Que vegi los vellos. Que vegi l'alcançó. Ras衿-tip! Farem unaено! I com fa res? Farem una FEMA! Entrega dels tants ulls. I a show on Tuesday she was in her mindset. Tempered, fers and spangled boots. Looks hard to see, they make me believe it. And he's ties some big good dreams. Big good dreams, honey. Yeah. So won't you go far, tell me you're a keeper. Not about to lie down for your cause. And you don't pull my strings, since I was better man. Moving on to better things. Oh, oh, I love her because she may stay there all the way. Oh, oh, she came to my show just to hear about my days. She saw me and started everything through all the summers. She kept them upside and kicking us, fuck, don't see the service. She saw me and started everything through all the summers. She kept them upside and kicking us, fuck, don't see the service. Oh, oh, I love her because she moves in her own way. Oh, oh, she came to my show just to hear about my days. Oh, oh, I love her because she moves in her own way. Oh, oh, she came to my show just to hear about my days. Oh, oh, she came to my show just so much farther away. Oh, oh, she came to my show just so much farther away, I think it's a sign But the freckles in our eyes Are mirror images And when we kiss they're perfectly alive I have to speculate It got himself to make us Into corresponding shapes Like puzzle pieces from the world It may seem like a stretch But it's thoughts like this To catch my trouble When I'm away When I'm missing you to tell you We're out there on the road For several weeks of shows And when you scan the radio I hope this song will guide you They can see us waiting For such a late And it's coming down Around the same But everything is perfect From far away Come down now At the same I tried my best to leave Miss all on your machine But the persistent beat It sounded thin upon listen And that frankly will not fly You will hear the shrillest ties And lowest lows with the windows down I hope this song will guide you They can see us waiting For such a late And it's coming down Around the same But everything is perfect From far away Come down now At the same I hope this song will guide you They can see us waiting For such a late And it's coming down Around the same But everything is perfect From far away Come down now At the same I hope this song will guide you They can see us waiting For such a late And it's coming down Around the same But everything is perfect From far away I hope this song will guide you I hope this song will guide you Tots els partits de l'oposició Demanaran aquesta setmana al Parlament La retirada de la taxa de l'euro per recepta Barcelona, Sandra Balén Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda i si aquesta promoció de lletting és el suport de les usufres de l'avantalit, doncs, clar, finalment això s'acabaria aprovant. I, per tant, d'una manera o altra, finalment això s'acabaria aprovant aquí com a llei, i el govern no podria, després, dir que no fiquem complexi una llei. Bona tarda, us parla Oriol Sautó. Peter Sagan s'endú la tercera etapa del Tor de França, que va ser la victòria de l'etapa per a l'eslova, que, a la general, no hi ha en canvi, és el suïsfà biancanxilar a manté el lideratge a 16 segons, de Bratlí Vigíns i de Sylvain Chabanel. D'altra banda, l'espanyol José Joaquín Rojas ha hagut de abandonar, però una caiguda i pateix una fractura a la clavícula, el ciclista del Movistar, es perdrà amb tota probabilitat els Jocs Olímpics de Londres. En futbol, el pare de Xavi Hernández, Joaquim Hernández, ha explicat, com ràdio, que el seu fill i Iker Casillas, juntament amb Vicente del Bosque, van reconduir les males relacions entre els jugadors del Barça i del Madrid després dels clàssics. Hi ha gent que això volia destruir totalment la selecció, jugadors del Barcelona, jugadors del Madrid, ho volien destrossar, i ell amb la seva força, amb el seu companyerisme, a les seves bones persones que han fet, ho han lograt, han llograt una cosa molt gran. I els jugadors del Barça Jordi Alba, Diego Alcántara, Christian Tell i Martí Montoya, el de l'espanyola Álvaro Vázquez i el català del Chelsea, i el Romeu han entrat a la prellista de 20 els futbolistes per als Jocs Olímpics de Londres. Com ràdio, notícies. Hi ha diverses rons que expliquen per què tenim la democràcia intervinguda. Una d'elles és que els polítics, en realitat, no tenen marge amb demanir obra. A Espanya, per exemple, hi ha poderoses forces institucionals que limiten la capacitat dels governants per decidir sobre l'economia. En els països que formem part de l'euro, la política monetària, ja fa més d'una dècada que no la decideixen els líders escollits democràticament. Aquestes restriccions institucionals cal afegir-hi les pressions que reben dels famosos mercats. Quan els Estats en deuten per cobrir el desfassament entre ingressos i despeses, els prestamistes exigeixen garanties de que cobraran. Ningú sap del tot en què consisteixen aquestes garanties, però tot apunta que podrien incloure l'adopció de determinades polítiques o la prohibició d'adoptar-ne d'altres. Fregment de democràcia intervenida, polítiques, econòmiques, en la gran recesión. José Fernández Alberto, editorial catarata. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Tots per tots. Mil realitats, mil històries. Tots per tots. Perquè el futur ja no és el que era. Bona tarda, com va, són les 8 i 6 d'aquest 3 de juliol, un dia a partir del qual el Departament de Justícia, com a a mesura d'estalvi, retira el berenar als interns de les presons catalanes. A partir d'avui, doncs, passen a tenir 4 àpats diaris en comptes de 5. La mesura, però, no afectarà els centres de joves. També, a partir d'aquest dimarts, el preu del menú que paguen els funcionaris de presons i els centres de treball passa de 3 euros a 6. En total, el Departament de Justícia espera estalviar-se amb aquestes mesures uns 2 milions d'euros. De 8 a 11 de la nit, tots per tots, la com solidària amb Ramon Company. Uns 85 militars siriants han desertat, han marxat del país i s'han refugiat a Turquia, sumant-se així els més de 35.000 refugiats que ja ha acollit aquest país en camps ubicats a la frontera. Al mateix temps, el president Siria ha baixat al assalt la ment a haver abatut l'avió militar turc, assegura que em desconeixia l'oigen i afirma que les tensions entre els dos països no passaran d'aquí. I, malauradament, la qualitat siriana ha passat també per un informe que hem conegut avui, un informe de Jimen Ratz-Watz que denuncia l'existència de 27 centres de tortura, mentre que l'alta comissionària amb de drets humans en de l'onor alerta, de greus en violacions i crims contra la humanitat, tant per part del règim de l'assalt com de l'oposició. La guerra civil a Siria no fa més que empitjorar, i parlem de més de 10.000 morts, la majoria de civils, homes, dones