Per a les voltes, ràbius desbèr, cinturitzes ràbius desbèr, ràbius sanjús, durant de 8.1. Ràbius desbèr, durant de 8.1. Ràbius desbèr, SINEMA SENSE CONDICIONOS SINEMA SENSE CONDICIONOS SINEMA SENSE CONDICIONOS SINEMA SENSE CONDICIONOS SINEMA SENSE CONDICIONOS SINEMA SENSE CONDICIONOS Hola. Prou. Estem aquí. Estem aquí. Mira quina veu. Per primera vegada aquesta temporada. Aquí tenim l'Andreu. Que no passo per aquí. El trobàvem a faltar. Exactament. Està clar. És la meva finalitat amb els contextos. M'ha costat reincorporar-me. Això és un divinèrcio. És tenir dues criatures i anar molt atabalat a l'universitat. Això és el que està passant realment. A la Carme, que la setmana passada no van poder comptar amb ella, la setmana venen sembla que tampoc. No, l'altre. És l'altre en què no podrem tenir el plaer d'estar amb tu i jo amb morros. I això, si voleu que diguem, ja la pel·lícula de la setmana tindrem, la pel·lícula del mes, doncs vinga, som-hi, Carme. Jo he vist últimament una pel·lícula d'Israel, que es diu A Pia de Pàgina. Doncs vinga, aquesta serà la pel·lícula de la setmana amb mi. Jo la sugereixo, el director és Josef Seder, que jo no sabia res d'ell, però m'ho he mirat una mica. És un home que ha fet coses... És un... ella és joeu, és real, hi ha, però va néixer a Estat Units, i després als 6 anys se'n va anar a Israel. I les pel·lícules que ha fet veig totes que són de temàtica... Jueva. Exacte, fonamentalment. Una és d'un assentament, un assentament amb una... Jueu. I aquesta és de la relació parafíll, que són dos sabis del coneixement del tal món. Dos sabis, no? Dos universitats, no són com... Sabis, sabis. Els dos són d'universitat i són especialistes amb el tal món. I el meu món de veure està molt ben tractat de la relació parafíll. És un món sorprenent, perquè és el món jueu amb estat pur. I ens permet entrar a dintre, no?, a aquesta dinàmica que està ben tractat. Jo, inclús, ho suggeriria que, per la setmana vinent, que en parlem, la podíem relacionar amb el món jueu vis en una tròptica que pot ser algunes del Budiàlen i algunes del Germán Cohen. Sobretot... Sobretot amb la temàtica aquesta obsessiva que transmeten en moltes d'elles. Sobretot a un tipus seriós. Un tipus seriós dels Germán Cohen, perquè és molt, molt específic del món jueu religiós. Doncs ja tenim deures per nosaltres, els que no l'hem vist encara, com és el meu cas, i pels suïcions. L'has de dir que és dura... Sí, és crua, m'han dit que és molt crua. Sí, el meu em va de ver. Perquè hi ha enveges, hi ha cançons entre pare i fill, i molta cosa bruta. La interpretació és boníssima, és de Déu, la interpretació. I el guió ja el comentarem. Aquesta serà la primera pel·lícula del mes, el primer film del mes d'aquesta temporada, i avui que tenim, Joan. Avui el que farem serà, també, com sempre, 3 parts. Una primera part que podríem parlar de les pel·lícules que més o menys hem vist, encara que no hi ha massa cosa, no sé, dels de més heu vist, jo he vist poca cosa que pugui ser comentable. Una segona part que tenim aquí, lògicament, ho hem comentat ja abans, a l'Andreu, per parlant-se, no del Joan Carpenter, que és el que teníem previst, sinó del James Cameron, perquè ha hagut una equivocació... Canvi d'última hora. del qual jo soc en part responsable, perquè quan em van parlar amb ell... Ja t'he perdonat, ja t'he perdonat. Jo li vaig enviar la programació que teníem anterior, i no em vaig donar a compte que hi havia una equivocació que l'havíem canviat, per adaptant-se una mica al festival de tessitges. Aleshores, ell parlarà del Carpenter i el senyor... No del Carpenter, sinó del James Cameron. I, per últim, el senyor Francesc Aguilans parlarà del festival de tessitges. O en l'ordre que calgui, perquè s'ha de comunicar. Farem una petita crònica, i sobretot tindrem el nostre corresponsal, podem dir-li així, Sergi Rada, tessitges, que, com sabeu, és la persona sense cap mena de dubte, això és l'interessant, que més pel·lícules veu del festival. Molt bé. Jo recordo les seves cròniques de cada any, que em veu tantes, que només de pensar... Fins i tot estàs saturat, oi? Ja acabarem, paral·lelament, ja veureu que molt bé no sap ni de què parlar. El van entrevistar a TV3 l'any passat, els hem acabat de ser, perquè això justament perquè era la persona que havia vist més pel·lícules... A les Gorina, i al Jomofigueres, van dir, agafem aquest home, que no és professional del tema, no és periodista, però és que el veiem a totes les pel·lícules, i a més veu més que nosaltres mateixos junts, per tant, segur. Segur que Sergi Rada és el que més pel·lícules veu. Sí, a veure si ha vist bona part dels premis, que ja, per suposat, el 17 es van donar, i jo crec que amb això podem acabar el programa. I comentar que el festival d'aquest any ha sigut especialment d'excitós, en quant a 6 anys de públic. Perquè és un punt de part del que hi havia hagut fins ara. O sigui, amb això ens hem de... 31 hores. Hi ha una programació molt variada, hi ha moltes innovacions, que després comentarem molts formats diferents que s'han anat introduint, és un festival, a part que s'ha obert aquest any a les sèries de televisió, dintre del gènere fantàstic. Ha posat també en marxa premis i convocatòries de pel·lícules que estan gravades només amb telèfons mòbils, que és una cosa que ja s'havia fet d'una altra manera, i que, en certa manera, és un petit plàgia, una idea que van tenir uns companys d'aquest grup, del qual forma, per aquest programa, Marta Torres i Lluís Rada, que fa temps que van posar en marxa una idea similar a Sitges, precisament, i ara l'han modificat i l'han canviat. Però, bueno, m'agrada tot això, m'agrada aquesta part una mica negativa, doncs la veritat és que el tema és molt interessant, interessa dintre del que seria la democratització del cinema, d'alguna forma, per a qualsevol amb un telèfon, jo no, però a qualsevol altra persona que tingui un mòbil... Que tingui un mòbil. Jo també, si agafo un mòbil d'una altra persona... Jo crec que tu també, Francesc. I molta paciència, perquè em sembla que per fer una pel·lícula amb mòbil... Però és curiós, és curiós que, curiosament, el nano aquest, el xicot que m'agrada un nom, que és el que ha fet la pel·lícula, aquest armatratge amb un ifon, li van preguntar, jo recordo, haver-ho vist pel televisió, li van preguntar, i tu és el que... era l'umne de l'escac. Tu és el que has filmat, això, tio, no, no. Jo m'he buscat un director de fotografia, perquè si ho hagués fet jo, hauria sortit molt pitjor. I aleshores vol dir que tot i que es va fer, doncs, amb un element molt primari, com és un ifon, el que hi havia a ràdere d'això era un senyor que en tenia de fotografia. I no és la primera vegada que s'havia fet això, directors prestigiosos. Si no recordo malament, un dels directors que ha estat aquí a Sitges, el Takashi Miki, ja havia fet una pel·lícula amb un telèfon mòbil, perquè és un format