Cinema sense condicions del 11/2/2020
L’actualitat cinematogràfica.
Cinema sense condicions Bona nit! Com tots els dimarts, cinema sense condicions, amb tots vosaltres per parlar de cinema, de les últimes novetats, de les últimes notícies que hem tingut en relació amb els Òscars, i en general, parlar-vos de cinema, del cinema que ens agrada, que no ens agrada, i per què el trobem interessant en qualsevol cas. Amb vosaltres, com tots els dimarts, Péper Mangol, hola, bona nit! Hola, bona nit! I tenim una convidada especial per avui, que és la Patricia Clapés, bona nit! Hola, bona nit! Estem molt contents de comptar amb ella. Ella ha estudiat, a Barcelona, la primera part de les seves estudis, després va estudiar literatura francesa a París, i va fer un màster d'estudis cinematogràfics a la Sorbona. Per tant, des de fa molt temps està interessada per què pel cinema, i per diferents partents del que el cinema és. L'Andrea està al sol, i ens està ajudant a posar, i a contextualitzar del que parlem. Bona nit, Andrea! Hola, bona nit! Bé, continuem amb això. La Patricia ens parlarà també d'una exposició que en aquest moment tenim a la filmoteca. És una exposició que també us proposem. És una exposició que durarà, sembla 3 mesos. David Lynch somnis un homenatge a Fellini, i es presenten les litografies que ha creat el David Lynch a l'any 2008, i és un homenatge al Federico Fellini, especialment a la seva pel·lícula i al 8,5. Està dintre del conjunt de retrobament amb la seva obra, aprofitant que és el Centenari. Per tant, també espero que la Patricia ens parli d'això, i del David Lynch en particular, i del surrealisme, i de les implicacions del seu cinema, i les relacions en aquest cas amb el Fellini, en general, però en particular el Fellini de 8,5. Sí, molt bé. Comencem avui, perquè el dimenge vam saber els resultats dels premis que otorga l'acadèmia de Hollywood Pals Oscars. Bé, els comentarem. Què podem comentar? Ara, el Pep, que ha fet una mica de resum, hem de dir que... Jo puc dir en particular que pel que fa a les pel·lícules, perquè fa els... Jo crec que les pel·lícules que es presentaven, que estaven nominades als Oscars d'aquest any, eren totes molt valuoses, perquè de vegades el que passa amb les pel·lícules dels Oscars, que hi ha algun estatat manifestament fluixes, però en canvi la competició d'aquest any, jo diria que és tan potent que el resultat ens ha sorprès, però quan se vol resultat ens hauria estat difícil. Jo penso que El Irlandès és una grandíssima pel·lícula que tenint en compte el seu director, l'Escorcer, que és un gran, gran home del cinema. Després hi havia Joker. Per mi aquestes són unes pel·lícules molt... Hi ha d'altres, després les comentem, però El Irlandès, Joker, que és una pel·lícula sorprenent, una pel·lícula que ens ha sorprès a tots, perquè el seu director, que el recordi jo ara, el director de Joker és el director d'ajudeu-me, perquè no me'n recordes el director de Joker, que la de buscar-hi ara. A veure, us ho dic. Estem buscant tots. Estem buscant tots. Sí, exacte. Exacte, que és... Sí, sí, sí. És clar, hi havia... El Irlandès, després era una vez a Hollywood, al Tarantino, i després la que ha guanyat, que és d'aquests paràsitos, que ens ha sorprès una pel·lícula de surcoreana, que ens ha sorprès a tots, però a mi, favorablement, perquè és una pel·lícula que ja em va sorprendre, quan la vaig veure, i he trobat que, malgrat el que es pugui, que ara el Pep ens dirà el Copina, penso que és una opció valenta, triar paràsitos, perquè en relació... Jo tinc una opinió una mica curiosa sobre el tema. Coment-me-la. Jo titularia... Òscars 2020 de l'era Trump. Bueno. Sí, perquè... Doncs a mi em sembla excessiu i estrany que li donguin a paràsitos, que somareis. Jo crec que sí. Es mereix l'Òscar a la millor pel·lícula de parla, no anglèsa, però precisament, amb el que tu has dit, o sigui, hi ha pel·lícules, com l'Irlandès, que se'n van cap a casa, i no els donen ni una estampeta. Sí, sí, per mi és un gran... Sí, sí. Hi ha una pel·lícula que té una direcció extraordinària, per mi, de tot Phillips, precisament. I m'he deixat el 1917, eh? Sí, bueno, el 1917, curiosament, li han donat tres Òscars, d'aquells que... La Morralla, diguéssim, si estéssim dins del mercat del país, seria la Morralla. Això que ni han tocat dos, que també no són ben bé per la pel·lícula, és el treball d'Ajuntament, que se'l mereix. Que se'l mereix, absolutament. Jo crec que sí. Aquest, potser, era dels cantants. Aquí no en puc mirar cap a una altra banda. Però per què li dic de l'Era Trump? Bueno, jo penso que... I de la música. I també he guanyat un premi de la música. La música i jo. Això són dos. Jo tinc de l'Era Trump, perquè penso... Sí, penso que, strategicament, políticament parlant, Corea, l'interesse... Corea del Sud. Corea del Sud, l'interesse de Trump. Perquè li és, d'alguna manera, un soci amb el que segurament vol tindre bona amistat per posar una mica fre a Xina. I perquè per una altra banda no té les condicions perilloses que pot tindre Japó. Comercialment parlant. I llavors, jo crec que això pot explicar una mica, perquè darrere dels Òscars... O sigui, a veure, ara imaginem-nos, som el govern de Corea. En el moment en què veiem els Òscars, sabem que tindrem moltes més comandes que obriran tots els teledialis o informatius de totes les cadenes mundiales amb el nom de Corea, de tots els diaris d'influència. Ah, llavors això són punts