Cinema sense condicions del 3/12/2019

CINEMA SINSE CONDICIÓNS CINEMA SINSE CONDICIÓNS Bona nit. Com tots els dimarts, a les vuit, comencem el nostre programa CINEMA SINSE CONDICIÓNS per poder parlar de cinema, del que ens ha agradat, del que ens ha agradat molt, poc o regular, del que us sugerim, de pel·lícules que fa anys que hem vist, però que també ens continuen interessant per temes diferents que toquem, aquí estem per parlar de cinema. Bona nit. I estem amb Pepper Mangola. Hola, bona nit. Que ens explicarà on es dirà pel·lícules que ha vist que li han agradat o que no li han agradat. Ja de tot, aquesta vegada. Ja de tot, fos molt bé. L'Andrea, darrere dels vidres, controlant el sol, ajudant-nos. Bona nit, Andrea. Ah, no té micròfon, em sembla. Bona nit, Andrea. I el nostre convidat d'avui us el presentem, Xavier Solà. Bona nit, Xavier. Hola, bona nit. Benvinguts, Xavier. Xavier Solà és doctor en biologia, treballa en recerca de nou medicaments. Ja ens dirà, ens sugerirà què vol dir tot això. I des dels 20 anys, ens diu que practica ioda i meditació. I és un especialista amb ioga i meditació, especialitats que nosaltres no coneixem i, per tant, ell ens donarà aclaró del que no coneixem, que sempre és bo. I conjuntament, ens ajudarà que vosaltres que ens escolteu, també en tingueu aquesta aclaró. La primera part, com sempre, la dedicarem a les pel·lícules que hem vist i la segona part, a parlar amb el nostre convidat. Per tant, comencem. El que jo he vist. Jo he vist una pel·lícula mexicana que no sé si té dificultats de distribució, com passa amb tot el cinema espanyol americà, que ha recorregut les distribuïdores americanes, nord-americanes, són molt més potents i, per tant, necessiten una empenta molt especial per recórrer els circuits habituals europeus. Però, bueno, aquesta ha arribat. És una pel·lícula que es diu Les niñas bien. Ja us ho dic, és una pel·lícula mexicana i que s'ha estrenat aquest any. La directora és Alejandra Marques Avella. Avella, no sé, igual pot ser Avella, no ho sé. Perquè ho dic perquè és que va venir aquí a Barcelona a fer cinema, a estudiar cinema, amb el centre d'estudis cinematogràfics de Catalunya, el CEC, que un temps el va portar l'Isaac i la Cuesta, em sembla. Per tant, s'ha format en part aquí a Barcelona i m'ha sorprès, però haig de dir que s'ha format bé. Perquè ha fet una pel·lícula interessant, una pel·lícula interessant. Les niñas bien. Jo crec que el títol... Jo crec que ara no diem a ningú el de les niñas bien. Podem dir pijas, podem dir sofis, no sé quantes, però bien no recordo que ningú digui. Però això es veïdint molt, eh? Sí, sí, però quan jo era jo el segle passat. El segle passat, perquè aquestes... Ui, aquestes són niñas bien. De família bien. És una pel·lícula del que tu anomenes i anomenaves, i anomenàvem com a niñas bien. És una pel·lícula que passa a Mèxic als anys... Entenc 70, 80, és a dir, en l'època del López Portillo, que després va fer una devaluació... una devaluació macabra, perquè és una devaluació que, com totes les devaluacions, destrossen mig país i el millor enriqueixen uns quants. No ho sé. La pel·lícula va d'una niña bien, casada amb el Quili Pertoca, perquè és el marit que li convé, i que passa d'una vida banal, que consisteix en jugar tenis, comprar-se els vestits elegants i preciosos, i somiar que un dia... Té tres fills, eh? I somiar que un dia a la seva festa d'aniversari hi vindrà el Juli Iglesias, que ja veieu, a l'esquema. Quin panorama. Sí, doncs és una pel·lícula molt ben feta, perquè descriure aquest ambient i aquest món, des d'uns primers planos, boníssim, aquesta actriu, que jo no sé ni qui és, però que es diu Ilse Sales, doncs ho deu. Molt bé, molt bé. Primes planos extraordinaris, és molt guapa. Té uns primers planos molt ben agafats, molt ben agafats, i una transformació del que sent el que viu i el que està veient que viurà, sotil i molt, molt, molt ben agafada, que no era fàcil, perquè són primers planos molt potents. El color és molt bonic, la música està ben triada, i descriu això, descriu què li passa aquesta persona, aquesta noia, quan el seu món estable, banal i sofisticat, se'n va baix. Està ben d'escrit, perquè està sempre des d'ella, sempre és de la mirada des d'aquesta noia. Per tant, els colors són saus, suaus, els habitacles són meravellosos, tot és això, de cine, de nines, de família, d'un món de grans distàncies entre socials, de grans diferències socials, però que ell havia embolcallada a dintre d'aquest món. I la pel·lícula és això, no és gaire més que això, ni més. El guió podria acabar d'alguna altra manera, perquè, de fet, és una pel·lícula de descripció del que li passa. Jo hi vaig pensar, no sé si vau veure, Roma del Cuarón, que és una pel·lícula que es va estrenar l'any passat, que tu la vas veure. La vaig veure i la vaig sofrir. Sí, ja sé, tu no et va agradar. És una pel·lícula en blanc i negre que passa aquests mateixos anys a la ciutat de Mèxic, en un barri que es diu Roma, i que és una família de classe mitjana alta, potser no tan extraordinària com la que descriu aquesta altra pel·lícula, però és curiós perquè