i nens. I de tot plegat, en volem parlar els propers minuts amb el col·laborador del Tots per tots, en Víctor Pallejam. És ara vista, és islamòleg, ha viscut a Siria, entre altres països. Víctor, bona tarda. Hola, bona tarda. Per què, Víctor, des del teu punt de vista, la Comunitat Internacional no interveia a Siria? Bé, podríem dir que en el joc d'escacs internacional, Siria se fa igeis a Líbia, a Egipte, i a tots els altres països que han canviat de règim, i demanar aquests caracols en la Siria, que són fonamentalment russets xines, i que s'ha de demanar. Per què no és una cosa simplement interna, sinó una certa equilibració internacional, molt gran i molt important. Hem de tenir en compte que, per exemple, amb un occidental recorso una dictadura a Bahreïn, i també li ha vingut armes de la mateixa manera que s'hi ha reclamat poder-ho fer amb Siria. Si tu intervéns aquí, jo intervén que hi ha, i la cosa, ara, per ara, està en un aturador que serà... a mena de jugar, que serà difícil de canviar en els temps immediats que venen. És a dir, tu no creus que Rússia i Xina torni a assedir com ho van fer en l'abstenció al Conseil de Seguretat de l'ONU? Bàsicament, pels interessos que tenen al país? Efectivament, Siria és una peça brossa. Siria ha representat un punt estratègic. Siria també guarda un equilibri a l'efecte veritablement cròs, que és la qüestió de l'Iran. I, per tant, això no s'agafava. I això no vol dir que no el facin si, en canvi, se'ls donen contrapartides a altres lleus del món. Pensem que, encara que semblen tides, els tibetans, la Xina, les Uigurs i altres furies que molesten a d'altres superpotències, en surten perdent. I, per tant, això no és una intervenció sense el vestit blau del Conseil de Seguretat de l'ONU. No es contempla. No, al principi, això no tindries que passar, perquè Seria seria molt grossa. Aquí sí que pot entrar digna'ls al factor inesperat, sigui que, per exemple, Turquia, precisament jugui sota mà, una mà per dirigir des demaniments incontrolables, i la solidaritat s'unir dels turcs amb la majoria sospida de Seria, portar-hi les coses cap a un altre patre. Això també podria passar del costat de Jordà, on el rei Dullà també pot reclamar, per dir-ho així, una part de Seria i una mena d'un poder per defensar, si la població s'unica es veu massacrada per la minoria a l'OUI, que és la que mà. Aquesta és la qüestió religiosa que divideix la Seria entre minories de ferotge. Ara mateix les relacions entre dos països estan molt tenses, sobretot després d'aquest avió, que va treure el règim de baixar a l'assat, un avió turc. Una intervenció unilateral turca, la Contemples? Sí, però no és impossible. El conjunt de països sunguis que patronitzen, per dir-ho així, la revolta des de lluny, té a Turquia el capdavant, però també està a Qatar, que té un pes molt important en totes les revoltes árabes, i a Qatar, actuant amb concert, amb Estats Units, amb Anglaterra, i indirectament amb el món occidental, podrà interactuar com ho està fent també amb Jordà. Per tant, els baïns sunguis, aquí podrien un dia perdre la paciència i actuar de tot el propi. Això és una cosa que s'ha de dir que, en aquesta part de món, les coses mai s'adonen com s'espera. Baixar a l'assat, ja que parlàvem d'aquell avió, lamentat haver-lo abatut, aquest avió militar turc, i ha assegurat que amb Turquia a la sang no arribarà el riu, però, com deien, la situació és tensa, i Turquia, bé, ja ha dotat termes, moviments estratègics, amenaçadors, com l'enviament de tropes a la frontera. Aquest és l'enviament de Turquia, que és un avió que s'ha de dir que hi ha que preguntar-se què hi ha que hi ha avió, i des de llavors no estava per passar l'estona, i des de la sèrie. L'altra banda sèrie ha estat molt ràpida, sense demanar disculpes, perquè ha quedat clar que no volien tenir un avió fent fotografies per allà dalt, per dir-ho així, i només que la majoria s'ho anirà just, un exercit tan poderós com el Turc apareix a la frontera, el regim sí que hauria en qüestió de molt poca estona. Turquia, per cert, el membre de l'OTAN? Sí, per això no actuen, per dir-ho així. Hi ha clausules en aquests convenis de l'OTAN que si un país de l'organització és amenaçat, ho ha atacat tot a l'OTAN. Efectivament, però per altra banda, l'OTAN demana a Turquia que no actuï un militar al mes, perquè això no ho pot fer, però cal dir també, perquè és molt complicat, que l'exercit turc també té unes maneres de fer, que són molt especials, i justament una manera de fer ràbia al govern d'Ardogan, seria desobeir-lo o provocar una situació de conflicte que a l'opinió turca demanés i reclamés, per dir-ho moltíssim, la massacra de civils sonits. La majoria d'aquest informe de moltes presons de Síria, del que parlarem en uns minuts, l'última hora ens parla també de 85 militars que han desertat dels quals un és en general i en d'altres els càrrecs s'han refugiat a Turquia, com ho valores? Bé, una idea del degutetx important que s'està donant, i que s'ha de dir en compte que l'exercit sirià està ordenat per a lluixis, per ser-te les concentrics d'afinitat ideològica, és a dir, que tots els a l'auis són els que dirigeixen el general cap endavant de les divisions i sobretot totes les quatre exercicis de policia secreta hi ha dins de Síria, que són els que fan, realment, tota la feina d'encavat, venen altres grups xiguites, després venen els cristians i després venen els unis. Per tant, una defacció a sonir mai és de massa, grau ni de massa responsabilitat. És que costa molt fer alguna lectura en el que s'està passant. La majoria s'està parlant de la passivitat internacional, perquè ja no només estem parlant de molts morts, 10.000, des que va esclatar, no sé si dir-li, la guerra civil, en qualsevol cas, 10.000 morts, la majoria civils, com també sol passar quan hi ha guerres, però estem parlant també de 35.000 refugiats siriants que han anat a Turquia i que les autoritats de baixar a l'esat han minat aquests passos fronterers i ho creiem. La majoria que hats-ho de dia s'han trouve des de la sèrie demetes. El Sebastian es va기자essar al 36 i durant 40 anys la intervenció estrangera no va servir excepte per recorrer el Franco. Aquestes són la realitat de la món al que vivim, no ho tenen ni coglidar. Seria ingenu també pensant la possibilitat que intervingués l'acord penal internacional? Uf, això ja me'n maravallaria a mi molt. Sí, no? Segurament, no? Per aquesta qüestió, no ho he fet amb molt altres coses. La qüestió de l'acord fa molt intervenir com les coses ja en passen. I, de moment, quan ja han passat 10 anys o quan les coses... I, bàsicament, a l'Àfrica, no? Amb països africans, no? Home, s'intervea, aquí es pot. Ja, clar. No, aquí no es pot. El que deia, amb aquest informe de human rights watch que ha fet públic avui mateix, 27 centres de tortura, de fet, les recomanacions i demandes van