I amb aquesta darrera sardana del mestre Marros ens despedim, ens acomidem fins a la propera temporada. A l'Antoni Fuentes, el guió Direcció Locació del Programa i el meu inseparable tècnic i amic, l'Enric Riva, els controls. Us diem adeu-siau fins a la propera temporada. A reveure! Bona tarda, són les 8. 10.000 universitats catalans es quedarien sense beques i el ministre Jose Ignacio Verd imposes una nota mitjana de 6,5. De moment, el ministre admit que reconsiderarà el seu plantejament, vista el rebuig frontal de rectors i estudiants. La Generalitat ha avisat que, si cal Catalunya, garantirà les beques amb fons propis. L'Observatori, Temps d'Informació i Anàlisi, amb Joan Catà. El Ministeri d'Educació reconsidera la nota de tall per accedir a una beca. Jose Ignacio Verd ho ha dit després de reunir-se amb els representants autonòmics d'universitats que li han expressat el seu rebuig a aumentar el 6,5 la nota per accedir beques als estudiants. Nosotros nos hemos comprometido a recalcular todo lo que tenemos que recalcular para intentar acomodar esa petición y desde luego lo vamos a hacer con la voluntad de buscar el mejor acuerdo posible. Detenen el director general de Petro Miralles per un presumpte frau de l'Iva. Jose Maria Torrents és també alcalde de Santa Maria de Miralles, a la noia on té la seu acompanyia. L'empresa està entre les 10 primeres del sector dels hidrocarburs a Espanya. La Guàrdia Civil també ha fet registres a Barcelona, Girona, Castell de Fels i a l'Hospitalet de Llobregat. Sindicats patronali i governs segellen l'acord sobre els convenis col·lectius. El pacte té especial rellevància perquè el 7 de juliol expirà ben diversos convenis col·lectius que duren cobertura a milers de treballadors. Tret de sortir dels casals d'estiu marcats per la crisi. La Fundació Catalana de les Plaixi i Fran, 3.000, és famílies que han rebut ajuts en guany, el doble que el 2012. Núria Valls, subdirectora d'identitat en declaracions a la xarxa de comunicació local. El que sí que estem és intentar mobilitzar tots els recursos possibles, tant de l'administració com propis de la mateixa fundació, com demanant a les societats jubiles persones individuals que ens ajudin per poder vacar aquelles famílies que ho necessitin. Les riuades de la Vall d'Aran deixen 20 milions d'euros en d'anys particulars. Les primeres estimacions dels pèrits són d'uns 300 sinistres, habitatges, cotxes o finques. Uns d'anys que s'han de sumar, els 12 milions d'euros que es calcula, que costarà reparar les carreteres, i 4 milions als d'anys a la Llera de la Garona. La Generalitat nega que el pacte nacional pel dret a decidir sigui un acalarre independentista. Ho ha dit el conseller de la Presidència, Francesc Coms, que ha afegit que el govern farà tot el possible perquè el PSC assisteixi a la reunió de demà. Això sí que és deplorable, que ens intents de manipular la reunió de demà presentant-la com un acalarre independentista. Escolta, no té res a veure amb un acalarre independentista. Això té a veure amb el compromís d'unes institucions, d'uns partits polítics i d'unes entitats, amb la democràcia. I cadascú des del seu punt de vista. I el ministre d'Economia Partidari d'enfortir els plans de pensions privats. Luis de Guindos diu que l'objectiu és augmentar la taxa d'estalvi dels ciutadans. Quedemos fortalecer todo lo que es la pensión, los planes de pensiones. España necesita aumentar su tasa de ahorro. Y los planes de pensiones es por definición el ahorro a medio y largo plazo. Es tanca el pont de Sant Joan amb un únic accident mortal a les carreteres catalanes. Una dada que coincideix amb un descens generalitzat de la mortalitat en els 4 primers mesos de l'any. En parlarem a l'Observatori amb Josep Isern, que és el director del servei català del trànsit. Esports, el Girona celebra la millor temporada de la història. Malgrat no havia solit l'ascens a primera, el club homenatge avui, el primer equip, així com també el femení i el filial. La festa està en marxa aquesta hora a Montilí. Dues medalles catalanes avui als Jocs del Mediterrani. La selecció masculina de Vaterpolo s'ha penjat la plata. Em perdré la final davant. Croàcia per 911. I les catalanes Jessica Vall, Marta González, Carla Campo i la Castellonenca Lidon Muñoz també han guanyat la plata als 4% estils. Àrea de serveis, previsió del Temps. Manuel Alvarez, bona tarda. Bona tarda. El Temps es presenta a força tranquil. A l'interior del quadre nord és el Pré Pirineu. També s'han format alguns al Camp de Tarragona. Ells formaran al llarg d'aquest despre i sobretot durant la nit al litoral central. El vescent nord del Pirineu també restarà tapat. I demà esperem una jornada força semblant a la d'avui. Amb alguns intervals de nou, sobretot durant el matí al litoral i prelitoral central, al llarg del matí es trencaran i a la tarda quedaran concentrats sobretot a l'interior de les comarques gironines. Les temperatures demà pujaran una miqueta. I el vent encara bufarà amb força a la tramontana al nord de l'Empordà. De moment, a gestor des del servei meteorològic de Catalunya. Mobilitat a la carretera. Mireia Camatz, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. que la ronda de dalt i la repensió ens ha diagonat la Vall d'Avrona en sentit besós i la ronda litoral i en repensió ens ha mercat el passeig de Colom i entre poble nou i bon pastor en sentit besós. A més, la Medeixa B10 també hi ha cua entre poble nou i el passeig de Colom en sentit llobregat. Abans d'això també aprofitem per recordar-vos que la nació del 260, el pont de Suart, a Val d'Arriba Gorses, ha prohibit el pas als camions de gran tonatge per un pont en perill d'esfondrament. A la C28 es manté prohibit el pas als camions en altarant i pels turismes es dona pas alternatiu també per esfondrements i pel mateix motiu també per esfondrements la Nacional 230 s'ha prohibit el pas als camions i els veïcles articulats entre Ville i la Frontera Francesa en tots dos sentits per la resta de veïcles i a regulació semafòrica. I tot és el servei català de trànsit. Les 8 i 6 minuts en rectificació a mitges del ministre Verp, el que fa a les beques universitàries. El titular de la cartera d'educació ha accedit a revisar els criteris per la concessió de les beques després de reunir-se amb els responsables autonòmics d'universitats. La intenció unitzial del ministeri era imposar que només hi poguéssim accedir aquells alumnes amb una nota mitjana de 6 i mig o bé que haguessin aprovat totes les assignatures. Però davant l'oposició de fins i tot algunes autonomies governades pel Partit Popular, José Ignacio Verd, ha fet marxar enrere. Nosotros nos hemos comprometido a recalcular todo lo que tenemos que recalcular para intentar acomodar esa petición. Y desde luego lo vamos a hacer con la voluntad de buscar el mejor acuerdo posible. Verd però ha deixat clar que no es rebaixaran les condicions actuals que ja es van endurir aquest curs. El ministre ha