inputs. Sí, per disculpa. Això diria que el cine surcoreà sempre. Fa molts anys que és bo, eh. Fa 20 anys, eh. Quan va canviar la política de Corea, fins i llavors, res. No és una cosa d'aquesta. És una cosa prana. Escolta, si sense anar més lluny, per mi l'any passat hi ha una pel·lícula com Burning, que vol dir una pel·lícula extraordinària, que podria ser candidata a moltes coses. No va passar més enllà del que va anar. És un cinema, el coreà. Fa uns altres anys, jo el 4, la Doncella, és una pel·lícula que... I van als Oscars. Però em refereixo a això, que és una cinematografia... Sí, sí, jo crec que és molt potent. És una molt bona pel·lícula. A més d'incontre, que bé té guanyar la Palma d'Oracan. És clar, és que ja va tenir... És un president important. Però tu dius, si tenim un Òscar a la millor pel·lícula de Parla Nova Anglèsa, li hem donat també a l'Òscar a la millor pel·lícula. És el que vas sorprendre. No hi ha cap altre pel·lícula. Sí, hi ha pel·lícules bones. Ah, i què passa? Doncs que segurament hi ha gent que és més incòmoda, i aquí hi havia tela que talla. I com a matemàtica. Realment, tant 1917, com la pel·lícula de l'Òscar César, com incluso el Tarantino, es mullen molt més que paràsitos... Paràsitos és una pel·lícula extraordinària, intel·ligentment de guió extraordinari, molt ben rodada, molt ben interpretada, però després no es mulla ideològicament. Quin costat es posa? És una pel·lícula que enfronta... és una riba i a abajo d'anglèsa, però sense connotacions... El personatge del Joker té unes connotacions de rebel·lia, incorporades... És una manera de no mullar-se... Això és veritat, això és veritat. Això també... I 1917, que planteja un tema d'una guerra feroixa, quan va ser la primera guerra mundial, també emocionalment agafada, es mulla amb el que vol explicar-nos. T'hi ha donat tres. Millor fotografia, millor so, i millors efectes visuals. Són justificats. Són justificats i és un reconeixement. Però és el que dic... Home, a les alçades de la seva vida, fent un obra ferma en moments magistrals, jo crec que l'Irlandesa es m'ha deixat alguna cosa. Per mi és... Dos pensaments. La història de Parásito també parla una mica d'Estat Units, i la lluita de classes... Amb una versió molt particular. Una versió molt particular, però que al final parla als americans, o sigui, disparla i es diu alguna cosa sobre la societat, i després també, per una altra banda, trobo que és una història que està molt ben escrita. Molt ben travada. I és pura espectacle, i això a Hollywood li agrada molt l'espectacle. Riures, moments de terror, suspense... Jo li trobo que és una pel·lícula, com si tu la pots posar de thriller, o és? La pots posar de contrastos, o és? La pots posar de... No enfrontament, sinó explicitar... Melodrama. Exacte, també. I després el guió és extraordinàriament potent, i sorprèn que quan tu hi ha un moment que tu penses que... que ja t'estàs... fas una proposta de com pot acabar tot allò, realment fa un giro extraordinari, que és quan descobreixen l'abajo de la casa... la casa poderosíssima, i per qui està habitada, que de cap manera l'espectador es pensa en aquell moment, un giro tan important de guió. Per tant, això sí que és d'una gran... Virtuositat, sí. Sí, sí, això sí que ho té. I per tant sí, ara realment... Li he donat el premi el millor guió. Sí, és que és clàssic. Ni tan sols planteja que... És una pel·lícula que explica... dos tipus de personatges. El personatge que viu amb una... de fet, a sota... amb un... Soterrani. Soterrani de la ciutat, on quan hi ha una inundació entre l'aigua i viuen literalment les clavegueres. I simultàneament hi ha l'altra societat, que és de superposada, que és la societat del poderós, que té molt diner i que viu amb un món que no té res a veure amb aquest. I no les enfronta aquestes ducessitats. De fet, la gent que viu amb un món que no té res a veure amb aquest. I no les enfronta aquestes ducessitats. De fet, una usa de l'altra. I gaire res més que això, tota la pel·lícula. A mi, més a més, hi ha també una altra pel·lícula que van veure l'any passat, que em va agradar molt. Que amb això, jo reconec que hi ha molta gent que discrepa. Era ser una vez Hollywood. Ah, sí, clar. A mi aquesta em va agradar molt. És clar que pensava que guanyaria com a millor pel·lícula. El guió també em va agradar molt. Sí. I s'ha quedat amb la interpretació de Brad Pitt, que em sembla molt bona. Molt bé, molt bé. I després li han donat... li han donat una altra... millor direcció artística. Ah, d'acord, sí, sí, sí. Sí. També m'agrada. O sigui, trobo que està bé perquè somareix. Jo també diria que actors, els que competien actors i actrius eren molt potents els que competien d'actors. Perquè d'actors competien... El Ganderes no ha fet ni farà, crec jo, tant de bo que sí per ell i per cine i tal. Però jo crec que un paper com el de Dolor i Glòria... I és que ho fa molt i molt bé. Molt bé, molt bé. Jo he de dir que no sóc fan de la pel·lícula. Ah. Jo no sóc fan de banderes i, en canvi, em rendeixo amb aquesta interpretació. Quan dic no sóc fan, vol dir que reconeixo el mèrit de banderes, que la pel·lícula està molt ben aconseguida i estèticament es nota que el Modó Variants està demostrant que ha fet un nou estil molt més madur treballat i tal, però que a mi no em parla la pel·lícula personalment. Jo sóc una gran fan de les primeres pel·lícules de Modó Variants. Sí, jo també. Jo també. Aquí el Modó parla