en la mateixa línia que nacions unides. No, és que, clar, la situació dins del país... Bé, el que deia, amb 10 mil morts, tortures i tot plegat, no? És que els garrifós estindia caïs i encura aquest informe per saber què el que representa. També s'ha de dir que la tecnologia de rap... jo ha millorat, i se desgraciatament ha avançat. El model de contrarapreció de parcer és el model que es va... que va a Txitxènia i es nota la presència russa per dir-ho així a la gestió de la contrainsurgencia, que és... que és... Mactramadament violenta. Però d'altra banda, també s'ha de dir que a Txitxènia no s'ha deixat de torturar des dels anys 80, i que, presament, a Espanya, quan anomen seria país germà i totes aquestes coses, em recorda la poca memòria i la desbargonya que té un país que manté un tractor a favor amb dictadures extremadament violentes, com si fos mena d'amig natural, no? I em recorda altres temps. El grup d'observadors de Nacions Unides ha demanat la fi de la missió per la impossibilitat de dur a terme la seva feina. Estem deixant, literalment, Síria, la seva sort, el poble Síria? No, jo crec que no. Crec que no. Has intervè, fins i tot... Sarcosí, abans de plegar, va a fer un gesto important i els francesos han desplaçat per lluix silenciosament els seus agents perquè també hi ha una relació d'aproximitats, sobretot en el cas que van dir que ja van donat i que la situació podria afectar també a aquest país. Per tant, també els anglesos volen que es porti a una situació per lluixis de bany de sang, de baixa intensitat, però molt continuat. I saben que per lluixis han donat temps a els rufos a aturar aquesta situació, a estabilitzar-la i a oblidar-se'n si es pot. Si continua molt, si el món funi reacciona, doncs sí que canviarà les coses, i, per tant, la perspectiva a mig pla és totalment oberta. Una possibilitat, estem especulant, evidentment, però una possibilitat, si les coses segueixen com fins ara, no cal ni que vagin a pitjor, com tu deies, és que, Rússia, li oferis a baixar a l'assat un exili d'aurat. Seria una possibilitat per què deixes el poder? No, no, crec pas, perquè... S'ha d'anar molt clar que l'Auí és un milió de persones que manden sobre 18 milions de persones. I saben que aquí s'ho juga tot, per tot. S'ha dedicat aquí tampoc ningú és perfecte ni ningú és idèlic, hi podria haver una massacra d'un milió de l'Auís, que seria tremenda, com d'altres minories, que fins a un 30% perillucis del país recolza aquesta migdia i per tant, de què mantinguessin les minories protegits de la majoria Uni. I això obliga els d'Auís, i per això tenen aquesta capacitat de sentir que estan lluitant per tot o res. Això és terrible i difícil perillucis de durar. No sé, que vingui algun poder de fora, com podria també podria ser el rei de Jordània, que protegís expressament les minories i aconseguís fer una situació d'alt qual foc. Al fin i tard van hi també grans famílies, perquè sí que hi ha també grans famílies, els focos de les grans ciutats, de Masq, Hama i Alep, són els tres països o petites demarcacions en els monopolistes que manden al país de veritat, no? Però aquests han tingut la seva oportunitat i no han reaccionat, perquè també com als anys 80, en lloc d'actuar tots a l'hora, que la ciutat ha mirat els seus interessos. I això ha favorit molt el règim per anar atrant un per un, prometent coses i intervenint ciutat per ciutat, perquè això els permet desplagar les seves forces perillucis de repressió allà on toca. Tu, Víctor, has viscut en diversos països àrabs, entre ells, és Síria, que queda del país que vas conèixer al marge d'aquest grau de violència? Que era molt... La violència ja estava implícita i es notaven els carrers, dia a dia, jo, quan torno, sempre a tots vos mateixos fots en els carrers de Masq, per dir-l'hi, això són coses que a nosaltres poden semblar absolutament terribles, però que la gent... ja sé que el que dic és molt d'uno, la gent sap que això que algun dia passaria, la qüestió és com se surt i que no vagi a pitjor. És una manera d'entendre el món que és difícil d'assimilar, però hi ha unes vius sotaritatures i sota perillucis un sistema de fidelitats casifaudals, doncs és així i no pas d'una altra manera. Per què creus que les revoltes o les revolucions, en el cas de Tunísia, potser també, en el cas d'Egypte, no han esquitjat dictadures com a Arabia Saudita? Doncs precisament perquè per així les revoltes han succeït en els països on ja començaré una mica de societat civil, una mica de burguesia i una mica de relacions, així és de societat oberta, que es junta tota una bona part d'ella contra un dictador a les països on només hi ha relacions tribals, no hi ha societat oberta, no hi ha burguesia, i és molt fàcil que s'interactuï perquè tu només vol salvar la teva feina i la de la teva família, encara que sigui la dels cosins, té més i segons i poc, que els demés no formen part, no són els teus ciutadans, no són els teus companys d'humanitat. Ara estava recordant que Benelí sí que està amb un exili deurat, justament a l'Arabia Saudita, és el darrer que sabem d'ell. Sí, activament el van enganyar i el van posant en un avió, i ja s'està amb els fles, però no li serviran de res. A l'Arabia Saudita hem de mantenir la seva solidaritat mentre es disposi de calés, quan es desapareixin la solidaritat es diu, prou immediatament. Víctor Palleja Aravista, és la mòleg, moltes gràcies, fins a properar. Gràcies a vosaltres. Tots per tots, opinió i reflexió. Sobretot el que més m'ha subtat de la més preci, la siria és el grau de crubaltat. Jo crec que hi ha una diferència qualitativa entre el règim siria i altres dictadores àrabs, com la Tunícia, Nao, l'Egyptia, no? El règim siria és un règim que tortura que massacra gent, que mata, que pot matar a milers de persones, però que, a més a més, vol mostrar-ho, mostrar-ho com una mena d'alliçó perquè la gent decideu fer-ho. En molts casos, la gent que havia estat detinguda i que havia mort en presó, podíem trobar el cos amb ostensibles signes d'aquest torturat, com una mena d'alliçó per als seus familiars. O sigui, si continueu protestant, això és el que us passarà, no? 6 minuts i seran dos quarts en Da Nao. Eres el primogenito, el benjamín, o estàs entre uno y otro? Salvo que seas hijo único en hacer el primero o el último, pueden determinar tus señas de identidad, tus conductas y hasta el devenir, según recientes investigaciones. El orden importa a hermano. Aquest és el reportatge del muy interesante, ja del mes de juliol, del que volem parlar. Aquest dimarts ho farem amb la seva autora Laura G. de Rivera. Laura, bona tarda, buenas tardes. Hola, buenas tardes. Ya viene de lejos, la familia, el hogar, funciona, nos dices, a partir de un complejo entramado de roles, de obligaciones e incluso de expectativas. Sí, la familia nos condiciona, nos influye, desde que somos