reconegut que l'objectiu és reduir el nombre d'alumnes amb beques per motius econòmics. Els canvis, el model de beques, han rebut crítiques del PSOE, però també del mateix Partit Popular. La Generalitat ha avisat el govern central que si tira endavant la seva proposta, Catalunya garantirà amb fons propis les beques. Ho ha dit el secretari d'universitats, Antoni Castellà. Que s'alimini el 6 i mig. Entès que ha estat receptiu al ministre. Però en qualsevol dels casos el que sí que no permetrem des de Catalunya és que això passés. Per tant, el missatge que pels nostres estudiants, i així ho hem estat parlant també en converses amb el compromís que tenim de governabilitat amb Esquerra Republicana, és que en aquest sentit prioritzéssim absolutament les rentes més baixes. Segons Castellà, 10.000 universitaris catalans es podrien veure afectats. La Generalitat aposta per mantenir les beques, establint un criteri basat en el percentatge mínim de provats. Parlem ara mateix amb Celia Nisarre, vicesecretària de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya. La Jec, senyora Nisarra, bona tarda. Hola, bona tarda. Què em pensa d'aquesta marxa enrere mitges del ministre Ver, que diu que recalcularan el que calgui recalcular sobre les beques? Això sí, per aconseguir el consens. Ells van afirmar una cosa bastant greu o forta, que era que la gent que tingués menys d'uns sis i mig no regria beca, l'opinió pública s'havia llançat al damunt, i crec que això ho hem fet ara per ara per cada bé, i per intentar solucionar el que havíem posat de pot. Només declaracions així. Què representaria el fet que la nota mitjana ha aplicat fos d'aquest sis i mig? Para els estudiants, que, com veieu el senyor Enteni Castellà, que 10.000 es quedarien sense poder estudiar, per ells, òbviament, que haurien de destinar menys diners de beques per a l'educació pública. Com valoren que la Generalitat cobreixi, si és el cas, la part de les beques que el Govern central deixi de pagar? Estan d'acord? Com a última opció, home, seria el millor dintre del pitjor. Ara mateix estudiar Catalunya ja és molt més car que en altres autonomies. Només faltaria que, sobre el Govern de Catalunya, s'hagués d'encarregar de cobrir aquesta necessitat, que és bàsica, és un dret bàsic, que hauria de poder tenir accés a l'educació pública. Celia Nissarra, vicesecretària de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya, ara s'acaba el curs i venen les vacances. Com es presenta, al marge de les beques, el curs vinent? Quines són les preocupacions principals dels estudiants? Ara, per ara, que sembla que, amb la pujada de les matrícules l'any passat, hi haurà gent que haurà de deixar d'estudiar, és a dir, que aquest any encara ho ha pogut estudiar, i amb beques o cences ho ha pogut manegar per poder poder pagar la matrícula, però sembla que al marge de si és un seguit i mig, jo no la noto a detall. Molts estudiants no podran seguir compaginant feina i estudis l'any que ve. Celia Nissarra, vicesecretària de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Egec, moltes gràcies i molt bona tarda. A vosaltres, bona tarda. Falten quatre minuts per un quart de nou, parlant d'universitats, perquè hi ha polèmica entre els rectors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre, justament, les proves de selectivitat. El rector de la Universitat de Barcelona, Didac Ramírez, ha apostat avui perquè s'elimini la selectivitat i que ha de ser entre fàciles seves proves el seu col·lega de l'autònoma i president de l'Associació catalana d'universitats públiques, Ferran Sancho, li ha recordat que ja hi ha un acord sobre aquesta situació. Nosaltres, els rectors de les universitats públiques i de les universitats privades en una junta extraordinària del CIC, vam decidir que hi vam acordar i vam signar un document pel qual ens comprometíem a mantenir una prova coordinada d'accés. Això es va fer de com ho acorda amb el Govern de la Generalitat. Aquest és el moment, aquest és l'element que està vigent. Aquesta ja està oficialment en marxa. Una festa major que en el seu inicí ja han veït tots els carrers de la ciutat. I és que com és habitual, l'inici ha anat acompanyat de la Sarcavila del Masclet, la veguda de la festa major. De següent tornada, tindrà lloc el proper divendres 28 de juny amb la tornada de completes. Avui a Martorell ha estat notícia que fins l'1 de juliol a l'oficina municipal d'habitatges poden tramitar els ajuts de la Generalitat pel pagament de lloguer correspondents al 2013. Des de Can el Terrassa, avui al tema més destacat és l'inici dels casals d'estiu municipals. I és que un cop finalitzat el curs escolar, aquest dimarts, els infants han començat a gaudir de l'oferta de casals d'estiu a la ciutat. Enguany l'Ajuntament i 16 entitats de lleure han organitzat fins a una vintena de propostes distribuïdes per tot el municipi. S'han ofertat fins a 1.600 places per a nens i nenes de 3 a 6 anys. Una oferta que de seguida ha quedat curta i s'ha ampliat en 40 places més. Cop policial contra el frau de l'Iva a Catalunya, Madrid i Andalusia. La Guàrdia Civil ha practicat una vintena de detencions en el marc d'una operació contra el frau de l'Iva en el sector de les gasolineres i està practicant diversos escurcolls. Un d'aquests atinguts, segons fons de la investigació, és el director general de l'empresa d'Hidrocarburs, Petro Miralles, Josep Maria Torrents, que també és el caldo de Santa Maria de Miralles, a la noia. L'empresa està entre les 10 primeres del sector dels hidrocarburs a Espanya. La Guàrdia Civil també fins ara s'han produït més d'una setena de detencions a Barcelona, Sitges, l'Hospitalet de Llobregat i Castellofels, a més de Madrid i Andalusia, on també s'han practicat escurcolls. Les mateixes fons apunten que les quantitats de fraudades arriben als 100 milions d'euros. Segons sembla, la trama va crear una estructura que mitjançant el frau en el pagament de l'Iva comercià ben amb benzina a preus més barats que la competència. Més coses, el Parlament ha abordat avui com fer front a l'ofensiva liberalitzadora dels horaris comercials que promou el govern central. Ha estat en comissió i en relació a la proposició de llei d'horaris comercials, tot i al consens majoritari, a favor de la regularització, la possibilitat d'establir a Barcelona zones turístiques ha alineat les grans empreses distribuïdores i part del petit i mitja comerç. Si les mesures liberalitzadores que promou el govern central s'acaben implantant a Catalunya, Barcelona comptaria amb zones turístiques com ara el Passeig de Gràcia o Rambla Catalunya, on els comerços podran obrir en total llibertat d'humenges i altres festius. La normativa estabil·lar aquestes àrees i l'ajuntament perdre la competència al govern català advertit que aquesta possibilitat comporta un doble risc desequilibri territorial al director general de Comerci, Josep Maria Recasens. Aquesta capacitat tractora podria trencar l'equilibri territorial