Cinema sense condicions del 17/1/2023

CINEMA SENSE CONDICIONS CINEMA SENSE CINEMA SENSE CINEMA SENSE Hola, bona tarda, bon any a tots, estem a Radio Desvern Cinema Sense Condicions i reprenem aquí el curs en el que esperem poder-nos informar i comentar bones pel·lícules, bons guions i en fi totes les estrenes que es puguin produir i els events que es vagin produint. Comencem relacionats amb el cinema bàsicament. Per introduir-nos en el dia d'avui, hem escoltat un tema interpretat per aquest Gabriel de la pel·lícula de Servan, el serviente de Joseph Losey de 1963. És una pel·lícula feta al Regne Unit i la música és de John Dengwer. L'hem seleccionat com a pel·lícula de la setmana. Joseph Losey és un home que té un recorregut important. Com sabeu, d'agut els problemes que hi va bé per la Segona Guerra Mundial, molts europeus venen a Estats Units i d'agut els problemes que hi va bé amb la Casa de Bruixes, molts d'Estats Units, van mirar cap a Europa. Descigna marxista va tenir que sortir per cames d'allà. Realment és que arriba el moment en què ja se li va fer impossible poder treballar. Ell de totes maneres va començar i va estar durant 17 anys treballant en el teatre. Això vol dir que va tenir una formació molt important amb el camp de la dramaturgia perquè moltes hores les va escriure ell, altres les va adaptar. Per tant, va arribar als 40 anys a fer la primera pel·lícula, que va ser el noi dels cabells vers, que va ser una pel·lícula que, curiosament, no es va estrenar. En canvi, sí que va passar pels cineclubs, jo recordo haver-la vist al cineclub, i sortíem i deim, però com és possible que això no s'estreni? Sí, aquella pel·lícula no hauria passat desaperceguda, perquè era molt interessant, innovadora, una proposta realment molt bonica, perquè era una forma de tractar el que després s'ha tractat tant amb l'especte del racisme i tal, però bueno, la diferència, el fet d'una persona ser diferent, i tot el que el rebuig que podia provocar amb els seus companys i amb la societat en general, una pel·lícula que s'avançava molt amb aquesta crítica o reflexió sobre la societat, i en canvi, ja dic, va tenir que anar per canals una mica privats, pràcticament, o molts selectius, que només arribaven amb una minoria. Bé, llavors ell va fer quatre pel·lícules més, Estats Units, una d'elles, el 1951, és Emma, i Emma és una revisió d'Emma, el vampiròdio soldor, de Freixlant, és un fet interessant, perquè ell, fins i tot, he llegit, tinc un llibre, que tot el llibre és una conversa amb ell, de Tom Maill, un llibre molt interessant de l'any 71, Josep Lluís Guarné el va traduir al 71, el llibre en realitat les converses són dels 67, però és molt interessant, perquè és un home que, contràriament, amb molts realitzadors, no s'amaga de res. Ell diu la veritat, no és un tio d'aquells que s'aturi davant d'un actor, d'un productor, d'un director de fotografia, és una persona que s'expressa, igual políticament també, el que li té a dir, tu vas declarar, i tu no, i també ho dius, està molt bé, aquest llibre, no sé si s'ha arreditat, era d'anagrama, però bueno, has de pensar que jo el tinc, que se'm despenja per tot arreu. Molt bé, doncs, a part d'això, els altres són de l'Àunes, de Prowler, i el 1951 va fer Diving Night, que és la darrera, a partir d'aquí, ell es va trasadar al Regne Unit, i llavors, allà, la primera pel·lícula que va fer, va ser molt ràpid, el cap d'un any, en 1952, va fer Stranger of the Prol, Sleeping Tiger, Amen on the Beach, Intimitat amb un estrany, The Time We Help Pity, The Gypsy and the Gentleman, Blind Date, El Criminal, First on the Road, The Ramney, que aquí l'ha van traduir, en sembla que l'ha van traduir, com los condenados. Estos són los condenados. Eva, que també va ser una pel·lícula que ja se'n va parlar bastant, i la número 12 és el 1963, la que ens ocupa avui, The Servant. Ell va fer, amb 37 anys, 32 pel·lícules, la darrera és Steaming, Els Vansturs, que no és precisament una pel·lícula que hagi gaudit de crítica ni de públic, bueno, és la darrera, però abans d'arribar aquí va fer obres tan interessants com King and Country, Modest and Blaze, que és una pel·lícula, un espècie de James Bond femení, amb la Mónica Pity, molt curiosa. Accident, que per mi és una gran pel·lícula, Boom, Figures in a Linescape, que és una pel·lícula molt curiosa, molt estranya, que passa en un país indeterminat, que fins i tot podria ser Espanya, en què dos personatges, un de jove i un de més madur, són perseguits tota la pel·lícula, és molt curiosa. I llavors arribem a la pel·lícula amb la que va guanyar l'Òscar, The Go-Bitwin, que és el mensajero. Continuació, l'assassinat de Trotsky, la casa de les nenes, bueno, casa de Monyegas, Dolls House, una inglesa romàntica, Galileu, Mr. Klein, la Ruta del Sud, Don Giovanni, i llavors arribem a, ja els dos últims, la truit en francès, que la va fer a França, i d'Estringming, que ja ha dit que als Banisters aquest no va ser massa afortunat. L'Òscar i per mi és un director molt important, però que, estranyament, no està gaire revisionat, no se'n parla massa, ni tan sols amb els ambients de crítica, ni s'han fet llibres d'ells últimament, i és un director que dona molt, perquè, com he comentat abans, tenia una formació important de base, i llavors això li va permetre entrar en el món del cinema, i no tindria que fer els passos aquells tímids, o temtant una mica el mitjà, sinó que ja entrava amb una seguretat, sobretot amb tot el que era la construcció de guió i la narrativa. Sempre les seves pel·lícules han tingut, i aquesta d'avui no és una excepció, algo de teatralitat, algo bastant. Avui també ho veurem, si teniu l'oportunitat, ara m'estava comentant l'Anastasi, que es pot veure el film i jo l'he vist, la tinc amb DVD, doncs els que tingueu aquesta plataforma és molt interessant de veure-la, perquè veureu el primer, que una pel·lícula de 1963, que aquest any farà 70 anys, i veureu que no ha perdut res d'actualitat, tot el seu contingut és vàlid, i parlant de contingut anem amb això. L'argument bàsic és un intrigant i manipulador major d'home, el criat del títol, aconsegueix de manera gradual dominar la vida del seu senyor, el que serveix a aprofitant-se de les seves debilitats, entre altres sexuals, que desembocaran en un progressiu canvi de roles, amo criat, criat amo. La pel·lícula és molt rica en continguts, i així podem parlar del procés de descomposició d'una classe social entre bogesia i noblesa, dins d'una societat aristocràcia, potser més aviat aristocràcia, dins d'una societat, en general, també