pequeñitos, desde que estamos casi en el vientre materno, pues ya esperan cómo vamos a hacer nuestros padres, desde antes ven a hacer, ya están las expectativas ahí. Y entonces, a lo largo de todo nuestro crecimiento, pues nos va influyendo y hay estudios desde distintos puntos de vista. La teoría del orden de nacimiento, por ejemplo, es uno de ellos que es con el que empezamos el reportaje. Estamos hablando para que la gente se sitúe antes de leerlo, de que bien, esto, el orden de nacimiento, que determina una personalidad, hablamos del rango, de la posición, dentro del clan, etcétera, ¿no? Sí. Sí, ahí se llama así, es una rama de la psicología que se llama la teoría del orden de nacimiento y estudia, pues, como... ¿Cuáles tres características suelen ser comunes en los primogénitos y, sobre todo, compara primogénitos y benjamines? Ah, sí, a los primeros y los últimos, ¿eh? Ajá, exactamente. ¿Qué investigaciones aporta Frans Sulouey, quién es? Frans Sulouey es un investigador del MIT, del Instituto Tecnológico de Massachusset, y es el pionero en estudiar esto. Fue un hombre que se interesó mucho, desde siempre, por Darwin, por estudiar a Darwin, y toda la repercusión social que tuvo Darwin. Entonces, le llamaba mucho la atención en sus estudios. Darwin era benjamín, era el pequeño de la familia. Entonces, hizo un estudio muy bonito que dice, por ejemplo, que el 98% de los que apoyaban a Darwin eran hijos medianos o pequeños, y el 95% de los científicos, hablamos de los científicos que rechazaban las teorías tan revolucionarias de Darwin, eran primogénitos. Entonces, a partir de ahí, Sulouey se fue formando una teoría que defiende que los primogénitos tienen hasta del lado de la autoridad, del poder, digamos, de lo convencional, de lo establecido. Del estatus cubo, ¿no? Del estatus cubo. No les interesa... Los cambios. Exacte. Y, sin embargo, los pequeños y los medianos están más dispuestos a aceptar cualquier novedad, cualquier cambio, cualquier revolución de ideas, como lo que supuso las aportaciones de Darwin. Ahí, otro estudio curioso, del que también hablas, como el que nos cuenta, quiénes son los miembros del Congreso norteamericano o los arrestados en las huelgas, ¿no? Sí, a mí esto me encantó, porque me pareció muy gráfico, ¿no? Que ahora mismo no veo aquí la ficha exacta, pero la gran mayoría de los congresistas estadounidenses son primogénitos, y la gran mayoría de los arrestados por hacer piquetes en las huelgas son hermanos menores. Es un estudio que hicieron en Estados Unidos que corrobora la teoría de Sulaway, ¿no? De que los pequeños son los rebeldes y los mayores son por los que mandan. Exactamente. Una gran mayoría, sin duda. También tenemos estadísticas que nos demuestran que los hermanos mayores están más representados en las profesiones mejor pagadas. Sí, las profesiones mejor pagadas, que también son las que están más cerca del poder, las más menos arriesgadas, más convencionales, podríamos decir que suponen menos riesgo. Sí, sí, perdona, Vidi. Sin embargo, los pequeños están más representados en profesiones que suponen más riesgo, porque sean aventureras, porque sean de inversiones de riesgo, porque los bomberos, por ejemplo, hay mayoría de hermanos pequeños entre los bomberos, y por ejemplo, entre los directores de grandes compañías, hay mayoría de hermanos mayores, todo va en la misma línea. Esto no se cumple a rajatabla, no es porque sea de hermanos pequeños. Hay excepciones, la teoría del orden de nacimiento no se cumple al 100%. Por supuesto, por supuesto. Si no, se no sería la bomba, seguro. Sería. Pero tiene su gracia esta teoría, porque los estudios científicos demuestran que sí, en cuestión de porcentajes, pues sí tiene mucho... Más posibilidades. Supongo que tampoco será lo mismo una familia tradicional que otra que no lo sea, mucho peor, si es una familia desestructurada, ¿no? Claro, una familia... Bueno, hoy en día ya el término de desestructurado ya no se sabe muy bien qué es, porque yo, por ejemplo, pienso que... Yo diría una familia disfuncional, igual o una familia que no funciona como debería ser. ¿Cómo debería funcionar una familia? Pues los padres o el padre o la madre pueden quedar amor a sus hijos, ¿no?, y seguridad. Entonces, para mí, esto sería... O sea, cuando eso no se da en la familia, sólo voy a estudiar que se invierte la tira del orden de nacimiento. El mayor es el que más sufre, por ejemplo, en los casos de abuso en la familia, de cualquier tipo de maltrato, por parte de los cuidadores o padres a los niños, el que se lleva a la peor parte siempre es el primogénito. Entonces, en estos casos, los primogénitos se convierten en unos rebeldes, vamos, hasta la médula. Ya, estamos hablando en el caso de que hay hermanos. ¿Qué pasa con los hijos únicos? Pues, sólo voy y comenta, que es muy parecido el perfil del hijo único al del primogénito. Porque es el primero, se supone que tiene que satisfacer las expectativas de sus padres, y bueno, menos acostumbradigual a defender su posición de poder, que los que tienen más hermanos, el perfil, según sólo, es muy parecido. ¿Cómo se fuera el primero? Hablando en general, es curioso cómo aplicamos con nuestros hijos algunas de las tácticas que tanto nos fastidiaba que aplicaran con nosotros nuestros padres. Sí, esto es muy curioso. Yo creo que esto nos ha pasado a todos. Sí, sí, sí. Alguna vez que te sorprendes regañando a tu hijo de la misma manera que te regañaba a ti tu madre o tu padre, ¿cómo le puedo estar diciendo esto tan horrible que me decía a mí y lo mismo? Esto es algo que yo he oído comentar y que pasa mucho, ¿no? Y son patrones que se repiten, y que si uno no es consciente de ellos, pues lo va repitiando. Quizás una muestra más de que la afiliación nos marca, nos influye. Nos influye, sí. Sin duda. El orden importe hermano es un dels reportatges dalt molt interessant de que en mes de juliol la seva autora, Laura González, hem de reverar. Laura, moltes gràcies. Ha estat otra. Com ràpid. Escolta, o el dieu boix, això de sal, deixi que em poden? O doneu-me la gorra i ho diré jo! Dos emblemes de l'humor català en una sola persona. Joan Pere, capri. Deixi-me'l, deixi-me'l, deixi-me'l. Joan Pere, fa reviure els monòlegs de Joan Capri al teatre Kundal. Venda d'entrades a les taquilles del teatre. A telentrada.com i promentrada a grups. Aleshores em vaig a donar nois que, en el fons, la meva sogra no era tan mala dona. Correcte. Ambroguer, jardí i gemagenó. En català hem de fer la distinció entre par i parar. Utilitzarem sempre par davant d'infinitiu. Per exemple, han contractat nous treballadors per poder augmentar la producció. Per poder augmentar la producció. Un altre exemple. En sent el form per escalfar-lo abans de fer el pastís, per escalfar-lo. Davant de substantiu farem sempre la distinció entre par i parar. Aquest pastís és per a la