entre oferta i demanda que actualment disposen Barcelona i Catalunya. Podria produir efectes desfavorables sobre la majoria dels eixos comercials de la ciutat i també dels eixos comercials de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però com àrtia, l'associació que aplica les cadenes catalanes de botigues i restaurants considera que establir aquestes zones turístiques pot ser la millor manera de modular la liberització d'horaris. El president de com àrtia és Silvio Líez. És que ja tenim ubicacions a Barcelona on pràcticament un percentatge a l'abidici del consum ja és de la manda internacional. Per tant, en aquest cas, si permetéssim la determinació de zones turístiques en aquesta àrea, poc impacte creiem que hauria de tenir. En canvi, s'hi favoriríem tot el comerç que està en la zona. En qualsevol cas, si vostè demana quines coses més podem fer, podem regular també l'horari. De la seva banda, el delegat a Catalunya, de les grans empreses distribuïdores, Roberto Girado, ha donat suport a aquesta i altres mesures de liberització. Tot i que el principal representant del petit Comerç Català, que ha rebutjat la possibilitat d'establir les zones turístiques a la capital catalana, s'ha mostrat a favor d'ampliar els diumenges a l'obertura durant el mes d'agost. A Badalona, els comerciants paquistanesos es queixen que les mesures de seguretat que està desplegant l'Ajuntament al barri d'Artigues perjudiquen els seus negocis. Diuen que se senten discriminats i víctimes del que consideren una excessiva pressió policial a la zona. Radio Ciutat de Badalona, Raquel Moreno. Els botigués paquistanesos del carrer Xile al barri d'Artigues, de Badalona es queixen del tracte que, segons diuen, reben per part del govern local, assegurant que la pressió policial s'ha intensificat en les darreres setmanes i se senten discriminats. A més, segons molts comerciants, les darreres mesures que ha aplicat el Partit Popular per millorar la seguretat a la zona estan enfonsant els seus negocis. N'ha parlat el portaveu de comerciants paquistanesos del carrer Xile, a l'i, Zulfikar Hasmat. No es muy grande porque hay tanto inspecciones donde hay pobre inmigrantes. Para mí es totalmente discriminación. Es racismo. Que gente está perdiendo clientela y si van a perder clientela, ¿cómo puede pagar impuestos? No pueden pagar impuestos. Mi queja es que gente que tiene la comentación, gente que tiene Naciones españolas, oye, también está que sea para cinco minutos, pero así como están detenidos. Es una vergüenza, es un insulto. Per la seva banda, el Govern Municipal ha defensat que les infeccions responen a crideris purament tècnics, que decideix la mateixa policia i que no es tracta de cap qüestió política. Passen tres minuts d'un quart de nou, més ajuts o pagaments determinis. És el que les institucions públiques i privades ofereixen aquest any a les famílies perquè puguin assumir el cos de portar els seus fills als casals d'estiu o de colònies. L'oferta, que el vegada és més gran i més variada, però, en molts casos, topa amb les dificultats econòmiques de les famílies. Ho ha explicat la subdirectora de la Fundació Catalana de l'Esplai, Núria Valls, a la xarxa de comunicació local. L'estiu no està subvencionat per ningú i, per tant, les famílies han de buscar ajudes, perquè el 100% del cos recau cap a elles, i la resta de les famílies que ens trobem, que ens han triplicat les sol·ligituds de beques en relació a l'any passat. Nosaltres, com a Fundació Catalana de l'Esplai, intentem mobilitzar totes les recursos possibles, tant de l'administració com propis de la mateixa fundació, com demanant a les societats s'habilitzen persones individuals que ens ajudin per poder vacar les famílies que necessiten. L'activitat amb més demanda són els casals d'estiu, que també és la preferida per les famílies amb nens petits. Els preus auxílen entre els 90 i els 300 euros per setmana en funció de les hores, i si hi ha servei de menjador o si dormen fora de casa. En declaracions a la xarxa, el cap d'escoles i casals de la Fundació Pere Tarres, Maria Pérez, ha dit que cal no oblidar el component educatiu que tenen. Tenim les colònies com una activitat formativa, on els danos s'ho han de passar molt bé, però és molt diversa. Depèn també de la tipologia de necessitats. Hi ha famílies que pensen més que estan uns dies fora, que estan totalment fora del marc familiar. I si les colònies marxen en un espai totalment diferent, o aquest altre servei que oferim més de proximitat i de tensió en les mateixes centres educatius o en alguna institució dintre de la ciutat, que l'horari és un horari habitual d'escola. En guany també ha augmentat les peticions d'activitats a l'agost, especialment als barris més castigats per la crisi. Els pares veuen que poden ser un estímul per a les criatures que no marxaran de vacances. Els ajuntaments impulsen diferents activitats adreçades als infants. És el cas, per exemple, de l'hospitalet de Llobrecat. Mitjans de l'hospitalet, Maria Antonia Sánchez. Bona tarda. Bona tarda. Tret de sortida pels castells d'estiu a l'hospitalet. Com cada any, en l'esplai Itacau ofereix un ampli ventall d'activitats acompanyades d'importants línies d'ajudes econòmiques bàsicament en forma de beques. És el cas d'aquest castel que avui ha començat a l'escola Ramón i Cajal, que és el director de l'Associació Educativa Itaca. No és un privilegi. És una activitat en la qual els infants han de poder gaudir. Hem de poder aconseguir, quan s'acaba l'escola, els infants tenen un joc de referència educatiu, però a més de lleure. No hem d'oblidar que l'educació de lleure és una part molt important de la vida dels infants. I en això es tradueix en ajudes per fer possible això. Nosaltres sempre apostem per que els infants puguin ser infants. Per segona inconsecutiu, l'Esplai Itaca oferirà que se'ls destiu a l'agost i al setembre amb l'objectiu de evitar que cap infant es quedi al carrer sense l'oportunitat de gaudir d'un espai de lleure. Garantir els casals destiu per les famílies més necessitades ja no és suficient per les administracions. Aquest any, a més, el govern impulsarà un plàpilot perquè aquests nens tinguin com a mínim un àpat diari. El govern dedica en guany 1,4 milions d'euros per associacions que organitzen activitats d'estiu per veure que nens de família sense recursos. Segons la consellera de benestar i família Neus Monter, el plàpilot ha n'hi ha dirigit al mes de mig mil de nens que van a casals destiu. Es preveuen també, per exemple, des del punt de vista de posar en marxa aquest programa pilot, que amb una vintena de casals durant a terme aquestes activitats lúdiques, educatives i que tindran també un àpat per un... aproximadament estem preveient 650 nens i nenes entre 4 i 12 anys en el conjunt de Catalunya. La consellera Neus Monter reunirà properament ajuntaments, entitats del tercer sector i productors d'aliments per coordinar-se de car a l'estiu. Falten 8 