Cinema sense condicions del 19/4/2022

Cinema sense condicions Bona tarda, amics. Un dia més, passada la setmana Santa, en retrobem al ràdio d'Esquadra. Bona tarda, amics. Un dia més, passada la setmana Santa, en retrobem al ràdio d'Esvern per parlar de cinema, com sempre. Hem arrencat el programa amb la música de Rui Uitze Sakamoto, Òscar de 1987, per la banda sonora, de l'últim emperador, Bernardo Bertolucci. Això es deu a que, de vegades, en la confesió de la programació hi ha prioritats de l'actualitat, que passen pel davant de l'habitual graella de continguts. Així, avui, dedicarem un monogràfic amb el contingut d'una entrevista del nostre company, Ignasi Juliacs, que ha gravat aquest matí mateix a Conchita Casanovas, la directora del BCN Films Fers de Barcelona, Sant Jordi, que arrencarà el dia 21 dijous d'aquesta setmana. Per tant, l'actualitat mana i aquest programa es convertirà en un totalment dedicat amb ella i el festival. Ignasi, ens fas la introducció? No, res, molt breu. Ens hem trobat aquest matí, encara que hi diem bona tarda, en funció de l'òrec que s'ha dit, amb la Conchita Casanovas, que ha estat excel·lent, molt amable. Com sempre, la Conchita és entrenyable. Ha estat molt exhaustiva i ha entrat molt de detall en els continguts. Molt bé, doncs no esperem més i endavant amb la conversa aquesta que hem tingut amb ella. Som amb Conchita Casanovas, la directora del BCN Films Fers, que està a punt de començar el dia 21 i fins al dia 29, com sempre, amb aquesta oferta cultural que té de background el material literari, el material històric i l'art, la pintura, fins i tot. Bona tarda. Hola, bona tarda Ignasi. Molt bé, escalfant-mots d'hors. Estem molt pendents del temps, també, perquè tenim la il·lusió de fer aquesta càtifa vermella el primer dia. El 28 haurà d'anar més pejo-espejo amb tot el seu repartiment, els convidats que tenim confirmats, el productor Jeremic Tomas, que és el nostre maratjat aquest any, acompanyat d'un documentalista de primera línia com és el Marc Martí. Molt bé, la primera pregunta que et voldria fer és la peculiaritat, la singularitat del BCN Films Fers, que és aquesta quarta cultural que estem esmentant. A mi em resulta un tant, sobte, com el mateix temps té una voluntat popular que hi arriba. La prova és que, evidentment, es fa ple amb moltíssimes alçacions, una cosa inimaginable en seccions rúrbals de cinema, malauradament. Per tant, doncs, hi ha un reclam popular que rep resposta, però, evidentment, s'estan tractant, això, pel·lícules, que són adaptacions d'obres literàries, o bé amb background històric, biografies també, que estem en contra la pintura majoritàriament, en l'art. En definitiva, quin és el secret? Perquè no estem en temps en què la cultura, malauradament, sobretot dir-ho, estigui molt en contra. És molt connectat. Realment era una aposta. A mi hi ha hagut algun productor que fins i tot em deia, perquè no obriu, feu un generalista i us deixeu de cultura, i jo, la primera edició que vaig dirigir, m'ho van dir, i gent a la que respecto molt, però vaig dir, no, no, jo crec que no, que està molt bé. Està molt ben pensat, no?, perquè en aquest moment encara tot està ja aquesta sobreoferta, de tot, de festivals també. Crec que és important distingir-se, d'alguna manera, no?, i penso que aquesta columna vertebral, que és tant com tu deies molt bé, tant la cultura, tant l'art, com la música, apropar-nos a la música menyo, aquest documental meravellós, per al treballador néniu, molt ricone, però també al teatre, amb l'Apil enllames, o amb el Fred que crema, que és una obra de teatre, nosaltres no ens matarem amb pistoles, que també és una adaptació d'obra teatral, apropar-nos a les diferents disciplines artístiques, a la història, a la conferència, per exemple, o a personatges o fets reals, crec que això ens dona també una singularitat, que en aquest moment em sembla molt interessant per treure muscla o treure cap, no sé com dir-t'ho, però per, d'alguna manera, desmarcar-te de tota aquesta gran oferta de festivals que hi ha a Barcelona, en els que jo els hi tinc una norma de respecte, però també penso que tenim a la mà l'oportunitat de fer créixer, i crec que ho estem demostrant, no?, pas a pas i edició, edició, un festival que amb aquesta bandera de la cultura pugui, d'alguna manera, també no quedar circuit tancat, sinó que puguem transcendir, tenir transcendència, que se'n parli fora, com l'hem passat, que gràcies a la presència d'una figura com Johnny Depp o Isabel Opert, això ens va fer sortir fora, que se'n parlés a fora, o quan la filla de Macri o Aguanyal, el festival també vam ser portades als festivals de Buenos Aires, en els diaris de Buenos Aires, no?, tot això són petits granets de sorra, que crec que juguen a favor del festival i de la nostra aposta, també, i estem molt satisfets de veure això, que la gent està allà guardant-se els dies, no?, comencem a anotar aquella cosa tan bonica que veus en