Maria. Correcte. I no per a la Maria. Incorrecte. Un altre exemple. S'ha clasificat per a la final. Correcte. I no per a la final. Incorrecte. Aquest oli és per al cotxe i no per a la cuina. Correcte. I no per al cotxe i per a la cuina. Incorrecte. Però aquest oli és per a maní. Correcte. Perquè davant d'infinitiu pusem sempre par. Tots per tots. Jo volia comentar una cosa per tots els que s'escolten. És una llersícia que posem des de fa molts anys a l'escola d'arquiatura de la week. Vull anar de visita a casa seva. Vaig en cadira de rodes i vull anar sol. Puc anar. Si vostès en diuen que no, quan els vostès arriben a grans, tindran que fer obres a casa seva segur. Si en diuen que sí, li preguntaré si també pugna el bany. I si en diuen que no, a les hores, per desgràcia, serà la visita curta. La discapacitat és només un vestit. Tots per tots amb Ramon Company. El sense nens de lucre d'aquest març s'acompanya del president de l'Aula d'Estudis Socials i de l'Associació Discapacitat Visual de Catalunya, Manel Martín. Coneixerem un sistema de crea de promocionar i de finançar iniciatives solidàries. Se'n diu Timing, fer equip i la seva ànima a casa nostra. És en Gil Van Eyle, que un bon dia, i sobretot com a conseqüència del naixement de la seva filla Mònica, afectada per Idru Sefàlia, va entendre que allò que era important a la vida era que hi havia molts diners, cotxes o èxits, sinó ser solidari i contribuir a la felicitat dels altres, i es va dedicar en cos i ànima a impulsar el Timing. Manel, bona tarda. Què tal Ramon, com estem?Coneixies aquesta iniciativa. Estan descobent noves formes de finançament, noves tècniques... Ara mateix me la tenen molt guapa, que són els tapons de botelles de l'aigua. Nosaltres hem posat un puesto de recull de la nostra Asociació, estem recullint 20 o 30 capses quasi que 15 dies, perquè tots els veïns ja, de forma... Ja els heu anat gusts col·laborar amb aquest projecte, ens ho porten allà, veus, tot el mes de la setmana, recullint tots els tapons, ho deixen, ho vol que allà, i bueno, quedar-te'n pasant aquests de Fundació Segur, que és l'empresa de missatgeria, que és la que fa Recol·lecte, i em passen projecte amb projecte. El mateix fa poc que em coincidia una caia de rodes, amb 24.000 euros, em sembla que valia aquesta càdida per un nano, que tenia unes condicions especial d'escapacitat física, i doncs tot va cap allà. És intentar que, clar, les idees del tercer sector són supermaques, i es fa una feina impressionant, sobretot amb les equips de voluntaris, es pot, amb la iniciativa, la innovació, la imaginació es fan d'autèntiques coses guapes, molt interessant, però en ells dèiem diners, totes les coses fan en diners, cal pagar els recursos humans, cal pagar les infraestructures, cal pagar els projectes, i tot aquest sistema, i amb el programa de Carlos Campuzán, si te'n recordes fa uns dies pel tema d'aquell finançament públic, ha de millorar moltíssim, en tirant d'abans que l'administració pública vegi, que nosaltres fem una per important, perquè la societat tingui millor qualitat de vida, nosaltres estem en primeres línies, amb els que tractem amb els malalts, els afectats, les persones desesculpturades, totes aquestes persones que estan en exclusió social, nosaltres no estan mai a primer dia per tractar amb ells, i és una forma molt interessant. El timming és una portació mínima, que a partiment ningú se'n dona compte. Deixem que ens ho expliqui el Gil. Vinga, estupendo, sí que ho veiem. Gil, Vanell, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Doncs escolta, això, en paranèixima vegada, què és i com funciona el timming? Bueno, sí, és una idea tan senzilla que a vegades costa explicar. A veure, sobretot de les organizacions, l'airea és que la gent que vulgui voluntàriament dona només un euro al mes la seva nòmina, que és una quantitat simbòlica, que és el mateix que res, aquests euros s'aparca en una compta interna de la mateixa empresa, i entre totes les empleats que vulgui proposa projectes aquí, destinant aquests fondos acumulats, i després de, per exemple, 6 mesos un any estria democràticament aquí, destinant aquests fondos, no? Això és una descripció de com ha funcionat el timming fins ara a les organizacions, i fa 6 mesos ja és una mica la evolució d'aquesta idea, que ja s'està aplicant en més de 1.000 empreses i en 40 països, que és molt maco la quantitat de lliure que està generant cada dia, cada mes. Però ara ja hem portat aquest concepte al món virtual. Ara hi ha una nova web, que és el timming.net, o és el que té aming.net, on es pot fer exactament el mateix, és a dir, donar un euro per persona al mes en equip. La única diferència és que aquest euro ja no passa a la nòmina en una empresa, sinó per a comptes corrents o aviat, també, a través d'una taxeta de crèdits, i així es pot fer timming entre amics a Facebook, per exemple. I sobretot les ONGs, que ja estan utilitzant molt, que estan, com tots, però en temps difícils, i és que a vegades és més difícil aconseguir aquests fondos per aquests projectes macos que esteu parlant fa uns minuts. I sobretot les ONGs estan utilitzant molt, ara, la plataforma de timming, creant el seu grup, fan una descripció de seus projectes perquè necessiten els fondos, inviten els seus seguidors o, bueno, amics, família, gent que coneguin, o sigui, hi ha un punt de confiança. Aquesta gent se registra en aquest grup, fins a aquest punt de rendiment és com una xarxa social, com si fos Facebook. La única diferència és que l'agentament deixa una vegada en aquest perfil el seu comptes corrents, i la gent es treu un euro al mes a aquest grup d'aquesta ONG que promou aquest equip timming. Es pot donar el cas, Angel, que tant de bo que no, però que moriu d'èxit, t'ho dic perquè en uns moments en què les associacions tenen tants problemes per aconseguir finançament, potser es dona el cas que hi hagi massa entitats que postin pel timming, no sé. Bueno, jo crec que el timming, com el timming, no és un entirat en sí, és a dir, fins ara, en els últims 10 anys sempre ho hem dit, fos com una senzilla idea que tothom pot aplicar el convulgui, i ara aquesta idea s'ha convertit en una eina, una eina molt segura, lògicament, perquè hi ha empreses potents darrere, que són com uns sponsors que ha apostat per aquest projecte, i és una eina que tothom realment pot utilitzar convulgui. De fet, avui dia no només les ONGs ho estan utilitzant, però inclús persones amb problemes. Si entres en la web veus, en exemples dels grups, un grup el més gran que tenim ara, que és un nen que té un tumor cerebral, que es diu Richie, un amic de seus pares ha creat un grup timming per a poder aiorar-los econòmicament, amb els viatges a Estats Units, perquè l'operen allà, i ràpidament, en un par de setmanes, han aconseguit 60 persones, una mica més, que tenen aquest grup timming, i entre tots s'estan