Cinema sense condicions del 10/12/2019

CINEMA SENSE CONDICIONS Bona nit! Avui, com tots els dimarts a les 8, aquí estem puntualment per parlar-vos de cinema, cinema sense condicions. Aquí estem, hola bona nit, Pep Parmangol, i a la direcció darrere del nostre adreço de totes les comunicacions i les músiques. Hola, Carles. Bona nit. I avui tenim el goix de tenir entre nosaltres el convidat d'avui, que és el Pol Diggler. Hola, benvingut, ben retrobat. Benvingut. En Rajoy està al darrere dels vidres, a l'altra banda. A l'altra banda, des d'aquí ens deia Mola, i comencem, i ens anem al llum, doncs ja ens és al llum, i aquí està el Pol Diggler entre nosaltres. Com sempre, al programa comencem parlant del que hem vist, del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, de les coses relacionades amb el cinema. I la segona part, la dedicarem al nostre convidat, que és el Pol Diggler. Us recordo qui és el Pol Diggler. El Pol Diggler és un amic, per suposat, però a més de ser un amic, ha format part de la nostra tertúlia durant una pila d'anys, ha conduït al programa des de la conducció de la música, de les connexions, i ha fet que tot funcionés bé. Sempre ha funcionat bé amb ell, gràcies, Pol. A banda d'això, ell ens ha... Ara, ell ha sigut sempre un especialista en cinema, ha fet cinema en diferents nivells. En aquest moment, ha fet que nosaltres que li coneguem, li coneguem al menos el Pep Armagall i jo, dos curs boníssims. Una, el Ip Is, que és el primer que li vam veure, interessantíssim, i molt bé ell és el director, per suposat, i últimament li ha envit Horoscope, que també ha tingut una pila de premis, i que també és el que ara estem allà superant tot els nostres límits. Jo diria que aquest és la confirmació del que ja s'apuntava amb Ip Is, i naturalment té premis, perquè a mi em sembla que és una petita peça del febrer, rodona, absolutament interessantíssima, que és de tot punt de vista. Jo després en parlem, perquè després ens ha d'explicar que té una activitat professional lligada a les plataformes, suposo que a Netflix ens vas dir, o algunes de les plataformes actuals amb les que tinguis conversió. Sí, a la productora no estic treballant ara, doncs un dels clients sí, sí, un Netflix, tenim varios clients, però sí, sí. Hem tocat de prop el cinema, a aquest moment. Doncs esperem que ens en parli, que ens ho expliqui i que ens ho comenti. Bé, jo pensava començar per les nominacions dels globus d'or, que llavors em sembla que podem intervenir tots. Jo anava a dir la diferència entre els globus d'or, que s'han fet donar les nominacions ara i els Òscars, és que els globus d'or estan promoguts i patrocinats per l'associació de premsa estranger de Hollywood. Per tant, som professionals de l'observació de les pel·lícules, mentre tant que els Òscars... Jo comparo els Òscars, i els Òscars estan promoguts per l'acadèmia de les arts i les ciències cinematogràfiques, que, per tant, està format per productors, per directors, per tos, per caionistes, és a dir, tota la gent del món del cinema. Fent una mica de broma amb el tema. Ja sé per on vas, crec. Es podria dir que els globus d'or són una mica els globus sondes dels Òscars. Hi ha una diferència important. També hem de dir que una diferència molt important en aquest moment, per això ho he notat, entre els globus d'or i els Òscars, és que els globus d'or premien la tele, premien televisió, mentre tant que els Òscars premien cinema, cinema de la gran pantalla. Tal com està el món del cinema actualment, és important això, perquè hi ha una pila de directors i de productors que juguen la carta de jugar a les dues bandes. El Roma de l'any passat del Cuarón ja va ser una estrena promoguda per aconseguir premis, però que després seria per Netflix, perquè està a la producció era Netflix. I, per tant, després, automàticament, després d'estar amb una propaganda específica de llançament, i després va anar a les sèries de la televisió. Però ara veiem que això s'ha augmentat. Ha augmentat i hem tingut l'Irlandès, de l'Escorcesse, que ha fet la mateixa pautat. Ha fet el mateix, s'ha estrenat amb uns quants cinemes, i suposo que tot el món han fet el mateix, i ara... Hi ha poquets cinemes, jo que també s'han limitat a fer... Més dels que... I els països eren 45, eren molt pocs cinemes i pocs dies. Bueno, pocs dies potser sí, però pensa que no era tota la cartellera. Però, per exemple, hi estava el volitge, que és un cine petit i... Sí, però jo crec que van estrenar mínimament els cinemes per... És el mateix que els hi va passar can. Jo crec que s'estrena per dir... És cinema? Ei, però se'n va següent, ja el trobes a... Sí, ja està. Perquè això també ha passat ara amb històries de matrimonio. No, història matrimonio és al revés. Jo crec que... Primer Netflix. Primer Netflix. Primer Netflix. Aquesta és curiosa, això és curiós. Però és que no només aquesta, sinó després també hi ha una animació que van a Sitges i ja havien anat a Can, també, que havien guanyat de fet el premi de la crítica. Crec que es diu... D'on d'estar a mi cuerpo? Potser l'has vist, tu, que... No. Doncs aquesta també va... Aquesta dualitat de cine Netflix, ara, està pleníssim de pel·lis. En realitat, la Netflix està acabant bastant a l'interès dels directors i, bueno, lògicament... I per què ha fet aquesta estratègia? També els Charmands Coen, si et recordes... Sí, sí, sí. L'Antinovace al pel·lícula, l'Isabel Coixet, també. Sí, per exemple, fa la de Menjars, no? És la que fa una cosa en relació amb la... No, no, bueno, vas anar al Lucía... Sí, la de... Ah, això sí, però ara fa una sèrie, eh? No sé com és de... Sí, aquesta era la de la Greta Fernández. O no, m'estic confonent de pel·lícula. Però sí, sí, sí, no? Sí, sí, sí. Bé, llavors, les nominacions... La introducció a la feia per fer notar que els lobos d'or poden arribar a tenir una... una preponderància en relació als òscars, que són més festuosos, més numereros, més de revista. Però ells toquen ara totes les tecles absolutament crucials del món del cinema, del que diem cinema, el sentit del... Sí, és que ara ja pràcticament s'ha de parlar de