del Modó Variants. Sí, i em sembla una mica... A mi em sembla poc interessant. M'agrada molt més les altres pel·lícules fins a la Piel que evito, a mi m'agrada. Jo crec que amb aquesta hi ha alguna cosa de testament fílmic, eh? Sí, amb la Dolor i Glòria, sí, clar. Però no té una xispa, no em va fer riure, no em va... Ah, no, no, no. I en pel·lícules testament fílmic, o després parlarem de Fellini o Jai Mèdio, ja es podria dir una mica com no testament, però que has volgut testament fílmic, perquè és un director que ja no té inspiració, s'ha interpretat per marxar a l'Homastrojani. Però Fellini tenia uns registres molt variables. Per això Fellini és inspiració per molta gent. Perquè és un home que a cada pel·lícula trencada moltíssim. Molt, molt, molt, molt. I fins i tot, jo crec que fins i tot els seus seguidors... Hòstia, ara per un bucket, tio. Sí, perquè era capaç de parlar d'ell mateix i de... Construir mons. Exacte. Perquè les noies de l'academia, per exemple, és un món exacte, construir tot un món. Sí, parlava d'ell mateix, però estava parlant d'un món. Aquesta capacitat, la Modover, no ho té perquè era la Modover, deixant de banda les quatre primeres pel·lícules, després va fer sempre la mateixa. Variacions sobre el mismo tema, podríem dir. Jo d'aquí paro molt, tot i que no tenen res a veure com ho diuen. I tornant un moment a la pel·lícula de... On's Upon a Time in Hollywood, va guanyar Brad Pitt, va guanyar el millor actor, i em va semblar... Jo havia fet la Quinella, i és el que vaig posar. Vaig posar? Sí, perquè trobo que és emblemàtic Brad Pitt en aquest rol. Escolta, està sobrat. Jo no he vist un actor tan sobrat, tan sobrat tota la pel·lícula, és que actua com si fos ell el protagonista. Sí, sí, sí. És una cosa. Però bé, és que li va molt bé el personatge. Li va molt bé. Li va molt bé. Jo tinc un amic, que està ficat en el cinema i tal, i ha anat a veure la pel·lícula set o vuit vegades, fan de la pel·lícula, i està fascinat per Brad Pitt en aquest rol, i no és un poc sexual ni res, però és que diu que està genial. Sí, sí, sí. Tot així és el secundari. Hi havia l'Alpachino, el Joe Pessi... Això és el islandès. Sí, no de propostes d'actors. Ah, d'acord, d'acord. Era un premi aquest molt competit, el millor actor de Reparto, que hi havia d'Alpachino, el Tom Hanks, el Anthony Hopkins, el que passa és que la pel·lícula no li acompanyava, és un grandíssim, grandíssim. I també es mereixia donat que ja és un home. Després hi ha l'Alpachino, el Joe Pessi i el Brad Pitt. Li han donat el Brad Pitt, però tots aquests eren tots ells boníssims. És el que jo comentava, que en canvi, les actrius, jo trobo que era més fluix al nivell d'actrius. En els dos papes, per mi és millor el paper d'Ajuntament Price i la pel·lícula no em va agradar gens. Bueno, però això és a banda, que clar... Però l'Antoni Hopkins, clar, també estava nominat el Jonathan Price. Ah, també, eh? Estava nominat, però estava nominat com a protagonista, com a actor. O sigui, els nominats per el millor actor principal era l'Antonio Vanderas, el Leonardo de Caprio, que era també per la d'Alpachino, que jo crec que tens Torraó, que està molt per sobre el Brad Pitt, que és secundari en el fons, però es guanya tot el... Caprio està bé, també. També està bé, també està bé. També parla d'això, la pel·lícula, jo crec que parla del fet que un doble, al final, aconsegueix ser el principal, la clau de la pel·lícula, i salva a la noia, no? Exacte, i a sobre és el Galànen. A vegades el doble vampiritza el protagonista. Sí, sí, sí, i jo crec que la pel·lícula parla d'això, perquè, bueno, d'una manera diferent, però es podria interpretar com que Tarantino és un gran apassionat de la sèrie B, de les pel·lícules, de segona categoria, i per mi el fet... Fixa que gairebé arriba un moment en què li omple hasta la nevera, ella. O sigui, arriba tindre una dependència... Sí, sí, sí, sí, ara ho recordo. És veritat, sí. Una simbiosis entre aquests dos actors, que al final formen un, no? Doncs jo per això deia que els masculins eren tots molts potents, perquè el millor actor principal era l'Antonio Banderas, el Leonardo Diocràpio, l'Adam Driver, que ho fa molt bé a la pel·lícula d'història d'un matrimoni, la pel·lícula pot agradar-nos. Després, clar, les pel·lícules ajuden o desajuden, però jo la... és salvable, aquesta pel·lícula, i ell ho fa molt bé, i l'escala de jo... El Joaquim Fennes i el Jonathan Price. Aquests són els que van a actor principal. I, en canvi, a Secundari, que és el Tom Hanks, jo no l'he vista, un amic australà, no l'he vist. A mi el que em va agradar més a la pel·lícula és el tros curt, que surt la Laura Dern, a d'Aula Valls. És fantàstica. Ella sí que té un matrimoni, no? Sí, sí, sí, sí. Doncs ha sigut l'any de... Perdó, el 2019 ha sigut l'any de Laura Dern, jo crec. Bueno, està a Mujercites també, no? Exacte, està a Mujercites, després la sèrie de David Lynch, que t'ha apoltat una altra vegada al centre de l'atenció, i també... A la història d'un matrimoni, ella és l'advocada defensora de les Carles Johansson, que ho fa magnífic. La primera vegada que surt es menja... La càmera. I ella es menja la Johansson, que es va fent petita. És que, de veritat, és de l'údil. Sí, sí, sí. Amb aquell taig de Cabeig, que també no li queda molt bé la veritat de David. El què no li queda molt bé? El taig de Cabeig, que té les Carles Johansson... Però és que... Jo crec que és el que han