allà generant 16 sencers al mes. És a dir, és simplement comparat amb les entitats, i que treballen en molts sectors diferents. Aquí estem parlant, simplement, un mètode, un mètode d'una eina, que facilita realment generar fondos d'una manera fàcil, i sobretot treballant en equip. Manel. Jo m'hauria de dir, Sílci, que a les empreses dius també, perquè m'imagino que grans empreses, en molts mils de treballadors, que un d'ells dediquessin, això suposo que us pugui arribar vincents acords als propis sindicats, i que vagin viatjant per totes les entitats, un mes que dediquin les seves aportacions a un entri del sector de l'ecologia, a l'altre, el sector social, el sector cultural, que vagin viatjant, això es pot... Ja s'està fent? S'està plantejant? De fet, això s'està fent, i jo sempre és molt maco, no? El que fa, a pobres, és l'empresa GAIS, els audífons que el timing ja fa, en molts països, amb moltíssims empleats, i a ells, em sembla que cada 6 mesos, trien un projecte nou, em sembla que l'última vegada que estàvem a ells, m'han dit que ja han acabat 8 o 9 projectes, on s'ha acumulat molts mils d'euros, on l'empresa, exactament, doble la quantitat, això fa la majoria de les empreses que practica timing. I de ment, com són els empleats, des de baix caparà, diguéssim, que proposen els projectes, generar aquest efecte, que ja, com clar, poden haver-hi 15 o 20 propostes, i així, democràticament, triant... Bueno, cada 6 mesos o cada any, depèn de la quantitat que genera un projecte nou. I així, també, mantens viu a aquest projecte, no? Perquè és molt important generar la participació de la gent, perquè es parla molt de la RSC, de la acció social de les empreses, i si és molt de dalt, cap a baix, on un màxim és fonsat, et decideix col·laborar amb UNICEF, és un exemple, no?, i posen el logo a la web, els empleats no s'identifiquin molt amb una acció així, però si és al ves que els empleats ells mateixos poden proposar projectes, que pot ser com jo mateix, que tinc el problema de família i tinc bastants motius per a proposar una associació on tracta la meva filla, per exemple, no? O hi ha molts professionals que en els seus temps llibre són voluntaris i són aquestes persones que proposen petits projectes aquí destinar aquests fondos timing que s'acombulan encara més, no? Ja que parlaves de la Mónica, recordàvem, ja està afectada per hydrocefàlia, com es troba, com està? Està en una fase bona, estable, ara quasi 14 anys, que el temps volar, perquè és així que el timing re mena nascut gràcies entre cometes a la seva circumstància, perquè això m'ha canviat la vida i ha sigut descobert aquest tercer sector, aquestes persones que m'impactaven per les seves actituds, però també veient a prop el problema que tots coneixem, que falten molts recursos per desenvolupar tots aquests projectes. I, bueno, bàsicament, quan va néixer la Mónica, va néixer el timing, i ara Mónica, fins i tot, estem fent diferents teràpies a ella, i, poc a poc, s'està posant de peu, sempre ho comparo així, que, fins i tot, ara que el timing està creixent molt, i s'ha estat xecant molt, doncs la Mónica també s'ha estat xecant, no? És una mica... bueno, hi ha molta relació entre Mónica i el timing. Quines reflexions fas quan mires enrere, perquè, certament, recordo l'altra vegada que vam estar parlant, que ja fa molts mesos, el que deies ara, no? Que tu, quan néix la Mónica, et canvia la vida, i tu eres un home de bona vida, de cotxes de luxe, etcètera, etcètera. Què penses? Quines reflexions fas quan mires 14 anys enrere? Bueno, en el meu cas, o sigui, mai vull dir el que és bo, el que es dura en la vida, jo, simplement, bueno, comparteixo el meu testimoni i que, a partir d'aquí, que resco tregui la seva pròpia conclusió, no? Però a mi m'ha passat, efectivament, que jo vivia en un món molt material, que també, clar, tenia altra irat, altres ambicions, i jo pensava que la felicitat de la vida era, sobretot, bueno, quan hi ha molts diners, tenia un cotxe ràpid i poca cosa més. I quan va néixer la Mónica, clar, tot ha canviat ràdicament per el que he explicat abans, que, bueno, per la seva circumstància he conegut aquest tercer sector, i m'han donat una mica la idea de desenvolupar el timing, i avui diria, és la meva apaixó, que a la resta de la meva vida m'ho vull dedicar a aquest projecte. I la meva reflexió és, bueno, a vegades, a la vida fa falta un wake-up call, com en diuen els inglesos, un despertaror, que et fa veure el que és realment important a la vida, i, de ment, el que genera felicitat, no? Jo tinc la sort que aquest projecte estic desenvolupant, tinc dos sponsors darrere, i tinc la sort que no me falta res, però tampoc hi ha veig sentit d'acumular tantes coses, cosa que jo feia abans de néixement de Mónica. Per això m'atreveixo a dir que ara sóc una persona bastant més feliç que abans de néixement de la meva filla, i clar, està greument afectada, és a dir, un problema gran a la família, però realment m'ho dic sempre, sí, que ara sóc bastant més feliç que abans. Jo crec que això és per reflexionar, que hi ha alguna cosa més a la vida que acumular tantes coses i aquesta obsessió, una obsessió pel consumir, no? I jo, Gil, a nivell de logística, fins a vegades, clar, la gent pensa que, si és un euro, les espeses bancàries i financers pot ser que no siguin rentables, però, pràcticament, l'euro ingressa d'integrament a l'associació. Això fins a ara es farà a través, em sembla, de banca cívica, però ara mateix que la queixa pensions ha absolvit que banca cívica es veu al futur solució de aquest aspecte? Bueno, tenim també una quarta, una altra bank molt gran, que aviat farem públic, sobretot, perquè es donen l'afició de refer-teaming a través de la taxa de crèdit a cost 0, a tot el món. I això és una anomenat molt gran en el món. Efectivament, ha començat la banca cívica, que, remeneix, són els pioners, era el primer banc que ens va donar la condició de poder gestionar, en aquest senzill euro, a més, a través d'una com decorens, a cost 0, sense comissions. I això, fins a aquest moment, encara no existia en el món. I com la microdona això és tan simbòlica i tan petita, apareix internament a menjar un cost, però ho volien assumir. I això, a mi, era inspirat a altres bancs, bancs més grans, per a, bueno, oferir-nos el mateix. I sempre, amb aquesta condició, que jo crec que és clau amb el tímid, que sigui 100% transparent, que el que la gent dona en equip ha arribat 100% als projectes triats. I, bueno, jo no sé molt del sector bancari, però sí que, bueno, tots sabem des de lluny com està el sector, però jo, més que sector o empreses, veig sempre persones, i he conegut moltes persones de molt bones intencions en banc cívica, i ara també en un altre banc molt gran, i això sempre m'ha donat molta esperança, de que parlis de persona a persona, i la veritat és que hi ha moltes