l'audiovisual, sí. Sí, exacte. Llavors, de pel·lícules. Els nominats són l'irlandès Joker, els dos papes, que no l'he vista i que deu ser curiós. Porrorosa. Porrorosa, sí. Ostres. Però més que ells dos, són boníssims, eh? Són boníssims. Jo, en canvi, són dues persones, dos actors, que em costaria perdre'm una o altra, eh? No sé. Bueno, no sé. Els dos estan nominats, eh? Està nominat... està dominat el... del secundari, el... el Anthony Hawkins, i el principal, que ara no me'n recordo. Alexander Spain. Sí, que és el... Sí, per mi està millor el Ben y el Hawkins. És igual, tots dos estan bé, però això no és el que interessa. El que interessa és d'acabar la pel·lícula. I d'altra banda... I la pel·lícula del Baticà és amb major glòria i... i ensalçament del Baticà, i tots sabem com està el tema. Jo diria que tenen... És una mica penós. No ho sé com s'hi fixen amb el tema de la situació actual que tenen. La pel·lícula que pot anar, els Òscar o...? No, jo no és que no ho entenc. Els Òscars no ho sé. Però aquí sí que estan nominats, eh? Perquè ha venguanyat Spotlight o pel·lícules, així seria potser... Jo no sé de ni de què va, eh? Però pel que està dient potser és una mica hipòcrata, no? Estava anar en el moment que hi ha un papa que es retira, cosa que és una cosa que no sol passar la història dels papes. No ha passat mai. No ho sé. No sembla que el segle XIV o així... Sí, va tornar a passar. Sí, el segle XIV, sí. El 1300 hi vico... Sí, una cosa que ha passat una cosa alt. Però és un papa que, per la raons que sigui, que no sé ben bé quina són, però és igual, la raons que sigui decideix que no es pot continuar amb la feina que té encomanada, i, llavors, sugereix el nomenament d'un nou papa. I aquest nou papa és argentí, que és una cosa que no havia passat mai, perquè, normalment, els papes primer, o són italiens o altres, els fama són europeus, i aquest és un papa argentí. I, llavors, aquest és la temàtica. Jo no sé... Després, clar com que l'església catòlica ha tingut tota la problemàtica americana, a tot el món, però la problemàtica americana, amb la qual s'ha hagut d'enfrontar els pederastes i el problema aquest, creu que ha hagut d'inhamnitzar... I passa tant de puntes, la pel·lícula, i això que durarà dos hores, i passa tant de puntes que podrien passar per sobre de braços i no es cremarien. Ja pot ser. Però anar tan ràpid no es cremarien. Pot ser, pot ser. I el mateix passa si parlem de l'embrosiano, ni se l'anomena. Ah, pot ser. Les finances del Vaticà, té la marinera, també. Sí, sí, sí. Una pena. Bueno, és com... Sí, suposo que aquí, ara, hi ha un tema que el pot aprofitar, algun edict del règim, i fer la mateixa pel·lícula que es digui... Espanya, que es digui, los dos reyes. M'entens, no? Sí. La mala mèrit i... La mèrit i l'altra. Sí, sí. I ja ho tenim, també. En fi? Bueno, ja, si algú ha sentit el teu sugeriment... Que no se l'ha perdit. Que no se l'ha perdit. Bé, us continua dient... Una cosa tinc a dir, si hi ha fans irreductibles dels dos actors, tant del pein com del Hawkins, i poden anar que no sortiran de sabuts. No, perquè jo crec que són dos grans actors. Primer, que també diràs, són papers per lluir-se, perquè l'únic que tens que fer és jugar una mica amb el Sant Cris, que portes penjant, i seure molt, o sigui, que poca activitat, rei. I llavors posar caretes, i això ho fan de conya. No, posar caretes, això, no ho sé, Hawkins, un respecte, perquè jo crec que és un grandíssim actor. Un grandíssim actor, saps? Vamos, aquesta és la meva percepció. I, per tant, ha fet aquest paper com n'ha fet tantíssims, perquè... Sí, sí. És el que deia el Joan Sardà de l'altre i diu, ho ha de fotre Picasso, que fa de papa, que fa de mama... No pot fer tothom, això, eh? No pot fer tothom. Per tant, jo sí que em sembla que els grans són grans, a pesar de tot. Encara que la pel·lícula pugui agradar-me o no, això és una altra història, és una altra problema, però no és fàcil ser un gran actor, ser un gran actor és una llarga durada d'interpretació i tenir a veure amb el seu... amb el seu currículum importants, jo crec que el té. Bé, us acabo de dir, a l'Irlandès, jo, que els dos papes, història d'un matrimonio, que aquesta és la de Netflix, i després una que aquí no hem vist, que és el 1917, que és el... El San Mendes. El San Mendes. Que aquesta em sembla que s'estén al gener. No ho sabem, no en sé res, jo. Que més, cada cop que surt una xi de guerra, diuen... És la nova... Sempre que surt una nova, se li diu això, però diuen que està molt bé. El San Mendes també pot fer-ho bé. Al principi... Pot fer-ho bé, o sigui... És allò que se'n diu un buen artesana. Sí, sí. A partir d'aquí... Recordo American Beauty, suposo que li deuran donar... Ara, si no em ve el cap, com a... Vols que te la busqui? Si n'havies alguna, és igual. Jo últimament no. Aquí posaran el 100 milions de dòlars a disposició d'ell, suposo que van posar amb el seu dia. I, per tant, té que sortir un producte digne, segurament. Doncs, llavors... De millor comèdia, ja era ser una vez en Hollywood, del Tarantino, punyales por la espalda, que és el que jo he vist aquest cap de setmana. Com se diu, el director de punyales por la espalda, que ara no me n'en recordo, del Ryan Johnson. I després, els altres no sé res. Jo sóc... Dolomit. No sé què és això, jo. Després, jo jo ravit, que deu ser igual, és una animació. No sé. Una animació, no sé. I Rocket Man. I Rocket Man, clar, és d'aquest any. O sigui, d'aquesta temporada. No ho sé. No ho sé. Sí, la Rocket Man és... Elton John, exacte. El biòpic que es va fer... Qui ni me'n recordava, ja, de què era aquesta. I tu l'has vist? Sí, sí, jo la veig. Jo no, jo no, jo no. És igual. Però és el biòpic de l'any, no? Sí, ja, clar. Ja va ser el Bohem. Sí, clar. Però era millor la Bohemian Rhapsody. Doncs no sé què dir-te, no ho sé. A mi tampoc em va agradar la mà a aquella. O sigui, era més enllà de la música. Jo dic com a pel·lícula. No sé. I ara diuen que volem preparar una de Michael Jackson. Cada any farem una així. Així? Aquí sí que passarà endavant. Així no hi ha problema. Us dic que els de millor direcció per