en crisi. Al destacar, com a elements on es desarrolla l'acció dramàtica, la mansió, una luxosa casa en naix braig dintre de Londres, uns encuadraments fins i tot a vegades volcant la càmera inclinats, picats, contrapicats, l'ús intensiu de miralls per reflectir la corrupció moral dels personatges, o per exemple per agafar-los en moments en què sembla que són sorpresos per la càmera, però tot està molt estudiat, i després una altra cosa que volia destacar amb aquesta primera introducció, la zona de homes i il·luminació segons els personatges. Es fixareu que Susan, la nòvia de l'Amo, de Toni, està preocupada per la il·luminació. Sempre que arribes a casa està continuament, a casa d'ell, continuament, destapant cortines, obrim finestres, etcètera, mentre que les homes i la foscor és una mica el camp abonat a bàrret, el criat. Jo, de moment, ho deixo aquí i agafa el relleu, tinc més coses, però vull que entris. M'has dit moltes coses, d'aquesta primera barca que has fet, has dit coses que jo, algunes d'elles, ni les coneixia. Aquest coneixement, sí, sabia que havia fet coses de teatre, però no havia quedat tan temps. 17 anys. Realment es noten, jo penso, bàsicament, amb el que dius tu, segur. Perdó, Galileu Galinei va ser una de les últimes obres que va fer en teatre. És que l'Obra es basa en una obra del Harold Pinter, que és un drama turc. Un gran drama turc. Per tant, aquí també utilitza una obra teatral per fer aquesta pel·lícula. I també la Borda, tot i que penso que és Cinepur, o sigui, finalment és Cinepur, però sí que és cert que hi ha un tractament de l'espai, un tractament de la relació de la càmera amb l'actor i el triu, molt teatral. I la distància amb l'actor, perquè es desenvolupi davant de càmera. Com que té aquests monstres de la interpretació, com és el Dick Bogart, en el primer paper una mica seriós que fa... De fet, n'havia fet un de paper seriós, ja dic, Bogart, abans d'aquesta pel·lícula, però cal saber que el Dick Bogart havia fet una carrera prèvia com actor a l'Anglaterra, molt de paparets de Gigo Loca. Sí, després va treballar bastant amb l'Òscar. I després va fer una carrera importantíssima, fins a arribar a Morta Venècia. Realment és cert, aquest home, davant de càmera, és el que t'ho comentaves abans, un simple gest, els matisos de gest de boca, de l'actitud com canvia de seriós... Assínica. Exacte, aquesta és la paraula exacta. El mateix amb tots els altres personatges, o sigui, que tots tenen un gran nivell de interpretació. Jo penso que això també li ve d'aquest món que ell coneix molt, que és el teatre dels actors. I això penso que ajuda molt. Jo, realment, abans he dit 70 anys, 60 anys. 60, perdó. No, ara és que m'ha quedat... De 6 a 12, sí. Doncs la pel·lícula no li pesa res, perquè la pel·lícula té una serietat visual tan gran. És a dir, aquest blanc i negre preciós, que ara l'agraïm tant, a vegades, aquest blanc i negre, que no és fàcil de aconseguir. És fàcil. El blanc i negre és més fàcil. No, el blanc i negre és molt complicat de fer. I el Douglas Sloak, com que és en aquest cas, l'operador, el director de fotografia, jo crec que juga molt bé això. I tens raó amb l'observació que has fet de que la protagonista, en aquest cas femenina, una de les protagonistes femenines, que és la Susan, realment... Wendy Gray. Realment ens fa uns canvis de llum fora de quadra, absolutament curiosos. És a dir, de cop, el que passa davant de càmera, canvia d'especte, perquè ella, simplement, ha sortit de quadra, intueixes que ha corregut una cortina, no podia ser d'altra manera, i la llum em veig, aquell em veig, aquell es vei. I realment això també és molt maco. És a dir, la pel·lícula, per mi, té una contundència, que abans ho comentava amb el Pep, ell i jo, que la recordàvem jo era molt jove, jo a l'any 67, que s'estrena a Barcelona, tenir 8 anys, just fent... El personal cap de 4 anys. A l'any 67 era molt jove, tu eres una mica més jove, inclús que jo. Per mi és una pel·lícula que em va impactar moltíssim, que em va culpir profundament. Però ben bé no sabia per què. Pensem que dintre de la pel·lícula hi ha un tema que, en aquell moment, a l'any 67, Espanya també era tabú totalment, que és el tema de la sexualitat. Molt subterrada, molt escala, d'una manera molt subtil exacte, però hi és. I això, a mi, devia també produir un cert transtorn, a dir, què està passant aquí, un tema que en aquell moment no es tractava. Bueno, i després també sexualment era potent, perquè hi ha temps. Molt potent, molt potent. Perquè, clar, hi ha un parell de senes, hi ha la sena de l'orgia, que et diré una cosa per mi, és una sena que podria ser, te diré en compte, els coneixements que té filmics, el cúbric podria ser... Totalment. Precursora d'haiguatxat. D'alguna manera sí. I fins i tot algunes coses tan simples com a petons, són de veritat. És a dir, els petons entre el Dick Bogart i la... Sí, sí, es machaquen els llaves. Es machaquen i el del propi protagonista, en aquest cas, James Fox, també. És a dir, hi ha uns petons que són petons de veritat, no són petons que tu estàs pensant, ah, aquí deuen fer veure... No, no, tu creus i més els tu creus, i entres en el joc eròtic que estan produint. Per tant, això és molt difícil. Però com està molt, molt amb diverses fases de la pel·lícula, és més que notòria. Jo dic simplement una cosa també important, que penso que és que, clar, és una de les pel·lícules que representaria aquest cas i gènere, que seria el de dominador dominat. És a dir, o faci en aquest cas el paper, en les pel·lícules que la vegin, veuran que aquest paper de dominador dominat canvia de protagonista. És un tema... Un tema que Jean Genet el va tractar molt bé també, amb les criades. Les criades, precisament, és que el mateix, quasi el mateix títol, les criades de Serpent. I això, esclar, es donen a les pel·lícules. Gràcies a buscar-ne uns títols, que per exemple seria Bell de Jú, de Junyuel, o el porter de nit, que també va fer el mateix protagonista, que també tenia això, o el metrès del Babret Shredder, més endavant, ja que això així amb l'imperi dels sentits. L'imperi dels sentits. Junes de Fel, del Roman Polanski, una pel·lícula molt poderosa en aquest sentit. La pianista, que és quasi la primera. És a dir, que d'alguna manera és un cas i gènere... El cinema s'ha ocupat d'aquest tema. Perquè és un tema que té un pes, té una força brutal. I mira, ja que estem fent referències i paral·lesmes, et dirà una cosa que la millor diràs... Hòstia, quina bestiesa. M'ha passat, perquè m'he passat la pel·lícula dues vegades. Una