minuts per dos quarts de 9, 20 milions d'euros. Aquesta és la primera estimació dels d'anys provocats pels aigüats de la setmana passada a la Vall d'Aran. Són vens de particulars, els que cal afegir els 12 milions d'euros que la Generalitat calcula que costarà reparar les carreteres de la Vall i les infraestructures hidràuliques. Aquesta és la xifra que ha donat el consorci de compensació de segurances després d'haver desplaçat a l'Aran, un equip de perits a les zones afectades d'artíes, piella, migerant i bossost. Les primeres estimacions dels perits són de 300 sinistres. És d'anys, per tant, ascendeixen a un cos d'uns 20 milions d'euros. A través del centre d'atenció telefònica ja s'han rebut les primeres 80 sol·licituds d'indemnització. Aquests 20 milions d'euros de d'anys, a particulars, se'ls ha de sumar la reparació de les carreteres C28, xifra de 12 milions d'euros, a més de la reparació de la Nacional 230 i també la Nacional 141, torres i instal·lacions elèctriques. Un cost que podria arribar entre els 70 i els 100 milions d'euros segons algun representant de la Vall d'Aran. Les d'aquestes estan destinats pel Consorci de Segurances a valorar les destrosses que es concentren a Arties, Vienya i el Vall d'Aran. I la confederació hidrogràfica de l'Ebre també ha fet el seu balanç. Xifra en 4 milions d'euros als dants a la llera de la Garona, que es concentren els municipis d'Arties, Vienya, Bossost i Les. Ho ha explicat el president de la Confederació Xavi de Pedro. En totes elles hi ha actuacions de reconstrucció de muros, de millora de defenses. En el caso de Arties, ha generat una situació en què la pròpia avenida ha generat desvius en el curso del río anterior a la riada. Les obres començaran d'aquí un mes i estaran acabades en un terminí de dos a tres mesos. Per cert que la Generalitat ha anunciat la creació d'una finestreta única per facilitar els tràmits els afectats. Són establert dues oficines. La gestionarà el Consell General de l'Àn i el Consell Comarcal del Pallàs Sobirà. La coordinació anirà càrrec del delegat del Govern, el Prineu i l'Àran, el Berrelins. Més qüestions, la Universitat de Vic treballa en un projecte per promoure l'activitat física en horari laboral. Està adreçat a aquelles persones que treballen en feines sedentàries. Ràdio Vic, Montse Mir, bona tarda. El grup de recerca en esport i activitat física ha presentat avui els resultats de la primera fase del projecte World in Work Spain. És un estudi portat a terme a la Universitat de Vic. Des d'on s'han coordinat la Universitat Ramon Lluny, la Universitat de Vigo i la Universitat del País Vasco per tal d'avaluar i implementar un programa per augmentar l'activitat física en l'horari laboral dels treballadors en feines sedentàries. Es fa a través d'una pàgina web on els treballadors troben indicacions per augmentar la seva activitat actualitzades. Amb això s'aconsegueix una millor de la salut, però també del rendiment dels treballadors. Ana Maria Puig. Estem rebuint la inactivitat física. La qual cosa té un impacte positiu sobre la salut tant del personal treballador, treballadors, salut tan física com a nivell de benestar i també millorar o disminuir el presentisme a les empreses. El projecte aprovat en aquestes quatre universitats vol extrapolar-se ara també a altres empreses en una segona fase. La Comunitat Internacional considera que acumular de un passos diaris és el llindar mínim per obtenir beneficis saludables mentre que un treballador d'oficinar n'acumula de mitjana entre 4.000 i 6.000 diaris. Una punta política el govern defensa el pacte nacional pel dret a decidir un dia abans que es constitueixi. El conseller de la Presidència Francesc Coms ha remarcat el seu caràcter democràtic davant les crítiques de sectorisme. Això sí que és deplorable, però ha de ser un partit que ha de manipular la reunió de demà presentant-la com una aquella arra independentista. Escolta, no té res a veure amb una aquella arra independentista. Això té a veure amb el compromís d'unes institucions, d'uns partits polítics i d'unes entitats amb la democràcia. I cadascú des del seu punt de vista. Homs ha tornat a fer una crida al PSC perquè s'ha fet així el pacte. Just allà. Cristina Alvarez, bona tarda. millor temporada de la història. Malgrat no haver assolit l'ascens, primer el club humanatge avui, el primer equip a l'estadi de Montilí, amb una festa que està en marxa des de la set de la tarda. Hi ha actuacions musicals i també castellers. El moment més esperat de la nit arribarà cap a les 9 amb els parlaments del jugadors i tècnics de la plantilla. A més, el club també ho manatge, l'equip femení, que també s'ha quedat a les portes de l'ascens i el filial, que sí que ha pujat. L'Unió Esportiva Gramanet en risc de desaparèixer. Aquesta hora se celebra una assemblea de socis que marcarà el futur de l'entitat. A la grama deu 2.700.000 euros. El president Francisco Hernández presenta 3 propostes als socis. Una d'elles consisteix en que cada socifaci una portació econòmica per pagar al menys els salaris del jugadors d'aquesta temporada. En cas que els socis rebutgin les diferents opcions, el club pot desaparèixer. Jubunal dona per fet que no seguirà el sabadell. El jugador ha explicat a la xarxa que amb els canvis que hi ha el consell preveu que no comptaran amb ell de cara a la pròxima temporada. Sí que hi havia pensat alguna vegada continuar el sabadell per poder-me retirar allà. És una cosa que encara no... Ni l'escarto el 100%, ni bé, no? Crec que encara em queda una conversa dependent de mal tu, però fins al final, i segurament demà passar, vol dir vendres quan surti de la reunió amb el sabadell, ja t'ho diré el 100%, que és el que faré. En principi és una altra possibilitat de poder-me retirar el sabadell, però el que veia avui és poc guap. El que fa l'interès del nàstic de Tarragona, Jubunal explica que no hi ha res en ferm i que el Club Grana només s'ha interessat per la seva situació de manera informal. Dues medalles catalanes avui, els Jocs del Mediterrani. Dues medalles de plata que han arribat a la piscina i hem regut diferent, a Marc, per als nois de la selecció espanyola masculina de Vaterpolo, que ha perdut la final de Vancouver, si a per 9 a 11, en canvi, l'equip femení de relleus de 4% estils, ha celebrat gairebé com una victòria a la plata aconseguida per les catalanes Jessica Vall, Marta González i Carla Campo, a més de la Castellunenca, li donen munyot, a més, els Jocs del Mediterrani, que se celebren a Mersin, a Turquia, avui la catalana Cristina Soler s'ha clasificat per als quarts de final de la competició de Patanca. Entenis, dos catalans han caigut eliminats avui el torneig de Buimblendon. Fa uns minuts, Marcel Granollesa, perdut davant el francès Richard Gasquet, en 4,16. Abans també havia caigut eliminat Albert Ramos, en perdre entre sets davant l'Argentí Juan Martín del Potro, sí que ha superat ron del Balencià David Ferrer. Ciclisme Joaquim