d'haver dit. Jo crec que les Carles Johansson, en aquesta pel·lícula, en canvi crec que ho fa molt bé, perquè fa una dona amb una situació de crisi que ella ha pres una decisió i no sap com manegar-se la crisi, i està ben vista la seva òptica de quan una dona li cau a sobre alguna cosa que està decidida a fer, no sap com fer-ho, tria com fer-ho i finalment fa. I, per tant, és una història que... És una història... No és una gran història, ni és un gran descobriment, com a guió. Però la Carles Johansson sí que trobo que fa un paper que és relativament dents i relativament de molts... de molts angles. I jo crec que ho fa bé. I el taig de Cabeig crec que és clau, perquè... perquè és molt actriu, molt físic, que utilitza el seu físic, tot i que sempre reivindica que no li ha agradat la jutjament pel seu físic, però trobo que... que utilitza, per representar els diferents personatges. I l'Aurader... Clar, amb molta diferència, jo crec. I és l'actriu que volia dir que era l'any de l'Aurader en 2019, perquè també està la sèrie de Big Little Likes amb la Nicole Kidman, és una sèrie de HBO. No l'he vist. És molt bona, aquesta sèrie. Sí, és bona, és bona, la recomano. I surt la Nicole Kidman, la filla del Kravitz, i, en fi, i també, o sigui, ja he tingut molt d'èxit gràcies a aquesta sèrie, o sigui, l'Aurader... I per això jo deia que, en canvi, els actors masculins són més potents, perquè els de repartiment són el Tom Hanks, l'Antonio Hawkins, l'Alpachino, que trobo que fa un personatge molt ben trabat, i el Joé Pessi, a la mateixa pel·lícula, els dos, com a secundaris, magnífics, magnífics. I després, el Brad Pitt, s'ho han portat al Brad Pitt, però tots ells eren molt potents, aquí. Sí, sí, perquè, per mi, que Alpachino tindria que guanyar sempre, o sigui, és un actor que sempre ho fa bé, sempre queda bé. Té un paper molt agraït, també. Sí, perquè és tant. Era la primera vegada que actuava amb el... Ell és conscient que té que fer el to de Pitt, i llavors té una rancada a partir de quan surt molt fort. Està diria, jo, més enllà del paper i tot, no? Sí. Però, el curiós, perquè jo dic després baixar, no, no, ell, manté... Aguanta, aguanta. Manté el paper aquest des una mica sortit. Sí, he sortit del tot. Sí, tota l'estona. Sí, sí, sí. Jo crec que és una injustícia que es corces, és anagenar sense res. Clar, perquè sí. Hi havia molta competència. Sí, perquè els ditors, clar, un... Martin es corcesa, un Sant Mendes, un cantint de Nandiro, i el tot feliç del Joker, i, clar, se l'ha emportat al Benjon Ho. Mm... Tot, clar, com a potencial, i com a el que han fet ells, històricament, tots ells són més potents que aquest noi, perquè li coneixen bé. Totes són els premis... Mira, quan van fer els BAFTA, els van donar en Anglaterra, van agafar 1.917 Sant Mendes i li van fer 1.717 BAFTA, i ja està. Vull dir que això tampoc m'agrada. No, perquè tampoc... Són una escombrada cap a casa, terrible. Són imprevisibles, el premi de biopel·lícula dels Oscars, jo crec que és imprevisible, i també es agrada els grans tirons, no? Clar, ara li donem... I descolocar, i descolocar. Descolocar, hi ha un punt de descolocar, jo crec que en l'ha de parar així, t'aconseguir que a mi em va agradar molt, i penso que aquest home pot fer moltes coses, i no és una pel·lícula que s'hi ha de dir, potentíssim, i que si ara torna a estar en cartellera, o és tan cartellera, jo sí que... és una pel·lícula diferent de totes, i val la pena. Però, efectivament, el bagatge que tenen tots els altres és un bagatge important, jo sí que em segueixo pel Martin Escorcer, específicament, eh? Jo vaig trobar que per a situa m'ha encantat, però trobo que és magistral, fins i tot fins a la cena de l'interfono, no dic, no faig spoilers, no faig spoilers, i després, a partir d'allà, comença a complicar la història amb girs i imprevistos, i es torna a quedar de vegades més tarantino, més amb un estil... Més thriller, més thriller... Més thriller, i potser alguna cena l'hagués reduït o tallat, perquè trobo que potser és més aviat ràpid. Abans tu ho has dit molt bé, però sembla que estigui feta una mica per agradar el cinema sentimental. Sí ho has dit tu, sí, sí. Perquè vaig veure, l'octubre, el festival Lumière de Lyon, van fer una retrospectiva de Bon John Ho, i el van convidar de fet, però malauradament, quan jo vaig anar a veure la projecció no estava, no va poder estar present, però vaig veure la pel·lícula Memories of Murder, que ja no sé com es diu en català de la pel·lícula Memories of Murder. I llavors, l'havia vist fer molt de temps, i em va encantar, i trobo que està al mateix nivell que Parácito, el que passa és que Parácito és una pel·lícula per Hollywood, també. És una espectacle de pel·lícula. Això compta. Sí, sí, sí. I parlant de trames reboscades, és una especialitat, ja diria, purament coreana, la barreja de gèneres comèdia i suspense, terror, i les trames molt reboscades, una mica malodramàtiques, perquè, per exemple, la Doncella, que també va estacant, també té una trama però massa reboscada. Jo crec que aquella pel·lícula, amb una estètica increïble i superrefinada, pecava de massa reboscada, i al final la història, però també tenia un gir molt interessant que no t'esperaves. Potser es feia una mica empalagosa. Sí, sí, sí. Aquesta història estètica que se t'emportava. I l'actriu guapíssima, sí, sí, sí. Molt bé. Què més podem dir de... Mira, jo... Jo trobava que a la millor actriu de