria com la part de Turquia, és una situació molt greu, no? I, llavors, això em va fer trobar-me amb l'Adrià que s'havia promogut portar aquesta pel·lícula perquè expliquen una mica la teva feina què fas i per què va portar aquesta pel·lícula en particular i per què us ha semblat interessant promoure el cinema Kurdt en aquest moment. Que, com tots sabem, no solamente el cinema Kurdt sinó quan sap el cinema d'aquesta zona és molt difícil de les distribuidores manegar-lo perquè les distribuidores... Si no prové la pel·lícula de festivals, rarament arriba, aquí, sí. A més, que el cinema Kurdt és un cinema que ja n'és sota repressió per això, no?, aleshores, ja, imaginant-ho, transcendir les seves pròpies fronteres i venir aquí una mica amb l'espectativa ja no d'agradar, sinó d'amoure diners que, al final, el que les productores o distribuidores és una mica el que busquen, doncs, és pràcticament impossible. Sí, bueno, jo vinc d'Iverdi a Produccions, que Iverdi a Produccions és un col·lectiu audiovisual molt, molt petitet, són 5 persones, que el que fem una mica és producció de vídeos, ja siguin esports, videoclips, jo què sé, qualsevol vídeo que nosaltres trobem interessant a l'hora que tingui algun tipus de repercussió de transformació social. És així una miqueta com no dir res, però una miqueta de la nostra intenció és aquesta, no? Aleshores, el tema del Kurdistan... Quantes fa que funcioneu? Doncs ara farà 4 anys, 4 o 5 anys, més o menys. I el tema del Kurdistan és una mica, perquè jo i la meva companyia estàvem ficats en grups de solidaritat amb el Kurdistan, amb el poble curt, has de dir plataforma, no sé si coneixeu, però és la plataforma a nivell que coordina tot el tema de la solidaritat amb el poble curt, fent xerrades, traduint llibres, textos, articles... En tot el tipus de material que d'alguna manera trenca una miqueta el silenci mediàtic que hi ha al voltant del Kurdistan. Com trobeu persones que us fan, perquè no és un idioma fàcil, tradueu coses del Kurd... Clar, jo has de dir, ara mateix fa ja dos anys que no hi sóc, però sí que és veritat que a Espanya i a Catalunya en concret la diaspora curda és molt petita, hi ha molt poca gent provenint del Kurdistan, i la majoria de gent són migrants econòmics, és a dir, gent que no troba la manera de guanyar-se les càstanyes. Exacte. I hi ha poca migració política, que no ho he fet com la diferenciació, però una mica la migració política i la diaspora política doncs sí que ve amb la intenció una miqueta que donarà una... una microsociatat curda i una miqueta doncs d'estar implicada en el moviment d'allà. Sí, i dir-hi contra el problema. Exacte, i aquí Catalunya és molt poqueta, però sí que n'hi ha, i ara que parlaves de la traducció que es va fer amb la projecció de zero a la mostra de cine baix, la traducció era del Kurd, no era del Turc, sí, era de Kurd... Jo no ho sabia distingir, com pots imaginar-te. Era del Kurd-Manjik, que és un dels quatre dialectes majoritaris del Kurdistan. I sur, hi ha possibilitats de poder-la veure? Sí, tant i tant, només s'ha de... O sigui, el que és difícil és moure-ho en àmbits de cinema convencional. Comvencional, no? O sigui, tu si trobes... mira, que tinc un... he contactat amb un centre cívic i puc fer una projecció, només has de parlar amb la productora i perquè la majoria de produccions de cinema curt, la majoria, no totes, són a Germanaments, amb altres productores sobretot del nord d'Europa, que és on hi ha més. Si ha arribat el cas, ens podríem posar en contacte amb tu. Sí, tant. Ah, sí, sí. Clar, nosaltres a nivell de mostra de cinema curt també estem fent una miqueta aquesta feina, no? Fem una mostra, pensava que ens ens ho comentaries també. Vale, doncs us explico. La mostra de cinema curt