festivals com molt més importants, com San Sebastià, que porten molt més temps, o a Valladorit també, hi ha un hòtuar a la Semince, i quan hi veig que la gent es guardaria, es que venen de fora per veure les pel·lícules que programem, i això comencem a anotar-ho aquí també, no?, que no només és gent de Barcelona, que és fantàstic, no?, que els barcelonins els sentim seus, però que gent de fora de Catalunya també està venint, o de Catalunya, que comencen a venir, no?, d'altres punts de Catalunya també per disfrutar del festival, no?, i això és molt satisfactori. Pot també influir el fet que s'ha buscat que coincidesi amb la festa de Sant Jordi, diguem-ne, no? Sí, que és un arma de plafil, perquè, d'alguna manera, són dies també en què hi ha moltíssims actes, moltíssimes coses, són dies preciosos, i Clàudia Sant Jordi, per exemple, és molt literari, però, d'alguna manera, nosaltres el que fem és aquesta sinersia, no?, aprofitar aquesta onada de la literatura, no?, que ens em veies aquests dies també, i aquest any, estem molt contents d'haver-nos posat d'acord també en grups 62, i això ens enforteix moltíssim. L'any passat vam fer una presentació d'un llibre del Fred Sanchez Pinyol, aquest any en fem ja més, crec que en fem 5 o 6 presentacions de llibres en el marc del festival, llibres molt importants, per exemple, el premi Ramon Llull, de l'Empar Moliner, es presentarà dins del festival, i crec que això també ens dona, doncs, això que et deia, aquest caràcter, i el cinema no et treu que puguis engaudir d'una bona tarda literària, de passar-te per una llibreria, però el mateix dia a Sant Jordi, doncs a veure què fan també al festival, anem al cinema i combinar les dues coses, crec que ho estem aconseguint, i aquest any, ja et dic, tant amb l'aliança en grups 62 com també en Netflix, en un altre camp, i una altra manera també crec que això ens farà més fort i que veurem el resultat ben aviat també d'aquestes dues aliances. Perfecte, hi ha un convidat ben majúscul, que és en Jerry B. Thomas, que és a TS per triple basant, perquè per un cantor hi ha un documental que, com ja s'ha esmentat, és de Marc Cousins, que és un home força interessant, ja se li va veure el documental sobre Orson Welles, realment esplèndid, i fins i tot una sèrie televisiva sobre la història del cinema, es comenta que realment és espectacular, vull dir que és un documentalista de prou. I un altre documental sobre el que explora la seva pèrdua de visió també, que aquest em sembla també increïble. El tema és realment plen. Sí, per un cine, està clar. Nosaltres hem volgut aquest any reivindicar la figura del productor, i ho fem amb Jeremy Thomas, que em sembla que és un super, un dels grans productors europeus, Debra Winger, que treballa també en diverses vegades, en diverses pel·lícules, el definia com un príncep en el documental de Marc Cousins. És bonic veure com les actrius parlen amb tant respecte d'ell, la mateixa Tilda Swinton, que també intervé. I sobretot aquest senyor que ha tingut la valentia de tirar endavant projectes de directors molt importants, projectes arriscats també, com Crash de Cronenberg, qualsevol, no s'hauria atrevit a produir aquesta pel·lícula. Una pel·lícula versiada, no? També pel·lícules de Bernardo Bertolucci, amb els nous Òscars de l'últim emperador, que és un animatge al cartell d'aquest any tan bonic, amb aquest nen corrent cap al sol, cap a la llum. És una associació complicada d'assistir-hi, em sembla. Perquè realment veure i viure d'anar a l'últim emperador és tot un espectacle. Sí, però d'alguna manera també poder refrescar el Tieloprotector, amb una de les pel·lícules que em sembla, més mal valorades de Bernardo Bertolucci per tornar a la pel·lícula esplèndida, i jo deia que aquesta serà l'edició també de les maletes de polvoos. Soñadores, també de polvoos. Soñadores, també. I també ens convida a somiar, soñadores, a projectar-la aquest any. Crec que té un significat molt especial, aquella revolució del 68. Que queda fora, no? Que queda fora un terreny. De alguna manera estaria bé tornar a fer una revolució cultural, en aquest cas. I si jo pensava en aquells soñadores, aquella època en què Carlos Saura i companyia eren capaços d'aturar el Festival de Can, doncs hauríem de fer i tornar a fer la revolució cultural, i tirar endavant els somnis. I això és un leit motiu que repeteix molt en aquesta cisena edició, i ens agrada aquesta idea també de somiar. I nosaltres somiem, també, en aquest gran festival, que crec que hauria de tenir la ciutat de Barcelona, i que penso que estem en el bon camí. A mi m'agradaria que l'Ajuntament també, d'alguna manera, ho veies, que tenim a la mà, enfortir un festival que doni nom a la ciutat de Barcelona. Hi ha recolzament, per part de l'Ajuntament, poc. Hi ha recolzament, però jo crec que hauria d'haver-hi més. El cinema sempre és una mica oblidat. La ment de focs, no? La ment de focs, el cinema. Dins generals, a los... El