CsC 03/05/16 - Palmarès de Màlaga + Der Staat Gegen Fritz Bauer + Ferran Pujol / Cine de superherois

Cinema sense condicions. Gràcies. Per l'animitat, hem quedat que l'Ídia presenta el programa sense condicions. Amb aquesta música que ens ha demanat el Ferran, que era el presentareu com cal. No tenim el Joan aquí, avui faré dues o tres parts, però tenim el Jaume Avidal, la meva dreta. Hola, què tal? Bonetardà. Lídia ha agafat la part central i per això ha agafat una mica més de responsabilitat. Jo, no sé. Ferran, el cognom, em recordo, presenteu Ferran Pujol. El Ferran Pujol, que és expert en superherois i youtuber. Vull, sí. Va presentat, perquè s'ho escrius. Hola, bona tarda a tothom. Bueno, experts en superherois, aficionat, perquè experts en superherois són els que ens escriuen, i encara no, i espereu, si fa falta, es farà. I youtuber, doncs, a mater. He començat fa un parell de mesos tres. Potser aquest programa es revaloritza en un temps. Realment, el programa d'avui. Això el significaria que m'ha anat bé. Sí, sí, sí. I de què parles, com a youtuber? Doncs pel·lícules, videjocs, sèries i experiències audiovisuals, que és el que jo realment soc, tècnic d'enrealització audiovisual. Ah, i ahir mateix vas presentar el teu vídeo sobre Civil War, l'última pel·li de... Sí, sí, sí. Parlem sempre d'estrena, de cinema, de les últims episodis de sèries, i si hi ha algun vídeo-joc que val la pena nou, cosa que ja us aviso que últimament no hi n'hi ha gaire. Però també molt pel·lícula antigua i videjoc antic. Antic, què vol dir, blanquinega? Eh... Jo soc del 87, jo ara faré 30 anys l'any que ve, i per mi pel·lícules antigues són el que també són antigues per vosaltres. He vist cineclàtic, obviament, i per mi un superman dels anys 70 no és antic, és antic, però encara no és antic. Antiques 50, Humphry Boges i... La cuina se't potenqui més antic. Això encara més. No t'equivoques, que et dius això. I per buscar-te, per buscar que... Doncs YouTube em dic ferro.pm, ferro, com el metal. P, M, tot junt. I, bueno, tot arreu em dic ferro.pm. Si em busques a Twitter és el mateix, a roba ferro.pm, a YouTube és ferro.pm, i a Instagram també ferro.pm. Sí, sí. A Facebook, que és ferro.pm, ferro.pm, et trobareu. T'arregta amb una apreciació. Has dit, dius, sí, ja us dic que els videojocs no valen res. Bueno, sí. El que ha canviat de tema, eh? No, jo venia a parlar del mulliu. No, jo venia a parlar d'això, però cap problema. Perdona, perdona, però és que ho has dit i ho sento, però t'ho recordo. A mi el que sempre m'he impressionat és aquelles persones que estan segures del que està bé i jo, que no. Jo no ho he estat mai. Entenc la pregunta. Vols dir per què ho he dit tan catacòlicament? No, no, no. Perquè et consideres entès, no? Bueno, soc usuari de videojocs des de sempre. I no soc dels que et dirà que els jocs antics són millors que els actuals. Que això ja és un grau? Sí, no, que... Actualment, com és un mèdic molt mainstream, que tothom juga videojocs, molts videojocs es fotocòpien. Passa amb les pel·lícules, també. Aquí ens està fent una mica de Spider-Man. Perquè em semblava que estaves intentant esbrinar quina música estaven sentint, interpretant, de videojocs. Sí, sí. Em sento la meva pròpia veu cosa que m'agrada. Sí, m'agrada escoltar-la. Molt, m'agrada. Això comentava que els videojocs, igual que les pel·lícules quan es converteixen amb massa coneguts o tothom el fa, al final ja fotocòpies constants. Jo referia a això que actualment hi ha més videojocs que mai, igual que hi ha més pel·lícules que mai. I això significa que hi ha molts videojocs i molts pel·lícules que són exactament la mateixa cosa. És el que es diu l'Explotation, no? Sí, amb la diferència de cara a l'Explotation, a diferència als finales de l'any 70, la qualitat és bastant més fàcil, solir-la, la qualitat aparent, després el contingut és una altra cosa. Ferran, un dia que vén gens les madres. No, no, jo no parlo res més. A mi em