a qui no pusteu, el Martin Escorsese per l'Irlandès, el Tarantino Porerà, va ser una vegada en Hollywood, el Bong Jong-ho per Paràcitos, el San Mendes per el 1917 i el Todd Phillips of Joker. Jo crec que és renyit, això, eh? Jo no. No? Escorsese i ja està. Ah, sí? No pot ser. No, no ho sé. Què us sembla, per cert, que una pel·lícula, una pel·lícula de grandíssims actors, que s'entenen molt bé entre ells, que, per tant, la connexió és extraordinària amb el Deniro, amb el Pacino, amb el Joey... No ho sé. És una pel·lícula. És una pel·lícula de grandíssims actors que s'entenen molt bé entre ells, que, per tant, la connexió és extraordinària amb el Deniro, amb el Pacino, amb el Joey... Pacino, amb el Joey... Pessi. Tots ells, tots. El Joker també té un grandíssim actor, que, per mi, s'hi diu a l'Òscar, de interpretació masculina. És que no li pots donar... És difícil, a mi em sap greu, però a l'Irlandès donar-li... No, perquè és molt curat. És que és molt curat. També és de dir que l'Irlandès, com a pel·lícula de... A l'Atemàtica, és tots un... un segle d'anys, que, com neixen els sindicats, aquest en particular, els sindicats dels camioners a Estats Units, i com una persona com el... La Jofa, passa de tenir 60.000 afiliats de tenir dos milions i mig. Per tant, crea una potència de pressió al país que ha sigut de nova i potentíssima. I, llavors, té el format, el mateix format, que el de la màfia. I aquesta és la història. Però, per tant, és una història suggerent, una història interessantíssima, una història que veus com Estats Units s'ha fet, amb quines condicions, però, en el fons, és una pel·lícula plana. Bé, tot això que has dit tu, que no deixa de ser cert, ho comparteixo, per mi la importància de l'Irlandès és com està feta. És un curs de cinema, jo. Un curs de tres hores i mitja. I això és molt difícil de trobar-ho amb cine. Bé, el que passa que jo ho dic com a espectador i com a espectador entenc i a mi em va agradar, perquè m'agrada molt el cine, però entenc que, com a espectador, té un punt d'auricentalitat, la pel·lícula. I això no li treu això que tu m'estàs dient, perquè té una forma d'explicar extraordinària, una forma de narrar molt bonica i una forma d'interpretar a soberba. Perquè els personatges estan molt i molt ben dibuixats i l'entorn en el que això s'està movent és un entorn que et descriu tota la història d'aquest país. I normalment, almenys el memo de veure, m'agraden més les pel·lícules en què la història es transmet a partir de la narració que fer una pel·lícula d'història. Això acaba sent una descripció d'una època dels Estats Units i com les pressions del poder com han passat d'una banda a l'altra. I com el poder sempre és format de màfia, format de dinar, format sempre de pressió a una gran base que està al darrere. Això és el que descriu a aquesta pel·lícula, i això és molt i molt interessant, però la pel·lícula si tu et mires el padrino del Coppola, la França és per Coppola, és una pel·lícula més pel·lícula, d'alguna manera. Una pel·lícula que per l'espectador té moltitud d'històries, moltitud de color, les tres són diferents també, haig de dir-ho. Però en aquest aspecte, són dues coses no culparables, però per l'espectador, jo crec que una persona que ha vist el padrino no l'oblida mai i la persona que ha vist l'irrendès no n'estic tan segura. Això és el que jo penso amb la pel·lícula de l'irrendès. El padrino no està en discussió si t'ha quedat a l'Òscar o no? No, no està en discussió, que les compara perquè les dues són la màfia. Sí, sí, sí, però estem parlant dels Òscars. Et dius que tu tens claríssim que per tu la millor és l'Escorcerer. El director, eh? Clar, no... Jo... Jo trobo que, excepte el Sant Mendes, que no sé què ha fet amb el 1917, aquesta pel·lícula que no hem vist, jo les altes sí que les he vist, per a si tu ets una pel·lícula que em va agradar molt, eh? La vaig trobar interessantíssima i aquest noi és un noi jove que crec que té molt de futur i ha fet una pel·lícula sorprenent, imprevista i amb una òptica realment, realment punyent, eh? A mi em va agradar, però... No és rodona, eh? Sí, a mi em va deixar una mica en algun moment... Cap al final, la cosa... Però jo abans li donava a tot Phillips. Ah, sí, sí, del Joker, sí. Completament de clar. No sé si ja són com... Però a tot Phillips, amb un Joker, que se l'ha jugat molt fent una pel·lícula com aquesta i la que estem comentant de... Parasites, no? O a Parasites serà interessant, perquè al final... És una bona pel·lícula. És una bona pel·lícula indiscutible, compartir això. Però per mi no és tan rodona, eh? A Can, jo no sé si estaria tot d'acord amb jo pel·lícula o amb jo guió vers la de retrató una mujer en llames. Que a mi... A mi em va agradar molt aquesta. Però és que a mi em va semblar brutal, aquesta pel·lícula. A mi em va agradar moltíssim, aquesta pel·lícula. Sí, estic d'acord. Aquesta aquí no és... És una textura de cine... diferent, eh? Però jo havia de dir que li haguéssim donat una història al revés. Té una història intimista, eh? Clar. És una megahistòria com m'has comentat la Carme. Llavors, això... Suposo que també pesa, no? Però després també penso que arribat aquest moment jo diria que... Ojalà duri molts anys, però jo diria que és una mica el testament cinematogràfic. Ah, doncs ho sé, que no, segur. I llavors, en aquest punt, escolta, perquè li has de fotre d'aquí 4 anys un Òscar honorífic puguin-li donar ara un Òscar meriscut. Sí, sí. Té una carrera d'alredera i té una pel·lícula d'aquest actor controlar aquests 3 monstres. També deu ser difícil. Ja només aquesta tasca. Pot controlar perquè ell també és un monstre. Si no sé qui és... La batalla de Degos allà. Allà deu ser fina, eh? Bé, després... Us dic la de les dones. Escolta, jo no sé... Ens menjarem el temps de les col·lícules. Bé, en tot cas, acabem els globus d'or, perquè... 