cinema sempre demanem, però sempre demanen, abans de les entrevistes, la part d'entrevistadora, sempre feia una mica d'assistent d'aquests plors, d'aquestes queixes, i pensaven, ens queixem tant, i treballem més. Però, clar, a vegades sí que es necessita, que algú també acompanyi. El que ha fet Jerem i Tomas amb els directors, que acompanyi el talent, nosaltres demanaríem que l'Ajuntament també acompanyés més la bona feina, que crec que estem fent amb resultats que són claríssims. Són pal·lesos. En Jerem i Tomas és a des per triple la passada, en el sentit que, abans del documental, també es projectarà l'única pel·lícula que va dirigir, de tots els animals pequenys, i després, evidentment, tot el reguitzei de títols grans, com l'amor fodesmudo, també, de crona en verde. Totes les amantes, sol les amantes sobreviven, de les armes, una pel·lícula ben curiosa, o Hara-kiri, de Takashimishi. Tot això està realment produït per ell, o insignificants de Nicolas Roig, que és una pel·lícula que a mi m'encanta. Fins i tot la filmoteca, sembla que projectarà part de tot aquest material portarà el Jerem i Tomas i el Marc Cousi. Ja ho hem fet anteriorment. En sesions anteriors, en edicions anteriors, ens entenem bé amb la filmoteca, i estem orgullosos, també, de poder establir aquesta col·laboració, que també tenim aquesta, per exemple, en l'Institut Confúcio, aquesta és nova, i teníem cineàcia, però afegíem l'Institut Confúcio, col·laborant amb l'Institut Francesc, també amb diferents espais a la ciutat. Encara que la nostra seu central és el Verdi, i el Verdi és on, aquests dies, es projecta el brunsen a les pel·lícules del festival, però sí que tenim aquesta ramificació a altres espais molt importants de la ciutat, que també ens fa sentir molt orgullosos. Una mica com fa l'Institut Lumière, amb el seu festival, que és un projecte amb diversos cinemes. Per exemple, el dia del col·loqui de l'Oli Berestón, crec que és interessant explicar-ho, que estarem connectats amb 30 sales de cinema d'Espanya, que el donen a la pel·lícula, i que podran també preguntar després en el col·loqui, és a dir, rebrem les seves preguntes, i les podrem combinar amb les de la gent que serà a la sala, veient en directe... És el JFFK, l'assassinat, i en definitiva... És un tema favorit. Porta com 30 anys intentant recopilar nou material que ho ha aconseguit per poder fer la pel·lícula. Hi ha molta gent que voldrà participar, és brista. L'Oli Berestón és una figura internacional, i crec que en aquest moment té molt interès. Tota la situació mundial també el fa encara més interessant, en aquest moment, perquè ell pot ser un bon opinador, per tota la trajectòria que porta, i el cinema tan polític, que ha fet també moltes vegades... Una mica valent, no? Jo crec que sí, que crec que és molt valent, que s'atrevit en temes molt importants. No sé, les torres bessones, s'atrevit en la crisi financera, de Wall Street, Snowden, per exemple. Sí, sí. S'atrevit en temes... En temes bunyens, oi? Bunyens, sí. I també ho és l'assassinata, que n'he dit clar, perquè ell, el que deixa anar al final, és la teoria de conspiració. Això no deixa de ser un tema que crema, encara en aquests moments. Molt greu, a més. Però ens ha parlat de Puba, ens ha parlat de Venezuela, no? Penso que ha parlat en Putin, també. Un director entre Òscar. Si no em falla la memòria, jo crec que Oliver Stone té dos Òscars com a director, i un com a guionista, també, no? També és el guionista de l'expresso de medianoche, parlant d'altres complicats, entre les presons turques, no? I jo crec que serà molt vibrant. Per cert, ja que parlàvem de Putin i dels russos, hi ha una pel·lícula rusa, de Wall Champion, de Carpov, l'encontre de l'any 78, de Carpov i Cols Noi. La mitjana partida que va durar, crec que va durar, 70 i pico de hores, a Filipines, i a més a més amb tot el que... La pregunta seguirà projectat, no? Ens hem plantejat despenjar-la del festival, perquè creiem que no té massa cultura rusa, no en té cap culpa. I em sembla que aquesta és una bona pel·lícula, també, i lamentem que Carpov, per raons obvies, no pugui desplaçar-se. Ah, finalment? Ell no podrà venir. No pot venir, no pot venir. Ja estima, perquè hi havia projectat la seva vinguda a partides múltiples, no? Una partida múltipla volia enfrontar-se a set rivals a la vegada, i segur que és guanyat. Però lamentablement, clar, he n'he hagut de cancel·lar la seva visita, perquè no li és possible venir. Clar, amb tot el clima... No pot sortir, cap país. Sí, sí. Però la pel·lícula la mantenim, i l'has recomanat, crec que és una pel·lícula que està molt bé, que és molt a part de que us pugui agradar l'escac, si us agraden els escacs i tal, per descontat, però a part penso que políticament també és molt interessant, veure com es movia tot... El clima de conspiració que hi havia també, no? Perquè el cos noia era un dissident, i això els us ho ha portat molt malament. El viren rivals, amb