repartiment de l'Aula d'Ern, que estic molt d'acord perquè ho fa molt i molt bé a la història matrimòria, que és el que tu deies, que es menja a tothom que està... També és el personatge de l'advocada defensora d'una divorci que ja fa aquest paper, però menja tota la pantalla. Però jo també vaig trobar molt bona l'actuació de la Cati Bates. No sé si la... En quina pel·lícula? A la pel·lícula del Clint Eastwood. Ah, és que no hi veis aquesta. Doncs ho fa molt i molt bé, és una dona... No hi veis la pel·lícula. Ella ho fa molt bé. I aquí, així com tots les altres... És molt bona, jo... Dubtaria entre les dues, perquè ella és realment broda el personatge de la pel·lícula del... del Clint Eastwood. Sí, jo no l'he vista, tampoc. Sí, també dic que la Laura d'Ern va dedicar el seu premi a la seva mare Diane Latt, que és un actriu també... Sí, que va anar brona vegades junts, elles dues. Sí, a Seylora Lula de David Lynch. Va ser la pel·lícula que la va donar conèixer. Seylori Lula o Corazón salvaje. Ah, Corazón salvaje. I la va dedicar a la seva mare i el super, també. Bruce Dern, que em sembla que també és actor. Sí, és un actor. Sí, tant. Bon actor, sí. Sí, molt bon actor. És filla de dos... De dos grans, sí. De la mare sí que ho recordava, jo. Ell és gran, però té una trajectòria important. Sí, sí, sí. Una cosa, jo volia parlar d'alguna pel·lícula actual. Bueno, sí, sí, sí. Concretament, és que és una pel·lícula que segurament passarà molt ràpid, perquè no és comercial, però jo li he trobat uns valors molt, molt remarcables. Es tracta de monos. Monos. Monos, és el títol. És de Colòmbia, de l'any passat, de Alejandro Llandes. Monos és un grup que són... es convertiran en paramilitres prèvia una instrucció i estan a la part de la Serra, alta de Colòmbia. Llavors, amb aquest espai absolutament aïllat, hi ha les restes d'una mena de forti sense definir, perquè a la pel·lícula no es defineix res. No sabem si seran paramilitres d'extrema dreta, d'extrema esquerra. No sabem res. Un que sabem és que tenen un instructor. Són 8, entre nois i noies. Curiosament, hi ha una noia que... tots tenen un àlias. No coneixem els moms, coneixem àlias. Que, quan comencen instruccions, s'hi donen. I amb aquesta noia li posen l'àlias de Rambo. Llavors, els hi posen una cosa que tenen que mantindrem. Hi ha dos feines, que han de fer un. Tenen una estrangera blanca, que és una física, no sé si és americana o europea, és una dona rosa, que és un hostatge. I aquest hostatge l'han de mantindre fins que passi un temps, sis mesos així, i es faci una revisió de veure si com han actuat. I després hi ha una vaca. I aquesta vaca tenen que aprendre a ordenar-la. I, curiosament, l'aprícula és colombiana. La barca es diu Shakira. Cuidado, eh? No comptava que fos una pel·lícula d'humor del que descriuies. No, no, és que... També és molt llatina americà donar noms d'aquestes. No, no, és que té mala llet la pel·lícula. Sí, ja es veu. A partir d'aquí, penseu, amb el cinema de Ruy Guerra, de Glove Rocha, fins i tot de Sam Peckinberg, del cúbric de Full Metal Jacket, de Copola d'Apocalipsis 9. També em recorda si cap tent fantàstic amb Igo Mortensen, de Matt Ross, o sigui que és una família molt extrafalària, però que també viu a la nativa. I després hi ha una altra cosa que també va barguir la cosa, és Werner Herzog. Quina barreja. No, no, no, a veure, és que és curiós. Tot això és una barreja. Una barreja de resonàncies que veient la pel·lícula et venen. Ara, la pel·lícula ni mita, ni fa homenatges, ni res, la pel·lícula és el més similar a un cop de puny a la cara de l'espectador sostenigut durant una hora i 30 minuts, o 38 minuts, amb unes imatges fantàstiques, una fotografia extraordinària, i l'únic que hi ha és que no es compleixen els paràmetres que els hi fiquen ser l'entrenador. La la hostesa els dona molta feina per si es cap dues o tres vegades, al final per això l'agafen i la vaca se'ls hi mor. És dit que no compleixen res. Però bueno, deixant de banda això, el que sí que tenim és quin sentit preparar-se per la violència, preparar-se per què un desgàs físic i mental absolut, una annulació de l'individua, per això està molt bé que el grup sigui mixte, perquè fins i tot amb ells també hi ha petites trobades de dir el dubte de què fem, però la instrucció, la cosa... Perquè és actual, el que està passant és actual. I llavors, per mi, el que té de bo és que no té una filiació amb una banda o un altre, sinó que és senzillament una exposició del sense sentit de la violència i de l'entrenament per la violència. Bueno, encara ho tenen complicat. És una pel·lícula que, a més, estèticament extraordinària. Està bé fet, eh? Està bé, com ho he explicat, dona, moltes hores de veure-ho. Et torna a repetir el títol? Monos, monos. Monos és el grup aquest. Sí, sí, sí. A Podos, com els diguin, el grup també té aquest, de monos, que també és... Sí, sí. Aquí els monos et refereixen. Una cosa, no? Ara ho deixo aquí. Sí, també. Té mica, eh? Sí, sí, sí. I, a més, el que passa és... Arriba aquí, però és de Colòmbia, no? Que no els hi és fàcil, la distribució, aquest sector. Però, bé, no. Jo crec que hi ha molta gent del sector del cinema que l'ha d'haver vist i ha d'haver quedat impactat per aquesta pel·lícula. Hi ha passat per festivals, aquesta pel·lícula? Sí, sí. 4 o 5. En sembla que van a Sàndens. És la sortida que tenen moltes d'aquestes, eh? Sí, sí, sí. De fet, si no fos així, difícilment podríem