per rediscover-la, i l'altra per gaudir-la de nou. Saps en què he pensat? Amb un lluel. L'Àngel és terminador. Perquè la localització, una mansió, pràcticament no poden sortir d'ella, pel que sigui. Perquè és el teatre entre cometes d'operacions dels quatre personatges bàsics. És la casa. I quan surten de la casa, se'n van a altres cases. Hi ha algun exterior que respires una mica. O amb un club. Però, per cert, parlant de clubs, deixem que continuï. Allò que m'agrada ara, a mi, de les escenes. La sena del restaurant, quan ells dos, la parella, diguem, teòrica, formada ja, que és la Susana i el Toni, van al restaurant i un acord que a mi em va sorprendre. És l'única vegada que ho he vist en una pel·lícula. Jo el veig als telobes de TV3. Les taules de fondo són taules de fondo. No hi ha protagonisme. Són de complement. Aquí no. Aquí sents els comentaris de les parelles que hi ha a diverses taules. I, a través d'aquests comentaris, tens un retrat de la societat. En què es balluen els personatges. Això és extraordinari. És una escena que podria ser solament... És una filigrana. Com és una filigrana, la sena del PAP, de molt més cap al final de la pel·lícula, quan un d'ells intenta recuperar la imatge que ha perdut davant del que van entendre, intenta recuperar l'ofici, perquè el jefe l'ha fet tot fora, i es troben en un PAP. En aquest PAP hi ha una situació de planificació, que tu et trobes que al principi del pel·lícula sembla que un personatge està un cantor, i en realitat està amb un altre, i al final del pel·lícula et tornes a recuperar la idea que efectivament estava en l'altre. El joc dels miratges. El mirat que de cop t'inverteix la posició dels personatges dintre al costat de la barra, i a partir d'això te la fa molt més interessant, perquè a tot el rato estàs pendent una mica també d'això. I ara, si aquest tio està mirant cap a l'esquerra, és a dir, té una riquesa tal, que a cada següència té diverses capes de lectura. Com a obsters d'uns terts que hi ha, quan hi ha el moment que són descoberts en un infregant i determinat, la suposada germana del Serban, que no és la seva germana. No, més que germana. Ella presenta com a germana, en realitat, podríem dir que és la nòvia, però més que nòvia és còmplice. És una còmplice, a principi, amb enredar, ja veureu, no fem massa espòlis, amb enredar el jefe. Però hi ha una escena, que és la escena preacomiadament, que hi ha un obster d'uns terts, és a dir, una arriba i a baix. Però és que l'arriba, el que hi ha, el pis de dalt, que està produint-se una escena eròtica, que el de baix, que és el jefe, no entenc com es pot produir una escena eròtica amb la germana, està baix, si el jefe està baix, i en canvi el criat és de dalt. Perquè això és molt curiós. A canviar la polarització. La relació de Dominic ha canviat. El jefe està amb presència física, mentre que l'altre està amb un ombre projectat de control de paret. És a dir, hi ha tal riquesa de matisos, i de capes i capes... Les coses més senzilles són d'una importància. Per exemple, hi ha un moment en què la Susan, que és la novia o la promesa del Toni, de l'Amor, passada a mitja pel·lícula, arriba, a més a més arriba donant-li ordres, porten unes peces i uns voltos que tinc al cotxe. Donant-li ordres el criat. Donen 5 minuts, si vols xerrar el 69 o no. I ella, mentre d'anar agafen un xerro, i posa un esflós. I quan entra ell, i ja se'n va, no vol res més la senyora, diuen, si, escolta una cosa, em pots dir què opines d'aquests ram, diuen, no sabria què dir-li, ja sabia que no t'agradaria. El diàleg posterior. Quan passen uns 10 minuts de pel·lícula, en què ell ja s'ha enfrontat amb ella, i l'ha enviat a fer punyades i diu, escolti jo aquí, de criat s'ha acabat això. Hi ha una passada pel ram, i totes les coses estan músties i caigues. Que és quan la casa ha entrat en decadència. Efectivament. Però quina manera més curiosa i intel·ligent de donar també la idea d'aquesta de canvi de rol? Totalment. Pensa que en aquesta sena que dius que dura 5 minuts, la sena aquesta de la Susan, castigant-lo en el criat del Bogart, d'una manera realment evident i dura, dura 5 minuts, l'64-69. Hi ha un diàleg al final que quasi tanca, però quasi tanca la Sena, que la Susan li diu, què esperes d'aquesta casa? I ell diu, què espero? Diu, sí, què esperes. Jo sóc el criat. Jo sóc el criat senyoreta. Realment. Jo no puc esperar res. Jo sóc el criat senyoreta. Cosa que és totalment falsa, perquè és evident que arredeix aquesta frase, si amaga, jo sóc el criat criminal que si puguessis... I hi ha una altra cosa, una altra frase, que és el començament del canvi, quan es fa més evident, i és que hi ha un moment en què Toni, l'Àmol, li diu al dip Bogart, el criat, li diu, si te'n neixis, no sabria què fer sense tu. I clar, l'altre, l'altre és com si li donessin, estregues l'espasa i li donessin vell. Hi ha una altra cosa que he pensat també, i és que en realitat, la casa podria ser el tauler d'escacs, en el que es produeix, perquè aquí hi ha una batalla, hi ha una batalla de poder, entre dos persones, l'Àmol i el criat, però aquestes dues persones, com els escacs, tenen els seus òlfils. Llavors, l'Àmol té la Susán, la seva promesa, que està des del moment 1, en contra i rebotada amb el criat. Totalment, digueu malament d'entrada. I el criat té el seu òlfil, que és la Vera, Sara Miles, que el digues a la Vera. Confident, confident, i, a més a més, el que diguéssim necessària per fer l'enderrocament del poder de l'Àmol. Sí, totalment, totalment. Llavors, entre els quatre personatges, es va produint aquesta lluita amb el tauler, que representa que és la casa, i són les habitacions. Tu has dit molt bé. El dalt i el baix. El dalt i el baix, efectivament. La cuina. Els espais són molt interessats, l'entrada, l'exterior de la casa, que ha jugat poques vegades, però quan es juga molt bé, et prepara sempre per anar a alguna cosa que passarà. Hi ha una cosa, una cosa, una escena, el 6.069 he anat prenent nota dels milions. M'ha fet gràcia. Hi ha una mena de final de segon acte, inicio y de tercer, perquè en realitat és un pla del peixatge nevat, d'un jardí nevat, llargíssim, per el ritme de la pel·lícula, en aquell moment es fa molt llarg, un interloc de visual, diguem-hi, musical, també musical, apollat per una música concreta, i és quasi com un separador d'això, com si passéssim d'un segon a un tercer acte, i que més o menys es correspon amb l'història. I també pot ser com un temps de reflexió pel espectador. També, també, també. En realitat estem a casa dels pares