que s'està posant en marxa, i a més a més, els que ens saben una miqueta del tema, per exemple, un company nostre, que vosaltres coneixeu molt bé, la Dol Sayol, que s'explicava l'altre dia al galliner de Ràdio Cornella, que la gravació que es fa amb un telèfon d'aquestes característiques és d'una resolució increïble. Bueno, depèn de l'iPhone, però en general pot ser boníssim. En principi és el format Mop o B-, i té una resolució molt més alta que la del Blu-ray, per exemple. Per tant, després, pots fer qualsevol tipus d'efecte a partir de la imatge que tens gravada. Jo ho sé bona de manipular amb programes especials. Que als coreistes del cinema més clàssic, segurament diria això, ja no és cinema ni tan sol. Aquestes programes que siguin fàcils d'edició, i que, quan sap el programa d'edició una mica bo, ja els agafa, això és molt ric, perquè clar, potser el que vulguis. Doncs d'aquestes coses també en parlarem cap al final del programa d'avui. Vinga, abans de parlar, potser, de les pel·lícules que hem vist, perquè jo volia, en primer lloc, parlar que he vist una pel·lícula per influència del senyor Francesc Aguilar Castellà. Això va bé, això va bé. Últimament passa molt, això. Que estàs radiada dels bitres. Jo veig pel·lícules que tu me'n recomanes i ara hi en revents. Jo veig pel·lícules que tu me'n recomanes. Bueno, ja ara veureu tots la pel·lícula que jo us recordo. Exacte, exacte. A pied de pàgina, a pied de pàgina, recordem, fent del més. Bueno, jo, de fet, ella, el Francesc, amb programes anteriors, li ha parat molt bé d'una pel·lícula que és El Bosch. I jo, he tingut l'oportunitat de veure-la ara, fins ara no l'havia tingut, perquè és una pel·lícula que va ser en el desembre d'aquest any, de l'any passat, és un film, com suposo que sabeu, basat en un conte de l'Albert Sánchez Pinyols, adaptat per ell mateix a la pantalla. Que és l'autor de Víctor. Que és l'autor de... La pel·lisqueda. Un escritor que està de moda en aquest moment, que es va fer superfemós a partir de la pell freda, una novel·la, doncs, un llibre exitós. I traduït a més de 45 llengües, a més a més d'un de 5 idiomes, i que s'ha mantingut en èxit gràcies a la Pandora del Congo, i més recentment, com deia la Carme, a través de la novel·la Victus, que ha sigut un èxit, que és, encara en aquest moment, un èxit de lectura. Bona nit. Que parla sobre el Seix a Barcelona del 1714. Exacte. Ens acaba d'arribar un en Jaume Vidal aquí. Bueno, no, dic que acaba de Jaume Vidal, perquè no sabíem que si venies o no venies avui si podies venir, però ja està aquí, per exemple. Si ho sabíem, sabíem que arribava una miqueta justet, però... Jo no ho sabia, i ara me n'alegro que estiguin aquí. El Bosch és un guió, com deia, que ha escrit ell mateix, i que va dirigir Òscar Aiber, que és un senyor que jaume... Perdó, en Francesc i jo n'havíem parlat més d'una ocasió, perquè ens caia molt bé una pel·lícula que jo vaig veure en Sebastià, que és la Gran Vázquez. Amb el Santiago Segura, que era una extraordinària pel·lícula, perquè, en canvi, no sé per què va passar tu la mendesa percebuda. No li van donar cap prèmia sense Sebastià. Jo no l'he vist en coneixement. I és una pel·lícula, crec, francament, interessant. Aquest mateix senyor, Òscar Aiber, és el que dirigeix el Bosch. I el Bosch és una combinació de fantasia i realitat, situada en els anys 30, és a dir, una mica abans de l'inici de la guerra civil espanyola, en la zona de Matarranya, on, segons el PP, ara es parla... No es parla català, sinó que es parla en la Pau, i la pel·lícula fa referència a Calceite, que és a la Franja, diríem, de la zona de Teruel. I, bueno, a la pena dir que la pel·lícula està realitzada. Jo no sé si l'has vist a tu, Francesc, amb el seu original, amb aquest català... I tant, i tant. Amb un català fantàstic d'allà. Jo haig de confessar que no l'he pogut veure amb aquest català fantàstic, català, castellà i anglès. Sí, sí, perquè clar, el personatge de les brides internacionals que parla amb anglès, tot i que hi ha subtítols que puguis entendre el que passa... Això sembla valència, no? Hi ha les balviars, no? Sí, sí, sí. El tripoli que... Jo he vist la versió castellana perquè desgraciatament, quan em van passar, no em vaig donar a compte que només hi havia... El DVD que em van passar a més hi havia la versió castellana, i que és l'únic que he pogut veure. Però, crec, honestament, m'agradaria veure amb l'oportunitat... L'altre, sí, sí. Ja t'ho anava a veure amb la versió catalana. Però, crec, honestament, que és una pel·lícula que era molt difícil de mantenir l'equilibri que es produeix en la història entre drama, humor i absurd. Perquè és una pel·lícula, a mateix temps, que tens elements de ciència-ficció. I cal dir, des d'un punt de vista, que a l'Òscar Aiber supera el repte amb una solvència extraordinària, i la pel·lícula es converteix amb una meravellosa realització. Buscant informació sobre el que havia dit la crítica en el seu moment, perquè és una pel·lícula que van estrenar l'Estembro de l'any passat, he vist que l'han comparat molts amb l'Aberinto del Fauno, del famós, del reconegut, pel·lícula del Guillermo del Toro. Però jo heig de confessar que si hagués de triar entre la pel·lícula de Guillermo del Toro, és dir, l'Aberinto del Fauno o aquesta, em quedaria de llarg amb aquesta pel·lícula. És a dir, penso que, per mi, des del punt de vista, és aconseguir del Bosch que no a l'Aberinto del Fauno. Perquè penso que la combinació de la realitat de la guerra civil espanyola i el cinema de ficció que integra la història, o la ciència ficció, millor dit, que integra la història, està més aconseguida, és més creïble, més original, i el meu entendre, més arriscada. La fotografia és excel·lent. No m'agrada qui és el director de fotografia, però és una fotografia que encaixa perfectament amb el que està explicat. La direcció artística... La direcció artística és brutal. És a dir, et situes realment en els anys 30 de la guerra civil espanyola? De Irene Moncada, sí que us puc dir el nom, perquè va venir a Moncada Ràdio, és que vam dir, home, una persona que és l'hi Moncada, i la van convidar allà al programa d'infiltrat de la Moncada Ràdio, i va ser un pastig per la millor. Doncs bé, l'actuació molt bona, els personatges, els actors estan molt bé, no recordava que la Maria Molins li van donar el premi Gaudí, com en lloc trioma per la seva interpretació d'aquesta pel·lícula. La Maria Molins és la que dona la base i el to de tota la pel·lícula. Els altres, sí, però apareixen i desapareixen. L'Àlex grande molt, doncs d'acord, però es fica allà al lloc aquell, i torna al cap de molt de temps, i l'altre noi, que ara no recordo el nom... Sí, que és Amarica, per cert, l'altre xicot. Aquest, bé, aquest té un ido també al paper. És un xicot molt bon. Amarica, molt bé. Però amb tot, jo i tot, diria que l'Àlex, Montemihil, tot i que és veritat que està molt de temps