Cinema sense condicions del 2/6/2015

La ràbia d'Esber, la ràbia de Sant Lluç, la ràbia d'Esber, la ràbia d'Esber, la ràbia d'Esber, la ràbia de Sant Lluç, la ràbia d'Esber, la ràbia d'Esber, la ràbia d'Esber, la ràbia de Sant Lluç, la ràbia d'Esber, la ràbia d'Esber, la ràbia d'Esber, la ràbia de Sant Lluç, you asked me to account for my whereabouts, but none would even say that I had ever gone to sleep un day. I'll be fine. Love is mine. I'll be fine. I'll be fine. Bé, com que em devino una mica així per vostres gestos, que sàpigueu que preservo la vostra intimitat i no vaig sentir el que diueu, no poso la prescolta. El que et sap greu. No, no, no, ho podria fer, ho podria fer. Fixa-vos com com es diu aquest programa, si anem sense condicions. Comencem de qualsevol manera. Però em sembla que Sergi ja s'ha endevinat que Jaume Viral va ser el que l'altre dia va llegir aquella crítica del time-out que la cosa no acaba d'arrollar massa. T'imagina, Jaume, una persona que vegi seguint-nos en tots els programes de cinema. Què deu pensar? Ara en aquest programa parlen d'això. Connecten d'aquella manera. Ara els deuen tornar bojos. Els meus pares us fan una mica, eh? Una mica el que li explicava també una de les coses que hem parlat, a part de dol que ja en parlarem després, que la pel·lícula ho planteja molt bé. Doncs també hem atinat... Ai, què, de setmana? El cel, el cel... No passa res. Presentant, mentre te'n recordes, el convidat d'avui, que és Sant Sergi Pérez, molt bon vespre, que és que hem fet un estudi important i hem decidit que no és tard, ni nit, sinó vespre. Ho he fet jo sol, però... I ho vaig recordant sempre cada dimarts. Jaume està. Vespre, vespre, no, perquè això seria cap vespre, no? Això, els dimarts, si es repeteix els dissabtes, d'on llavors ja és bon dia. Això va com va. La qüestió és que avui hem fet tot un periple, tot un recorregut així, curiós per arribar, tenir el convidat que tenim i el tema que tenim, que ja voreu que és molt interessant. Però avui, en principi, jo me'n recordo tant, que havíem dit, la setmana passada, que havíem de parlar de cinema taiwanès. Ah, sí? Sí, però el Joan Segué no ha pogut venir, que és el nostre expert en cinema. Llavors jo ja he aparcat una mica les pel·lícules que tenia per veure de taiwan. I he dit, bueno, parlem del RacerCrov, i ja està, com que he vist moltes pel·lícules, com que m'he enamorat d'alguna actuació seva, i a més a més, ara aquesta setmana, ha estrenat una, aquesta setmana no, ja fa unes tres setmanes, així que ha estrenat una com a director de Watchers Diviner, és a dir, el mestre de l'aigua. L'han traduït aquí, seria com el David de l'aigua, una cosa així. Doncs, bueno, l'he vist també, i vaig dir, bueno, parlem del RacerCrov, que té molt a parlar, i a més a més truquem per telèfon, el Sergi Pérez, que és el director d'una primera pel·lícula seva, que es diu, el camí més llarg per tornar a casa, que l'ha estrenat al Divendres Passat, que em van parlar amb el Xarada de Rajoy Sanboy, i volíem continuar ja avent la vista, però vam dir, home, i si li diem que vingui i diu que sí, doncs mira, sí, ha funcionat, li hem dit, i el que no sabia ell en quina aventura es ficava. Avui és, Sergi, com ho porta? Això és el que em confessava, dir, i què és això, no? Com ho portes, des que ens hem trobat allà, a l'hotel Plaza de Plaça Espanya? Bé, bé, bé, de moment, bé. Vols dir, bueno, hi ha hagut de tot, eh? Hi ha hagut de tot, però sí, de moment, adaptant-me. A l'ecosistema. Se li veu la capacitat... Ja, home, si tu no ho saps, però hem arribat dureta, llavors hem estat aquí, a dalt, a la terraceta de Can Ginestar, que això és una meravella absoluta. Hem trobat la Sandra Navarro, que tu la coneixes, la persona que produeix, moltes de les coses que fa la productora van a part, i que es dedica molt, sobretot, als temes del curmetratges, i a promocionar-los en diferents festivals, i, bueno, que van comentar la setmana passada, no todos, vigília, que és del dedone l'ojo, vull dir que és la seva productora, vull dir que m'ha relacionat tot, no pot estar. Que no s'ha volgut quedar és el seu problema. Bueno, el nostre també, perquè hauria estat molt interessant, i tot el que he comentat, ja no sé si seré capaç de resumir-ho, però he estat molt atent, eh? Ens podem parlar, a veure si ho puc dir així d'una tirada. Intentarem parlar de la preparació d'una pel·lícula, de l'elaboració, és a dir, del rodatge, de la postproducció, de la distribució... Hi ha moltes coses amb