Rodríguez, marxa de Maca-Pacorsaga. On dissabte comença el tour de França, una edició ladangüany que a priori s'adapta molt a les característiques del Purito, en molta muntanya. No soc un corredor que m'amagi massa, però sí que és veritat que hi ha moltíssima muntanya, que m'agrada molt guanyar-ho, és molt difícil, però quan a mi ningú tapar per alguna etapa i pel podi, no estaria per malament. L'edició centenària del tour començarà dissabte, ja amb una etapa força llarga de 213 quilòmetres. Són dos quarts de nou, 10.000 universitaris catalans. Es quedarien sense beca si el ministre Burt imposés una nota mitjana de 6,5 o l'aprovat de totes les assignatures. De moment, el ministre admet que reconsiderarà el seu plantejament de les beques i estarà al rebuig frontal de rectors i estudiants. L'Observatori, Temps d'Informació i Anàlisi, amb Joan Catà. El ministre d'Educació reconsidera la nota de tall per accedir a una beca. Josep Ignacio Burt ho ha dit després de reunir-se amb els representants autonòmics d'universitats que li han expressat el seu rebuig, augmentar el 6,5 la nota per accedir beques als estudiants. Celia Nisarre, vicesecretària del sindicat de Joves Estudiantes de Catalunya, en declaracions a la xarxa. Amb la pujada de les matrícules l'any passat, hi haurà gent que haurà de deixar d'estudiar. Aquest any encara ho ha pogut estudiar i amb beques o sencers ho ha pogut manegar per accedir i poder pagar la matrícula, però sembla que al marge de si és un 6,5 la nota de tall, molts estudiants no podran seguir compaginant feina i estudis l'any que ve. Detenen el director general de Petro Miralles per un presunta frau de l'Iva. Josep Maria Torrens és també alcalde de Santa Maria de Miralles, a la noia on té la seu acompanyia. L'empresa està entre les 10 primeres del sector dels hidrocarburs d'Espanya. La Guardia Civil també ha fet registres a Barcelona, Girona, Castell de Fels i l'Hospitalet de Llobregat. Sindicats, patronal i govern, s'agellen l'acord sobre els convenis col·lectius. El pàquete especial rellevància perquè el set de juliol expirà ben diversos convenis col·lectius que donen cobertura a milers de treballadors. El ministre d'Economia partirà-li d'enfortir els plans de pensions privats. Luis de Guindos diu que l'objectiu és augmentar l'atacça d'estalvi dels ciutadans. Es tanca el pont de Sant Joan amb un únic accident mortal a les carreteres catalanes. Una gada que coincideix amb un descens generalitzat de la mortalitat en els primers mesos de l'any. Em parlarem de seguida l'Observatori amb Joan Josep Icer i el director del servei català del trànsit. L'Observatori, notícies en xerxa. La Generalitat, els sindicats i les patronals han signat avui l'acord per impulsar la negociació dels convenis col·lectius. El Pacte estalvi és un protocol per evitar la caiguda de diversos convenis al set de juliol. Des dels sindicats han emplaçat el govern català per fer-ho a les xarxes i per fer-ho a les xarxes. La Generalitat, els sindicats i les patronals des dels sindicats han emplaçat el govern català i les administracions apliquen aquest procediment negociador. Barcelona, Arnau Olmos. Bona tarda. En cas que la negociació dels convenis col·lectius caducats estigui bloquejada, patronals i sindicats hauran de posar-se d'acord i de manera voluntària podran adherir-se a aquest protocol. El procediment estableix que la Generalitat faci la mediació i en 30 dies posi sobre la taula una proposta. Si no hi ha acords, s'acudirà el Tribunal Laboral de Catalunya. D'aquesta manera s'avitarà que deixin de tenir validesa de manera inminent convenis col·lectius que donen cobertura a milers de treballadors catalans. Josep Maria Alvarez és el secretari general de la UGT a Catalunya. Jo crec que generarem confiança i en un moment en què estem, que la gent pugui avarçar de vacances amb la confiança de que no ha de caigut el seu conveni col·lectiu, em sembla que és prou important com per què tots els podem felicitar. Els sindicats, a més, han emplaçat l'associació catalana de municipis i la Federació de municipis de Catalunya a reunir-se i establir un protocol propi per evitar que caiguin els convenis col·lectius dels treballadors de les administracions locals. El ministre d'Economia ha anunciat canvis en els plans de pensió. Lluís de Guindos ha explicat que calen fortir els plans de pensions privats per aumentar l'estalvi dels espanyols. Queremos fortalecer todo lo que es la pensión... los planes de pensiones. España necesita aumentar su tasa de ahorro. Y los planes de pensiones es por definición el ahorro a medio y largo plazo. El ministre d'Economia també ha explicat que el Govern central està analitzant una modificació en la normativa de la inversió col·lectiva, al fons d'inversió o al capital de risc. Deguin-dos avançat que la enquesta de provació activa del segon trimestre serà molt millor que la del primer. A tot això, el nombre de pensions a Catalunya creix 1,9% al juny i l'import mitjà se situen als 885 euros. Segons el Ministeri de Treball i Seguretat Social, el nombre de pensions a Catalunya va sopirar el 1.600.000, cosa que suposa un increment de gairebé el 2% respecte al mateix mes de l'any passat. Pel que fa a l'import de les prestacions per jubilació, es va situar en els 994 euros en el conjunt d'Espanya, el nombre de pensions es va incrementar 1,7% i l'import mitjà es va situar en els 856 euros mensuals. La llum podria encarir-se 1,2% a partir de juliol. Avui s'ha fet la sovasta d'electricitat que serveix per fixar el preu de la llum per al tercer trimestre de l'any. En aquesta sovasta s'ha pujat un 3% al preu del component energètic que suposa una mica menys de la meitat de la tarifa. Si el Govern central manté la seva intenció de congerir els anomenats peatges, és a dir, el transport, la distribució o les primers a les renovables, la tarifa pujaria 1,2%. Explotar la reserva de la biosfera i la reindustrialització són els reptes de l'economia de les terres de l'Ebre segons la Universitat Rovira i Virgíli. L'informe anual del 2012 de la càtedra d'economia local i regional d'aquesta universitat constata que els efectes de la crisi s'han notat més que a la resta de Catalunya, però després d'un any dolent, les empreses veuen una millora de les expectatives per aquest 2013. L'informe de la Rovira i Virgíli subralla la necessitat de caminar en la línia que la recènt declaració de la reserva de la biosfera pugui ser aprofitada pels sectors de més pes al territori, especialment l'agroindustria i el turisme. Joan Antoni Duro, director de la càtedra, considera que també cal apostar per la indústria. El sector primari i el sector turístic són, en claritat, els grans ninxos de creixement que tindrem en el futur, però no podem deixar davant de les possibilitats de reindustrialitzar els territoris. Això ho venim dient, a aquests dos sectors, ho venim dient que seran dos dels sectors que han de tenir presència en el que és el més futur. Esperem que