pregunten jo en respost. Comences tu amb les teves estrenes. Perquè aquests dos no han vist cap. No, el que passa és que he fet massa bé als 10 hores, crec, i he vist 8 pel·lis del tema de les trets. Em sembla que és culpa meva. Llavors, què passa? Jo només puc comentar aquestes per dir-ho. Llavors, a mi jo... No, jo penso que avui aquestes aquí aprofitem bé, bé, bé. Vull dir, l'únic que he vist és el cas de Frisbauer, que parla sobre 57 concretament, on un fiscal general, Joveu, va tornar a Alemanya i va començar, doncs, allò que se'n diu, a veure... A veure quants nascis queden i a veure si els trobem. I, en definitiva, fem el judici, que no es va acabar de fer, per exemple, a Nuremberg, no? I llavors, doncs, la pel·lícula parla de dos personatges, concretament, ell i un altre xicot que l'ajuda, que, en definitiva, ja volíem que n'hi haguessin més de 4 en el món, perquè penso que són d'aquelles persones que, encara que sigui des de la petitesa, el que fan és una gran feina. I això és importantíssim, com la feina que faràs tu avui per l'endós. No, no, no. Segur. Sí, precisament, una de les coses de... Està tan absurd per les coses que t'agraden, és que, de vista de coses que també et poden interessar, i abans, és el que et comentava. No n'he sapigut d'aquesta pel·lícula, i no perquè segurament no s'hagi parlat, o tal, sinó perquè et despistes. Jo prefereixo parlar una miqueta d'això, que després ja estarem estona parlant. El que sí que volíem comentar és una mica el palmarés de màlega, perquè la setmana passada vam venir aquí amb moltes ganes de parlar de cap de les que vam veure, cap de les persones que vam entrevistar, s'han dut res. La vau fer un exercici d'estrapulació, curiosament. El que hem vist nosaltres deu ser el millor. Sí, sí, sí. Ens la vam convèncer, més a més. Vam sortir tan ben satisfets de les quatre pel·lícules de Rumbos, d'aquest institutió... El rei Tuerto és que vam sortir del rei Tuerto pensant... No, no, no. Rumbos regular, de Rumbos regular. La notícia que mi madre m'ha tocat a mi padre, n'estàvem encantadíssims, i al final... Aquesta també s'ha estrenat, eh? Aquesta i la de Cantilado. Les dues s'han estrenat ara, t'hi vendràs passat. Doncs la que guanya la millor pel·lícula és Colback. Cap al que sí és un thriller... Però no l'hem vist. De fet, els dos grans guanyadors eren catalans formant part de la PAC. O sigui que s'ha sacat aquí a casa. I, clar, quan s'estreni o quan es pugui veure, ja les veurem a veure què tal, però... La millor pel·lícula és Colback. Premi espacial igual, a la pròxima piel. Actor Martí Váciagol Pucó, de Colback. Actriu Emma Suárez, de la pròxima piel. Actor Reparto... Sí, sí, hem arrasat, que diuen, no? Guió Colback, fotografia, còblic i quatre tondeta. O sigui, tot sacada dins d'aquestes peris, totes, totes. El director de Colback ja el conec així de... Directament, és el Carles... No recordo el cognom, si el teniu per aquí. Perquè havia co-dirigit, juntament, amb un altre director, que ara no en sortirà el nom, estic així, després. Ems en tres parts... Bueno, ara no recordo el nom de l'altre de jo. I el Joel Joan potser, en aquesta part? Sembla que no. Joel Joan no. Era una pel·lícula en tres episodis, i llavors cadascuna reflectia una situació de la nit, diguéssim, de com surten els nois, actualment. I la veritat és que amb alguna escena, duria, duria, duria, de pel mig. La veritat és que estàvem molt ben fet a la pel·lícula, i a l'altre director, que ara no recordo el nom, ara buscaré, jo l'he seguit força, havia fet també aquella de Catalunya, Oberales, i alguna coseta més. I últimament, s'havia estrenat una, que el Joan no li havia agradat massa, però jo no vaig agafar el que he dit al pol, que els catalans. Sí, sí, sí, ens hem posat allà. Però sí que és veritat que... Era com el tema del... sobretot del raid war. La gent que va sortir a premsa de cine, i després, quan vam entrevistar el Miquis Parve, també ho deia que la gent que no havia