una pel·lícula, no? És un tema molt complexa. Molt, sí, sí. Molt desgastant, també. Sí, desgasta. I tant. Desgasta més que donar classes. Ara m'he introduït en temes. No, home, desgasta infinitament més fer una pèlica d'una classe, sí, sí. Tu portes 10 anys a l'escac, fent classes de narrativa, cinematogràfica, m'ho explicaves ara, al voltant del que seria el projecte final que fan els alumnes. No ben bé el projecte final. Jo he sigut profe de tercer i ara estic en el màster oficial. Llavors, a l'escac, el que fan és fer els professors rotatius. Llavors, van canviant depenent una mica de l'any. Però sí, a vegades hem fet també projecte final, però sempre són classes de narrativa de curs, i sobretot de narrativa clàssica. És a dir, la meva especialitat, una acadèmica absoluta de la típica de 3 actes i de Robert McGee, no sé si coneixeu. Sí, sí, el gurú de... El gurú de l'acadèmia, no? De com s'ha de fer un guió, de manera... Exacte. Podíem resumir una miqueta, així. Fes-nos una petita classe, va, com que tenim temps, avui. Un parell de minuts, així, ràpidet. Doncs, bueno, normalment el que fem és explicar els elements, que es creen per crear tensió dramàtica. És a dir, tu fas una pel·lícula, i el més important de la pel·lícula és el segon acte. El segon acte es confecciona... El que tradicionalment havia estat el NUS. El NUS, exacte. És el primer acte, que és la presentació, després el segon acte, que és el més llarg, que és el que ocupa més espai en una pel·lícula, i el tercer acte, que seria un viatge per el primer acte, però amb el personatge ja ha canviat, perquè ja ha fet el viatge per el segon acte. I el segon acte es configura entre el conflicte i l'objectiu del personatge. És a dir, quan comença l'objectiu exterd del personatge, comença el segon acte. I si no està mai acompanyant el conflicte, llavors serà un problema. És a dir, sempre ha d'haver un conflicte, una cosa que obstaculitzi l'objectiu, no? I això crea la tensió dramàtica, que vindria a ser com... com el més important d'una pel·lícula. És el que crea que un espectador tingui interès per saber... I si no fas una pel·lícula així, no li agrada ningú? No, clar, hi ha altres narratives, clar. Vull dir, si ens fiquem... Ara parlàveu del cinema d'Aiguanès, és a dir, el cinema oriental té un altre tipus de narrativa, i a l'europèu també, Godard té una altra narrativa, no? Però el que és el clàssic, el que vindria a configurar el cinema més cliché d'Amarica, és aquest, no? És a dir, és la combinació d'objectiu i conflicte. Per Robert McGill, la pel·li paradigmàtica del seu... del seu estudi seria Cramer contra Cramer, no? Que seria, bueno, en aquest sentit és perfecte. És a dir, és un home que... que l'objectiu és... ser pare, no? Vull dir, com que el seu fill l'estimi, no? I després ser pare. Però per això ha de patir una sèrie de elements, no? I sacrificar coses del primer acte, no? Que seria posar aquesta obsessió per la feina, la deslinculació que tenia amb el seu fill, al final l'hora que va tenir. Bueno, si us mireu Cramer contra Cramer, en queixaria, de més, és que és com minutatge exacte, no? Vull dir, ell diu que el segon acte ha de començar als 15 minuts, a veure un mitpoint... Bueno, una sèrie de elements que... Mitpoint, què és això? Un punt mitjà, un punt mitjà. És un punt d'inflexió, digués. Exacte, és un punt mitjà que el que fa és crear encara més tensió dramàtica. Es divideix, clar que això resulta com molt tècnic i molt matemàtic, però realment pot arribar a funcionar. És a dir, el mitpoint és quan el segon acte se t'està llargant molt i veus que l'objectiu es comença a ser deficitari. Llavors es pot convertir... És a dir, pot ser un espai que canvia l'objectiu extern, que no l'intern, també pot mutar una mica l'objectiu extern, i també la tercera part seria que seria una part on es dorma l'objectiu. Vindria a ser com les sirenes d'Olíces. Saps? Quan a Olíces es queda allà amb les sirenes, superant molt... molt innovabilat per les dones aquestes i s'oblida de cada tornar a casa. Seria com aquest punt. I això és una cosa que l'espectador li crea tensió dramàtica, perquè no recorda que havies de tornar a casa. És una sensació que l'espectador, si es fa bé, el que fa és crear més tensió dramàtica. I això està just al mig de la pel·lícula. I a mi ara... Espera, eh? Estic intentant contenir-me una mica. Per què? Sí, ara t'ho intento explicar, però està clar que no té res en contra del que estaves dient, que és una lliçó perfecta. Però jo faig