tots els respecte, no? I penso que això està molt ben reflectit a la pel·lícula. Hi ha una secció oficial. Primer, de tot, quines pel·lícules catalanes i espanyoles hi ha, no? Em sembla que hi ha el Sinjar, de la Maria Bufarull, que se'n va anar a rodar l'Irak, de cop em va trucar la Maria Matatxana a la productora, i em diu que ens anem a l'Irak, a rodar aquesta pel·lícula, no? He sortit, no? Teniu en compte que la seva pel·lícula anterior és la de 1.1114, que és tota d'estudi, no? Hi ha croma, eh? Doncs aquí se'n va anar a l'aventura, no? Amb Nora Naves, també... Quina valentia! Un repartiment i una pel·lícula que parla de l'ICIS, i de com poden captar, no? També a les persones, és interessant. I també tenim el Fred que crema, el Fred que crema, sí, sí. Un niucòmer, que digués. Sí, això també és curiós, perquè parla de nazis, de com els locals, està rodant d'hora, aquesta pel·lícula, i parla de com els firineus, els habitants d'un petit poble, amaguen, ajuden els jueus, que afusen dels nazis, i em sembla que és un tema, jo diria, que no s'ha tocat, no? En aquest aspecte. Vist d'aquesta concreta perspectiva, no? Ens va semblar interessant tenir-la, i recolzar-la, i Greta Fernández està estupenda, que vindrà de París, per cert, la Greta està vivint a París, i vindrà present a la pel·lícula, i està protagonitzada també per... És una opera prima, està protagonitzada també per... Rosé Casamany, que crec que està vivint en un moment esplendint, no? També presentarem la pel·lícula de la TVMovie. És una pel·lícula per televisió, en realitat, de Silvia Kerr, que també està protagonitzada per Rosé Casamajor. Un director interessant, eh? Seria tota la visió, però té aquell... I que parla del Quico Sabater, que és l'últim guerrilliante i franquista. Maquis, no? Sí, i que també... Ens sembla que també pot tenir la seva clientela i el seu públic, una pel·lícula que es veurà a TV3, i que nosaltres la presentem en primissió, al festival... Jo recordo que en la presentació prèvia del febrer, des de TV3 es va dir, sempre han portat alguna cosa, no? Sí, exactament. Estem parlant tots de la pel·lícula... La nit de TV3, sí. Es depèn de... Home, realment, el material de la secció oficial és molt necessador. Per exemple, la Magret... Sí. De per dir, no? Digit per Patrís Lecompte, pot ser, realment... Tots recordem, no? El marido de la peluquera. Mira que té una carrera interessant i llarga, però tots recordem el marido de la peluquera, no? I aquests 8 o 9 mesos que es va passar al cinema Alexandre, a aquesta pel·lícula, no? Aquestes coses ja no passen, no? Sí. I aquí, doncs, és un nou cas, no? La Magret té un personatge que va passar al Simenon. I és una dona assassinada. Investiga, no? L'assassinat d'una dona. Que és un tema... La violència és gènere. Apareix també en el festival aquest any, representada de diferents maneres. Aquí, a Magret, per una banda, però també tenim Acusado, que és una pel·lícula prou interessant també, divana tal, amb bé natal, amb el seu fill, i la seva dona, Charlotte Gainsbourg, com a protagonista. Sí, sí. I és una pel·lícula que planteja una violació d'una noia, no? Amb l'agraujant, que el presumpte violador és el fill de la... A veure, com t'ho explico. És a dir, la noia és la filla, la cacusa de violació, és la filla de la nova parella de la mare del noi. Ah, de... Sí, el tema, realment, és complexa, no? I es complica moltíssim, no? I és una mica la recerca de la veritat, no? Que és el tema de la pel·lícula, no? He viscut pel seu marit, no? I va al... Ivan Natal, l'actor i director. El marit de la... Que presentarà la pel·lícula personalment aquí, si amb el seu fill també. El marit de Charlotte Gainsbourg. Sí. A la conferència, no? La conferència de la pel·lícula duríssima. Recorda, de fet, el telefilm, la solució final, no? És el mateix tema, no? Exactament. La reunió de nazis decidim començar a carregar aquest més ràpid i eficaçment els llogues. Sí, i ja estan l'hi tot, sí. Aquesta és una recreació final·ligna de la conferència, tal i com va ser, no? És a dir, puc entrar allà dintre i assisteixes a aquesta conferència maquiavèlica, no? Per tant, tot afredor. Diabòlica, eh? Totalment. Sí, sí, sí. Jo crec que... Jo la trobo, que és un retrat del mal, d'aquesta pel·lícula. Sí, sí. Home, és un fet històric que es gela una mica de la sang. De fet, el telefilm ja la gelava, no? Les conseqüències que van tenir, de quina manera, tan freda van decidir, no? Eliminar. Eliminar les agícites tan fredes. Terrible. És una pel·lícula dura, i és molt radical, també, és per cinefils. Jo crec que és una mica com Duras, no? Com la pel·lícula que Claire Denis presentarà de Quiro Ablar sobre Duras, perquè aquesta és una conferència sencera, i la de Duras és una entrevista sencera, també, no? Vull dir que, clar, no té masses concessions amb l'espectador, no? Ha d'entrar en el joc que li proposen, no? Assistir a la conferència, i per altra banda, assistir a una entrevista, també, d'hora i mitja, amb dos únics personatges, entrevistat i entrevistador, no? I és el retrat que fa de Marguerit Duras, també, Claire Simón, a través d'aquesta entrevista, que és una reproducció de la de l'entrevista real, no? Sí, sí, sí. La trobada, entre el seu moment, que és, sustancialment, més jove, aquella. 