està descrit des de la minyona i aquesta està descrita des de la senyoríssima. No sé per què em sembla que la visió d'aquesta segona que dius, em sembla que em podrà interessar més que l'altra. No sé, em va interessar les dues, perquè jo crec que la visió des de la minyona de Roma, Roma es diu així perquè és el barri de Ciutat de Mèxic i també és una història d'una transformació personal de la minyona que viu en funció dels seus senyors, dels seus amos, viu en funció d'un món que no és el d'ella. Quan el que ella està submès és un drama personal que ells ignoren. Per tant, completament diferent de la pel·lícula Les Nínies Vien, perquè Les Nínies Vien és l'altra banda d'aquesta societat. La pel·lícula de Roma és en Blanqui Negra, és una pel·lícula de contrastos, i està ben pensat perquè la idea que la protagonista és la minyona que és una indígena, que és el senyor, són contrastats. Aquí també algunes de les minyones que surten a la pel·lícula Les Nínies Vien també té aquestes faccions, o sigui que és el mateix món, el mateix món que descriu. És l'òptica a la que canvia. Per tant, per això m'hi ha fet pensar. És una pel·lícula en color, amb un color preciós de la pel·lícula Les Nínies Vien. La càmera és molt i molt bona, l'ambientació molt delicada, molt ben feta, que et mostra fins al contrast més absolut amb què consisteix viure en aquest món tan banal. I Roma és una pel·lícula en Blanqui Negra de contrastos, de contrastos de dos móns que no tenen res a veure, i que un viu amb funció de l'altre, i l'altre utilitza el primer. Per tant, aquest és els dos móns que descriuen, i per això m'hi ha fet pensar. Per tant, prengueu que és una pel·lícula interessant. El guió potser diria que hauria de ser més tancat, perquè la pel·lícula s'acaba quan la pròpia expressió de la noia és capaç de donar-se'n de què és un món que se li acaba, i ella n'és conscient de que se li acaba, però com que és una dona continguda educada amb la contenció i educada amb que no passa res, encara que arriba un moment que va a pagar unes... no me'n recordo què és, algú així és com un perfum, o una cosa d'aquestes, i no té fons als seus contes, i per tant és la seva expressió que demostra que allò s'en va a terra. Per tant, és una pel·lícula que no sé si pot ser capaç de ser percebut a la cartallera, però que si la teniu a prou és una pel·lícula que sí que es pot veure, sí que es pot veure com està feta, i sí que hem de retenir el nom d'aquesta noia, Alejandra Márquez Avella, perquè per ara ha fet... que és la seva segona llarca... Com es diu? Alejandra Márquez Avella. I l'actriu, la Ilse Sales. Molt bé, molt bé. Per tant, si ens... La fotografia també, perquè l'aposta... que és una pel·lícula que vol ser delicada, perquè és des d'un món que estudia la delicadesa i que viu amb la delicadesa fora del món, i per tant està molt bé feta. Sí, sí, per tant... Sí, m'ha sorprès... Sí, sí, l'estrenen... Ara penso que això que el guió s'hauria de definar, perquè té moltes sutilitzes, per exemple, hi ha un moment que ella se n'adona que no pot pagar, i el que es veu a la continuació és un primer pla, o d'ella, que té un cotis preciós, encantador, i que es comença a gratar i té tot un... un serpullido, no sé com s'ha dit això. Bueno, vull dir que l'únic que t'expressa... Una erupció. L'únic que t'expressa és que hi ha algú del seu cos que s'està manifestant que allò està anant malament, i, per tant, és sutil, no? És quan s'aboa la cosa. Per tant, tu t'adones en coses d'aquestes. Per tant, està bé, està bé. Interessant. Ho dic com un detallet, eh? Bueno, el cinema mexicà que tampoc en veiem tant aquí... No, no en veiem. Sí, perquè encara el cinema argentí ens arriba més. Ens arriba més el cinema argentí, però el cinema mexicà... Bueno, clar, el cinema mexicà accepta els que passen per Estats Units. Festivals, sí. Aquesta no m'he oblidat, Daribus, que va guanyar el premi de millor llar-me-tratge hivern americà i el millor guió i millor muntatge a la 22ª edició del festival de cinema espanyol hivern americà de Malaga. Clar, ja és una plataforma... Sí, perquè es distribueix... Perquè arribi, perquè arribi. Vull dir que té una certa sorvència, això. Si vol, la puguem veure amb sales comercials. Sí, bueno, jo l'he de veure una sola comercial, eh? Ah, sí? Sí, el cinema argent ha d'haver-la veure. Aquí ja s'ha... Em pensava que era una prova d'execció d'aquestes que es fan a vegades de... Ah, sí, sí, però podria ser... De promoció. No, no, no, no. L'he vist així. Molt bé. Sí, sí, sí. Per tant, sí, espero que sí. Molt bé, què tens tu? L'Andrea ha vist alguna cosa o què? La veritat és que no... Bueno, em vaig començar a veure la de l'Islandès. Ah, què vol dir que la vas començar a veure? No, perquè són èfics. Ah, clar, no em escolta. Però jo li puc dir que és que està en èfics i per això ell ens diu que la va començar a veure, perquè la va poder parar i la va deixar estar, i ja continua era. És això el que ens està dient. Jo el que li voldria preguntar és que com es pot començar a l'Islandès i deixar-lo. Però és bàsicament per aquesta raó. A veure, va ser perquè em tenia que