ganes de millorar una mica aquest món. Posant marxa el tímid i fondre'l va ser força difícil, però vas comptar amb un bon aliat, en la persona del que les hores era entrenador del Barça, Frank Reijer, no sé si encara continua vinculat el teu projecte. Sí, sí. I segueixo sempre confirmat que segueixo donant suport públic al tímid, i això ha sigut un regal per a projectes. Perquè abans de treballar per a Frank, jo era el seu assistent personal durant la seva època al Barça. I abans de conèixer a Frank, la veritat és que era molt difícil arrencar el tímid, perquè havia molta desconfiança, perquè lo difundia com una senzilla idea. La gent m'ha preguntat, tu què guanyes amb això, on és el truc, o no? Era ben... era molt difícil arrencar aquest projecte. I quan Frank, jo l'estava explicant sobre el tímid, i ahir m'ha dit que m'encanta aquesta idea, perquè és una idea, aquí no fa falta invertir en oficines o en personal, i que tal, si jo t'ayuro, m'hi va dir amb el meu nom, amb la meva imatge, i ja sabeu que ho funcionen aquestes coses, que la idea de tímid no ha canviat mai, però expliques exactament la mateixa, a la sala d'aprens, a la camp nou, amb Frank al costat, i, sobte, bueno, apareix molta aprens, que és lògic, també en una editorial per publicar un llibre junts, i això, la veritat, és que ha canviat, una mica, la història del tímid. A partir d'aquest moment era acomenar en bola de neu, que començava a donar voltes, i que avui dia encara està creixent, no? Meneu-ho. És a dir, a part de l'esforç que farem, suposo, enties, el tercer sector, i també els defens, persones com vosaltres, que està fent aquest esforç, cal dir-te'm una ajuda per plans d'administracions públiques, per intentar sensibilitzar tota la població, i a mi m'ajuda, per exemple, els metges, incluso els professionals del món social, perquè és que, enties, poden ser molt fort, és a dir, si estan parlant de 20 milions de treballadors, és clar, si vas multiplicant per un... És molt petit l'aportació que es fa, però s'ho multiplia per molts milions de ciutadans, arreu d'Europa i arreu del món, potser ganem molt important. Això, com veus el futur a nivell de sensibilització, sobretot? Ho veig, i jo crec que la gran oportunitat, ara, és justament el tímid on-line, el tímid 2.0, diguéssim, on la gent, per fi, poden aplicar aquesta idea entre amics i col·lectius que no siguin empreses, com a psicol·legis de metges, però també, sobretot, col·lectius amb nens. Hi ha molta demanda de professors o de pares, inclús de poder fer tímid amb nens, no només per captar fondos per a projectes socials, però també per a l'especte de formació, que l'ONC que estigui, que vingui al col·lectiu a explicar el que es fa amb, no sé, 100 euros o 1.000 euros, i això és un punt molt important. És a dir, jo veig molta futur, perquè és una mica la tendència que estem veient en general, el que veiem amb les xarxes socials, el que és unir, el que és compartir, i jo crec que el tímid va en aquesta direcció, on hi ha vegades més unió entre persones, per poder-hi ajudar d'una manera directa i transparent. Tenim, per exemple, en la plataforma nova del tímid, exemples de grups amics, inclús familiars, i és maravillós veure que una família de 25 o 30 persones fan tímid i generen aquests 30 euros al mes per poder aerar un projecte que han triat entre tots. Jo crec que la quantitat no és la més important. La més important és començar amb tu mateix, avui que sigui per aquests 100 euros al mes. És un cliché, però començar amb tu mateix és el primer pas de canviar aquest món, sobretot en el teu entorn. Una cosa més, Gil, en temps de crisi, la gent es torna més o menys solidària. Jo he vist més solidària, és a dir, el tímid ha crescut molt des de l'any 2009, i jo crec que no és casualitat, sobretot perquè és lògic que les zones hi és. També mouen més el tímid perquè han de buscar altres formes de financiar-se, però també estem rebent molts missatges de persones que ara fan el tímid online i tenim bastants missatges de gent que diuen, mira, estic al tur, no tinc feina, però a més això no m'ha canviat la vida, no? I vull fer tímid en un grup, i és molt maco veure aquest tipus de missatges, i jo també en parlant amb les persones, sobretot persones que ara mateix se les estan passant malament, jo crec que d'alguna manera gent que passen por problemes entenen millor problemes dels altres, inclús problemes bastant més pitjors i més grans que el que pot ser restar al tur. Gilles van a ell, promotor d'últim, i moltes gràcies per atendre'ns i molta sort, que vagi molt bé. Moltes gràcies per a vosaltres.Pens un altre. Manel, bona setmana i tornem dimarts vinent, que serà l'últim. L'última setmana de temporada, dimarts que ve. Fins a les hores, Manel, gràcies. Gràcies per acompanyar-nos. Bona tarda. Hola, bona tarda. Hem de començar mirant cap a Mèxic. Alguna novetat, alguna última hora? Bé, l'última novetat, ja fa una sora, és que el candidat derrotat, André Manuel Lopeto-Obrador, doncs, com sabeu, es nega a reconèixer la victòria d'Enrique Peñanieto, que, segons les necessitats oficials, hauria obtingut un 7 punts d'avantatge sobre ell. Ell diu que cal esperar el reconte definitiu i que podria haver-hi frau. El mateix que va dir fa 6 anys, com recordareu, que aleshores va quedar a molt poca diferència, a menys d'un punt de diferència de Felipe Cardenon, l'actual president, i també va mantenir les mesos de la seva protesta i va dir que hi havia hagut frau. La diferència és que ara se suma, també, a Lopeto-Obrador, que és un moviment estudiantil, indignat. Jo sóc 132, que també diuen que hi ha hagut frau. Dimarts, passat, Robert, ja pronosticaves que guanyaria el prim de Peñanieto amb el voltant d'un 30% dels vots. Podem donar per fet que el nou govern mexicà serà del prim, oi? Sí, sí, podem donar-ho per fer. No sé que hi hagi algun tipus de decisió judicial que seria molt difícil, perquè ja fa 6 anys es va intentar, diguem-ne, això, van acusar-hi potser a aleshores el pan governant, el Partit del Govern, i no va passar res. Sembla que no... La diferència era més molt gran. Els Lides Mundials han trucat ja per felicitar Enrique Peñanieto, des de Barack Obama fins a Mariano Rajoy, i, per tant, és pràcticament impossible que això... que això es reverteixi, el que sí que és cert és que, a aquesta vegada, com deien, no hem de menyspear aquest moviment d'indignats que ha sortit al carrer durant els últims dos mesos de la campanya, i bé, probablement, i ara trobarem algun tipus d'embarques i manifestacions de protestes, veurem què passa. L'any 2000 va ser l'últim any en què el PRI, el Partit Revolucionari Institucional, va ser el poder. Estem parlant hores d'ara d'un PRI renovat o tornaran els dinosaures? Això, diguem-ne, és... No ho creu, diguem-ne, tota la gent que ha votat, no només a favor de l'OP sobrador, sinó a les faldes