desaparegut, en el fons també, sostenta i suporta molt bé la pel·lícula, i, per tant, és un conte gens previsible, ben explicat, amb màgia, que enganxa per mi des del principi. Gràcies, Francesc, per aquesta recomanació, que veig que m'ha fet disfrutar una estona de bon cinc. No, no, portem un començament de temporada, que, vaja, no té res a veure amb el final de la temporada passada, que hi havia aquí llams i llampecs, que anem bé per aquest camp. És molt bé, trobar punts de contacte, també, no només diferències, i suposo que també el to amb el que es diu, i el fet d'anar fent un esforç per part de tothom, i és un esforç que també demanem a l'Ollent, que vegi que hi ha moltes possibilitats, per cert, parlant de diferències, la propera pel·lícula del Cinecloputopia és Stoker, després parlem una miqueta amb el Sergi, que també va establir aquí unes diferències importants. Entre algun membre, ho he dit per no oblidar de totes les diferències, que sinó també, sinó només sumem, sumem, de vegades, prestat. Volia dir-ho d'aborriment, oi? Bueno, molt bé, el Vos, jo m'agrada molt el que l'hagi recuperat, perquè el director és un dels directors importants, i pretablament que estan fent coses molt novetoses. És curiós que penso que jo estava aquesta tarda buscant una informació, i crec que no sóc i reconeix el mèrit que té, i no sé si pel fet de rodar amb català o tal, no tinc sensació que la crítica, el valor, i, com per exemple, l'Abrint de la Fauna veia que la posaven pels núvols, i, en canvi, aquesta la deixaven no com a pel·lícula mediòcret, però no a la mateixa alça de l'altra. Jo crec que... jo invertiria els papers, és a dir, posaria el Vos que amb un nivell molt més alt que no passa a l'Abrint de la Fauna. Complegament d'acord. Ja està. Has vist alguna cosa que has vist? Sí, Gloria, vaig veure, que vas veure-ho tu. Molt bé. Ja t'he mal vist, sí. Home, em va sorprendre agradablement aquesta pel·lícula, però la veritat és que sí, probablement no confirmaré o no estaré d'acord absolutament en tot el que tu vas anomenar, de la gran actuació d'ella i tal, però sí que penso que és una pel·lícula que surt dels tòpics del que representa fins i tot el fet de declarar víctima a la feminitat, no? Jo penso que ho supera molt bé, i, llavors, acaba anant a parar amb un punt que se't fa interessant tot i que hi ha d'hique. Jo penso que ella surt amb plans massa llargs, que normalment no diu en gran cosa més que quan... O sigui, que quan ha acabat aquell pla llarg, el principi ja el veus i no caldria tant llarg, no? Saps què li passa? Jo vaig pensar que és una... jo crec que és una molt bona actriu, però té una mirada que diu relativament poc. Li posen aquelles ulleres enormes, que li estan fatal, però és que jo diria que té algun problema... O no sé si és que el té, però no... no... No... no... transmeten mirada. Transmeten va amb gest i transmeten amb la seva evolució, però no transmeten la mirada. I això crec que és el que deus dir tu als refereixis, això. Sí, sí, la sensació que vaig tenir va ser aquesta, oi? Que la pel·lícula és molt interessant en tot el que va a tocar, i de la manera que tracta els fills, que no carrega les tintes amb negatiu en cap moment, sinó que senzillament la realitat segurament és aquesta, que es fan grans i van a la seva. Clar, vull dir, jo que ja tindré cura del nen, no te'n vull ni espelna'm a tu, més a passejar, que jo ja tinc cura del nen. Però t'ho diguis una pel·lícula sobre la solitud. Sí, sí, solitud. Una altra cosa que la pena dir és que ella va guanyar el premi... El premi, amb la interpretació del Festival de Berlín, és a dir, li van donar a tots els actrius que hi van haver a tot el Festival de Berlín de l'últim any, ella va guanyar, és a dir, que algun mèrit de viatania, és a dir. Sí, sí, és que jo la trobo molt bona. A banda que és d'uns primers planos duríssims, eh? Sí, sí. Em va semblar molt interessant la diferència entre la família d'ell i d'ella, perquè és clar, és molt diferent. Vull dir, no hi pot haver de cap manera la mateixa evolució humana. Vull dir, a la ser diferent, per força. I això dins d'una pel·lícula, la veritat és que li dona consistència. Vaja, val, a dir-ho. Està bé de perfils. Sí, sí, sí. No, molt bé, perquè... Fins i tot quan balla ell li dispara, està molt bé. És una reacció molt... La venjança. I, a més a més, d'una característica de llibertat, d'aquelles que dir... I no té cap mena de problema, aquesta dona. Senzillament, en aquest moment, t'agrada fer això i prou, eh? Vull dir prou. Si estic dir alguna cosa a la pel·lícula, que em va agradar molt, va ser el tema de la sensibilitat. És a dir, trobo que el xicot, que és jove, és un xicot de 35 o 40 anys com a màxim... El director. S'ha inspirat, explica a ell, amb la seva mare, amb la generació de la seva mare per construir la pel·lícula i tot l'entorn de la seva mare. I crec que això està manera de ser ben captat. És a dir, si bé és cert que potser en algun moment és com una mica l'e, no tal, o que ballar agar els planos, que crec que tens raó, que estic d'acord amb tu, en el fons això també li dona una mena de sensibilitat que no és massa habitual en el cine. I que, en canvi, penso que és creïble. És a dir, crec que et creus que la reacció de la gent sigui aquella que mostra la pantalla. Acabes de dir una cosa que em sembla molt interessant. Diria que sí que és feta per un xicot jove. Diria que la pel·lícula té tota aquesta emprenta. En definitiva, no la venerà. Si no el respecta per la persones grans i probablement, com dius tu, la seva solitud, perquè la solitud pot ser producte de la teva arrada, tot a més pot ser producte de les mancances socials, a l'entorn en què es fa de tantes coses. Però aquí ell descriu un tipus de solitud. És una dona sobre una 6-antena que té els fills grans. 58, diu, sí, més o menys, sí. Que té ja els fills grans i que té una vida relativament buida. Quan comença la pel·lícula, ella està en una sala de gent. És com acaba la pel·lícula. Exacte, però el que anava a dir és que acaba aquí, la pel·lícula. L'acaba en el 8. Anem en compte, perquè jo penso que el que acabes de dir pot ser interpretat d'una manera que, en definitiva, si ella hagués tingut la paciència d'estormar el seu marit, no hi hauria aquesta buida. No, no, no. Això no és el que vol dir la pel·lícula. No, no, no. Consequència d'això és igual allò. No, no, no, no va per aquí. Perquè quan veiem el Madrid n'hi ha per a Preta Corba. Esclar que també va a dir que el veiem en un punt. Ostres, també els que et digui, amb una festa de tota la família, i que vinguin els amants i tot, no sé com es pot païsar i això és una manera correcta. No sé si és la parella actual d'ell. Tampoc això no... Depèn de la gent. És normalitat de la cançó. En canvi, això no ho vaig trobar tal com ràgia. O sigui que això no ho vaig trobar jo fora. I que marces d'ell tampoc, oi? No, tampoc. Tampoc, tampoc. Tampoc vaig