anar, però m'agradava molt la pel·lícula. Bé, ja ens la comentaràs quan realment la acabis de veure, que en tens per una estona. Molt bé. Què ens dius? Dintre de les coses que he vist jo, hi ha una sèrie de pel·lícules que ja sabeu que em tortulen setmanalment, que és el cinema francès. Ah, sí? Però tu t'agrada el cinema francès? A mi m'agrada més, però tu t'agrada, no? Sí, sí, doncs no tinc sort. Us ho dic per si les podeu evitar. Buenos principios. Les bones intencions és que... Com es diu? Estan els títols s'assemblen. Ah, són dues pel·lícules, això. Buenos principios, de Ivan etal. Les bones intencions. De Jules le Gran. Això s'estrena ara de seguida, no? He sentit per la ràdio i vaig sentir que s'estrenava... Bueno, que anava circuit normal. Hi ha una altra que s'estrenava ja també. Dios mío, pero qué te hemos hecho ahora? De Philipp Leshovernon. Bé, són tres pel·lícules si podeu evitar. Tingueu en compte que us ho les vendran, perquè la que menys espectadors ha tingut a França ha sigut un milió i mig. L'altre, dos milions i mig, i l'altre, set milions. El got tindrà, diria jo. Per això? Què tenen? Són unes pel·lícules? Pots intervenir quan, per exemple. Tu l'has vist alguna d'aquestes? No, volia recomanar una pel·lícula que vaig veure fa poc temps, però... Ah, sí? Vaig veure la Mujer en llames, o sigui la documentada. Té un tractament de la belleza. O sigui, la belleza de l'art, la belleza de la fotografia. La belleza del rostre, que em va impressionar. Està fet per una dona, i té una sensibilitat extraordinària. El sexe, com les cenes que hi ha de sexe. Vaig sortir del cinema, i vaig dir-li que és una paraula què seria per tu aquesta pel·lícula. I va sortir belleza. Ho ha omplat tot, no? La va comentar i la va... A mi em va impressionar. A més, és pictòrica. És d'aquelles pel·lícules que deixa petjada, en el record. Que clar, en veiem tantes. Porto aquest any més de 400 pel·lícules vistes. Oh, quina còbia! No... A veure... Mira que m'agrada el cine. Quan teniu la Mujer en llames, la tinc amb el record. En canvi recordo que la vas comentar i et va agradar molt. Per això la recordo. Però no tot ha sigut dolent amb aquesta vida. Hi he vist també una pel·lícula que m'ha interessat molt. Ah, els germans, no? Sí, la pel·lícula és el joven Ahmet dels germans Jean-Pierre i Luc Dardin. És que ells fan coses interessants, en general. Sí, tot. És una pel·lícula que per mi frega la perfecció, però té un problema que és el seu final. I jo crec que és un final d'aquells que el fas per dir que anem a tindre la vida tranquil·la. Perquè estem parlant tot el rato de jihadisme i de jihadisme portat a les seves últimes conseqüències. Llavors, clar, hi ha una cosa que a mi no m'agrada i és al final, perquè hi ha una redemció que em sembla que no toca. Però no sé per quin motiu està fet, perquè ell no ha llegit entrevistes amb ell. Suposo que seria la primera que et pregunta què faria. Perquè el guió és d'ells. És un guió extraordinari. És d'aquells guions en què en la major part de pel·lícules veiem una història i, entre mig de la història, van sortint elements durant la projecció en què acompanyen. Són traços colaterals. No, no, aquí. Està tot despullat. És freguer l'actitud brezoniana. És en color, la pel·lícula. És en color, sí. Bàsicament és la història, no la vull esvellar. D'una temptat. No, no, és la història d'un jove de 14 anys. El jove n'admet. Precisament és el jove n'admet. Si l'estic veient. És el seu procés d'una durada de mesos. En el que va des d'una conscienciació i determinació activa. Motivat també per la intervenció d'un imat que l'agafa i li dona tots els motius per tirar endavant una reacció. No vull dir-ho perquè estem desvellant coses que passen més enllà del primer quart d'hora de pel·lícula. El que sí vull dir és que m'interessa molt i m'agrada moltíssim aquest element despullat de la narrativa. És un nano de 13 anys. Té una mare que lògicament és de professor al Coran. Però té una germana que està occidentalitzada. Recordem que els germans d'Arden són belges. L'acció passa a Bèlgica. Recordem que va ser el maig del 2016 i va haver un follón important. Aquest partit va ser l'activador perquè es posessin a treballar amb aquest guió. És una pel·lícula molt recomanable. Però és la radicalització? Sí, efectivament. És un procés de radicalització. Però està exposat d'una forma molt completa perquè per una banda tenim la figura de la mare que pateix per ell per veure el problema. Tenim la figura de la germana que està occidentalitzada. Més gran germana, no? L'envia Pestafa. Tenim una figura que no coneixem però se'ns explica que té un germà més gran. Aquests sí que ja el tenen el panteón dels herois amb una imatge amb un sol que surt al darrere d'ell. Per què va fer i allà es va quedar. I per una altra banda com que és una persona jove té un pas per una institució reformatòria és un menor i aquest pas el fa que tingui també un coneixement un desvellament de l'amor amb la filla d'un gran gê ell va estar l'ambient amb una granja de fer uns treballs de gran gê i allà coneix aquesta noia i la noia és belga Sí, és una pagesa