37 o 38 anys, crec que li portava a ella, no? Jo l'hi lo. Aviam, és una dona fascinant, no? Sí, i la retraten amb llums i ombres, i també, clar, t'explica molt clarament, allò de cada l'amor a l'odi, en un pas, no? Perquè era un amor, a mi em recorda una mica, l'amor que diuen, no?, de gala i de l'hi, també, no?, que tenien aquest amor que s'estimaven, però després es pagaven, també, no? I aquí hi ha també alguna cosa de massuquisme, no?, en aquesta relació de Marguerit Duras i el seu amant, no?, perquè, clar, ell la va perseguir, fins que no va aconseguir que li fes cas, ell ho explica molt clarament, no?, que li va costar moltíssim seduir-la, però després, també, hi havia... Era una relació fosca, no?, i crec que això està molt ben explicat en aquesta pel·lícula, i que Manuel de Bosch dona una classe, també, de com aguantar la càmera, quan estàs només escoltant, no?, perquè, pràcticament, ella pregunta, però parla molt poc, té molt poc, digue-la, que el van ridiculitzar moltíssim, perquè era el pitjor jugador d'olps de la història. No em sabia, no?, i jo tenia cap esperit, sí, no?, i se'n va a... Vull jugar, però no... A un dels competicions més importants de golf, i de tec, com si no res. Però va aconseguir-ho, i la manera en que ho fa, hi ha un gran paper, també, de Maris Islands, està esplèndid, i Sally Hopkins, també, i tots els secundaris, tot. És una pel·lícula molt divertida. Mr. Wayne, també. Aquesta és molt pràcticament. Sobrem dilluixant il·lustrador de gats, no? Sí, que jo es coneixia, eh? Jo reconec que la figura de Luis Wayne, per mi, ha estat un descobriment, no?, aquesta vida elèctrica, que diuen el títol original. Els gats, per això sí que els he vist moltes vegades. No sabíem com es deia el dibuixant, però els gats segur, no? Sí, exactament. I aprenem, sempre aprenem. Sempre aprenem, el cinema de tota la vida. I aquest personatge, també, és molt especial, i amb Manja Bené i Converba, que fa aquestes interpretacions tan brutals, no? Sí, segurament. Està resultant una mica mortadelo, aquest actor, perquè a mi es disfressa... Fa una mica com Johnny Depp, que també és mortadelo. Sí, i té un físic molt estrany, també, té un físic molt especial. El rostre, sort, és un rostre molt impactant. Sí, i també és un personatge... Clar, que s'ha criat entre dones, no?, perquè en una casa amb moltes germanes i exèntric, un home exèntric, després es va enamorar molt d'una noia, que la seva dona va morir, i això el va trasbalçar, absolutament. I, com d'alguna manera, tot aquest voló el va bucar en la seva obra, i això es veuen aquests gats, no?, que són tan particulars... Absolutament, sí. Les il·lustracions les hem vist sempre. És un artista exèntric, segurament. També amb un Bené i Converba, que fa volós i estupendo, també. I aquest missatge, que la seva dona li deia, per malament que et vagin les coses, la vida sempre és meravellosa, no?, i això és molt unic, també. Abans esmentàvem, en breu men, en Nio, no?, de maestro, no?, sent el director Giuseppe Tornatore, que ara és poca cosa. Sorprèn que la comproducció sigui, no sóc de d'Itàlia, que és el que caldria esperar, sinó de Belgica, dels països basos, i hi ha el més sorprès que ja ho puc produir, una pel·lícula sobre Índio Morriconi. Això vol dir la bas, no?, de... Això sempre ha sigut molt, molt... T'han tingut molta sensibilitat, no?, per la música, també, perquè és una pel·lícula, a més que et dic, en roba el cor, no?, perquè veure Morriconi en el seu despatx, creant entre la seva obra, les seves partitures, com recorda memòria cada nota que ha escrit? És una cosa que vivia tot la música, vivia pel cinema. Fascinant, fascinant. Ha de ser un documental absolutament únic, perquè la música ja ho és. Els seus temes són legendaris, ja es voldria dir. Clar, cinema paradisso, torratore, que vam fer junts a la banda sonora, cinema paradisso. Clar, fer la banda sonora... La trilogia del dolor és absolutament... La tonada, aquella que tots recordem, no? Sí, les bandes sonores de los intocables, de l'Iotneso, de la misión... Absolutament, totes són... Totes són immenses. Partidors immenses. També amb la música contemporània, amb els grans artistes italiens, com parlen d'ell, Gianni Morandi, Adriano Cilentano, no sé veure les creacions que feia per ells també, però ja quan descobreix el cinema, ja és com una edicció per ell també. Més de 500 bandes sonores, i tot el que li va costar també aconseguir l'Òscar. També està molt ben explicat en aquest documental. Això és molt típic, els grans... Sí, que li va costar, fins que no ha arribat a Tarantino, a rescatar-lo amb els malditos, no li va tant