12 punts molt curts? Acaba, acaba. Tots els paràmetres... Jo crec que ja hem dit el més important, que són les pel·lícules i les direccions. I els actors, o sigui, que no veig cap... Ja anirem parlant. Sí, perquè també, per exemple, han sortit... Ja ho parlarem la setmana que ve, per exemple, però també han sortit les nominacions a les Gaudí, que es lliuraran el 19 de gener del 2020. Però, bueno, jo us volia comentar un parell de pel·lícules que són... Els dos són documentals. Un es titula El escritor d'un país sin libreries, és una pel·lícula del 2019, espanyola, Espanya i Guinea Equatorial. Està dirigida per Marc Serena, i està inspirada amb un escriptor, que, a més, és el protagonista de la pel·lícula. La pel·lícula és un viatge a Guinea Equatorial fet per un escriptor que es diu Juan Tomás Ávila Laurel. És un escriptor que, al 2011, va tenir que venir repotat cap aquí, exiliant-se, perquè l'estàvem perseguint, va fer unes declaracions en contra de la dictadura de més de 40 anys de Teodoro Vianangema. La pel·lícula la recomano molt, perquè... Però és documental. Jo, per mi mateix, però he de confessar que em vaig enterar de moltes coses de Guinea Equatorial que no sabia, i escolteu, aquella gent té molt que veure amb nosaltres, el que nosaltres no refereixo a Espanya. Sí. Dic això perquè a l'any 68 era una colònia espanyola. Bueno, el que va fer a Espanya, com ha fet sempre amb les diverses colònies, tenim el tema de el Saharauis, també, que va ser el director del dictador de Torna allà, i anirem xupant mentre puguem, ja està. És una gent que parla del suagiri i parla en l'espanyol. Sí, clar. Viuen un país ric que viu amb unes condicions d'explotació terrible, un 3% té la riquesa absoluta, passa una cosa molt curiosa. Jo, per exemple, estava recordant que fa 30 anys estava a Perú, i anava pels carrers de Lima i pensàvem la carcaça per aquí, el retrovisor per allà. No. O sigui, al Guiné, eh? Per un que passa, eh? No, però ho ha canviat, hem 30 anys. Sí. Si vols, et dic el preu, perquè hi ha anat un amic meu, de lo que val una habitació ara, a dalt... A Lima? No, no. Com es diu? El machopitxo. Ah, bueno, el machopitxo és molt... Si vols que et digui el que volia, fa 30 anys. No ho sé, clar. Amb 30 anys, amb la visa, compraves una mansió a Miraflores. Sí, però vull dir que... No et pensis que el parc d'automòbils tampoc és cap meravell, eh? Bueno, doncs, els automòbils pocs que hi ha a Guiné equatorial, perquè això sí, hi ha unes autopistes bestials que no hi passa ningú, però els automòbils són de cuidada, eh? Tot és marca d'importació, tant japonès com alemany. Bueno, perquè el 3% aquest que dius tu... I la resta de la gent, xabolisme, absolut. Bueno, doncs, aquest escritor se la va jugar, és un tio que ha fet 19 o 20 llibres. Curiosament, està traduït a l'anglès, al francès, alemany. Ell escriu els llibres amb espanyol, i Espanya, en profensa, publica cap llibre d'ell. Com dius que es diu aquest noi? Juan Tomás Ávila Laurel. Ja dic, una brícula molt interessant per conèixer la història de Guiné equatorial en aquest moment. Estarà a Cartellera... Sí, a partir d'aquest divendres. I l'altra, que us volia comentar, és també un... Però és por documental, no hi ha història intermèdia per calculació. Bueno, és un documental, amb la interpretació del protagonista. Ja sents, és molt curiós, perquè per poder filmar allà, imaginaus-ho el que et diuen què fer. Fer fotos simulant que estan fent una foto familiar, amontegant tota la família allà, i en realitat estaven filmant. Unes filigranes, i tot i això hi ha algun moment en què es veu una mà de la policia dient, basta, no filmem més això, una cosa... Se l'han jugat, però de un i dos. No és tot el que digui que hi pot ser, perquè la gent té por, i a vegades els tentacles del terrorisme d'estat poden anar molt lluny. Però el que sí en ha aconseguit és fer un toc d'atenció sobre una determinada situació amb la que som copartízips. I l'altre que us volia comentar és una pel·lícula que es dirà, però diguem aquests dies, concretament es posarà a cinema baix, perquè vaig parlar amb el director, amb el que hem establert una relació d'amistat, i vindrà el gener començaments de febrer per aquí. Ja tenim dat. Ja tenim un espai per ell. Es diu Luis Herrero, i l'ablícules del 2018, es va estrenar amb un festival estantge l'any passat, ha passat una sèrie de necessitats, podria formar part d'aquests documentals que se'n diu invisibles, que costen molt de que acabin d'aflorar per el que és el públic en general. En aquest cas es tracta de fer una retrospectiva posant llum el que van ser el Triani o Quatriani. Quatriani no arriba, però entre el 75 mort de Franco i gener del 78 atentat de l'escala Barcelona, la sala de festes, entre aquest espai va tenir algun ressorgiment extraordinari a l'enarquisme d'Espanya, que havia sigut molt important a la Segona República, per exemple, i ja des de començaments del segle XX i XIX. Llavors, aquí tenim una visió dels moments més importants amb aquesta evolució que va ser exponencial d'afiliats i tal, i després, com, una altra vegada, l'esclavaeres d'estat que ha representat Espanya van vestir una història per carregar la culpa als anarquistes sobre l'atemptat de l'escala, que això, ajuntat a que es va fer una manifestació aquell mateix dia, el matí organitzada per la CNT, que van participar 15.000 persones. Contra els pactes de la Montcloa, que no va ser una altra cosa, sinó un acord entre partits per fer una pinya, per fer el que tenia que ser la transició modèlica, i llavors, entre la protesta contra la transició modèlica i la protesta contra, ja tenim aquí el terrorisme dels anarquistes, va ser excessiu, van començar a caure les afiliacions i, pràcticament, avui en dia, la CNT és un reductor testimonial, però en aquests moments... El material, el material que està... Ah, és interessantíssim. Ell, ja ens ho comentarà el dia que vingui aquí, però us puc avançar que veu que està parlant amb ell, després de la presentació, també, hi va haver un col·loqui, i ell ha estat 10 anys treballant amb això. Buscant documentars per aquí, mirant-los, analitzant-los, comprovant que tot estés d'acord amb la història, ell és historiador, el Luis. I, bueno, ha fet un documental molt interessant, que també cobreix una parcella de la història que estava...Espanyola. Molt difuminada, espanyola. I