del Toni, que aquests sí que tenen una senyora menció. Una cosa és que sigui la casa d'ells, que és una casa molt interessant, en un bar d'interessant de Londres, però això ja és una casa típica, el típica Manor, que els diuen allà, i jo, i realment també, i les sortes que passen després dintre d'aquesta casa també, també són interessants. És a dir, que sí, és aquesta senyora que vaig pensar, mira, que està aprofitant per un temps de reflexió, perquè portem molta talla en aquest moment, i el mateix temps també està fent un canvi, ara a partir d'aquí passaran coses. I les dèies, o dels miralls, no són simples miralls, són cornucòpies de formants. Sí. És a dir, algunes d'elles són cornucòpies còncaves, ulls de bau, pràcticament, que tot ho veus com molt deformat. Que m'ha recordat alguna pel·lícula en què això també jugaves, que s'ha jugat amb moltes pel·lícules, però en aquí té una eficàcia, perquè el que fas és ensenyar això, el punt de deformació, i que té també els personatges de la pel·lícula, tenen també unament absolutament retorçada, tant com l'altre, perquè finalment, el que exerceix més aquest poder, finalment, és el Big Board, el personatge del Toni, però a l'altre també és un home que està malalt, que tampoc està no trobant ni la seva sexualitat, ni la seva parella és la seva parella, ell desitja la dona de l'altre, i acaba consumant també amb la nòvia, diguem, suposada germana de l'altre. Però en realitat és un home menys satisfet, és un home que està assumint producte, acaba alcolitzat per compliciar el propitoni. I droga també. I droga pel mig. És curiós, també, en 63, i el tema de la droga i la drogatura, és ben present. I bueno, el que hem apuntat abans, que clar, també és una època en què mostrar una orgia, naturalment està mostrada amb la sutilesa, i la contenció que té l'ocei amb tot el que fa, no? Sí, però més ho fa d'una manera molt subtil. Aquest petó que no correspon, que és que el Toni de cop li dona un petó a la boca, en la nòvia de l'altre, davant d'ell, té un morbu que no cal arribar molt més lluny. El morbu, aquell que provoca això, hi és suficient. I podem dir orgia per això? Sí, sí, és que hi ha una cosa. Amb l'escena de l'orgia, les noies que venen per participar en una orgia, pràcticament no parlen. Però en canvi, l'ocei els hi dedica un pla, aprofitant la profunditat de camp, i amb aquest pla, elles, amb el seu gesto llividinós, és a dir, un com de tastica esperant perquè em poseu, però a distància, l'acció s'està desenvolupant entre dos personatges diferents. Però aquelles noies estan mostrant la seva predisposició, per dir, ara, a continuació, estic preparada... Disponible, disponible. En aquest partit final, que les coses ja s'han desbordat completament, acaben amb un pla, hi ha hiperdistorsionat, perquè està fet a través d'una bola rodona d'aquestes voles de vidre, sòlides, que és clar, vist a l'imatge, a través d'elles... Com aquelles de la... Sí, aquelles de Neu. Una mica aquelles de la base de Montserrat. O si tirem més enrere, la de Citizen Kane. Exacte, aquestes voles que és clar, vist a través d'elles, el món és un món totalment distorsionat. Clar, ja estem al final de la pel·lícula, tot s'ha distorsionat, tot s'ha anat a fer pel·lícules. I fixa que també la pel·lí... Vaig xicar, perquè també vam veure la punyintasca, que no fa tant, i vam destacar que la pel·lícula estava plena de elements, de decoració, que ens remetien a mons de la religió, del control de les coses, del control de temps, en aquesta pel·lícula també hi ha elements de control. Hi ha mesuradors de quasi tot en la pel·lícula, de fons. I queden allà com... Els guants. Els guants, hi ha un hidròmetre, diversos gròmetres diferents, hi ha un rellotge... És a dir, hi ha elements que... El rellotge, que els tocs del rellotge, són molt importants també. I el telèfon té dos moments en què interrompeix dos escenes dramàtiques, que és angoixant, no? Perquè va sentint el soroll aquell, i me'n recordo que un d'ells... Exacte, un d'ells es veu una mirada així... de recriminar. Sí, de complice. Deixem passar la trucada. Sí, deixa que corri. Hi ha una cosa també, que és un detall, que segur que has vist, que és un detall també de decoració, en la porta del quarto Cucupa, el criat Adal, el pis de Adal, el Toni, a la porta hi ha una M3, una imatge d'una figura d'una M3, amb el foet, inclús aquí al costat, amb la mà, i d'una alçada d'uns 35, 40 centímetres, és petiteta, però és una M3, que es veu diverses vegades. És la referència al sadomasoquisme, al tosoquisme i a les relacions del món. I al quarto d'ell, hi ha pensats una sèrie de fotografies d'homes fent musculatura al Xemnas. Del món gay, d'aquella època. Propis, propis del món gay. En 63 allò, homes fent així muscla, que era un gai que es podia ensenyar. Sí, sí, sí, sí, no, no, la pel·lícula realment té... No te desperdici ni un pla. Si algunes, totes les que diem, intenten ser pel·lícules bones. Però aquesta és una pel·lícula, jo diria que inclusive imperdible. Per mi és una obra mestra. I la tenim a la baspa, aquesta sí que es pot veure. Ja s'està filmant, té una bona qualitat, té els subtítols que cal. És molt recomanable. La música és molt bona també. Té dos cançons molt maques, que també cobreixen dos moments que podrien ser romàntics quan realitats trenquen. Com tot a la pel·lícula, no? Perquè la pel·lícula el que pretén i aconsegueix molt clarament és demostrar un procés de descomposició de la classe dominant, no? Claríssim. Sí, clar, del moment en què la Segona Guerra, que va ser tan dura per Anglaterra i per Londres en particular també, no feia tant que havia acabat. Feia 13, era el 45. 