un salt. Potser és un salt una miqueta el buido, potser és absurd, però a veure, estem dient que això és una... una narrativa o una manera de funcionar que tenen, sobretot, els americans, per dir-ho així, a Hollywood. Hi ha moltes altres maneres d'explicar una història. I considerar que això és la manera per antonomàcia de fer una pel·lícula. No és a veure-nos deixar clonitzar. Ja, així va. Ho deixo anar. No, perquè hi ha molts cines també. L'anglès també funciona així. I, vull dir, David Lin ja funcionava així també. A veure, això és una estructura que no ve del Robert McGee, evidentment. Això és una estructura clàssica que ve de Campbell i de... i de... una estúdica que es va fer sobre la estructura narrativa més clàssica grega. Vull dir, això és una cosa que ve de molt temps. Llavors, és una de totes les estructures que suposo que s'han fet o que s'han estudiat i s'han fet paradigmàtiques i han creat precedents, aquestes que funcionen millor. Ara, vull dir, li preguntes a, jo què sé, a Cine, a Tailandès, a la Pichapon, aquest veracetacul. I tant. La Palma d'Or, de Can. Aquest, evidentment... El nostre Lluís Minyarro com a productor. Exacte. Vull dir, aquest té un nou tipus de... No, no, sí, m'encanta. No deia com una cosa negativa, sinó com un element que ha creat una nova narrativa. Godard té una nova narrativa. O, bueno, no sé, perquè la primera pel·li de Sufler realment l'objectiu era escapar dels policies. Això és un objectiu. Vull dir, amb un conflicte, no és tel mai l'Uis, en el fons. El que passa és que després està vinculat altres elements que destrueixen la narrativa. O... Jo penso que... que no és un colonialisme. No crec que sigui una invasió. Crec que és una fórmula que funciona molt bé i que l'espectador d'alguna forma per convenció, l'adaptat i... A la gent li agrada, entre una pel·li, saber què és el que s'ha de aconseguir. Vull dir, d'arribar aconseguir l'arca perdida. Doncs això està bé, perquè fins que no la trobes, saps que la pel·li no ha acabat. No me'n parlis. És que li he tret abans de referència a Steven Spielberg. No, però m'ha convençut, una mica. Jaume, tu què saps, que jo estic allà com posicionat en contra? M'ha convençut, com a mínim, de tornar-me a veure l'Indiana Jones, una mica i tal, per veure... Perquè la estructura deu estar... Això, segons aquests canons, la estructura del que fa Spielberg, no se surt ni una coma de tot això. Amb l'Indiana Jones no és paradigmàtica i amb altres, potser, tampoc. No, no, vull dir, totes... Jo diria que totes... Deixa'm repassar, però totes són així. Potser aquella tan fosca de l'esclavitud. La amistat. Sí, la amistat. Aquella, potser, però tampoc. Perquè al final, el canvi de la fi, des d'un moment al principi, sabem de l'alliberament d'aquella persona o de la mort. L'alliberament també és la mort a vegades, oi? Sí. No, no, jo crec que totes s'adapta, perquè fins i tot la llista és síl·ler. Vull dir, l'objectiu és fer la llista més gran. Vull dir, aconseguir introduir més persones a la llista. I aconseguir salvar-los. El conflicte és dels nazis. Vull dir, tot encaixa. Vull dir, l'Imperi del Sol també... O millor, l'Imperi del Sol... És de les que jo admiro, l'Imperi del Sol múnic, també, sembla d'una estètica, una narrativa diferent, que jo dutro que estic... No, que em surt la invectiva que estiguin dirigides per ell. Com és que no t'agrada? No, no sé, em toca. Sí, però a veure, tu quan... I a canvi li agradaran altres coses que diràs al mar, doncs això sí que no. Torrente, per exemple. Ja ho dic directament, perquè és el que els jaume tenien al cap. No, no, jo no... Jo també ho podia dir-ho, jo. Perquè no cal dir-ho. Vull dir, són maneres. Així com... Tu queves de dir una cosa que és molt interessant, per les destructures, en definitiva, la capacitat narrativa, d'explicar una història. I això és important. Si la saps explicar, doncs, aconseguiràs l'objectiu, en definitiva, entretingueu de divertir i probablement fins i tot s'avantarà moltes coses, a partir de la història que expliquis, oi, dels personatges hipòsics i les dificultats. Llavors, esclar, jo, per exemple, una pel·lícula que crec que l'hem d'entrar com a punt de referència i seguint el que ell proposa, doncs és, per exemple, a Blancaneurs, el que va fer el Frece, o fins i tot podríem anar a parar amb altres així, com a Sims, totals del cinema espanyol, com, per exemple, el d'allò, el Victor Erizei, la seva... Espirit d'alcoholmen, el Surt, i aquella altra que va fer també. El Sol de