de pagesos que treballa a la granja i hi ha un moment extraordinari que no puc aguantar de dir-lo i és que ell també s'anamora el noi i ella es declara primer perquè naturalment la religió i la seva forma de ser retreïuda no li fan donar el primer pas el primer pas el dona a ella després ell s'ho pensa i accereix i llavors, a l'important és que quan ja podrien iniciar unes relacions ell li diu amb ella sí a veure però per prospere a nosaltres tu t'has de convertir primer a l'islam i ella li diu no, jo no ho faré i per què no perquè a mai m'agrada tindre el pensament lliure i decidir per mi no vull que els altres decideixin el que jo tinc que pensar i el que tinc que fer Per tant usar el personatge de la nena per confrontar els dos mons naturalment per això dic que és un guió que cobreix totes les parts de l'auca ara, naturalment és el que dic, és un tema molt delicat perquè ja sabem tots si direm enrere saps-me enràs-li i dilluns cap aquí i imagina't tot el que deu haver passat i moltes vegades ens han amantarat Per tant, jo respecto l'acabament no deixa de ser una criatura de 14 anys que també pot ser que en l'últim moment tingués una revelació al sentit de repèntir-se per fer la cosa bé, en conjunt la interpretació del noi és fabulosa ho fa bé, sí fa tant bé que et doni tota la raó la impressió que estàs veient un reportatge o sigui és una mica quan la ficció i la realitat van quasi sobre els mateixos viers la recomano moltíssim llavors volia fer una referència perquè tots els nostres oients i nosaltres veurem a partir d'ara s'ha fet el que és sortir la llista de denominacions els premis Goya de l'any ah, sí, sí els Goya del 2019 es lliureran amb una cerèmonia que es farà amàlega el 25 de gener del 2020 llavors, clar a veure hi ha unes 25 o 30 pel·lícules amb diferents denominacions moltes, només amb una però hi va la Menaber i el... llavors, clar, jo penso que pels distribuïdors i també pels que tenen els cinemes, les sales tindré una nominació al darrere per tornar a rapescar aquestes pel·lícules llavors, per això dic que pots tindre un cert interès diré a les que em semblen més interessants o sigui, tenim 17 nominacions absolutament exagerat pel meu molde d'haure la pel·lícula Mientres Dure la guerra 17 amb 16 que em sembla tan desfasat però també Dolor i Glòria de Pedro Almodó tot i així, bueno jo tampoc, ja sé que la vam comentar no crec que sigui de l'ho millor segueixo, segueixo dient que també em semblen moltes 16 però bueno després tenim... i com actors, algun d'aquests d'aquestes dos pel·lícules i van d'actors denominats Sí, Carles Lehalde i el van dir després tenim La Trinxera Infinita que és una pel·lícula de tres directors bascos que confesso que no he vist i per tant... Li dono el benefici del doctor, no ho sé no sé si val la pena o no quan està aquí, algú tindrà llavors sí que n'hi ha una que jo la considero sense cap problema i ja ho he escrit a Facebook Quines dius? La pel·lícula espanyola del 2019 per mi o que arde de Oliver Lacce És que sembla que no l'he vista una pel·lícula gallega, no se la perdeu ja torna a estar per aquesta raó, perquè està nominada clar, clar és extraordinària amb tot el seu conjunt no l'he vista història, fotografia, interpretació Oliver Lacce No, no l'he vista Tu n'has vist 400 i jo n'he vist menys Intempèria Intempèria és una pel·lícula de Benito Zambrano que és d'aquestes pel·lícules que parteixen una mica de l'espós i les tensions que han quedat del món rural de l'època franquista i llavors a partir d'aquí hi ha un desenvolupament entre la figura d'un nen que s'escape del cap a tas que els té encara com si estés a l'època de Franco i un un esperit lliure que funcione com un outsider que el recull i bueno el porta durant tota la pel·lícula que és un camí d'aprenentatge també de vida És una pel·lícula interessant però que jo... I aquesta quantes nominacions té? Després hi ha una que es diu la hija d'un ladrón que és de Belén Funes i amb els dos pare i filla la família Fernández Jo no l'he vista però aquesta està en cartellera està a varios cines en aquest moment Jo sento dir que per mi és una pel·lícula la crítica la deixa molt i molt bé Sí, estic molt a l'altra banda de la majoria de la interpretació de la... com es diu aquesta mena? No, és Greta Garbo Greta Fernández Però el millor està posat per la Greta Garbo No, no, que va a premi Sí, de la interpretació Ja li van donar Sant Sebastián A problema I tu creus que no ho feia bé? És que no em crec res d'aquesta pel·lícula O quina pena, però mira... Mira, et diré més ja que hem parlat abans dels germans d'Arden de la nota de que a mi em sembla que és un vulguer utilitzar l'estil d'Arden però que agarra em perdó i ja no dic res més perquè no deixa de ser una pel·lícula de casa nostra Una pel·lícula de casa nostra que a més a l'Eduard Fernández em sembla un actoràs Home, a la pel·lícula de la Menábar i no tinc res contra la filla A la pel·lícula de la Menábar no està nominat ell Sí, com a tu és millor que el secundari Sí, com a tu és millor que el secundari És que ho fa molt bé Sí M'he fet un millon d'estrall histrònic És difícil de