18 anys. Londres va patir unes destrosses importants. De aquests 18 anys els 10 primers eren de reconstrucció. No està ben per cap feina. Per tant, sí que es nota això també, aquest arriba i abajo. És a dir, hi ha una classe dominant, que encara s'hauria de tenir el poder, però que ja potser no té aquell poder que tenia abans. I d'alguna vegada s'està intentant reconstruir. És una mica també el personatge protagonista. El Toni, el personatge que està intentant... De fet, el veiem entrant a una nova casa. A la casa aquesta, com passà de tot, la veiem com l'estrena. De fet, fins i tot el criat col·labora amb tot el que és el disseny. Sí, la curació... Discuteixen sobre colors, el començament de la pel·lícula. Exacte, colors que no veiem a la pel·lícula, però aquells els discuteixen. No, però parlen del blau, del morat. Va semblar curiós, perquè realment és cert que aquí els matisos aquests no els veiem. No vull dir que d'alguna manera ja és això. I és una cosa que comença. Un home que ha tingut i té un cert poder, però que parla d'un projecte Brasil que probablement o no existeix, o si és menys del que sembla... A mitja pel·lícula es parla de que de moment està congelat. Exacte, vull dir que tot queda un món de... ...havíem sigut molt i ara el sostre són molt rius. Aquest món dels grans negocis també, que arriba un moment que no saps... ...si es faran o no es faran, perquè depenen de... ...corporacions, d'elements que no controlen ningú i tal. Però, interessant, molt interessant. Molt bé, us la recomanem, i de moment deixem la cosa aquí. I ara ens posem, si et sembla, entro... Parlant d'una cosa que venim cap aquí... ...li he estat comentant a l'Anastasi, i és que aquesta setmana he tingut l'oportunitat... ...de anar a veure una pel·lícula a la filmoteca. Aquesta pel·lícula és un documental llarg metratge... ...que es diu Cartes d'Aquíap. Aquíap és l'actual miamar a Viermanya. És una pel·lícula, un documental, fet per Eugènia Valsells. Eugènia Valsells és una cineasta... ...que al llarg de més de mig segle... ...ha conregat en èxit diversos camps de la imatge. Montatges audiovisuals, performance, investigació sobre el tractament de la llum, fotomontatge, cinema experimental... ...i, finalment, a complir el seu somni, la realització d'un llarg metratge... ...que estem parlant, que el va acabar el 2020. Però com que està filmat tot... ...no hi ha ni un fotograma que sigui actual... ...està filmat tot el 2001. Durant un viatge que podríem dir iniciàtic... ...o de recerca de la vida dels seus abans passats... ...concretament dels seus rebesavi, que era alemany... ...que van anar a fer fortuna a Virmània. Era l'època de l'arròs, l'època en què hi havia també... ...unes explotacions d'or, etcètera. I realment va fer fortuna, però després, malauradament... ...se va morir de forma prematura. No abans sense casar-se amb una autòctona, amb una birmana... ...deix ventint de descendència, que van anar cap a Alemanya... ...allà es van canviar l'origen... ...i van posar aquell vianat a la Índia... ...i que ella era anglèsa resident a la Índia... ...perquè hauria estat molt mal vist a Alemanya... ...en aquell moment una dona birmana. Aquesta ja va ser una primera cosa que es va amagar. Després, amb el temps, la família descendència... ...va anar evolucionant, i ella va néixer fa 89 anys... ...a Barcelona, amb l'Ogen i els ells, amb aquest nom... ...i ja completament català i tal, va néixer a Barcelona... ...va viure els primers anys aquí, després la família es va traslladar... ...no sé si va ser a París... ...ella va fer uns anys d'aprenentatge a Nova York... ...va tornar cap a Barcelona... ...va estar treballant i vivint 3 o 4 anys a Barcelona... ...de la que va explicar que tenia un record molt maco... ...sobretot 67-69 de la filmoteca... ...quant estava el cinema quitania... ...que ve... ...no, el carrer Mercader. Després també va anar, quan ja més endavant... ...va anar a projeccions al cinema quitania... ...però entre més de tot això... ...ella va estar fent 32 anys a Nova York... ...una obra en la que va compartir... ...taula amb gent molt important... ...sobretot de la seva besant més important... ...que era el cinema experimental... ...ella experimentava molt tota la vida ho ha fet... ...i llavors fruit d'aquestes experimentacions... ...han sortit uns muntatges... ...i llavors dona la casualitat... ...perquè després de la projecció del documental... ...que us el recomano molt... ...repeteixo, cartes d'Aquíap... ...no sé si hi haurà més endavant... ...una distribució comercial... ...se l'amareixeria perquè estic segur... ...que s'hi darà molt interessant per molta gent... ...perquè és un viatge iniciàtic... ...és un viatge que anem riu amunt... ...això és molt conredat... ...perquè efectivament recorda... ...el camí del Corazón de les Tiniebles... ...i a més també és conredat amb el sentit... ...de que ella en principi... ...va a buscar la veritat... ...os origens dels seus rebesavis... ...però quan està en mig d'aquesta recerca... ...i contactant tot això ho fa... ...que és molt important dir-ho... ...des d'una marcada... ...igual que tota la seva obra... ...té una marcada importància... ...el rol feminista... ...os sí, femení... ...i feminista també... ...i aquí també... ...sobretot el 90%... ...a través de cares... ...primes plans... ...i plans de treballant... ...cultivant l'arròs etcètera... ...de dones... ...és un can amb aquest sentit de la dona... ...però sí que et dones compte... ...que buscant... ...lo que anava a cercar... ...amb el que... ...tot partia... ...de que van trobar una maleta... ...quan es va morir l'àvia... ...van trobar... ...lo típic, no? ...el darrere d'un paret... ...que van tirar a terra i tal... ...va sortir una maleta... ...completament... ...guardada... ...perfecte... ...en la que hi havia... ...precisament fotografies... ...i amb aquestes fotografies... ...sortia el rebesavi... ...i la birmana... ...la rebesàvia, no? Bé... ...més enllà de buscar... ...algun indici... ...perquè hi havia algunes poblacions... ...que sortien... ...i les anàvem visitant... ...i no hi havia forma... ...de què trobés... ...informació de res... ...el que es va donar compte... ...que el que estava buscant... ...o estava trobant... ...és una mica... ...la búsqueda... ...que tots tenim... ...de... ...que hem vingut a fer aquí... ...capa on anem... ...que hi ha... ...que sóc... ...a un vaig... ...extraordinari... ...i escolta... ...on les veu... ...la van passar a la filmoteca... ...és filmoteca això... ...i llavors van fer una presentació... ...i després hi va haver un col·loc... ...tot... ...el que hi ha explicat... ...ho vaig... ...ho vaig... ...conèixer amb aquest col·loc... ...que va ser molt interessant... ...després... ...té la oportunitat de parlar amb ella... ...i el dissabte passat... ...el dia 13 de gener... ...vaig estar... ...en una... ...visita guiada... ...per ella mateixa... ...a la Fundació... ...Vila Casas... ...a l'espai Can Framis... ...de... ...una instal·lació... ...en la que hi ha... ...six departaments... ...i aquest sis departaments... ...es corresponen... ...a sis... ...temporalitats... ...diferentes... ...de obra d'ella... ...sé... ...son... ...és molt interessant... ...