fer. Sí, sí, sí. Bé, ja tinc altres, però, quasi, quasi, prefereixo conquistar-li dins del seu temps que aprofitem que tenim la pati aquí. T'escoltem el que ens vulguis dir. I ens parli de surrealisme, de David Lynch i de Fellini. I de Fellini. I del que vulgui. I del que vulguis, sí. Doncs sí, m'agradaria parlar de l'exposició que es va inaugurar el 6 de febrer a la Filmoteca. Eh... Que és un homenatge que fa David Lynch a Fellini. Eh... I, en honor, també, el Sant Anari de laixament de Fellini que fa 100 anys que va néixer, el 20 de gener de 1920, concretament. I David Lynch, curiosament, també va néixer el mateix dia que Fellini. La Treia ja ens ha posat la música... Sí, sí. Sí, sí. I, doncs, s'ha organitzat a la Filmoteca aquesta exposició molt especial, on una de les figures actuals més importants d'aquestes últimes dècades ens exposa la seva fascinació per al maestro, perquè els americans el deien el maestro de cinema. Que va rebre 4 Òscars a Hollywood parlant de Òscars, per l'estrada, les nits de Caviria, 8 i mig i a Mercor. Les 4, boníssimes. Boníssimes. Obres mestres. Sí, sí. Aquí sí que el calificatiu d'obre mestra va bé a les 4. I la capacitat de crear mons. Sí. I, més concretament, repomatge a 8 i mig, oto e mezzo, que és una de les pel·lícules més autoreferencials de fer l'INI. I llavors es posa 12 litografies que va fer en el taller que està a París, que es diu Item. Les va fer el David Lynch. I el David Lynch, perquè des del 2006 o 2007 va descobrir... està fent litografies i va descobrir aquest taller gràcies a la Fundació de Cartier, a París, que l'ajuda també per fer la pel·lícula que està a Netflix Ho ha dit Jack Do, o sigui, hi ha una pel·lícula de David Lynch, a Netflix, que és una conversació entre ell... Està ara, està així. Sí, està ara... disponible. I és una petita pel·lícula que és més aviat com un curmatratge, on només hi ha actors, ell i un mono, parlant de monos. Avui va de monos. Completament surrealista. I també surt en un moment donat, la seva actual dona, que és també actriu, però actua molt poc. I surt com a cambrera, li dona algo, però realment és la conversació entre ell i el mono. I és divertidíssim, perquè no entén res, perquè són tot com frases que es podrien estar sortides de westerns, de pel·lícules, de clàssics de Hollywoodans. I també la mostra és projecte del documental David Lynch, The Art of Life, realitzat per... És molt bo que t'ho comentes. L'has vist? Em van parlar l'any passat. Has anat a l'exposició? No, l'exposició encara no. Aquest documental es podrà veure el 17 de març, a la set, a la sala de laia. És molt recomanable. Tu l'has vist? Jo l'he vist, perquè quan vaig escriure aquest capítol sobre David Lynch, que és un capítol que es diu David Lynch, sueño a sus curos en un mundo extraño, en el llibre titulat La mirada surrealista, que es va... T'has coordinat per l'Albergarera? Sí, coordinat per l'Albergarera, publicat per Hermenaute. Es pot trobar aquí? Sí, a la llibre. A la filmoteca hi és? A la filmoteca, no ho sé, però es va publicar el novembre. A la casa llibres hi és, eh? Sí, està bé. Hi ha altres llibreries a Barcelona, i també es pot comprar per internet a la pagina web de Hermenaute, que te'l porta a casa gratuitament. I està molt bé. És un llibre on hi ha un capítol sobre Lynch, escrit per mi, un capítol sobre Hodorowski, sobre Buñuel, amb fotos inèdites. El de Buñuel està escrit per Javier Espada. Repeteix el títol del llibre. La mirada surrealista. El tinc aquí, de fet, he portat. Hi ha un capítol sobre, com deia Luis Buñuel, David Lynch, Hodorowski, que és un director canadenc que no és conegut a part de l'espera de cinefila, que és molt interessant i que va fer una reinterpretació del clàssic de Coppola-Dracula. Escolta, com va ser que et van proposar col·laborar amb aquest llibre? Jo li vaig explicar del Bergallera que vaig fer un treball sobre el melodrama. De fet es va publicar per la universitat en què estudiava. A la sort Buñuel va publicar aquest treball sobre el melodrama que vaig fer i li vaig dir que volia continuar escrivint sobre cinema perquè és la meva passió i que jo en aquests moments estava més treballant i estic treballant com a relacions públics però que també m'interessava l'escriptura i llavors va pensar en mi perquè també sap que soc una gran fan de David Lynch, entre altres directors. Tenim en comú el veri jo de ser uns panàtics de Berend de Palma que ens encanta Berend de Palma i doncs va ser així i llavors m'ho va proposar i segurament també escriuré en el pròxim llibre que publicarà un manaute per al festival de Molins ja estic parlant sobre això i sí, tinc molts temes i espero poder escriure i tenir temps per escriure-me molt sobre cinema. Ja ho seguirem. Ja ho seguirem i tant. Ocupa 60 pàgines al capítol molt bé. És extens. Em vaig escriure en un mes no em va ser molt perquè estava treballant el mateix temps i estic molt orgullosa i molt contenta i parlo sobre conceptes com la presència-ocència també parlo molt de obres surrealistes de dones surrealistes que no són molt conegudes com d'Oramar que va ser la musa de Picasso i del... fotògraf Man Ray de fet, va ser gràcies a Man Ray que es van conèixer per una foto que havia fet Man Ray i Picasso va veure aquesta foto i es va enamorar d'ella a l'instant i va voler conèixer-la i era bastant important dintre del cercle de les surrealistes quan va conèixer Picasso. Una dona molt interessant. Molt