trobar que era una història, en si mateixa, coherent al moment. I hi ha una pila de fractures familiars, viscudes amb diferents òptiques, però molt corrents. O sigui, no la vaig trobar en cap moment cap estirabot. Però en canvi, el que sí que acaba descrivint és la solitud de la que no aconsegueix sortir. Sí, però fixa't en una cosa calma. Quan ella, ell, està amb la família d'ella... El marit o l'altra? Quan ella està amb la família d'ella, el cap i a la fia genera un conflicte. I quan ella va a la recerca de la família d'ell, ja tenim el conflicte servit. En definitiva, també, aquí tenim una qüestió d'una sensibilitat per no caure en tòpics fàcils. Vull dir que el conflicte hi és. Jo crec que, per força, ja de sé. Perquè, com avui ho llegia amb no sé quina revista deia, diu, escolta, encara tenim en el nostre imaginari, el col·lectiu, coses que estan bé. Que no les hem superat, que les trobem bé. I per molt que nosaltres fem d'altres coses, aquestes dominen, perquè no hem fet aquell canvi per substituir unes per les altres. Em sembla que això també és bàlit en aquesta pel·lícula. També funciona, això. Analitzant-la en aquest sentit... A mi el que em va sorprendre de la pel·lícula és que jo vaig estar dos mesos vivint a Buenos Aires, en Argentina, en aquesta pel·lícula chilena. Sí, chilena, però són països molt concomitants. Sí, però en quant a expressió de coses sentimentals, així són molt més aparatosos als argentins. Pot ser. És més contingut. Pot ser. Però en qualsevol cas, a mi el que em va fer pensar és que jo fa molts anys, ja vaig estar a Argentina dos mesos vivint, no sé quants anys. Però una cosa que em va sorprendre molt és descobrir que en el fons hi havia un decalatge cultural entre el que passava a Argentina i Espanya en aquell moment molt gran. És a dir, per posar un exemple, és a dir, el tema de l'homosexualitat, que en aquí estava més o menys acceptat i tal, en allà no estava absoluta acceptat, jo vaig recordar que vaig anar amb una família... I encara no ho deu estar. No ho sé, no ho sé, que em va estar en aquest moment, perquè va passar dels anys i la cosa evoluciona. Però sí que em va semblar que hi havia un decalatge molt gran entre el que aquí pensàvem a Europa, o digue-li a Espanya, en aquest moment. No és generalitzat, mira el que ha passat a França. O sigui, aquest tema... Potser sí, potser sí. I si és a Europa? Clar, mira que això... És possible, però en qualsevol cas, em va sorprendre que en el cas de la pel·lícula aquesta, la vaig avançar d'alguna mesura, és a dir, no té un plantejament tradicional ni típic, inclús el fet que ella, el fet que la dona, sigui capaç de fer unes coses, és a dir, que mostra la seva llibertat absoluta per actuar... Amb el seu cos i més. Això no és tan habitual, diríem, jo diria, en menja l'Argentina que jo vaig conèixer. No sé a Chile, però l'Argentina no era el que jo vaig conèixer fa uns anys. Què més has vist? Què més has vist? Bé, diferents coses, el festival de curs també, no? Vam passar aquest dia al diumenge. Vam passar, durant tot el dia, a tots els curs matratges que han estat, diríem, reconeguts com a provables per a miats... Els curs de cornellant, no? Sí, que els propers... Bé, dissabte, doncs, hi haurà el judici final, per dir-ho d'una manera... Ja tindrem els jutges ben actuats d'una manera com cal. No sé qui demanarà aquest jutge, és tu. Jo tampoc. Però ho faran bé. Bé, la cosa va ser interessant, perquè és curiós. Jo volia comentar-ho, això, perquè... Tu passes una sessió de curs matratges per molt internacionals que siguin, i val a dir que aquests de cornellar un certo internacional... Sí, nacional, com es diu, normalment, també. Però internacional, doncs, amb algun punt. I que, d'una manera o altra, quan es va dir... Diuen, bé, a veure, per què no fem una sessió especial, que és la que es va fer aquest dissabte... Ai, diumenge, no? Una sessió. I sabem que anirem a les botigues de cornellar i els direm a veure què ens donen per oferir a les persones que vinguin a veure les pel·lícules. I va funcionar. Va venir gent. Caram. Bé, molt bé. Que els hi vau donar? No, coses, mira... Hauries d'haver-hi anat, per saber-ho. Ah, que no ho sabies, però, eh, que si no... Ja les havia vist, ja, les pel·lícules. Bé, la qüestió és que vam acabar... trobant-nos allà, doncs, una cinquantena de persones en una sala que n'hi havia 60 que feia un goig que demorava. Clar, clar, clar. I automàticament, doncs, es van veure aquestes pel·lícules donant tot el dia i... Molt bé, molt bé. Un parell o tres d'hores al dia no anava allò, eh. De l'una a les quatre a la tarda, allò... Ja m'ho imagino. Però a partir de les quatre, allò es van agrescar. Molt bé, molt bé. És curiós, eh. Les pel·lícules tu has notat això, que quan estàs amb més gent... Funciona millor. Clar, clar. Però aquesta... Bueno, això és una cosa del cine tradicional. Sí, sí, per recordo. Quan anaves un cine i estava ple de gent, quan hi havia, inclús, quan ets nano, jo me'n recordo quan hi havia aquelles finals típics dels americans, que arriba a la brigada per salvar la nena... S'havia de plaudir. ...que està enfrontada dels indis, que la estan de dò. Bueno, hi havia un espectacle allà dels nanos, tot poble, plaudint, i tots cridant. I, per tant, és evident que quan hi ha una pel·lícula o quan hi ha un espectacle... Avui dia, el drama que comentàvem també a la setmana passada, és que avui dia, desgraciatament, vas al cine, i a vegades et pots trobar que sou quatre persones. I tant, i tant. No sé, d'un cine com qualsevol cine dels habituals, des del Colosseum, passant pel que vulguis, era que hi havia tres pisos plens, absolutament, amb una sessió de cine. Llavors, volia dir que hi havia 600, 800, o les 2.000 persones que tenia el cine orgèl, que era plegat, que ha tancat, i que tenia 2.000 persones. Jo recordo que hi havia el cine orgèl, la pel·lícula Hauria Humana, i me'n recordo que, al final, quan maten el Robert Redford, va haver un crid en allà de la gent. Ha explicat al final. ¡Qué fuerte! Bé, bé, bé, doncs... No, però d'abans també passa això. Un directe toque on-play, del que hem de parlar avui, és d'aquest home, no? El James Cameron, que ja ho hem anunciat. Que el home continua onplint. Sí, sí, és veritat. Aquest home, sí, el James Cameron, que... Entrem, ja. Entrem amb el James Cameron. I així ho podran saltar més fàcilment cap a Sitges. Sí, bueno, avui, potser, si ho sembla, farem un petit parèntesi. Comencem a parlar amb el James Cameron, després parlarem amb un Sergi Rada, que tampoc no pot estar... Tota una estona. Llavors, farem un parèntesi i acabarem el problema parlant del final, una miqueta, del que volguem de James Cameron. Doncs, el James Cameron, que és el director que us portava avui per comentar entre tots, doncs, bueno, és un director canadenc, que, bueno, ell, com molta gent, es va introduir en el cine, com una afició, perquè ell no va passar