després, també, hi ha una cosa que m'agrada un resaltat, i és que, a vegades, aquests documentals són una mica feixucs, perquè hi ha l'entrevista d'aquell, que es pot lluir recordant tot el que s'ha habitat. Per això et deia el material que us agrada. I aquí, en canvi, hi ha, primer, una selecció de materials extraordinària, però després, un muntatge que va esclounant la cosa de fent la discursiva, i, a més a més, a mena. Perquè, clar, quan parlem d'en Alquisme, també estem parlant de l'ajoblanco, el viejo topo, de Ocanya, aquí a Barcelona, que la pel·lícula, 6 Hores de Canet, Canet Rock, els consells que hi va haver el prèixer en què venien aquests conjunts de llevalls d'Andalusia que ha començat a vener a florar, que era una espècie de ressorgiment, també, de l'enarquisme d'Andalus i tal. La pel·lícula, després, també, hi havia el moviment de llibertat feminista que va tenir una empenta molt forta, naturalment, per part de l'enarquisme. És una líquida... La dius interessant, i torna a dir el títol. Sí, es diu l'entusiasme. Fàcil. Ningú podria relacionar amb això. No, és que refereix l'entusiasme que va despertar la possibilitat de... que no va ser. En certa forma, és la història de la pèrdua de l'entusiasme o pasada de l'entusiasme, el Désensis, o la història d'una derrota com diu el seu director. Molt bé, són dos propostes realment interessants. I a les 20 i 33 ens posem a Horoscope. Després de parlar de Escorcesse, de Tarantino. Primer, explica'ns com va néixer la possibilitat de fer. O la primera. Sí, el curt. Al final, ja sabeu que m'agrada molt el general terror, i que em miro bastant. Intento sempre buscar pel·lícules que es diferenciin una mica. Aquí, per exemple, vam comentar algun cop aquestes d'aeretari, o d'abaducs, però què passa? Que també t'han passat molta tralla, dura. Al final és el típic. Una paròdia es notreix de que és prou cosa com per fer i, a més, sobretot en la nostra cas, que Horoscope és un fals tràiler d'una pel·lícula que no existeix, a base de gags. És al final, el guió no cavava fins que no deiaim, anem a rodar allà perquè veiem noves pel·lis i deiaim, hòstia, és que... Fosem, això. El final és allò de... Quant dura aquest curt? El curt dura 4 minuts i mig. Sí, que per un tràiler és... Pensa, hòstia, és molt llarg, però després els tràilers potser tampoc no estem tan mal encaminats. De totes formes, us dic que els que ens esteu sentint no es podeu imaginar. Amb 4 minuts i mig la quantitat de moments, de escenes té un muntatge extraordinari i passa... I de interpretació, eh? I passen moltes coses. Sí, sí, vam intentar... Explica-la una miqueta. És que explica... És... Vindria a ser que una noia de cop es desperta com a la nit, veiem que li entra com una... Sí, com una mena de... Sí, com una mena de cuca o llima, que no sé què... Negra, per cert. I és com que es queda dins el seu cos i al moment d'esperar-se, la mare la porta al metge. És una sugerència, és un sugeriment... Exacte. Terrorífic. I la mare, quan la porta al metge, és el metge que durant tot el tràiler va anomerant, per dir-ho així, les conseqüències, perquè... Perquè li diagnostica una cosa inicialment, que, bàsicament, és que la teva filla és com si hagués estat posaïda per una malaltia que sigui... Que hauràs trucat. Viure d'un tràiler de terror, bàsicament, aquest és el tema. Llavors, és una... Seqüència de gags d'humor bastant absorb a estil o a terra, com ho pugues, o sigui, d'aquest humor així, també molt eslàbstic i això. Fem paròdia, a la BFA de tot, de qualsevol tipus de cinema de terror, sobretot bastant actual, és una paròdia als propis tràilers actuals de terror, o no de tant de terror, però hi ha moments que exemplifiquem sons com el del Viuli, per exemple. Tot és una seqüència d'haver-ho... Està molt ben trobat, per sonificar. El rescat aquells... Quan estan molt coros. Sí, sí, llavors, al final va sortir d'això, cinema de terror, i que, com a tota paròdia, al final vas anotant o vas anotant mentalment de que com no ens en adonem, que vas al ridícul sempre repetint els mateixos estereotips. I a partir d'aquí també posa moltes bromes, per exemple, hi ha bromes cap a la crítica de cinema, cap al crític... Sí, la tàrcia, la tàrcia. Hi ha una mica de tot. Si tothom rep. Sí, tothom rep. És una peça d'Orfebreria, per mi. Perquè no té un pla que diguis, bueno, no caldria. No, no, encaixa tot perfectament. I la interpretació la trobo bé, perquè la UFA no surt massa gent, però la gent que surt té uns primers planos que els ha de fer molt bé. I la nena UFA molt bé. Ja hi han treballat molts cops. La Clàudia de Trujillo havien treballat amb un dels... Diguéssim, el... Heu cometat dos curs, just l'anterior, el IPIS, va ser un que... No ho sé, però vaig venir aquí... No sé si estàs. El primer dia que vaig venir aquí va ser per parlar del director Scat, un curs que havíem fet fa 3, 4 anys. Ah, però aquest no el devia haver vist nosaltres. Però vaig venir aquí per com... A Randall Francesc l'havia vist. Ah, sí, sí, sí. I aquell curs, de fet, ara estem quasi... amb un piquet intern nostre mateix, de dir que aquell curs va arribar molt lluny, amb seleccions i premis, però aquest poc a poc l'està superant i amb ni la meitat de temps. Llavors, aquell curs també era una amacarrada d'humor negra i de tot. Aquest cas, aquest cas és... Roscop és un false trailer, allò era un fals documental, un false making of. Llavors, clar, al final és sempre... La paròdia va bé. I llavors, això era del 2017, del 2017? No, jo que queda... 