néix ara fa 4 anys, aquesta que ve ara el desembre serà la part d'edició, i n'és una mica sota el paraigües d'Ivardi a Produccions, que és aquesta productora de la que formo part, i has de dir plataforma, i n'és una mica amb la intenció, doncs, de fer servir el cinema com una arma més a l'hora d'això, no?, de trencar el silenci mediàtic i al voltant del curt d'istània, del conflicte curt, i... i una mica això, doncs, generar contingut, i de la mateixa manera que has de dir, doncs, traduir textos, fa xerrades, doncs, nosaltres vam dir, ostres, doncs, en portem el nostre granet de sorra, ja que estem intentant engegar aquesta productora, relacionant-me amb el cinema, doncs, intentant, o d'alguna manera, que el cinema sigui un ariet més contra el silenci. Aquesta és una mica la intenció de la mostra. Aleshores, el cinema, en sí, com a cinema, és una mica esta supaditat totalment a la voluntat que tenim de que la gent conegui el curt d'istània, conegui què està passant al curt d'istània. Quins altres directors heu... heu promogut, o heu avanta d'aquest que està parlant... Estos d'un telèfon no ens concretes que em preguntes. Ja et dic que el cinema està totalment supaditat, a la voluntat, jo, més aviat, gairebé d'activisme, que tenim a l'hora de... de voler moure això, de voler que la gent ja no li soni el curt d'istània, si no sàpiga aquesta passada, no sàpiga el genocida que està enfrontant la població, ja no només els curs i les curdes, sinó totes els pobles lliures que viuen al nord de Síria, per exemple. Jo tinc contacte, avui li comentava... amb l'Alba Sotorra, que ella va fer com d'Antèria, i a partir d'aquí ens vam veure i, precisament, la setmana passada la trucava per quedar pel dia 10, aquí, al programa, i em va contestar, bueno, la trucava per WhatsApp, i em va contestar que estava Rojava, precisament ara, i vindrà als voltants de Nadal per passar al Nadal aquí amb la família. I em sembla que des de fa ben bé 8 mesos o 9 està treballant en una altra producció. I és un documental el que està fent? Sí. Molt interessant. Clar, jo no sé el que es pot explicar, no explicarà res. L'Alba està treballant ara mateix allà en un documental, i, de fet, és graciós perquè l'Alba va treure com en d'Antèria, pocs mesos després de nosaltres, des de Ibarri, des de la productora, entra un documental que es diu El Sol del Nord, que relata una mica... Sí, que està a la seva web, sí. Que relata una mica el projecte polític i social que tenen els courts dintre de l'Estat Turc. Perquè, si ve ser que potser el tema de Rojava ens sona una mica el nord de Síria, doncs, que hi ha aquest buit de poder... I la revolució de les dones. Exacte, hi ha aquest buit de poder durant la primavera àrab, ha assat, no? Perquè fa baixar totes les tropes militars del nord de Síria, que l'estè allà justament perquè hi ha una concentració alta de courts que sempre preocupa. Però ara, amb el replegament dels americans, jo no sé si no hauran quedat una mica desprotegits i totalment... Sí, perquè, de fet, ell, de fet, el Erdogan pretén portar, m'imagino, població en aquesta zona. De fet, el que està fent Erdogan des del 9 de novembre... No, 9 de novembre, 9 d'octubre, crec que va començar la operació d'invaiar al nord de Síria i de crear el que hi diu un corredor de Pau. És per petrar un genocidi més. Ja l'estava per petrant des de fa més de 50 anys dins de les fronteres turques, portar el que va fora, i fer fora tots els courts i les curdes. I la gent d'altres minories ètniques, perquè ja no només hi viuen courts i curdes, fer-los fora d'allà, perquè el projecte social i polític que presenta que es diu Confederalisme Democràtic basat en l'ecologia social la hiberon de la dona, la democracia i directa, representa un gran pari cap