aquest futur sigui bastant proper, però hi ha altres possibilitats, i no podem deixar escapar la possibilitat de crear una centralització industrial a l'entorn d'aquesta zona al dia post-turtosa, per exemple. Més de 80 municipis participen a la setmana europea de l'energia sostenible. Es tracta d'una iniciativa de la Comissió Europea amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l'Institut Català de l'energia. Es fan activitats de sensibilització sobre l'estalvi energètic i les energies renovables. Ràdio, curna allà, Verónica Tomico, bona tarda. Bona tarda. El principal objectiu del programa és presentar els projectes d'eficiència energètica i les energies renovables, així com difondrà, les millors pràctiques d'estalvi a la llar, una fita que pretén satisfiar els objectius climàtics fixats per la Unió Europea. Mireia Plaça és dinamitzadora ambiental a l'Ajuntament de Cornella. S'imposa des d'Europa, i és una setmana que se celebra molt a tots els països d'Europa amb activitats de sensibilització i de millora de l'ús de l'energia. Fem un ús més aficient a l'energia i promoure també les energies alternatives. A Cornella, la primera activitat es va celebrar la passada setmana amb un curs de subministraments per la llar i també s'han col·locat adhesius als equipaments municipals per promoure el bon ús d'aquesta energia. Més qüestions, Barcelona i el Ministeri de Foment pactaran reorientar el projecte de l'estació de la Segreta de l'AVE. L'Ajuntament i el Ministeri signaran en dues o tres setmanes un acord per assegurar que les obres tiren endavant. Ho ha explicat l'alcalde Xavier Trias en una conferència de balanç de dos anys de mandat. La idea, segons Trias, és adaptar el projecte al moment actual. L'obra té un pressupost de 600 milions d'euros que caldria reduir ja que estava previst finançar-lo en part amb la venda dels terrenys que quedarien alliberats, una possibilitat cada cop més difícil donada a la situació econòmica. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, el Ministeri de Foment es comprometa a desencallar la construcció del túnel de Montcadir, per deixar que el vall és oriental. És una de les obres que s'inclouran el nou contracte de serveis de Rodalies amb Renfe, que preveu inversions per valor de 165 milions d'euros. També s'impulsaria el desdoblament de la Línea de Vic i de la connexió ferroviària entre arenys de mar, el Marisme i Blanes, a la selva. Les obres a Montcada permetrien reduir el temps de viatge de la Línea 4 que va a Manresa. I engegal, desdoblament de la Línea de Vic. Malgrat tot, l'Ajuntament de Montcada suposa el projecte. Des d'aquest moment, la Línea de Rodalies del Marisme des d'Adenys, el municipi tampoc la veu amb bons ulls. Un últim apunt, la Catalunya Nord, a favor del corredor del Mediterrani. Els agents econòmics de la zona han decidit donar suport al projecte ferroviari per aprofitar les possibilitats del port de Barcelona per aquest motiu assumerant un gran estudi europeu sobre el corredor. Jean-Paul Aldui, president de la Comunitat de municipis, per pinhar Mediterrani, ha explicat que cal trencar el monopoli, si és possible de modificar l'economia d'aquest lliçó, serà possible de desenvolupar el mercat del port de Barcelona. Això és el primer objectiu d'aquesta ética. Un moment, ara mateix, per saber qui són els continguts de l'informatiu al dia de la xarxa de televisions locals. Ruth Gumbau, bona tarda. Bona tarda, Joan. Què destaquem avui? Destaquem que a partir d'avui milers de famílies no tenen més remei que buscar-se la vida per deixar els nens que ja estan de vacances amb algú. Els que se'ls destiu costen entre 90 i 300 euros a la setmana, depenent del tipus d'activitats i de les hores que s'hi estiguin. En guany hi ha 3.000 famílies, però que gaudeixen d'una beca per fer les vacances una mica menys doloroses. I, a part d'aquest primer assunt de l'actualitat, quines altres qüestions podrem veure a l'informatiu al dia? Aquesta setmana ja és oficial la denominació del català com a la pau a la franja. Els mestres d'aquesta zona et desconeixen si s'haurà d'elaborar una gramàtica nova o si fins i tot caldrà canviar els llibres de text, tot i que, òbviament, de cara al setembre ja no hi ha temps. Per això els companys del llei de televisió han parlat amb uns quants mestres crítics amb la pau. I augmentar l'activitat física i reduir el temps assegut a la feina reueixen el risc de patir malalties cardiovasculars. És la conclusió d'un estudi en què han participat a la Universitat de Vic i la Ramon Lluny, entre d'altres. Després us en donem més detalls. Tot això, i molt més doncs, conforma la crònica del dia que podem veure a partir de dos quarts de 10 a l'informatiu al dia de la xarxa de televisions locals. Ruth, gràcies, bona tarda, fins demà. La roda de l'observatori, l'entrevista. El pont de Sant Joan s'ha tancat amb una única víctima mortal a les carreteres. Una de les millors xifres dels últims anys, que coincideix en un descens generalitzat de la mortalitat, de més d'un 40% en els quatre primers mesos de l'any. D'això, i de tot el que envolta tot plegat la mobilitat, en volem parlar amb el senyor Joan Josep Izern, director del servei català de trànsit. Bon dia, senyor Izern, bona tarda i benvingut. Moltes gràcies, bona tarda. Moltes gràcies per acompanyar-nos aquí a l'observatori. Podem parlar, per començar, parlant de Sant Joan, d'un pont tranquil a les carreteres, no? Sí, tranquil, pel que respecte a aquells cotxes han pogut fer els seus desplaçaments en total normalitat per la xarxa viària catalana. És veritat que han sortit molts vehicles, perquè entre la sortida del divendres 21 i el 17, per tant, era una sortida complicada. El pont de Sant Joan sempre és un dels festius més complicats per el que respecta la mobilitat a les carreteres catalanes, però és veritat que ha sigut una sortida amb una fluència massiva, però realment bastant ordenada, i hem tingut també una entrada durant el dia d'ahir, el dia de Sant Joan, de més de 300.000 vehicles per la tard del dia d'ahir, que han entrat també en algunes retencions, evidentment, que a més de 300.000 persones en l'àrea metropolitana de Barcelona no és fàcil, però, evidentment, en certa normalitat i amb l'única desgraciat d'una víctima mortal durant els 3 dies. Senyor Isern, és veritat que és un cap de setmana complicat, difícil, però tots que tenim una mica de memòria, recordem altres ponts de Sant Joan, molt però que molt més conflictius amb tots els sentits, no només amb el de les retencions, que, si més no, no passen de ser retencions, són hores perdudes, sinó també pel que fa a víctimes mortals. A què es deu aquest descens? A la crisi, a la consciència dels conductors, com va això? Evidentment, a la consciència dels conductors, evidentment, no hi haurà ensinistres si els conductors, d'una manera majoritària, decideixen, doncs, amb una manera més prudent, ha aplicat totes aquestes situacions de prudència que nosaltres