2015, 2016, alguna cosa així... Sí, sí, sí. Jo no estava al programa encara. El mateix actriu, la clau diré jo, que sempre que la truquem és per m'achacar-la per tot arreu en els curs. I el Morgan, que és el... I la mare, la mare qui és la mare? I la mare no havia trobat... Perquè ho fa molt bé la mare, eh? És que té una edicció en anglès molt bona, que ella la podeu veure a sèries de TV3, els migdies pràcticament, però vull dir que va ser una... va ser una passada de treballar amb ella també. O sigui, els tres van fer... O sigui, nivelles corceses amb irlandès, els tres van fer una... El metge també... I el metge... Està genial, eh? A seva contundència... Clar, al final... Sí, al final, al final. Un final que està prohibit explicar-lo... Quan la neu a veure... En recordeu-s'hi de no explicar-ho a ningú. Ara últimament has rebut un premi, no? Sí, avui ens han anunciat dos, de fet. O sigui que estem a 44 premis, estem ja... No, no, no, estem... Avui hem arribat als 25. A 25 premis i hem estat de moment 73 festivals. Què passa? Que això el vam acabar a finals de juliol. Clar, fa... 5 mesos, no? I la vida d'un curs, normalment, és... Curs temps. Sí, un any i mig, els dos anys ja... Ja no el pots passar. No, perquè costa ja posar, perquè festivals et diuen... No, amb menys de dos anys d'antiquitat. Ja, ja, ja. Però, clar, directes cat, que era l'últim que... L'últim no, vull dir, un altre xigrant que vam fer, que és el que us comentava abans, va fer 80 seleccions, que és més cara, però 20 premis. I ara també ha sigut interessant, perquè també ha quedat molt repartit en moltes... No havien guanyat mai premi a mi i jo só, per exemple. I aquest cop... És extraordinari. Sí, sí. El só està molt ben posat, música, só... Efectes... Perquè al final el só, jo també entenc el premi, a part de perquè el Marcel, que és el noi que va fer el só, ha fet un só espectacular, és que és narratiu. El que dèiem abans, que al final el só... És un personatge més... És un personatge més, efectivament. I tant. Però sí, sí, és una para, realment, estem pràcticament a un premi barredós per setmana. Clar, és una passada. I el muntatge també és extraordinari. Sí, sí, clar, el muntatge és que... A veure, això sí que ho tenia molt clar. L'has fet tu? De fet, jo i el Ferran, que crec que el coneixerà. Sí, vas trobar el meu dia, sí, sí. I realment ha sigut... Era la base, és a dir, el guió ja estava muntat, en aquest sentit, que per això, quan jo donava el guió als actors, els costava de seguir, perquè he dit, no, perquè això anirà sobre un altre image, i de cop entrarà a un só i que els actors diem... Ja m'ho explicaràs. Per ells era impossible seguir-ho. Era, em costava molt volcar-ho a un guió, per dir-ho així, era narratiu, òbviament és narratiu, però crec que hi ha tanta broma superposada a la imatge, i el só, i bromes, inclús, hi ha molt de metallanguatge, quan bromes de muntatge, el propi muntatge té bromes de... Ja una sortida de la protagonista de la noia, una sortida amb el tall, fraccionada, i l'ordinària. És una cosa que podria semblar en un altre moment, una cosa superficial, aquí és necessària, és narrativa, té contingut. Sí, sí, sí, o sigui, clar, aquí el que jugava més, hem d'intentar que sembli una pel·lícula, sense que ho sigui, és a dir, hem de gravar moltíssims plans, per després que surti, cada plaer els deia, sortir la tres segons... Està molt aconseguit això, perquè jo et dic una cosa, és d'aquests curs que m'agrada parlar d'ell, com de una pel·lícula curta. Però és que per mi és una pel·lícula, fer la tira de senes, la tira. I després és el muntatge, el que mana. Sí, el muntatge, a veure, realment no va ser... La selecció de material és molt important. Va ser important, però sí que... vam intentar sota, perquè hi havia molt a rodar, no fer moltes preses. O sigui, a la que sortia una ve, potser en fes una segona, i sobretot pels actors van anar perfecte, perquè és que a la mínima la clavaven. Incluso els plans descartats era perquè es reien. O sigui, reien de... De la situació. Clar, perquè tot és una posada molt sèria, i tot és molt dramat, inclús... Però això ja no va passar amb el rodatge, és així, no? Sí, però tu estàs dient una frase que és absurda, com la del gat de la Catifa, la tia plorant, o sigui, ella a la mídia, amb la llàgrima que hi ha en l'hi, i dient una frase com... és que posar la brutícia sota la Catifa no es frega. És clar, ella de cop deixàvem, tallem, i ella es escollonava. És que em sembla normal, al final, com actua analitzes el que estàs fent, i dius que està passant. Perquè jo tenia gràcia, perquè van crescendo, crescendo, crescendo, i després aixeca la Catifa, i allò talla en aquell moment... Sí, és buscar el gir sempre, i buscar la conya, i jugues amb les teorotips, i dius que inclàsia creia. Clar, i al final de tot, la guina d'aquesta, que no direm... També dona un sentit, també canvia el gènere, pràcticament, d'humor, dona un sentit a tot el que has vist, que també és una cosa que volíem buscar. Jo crec que el final, en realitat, és la coherència del guió total. O sigui, sense aquest final, no tindria aquesta coherència. Estaríem parlant, igualment, d'una pel·lícula que és corrosiva amb el seu anàlisi de lo que és el gènere, etc. Però, això, cuidado, l'LV moltíssim, per això jo penso que la collita de premis va per aquí. És molt rodona. I llavors, quins altres projectes que tens? Mira, estem preparant un nou de cara... Jo crec que el Fabre és una cosa bastant, entre cometes, fàcil de gravar, que és un cor de dansa. De dansa. És com una video dansa, d'acord? Amb una mini-història, però que el centre és... Dansa de persona... Sí, sí, dos ballerins, el demanda... Mira, vosaltres aquí havíeu vist d'Escuer, o no? La pel·lícula que va guanyar a Berlín fa un parell d'anys, que era Berlín, oi? No, can, no can. Que era un home que porta, com si fos el museu d'art contemporani, un d'estats units, una pel·lícula com molt de les elites... Jo tampoc, jo tampoc. A Alemanya és la pel·lícula. No, no sé d'on era. Però és una pel·lícula que parla de la gent benestant. Incluso es podria ser algo molt buñuel en el sentit de la gent benestant, i des d'un punt de vista quasi surrealista, com a l'Àngeles Trismidador es veuen atrapats de dintre una sala, però nosaltres ho fem més gairebé des d'allò del vestit de l'emparador. M'explico. A ballarins que surten han de ballar, jo què sé, potxini per dir alguna cosa, i canvien la música per posar James Brown, i fer un funky. Què passa? Això és, a priori, la història. Però després nosaltres li hem donat un gir següent, perquè el gir, que és el de meta o humor, que a més ja ens agrada bastant. Ens agrada molt, ja ho veiem. Però això ho fem en postproducció. I