per diferents oficis, sempre va mantenir aquestes ganes de fer cine. I, sobretot, ell està... De fet, i es veu per la seva filmografia, estava molt influït per tot el que eren les pel·lícules de ciència ficció, de fantasia, perquè és un director que, diguem, la crida del cinema la va notar quan va veure a 2001, a l'espai de l'Estanley Kubrick, i el seu llançament definitiu cap al cine va ser després de veure la Guerra de les Galàxies. Va dir, ostres, això és fantàstic, jo m'hi vull a dedicar, això. I, de fet, ell es va començar a introduir en el cine com a especialista entre cometes d'en efectes especials. És a dir, que li va agradar 2001, però va dir, això és molt difícil. I va veure la Guerra de les Galàxies, va dir, bueno, va. I llavors van començar a fer efectes especials, i fins que li va arribar l'oportunitat de començar a rodar una pel·lícula, i la primera pel·lícula que va rodar, com a director, diguem que va ser una, suposo que perfectament oblidable, de la saga Piranyes. No sé si us en recordo. Però la segona pel·lícula de la saga Piranyes... Doncs jo la recordo, eh. Jo la recordo d'haver-la vist, em sembla que no ha vist cap altra, jo que fa molt de temps a la televisió, recordo algunes escenes concretes, que em van enganxar, eh. Tenien el seu puntet. Sí, mira, no sabia que era d'aquest director. Així que ara entenc que hi hagués darrere la càmera alguna mica. Sí, sí, competent. Personalment, penso, tot i que aquesta primera pel·lícula, jo penso que és... no... No l'identifica? Millor que no la comentem. Però jo realment penso que és un director molt capaç. Una altra cosa és que potser la temàtica dels pel·lícules ens podria agradar més o menys, però el director el penso que és una persona molt capaç. I, de fet, penso que ho demostra... Ho va demostrar molt clarament amb Terminator, que va ser la seva primera pel·lícula d'Exit, per dir-ho així, que realment era una pel·lícula de... Bueno, per l'oficial, els pressupostos d'Estats Units, molt limitada, i una pel·lícula que, bueno... que la gent no donava un duro per ella. I, en canvi, va tenir un èxit brutal. Exit comercial. Jo penso que amb mariscudament, no ho sé si ho heu vist, perquè, d'acord... Sobretot de la gent jove, jo, per exemple... Exacte, jo crec que... Vam enganxar molt. Jo crec que no. Parlo per l'experiència del meu nano. D'acord, d'acord. M'oblidava de... Que té una dada... Una dada de primera vegada. Exacte. Però realment és una pel·lícula amb un guió, jo penso molt ben estructurat. La vida t'enganxa, perquè l'aparició hi ha primera, l'entrada del... Del Schwarzenegger. Del Schwarzenegger i del... Realment és... Contundent, contundent. I et crida molt l'atenció i dius... Ostres, què passarà aquí? I realment després la història es va desenvolupar molt bé. Jo penso que també, personalment, penso que és un encert agafar el Schwarzenegger. Sí, perquè ja té una cara a ell. És que és la cara més boníssima, solet, a banda del que li posin. A més a més, i no dic que l'encer sigui per les seves dots interpretatives. No, senzillament que... Raviat amb un trari. Més o menys ja ho aviamentés, però estan molt bé destacar-los. Però el físic sí, eh? Però jo sincerament penso que els altres dos actors, que són la Linda Hamilton. Sí, meravellosa. I el que fa, diguem, de la seva parella, que ara tinc un lapsus de memòria, i no me'n recordo com es diu. Doncs ara t'ho deixem permès. Ara t'ho buscarem de seguida, tampoc. Jo, especialment, la Linda Hamilton. Penso que és una d'aquelles actrius que han passat pel cine, han tingut un segre èxit, però trobo que és una bona actriu, i a més a més va estar molt ben escolida, perquè era donar un contrapunt de delicadeça i, a l'hora, fortalesa, perquè és un personatge que evoluciona i està absolutament desbalgut a convertir-se en realment una dona combativa, no? Està bé, la pel·lícula penso que està ben desenvolupada, i, clar, això, aquesta pel·lícula, el va catapultar cap a projectes més ambiciosos, com va ser la segona part d'alien. Després de que ha reglat Scott... Jo no l'he vista, la d'alien, no? Es va fer la segona part, que era aliens, en plural. Això ja et dona una idea de... De per on aniria? Per on van els trets, i n'hi ha molts de trets. Perquè multiplicaria allò. Exacte. N'hi ha molts de trets, perquè hi ha molts aliens que maten. És una senzillament que agafen... La pel·lícula consisteix en que, si recordeu, l'escena final d'alien, l'actinent, se'n va amb una nau de salvament, i llavors, els aliens la recuperen, amb aquesta persona, i la tronc congelada amb hivernació... La desperten. La desperten. Llavors, llavors, li demana a nostres que ha passat allà, i quan ell els explica, doncs la companyia que comercialitza i que és la propietària del vaixell aquell, el nostromo, diuen, ostres, hem d'anar allà a veure què hi ha, no? I sí, sí, hi tornen, però hi tornen, i hi tornen, carregats, amb un bon carregament de marines, tots molt musculosos i molt ben armats, que, quan arriben allà, efectivament es troben no un alien, sinó que es troben un futilí. La pel·lícula està molt ben feta, és molt emocionant, els efectes especials estan molt ben fets. Allà hi ha un altre actor que a mi m'agrada, perquè em va agradar molt una sèrie que va fer un juveníssim, Paul Reiser, que va ser... És un actor secundari de moltes pel·lícules, però que a mi em va agradar molt per una sèrie de televisió que va fer, que es va programar amb un cert èxit aquí a Catalunya, que es deia Boig Per Tu, Matapau Ju, que era una sèrie, una comèdia, a la qual Paul Reiser feia justament de director de cine. Director de cine, que intentava tirar-me endavant, i la seva parella era una actriu també molt coneguda, el Helen Hunt. Bueno, això és un tall d'anècdotes. Sí, sí, sí. Després, el James Cameron va fer altres pel·lícules d'Abyss, una altra pel·lícula de fantasia, ciència-ficció, en la qual uns exploradors que estan... Aquesta vegada no es tracta de l'espai, es tracta de les profunditats, uns exploradors que baixen explorant les profunditats marines i es troben una sorpresa. No comentarem la sorpresa. Si ho sabem, sóc l'Òl·l. No, no comentarem la sorpresa. Però també una pel·lícula de continuar amb el tema de fantasia... I defectes especials. I defectes especials. Terminator 2 va ser la continuació de la saga Terminator, a la qual el Schwarzenegger va intentar lluir-se una mica més amb les doig interpretatives. Jo crec que amb un toc d'humor penso que ha encertat. Terminator 2 potser tenia tocs d'humor que la primera no eren tan manifestos, però jo penso que va estar bé. Li va donar... I pot ser, així, en to ironi, que en aquesta pel·lícula, en Terminator 2, completament, començés a preparar-se la carrera per ser governador de Califòria, perquè la primera feia de robot berroet... No, no, no. La primera feia de robot dolent, però la segona li dona una volta completament a les personatges. Llavors, a les servei