donar, eh? No li va donar ni l'Òscar, la tonada l'inhorípic, el 2006, no recordo malament, però li va costar molts anys, també l'Òscar, i era un dels indiscutibles, no? Ja van, directament. Parlen també, parlant directors, que han treballat amb ell, Berto Ducchi, Clinics Wood, però també parlen músics, Bruce Springsteen també té el documental del teu testimoni de Hans Zimmer, l'últim Òscar de música de bandes sonores, i sobretot això el respecta que aquest home es va guanyar. A por. El presentarà el Xavi Capellas. Sí, he dit de passada, Ògin Grandet, sobre l'obra de Balzac. Tan romàndica. Quina idea s'agraeix, a l'hora de seleccionar les pel·liures? Qualitat. Ens agrada pel·lícules que ens sembla que tenen la qualitat per ser-hi, no? I a vegades ens costa molt descartar, però també no volem... Va llogar-nos d'entre les 13, 14 pel·lícules. L'últim, ara ha entrat el començal, que és la tornada de l'Àngeles González Cinde, al cinema, després de la seva etapa de ministra. De ministra, exacte. La primera pel·lícula que dirigeix després, i la vam inaugurar. I el seu pas per la crèmia, que també vençam aquí, va ser presidenta de l'acadèmia. I vam decidir que tenia prou interès per testar. És una adaptació d'una novel·la de Gabriela Ibarra, una pel·lícula que parla del dolor que causa en una família, una assassinat d'Eta, no? O qualsevol mort, no? Però en aquest cas, una assassinat d'Eta. I està explicat per Gabriela Ibarra, que és l'encarna en la pel·lícula Susana Baitua. Susana Baitua és una noia joveneta, que veu, doncs, això, com el seu pare, quan l'avisen que han trobat mort el seu avi, no? I tot aquest dolor. I ens semblava que era una pel·lícula també, el seu, una adaptació de novel·la, molt benuda, interessant, tenir-la. I ens va costar decidir trencar, que si trencàvem el 13, saps? Perquè teníem 13 pel·lícules a concurs. I ens va sortir aquest el pas i vam dir, va, doncs, la incorporem, en posem 14 aquest any, no? Em deia el productor Gerardo Reirom, deia, rompe el malefició de les 13, no? I vam dir, doncs, vinga, anem a parlar 14, però clar, ja no volíem, i a vegades costa molt, i que no pel·lícules que et sap greu. De part que el tema du, però a més a més, juga a dos temps, l'any 77 i l'any 2011, no? Sí, sí, sí. Que això cinematogràficament sempre és un risc. Sí, però tenen grans actors, tenen Adrià Noctores, Quinesgerti Amillan, el capdavant, el repartiment. Tant i tant solans, aquest any de Javel, venen els vells directora de la pel·lícula, Hernán Javes, i venen de Venezuela, la primera vegada, jo crec que havia algú de Latinoamèrica, saps, que també per nosaltres és important. Anar passant fronteres, no, que deia, no? No, creuant fronteres, també. Sí, sí, sí. A mi m'agrada molt Marís Sack de l'Enc, també. Gyunni. És una preciositat també de pel·lícules d'indonesia, és una directora d'indonesia, la Camila Antini, i parla també de les noies, no? La situació de les noies que encara han de casar-se amb atrimonis pactats, saps? En persones que elles no volen i que no els agrada, i com estan obligades, no? D'acord, amb una tradició antigana. És una noia que diu no, i, clar, i li diuen la posa en la disjuntiva de dir, home, és que aviam si dius 3 vegades que no, és una superstició, no? 3 vegades que no, amb atrimonis pactats, tindràs molt mala sort i la pobra està descolocada, que no sap què fer amb la seva vida, no? Sí, sí, sí. Maria Etxap de l'Enc també és una noia que té que sortir d'un entorn rural i de la família, i també ha de decidir què fer, no? Amb quin pretendent es queda, en el cas d'Evgeni Grandet, també, no? Que agafa el toro per les banyes i... jo vull fer això, o...? En una època que, evidentment, parlador no és fàcil, no? És curiós, perquè són en diferents èpoques, i cultures, i països, però no hi hagi situacions molt similars, també, no? Totes aquestes. Les dues pel·lícules, la dobertura i la de clausura, una és espanyola, no? Espejo. Espejo. Catalana. Està produeix per rodar i rodar. O mar creuet, no? I el productor, que li fa moltíssima il·lusió inaugurar el Barcelona Film Fest, que s'ho creu, necessitem productors com el Joaquim Padró i la Marta Argarona, la veritat, que creguin en el festival i en la ciutat de Barcelona, i el Marc creuet, també, no?, que després del rei Borny, doncs aquesta pel·lícula també ens sembla que està molt bé, l'entema tant a qualcom l'identitat, el que som i el que volem ser, que també es pot aplicar a qualsevol cosa, no només a les persones, no?, es pot aplicar al festival som el que realment volem ser, jo crec que sí, que nosaltres... És el signe dels temps posmoders, el tema de la identitat, de qui sóc jo, no? Sí, sí, és un tema clau. Filipe, que digui que els anys 60 ja ho anunciava, perquè totes les seves noms de science i ficció tracten el tema de la identitat, i és curiós, no?, perquè és preposmoder. I ara sembla nou, no? Aquesta és la gràcia del cinema, d'intentar que sembli nou, el que estàs explicant, i