candidats, sinó també han votat contra, precisament, contra aquest retorn del PRI, i aquest moviment d'indignats que deien, d'alguna manera... No, d'alguna manera, sinó que van sorgir, precisament, l'acte, espontàniament, durarà un acte de penya nieto a la universitat. És a dir, que ningú no creu que el retorn del PRI sigui un PRI menys corrupte del que... de la imatge que té, que va guanyar el PRI durant la seva jamuna, durant el segle XX, tot i que, en el primer discurs de penya nieto, va guanyar les eleccions la matinada de Dilluns, a Catalunya, i va dir que el poble mexicari ha donat una nova oportunitat al PRI, i que aquell PRI no era el mateix PRI que havia governat al segle XX, però, diguem-ne, que la gent que ha votat contra penya nieto no creu, no creu que sigui així. Un altre focus d'atenció inevitable és el paraguall, en aquest debat de que si el que ha passat és o no un cop d'estat, crec que era avui mateix, quan acabava la seva feina, aquesta missió enviada per l'organització d'estats americans, no? Sí, sí, hi havia el propi secretari general de l'OBA, José Méslin-Sulza, està ara mateix a Asunción. De moment, encara no hi ha cap resolució, s'està... s'està riu amb el rumós que l'OBA podria suspendre el paraguall de la seva participació a l'OBA, tal com va passar la seva passada amb el Cosur i l'Onazur, que van suspendre fins a les properes eleccions de l'Abril del 2013. Però, cada moment, no hi ha res de cert, ja que el rumós sembla difícil, perquè l'OBA, diguem-ne, no és el Mercosur, no és l'Onazur, i sembla difícil que s'arribi a aquesta decisió, però tot és possible i seria una altra sanció del govern de Federico Franco. I per acabar, avui, volíem fer parada l'Oruguai, on el debat ara mateix és sobre la possibilitat de legalitzar la marihuana, no? Sí, en sentirem el parla molt durant aquest debat. Va ser una iniciativa que va llançar fa unes setmanes el front d'àmbit, que és el govern de coalició d'esquerres, que governa l'Oruguai, ara amb el José Mujica, i defensa no només la legalització de la marihuana, sinó la producció per part de l'estat de la marihuana, el control de la producció, perquè diuen que d'aquesta manera lluitaran contra l'arcotràfic, i, a més a més, faran reivindicar la delinqüència, que és un dels problemes la tens ara mateix a l'Oruguaiana. Això no s'ha aprovat, s'ha llançat el debat, sembla que s'ha aprovarà perquè té majoria el front d'àmbit per aprovar-ho, però, evidentment, el debat serà important, i ja n'han arribat veus d'alguns mandatariats i americans que no hi estaven d'acord, president de la Colòmbia, Juan Manuel Santos, i també n'han arribat veus des de l'estat d'onits, que no veuen en bons ulls aquesta proposta, que sentaria un precedent, diguem-ne, que el primer país que legalitzaria la marihuana, i no només la consum, sinó, com deien, la producció. Estarem atents a aquest debat, que, com deia, segurament ha d'omplir moltes hores de ràdio i moltes pàgines de diaris. Robert Morr, gràcies, bona setmana, fins i març. Fins i març, bona setmana. Fins i març, bona setmana. Fins i març, bona setmana. El PSOE ha detectat a l'aigua de l'aixeta de l'àrea metropolitana de Barcelona els nivells de compostos per florats, una substància que pot ser perjudicial per a la salut. Es troba en objectes com paelles antiadherents, envasos o teixits repellents d'ataques. Aquesta substància arriba al cos humà pel consum d'aigua, però també per l'engesta d'aliments o per inhalació. En declaracions a Comradi, un dels autors de la investigació, de mià a Barcelona, ha parlat dels efectes que poden tenir al cos humà. Hi ha molt de risc, sobretot el sistema tiroïdei. Els tiroïdes són les substàncies que són resistents, i que, per tant, si això més detecten continuament a l'aigua de beguda, doncs pot suposar risc. Quan això s'ha d'anar aviat, si es va detectant, i si això passa, doncs s'haurien de prendre mesures. Actualment, a Europa no compta amb una legislació específica per controlar els perflorats en l'aigua de beure. L'Ajuntament de Lleides carallarà contra el propietari de l'edifici que s'ha esfondrat aquest matí al centre històric, i també contra l'empresa que van derrucar l'edifici al costat ara fa 6 mesos. L'alcalde, Angel Ros, ha dit que demà mateix iniciaran els tràmits. L'Acrella es presentarà per possible delicte de negligència i imprudència. Sigui en el manteniment de l'edifici o sigui en l'execució de l'enderroc. Els humers continuen revisant les tasques de desenronament de l'edifici. Una de les persones que han estat rescatades de sota la rona ha rebut l'alta mèdica i l'altra continua en observació. El conseller delegat de Caixa-Bancs, Joan Maria Nin, ha assegurat que les condicions que brusales imposarà la banca espanyola per l'ajuda rebuda seran molt dures. Nin, considera que Europa vigilarà que les entitats recapitalitzades no puguin competir en igualtat de condicions amb les que no han necessitat diners públics. Mentre es fa al sistema europeu bancari i nosaltres serem els primers que ens posaran una condicionalitat molt dura, perquè serà el president, molt dura, en el sistema finance. N'hem fet en feina. N'hem fet en feina, vol dir, que el sistema finance és restructura. El conseller delegat de Caixa-Bancs considera correctes les reformes i mesures d'ajust imposades pel govern central per reactivar l'economia. Natura baixat per quart més consecutiu. La temporada d'estiu ha permès reduir el nombre de turats tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya. El govern català ha retirat el baranà als interns de les presons. A més, el preu del menú que paguen els funcionaris per menjar els seus centres de treball es duplica i passa de poc més de 3 euros a 6. Els funcionaris de presons ho qualifiquen de robatori, el Departament de Justícia a Xifre, en dos milions d'euros, i el Departament de Justícia a Xifre, en dos milions d'euros. El govern català ha retirat el baranà als interns de les presons. A més, el preu del menú que paguen els funcionaris en dos milions d'euros anuals, l'estàlbit que s'aconseguirà. Bona nit, us parla David Amador, el jugador de bàsquet Rodi Fernández, deixa la NBA, i torna al Real Madrid. Ell mateix ho ha confirmat a la xarxa socials. Fa una estona encara amb bàsquet Mercè. I era el nou president del juventut de Badalona, en substitució de Jordi Villacampa, en futbol, el pare de Xavier Hernández, Joaquim Hernández, ha explicat a com ràdio que el seu fill i Kercasillas, juntament amb Vicente del Bosque, van reconduir les males relacions entre els jugadors del Barça i del Madrid, després dels clàssics. Hi ha gent que això volia destruir totalment la selecció, jugadors de Badalona, jugadors del Madrid, ho volien destrossar. I ell, amb la seva força, amb el seu companyerisme, a les seves bones persones que han fet, ho han lograt. Una cosa molt gran amb una lluita que jo...