sortit de veure-la oficialment, els espectadors, diguéssim, ja es veia com una favorita, però més que no va a part, com es deia, la noig, per exemple, o la punta de Diceberg, que eren pel·lis que són de noms, per exemple. Sí, de personatge que tens a la verdu, amb una mica la velenrueda... El rei Tuerto és una pel·li de qui jo... M'hi ha comentat una localització de personatges del conflicte del creneis mateixos. No hi ha... no és aquest thriller, és un thriller cat. Una roba, perquè ve de l'obra, de teatre. Però el que em refereixo és que dins de l'estructura de pel·li, era un cine indí, que es podia trobar, i era algo que va sorprendre molt. Era una miqueta del que en anglès es coneix una... L'hauríem de veure. No, però això, i va saber el veredict per internet, va començar a saltar tothom de... Ara ja l'he buscat, és Carles Torres, i el co-director de jove, Terma. Espera, Carles Torres, potser no, però el que va fer el curs... Sequencs, com es diu, o Carles Torrents, es deia, no, Carles Torrents. Les sequencs que van els gaudir, que és un cur així, en anglès... Ara buscari, també. No, perquè que és Carles Torrents, es diu. No és Carles Torrents, però no em faciu cas. Quantes coses tenim en el cap. I no totes surten. Però ara, quan comencem... Jo volia, abans de fer una referència, un director del que ja vam parlar a la setmana passada, que ja havia vist la pel·lícula, que vosaltres les vau conèixer a Málaga, el director... Mira que sí, la natural, no tan poc. Manuel Pérez Cáceres, el de Metamorphosis. He buscat una miqueta més la filmografia, i que, a més a més, tinc una notícia d'un arbust, per si us interessa, que és que el director demà hi serà el programa Més que Cinema, Més que Cinema de Ràdio San Vicenç, de l'horari igual que aquí, de 8 a 9 del vespre, i que mirarem de contactar també amb la Laya, que vosaltres també vau conèixer a Málaga, la Laya Torné, però ara mateix està molt zambique. Està fent una feina així, com que ella treballa a Nidra, que és una empresa que es dedica a projectes d'infraestructura... Idra? Idra. Idra? Sí, Edith Idra. Mira com connecta, com connecta tot. Però també perquè m'agrada molt l'èrcoles. Molt bé, molt bé. Doncs sí, Edith Idra, i ara he vist que potser no hauria d'haver dit, perquè faran gairebé... Anem connectant. Doncs demà el tindrem allà, i val molt la pena. En filmin, hi ha dues de les seves pel·lícules, que és una mena de drama, carcelari i peculiari, és una pel·lícula de ficció, i l'altra és la càmera col·locada a l'alçada dels nens, i mostrar-nos com es relacionen entre ells. Hi ha una, en concret, que crida molt la tensió, que la càmera s'enamora d'ell, que és un nen que anem una corda, no es relaciona gaire amb els altres, i de mica en mica anem seguint l'evolució. Aquest moment ha fet aquestes tres pel·lícules com a llarmetratge, una que ha posat la camp a cosa, i com us deia, hi ha uns pressos de quatre camins, de la presó de la noies. La Lídia i jo vam anar a buscar el pol. Sí, perfectament. La presó de quatre camins fa una setmana. Doncs és veritat, per una banda, per una altra, era com ho lliquem. Doncs es veu que el Manuel Pérez Cáceres va tenir una pel·lícula, que consistia en que els actors també estaven... I en un moment terminat, són les alarmes, que se n'han acabat. Jo diria que els personatges de Zelda són molt esturitivats, buscats del cinema clàssic. Jo crec que seria aquest cinema més, com deia, per dir-lo d'alguna manera. Simplement això, que sapigui que aquí tinc interès, demà parlarem amb ell, i si podem, hi ha connexió amb Mozambique, a través del Facebook. Això és el que volia comentar d'aquest director. Jo suposo que sí, com diu el John, que hi ha molta cosa a parlar de superheroi. Deixem pas del Ferran per parlar amb ells. Fem una cosa. És el que creus que és nou aquí, perquè ho sembla més interessant. Jo crec que, per què de cop, un gènere que... Tampoc estava sotarrat. Les grans productores del cine contemporani