és molt divers... ...i... ...hi ha... ...un paral·lelisme... ...un paral·lelisme... ...tot això... ...tinc que dir una cosa... ...que em va semblar molt important... ...hi ha també... ...a la filmoteca... ...i és que... ...tota la obra d'ella... ...està... ...explicada... ...i... ...i... ...molt bé... ...per una filòsofa... ...que és íntima amiga d'ella... ...que es diu... ...Eulàlia Bosch... ...l'Eulàlia Bosch... ...va estar present també... ...i veig poder estar amb ella també... ...el dissabte... ...i és molt interessant... ...perque... ...coneix moltíssim... ...tot el... ...procés... ...de... ...de treball... ...i la evolució... ...de la... ...de l'Eugènia... ...Eugènia... ...allavors... ...vam estar veient això... ...i ara... ...i ha un tercer motiu... ...que es donarà demà... ...que és la presentació... ...al CCCB... ...del... ...l'últim llibre... ...que està... ...en català... ...castellà... ...i anglès... ...deu n'hi do, eh... ...no m'agrada la paraula... ...però és una gran... ...polifesètica... ...deu n'hi do... ...ella... ...va explicar... ...que fa dos o tres anys... ...va vendre... ...un... ...l'apartament italià... ...que tenia Nova York... ...i... ...i llavors... ...s'ha establert... ...mola prop de... ...de Girona... ...a Castellar... ...no recordo castellar... ...de què és... ...un poble que està... ...mola prop de Girona... ...i... ...i bueno... ...des d'aquí és... ...des d'allà on pense... ...pues... ...donar cobertura... ...amb aquestes instal·lacions grans... ...m'imagino que deu ser... ...un espai... ...molt... ...molt ampli també... ...i continuar treballant... ...i... ...bueno... ...seguirà... ...fent el seu procés... ...m'interessant... ...és molt interessant... ...us recomano... ...i ja dic si... ...demà us plau... ...dons... ...crec que és... ...quarts de set de la tarda... ...demà es repeteix... ...els SSB... ...hi haurà la presentació... ...la presentació del llibre... ...la presentació del llibre... ...passes de filmoteca... ...i n'hi havia un sol... ...només n'hi havia un... ...vaig a estar mirant... ...per veure si n'hi havia dos... ...per poder-ho informar aquí... ...però jo crec que aquesta pel·lícula... ...tenint en compte la qualitat... ...és una pel·lícula... ...que té que dir una cosa... ...per una banda... ...hi ha... ...la història... ...soviacent... ...o primerisa... ...que és la que hem dit de recerca... ...dels llocs... ...després hi ha... ...l'experiència vital... ...personal... ...dorant el viatge... ...i després hi ha una cosa... ...que per mi... ...és molt important... ...que segurament... ...ha sigut amb el Montatge... ...que compta que ella... ...devia rodar... ...hores i hores i hores... ...i estem parlant... ...de una pel·lícula... ...que deu tenir... ...100 minuts o així... ...dons... ...imagines la selecció... ...que haurà tingut que fer... ...però... ...dintre d'aquesta selecció... ...hi ha... ...algo per mi... ...que és cap dalt... ...i és que... ...la pel·lícula està narrada... ...i la narració... ...extremadament... ...o molt... ...emportantment... ...poètica... ...amb... ...sites... ...de... ...poetes... ...que no... ...de un home... ...que no hi he retingut... ...birmans... ...i després d'un altre... ...que és molt conegut... ...com... ...de... ...de aquella zona... ...asiàtica... ...que és... ...revindrenat... ...t'agor... ...tot això... ...amb... ...la seva dicció... ...i... ...una forma d'expresar-ho... ...també... ...extraordinàriament... ...sensible... ...ya... ...per posar... ...però... ...lo que ara diré... ...penseu... ...que dintre de la... ...de la... ...de la pel·lícula... ...o del documental... ...podrem tomar... ...15 o 20... ...detalls com aquest... ...un detall... ...és a dir... ...ella està pujant... ...per al riu... ...i fan una parada... ...per fer nit... ...amb un lloc determinat... ...del mateix riu... ...on hi ha... ...unes construccions... ...flotants... ...en plataforma... ...i ella explica... ...com... ...se'n va anar a dormir... ...la primera nit... ...i... ...i tenia... ...la part... ...del sostre... ...obert... ...i veia... ...les constelacions... ...el cel estelat... ...com... ...com una meravella... ...i els únics... ...cossos... ...que sentia... ...eran... ...uns peixos... ...que després... ...l'endemava a veure... ...uns peixos vermells... ...petitets... ...que anaven jugant... ...o menjant... ...per sota... ...de on ella... ...estava... ...dormint... ...bueno... ...jo crec que... ...o sigui... ...a més a més... ...clar, tu veies... ...la plataforma... ...i la veies... ...de nit... ...i veies... ...el riu... ...com... ...com anava passant lentament... ...se'n feia... ...tant evident... ...això... ...és que... ...estàs veient... ...i... ...i aposa... ...la pell de gallina... ...però... ...reumet... ...però ja dic... ...això... ...o sigui... ...mira... ...ens estan... ...senyant... ...unes... ...pegodes d'aquelles... ...aquells... ...que són... ...aquells temples... ...que són... ...con campanes... ...i ja estem veient un... ...i ens expliquen... ...aquest temple... ...va... ...començar a construir-se... ...a tal època... ...i... ...cada any s'ha anat... ...ampliant... ...ampliant... ...amb altres cúpules... ...que acaben... ...com... ...com si fos un embut... ...i amb això... ...és gràfic... ...perquè... ...perquè ens entenguem... ...i llavors ens diu... ...i... ...i jo estava filmant... ...i vaig dir... ...bé, ara filmarem a dintre... ...dic... ...no, no... ...perdona... ...és que no hi ha res dintre... ...no hi ha res... ...ni bancs... ...ni... ...ni pràcticament es pot entrar... ...ni... ...ni té cap sentit d'entrar... ...perquè no hi ha res... ...o sigui... ...és... ...és una forma... ...per... ...parlar... ...amb el cel, no? O sigui... ...és de comunicació... ...absolutament de comunicació... ...de comunicació entre... ...entre... ...la terra... ...i el firmament, no? El cultòric, que no passa arquitectònic... ...i després també el tractament de l'or... ...que és curiós... ...com moltes cúbules d'aquestes... ...i allà ensenyen com ho fan i tal... ...