fer-ho d'una altra manera molt creativa, de actor Sí, jo crec que veus, igual que dic una cosa a l'altre i jo crec que com a millor actor secundari, l'Eduard Fernández té moltes possibilitats de sortir amb el Premi Goya Sí, me n'alegro I després tenim per últim una que em va agradar molt em van parlar aquí amb el Joan Cerdà que també li va agradar molt vam poder parlar amb el director Es tracta una pel·lícula de Salvador Simón que va fer una pel·lícula amb dibuixos Ah, si ho va cometre Que és Buñuel en el laberinto de les Tortugues És una pel·lícula que va més enllà de lo que és animació És una pel·lícula que pels amants del cinema, pels amants de Buñuel i sobretot la pel·lícula tracta de com es va fer les urdes, Tierra Simpán És una pel·lícula que tindreu oportunitats segurament de tornar-la a veure No us la perdeu Agradarà amb molts dels amics Aquesta també està nominada amb tu Sí, està nominada amb dos o tres apartats del de animació I en sembla que també va a millor pel·lícula A veure Bueno, la llista jo dic segueix amb perquè, com que hi ha diferents apartats, més tècnics hi ha aquelles pel·lícules que van i crec recordar que de les tres pel·lícules o quatre que hi han nominades per millor pel·lícula europea una d'elles és la mujer en llames Una altra és una que em sembla que van parlar també i em sembla que tu la vas veure que és border que ens va agradar també i les altres dos no les tinc ara Quan és els premis veus? El lliurement és el 25 de gener del 2020 I recordarem el que ens ha dit el Pep A veure si ja sóc Exacte Bueno Ho hem clavat avui Sí, sí, sí Mitja hora pel nostre convidat A veure, parlem amb en Xavier Solà que ell és doctor en biologia i ara ha acabat dedicant-se a un món que no era exactament el que ell havia amb el que ell s'havia introduït d'inici per això De sempre m'han agradat dues coses una és la biologia Per què ell és doctor en biologia? Sí, i l'altra és el món del yoga i la meditació I per què t'han agradat sempre? Profesionalment sempre m'he dedicat a la biologia El que és la yoga i la meditació ha estat un tema que des dels 20 anys ha estat la meva vida Quan estudiaveu la universitat quan tenia 20 anys recordo que vaig llegir un llibre de yoga i em va treure això de que hi havia una disciplina que tractava de la ment i vaig anar a classes de yoga i em va treure el que es parlesi de la relaxació de com coneixen millor i vaig aprofundir per aquesta via que et va ser l'inici de la meva interès pel yoga i el mantenir aquest interès? Sí, aquest és el punt que és interessant El mantenir aquest interès no va ser perquè anés a classes de yoga sinó perquè quan ja portàvem uns quants anys a l'escola de yoga van fer uns retits de cap de setmana i al final d'aquests retits de cap de setmana que fèiem un que cada any o cada mitjany jo notava que la meva ment estava més sana més sana En quin sentit? Doncs que la meva percepció de les coses era més rica més completa notava que la ment funcionava millor i això va ser la manera que em va agafar el món de la meditació i el yoga i per una altra banda també el meu gust pel yoga es va estimular perquè vaig conèixer a gent i per exemple des de fa 25 anys els divendres a la tarda, quan acaba la setmana doncs es trobem aquests tres amics a casa d'un d'ells i practiquem tranquil·lament, dues hores de yoga I quan acabem moltes vegades ens diem com és que estem aquí? Ara comença el cap de setmana és com si féssim un recet de tot el món del diari i diguéssim, ara és moment per nosaltres jo el que noto amb aquests moments de... els divendres a la tarda és com una descompressió és com deixar anar preocupacions, tensions i ser tu més mateix i en aquest aspecte per què t'hi has dedicat finalment professionalment o què t'ha portat a lligar això amb una professió que exigis? jo soc viola i treballo de viola i això sempre ha estat una afició una afició que jo també estic sorprès és que s'hagi ergat 40 anys i alguna cosa deu tenir el... i... més bé el que m'ha tret és que és un camí de descobriment personal i moltes vegades la meditació relaciona amb els seus efectes hi ha gent que parla que hi hagi entreu estrès tranquil·litza i això és veritat i això són els efectes de meditació i moltes vegades oblidem per què es medita, quin és el seu objectiu i l'objectiu? si l'objectiu per concretar-lo m'agradaria parlar d'un tipus de meditació que es diu bipassana la meditació bipassana és la meditació que és pràcticament el sudès asiàtic és el cor de la meditació budista del budisme i m'agradaria explicar una mica el que vol dir bipassana que és el nom que es dona negació al sudès asiàtic bipassana és una paraula en pali pali és un idioma és un dialecte és un idioma de la Índia i el que vol dir bipassana és veure les coses realment com són clar, aquesta primera definició és una mica genèrica però si l'anisem una mica també jo primer veure no és veure les coses si no és viure-les viure les coses i quan estem en el context budista el que realment existeix són experiències vol dir viure les experiències i tal realment com són aquest realment com són vol dir viure experiències sense quan tu