atífiques... Sí, sí, sí. Veient com va anar després, la costa... Sí, sí, la veritat no està programada. Però jo penso que sí. Alguna cosa deu haver-hi, amb això. Però, bueno, Terminator 2 també va ser una pel·lícula molt ben feta, i després va passar a fer una altra pel·lícula... Ai, ai, ai... ...que es diu True Lies, que també està força bé. No l'he vist, tampoc. Sí, és sobre un... bueno, la pel·lícula... Ah, sí. Va sobre una mena de gent secret, però d'aquests primers... I qui és l'actor? L'actors en Sotzeneggan, una altra. Ah, una altra. Hi ha una relació cordial. Sí, sí. Sembla mentida, perquè aquest tipus d'actor... Penses com és que dona tant de sí. Sí, sí, sí, doncs mira... Va a dir que en aquesta pel·lícula tampoc ho fa malament, tot i les il·límites que té. El torno a salvar. Jo penso que sí, o sigui, jo penso que els agents... És aquella que enrere de la seva dona, no? Sí, senyor. És una gent secret que té enganyada la seva dona, la seva dona. No sap absolutament res sobre les seves activitats, fins un dia que per una casualitat... Descobreix, perquè és real. Descobreix que hi ha gent secret. I aquí... No la vista, no. S'embolica la cosa. La dona és... La filla de Toni Cartis... Sí, sí, la filla de Toni Cartis. Jaimíl i Cartis. Jaimíl i Cartis, que a mi també m'agrada. Ho fa molt bé, fa molt bé. No és el que feia la del pes, aquell... La del pes. Ho feia molt bé, allà. Aquesta pel·lícula també té a part de les aventures, que és una pel·lícula plena d'aventures, però té tocs d'humor, que la veritat és bastant bé, i tu passes molt bé. No és una pel·lícula que passi als anals de la història, com a molt profunda, però passareu una bona estona, segur. I després arribem a la... Avui que ens en punsem. Va ser la combinació, i ara aquí... El cielo. Jo vull polèmica, perquè a mi no em va agradar. No, però... Titanic. T'haig de confessar una cosa, Andreu. Jo no la vaig voler veure en el seu moment, perquè em vaig tenir una sensació... Tothom es va quedar empalagat. Tothom es va quedar empalagat. I llavors, t'haig de confessar també, que bastants anys més tard... La vaig veure amb el teu fill. Sí senyor. La vaig veure amb el meu fill. La veu venir donant lluny. I el meu fill va quedar bocabadat. Perquè jo no m'esperava que... Jo la vaig veure molt consistent, sincerament. És a dir, et diria més de totes les quirisques perquè ha vaternolivista? Jo li vaig agafar en Manial. És el Di Caprio, no? El Leonardo Di Caprio. Les imatges del Leonardo Di Caprio... I després m'ha agradat, com actor. Fa molt bé. I ella també. Jo la vaig trobar empalagosa. I clar, en canvi, després, jo l'he reconsiderat el Di Caprio, perquè ha fet moltes coses molt ben fetes. Moltes coses molt ben fetes. I és un actriu també. Sí, sí, sí. Jo confesso que la vaig veure bastant més tard. 7 o 8 anys més tard. És veritat que el francès ja em coneix i sap que la vaig veure no sol si no ha acompanyat el meu fill. És el to, és la manera com ho introdueixes. Sí, sí. Ja sabem. Jo crec que no, perquè si no m'hagués agradat, pot passar moltes vegades passa. Francesc, tu et duen asseguro que a mi li agrada. A mi no. A mi no. Però quan ets més satisfet és quan li agrada els dos. Tot s'ha de dir. Però és veritat, perquè tot el principi, tot aquell èntric que jo al principi, que ells van descobrir de l'aigua i tot allò, ho has trobat molt encertat. Sí, jo no et dic pas que no. Penso que ja ho sé dir del principi, que jo considero que és un director molt capaç. No, esclar, la estructura està bé. La estructura està bé, els actors ho fan bé. I el moviment de la càmera en tot el bar. Però jo, exacte. Exacte. És veritat, és veritat. I l'enfonsament també està molt ben fet tot, s'ha de dir. Però jo, com a càmera, trobo una pel·lícula... Artificialment empalgosa. Jo penso que això... penso que estava molt dirigit al públic americà, que em sembla que li agrada... Però ell, ell ho fa tot. Va ser un èxit mundial, eh? Sí, sí, sí. Jo no vaig veure al darrere, o sigui, que per raons de restricció dir això... Mental. I després em vaig pensar, mira, t'has equivocat. Sí, sí, sí. Ja no puc dir-nos per tot. Més polèmica. No, jo la polèmica és que després d'escoltar totes les que has dit, i a més, has posat l'accent amb aspectes que fàcilment desqualifiques, com el militarisme de la segona... de la segona termina i tot això, penso que tot el contrari passa amb el titànic. En definitiva, tota la primera part és com una mena d'escrutini de la diferència de classes i la dificultat... Sí, és que aquí està la classe. Aquí està, probablement, el que més fa mal de la pel·lícula, perquè és tan fàcil d'interprepar... Estereotipada. ...que fins i tot et molesta. És estereotipada, jo. Però jo crec que això ho fas pressament. O clar, no? Precisament per no provocar i arribar a tot tipus de públic. És possible, és possible que ho hagi fet tot a l'hora. I els nanos, com ell diu, s'identifiquen... Doncs és veritat, jo no sóc d'aquells que té tantes coses, com és. És bé? I el guapo. Què us sembla, si, en aquest moment, clau de la filmografia de James Cameron, que la veritat és que sí que té... ...que té molt a veure. Exacte, per no acabar d'enfonsar-nos del tot. Doncs parlem ara, com havíem dit, amb aquesta persona, que és la que més pel·lícules veu del Festival de Sitges, i per això... I a més, a més, se s'ha enjut desver i organitza el cinecloputopia, llavors és gairebé inevitable parlar amb ell en aquest programa, molt bon vespre, Sergi. Inevitable, reconfortant, eh? Hola. Sí, el sol sempre tenim una miqueta així, com de dificultats, però bé, la veritat és que... sempre és un plaer, Sergi, parlar amb tu, i et voldríem demanar així per començar quantes pel·lícules has vist aquesta vegada. Aquesta vegada, en el festival. Aquest any, 52. No moltes, eh? Has baixat una mica, oi? Bueno, ha estat un any que... Bueno, hem baixat de dies, en el lloc de 10 dies... Sí. Aquest any donaven menys facilitats a la premsa... no molt important, no? Això és una... Una crítica per començar. Que ho trobo bé, eh? Jo penso que sí, que el festival s'està en aquest sentit, tot i que la veritat de propostes i de plantejament és molt amplia, molt interessant, però sí que és veritat que s'està, com ho podríem dir, endiosant, una mica. Clar, és el preu que potser paga, eh? Perdona, eh? Que no et sentia? Doncs, bueno, en qualsevol cas, ja amb aquesta petita crítica ja establerta, doncs, bueno, la veritat és que hi ha moltíssimes coses a parlar del festival, de com sempre, de convidats, de seccions diferents... A mi m'ha arribat a fer la impressió, Sergi, que hi podia haver un premi per cada pel·lícula, de la quantitat de jurats que hi ha, oi, de la quantitat de premis que s'han donat. Però explica'ns la teva vivència, que, habitablement, és el que més ens interessa i el que està més a peu de festival, a peu de carrers. Explica'ns quines pel·lícules, quines l'ambient que has viscut, què t'han semblat