Marc creuet crec que és un director, a tenir molt en compte, director i guionista, tots els actors que hi ha al repartiment l'han seguit. També recuperem a Santi Millan, però hi ha Carlos Aretes, Natàlia de Molina, Malena Alterio, que és la protagonista, net Carlos Bardem, és a dir, que és un repartiment que té molt sud. També una de les últimes pel·lícules, sinó l'última de Veronica Fork, que es farà molta pena, veure la pantalla serà un moment molt emocionant, veure-la perquè, a més, està fantàstica, fa un toc, un paper petitet, però fa de mà de Santi Millan a la pel·lícula, ens han congir el cor. Una mica, sí, certament. Però la pel·lícula és festiva, perquè tindrà aquest tema, però és una comèdia, un clau de comèdia, i crec que serà una bona inauguració. Teníem la possibilitat d'inaugurar amb altres pel·lícules, no d'aquí, pel·lícules, a lo millor, premiades en festivals, o més jampans, però ens ha il·lusionat, poder-ho fer amb gent de casa, i, a més, que tenen moltíssimes ganes. I la col·leta... La col·leta és pic. Tenim en Nicolas Queix, de nou, no? Sí, però en Nicolas Queix, que es dona la volta, una altra vegada, perquè és un paper d'home abandonat, que la vida hauria donat bufetades. Però les imatges es veuen un home castigat, un pare de nanys, que té un porc, que és el crí. És una porca. És veritat, perquè busca les tàfores. Exactament. La porca és la seva subsistència, la manera de subsistir, però també és la seva companyia. I quan la porca desapareix i en sospita que li han robat, es torna a boig i comença amb una creuada, buscant aquest animal, és una manera de buscar-se si mateix. És curiós. Ara em fas veure que tornem al tema de la identitat, de trobar-se si mateix. Sí. És un tema central de l'època. Un xef de cuina, molt reputat, amb molt bona reputació, un xef estrella, com podrien ser els germans torres, que vindran a presentar la brigada de la cocina. I de cop, això es mora la seva dona, i s'adona totalment. I la pel·lícula parla de això, important que és a la vida, també trobar-se tenir una bona vegada. Veureu un Nicolás Queix, que no té res a veure amb les pel·lícules dels últims anys, sinó que s'havia de tornar a l'etapa de l'Àlimin Las Vegas. Ah! Segurament, sí. Un paper fenomenal. Doncs si em fa l'esforç, tornem a veure en aquesta pel·lícula l'actor de mètode. Com un for. Sí. Això, ràpidament, la secció de cineàcia sempre, des que doncs està col·laborant, no? Va sorprès, no? Que el cinema ciàtic tingui una tensió particular dins del Barcelona Filfes, no? Sí. Perquè té un públic. Nosaltres som un festival que pensem en el públic. Des del primer dia, per nosaltres la crítica sou molt importants. Ens agrada que treballeu còmodament, dintre del festival, si tenim bones crítiques, doncs molt millor. Però nosaltres sempre pensem en la indústria, també, perquè comencem a estar en el radar, de molts productors. Ho hem notat molt aquest any també, no? Que estem en els radars, ja, dels productors, que comencen a veure... A pensar-hi. És un bon senyal. Sí. I penso que és una bona plataforma de llançament, també, de les pel·lícules, el logo, comença a ser important, del Barcelona Filfes, però sobretot som un festival de públic, no? Pensant en el públic, hi ha un públic de cinema ciàtic, i la col·laboració que fem amb cineàcia, ha portat aquest any a plantejar-nos a fer una gran... que és una gran selecció de cinema cinès. I absolutament eclectica i estranya, perquè, clar, hi ha pel·lícules d'última fornada, que, com aquest que dius, acaben de sortir del forn, com la batalla del lago... que segons sembla... És una superproducció... I a la més taquillera, la història... Sobre la guerra de Corea, realment, els anys 50... Hi ha dues parts. Espectacular. Els grans directors, no? Però es combina amb furió oriental, no? Sí, que presentarà l'Àngel Salà. Del Bruce Lee, no? Ostres, també el que dèiem, de les bones relacions que tenim amb altres festivals, per exemple, amb Sínchez, no? Tenim una molt bona relació i la prova és que l'Àngel Salà vindrà a presentar furió oriental... El furió oriental dels anys 70, no? Sí, per tant, tenim l'aportunitat també de veure una pel·lícula d'Anglí, o sobretot de... Contrastar els principis del començament de Sant Guimú amb una de les últimes pel·lícules, la que va inaugurar Sant Sebastià o en Secón, contrastada amb Sorgo Rojo. Sorgo Rojo, de l'any 88. Que meravellava, no? I un segon, que és del 2020. Sí, sí. I esmentaves Anglí del seu pel·lí... Del seu pel·lí, però sí, sí, sí. M'ha sorprès molt, no? Malgrat el seu origen, si ha dit indiscutible, sempre s'ha agradat per fer cinema més aviat americà. Gràcies. Bé, hem tingut un tall imprevist. Donem, per acabar de l'entrevista, agraïm moltíssim a Conchita Casanovas, la seva diferència amb nosaltres. Aquest dia és que segurament té una agenda impossible. Per tant, moltes gràcies, Conchita. Em sembla que tu, Ignasi, volies comentar una anècdota que us ha passat en el