s'han fet com eren els comets d'ara. El press del Superman, també, de la tele. El Batman d'Adam West. Adam West. Però vull dir que ara és com la franquícia. Les pel·lis me dieu bé amb la Lídia, de que Suicid Squad, la pel·liga, que s'ha d'estrenar el que encara li queda. Fa un any, jo vaig publicar allò que et recordo del feina, que havíem fet ells, i dic que fa un any, que ens estan fotent aquí la promo, més d'una, per com a franquícia de... A veure, Civil War ens vam enpassar a la ciutat. No hi havia... Que s'ho ha donat diners. Que s'ha tocat X-Men, potser... No, no, no. Van passar... Rock One, Star Wars, això. Però, bueno, què és això? És curiós que de cop s'hagin aferrat a un gènere com aquest, i doncs és passat, això. Què ha fet a proparlo? Perquè l'auge d'aquest gènere... Ara, com has dit tu, no és un gènere que sigui nou. És a dir, en realitat... ens ha enxat tant de vent per un despau, no sé si... Però sí que és veritat que sempre havia considerat un gènere molt de gènere, no? És a dir, com antigament es parlava del gènere de terror, doncs, el gènere de superherois. Que no era un cíncola com Matrix o pel·lícules, fan que la gent tingui interès per pel·lícules molt de ficció. Igual que potser els 170 bebé i Star Wars, que eren superherois, sí, tenen poders, però sempre... Has estat molt avançant. Has estat molt avançant científica. No sé si en veiem tan justificada alguna forma... Això és una moda, jo crec, perquè hi ha molts superherois. De fet, ara s'atreviran. Això és una miqueta de l'evolució. Quan van, per exemple, a X-Men, en les primeres del 2000, de rebaix color, col·ler i millor, seguidora dels còmics. Després arriba Spider-Man, i fa una cosa que les seves... Les seves xarxes són... Sí. ...per un dispens que fossin orgàniques. Al final sí que és veritat que els superherois els van anar... També converteixen en una cosa rossímil. Molt humana. Sí, sí, que tu cretis. I amb les ganes de tots aquests gatges seria real. I Spider-Man? I tots els seus pel·lícules serien tan... Però al final, poc a poc, van posant coses més fantàstiques, més increïbles, però com que la gent ja està educada, aquest d'octubre, em sembla que si no m'equivoco, totes les històries generen el voltàpica, és màgia pura, pran com un Harry Potter per adults. Exacte, és que és una mica... I ara potser fareu una mena de categoria... De com es diu això? Aquest t'interessa entre càtedra i còmics, per aquest estil. Doncs aquest és el públic. Llavors sempre agradava molt a la gent dels actors del còmics poder explicar per què aquest vol, per què aquest poder. De fet, inclús Superman, el primer superheroi, se li dona un origen pseudo-scientífic. I sí, això funciona, i el no fa poc, és a dir, jo soc molt de cine i els còmics me n'hi ha anat. Però la gent de còmics no s'emprenya per veure aquestes coses. S'emprenya quan per tonteries... És que li han canviat el nom una miqueta. Deu fer patimons els directors o els guionistes. No. La veritat és que no, perquè elegia còmics, perquè sí que aquesta gent no amplia les sales de cinema. En quan es van donar a compte, després de Spider Maniac is Man, de que la gent estaven dient que potser la gent que llegeix còmics o la gent que li agraden les viñetes, copa és un personatge que, de fet, quan va néixer un... I ningú plantejava fer una pel·lícula de Deadpool fins que la gent va dir que jo veuria una pel·li de Deadpool. Els van escoltar, escolta, la pel·li madura, de rating... I no me recordo la pregunta exacta, però... Sí, els directors, els guionistes... Cada cop fan més cop, després també hi ha un altre... I avui el Paul m'ha explicat que es fan servir aquestes pel·lícies de superherois com a proves de foc per nous directors. Això és veritat, això és una cosa que és bastant curiosa. Per començar... Ara el Richard O'Don, el Richard O'Don em sembla que era... Superman, això és superguai, Tim Barton. Tim Barton, ni Angli, exacte Angli. Sam Raimi. Bueno, si vols fer... El tema