el postproducció el que ens dedicarem és a posar textos, explicant una cosa, com no uns subtítols, sinó uns textos en pantalla, i això li donarà un humor... absurd, però sobretot és una... Trencarà amb la imatge, segurament. Sí, totalment. I serà el joc... Per resumir, és difícil d'explicar. És difícil d'explicar. Quan es vegi s'entendrà. Però, bàsicament, és una lluita entre... Si jo m'he de personalificar, entre jo directe i jo postproductor de dir que l'hem liat, explicar a la gent què ha passat en pantalla, perquè el curi està fet. És una mica complicat, però... Amb la pretensió que la gent ho entingui. No s'entendrà, s'entendrà. El que em costa és explicar-li jo els actors i tot això. No has gravat i no has fet res, encara. No, no, professionalment és un repte. És un repte total, total. Perquè, a més, és una cosa bastant experimental. Tu et poses cada vegada a la valla una mica més alta, que ja sabeu i, sobretot, veient el final d'Oscop, que m'agrada provocar també, és un cur que també la nostra intenció, a part d'anar a festivals generalistes, perquè el final és una comèdia molt absurda, m'encantaria que ens agafessin a festivals de dansa. I que veguessin... Perquè els festivals de dansa... Jo estan mirant els finalistes, i això... Perquè llavors els actors... Són coses tan estrictes, no? Sempre el cur de dansa és complicat, perquè al final és rígid, però no és rígid. Estau filmant en una escola de dansa o... Estau filmant en una escola de dansa? No, no, perquè el cur passa... De fet, estem buscant un lloc encara, concret, però passa com si fos una sala de festes. De fet, està situat com un cap d'any, i tot és molt pomposo, tota la gent és com aquesta rica, que estan allà tots reunits en taules d'aquestes rodones... Mira, com la festa de l'Escorcer que munten per donar-li el premi al frac. És un rotllo així. És un estil com molt... I allà ballen, allà... El cur comença que s'està acabant una... Això és com ho tinc pensat. Sí, sí, sí. Després ho veurem. Estan acabant una sovasta, que també és una cosa molt de la situació, i surten els anfitrions, una parella, i diuen... Bueno, per acabar, abans d'anar a l'any, sortiran tots ballerins a ballar. No és com final de festa. Tampoc és algo... De fet, és el tipic que... Tu estàs veient aquesta actuació com part de la festa. Són de les alits. Un número per menys altres. I cada cop hi ha el que et canvi, de cop la gent es sorprèn. Joan, amb això és una mica difícil de... És interessant. Per què ho tens? Per quan tens previst? Si tot va bé, és un únic dia, perquè, al final, és gravar molts cops un ball, pràcticament, però tenir molt clar... I la música i tot això ho teniu? És Gens Braun. I aquí, bé, aquesta és una bona pregunta, perquè aquesta pregunta és la que capgira la postproducció fictícia del curt, que, bàsicament, ara ja us ho dic així, llavors, imagineu-vos que jo hagués parlat amb qui té ara mateix els drets de Gens Braun, o sigui, de les cançons, tal. Me'ls han concedit, o els hem pagat el que sí, però me'ls han concedit. I un cop jo hi he enviat a festivals, el curt, acabat i tot amb la música, em diuen que han fet un relleu, és a dir, ara ho porto a una altra persona, i que ja no els tinc. I he de retirar-ho, perquè si no és il·legal. I jo, parlant amb els festivals, perdona, he de treure el curt, perquè no tinc els drets envidant. No. Està programat a la parrilla. No el pots treure per normativa de festivals, que això passa. Però, si vols, pots treure la música si vol la gent, perquè el que es veurà és un cor de dansa sense música. Ja. Molt bé, molt bé. I això s'ha d'entendre, més o més. Però s'entendrà amb els textos a sobre. Hi ha una cosa que també m'agrada, perquè els dos últims hi visc, i el Rosco, d'alguna manera estan una mica amb una línia de cine fantàstic, de terror, però aquí em dona la impressió de dir, i això és interessant, perquè no te'n caselles. O sigui, ah, sí. El Pol, digue-la, que fa aquell cineta. No, no. Jo el que veig és que ho estic encasellant amb fer-me-te humor, a partir del que coneixem, com a humor. Però hi ha un punt que penso això. No més el tema d'entrar en el món del musical. Ja és un atreviment, una exploració i una dansa diferent. La dansa és una cosa que, a més, com a direcció, és un repte des del punt de vista que jo mai he dirigit dansa. És a dir, jo he dirigit musicals, i els musicals n'hem fet bastants. Nosaltres sí, ja me'n conya, vam fer un musical a vegà, una manera, vam fer de tots. Però, realment, com a dansa, com a tal, és complex, perquè, clar, jo ni domino la coreografia, ni domino... Jo dansa, em refereixo, no estic dient anar al teatre i veure dansa, sinó al vídeo te la transmetre. Ostres, recordeu la cena del Joker, que ella està... A mi l'Ungel, de fons, o així, ballant. Clar, aquí allò és molt... per dir-ho així, mínim, però hi ha una coreografia... No, però em refereixo, que el llenguatge cinematogràfic canvia molt del cinema a la dansa, per exemple. Aquí he de fer un intensiu, com vaig fer-ho amb les pel·lícules d'error, però, bueno, això també... I els actors que tens... Sí, una la coneixeu, que és la Rosa. Ah, sí? La Rosa Ebondó, i l'altra... És aquí, pensàvem que estava en Madrid. No, no, ja està per aquí, ja està per aquí. Sí, se'n va anar, se'n va anar una temporada. Va anar una temporada, i ara ja està per aquí, i... Van coincidir el dia... El dia de la projecció. Exacte, la Maria Lobos, sí, sí, sí. Doncs serà ella, i després el que farà de... Doma, de ballaríoma, és l'Artur Villalba, que és molt amic d'ella, de fet és molt amic meu també, però me'l va presentar a ella, i és un ballari que també... Ha donat classes i tot, però és que inicialment només era la Rosa que ballava, i va ser... O sigui, ella me'l va proposar a ell de... Hòstia, si t'anima l'Artur, no? Perquè no ens fa la coreografia. I vaig dir, no, doncs quedem a mi, vam anar a casa l'Artur, i un cop a casa l'Artur jo li vaig dir, hòstia, que hauria de ser més un ball molt boig, perquè clar, tu aniràs, la Rosa aniria vestida, de ballet, clàssic, i de cop hauria de ser, el canvi de música hauria de ser funky, hauria de