aquestes innovacions de pel·lícules que s'han fet amb mòbil, si has pogut veure alguna. Deixem cart a lliure, perquè ens facis la teva crònica. Ja t'anirem preguntant cosetes. Aquí Jaume, Joan, Carme i Andreu, jo mateix, Francesc, que estem aquí per parlar una mica amb tu, d'aquest festival que acaba de terminar. Bé, doncs, com tu dius, hi ha massa seccions. De fet, hi havia seccions, oi, millor, amb 3 pel·lícules. A l'apartat de Noves Visions, que és una part molt interessant, de fet, a mi m'agrada molt la secció de Noves Visions, aquest any hi havia, com 5 o 6, supeapartats dintre de Noves Visions. Aquí hi estava el de ficció i el de no ficció, que ja porta anys que estan, aquest any hi havia el Noves Visions d'experimenta, Noves Visions petit format, Noves Visions emergents, són massa seccions, per després hi ha 3 o 4 pel·lícules, i com que dius tu, a cada secció hi ha un premi. Sí, sí, un jurat i tot plegat. És tot un muntatge, sí, una mica faràònic, no? Sí, a part, la secció d'aquestes Noves Visions està bé d'haver abraçat el casino Prado, que és el cinema més antic de Ja de Sitches, que van ser a un teatre també. És un joc molt maco, però és almenys còmode, la patalla és més petita. És una pena que hi ha algunes pel·lícules que són molt interessants, només es passin allà. Has pogut veure... És que tinc moltes ganes de veure-la i de parlar amb el director, que de fet ho farem aquest dijous. Mira, continuem fent una miqueta propaganda a Moncada Radio. O, en qualsevol cas, ha infiltrat, més cap a caïda de Santiago Alvarado, que va guanyar el premi Noves Visions Experimenta? Doncs no he pogut veure-la. Perquè tenia només un pas al matí, i crec que la passaven a l'altra muntana, però no he pogut. La tenia apuntada per veure-la i tal. Oi que sí, que fa molt bona pinta. Sí, jo tenia bastanta curiositat per veure algunes de les pel·lícules, perquè eren pel·lícules amb molt petit pressupost i amb molta imaginació. I vaig poder veure una Argentina, però d'Espanyoles al final no vaig poder veure cap. Doncs diguem-nos una miqueta dels premis que se van otorgar, o els teus premis, quins serien, quines pel·lícules li donarien? Vas poder veure el Borgman, exacte, que li van donar el premi, o aquesta, sí. Sí, per tant, va ser vist a totes. De fet, s'ha de tenir sempre molt en compte que les pel·lícules que s'han otorgar premis estan per consens. I a les altres pel·lícules molt... molt arriscades, de vegades encara que siguin molt bones, costa de trobar-les, finalment, en el palmarès. Depèn de després de quin jurat. No hi ha jurats que s'arrisquen més, jurats que s'arrisquen menys. Però costa més, perquè si es donen aquestes pel·lícules, o l'edores o l'audies, tant sols que hi hagi un membre del jurat que ho digui aquesta pel·lícula, ja és complicada que... Clar, el consens, no? Clar, clar. I a mi em va sorprendre que Bormen guanyés millor pel·lícula, no perquè no s'ho mereixés, que em sembla una bona pel·lícula, perquè precisament és bastant arriscada. Però, bueno, la gent li agrada i riu bastant. Jo que tenia el palmarès, excepte el premi de... de Millotto, a l'Andilau per la pel·lícula Blind Detectives, la resta estic bastant d'acord. I la direcció i el millor director també està estic d'acord. La direcció és impressionant, la pel·lícula Big Bad Wolf. De fet, vindre la secció oficial, Big Bad Wolf, per mi, és la meva favorida. També és la favorita a Tarantino, que ha dit que és la millor pel·lícula de 2013. Ah, mira. I també em va agradar molt Coherents, que és la que va guanyar el premi... Millor Guió. I el més millor guió. Coherents és una pel·lícula molt petita, feta amb amics. A casa del director són cinc parelles, que són amics entre ells. Van marcar una mica la pauta del guió, però el guió és bastant improvisat, i tot així va guanyar el primer millor guió. I és una pel·lícula sorprenent, molt petitona, que és millor que no t'expliquin gaire cosa. S'ha de saber això, que és un sopar d'uns amics a casa d'un d'ells, i que passa un cometa molt a prop de la terra, que feien molt senys que no passava tan a prop un cometa, i no es pot explicar res més, perquè la resta ja són sorpreses. Only Lovers Left Alive. Sí, Only Lovers Left Alive. És la pel·lícula Jim Jarmusch. Què tal, aquesta? És el premi especial, no? A mi em va agradar. És molt Jarmusch. Tot i que fer una pel·lícula a Jarmusch és molt Jarmusch. Tot. La música... Us agraden les de Jarmusch? En sembla que ell és... És molt Jarmusch. Aquest home, si fa un cinema tan particular, és un dels meus favorits. Ara que... Sí, digues-hi. No, és una pel·lícula de Vampir Salús. Va bé, gairebé no surten víctimes a... De Vampir? Sí, sí, sí. No surt molt de sang. De fet, ells la sang la prenen en xupitos. Ells caen persones per alimentar-se, ho troben com una mica denigrant. Això és molt... de fa tres segles. I, clar, ells aprofiten l'aternitat. Per cultivar-se, culturalment. I, clar, ell compra guitarra, si toca música i tal... Aquesta és la col·leccionista. Ja hi ha gent molt, parlen molt... És molt Jarmusch, la pel·lícula. Ja. Ara, en totes les pel·lícules d'aquestes que has vist, ja durant l'any no cal que vegi res més, no? No, jo continuo, eh? Perquè aquest dia és la festa del cinema. I el cultometratge aquest de l'Anding l'has vist? No l'he vist. Normalment ficaven sempre, o agravia sempre, abans de les pel·lícules d'acció oficial, ficaven un cultometratge concurs. Aquest any ho han limitat bastant, que no hi havia cultometratges abans de les pel·lícules, i si volies veure els cultometratges havies d'anar, hi havien diferents projeccions dels cultometratges. Els d'animació, crec, eren un parell, i els d'imatge reals hi havien tres... tres sessions diferents de cultometratges. Clar, jo com que no vaig a aquestes sessions de veure tan sols cultometratges, no he pogut veure cap dels cultometratges que han guanyat. I el previ del públic, el del Jodorowski? M'ha sorprès moltíssim. No perquè no s'ho mereixés tampoc, sinó perquè, clar, és un documental, però, clar, el Jodorowski té molts seguidors, encara que el seu cinema sigui molt especial i no tingui moltes pel·lícules. La pel·lícula es veu que està molt bé, eh? Però, clar, que un documental guanyi el premi del públic... Clar, és sorprenent, no? A part, jo vaig estar a la proyecció de públic de coherents, per exemple. Jo pensava que coherents guanyaria també el premi del públic, perquè ja tothom votava 5, i algú votava un 4. El màxim és un 5. I, clar, jo pensava que el coherents em portarà també el del públic. Però no, no, no, ha estat el d'una de Jodorowski. I, bueno, està bé que he d'entendre alguna sorpresa en el palmarès, perquè, si no... Totes aquestes es veulem en el cine o no? Puf, algunes són complicades. A veure... Potser sí, perquè... El Borg menja segur, no? Borg menjarà que sigui cinema fantàtica i cinema d'autor. Jo millor la porta a gole amb algunes d'aquestes. Eh... La que guanya