és en planxador... ...o sigui, les xapes aquelles... ...que tenen uns martells especials... ...en què... ...van fent uns retalls... ...quadrats... ...i els van engatxant... ...i també es va fent... ...en els anys, no? Sí, sí, sí... Ja dic... ...revedeixo de nou... ...cartes d'Aquíap... ...Deugènia Valsells... ...eh... ...eh... ...molt recomanable... ...si, naturalment, si s'estrena... ...eh... ...us ho diríem... ...perque no se la perdeu... ...perque pensem... ...que és una... ...una pel·lícula... ...que pot agradar molt... I tant... ...el documental ho té difícil... ...eh... ...perque realment no els documentals... ...que costa molt... ...estan a documentals de manera... ...però bé, no, hi ha alguns cinemes... ...que d'alguna manera... ...m'entenen... Sí, per exemple... ...el Girona... ...els uns anys... Verdi cada vegada... ...el Verdi... ...també... ...no, jo crec que... ...i també... ...diria... ...que ara ja, per exemple... ...que aquí n'hem parlat... ...varies vegades... ...el documental del mes... ...i jo diria que... ...i després també hi ha molts festivals... ...documentals... ...i això sí... ...diria que també... ...la gent... ...comença... ...a veure que per aquí... ...hi ha... ...una beta... ...que és interessant d'analitzar... Sí que ho és... ...i han hagut casos molt concrets... ...que han fet que la gent... ...tingués una beja diferent... ...aquell documental de mi cari... ...a aquell del... ...la noia que va utilitzar... ...un material d'arxiu... ...per construir una història falsa... ...però que era... ...d'una bellesa també... ...i d'una poesia meravellosa... ...mai dia... ...no sé què m'he querido... ...er un dolç... ...bé... ...ahora ho he explicat a mitges... ...però sé que aquest és un tipus documental... ...com a la gent el veia... ...de... ...ah, un documental també pot ser això... ...no necessariment... ...és el documental clàssic... ...de què ens explica una història... ...o del Serengeti... ...o del... ...o del Senyor Patec... ...una història descriptiva... ...molt bé... ...molt bé... ...bueno... ...que tenim... ...en el món de les sèries... ...tenim... ...jo va això... ...com està la cosa... ...uns quants graons... ...dicam... ...d'uns quants graons en el sentit... ...de què... ...no, jo sí que en alguna manera... ...la reflexió aquesta me la faig molt sovint... ...perque... ...jo que... ...tinc una... ...clar... ...hi he fet molt cinema... ...i n'hi he vist molt de cinema... ...i tu també... ...i s'està demostrant que n'hem vist... ...un cinema d'un nivell... ...i això d'un nivell elevat... ...pil·lícules que expliquen coses... ...interessants... ...i que les expliquen de manera... ...interessant... ...clar... ...com vas al món de la sèrie... ...que és un món... ...de què ha arribat en aquest moment... ...no sé si al màxim hi ha... ...perque segurament no ha arribat... ...encara al màxim... ...de producció... ...de producció que s'està fent... ...per les diverses plataformes... ...de tot el món... ...de la qual ens arriba... ...solament... ...la secció occidental... ...perque és clar... ...la producció que ja ho veia... ...és que ni ho sé... ...ni ens arriba... ...per tant vol dir que és una cosa... ...que agafa un volum brutal... ...clar... ...és evident... ...que dintre d'aquest gran volum de coses... ...el més difícil de tot... ...és la selecció... ...seleccionar... ...és una petita reflexió prèvia... ...perque anem platicament bé de temps... ...i abans d'entrar... ...en els dos detallets de sèries... ...interessants que estic veient... ...però realment seleccionar... ...però potser és la part més difícil... ...que aquí ens movem... ...en diferents mecanismes... ...a l'amic que ens aconsella... ...que deia un dia... ...una sèrie collonuda... ...que l'has de veure... ...que no sé què... ...a vegades... ...aquest consell de l'amic... ...normalment... ...és curiós... ...que està normalment passat de voltes... ...és a dir... ...quasi sempre... ...en el món de les sèries... ...tot es magnifica molt... Ara te n'ha de dir... ...has de conèixer l'amic... ...perque si és un amic... Primer això... ...que només toca sèries... ...clar, clar... ...anem al tanto... ...i al parella que li agladi molta cosa... ...i hem tingut en aquest cas... ...unes experiències... ...que fan que els teus amics... ...en aquest terreny... ...també els estàs descobrint ara... ...perque hi ha amics... ...que dius... ...som amics de moltes coses... ...hem compartit moltes coses diverses... ...però ara... ...en el moment que t'aconsella... ...en una sèrie... ...detectes... ...que exactament no tenen... ...la mateixa gust que tu... ...que és un altre... ...un altre univers de gust... Sí, sol passar... ...o li donen... ...un pes a les coses... ...que nosaltres no... ...la meva parella... ...en aquest cas... ...parlo en plural... ...no els hi hem vist... ...en alguns dels productes... ...que ens han aconsellat... ...no de dir ni quins amics... ...ni quin producte... ...però sí que és producte... ...que he de dir que és molt curiós... ...aquest món... ...per tant... ...jo ja quan veig una sèrie... ...en poso... ...intenta una posar una mica... ...filtre abans de veure re... ...però... ...una mica... ...inhabitablement... ...t'ho poses... ...i llavors és clar... ...qual que diré ara... ...parler dos sèries... ...que són... ...interessants... ...que són... ...mots veure habitualment... ...però que en realitat... ...no deixen de ser productes... ...comercials... ...alussó... ...i que... ...i que possiblement... ...no suportarien... ...en pel·lícula... ...diguem... ...no sé si tindrien... ...un gran èxit cinematogràfic... ...i que per tant... ...és un altre món... ...és un món... ...que el veiem a casa... ...en l'intimitat... ...quasi diria... ...en el... ...en el secret... ...una mica... ...tothom es pensa que la sèrie... ...la veu... ...solament ell... ...i quan després... ...davant del televisó... ...i en dos... ...i en dos sèries... ...que a mi m'he interessat últimament... ...una és... ...The White Lotus... ...The White Lotus... ...és una sèrie... ...que ja es va... ...és que ja la vam veure... ...una primera temporada... ...fans quants mesos... ...és una primera temporada... ...que passava a Hawaii... ...aparentment... ...era la típica sèrie... ...de gent rica... ...en un resort... ...en aquests hotelassos... ...més que hotelassos... ...és en un instal·leció hotelera... ...de grans dimensions... ...en la piscina... ...i les palmeres... ...i tot... ...Hawaii... ...i era allà... ...però hi havia una història... ...que a mi em va semblar... ...que anava més allà... ...de el que aparentment era... ...i hi havia un algo més darrere... ...algun com... ...primer... ...perque es convertia... ...en una història de misteri... ...un moment determinat... ...que a mi em va portar... ...en bar remeta... ...el món de la Heismit... ...de la Patrícia Heismit... ...una miqueta... ...i per altra banda... ...que els personatges tenien... ...un histironisme... ...un histironisme tan potent... ...que d'alguna manera... ...simplement... ...volia provocar-te... ...arribar a un grau de provocació. Amb uns elements... ...diguem, visuals molt interessants. La sèrie està molt ben feta... ...té una visualització... ...de les coses... ...molt interessant... ...no és el típic... ...