a l'estat oscuo dels Estats Moderns. Els vol fer fora d'allà, i el que ja està passant és que aquestes zones d'on fa fora els courts i les curdes i altres minories ètniques, les omplem amb militants delissis, per exemple. Sí, clar, no poden tornar a casa. I ell sempre té a la mà, la menaça a Europa d'enviar 3 milions i mig d'emigrants a la més mínima que li comencin a posar problemes. Sí, clar. Jo crec que és molt important remarcar la complicitat dels Estats Europeus amb el que està passant al Kurdistan, a Síria, a Turquia... Totalment, nosaltres hem pagat, bueno, nosaltres, hem pagat el silenci, d'alguna manera, sobre el que està passant al Kurdistan, perquè ja ens va bé que es quedi amb els refugiats i les refugiats. Perquè ella està fent aquest documental i qui ho promueveu vosaltres, o qui... L'Alba? Sí. No, no, és ella sola. Bueno, ella té el seu equip. Té un equip i té contactes allà. Sí, si ella va estar allà, no sé si abans o després de nosaltres, però va estar allà i va estar rodant a Síria, per això el no decidia. Com en d'anar anàvem. I després d'això, ara està distribuint una pel·lícula que ve d'allà, que començarà a distribuir-la d'aquí un temps. La volíem passar en aquesta mostra de cine curt, però no ha sigut possible, doncs, pels tempos... Però és pel·lícula o és documental? És pel·lícula. És una ficció que relata la resistència que es va donar per part dels curs, quan l'exèrcit d'Erdogan, l'exèrcit turc, va venir a fer-los fora del barri més antic de Diyarbakir, que és com la capital no oficial del Kurdistan, que es diu Amet, en curt. I els van anar a fer fora, i van estar resistint uns dies, no me'n recordo ara si va arribar el mes. Llavors que ho va guionitzar, i va fer una ficció. Exacte, i és una pel·lícula, d'això dels dies de... Passada amb la realitat, però ficcionada. De fet, a la mostra passem un documental, que es diu Sur, la terra i el poble, i que relata justament això, però en documental, no és una ficció. I la mostra quins les dates i com ho fem? La mostra tindrà el 13, el 14 i el 15 de desembre, es divendres, dissabte i diumenge. I tindrà el divendres, el pati i mona, que es farà la presentació, es fan enxarrades, i dissabte el matí es farà un taller... de gineologia, que és la... la gineologia és un projecte, promogut pel moviment de dones del Kurdistan, que d'alguna manera el que pretén és reinterpretar la ciència, totes les ciències, des de la mirada de la dona, no vull dir feminista, perquè les curades tampoc parlen de feminisme, però sí des de la mirada de la dona. Totes les ciències, la història, les matemàtiques, el que sigui. Després fem projeccions, el dissabte a la tarda i diumenge a la tarda vespre, el cinema Jumsets, allà a Sants. Ah, sí? Clar, el cinema Jumsets ens interessa una mica de germà rar-nos-a més, perquè és un projecte que ens agrada, i jo he estat ara, aquesta setmana passada, de jurat de l'alternativa, i algunes pel·lícules les anàvem a veure els Jumsets, perquè està bé amb connexió amb els SSB. Clar, l'únic problema dels Jumsets és que és molt petit. De això que ens has comentat ara, ens enviaràs el programa, o si hi ha altres... Sí, tant el que vulgueu, el que em demaneu. De fet, si la gent entra a mckb, que és mostra de cinema que és mostra de Barcelona, mckb.cat, allà ho està tot. Està tot molt ben explicat. Que prenguin no de els nostres oïllents, torna-lo a dintre o cas per... 13, 14 i 15 de desembre, el pati i mona i el cinema Jumsets, cinema... No, i la referència perquè ho busquin. Ah, mckb.cat, important. I això, 4 anys fa que feu la mostra, aquesta, i les altres, què ho ha anat ampliant, o què heu anat fent, o quin tipus de pel·lícula documental, què és la variació que heu anat aportant. D'acord, doncs mira, el primer