interessant. I una de les raons per les quals la vaig conegut a la seva obra més extensament és perquè hi va haver una exposició al centre George Pompidou a París l'ha impassat sobre ella la primera retrospectiva la primera exposició sobre la seva obra per una institució important. Una historiadora d'art espanyola que va descobrir la seva obra perquè estava una mica caiguda l'oblit curiosament o sigui, es coneixia com a musa però no es coneixia com a artista com a artista i va fer col·legis molt importants i... i vaig veure fa poc un documental sobre ella la que parlava aquesta historiadora que la va donar a conèixer al gran públic i vaig descobrir que era una mica mal tractada per Picasso o sigui, es podria fer una pel·lícula de la seva vida No, en Picasso era... Picasso era una mica complicat Sí, era una personalitat complicada Sí, amb les dones una mica machistes veu i bueno, però... i curiosament, o sigui, quan va començar a sortir en Picasso es va enterar molt la pintura i va deixar una mica la fotografia que jo crec que era amb el que era més bona amb la fotografia, feia fotografia també de publicitat i doncs parlo d'ella i... i més especialment d'algunes obres seves que les comparo amb les obres amb les imatges de David Lynch per exemple una fotografia on surt en una representació del rei Hugo que és... Sí, molt fastigosa i la comparo amb els personatges d'un i intento una mica com portar l'actor a comparar i a dinsar-se en aquesta... en aquesta visió surrealista de... d'alar, en general i també parlo d'una altra pintora surrealista Valentín Hugo que només va... cridar d'atenció una pintura, però ja la vaig poder comparar amb algunes obres de Lynch bueno, algunes i doncs sí, aquest capítol m'agrada molt fer-lo i espero, doncs, aquest any escriure una altra i... i també vaig parlar, breuament, de Fellini, però només en una frase dient que tot i que no es parla en el llibre de Fellini, d'aquest llibre de surrealista però també és un gran surrealista, Fellini i tant, i tant, i tant i que va inspirar moltíssim Jodorowski i també altres directors, per exemple bueno, Jodorowski a Santa Sangre s'inspira... Vuit i mig va inspirar a Woody Allen claríssimament a Woody Allen, a Emir Costa Rica que s'ha declarat ser un... especialment a la pel·lícula... a la pel·lícula Underground i després també Tarkowski, Tarkowski també s'ha reconegut que Fellini ha sigut una gran inspiració per ell i... i m'agradaria llegir perquè també per escriure aquest capítol sobre l'Inch vas interessar la seva vida Estàs molt ben documentat, i les cites i, bueno, si ho veus fullejar molt bé, molt bé les cites estan explicitats on t'ho has tret i com ho has tret molt bé, molt bé i ho has fullejat ja el tinc apuntat per... i llavors per escriure aquest capítol vaig llegir la biografia és una biografia coescrita amb Cristina McKenna que és una... una amiga de l'Inch i van coescriure aquesta biografia de l'Inch i... i en un dels capítols d'aquesta biografia Fellini... Fellini, això ja és increïble es veu rellat, és un mix mix Fellini s'explica com va conèixer Fellini i ho he traduït al català i ja hi hagi... perquè es van conèixer que això no ho diu a l'exposició no està posat, que es van conèixer llavors em va semblar interessant una vegada estava a Itàlia amb Isabela Rossellini que va ser la parella de l'Inch durant una època perquè es van conèixer i es van enamorar el rodatge de Blu Belved i doncs gràcies a Isabela Rossellini l'Inch va viatjar bastant a Itàlia i doncs estava ahir a Itàlia i diu perquè ella rodava una pel·lícula a un director rus i Silvana Mangano actuava també la pel·lícula i jo la coneixia bastant bé rodava al sud de Roma en llocs grandiosos màgics en aquella zona hi ha com el tiplant salpiques de fantàstiques viles minimalistes amb escales que pugen a precises terrasses i ens va convidar a Isabela i a mi a sopar en un restaurant a l'aire lliure era la temporada de bolets i els plats anaven d'això llavors parlàvem de bolets a més de Silvana Isabela i jo el sopava venir Marcello Mastroianni tinc que reconèixer que estava una mica innovilat llavors parlàvem de la conversa que vam tenir amb el Marcello i ho van passar molt bé i li vaig explicar que havia nascut el mateix dia amb el Marcello Mastroianni i que era un grandíssim admirador del seu cinema la meva pel·lícula preferida d'ell és 8,5 però també m'agrada l'estrada, m'encanta l'estrada i en totes les seves pel·lícules hi ha coses boníssimes quan surto de l'hotel al matí següent veig un Mercedes i el xofer em truca i em diu li porto a chinéchitar Marcello ho ha organitzat perquè a vostè passi el dia amb Felini que bé, que bé 4 urres per Marcello sí genial, llavors diu arribem a Roma i Felini em dona la benvinguda i em demà que em senti al seu costat mentre treballa i ens fem més o menys amics això és de l'Otraduit i diu que aquell dia estava filmant l'intervista i devia ser el 1986 i es veu que li va explicar perquè això ho he vist en un altre vídeo en què l'Instant va explicar com va conèixer Felini que estava bastant trist perquè solia centrar-se en una terra sempre la mateixa d'un cafè al matí per prendre els mursals i venien estudiants de cinema i discutien amb ell en canvi en aquella època al final dels anys 80 ja no hi havia ningú que li vingués a parlar i estava una mica trist i es veu que el David Lynch li va dir que no sabia que adoptava si la pel·lícula havia deixat repercussió que va tenir