és un món kitsch... ...per ensenyat d'una manera... ...cinematràficament interessant... ...amb una molt bona llum... ...tot molt ben acompanyat... ...amb una música... ...insòlita... ...no es pot definir... ...aquí... ...quant es veu la sèrie... ...un dels elements que et queda... ...és la música de la sintonia d'entrada... Però també la que es va... Això. Molt bé. Aquests cors absolutament decidents. El Vial sempre està a l'aguaït. Pujo la unidstària i de vegades se segueix. Això. Això, acompanyat amb una capçalera, per exemple, amb una portada meravellosa, amb uns dibuixos preciosistes, en el cas de la primera temporada d'un tipus, en el dalt de la segona d'una altra, absolutament magnífics. Dic, d'una bellesa i d'una estranyesa. Tu veus una estranyesa, aquesta mateixa música que veus, després això té... És una mena important. Sí, és intrigant. És intrigant. Doncs bé, jo diria, no començo per la primera temporada. Aneu a la segona, directament. Perquè la primera temporada, sent una temporada que pot sorprendre, hi ha molta gent que pot dir... Escolta'm, això, no ho intès. No he arribat a entrar. Mentre que la segona, encara que ho diguin, a mi m'és igual, jo la defenso més. És una pel·lícula, és d'una sèrie, carregada dels mateixos valors que tenia a l'anterior, la primera temporada, augmentats, amb tots els sentits. Els actors estan encara, potser, més passats, però tota la relació entre ells, la trama que va per sota, també, haigmitiana, totalment petit i haigmit total, absolutament interessant, els dibuixos de personatges, els actors que hi ha servint aquests personatges, el Murroy Abraham, o és un d'ells, per exemple, i després hi ha aquell noi que feia en el Soprano, feia del Nabot del Soprano, un noi que era molt jove, que ara ja no ho és tant, i que té senyors italianes, i que per això ha anat en aquest risor que ja no és a Hawaii, sinó que és a Sicília. I estan en un risor a Sicília, que és una meravella, quits total, però una meravella. Bé, doncs, aquí, veient aquesta, encara la meva satisfacció ha sigut superior, perquè, a vegades, el tenir referents cinematogràfics és bo. I en aquest cas, el creador, que és el White, el Mike White, es divertit perquè es diu White Lotus, i ell es diu Mike White, que és el creador d'això, que és director de cinema, que ha fet 5 o 6 pel·lícules mitjnotables, algunes d'elles. Però que a la sèrie penso que és més interessant que la resta. En aquest cas, diguem que Manlleva intenta agafar una mica aquest món visual del Sorrentino. Llavors, en aquí, hi ha un moment que surt Sorrentino a tope, però que li va molt bé en aquesta pel·lícula, perquè el que seria horrorós és que utilitzés Sorrentino amb una pel·lícula que no li ha neçut Sorrentino, i en aquí l'utilitza molt bé. Se li escala. Jo crec que és una experiència diferent, i, per tant, aconseguiria de veure-la. És filmant, té dues temporades, 2021 és la primera, 2022 s'acaba d'estrenar, li heu de fer-li anar veient esperant que arribés el capítol, no estava acabada encara, l'anava veient així seguida per capítols, esperava que el dijous que hi és el capítol. Jo et volia preguntar, i tu pregunto per... m'entenes igual. Has pogut veure aquesta alguna cosa de la sèrie del Velòquio, que em sembla que és de 60 capítols? De Velòquio de 60 capítols? No. No, del Domoro. Sí. Esterno notte. Sí, li he vist. És que no li he considerat la sèrie, és curiós, fixa't tu. És que me l'han recomanat. I dius, veu de veure. I aprofito també per dir-ho per antena, perquè em sembla que a mi Velòquio ja saps que és un tio interessant. Tu l'has de veure. Per mi la sèrie va ser un palet de sabadora, esperava més. I hi ha un com una mena, jo veuràs, no et diré massa cosa, però l'espectador en general diria que és una pel·lícula interessant part. Políticament ens explica una cosa, a la gent jove que no saben res d'aquella etapa italiana, del país a Itàlia, que hi havia una convivència entre la democràcia que existia i els comunistes que de cop es va trencar, però que va durar molts anys i que es convivien tranquil·lament, i que de cop es podés aquest fenomen d'un segrest del cap de la democràcia cristiana. Ho recordo, ho vam viure, això. I tant, i tant, i tant. I bé, jo faig que és interessant aquest sentit. No està mal plantejada, però crec que té cometa alguns errors. El dia que la vegis, si vols, la convertim en un lliure de debat. I l'altre, no sé com anem de temps, però tu tens alguna pel·lícula? No, jo la única cosa... Mira, si vols, ho dic, i així... I així ja la resta ja queda perduda. No m'has d'informar-vos que el dia 22 a les 22 hores, que això és aquest diumenge a les 10, hi haurà el lliurement de premis Gaudí d'aquest any. Sabigueu que, entre les pel·lícules, que estan més seleccionades, estan el Carras, un any o una noia, d'Isaac i la Cuesta, Pacifixion, del Bercerra, Suró... Què més, ja... Bueno, no tinc ara la llista aquí, però aquest any hi ha Gocullita, que pot ser una gala interessant, i també sempre és interessant veure els acadèmics per on van. També, també és interessant. És a dir, que només era això, com a informació, i que els que ens esteu sentint, sabigueu que a TV3 ho faran en directe des de la sala oval del Macba, i, per tant, és un event cinematogràfic que val la pena. També no es fan malament les gales, no està malament. I ara sí, ja en saco, ara ja anem. Tot el control, tot el control és una sèrie australiana, australiana, que ens parla política. Podia ser l'equivalent del Borgen, diguem, australia, per exemple. Amb un personatge que no t'assembla gens amb el personatge de l'actriu de Borgen, no he portat papers amb el nom d'Australia. O no està ubicat d'Australia? El sud està ubicat a dos llocs, en realitat. Està a Canverra per un cantor. I després, en els territoris del sud, en una zona que es diu Wynton, el lloc que es diu Wynton, és d'Azerpur, és una cosa tremenda. Veus la ciutat en pla general i veus una cosa tota la lloc. I al voltant no hi ha res. És una protagonista a Borigen, negre, a Borigen, en aquest cas, que va agafant un paper protagonista molt fort a partir d'un fet que viu, inicialment, que la fa molt popular, és aprofitada per les classes polítiques del país, per aprofitar-se d'ella i col·locar-la en una posició de poder, perquè vagi pujant, però també els ajudin ells a ocupar, una relació que no tenen d'Azerpur, que és amb el de Borigen. És a dir, ells hi fa de pont, i veus el creixement d'aquest personatge. Està bé, està bé a la sèrie, francament està bé. És molt comú de situacions, té coses molt habituals, no és una sèrie especial.