any el vam fer al centre cívic Pou de la Figre, i el que volíem en principi era passar només documentals i era totalment amb perspectiva activista. De filtre més aviat artístic, cinemàtic, o sigui, zero. Era, si ens interessava, del que parlava el documental, el passàvem a la mostra de cinema curt. I una mica amb els anys, el que hem anat fent també, no sé si... per què, però sí que hi ha ara ja més produccions curdes, o potser se'n senten més, però el que hem anat fent una mica és, poc a poc, inclinar-nos també a donar-li una vessant més artística a la mostra, no tant de política. Perquè la pugui... pugueu promoure la qualitat és... exacte, o sigui... Sobretot quan parlem del poble curt, la població de quan estem parlant. Doncs és molt difícil, perquè els censos, o sigui, penseu que el Kurdistan està dividit en Síria, Irak, Iran i Turquia, i els censos són molt difícils, perquè la majoria... o sigui, hi ha moltíssima gent que no es tenia sensada que viu a pobles que tenien. Aquesta pel·lícula, que és molt bonica, la veritat és que el tipus de població és un... m'ho crec, això, que dius, perquè primer que és muntanyós, un dolat, sense tenir unes grandíssimes alçades, però és un dolat i, per tant, no ben comunicat. I, per tant, sí que em crec... La estructura territorial ha de ser complicada. Per tant, sí que em crec que no hi hagi... La financiació de projectes així, en una situació tan difícil del país, dic, bueno, es formament en una determinada quantitat de població o com sorgeix, això, no? Clar, jo, amb el tema financiació, el que et diria és que, com t'he dit abans, moltes de les produccions són a germanaments amb altres productors europeus. Ja. Però, des de fa... Ara m'equivocaré, però des de fa dos anys o tres anys s'ha creat la comuna de cinema de Rojava. I la comuna de cinema de Rojava és totalment independent de qualsevol tipus de subvenció estatal, òbviament, i el que fan és... Subvenció estatal, de quin estat? Doncs, per exemple, podria ser el Turc, si és una producció turca... Sí, perquè és el que tenen més diners, les tasbandes, eh? Sí, la majoria de cinema curt... Perquè dentro del cinema Turc és prou potent, eh? El director d'aquesta pel·lícula, ell va dir que, ara perquè hi ha aquesta situació de conflicte una mica més enredit, però ell tenia subvencions de l'Estat i havia treballat... És ara que se li està complicant la feina i les seves possibilitats. Però Turquia, jo diria que en aquest aspecte promou el cine de qualitat, que ell fa un cine al menys del que vam veure bonic i... acurat. Sí, treballat. I per contestar-te el que em pregunta abans, a Turquia es calcula que viuen prop d'uns 20 milions de curs i curdes i a la resta de llocs no se sap gairebé. Sí, que com a nia és important. No, i en totes es calcula que hi ha uns 40 milions de curs entre dias fora i... Ja està. Però per exemple, Armènia, que també va desaparèixer, ja no me'n recordo quin any devia ser, però a principis del segle, del segle passat i no se'n sap res d'aquesta gent va ser una massacre molt generalitzada, la gent va fugir cap a totes les bandes i Estats Units està ple d'Armènis, a Turquia hi ha moltíssims, d'Armènia i d'Armènia. Ja, potser. Són països amb dies fora constant. I si no aconsegueixen tenir un estat que no ho aconsegueixen, llavors els Estats Potents, és que la Turquia és un estat molt potent. Jo crec que és interessant per això esmentar que el tema de la creació d'un estat curt, partint de la idea que hem de partir de la idea d'una mica tot el tema més revolucionari curt del moviment de llibertat curt i, per tant, del PQQ, que és el partit dels treballadors del curt distant. Si partim d'aquí, aleshores, intentem parlar del que està fent el PQQ com si això fos l'únic, que no és