quan va sortir perquè el públic ja no era el mateix i van compartir aquesta i va dir Lynch que li havia semblat que en aquella època Felina estava una mica trist i tal i doncs sí doncs trobo que és molt interessant i també voldria destacar el fet que la pel·lícula que va tenir a la televisió a la cinemateca francès a París a la filmoteca de París sobre la relació entre Felini i Picasso parlant de Picasso perquè Felini era un gran fan de Picasso i es va inspirar molt d'ell i de fet la pel·lícula havia descompost la narrativa en diversos troços com Picasso havia fet amb el cubisme els grans els grans creadors jo crec que respectant-se s'influencien naturalment Picasso també això que deia constructor de Mons Picasso es va reinventar continuament amb cada nova fase destruir pràcticament d'anterior i partir de zero això és molt difícil perquè el creador el artista corrent es tindrà un desenvolupament i perfeccionament d'un estil però trencar-lo són visionaris és allunasta la diferència és el que passa també amb el cinema hi ha grans directors però que no tindran una influència en el cinema que es farà després ells hauran fet una gran pel·lícula 5 o 6 grans pel·lícules però no tindran una influència però hi ha altres que arriben a fer un trencament del llenguatge o de la forma d'explicar o de l'ús de la imatge i llavors aquests són els que fan avançar per exemple David Lynch a la millor no és tan bon director com a obra com pot ser un copola o una escorcesa però a la millor de cara al futur es representi un avanç més gran per la narrativa cinema i l'interessant de Lynch és que no només ha trencat la forma narrativa de la pel·lícula sinó de la sèrie va revolucionar també el format de la sèrie i ha marcat les millors series preferides avui en dia hi ha un avanç i un després i tant i quantes pel·lícules s'han mirallat amb Twin Peaks a nivell d'argument i Mulholland Drive per exemple extraordinària Mulholland Drive i Los Highways és un trencament absoluta i una reinvenció del film Noir seria el Neo Noir sense policies això ho parlo al capítol per això i tant de l'exposició també dic que les ditografies són molt interessants i estan molt bé perquè no només és una representació amb la format de litografia de les imatges d'8 i mig sinó que cada passa una interpretació i veus realment el toc l'Inch en algunes sobretot en què ja es desvincula una mica de l'ambient de Circo i de les imatges de Fellini i les porta a la seva obsessió per els ambients industrials perquè l'Inch té una fascinació per l'ambient industrial per als ambients d'una mica de zulets de la Filadelfia quan va ser estudiant d'art i de cine a la Universitat de Filadelfia on va néixer Man Ray per cert i això li va marcar molt i especialment ho demostra a la pel·lícula i a Elefant Man i després ja les altres són més solars són més influenciades per a Los Angeles la ciutat que l'adopta després de Filadelfia i a la que estudia cinema al costat de Terence Malic perquè és de la mateixa generació que Terence Malic i va estudiar cinema amb Terence Malic és molt curiós perquè són directors completament diferents però absolutament tan entusiosos va llorar una pel·lícula que em va encantar i també he preguntat per què no estava als Oscars és la de Terence Malic la de... la d'aquest... la que s'ha estrenat ara s'ha estrenat una no ens la van posar a vegades tinc aquests lapsos és... és... és d'un... a High the Life una vida escondida parla d'un... austríac però aquesta... està estrenada vaig parlar amb el director del festival de Sitges vaig parlar amb el director del festival de Sitges perquè ell la va veure a Can jo la vaig veure a França es va estrenar a França i es veu que ha sigut molt difícil distribuir-la i convence els cinemes va ser el Terence Malic i el fenomen em sembla que va acceptar projectar-la, però no sé si encara està el fenomen va fer el passi de premsa el passi de premsa, no sé si... l'Àngel Salam havia dit que havia parlat amb el fenomen perquè realment veiem a insistir però que eren 3 hores, no? sí, és bastant llarga però és meravellosa tu l'has vist aquestes i no entenc perquè no... no ha tingut la repercussió però és com altres casos Under the Silver Lake que va ser un fracàs comercial és molt bon, és boníssima però va ser... va arruinar no va arruinar, però va ser un fracàs comercial i va fer que la... és una pel·lícula molt interessant Wild Bunch, tanconaguda per des diners o sigui... i és una pel·lícula boníssima i no se sap per què perquè és així, el món dels cinemes és així certes pel·lícules es distribueixen molt bé és una pel·lícula molt línstiana aquesta sí, sí, sí, per això m'agrada Escolta una cosa a l'exposició hi ha dibuixos també perquè fèiem històribots molt macos de Fellini llavors línx es colleix 12 dibuixos de Fellini de l'època a la que havia rodat Casanova al 1976 i ja està superbé i llavors ja havia vist... com el Donald Sutherland llavors es veuen sobretot dones o el seu imaginari de dones molt voluptuoses que apareixen a marcor i... estan molt bé els dibuixos també els escollit David Lynch que aquests dibuixos estan en una fundació a Suïssa que es diu Fellini Foundation for Cinema com veieu és un fons inesgotable de propostes de fer-nos saber coses noves nosaltres sabem que aquest any estarà a Barcelona comptarem amb ella comptarem amb tu de tant en tant gràcies i tant ens despedim fins la setmana vinent bona nit a tothom bona nit i i i i i i i i i i i i i