millor director jo crec que també, perquè la veritat Big Bad Walls és... és bastant potent i bastant maca. Coherents ja no ho sé, perquè és molt petitona, molt independent. Estem parlant, per tant, d'un festival que continua apostant pel cinema alternatiu, d'alguna manera. Vull dir, pel cinema que aporta idees, i no pel corrent comercial... Menys trim, diguéssim. Això és interessant. Però m'ho ha sentit el fantàstic, no? Sí. A les hores... A part, el festival no té molta bona vinentesa amb algunes distribuidores grans. A les costa... A la Sincla Disney jo crec que jo no porta cap pel·lícula o coses d'aquestes. No t'ha de veure alguna superproducció, però perquè no les volen portar aquí a Sitges. Però, bueno, es va veure també una sècie especial NMI, la nova pel·lícula del Dennis Villeneff, que fa res a Estrenada de Prisioneros. Sí, és veritat. Està estrenada, ja. Diuen que està molt bé, Prisioneros. Sí, sí. Preguntes, la meva pel·lícula favorita del festival en general de totes les seccions? La meva és NMI. Si em parlés de secció oficial, et diria com ja t'he dit la de Big Bad Walls. Però NMI a mi em va flipar. Crec que és una pel·lícula molt arriscada, molt valenta. El Guilenjalt està impressionant. I... I ja surt de la pel·lícula... I de què va, de què va, aquesta? I amb moltes ganes de batre i de pensar. No és una situació d'una novel·la del Saramago. És una versió del Saramago? Sí, sí, sí. Carme vol saber... Carme li agrada saber una miqueta de què va, sense explicar massa. No, sense explicar massa, però... Per exemple, ja que em diguis d'una novel·la del Saramago, té un perfil particular, també, això. Clar. És un professor de història, que no està gaire content amb la seva vida i tal. Un dia per casualitat, veient una pel·lícula, ser una comèdia de sèrie B, com una mica de primedital i es recomanen una comèdia, que se'n va a fer molta gràcia. La llogua del videoclú i, d'entre els actors de repartiment, en plan desconegut, que surten dos segons tenda de botones, una cosa així, ve un actor que és identicament igual a ell. Ahà. Doncs està bé com a ell. Està bé. Vostè busca la seva filmografia, veure més pel·lícules d'ell, clavata ell, parla igual que ell... Té bé, com a idea. Sí, ja no ho explico més. No cal, no cal, no cal. Ja ens ha fet una bona suggerència. Doncs la veritat és que podíem continuar amb tu. Clar, hem vist tantes pel·lícules, però jo tinc molta curiositat, i amb això acabaríem. I a veure si el 4 de novembre parlem de Stoker, la tenia al cinecloputopia, jo estic contentíssim de que sigui així, perquè és una pel·lícula que em va emocionar, em va encantar. Aquest dia que parlem, a veure si pots escapar fins i tot una mica, i vens aquí el programa i ens fem unes fotos. Això ja és més difícil. Ja ho sé, ja ho sé. Doncs, en qualsevol cas, abans del 4 d'octubre, que ja de novembre, que ja dic que parlaríem de Stoker, si et sembla, doncs jo tinc molta curiositat per saber si has vist i què t'ha semblat l'última pel·lícula de Terry Gilliam, El Zero Theorem, i Mindscape. Sí, el segon dia, perquè ell va estar aquí també en el festival, i hi ha gent que ja en el fesbo que ha posat, que li va donar la mà i no se la renterà mai més. Jo seria d'aquests també, perquè soc un fanàtic d'aquest home. I què tal, la pel·lícula? Jo soc molt fanàtic també del Terry Gilliam, però a mi em va la cebra bastant. Esperaves molt, potser, molt més. Et renteries la mà. Semblants una mica a Brasil, però després es digiga bastant, i sembla que no sap com acabar-la, i el clímax no... Té una baixada de ritme bastant important a la pel·lícula. I Mindscape, Sergi, l'has pogut veure? Sí, també. Que participa a un company nostre de programes de cinema, fent l'Estoryboard, i què et va semblar? És la primera producció de Produccions Ombra, que és la productora Ombra's Film, productora de Joan Macollet Serra, que està fent cosetes aquí, i promocionant directes novells. Què tal, la pel·lícula? De fet, d'Ombra Films es van estrenar dos pel·lícules. Dues, això no ho sabia. A mi, Mindscape em va de cebra també. El Marc Estron, que és protagonista, m'agrada molt. Sí. I després, la Taïsa Fàrmiga, ara està molt de moda amb la sèrie d'American Horror Story. Exacte. És la Blink Drink, també estarà al cinema de la Sofia Còpola. És veritat? Una pel·lícula que tinc moltes ganes de veure. La seva germana és famosíssima, a més, que és la Vera Fàrmiga. Què ara hi ha? Saps tot, eh? La taïsa a mi em va semblar fluixeta. És un thriller bastant típic, bastant tòpic. Vaja, doncs eren les dues que jo tenia més ganes de veure. Però, bueno... Està molt ben feta, eh? Com va anar Django al cinecloputopia? Ah, molt bé. Sí, no? A mi m'imagino. Aquesta és popular, aquesta grava a tothom. Aquesta triomfa, triomfa. El 4 d'octubre hi va donar molt de parlar, m'imagino. Doncs, Sergi, si et sembla o deixem aquí, però no deixem de parlar. Continuem trucant i continuem parlant amb tu. Perquè, bueno, desitges. Hem de continuar parlant perquè s'aniran estrenant pel·lícules i del cinecloputopia, per suposat, perquè tenim, ja, previst Stoker i tenim, també, previst per una miqueta més endavant, el Gran Gatsby. Molt bé. Moltíssimes gràcies. Molt bé. Gràcies i bona nit. Gràcies, Sergi. Doncs, vinga, tanquem ja pràcticament amb la música al final del programa. Acabant de parlar de la filmografia, que ens ha quedat alguna coset, encara. La combinació. L'abatar. L'abatar. No l'he vist, no l'he vist. La recomaneu? Jo penso que sí. Jo penso que sí. Perquè la construcció que fa del món... Amb 3D, la recomanes o com? Jo no soc massa partidari al 3D, sincerament. Com que deien que aquesta, la gravidi... La gravidi s'ha de veure en 3D. Jo la vaig veure en 3D i vaig gaudir molt. Per molt que sinèfils i gent entesa i d'allò l'han criticat. Quina, quina avatar? Jo penso... Jo no soc fanàtic del 3D. No soc especialment. Però reconec que aquesta pel·lícula, com el francès, cal veure-la en 3D. I és una reconstrucció fantàstica d'un món... Fantàstic. Podem dir? Sí, virtual. Però realment una pel·lícula que val la pena anar-la a veure. Que acaba agafant Spoilers. Acaba agafant realitat, aquest món virtual. Mica en mica. És una construcció, com tu dius. No deconstrueixi, no. Està preparant, sembla, una altra gran producció, gens càmeres. De fet, està preparant les continuacions d'avatar. És un món que sembla que tindrà continuïtat. Ja veurem si amb la mateixa encert que la primera precú. Sempre que no la porti Disney, no passa res. Exacte. No passa res. Pel·lícules de gran pressupost d'altra banda, no? Molts diners, sí. Doncs aquí s'acaba el programa. Fem un com per tornar-ho a sentir sempre que vulgueu. I recordeu que la setmana vinent el film del mes és a pie de pàgina. I com que no tenim tema ni directe posat, doncs, si us sembla a fer mal Cristóf, que és l'Oscar, que el van deixar enrere i l'apretem una miqueta la setmana vinent. Molt bé. Bona nit. Bona nit!