veritat, però és una manera de resumir-ho de que la gent ho entengui. El projecte de llibertat del PQQ és l'any 78 i una mica la idea és aquesta, crear un estat curt. No obstant això, després de molts anys de lluita, el que veuen és que un estat, crear un nou estat no serà la solució. Ells porten des dels temps de l'imperi Persa enfrontar-se a diferents formes d'estat, perquè l'imperi Persa era un protostat inicial. L'imperi Persa ja era un protostat com era l'imperio Tomà que segurament també els va tindre subjugats. Quan l'imperio Tomà i ja quan la creació de la República de Turquia a partir de l'any 23, a partir d'allà la violència contra el poble curt és sistemàtica. A partir de l'any 23... I la llengua està molt perseguida a Turquia? Moltíssim. És interessant el que deies abans de la censura que havia hagut d'afrontar en Casim amb la seva pel·lícula, perquè qualsevol expressió de el que vol dir ser curt està censurada. La llengua, la música, les històries, els contes... De fet, en Turquia s'assemblen a tot arreu. Perquè sempre s'aficas el mateix. És bonic perquè la cançó és bonica. I la cançó, que crec que és inventada, ell va dir, la cançó, aquesta... la sonoritat i tot el que té és bonic. A Turquia, això, una cançó. Una cançó que, com a algo que ha aguantat i ha resistit a ser ressenyat, que és el que fa que existeixi... M'agradaria un moment, perquè és important que entenguem que tot el tema de la creació d'un estat a finals dels anys 90 canvia totalment i el projecte del moviment de llibertament curt canvia de paradigma i el que proposen és el confederalisme democràtic que, d'alguna manera, ja no demanen un estat, ells demanen autonomia i demanen vosaltres, turcs, siris, iraquis i iranians, si voleu viure en un estat, em sembla perfecte, però doneu-nos l'autonomia per decidir sobre les nostres vides. Clar, això és molt interessant, a l'hora de fer un paral·lelisme amb el poble català, el tema de proposar o no la creació d'un estat i la tendència. I per mi és important la creació d'un estat curt. Ara majoritàriament no es demana, tot i que hi ha sectors que s'han quedat... És un amic del seu projecte de mínims. Exacte, sí. I de supervivencia. Bé, ho hem d'anar acabant. Moltes gràcies per haver vingut. Ha sigut interessant tot el que hem parlat tot plegat. Per la setmana vinent tenim previst que canviem de registre, això havia solà, que ell ens vol parlar sobre meditació a prop i ha triat algunes pel·lícules que jo havíem parlat sobre primavera, verano, toño, invierno, si no sé si la recordeu, de la Quim Quiduc, que és una pel·lícula preciosíssima, molt bonica. Després m'han de sugerir que hi ha una pel·lícula preciosa. Naturalisme a tope. Això és un registre completament diferent, però aquí canviem registres. Sí. Perquè el cine toca molts... Sinema sense condicions. És per això que ens creiem que podem parlar de coses diferents i diferents. Espero que el desembre ens vegem per poder continuar i tant esteu convidadíssims i convidadíssims. Molt bé. I també el de l'Àngela i la seva col·laboracions, que sempre seran interessants. Jo vindré sempre que pugui. El dimarts de cap de mes, com a mínim. Exacte. Si tens sugerència per un altre dia, estàs ben rebut de sempre. I si anem a veure... Jo volia parlar avui també de l'Irlandès, perquè és una pel·lícula que cal tenir una estona per parlar-ne d'ella. Si la vas a veure... Mala guarda i la comentem. Si vols afegir... El dia de l'Irlandès. Jo anava a sortir, perquè abans m'ha semblat sentir que potser es mantava alguna cosa i anava a sortir de l'estudi una estona. No, però no faríem spoiler. Tenint en compte que encara no l'has vist, no hem dit res més. Moltes gràcies. Fins la setmana vinent. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.