dius realment com són clar, jo quan em pregunto és agusarat dir realment com són exacte què vol dir realment com són vos vol dir sense la interferència de la ment veure les coses directament llavors sense l'acoloriment de la ment nosaltres mirem una cosa anualment estem dient aquesta tablet és blava, m'agrada, no m'agrada està una mica utilitzada com serà constantment li estem posant adjectius el que tracta és de veure les coses sense tenir aquesta interferència de mental tal com són aquest és el realment l'objectiu de la una cosa entre el que podríem dir l'ànima o l'esperit i la realitat o el cor situaríem el pensament com a transmissor entre els dos la percepció si ens situem en tema budista l'únic que existeix és l'experiència que tu captes l'únic que existeix és el que veig el que sento, el que noto, el que oloro el que gusto com l'experiència això és el real el camp real són transformacions que fa la nostra ment llavors el que vol la meditat això és veure realment la realitat l'experiència directa per això dic que entre els dos pols entre esperit i materia triguem la ment per despullar-la d'interpretacions seria una mica la neteja que faríem perquè clar, quan tu parlaves d'afrontar experiències jo estava pensant és una mica bèstia jo penso que quan hi ha tanta gent d'oxident que ha acudit el zen del camp místic o religiós o de pràctiques orientals i jo penso que ha sigut per salvar grans problemes per exemple de treball la mort d'un fill un que sé, una eventualitat terrible que pot ser una catàstrofe de tipus imprevisible i que t'ha deixat absolutament arruïnat temes d'aquests gruixos o bé també un moment en què la teva evolució personal ha estat sotmesa el que nosaltres en diem l'estrès un xoc profund i per poder remontar tot això llavors és un camí que pot servir per per aquestes situacions moltes vegades es veu la meditació com una eina solucionar temes d'estrès molt de pressió laboral ser més eficient estar més concentrat per exemple el Nadal el tenista Nadal doncs utilitza el Mifolnes que és el vi passant que està parlant de Piro adaptat amb la situació oriental occidental utilitza Mifolnes per estar més concentrat amb els partits o el jugador de basque com es diu Pau Assol utilitza la meditació i li va molt bé per estar més concentrat amb els partits ser més conscient de ell mateix utilitza la meditació pels seus efectes i el comentari és si va molt bé jo penso que també hi ha actors de cinema que han acudit a tècniques orientals una mica per buscar la concentració i polir el seu estil a posar-se dintre personatges deixem-me fer una cosa que no ha acabat abans amb l'explicació de vi passant amb vi passant el que volem fer amb la meditació és viure les experiències tal com són i això ho fem a través d'estar present nosaltres diem que estem meditant quan realment estem amb aquí i ara estem en moviment present jo no conec el món dels actors però m'interpreto de que per ells pot anar molt bé la meditació i el llogue perquè els permet connectar molt millor a l'estar present més present et permet connectar molt millor amb les teves emocions i estar més concentrat amb el que estàs fent sí que no tinc cap dubte que per un actor està practicant meditació i tècniques de llogue li permet estar connectat amb els seus pensaments amb els seus sentiments i donar el millor de si és una gimnàcia mental m'havíem llegit l'Estrasberg que va l'Estrasberg que amb els actors estudios que van crear però als anys 60 o una cosa així o abans, potser fins quan una forma de treballar amb els actors absolutament diferent del que s'havia fet fins llavors que era es tractava de mimetitzar una situació o mimetitzar una interpretació transformada en viure una situació i realment ho va crear en Samuel Elia Cazan l'actors estudio d'ells i s'estés fins ara a Europa també hi ha grups d'aquesta mateixa línia i actors de grandíssima, grandíssima jo me n'he puntat aquí uns cans però bueno és que el mateix Robert De Niro de l'Islandès i l'Alpachino hi ha una llista immensa el Jamal Kovic d'uns actors d'una grandíssima capacitat d'actuació per tant si tots aquesta gent han acudit aquest model de treball era una utilització però segurament és una utilització que els hi permetia fer el treball una determinada manera per tant sí que crec i això molt abans de que es posés de moda el que ens ha explicat ara hi ha el milfades actual que et dius d'aquest tipus de professionals de qualsevol ja veig del món de l'esport que a vegades penso que els mons competitius necessiten un tipus d'actuació que segurament no sé si la relaxació o això que tu estàs suggerint és suficientment potent com perquè això els permeti l'atenció a la distància que és el que consisteix la seva vida amb el camp de l'esport jo diria una cosa que últimament els últims 25 o 30 anys hi ha hagut una incorporació abans era molt el manteniment físic això era vital però a partir de fa 20 o 30 anys han començat a estudiar a través del ordenador i portar el físic al extrem llavors avui per exemple jo per cert en el món de l'esport deixeu-me felicitar públicament des de l'àdio d'Esquadra ja sabem què fer