estem, d'alguna manera, influint en els nostres comunicats, utilitzant tots els mitjans de seguretat, que són els més importants per la seguretat de les persones i per la seguretat de la mobilitat, i, per tant, totes aquestes condicions de utilització de la cintura de seguretat, l'autorització del cas a les motocicletes, la reducció de la velocitat en els límits màxims que estan establert en la sàrcia viària, i, sobretot, no prendre alcohol si s'ha de conduir ni drogues, això ens ha portat, doncs, això, amb un descens de la sinistralitat i amb un comportament molt més tranquil des conductors i conductors catalans. Però també és veritat que ha abaixat la mobilitat, no? El trànsit s'ha reduït o no? Bueno, mig milió de veïcles amb un dia de sortida, és una xifra de les més altes que hem tingut amb un pont de Sant Joan, i, per tant, sí que és veritat que s'ha reduït la mobilitat, però també és veritat que, amb una situació com aquesta del pont de Sant Joan, surt la gent majoritàriament amb els seus veïcles, i, per tant, és un pont de certa dificultat per la mobilitat de les carreteres. Fins el mes d'abril, la mortalitat havia caigut més d'un 40%. Ens acostem ja aquesta setmana al final del primer semestre de l'any, els primers 6 mesos. Aquesta tendència que teníem aquests 4 primers mesos es confirma, s'està confirmant. Seguim pel mateix camí? Sí, estaríem sobre el 30 i molts percent de descens de la sinistralitat, respecte l'any passat. És veritat que això és una situació puntual, i que, per tant, no podem cantar en cap moment victòria, perquè la sinistra de les carreteres està sempre en una situació d'equilibri inestable, i, per tant, hem de continuar lluitant amb totes aquelles forces, sobretot per evitar les imprudències, sobretot per evitar les excessos de velocitat, i sobretot per evitar aquestes distraccions que al final són el resum i com a conseqüència de la qual hi ha les sinistres a les carreteres catalanes. Els accidents de moto sembla que es resisteixen a baixar, o si més no són els que baixen menys l'única víctima mortal d'aquest pont de Sant Joan ha estat justament un motorista. Què està passant? Les motocicletes sempre han sigut un dels nostres deutes prioritaris de cara a la reducció de sinistralitat, i és veritat que és la nostra signatura pendent. De la mateixa manera que la sinistralitat amb els vehicles de quatre rodes ha baixat en els últims 10 anys, més d'un 60%, en les motocicletes no han tingut tant d'èxit, però amb motocicletes no arriba al 40% del descens de sinistralitat. És un vehicle diferent, està demostrat que no té les condicions de seguretat que pot tenir qualsevol altra vehicle. Hem d'ajudar, sobretot, per la prudència amb les motocicletes, i, per tant, haurem de continuar fent campanyes exclusivament dedicades als motoristes perquè, realment, aquesta tendència no tan bona al respecte al descens de sinistralitat, li podem donar la volta i aconseguir que hi hagi una millora d'aquestes resultats. És un vehicle diferent, però també potser són conductors diferents. Catalunya té grans campions mundials de motociclisme. Això no serveix perquè els motociclistes recapacitin una mica, que corren només a les curses, a les pistes. No, tenim grans motoristes, i també és veritat que tenim Catalunya té el 35% de totes les motocicletes de l'estat espanyol, i Barcelona, en concret, el 25%, és a dir, estem parlant de la ciutat d'Europa, que més motocicletes té. És veritat que, quan tens una gran quantitat de vehicles d'aquestes característiques, hi ha algun sinistrat més al que la resta de ciutats europeus o fins i tot de l'estat espanyol. I és veritat que tampoc és que sigui en accés la diferència que hi ha entre la sinistrat de motos a Catalunya i la sinistrat de motos a la resta d'Europa. Per tant, en el fons és un èxit, perquè amb un percentatge tan elevat de motocicletes, controlar d'alguna manera aquesta sinistrat i reduir els seus presentatges són 40%, no és una mala data. Però sí que és veritat que és una assignatura pendent que hem de continuar treballant perquè és veritat que hi ha 8 morts a les carreteres catalanes, 7 han sigut motoristes. Parlar d'èxit quan hi ha vides humanes que d'alguna manera es perden fa una mica de besarda, fer servir aquesta paraula, no pot ser... Està clar. Mai podem parlar d'èxit. Hem d'intentar parlar de tots aquells morts que realment hem pogut evitar amb aquestes campanyes dels últims 10 anys del 2010. I sí que és veritat que si quantifiquem l'evolució que hi havia al nostre país respecte a la sinistratitat, el que hem aconseguit és que, com a mínim 4.000 persones, no hagin mort a les carreteres, per gràcies a aquestes causes. Però és veritat que la lluita no podrà aturar-se fins que la sinistratitat sigui de 0 morts i 0 ferits greus, i aquest és l'objectiu tant del nostre país com de la comunitat econòmica europea pels propers anys. El RAC denunciava, ara fa un parell de mesos, falta d'inversió en manteniment d'algunes carreteres. Això influeix molt a l'hora de la falta de manteniment, influeix a l'hora dels accidents. Però està clar que la falta de pressupostos i la falta d'economia influïix no només en les carreteres, sinó tot en general. Les carreteres tenen un manteniment que en aquest país no és d'un dels més que tenen els pitjors manteniments a la resta de l'estat espanyol. Sí que és veritat que també afecta l'estat de conservació dels vehicles i sobretot la seva antigatat. I la gent que va a l'estat de conservació dels vehicles és més preocupant que la seva antigatat. Hi ha unes persones que han tingut més de 50% dels vehicles de les nostres carreteres que tenen més de 10 anys. Per tant, si ets a dir que en aquest aspecte és més preocupant l'antigatat dels vehicles que l'estat de conservació de les carteres. Vostè va anunciar que s'enviarien cartes als propietaris dels cotxes que no haguessin passat o tinguessin pendent per passar de manera obligatòria la inspecció tècnica de vehicles. És evident que hi ha vehicles de fora de Catalunya que estan a les carreteres catalanes, i vehicles catalans que surten fora de les carreteres catalanes. I per tant, el primer que hem de tenir és una base de dades com ho hem de poder identificar no només els vehicles que circulen per Catalunya sense la ITV, sinó tots aquells de la resta de l'estat que també circulen per les carreteres sense la ITV. Estem amb la fase de creuament de dades i jo crec que en les propietaris més ustrem en disposició, que és per la seva seguretat que aguanta a passar. Nosaltres hem fet també una campanya amb aquells moments en màfret, perquè els vehicles puguin, d'una manera absolutament gratuïta, passar un primer diagnòsis dels seus vehicles per saber si estan en condicions o no de poder circular d'una manera absolutament gratuïta, que serà una campanya que s'estendrà per tot el territori català, i en aquesta perspectiva el que demané és prudència als conductors i sobretot cura dels vehicles perquè hi