ser algo esbojarrat, de fet, incluso, ballat, com una meva, per dir-ho així. I ella em va dir, així, i posa una música, i va començar a ballar, i va ser com... Uà! Dic, mira, m'estic pensant... Ah, perquè l'avançar-te. Sí, sí, sí, i vaig dir... M'estic dit, o sigui, ja va ser, d'aquella reunió va sortir, de divalat, tinc dos actors en comptes d'una. Però bueno, al final, també no ho treig, o sigui, tenim una parella... I al final, doncs... L'interessant seria això, que aquest experiment havíem quedat al sur, també també era un experiment... Tens previst, això? Això, o sigui, he rodat-ho algun dia al febrer, perquè amb un dia volem tenir de sobre, i... i editar-ho. Té una postproducció, una mica més llarga, eh? Sí, a veure, al final és com muntar un videoclip, perquè el que farem, el que sí que tenim clar, és que muntarem amb la música de Gens Brown, i després la trobarem, i ara què passa? Clar, muntarem el ritme. O sigui, el que a mi m'encantaria, és que la gent, perquè, de fet, és un dels textos que vull posar en imatge, m'encantaria que la gent, que... o sigui, aquesta vorrada arriba a algun festival, la gent que vegi això, si algun dia ho veu a casa, i posa la música, encaixa perfecte. Si seguia amb la broma, també a casa. Sí, sí, sí. Tenim claríssim que muntarem amb la música, de fet, rodarem amb la música. I això serà molt important, també. Amb els textos donarem una pista sobre la música, què és? En algun moment la música la tindràs. La música comença. Clar, perquè si no, jo crec que l'espectador... La que es va fer molt famosa, aquí, amb un anunci, també, no recordo que era un cotxe que passava de... Sabeu quina cançó? Comença amb uns compassos molt marcats, que es comença molt fort, i com que els primers compassos legalment els pots posar, llavors, a partir d'aquí, pam, es talla, llavors, ja només escoltes, els ballarins, fregant el terra, o no, si ho vagin... És algo absurd, però total, perquè l'imatge és molt... Sense arribar a sexo, així. Crec que no, no, no. Llavors, és jugar això, a veure si funciona, o ens l'hem fotat pel cap. Esperarem quan ho hagis fet, i us ho explicaràs, i la veurem, i estarem molt contents que això que tens al cap, sigui una veritat. Una cosa, també, ja que tenim aquí, al marge d'això, que no deixen de ser, jo crec, tu estàs posat, entre altres coses, amb un camí d'aprenentatge. Però, simultàneament, amb això, el que volia saber és si, d'una manera, hi ha una mica més, a mig... a mig termini, estàs treballant amb algun guió, d'alguna cosa, d'algú hi ha... Llar. Una mica més llarg, sí. A veure, tinc alguna idea. O sigui, hi ha una idea, i n'hi ha una, el que passa és que, hòstia, es fa molt de vertigen, sobretot des del punt de vista que jo tinc amics que sí que han portat terme, doncs, germatratges, i clar, el món del festival, com en sentim molt còmode des del punt de vista del curt, però és que un germatratge, anar a festivals m'encanta, també, és una idea, clar, també, fascinant, que viatge pel món un germatratge, però és que, clar, aquí l'interessant és que s'exhivegi, des del punt de vista dels cinemes, és clar, també és una cursa... A part de... No em preocupa tant l'enrodatge, perquè és més tenir una bona idea que valgui la pena fer un llarg, perquè jo tinc moltes idees de curt. El moment que en tinc una, però he de veure si és de llarg, o és un mig matratge una mica més llarg, diguéssim, no? No, de totes sols, jo crec que no has de tindre cap estrès, ni cap pressió. No, no, al revés, de fet, algun de l'equip em diu, bueno, a veure quant el Kimio, que és el director de fotografia, em pregunta... Tot el que estàs fent és acumular experiència. Sí, sí. I després això ja sortirà. De fet, no ho sé, ara, per exemple, de l'alternativa, jo vaig estar veient els curs, els quatre o cinc curs, que va fer la Neus Vallús, i escolta, tu et dones compte, que a partir d'allà va treure les eines i el sistema narratiu, per després ja puc fer primer la plaga, que ja va ser molt saludada, i després s'està fòntil, que ja és una pel·lícula que té la seva entitat. Sí, sí. Sempre dintre d'un cinema, diguéssim, petit, fet a casa nostra, amb els mitjans que ja pots imaginar i tal, però molt digna, i amb contingut, i ja es veu a partir d'aquí, que hi ha membres per fer coses importants, no? A veure, ja et dic, allarmatatge és un altre món, és difícil, però, bueno, en el moment que surti una idea, vindré aquí la present... I tant, i tant, i tant. Sí, ja s'ha acollit, ja ho saps. Tots els cantats de rebre les teves idees i les teves plasmacions. I espero de cara... O a finals d'any, ja potser hi ha penjar el curt, aquest d'horror scope, perquè tot i que ha tingut una... O sigui, seguirà la trajectòria a festivals, però sí que és veritat que, clar, ja ha tingut un recorregut molt gran, pel poc temps, i crec que seria interessant... El termini i això. El posem en públic, a la gent el vegi també. Ara que parlem del primer, el primer es pot veure? Sí, sí, sí, tant. Fem YouTube, hi ha... Molt bé. Sí que el vaig trobar. Tinc alguna banda. Molt bé. Doncs hem d'anar acabant. Hem estat molt contents que hagis vingut, que ens hagis explicat tot això. Hi ha moltes més coses que ens esperem que ens puguis explicar, però serà la propera vegada. Per la propera dimarts esperem el Santi Robert, que us recordem que és advocat i que és doctor Mdret, i que, mentre estava estudiant, va fer... Va estudiar també direcció cinematogràfica, a l'acadèmia que va dir 15 d'octubre, no sé si la coneixes, tu. Bé, de totes formes... Està ple d'acadèmia cinematogràfica. Durant molts anys, 15 anys, ha estat projeccionista del cinema d'Esbarjo de Cardadeu, que posava les pel·lícules. I, per tant, és un extraordinari amant del cinema i de tot el món del cinema, des de... del cinema que es fa, des del cinema que es projecta, i des del futur de la projecció actual. Per tant, serà també molt interessant. Molt bé, si l'ampleu tindrà aquí, i aprofitem per dir que serà el darrer dimarts del programa d'aquest trimestre. Molt bé, doncs. No se'l perdeu. Bona nit a tothom. Molt bon nit, i gràcies per estar aquí. Bona nit. Bona nit.