el recidèrem a l'Òsia que ha aconseguit la sisena pilota d'or queda tranquil perquè ho pots fer dit això és que si no es rebenta dit això la qüestió física si seguim per exemple una lliga com l'Espanyol que està considerada una de les lligues fortes d'Europa veurem que l'equip que va tercer per baix el que va tercer per baix el poses al debat de Real Madrid o Barça o això i físicament no hi ha massa diferència entre els jugadors i a la millor jugador per jugador físicament tenen més condicions als altres llavors i això empalme una mica amb el que tu has dit de Nadal on està la diferència amb la ment amb el control de la ment el control de l'ansietat perquè clar a dintre d'un partit els jugadors moltes vegades diuen vamos a 200 estan submesos al públic estan submesos a la presió de l'entrenador a poder seguir jugant de titular a la presió del contrari a l'estar rosada que et fotran tot això com ho controles i tensors i llavors s'ha de tindre un domini i molts d'ells tenen el que en diuen una cosa particular fixen el que diu el Pau Gasol sobre la meditació m'he dit perquè m'ajuda a calmar-me els pensaments i controlar-me els tres i a centrar-me en el momento això diu el Pau Gasol i també hi ha gent per exemple el Jordi Cuixart el Jordi Cuixart el 2019 amb una meditació sobre la presó deia per escoltar-nos el soroll que ens ocupa el pensament en aquest combat no el soroll real sinó el del pensament mira ja estem silenciats eliminem el pensament cal que eliminem el soroll que ens ocupa el pensament en aquest combat tan desigual la meditació és una eina molt útil en aquest cas el Jordi Cuixart no utilitzar la meditació com està utilitzant el Gasol o el Nadal per millorar la concentració millorar el seu rendiment sinó una eina de descobriment personal el que fa amb la meditació és silenciar el pensament per saber realment qui ets home, jo t'heu dit una cosa que quan em deixes preguntar-li això només sobre el Cuixart jo penso que els millors textos que surten de les presons dels polítics que estan empresonats són del Cuixart només és això jo vull dir que per mi és una correspondència d'aquestes idees és així, ho sabia per què ens la pots descriure una mica més la meditació la meditació o les tècniques per arribar bueno, la tècnica parlant de vipassana, que aquí a Occident per exemple això de les postures i tot això té alguna relació? bueno, això seria més yoga o sigui, el yoga també quan hi ha una bona coordinació que és cos, ment i respiració i llavors potser agafa també un estat meditatiu i un estat meditatiu és quan tu notes que estàs present quan notes una experiència molt més rica amb el tema de la meditació he clarit també que he estat parlant tota l'estona de vipassana però comentar que a l'any 90 un metge americà va veure que si aplicava tècniques de vipassana amb cert tipus de malalts amb estrès i llavors va posar el nom de mindfulness que vol dir traduït atenció en plena i aquest mindfulness avui en dia és una tècnica de meditació molt externa a Occident i a Espanya que es fa tot arreu inclús els casals però que jo volia portar aquí que és una tècnica que ve del vipassana que té efectes de relaxació, d'estrès però no oblidem que és una manera de reduir aquesta agitació mental per veure les coses amb més claritat i doncs si vols practicar meditació doncs hi ha tres punts importants un seria la postura es pot fer d'on s'ha entat amb la col·lebertat recta però amb el temps també pot ser inclús caminant el segon punt seria una relaxació un mínim de relaxació no s'aténs per ser el que farem és portar la nostra ment a un suport per exemple, quan es comença la meditació comencem per a algú molt proper que és el cos jo poso l'atenció a notar les sensacions del cos per exemple, si ara que féssim una meditació començarien doncs a notar com la nostra caixa asturàstica es mou amb el ritme de la respiració i després passaríem a notar com la nostra col·lebertat bral també es mou amb el ritme de la respiració què estem fent aquí? doncs s'entra la nostra ment a notar i aquest notar ens fa oblidar el passat i el futur i es posa en present i aquest és el punt important fer una cosa que es porti al present quan nosaltres estem en present es produeix un efecte interessant i és que deixem anar quan nosaltres oblidem el passat el futur l'estrès el produeix precisament la insistència i dona voltes al passat perquè hem fet alguna cosa que ens ha preocupat o bé amb el futur podré aconseguir això podré aconseguir allò anirem aquí és preocupar-se la vida està ara l'estrès té molt de preocupar-se ocupar-se prèviament si si t'endeixo a pensar que cal preocupar-se si però no massa no ho sé el suficient doncs això que us deia amb aquest estar present és que la vida es produeix dos coses una seria aquesta de deixar deixar tensions primer notes que deixes tensions físiques però després notes que comences a deixar tensions psicològiques aquest seria un aspecte i l'altre aspecte important d'aquest estar present amb el qual arribem a fer meditació és que prenem més consciència de nosaltres mateixos i aquest prendre consciència de la vida diària perquè és una