hagi seguretat viària. I aquesta carta de vis serà el correu abans del final d'any? Sí, sí, enviarem unes cartes assabentant els conductors, dut a que no han passat la corresponent i inspecció tècnica, però els també els diríem que podria ser que no l'hagin passat, perquè els vehicles estiguin donats de baixa. El primer que necessitarem serà una base de dades concreta i reals, sobre quins vehicles són els que realment estan circulant sense l'ITV, i aquells que estan donats de baixa, i no han donat la baixa corresponent als organismes oportuns i pel·lutant a lo millor ens consta com que no han passat l'ITV, però en canvi són vehicles que no circulen. Aquesta primera criva per saber quins són els vehicles que s'estan donant la baixa corresponent. El servei català de trànsit també va anunciar que utilitzarien lectors de matrícula per lluitar contra aquesta pràctica. S'ha posat en marxa alguna iniciativa al respecte? Sí, diverses iniciatives al respecte. La primera estem a punt de tancar un conveni amb autopistes, perquè en les principals àrees de piatge de les carreteres d'autopistes catalanes, hi ha els lectors de matrícula que ens puguin suministrar, però aquells vehicles que amb aquesta base de dades que estem fent conjuntament amb la DGT estiguin circulant sense la corresponent inspecció de l'ITV, però també hem tret un concurs que servirà principalment per controlar la velocitat per trànsit, però que en el fons són lectors de matrícula que estaran instal·lats en carles de la ràpida, en posta, a casa i a llagostera, i que ens donarà informació de tots els vehicles que passin per aquelles carreteres, i pel·lutant, a més de servir-nos com a lectors de matrícula, serviran també com a... resum d'aquelles velocitats per trànsit, que estan establertes amb dos trams diferenciats, i pel·lutant, podem tenir un primer tram a les carreteres catalanes, amb el qual la velocitat es controla i no només per radars, sinó per velocitat amb trams diferents. Perquè això ja es fa al túnel de Viella. Efectivament. I m'estan posant moltes multes? El túnel de Viella no és que s'hi estiguin posant moltes multes, però és veritat que en l'any 2013 el dretge portem com a sortida del túnel, 89 sancions, i com a entrada de Viella, 74, 163 sancions, que evidentment el que s'estan demostrant és que encara hi ha vehicles que no respecten la velocitat del túnel, i això comporta una perillositat afregida que hem d'intentar evitar de tots per tots els mitjans. I per què ho posaran també en aquests quatre punts que deia ara mateix? Quins són els motius de triar aquests llocs i no uns altres? Els motius són el Braille Storming, que també estem fent amb els Mossos d'Esquadra, principalmente la Unitat de trànsit, que ens donen aquells trams de carreteres catalanes que tenen més perillositat o més prepotència a tenir incidents. La Nacional 340, amb aquest trams de sancarles de Ràpida i en Posta, o la C65, amb aquests trams que hem parlat abans de Casar i Agostera, són els primers escollits pels Mossos per intentar reduir la velocitat amb uns trams que realment tenim sinistres d'una certa importància. Però estem treballant ja en nous projectes, que intentarem treure l'any que ve, a la C58, per exemple, entre Sabadell i Badia, a l'AP-7, entre Ultacona i Aldea, en els dos sentits, i també a la Nacional 2, entre Fomens de la Selva i Girona, trams, que també consideren els Mossos que necessiten reduir la velocitat, perquè la gent accedeix als límits establert a la carretera, i, per tant, és important intentar que amb aquests trams la velocitat sigui l'establerta per no tenir aquestes incidencies de sinistres que tenim aquests moments. Senyor Isern, parlava vostè de la Nacional 2 a Girona, com està funcionant la prohibició dels camions de circulari, s'ha consolidat el descens en el nombre d'accidents? Doncs sí, d'abriat és que desviar els camions que a l'AP-7 va venir per una qüestió històrica de la seva carretera amb més sinistralitat a Catalunya, és a dir, portaven diferents anys, pràcticament des del 2008, que amb aquests trams de carreteres, els sinistres amb morts no baixaven de 14, i, realment, aquest any és que ja portaven 5, fins al mes d'abril, maig, que és quan vam començar, realment, a desviar els camions per l'AP-7, i des d'aquell moment, fins ara, la veritat és que no ha hagut ni un sol mort a la Nacional 2 i ni un sol mort a l'AP-7, i, per tant, consideren que pel que respecta a la seguretat diària, ha sigut una mesura encertada. Una altra iniciativa de la qual vostè ha parlat és la posada en marxa d'un carril moto d'entrada a Barcelona. En quin punt es troba aquest projecte? És una carretera, la V23, que és una carretera de competència estatal, i, per tant, ho haurem de convèncer el Ministeri de Foment de que ens ajudi amb un dels objectius prioritaris que tenim aquests moments en el govern, que és evitar els accidents en les motocicletes. La millor manera d'avitar-lo és, d'alguna manera, segregar el déu del fort, i, per tant, ubicar les motocicletes amb un carril exclusiu per ells, que s'en donaria una seguretat a les entrades de Barcelona, no només a la 58, que ja està permès pel bus Vau, sinó també a la V23 per un nou carril, que ens estem proposant a territori de sostenibilitat, i està totalment d'acord el Departament a posar-ho en pràctica, que seria la col·locació aprofitant els samples, que encara són la modificació dels samples d'aquesta via, per a fer-hi un carril més a la part central, que podria servir pel transport públic i per les motocicletes. De cara a l'estiu que acaba de començar, quins consells donaria als conductors? Els consells són, com sempre, reduir la velocitat als límits establers per a cada una de les carreteres. Molta prudència, sobretot no prendre alcohol, que és una de les causes principals de la instal·l·litat. I afegiria un factor més, que estem intentant posar en pràctica, des de fa uns temps, des dels nostres serveis, que és intentar buscar un col·laborador per evitar els accidents. Estem propensius que sigui el copilot, el que ajudi a totes aquelles tasques del pilot, que amb aquest moviment els distreuen. Estem veient que un gran número de distraccions estan motivades per aparits electrònics, per aparits musicals, per telèfons mòbils, unes condicions, unes circumstàncies, que realment estan provocant sinistres per manca de precaució dels conductors. Si els copilots ens ajuden, amb això podem reduir molt la sinistralitat. Senyor Joan Josep Iserm, director del servei català de trànsit. Moltíssimes gràcies i molt bona tarda. Gràcies a vosaltres. Han creat 12 apostals diferents amb les lletres de cada cançó, i han fet artesanalment les tapes de cada disc que estan numerades. Per tant, no hi ha cap disc igual a la venda. El primer single del disc és aquest, Vull Estant Tu. Vull Estant Tu. Vull Estant Tu. Vull Estant Tu. Vull Estant Tu. Vull Estant Tu. Vull Estant Tu. Ens agrades tant tu. Ens agrades tant tu. Ens agrades tant tu.