Membrilla. A mi m'agradava molta polèmica i a mi em va servir per entendre moltíssim. Les idees blancanives del Paulo Berger, no? Sí, sí, sí. Llavors, aquí sí que estaríem amb una altra fórmula, no? La narrativa, sí. La narrativa, aquí sí. I, curiosament, per exemple, la pel·lícula amb la Guinegra francesa... Diartis. Diartis, que és un clàssic total, no? És... Jo fracasseu i tu tens l'èxit total, i en definitiva, el punt de solversió, per molt que jo no vulgui, per dir-ho d'una manera, no? En una pel·lícula aquesta del Goss, també... Eh? Bueno, sí. Quina pel·lícula és aquesta, quina? La del Goss? En la nostra, per exemple, tot i que sembli com una pel·lícula que a priori sembla com de marges i de buscar noves narratives, l'estructura és ultraclàssica. És a dir, l'objectiu és tornar a casa i, a més, amb un dels... històries més universals que hi ha, que és tornar a casa. No havia pensat que eren ulices. Sí, no vull dir, això és una cosa que hem comentat molt. Vull dir, que a més es va plantejar quan es feia amb el guió que vam crear un petit ulices. Vull dir, a més, que anava passant per diferents illes, no? I d'alguna forma... A mi és que... És a dir, també hi ha una llista de les històries universals, no? I la primera, la que encapçala, vull dir, és de les històries més mítiques i de les que l'espectador pot arribar a més, molt més identificat, perquè a casa es pot fer servir... es pot fer servir, perdó, com un element metafòric, però a l'hora també com una cosa real, no? Vull dir, és... Bueno, no ho sé. Si la pel·li, l'estructura de la nostra és molt clàssica. El que ha passat que després la construcció de la informació, per exemple, això no és gens clàssic, per exemple, que nosaltres posem un personatge que sigui antagonic per l'espectador, no? Un personatge que és tan difícil d'estar amb ell, no? Vull dir, d'obligar... que nosaltres l'obliguem a caminar amb un personatge que és tan complicat, no? Això sí que no és gens ortodoxes. Complicat i fins i tot amb determinats moments, si més no, bastant incomprensible, no? Se'ns dona més aviat poca informació per entendre per què, per les coses. Això m'han subtat molt, perquè és clar, acabes al final i dius-ho, és que tampoc és tan important. Cap i a la fi és el seu conflicte, i en definitiva és el que el realitzador ens mostra. Un conflicte, i això de les illes i que s'indunitza moltíssim, em sembla molt interessant, perquè això sí que és cert, es troba amb la burocràcia social, per exemple, es troba ja no tant amb la pròpia família, com a element no precisament agradable i més aviat controlador, que no pas que ajudi, tot aquesta constància. Molt bé, i en quant a narrativa, però forma d'explicar la història, sí que hi ha singularitats molt importants que trobo. A la nostra dius? Sí. Per mi molt importants. A veure, digues. Per exemple, comencem cap a un bar on hi ha d'altres, però la del final amb el cotxe allà la troba genial. La nocturna? Sí. De la nit em fas el dia, en contra de no saber massa d'ell, en canvi sí que sabem com es mou ell i com reacciona ell, perquè ell és un moment culminant de la pel·lícula. Aquella següència és la més important. Jo crec que també. D'alguna forma és la que ell apren. Ell apren que no és un... no és un psicòpata. És a dir, no és una persona que és capaç de destruir aquest gos. D'això parles a la pel·lícula. És a dir, és un home que trenca absolutament les lleis amb una cosa tan petita com el seu gos i a l'hora tan gran. I els crits del gos és el que el fan d'alguna forma, uns crits que ell ha provocat. És el que fan tornar una altra vegada la vida. I tornar a creure en això, perquè és el dolor dels demés, el que fan tornar a l'inca amb la seva vida. No em queda l' i l'hi veuràs. Que no troba la Ítaca que ell volia. Una mica la... A més una de les coses que a mi m'agraden molt del cine és aquella gent que aquell personatge que es passa tota la pel·li buscant un objectiu i després quan arriba al final se n'adona que aquest objectiu era una equivocació. Amb l'arca perduda. Exacte. L'arca perdida la volia per al museu i al final l'acaba obrint. L'arca perdida la volia per al museu. L'arca perdida l'acaba obrint. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. Exacte. I una altra cosa també, i després ja podem d'allò, és que has parlat de psicòpata, que no és psicòpata, has dit, no? És una persona que és capaç de matar un gos. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia. És una persona que entra a la línia de psicopatia.