lloc on l'estàveu fent la gravació? Quan el soroll de fons, vols dir. I el cafè? Ah, sí. Perquè, clar, de fet no queda gaire, jo heu hagut algun problema tècnic en el pendrive, en què hi ha l'entrevista. El muntar-ho a la millor, sí. S'ha quedat inexplicablement amb una part, no queda gaire, però sí, efectivament, després de convidar-nos, adonem que teníem un cafè amb llet i un tallat, i que, òbviament, s'havia refredat. Que portaven una hora escoltant la conversa, no? Jo crec que s'ha fet un rapàs exaustiu el que serà el festival. Sí, una llàstima, perquè també comentem, per exemple, la secció d'art amb tres documentals, Botticelli i Florencia, el naciment de la belleza, de Marco Pianigiani, el indomable Modigliani, de Valeria Parici. Tots són italians, són... És increïble aquest... Valeria Parici surt cada any, aquesta directora. Exacte, i Giovanni Piscaglia, que porta Napoleón en el nombre de l'arte. Sí, és interessant, a priori, eh? Molt perquè no és tant un rapàs de veure Napoleó en els quadres, com el fet de com Napoleó ja, en aquest moment, finals del dinàu, finals del 18, ja utilitza l'art com a propaganda. És curiós, sí, sí. D'una manera claríssima. És un estudi d'ajustament aquesta tàctica, aquest usar l'art... Sí, és una difusió... Per emocionar-se com el gran home. És una llàstima, comentem això, i també comentem de cinema amb Gràcia, el duque. És una pel·lícula britànica, una comèdia on un taxista se li dona per robar un retrat del duque de Wellington que va fer Goya, i que està a la National Gallery. Però no és robar perquè sí, és robar justament tot el contrari, fer-se notar i reivindicar al govern britànic que faci el favor de tenir en compte la gent gran. És com una denúncia que... És un fet històric, això va passar, i el seu fill va recull aquest fet. Està dirigida per Roger Mitchell, que va fer Notting Hill, i surt la Helen Mirren, que la Conchita m'explicava que tot i fent de dona... Senyora, que neteja... Mirren, mirren, por donde? Mirren, por donde? El seu marit està existent, i ella neteja la Bavos. Però diu que fins i tot neteja la Bavos sembla la reina. Hi ha una cosa que us vull comentar també, i és que tant l'Ignasi com jo, cobrirem el festival, i per tant, la setmana que ve, el dimarts en tindreu una puntual... repassada, diguéssim, per tot el que ens hagi semblat més destacable. Conjuntament, també, amb el que teníem preparat per avui, i que ho ajornem, que ja ho havíem anunciat, la confrontació entre els dos senyors eternos, el de Howard Hawks i el de Michael Weiner. Exactament, sí. Això serà una mica el menú per la setmana que ve, que quan podeu veure vindrà carregadet. Simplement dir, ja que no la podem comentar, a la secció de cinema en gràcia, que també hi ha una pel·lícula espanyola, todos lo hacen, de Martin Cuervo, que és un cadàver a les postres, a l'espanyola, i que reserva, es veu, sorpreses interessants, com a pel·lícula de gènere i divertiment, evidentment, per divertir-se en aquest tema. Oliver Stone vindrà, el Jeremy Thomas vindrà, i quan els premis destacar que aquest any hi haurà premis també pels curs. Ah, sí? Que és inovació d'aquest any. Exactament. I la participació de TV3, evidentment, que això fórum l'institut francès, i, peculiarment, aquest any, Netflix. Netflix també apareix, és inapinable que tots els festivals... Netflix treu el cap a tot arreu. A tot arreu. Hi ha una cosa, la Conchita ho ha dit molt bé, que ens agrada incidir amb això. Escolteu, val la pena, si teniu temps, programar-us alguna sessió, qualsevol, perquè jo crec que tota la programació és interessant, Alberti, i després tinguem un compte que el preu és molt popular. Estem parlant de 390, l'entrada. Això és favorir la difusió del cinema, i un cinema que no és qualsevol cinema. Aquí hi ha estrenes mundials, hi ha estrenes de país, i hi ha estrenes a Catalunya. És a dir, que l'oferta, i després hi ha unes revisions, com s'ha comentat, que val molt la pena, com es farà l'Aberto Lucci, cinemasiàtics, etcètera. Cronenberg, que sempre és... Sí, sí. És un festival per gent, per públic en general, i evidentment per cinefils. Volia fer una salutació al nostre company Anastasi, que avui no ha vingut presencialment en equip, perquè el tractar-se d'una sessió, diguéssim, en l'equip... Monogràfica. I ell està últimament molt ocupat amb el muntatge d'un documental que oportunament en parlarem. Diguéssim que l'ha alliberat de la seva presència aquí, però estic segur que ens està sentint una abraçada per ell, i, naturalment, comptem amb ell per la setmana que ve. Molt bé, doncs, no ens queda més que acomiadar-nos, i demanar disculpes per aquest tall subtat, absolutament a l'IE, a la nostra voluntat, però és que la tecnologia és... És imprevisible. Hi ha dimonis dins dels circuits. És veritat, és veritat. Molt bé, molt bona tarda, i ens veiem la setmana que ve a cinemes sense condicions ràdio d'Esber. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.