protecció no és una protecció és un veure més clar quan tu estàs interaccionant amb la gent com tu estàs reaccionant davant del que et diuen si et diuen una cosa et diuen una cosa i ets més capaç de reaccionar adequadament o amb consciència respecte a allò que t'han comentat o què has de fer i aquests serien dos aspectes a l'abans d'aquest estar present si tenies alguna pregunta no sé és que és molt interessant tot el que expliques no sé si voldries donar algun apunt més una mica per ja sabem que amb l'estona que disposem no es pot fer una classe magistral però si hi ha un punt de referència si algun dels espectadors vol aprofundir amb aquest tema de la meditació cap a on s'hauria d'orientar per Nari i després si us sembla podríem tocar el tema cinematogràfic a partir de la pel·lícula Primavera, verano, otoño, invierno, primavera de Kim Kidoo que l'hem vist els tres l'hem revisitat potser des del budisme però toca una mica la planificació de vida la recordem una mica és una pel·lícula de coreana, de Corea del Sur del Kim Kidoo és una pel·lícula que es es produeix amb un llac solitari envoltat de muntanyes amb un llac pacífic un llac d'aigua tranquil·la on t'hi viuen un un monjo és un monjo i un noi que ell l'està educant primer un nen, després es fa més gran i després es fa més gran el nen, la primera part és un nen que és petit que la història que d'escriu és un nen que se'n va rege l'aigua vida i prenentatge exacte, que no sé si recordeu que lliga amb un peix, una granota i una serp i li posa una pedra que els impedeix el moviment i se n'enriu mentre pateixen pateixen o no sé si percep el patiment però sí que percep que no fan el que podríem però sí i llavors, quan el seu preceptor li lliga amb ell una pedra i ell descobreix el que allò significa és quan comprova el que és el significat de fer un impediment de viure amb naturalitat amb un altre ser és que el mestre reforça l'empatia del nen pel patiment dels altres i aquí és el concepte de la compasió si al budisme hi ha dos línies centrals per la lliberació que seria un altre tema per parlar un seria la sabiesa veure les coses com són i la tercera seria la compasió de fet a la pel·lícula que arriba la lliberació o... quan ell puja a la muntanya hi ha un punt que deu significar si entrem per anar resumint una miqueta si entrem a la lliberació, com diria el Raymond Paniker que és deixar de ser esclaus dels demés de les coses jo mateix sí que dirien que al final de la pel·lícula ell és llibera llavors passa, això és la prenentatge després hi ha una segona compte que és el noi es fa gran i ve una mare amb una filla que està malalta i que es queda allà però primer ve l'estiu en el que descobreix l'amor perquè ve amb aquesta filla és perquè hi ha aquesta nena que arriba aquesta nena està malalta, es queda allà per curar-se i llavors té una relació amb ella i quan aquesta noia marxa ell s'en va per darrere d'ella aquesta és la segona fase l'altra fase és una de pressa ara hi veríem a la tardor, que és quan s'acumulen els errors ell aquest noi el seu preceptor descobreix que ell la ha matada i que llavors el torna ell l'acull el ve la policia el de té, llavors se l'emporta llavors els errors de viure la pròpia vida això seria la història que significa finalment ell torna se l'emporta ell li fa un aprenentatge mentre està a punt d'arribar d'emportar-se a la policia que ella ha d'escriure tot un lletre al terra i després d'haver complert la pena ell torna i aquesta és la fase de l'alliberament també és veritat que a l'hivern li porta una dona una criatura petita i ella se'n torna i mor i el nano torna a continuar la història en realitat amb les 4 estacions hi ha una metàfora del cicle de la vida des de la infància fins a tornar una altra vegada un altre infància per això el títol comença amb primavera i acaba amb primavera i el que ens deia el Xavier que és l'hivern el que ell potenciaria amb la seva visió de... el l'hivern és quan ell ja torna com una persona ja amb sabiesa i llavors arriba el llac està allà llavors al començament de la pel·lícula hem vist que hi ha una casa de fusta que està en mis del llac i per anar des de l'arriba fins a la casa és d'agafar una barca amb rems aleshores ja es veu clarament la metàfora que és la casa l'interior que és la intimitat la vida interior i l'arriba que és el món exterior hi ha una porta sempre hi ha les portes que travessen a l'hivern està gelat i això es diu que és fàcil és fàcil traspassar l'interior i l'exterior això no havia pensat és una metàfora que m'agrada és una pel·lícula que recomanem si la podeu veure en qualsevol moment o agafar-la a una biblioteca perquè es poden llogar perquè és una pel·lícula preciosa molt, molt bona i recordar que la setmana que ve tenim la visita del Paul Degler amb horoscop el curs més premiat d'aquest any a tota Espanya i potser a tot el món molt interessant sempre se'ns fa curts sempre se'ns fa curts oi també, gràcies suposo que encara tens moltes coses per dir-nos però ens han dit moltes d'interessants, crec Bé Sempre hi cap una segona volta Bona nit a tothom Bona nit a tothom, la propera setmana