és que els directors no estan fent les pel·lícules de superherois, està fent Scorsese. Vale, Kenneth Branagh me n'ha fet una. Tampoc, he fet un director nou. Jo és O'Don, venia a fer, em sembla, que mai me'n recordo, del nom de dos series. El tema és aquest, que els directors s'utilitzen per directors nous, o directors que prometen el seu gènai, que tenen molt seguidor de marcat les tendències. I la televisió, per la televisió per internet, fa que la gent sàpiga... Ha estat d'una sèrie. Follate, convenç del programa, i van donar a Edgar Wright... El tema dels directors. Doncs el dia que el feu, us escolta, et va atilogir del corneto, és impressionant. A tothom l'ha anat a veure, al final. El Pateran, això va passar amb Batman, era un projecte d'Ed Wright. Sí, Edgar Wright. I... Ell va estar avui tants treballant en això. Quan ningú diu que ho haurà fet. Va passar a Pengadores, va passar a Guàrdies de la Galàxia, i ell està en aquell moment... Per què havien de fer... 5.500. D'Ed Wright se suposa que no anava així. Ell volia fer la seva pel·lícula molt més comèdia. Totes les pel·lícules de Marvel han de funcionar d'un univers que tingui una cohesió. I es consideraven que no. És una llàstima, perquè no hi sabrem quina era la visió. Es va filtrar el guió. Es va filtrar el guió, l'agendèia, que era... epic. Però és més la pel·lícula de Batman. I què et va semblar? No, molt bona. A mi m'agrada molt. Però per això penso... A mi sí, a mi sí. No, no creus, a mi no. M'ha agradat. M'ha agradat, però... Jo estic esperant el moment per entrar. Quan vulguis, quan vulguis. I no és perquè sigui un macarra, és perquè és un tio misteriós i tal, que té mala bava i tal. Després m'agrada molt Batman, precisament per el mateix, perquè pot tenir molt mala bava. I no, mira, a veure si ve el World. I d'autoconsciències. Tu ets autoconscièn, pel·lícules ha fet 4 fantàstics. És conscient d'ell, som una pel·lícula de dals. És poca. Civil World, a més a més, funciona. No hi ha el costat menjar pizza. No, no, si l'ha portat a les... Això de les pizzas, el cinema... La gent que va marcar això. Jo no he de dir que tenia una gent al costat que estava parlant. Potser hi havia una pel·lícula. No, però sigues veritat que jo, que vaig fer aquesta setmana, les 8 pel·lis, aquestes... Tu i m'he dormit una sisena fora de la pel·lícula. U, per després ho parlarem, però la gent de la vida... Durarà dos pel·lis d'una hora i 20 que se't fan eternes. Però aquestes pel·lis, o sigui, des d'en Gadores. En Gadores 2, a Civil World, a les hores i mitja... Piches a l'altre, jo ens vas... Va tot cap amunt. Però estem parlant de pel·lis que, potser, de les dues hores i mitja... I això és difícil, eh? Dos hores són d'hòsties. O sigui, de conflicte. El que és el conflicte a la pel·li. De fet ho acabes de dir. No pararà en set. Quan vas estrenar-se a juració part, de sobte tothom es va apuntar a fer pel·lícules que serien musculitores, que facia publicitat de mi mateix, a l'últim vídeo de YouTube, que, primer que almenys, estan encara de pujada i foc. Qui ho està fent bé és Marc Ironman, enganxaments de veu, tio. Estarà a tothom, sinó que ells tenen un pla. Sí, tenen un i dos. El pel·lícul que veus, dius, està bé. La segona que dius, està bé. No es pot esperar a tu o ara. És el funcionament dels còmics. Aquí a Espanya hi havia els TV's, que és diferent. No tenia el superlòpez, no? Sí, esclar, però... El còmic d'Espanyol ha sortit un personatge que es diu Mary Jai, la seva nòvia. I potser aquest personatge es veu infectat, perquè això passa amb una pujeria. I aquesta en surt en 3 meses i la gent... Bueno, hi havia el superlòpez. És que això, perquè... M'es diu, aquella pel·lícula del Merlava, de com és... D'aquí, d'aquí. I el Jean. El concepte de ser superpoderós. I la cadona podera, fent així. La cadona podera. D'aquesta diríem que estem transformant-les, perquè sí? Realment que vol dir això. Vol dir que hi ha una estratègia, però molt ben muntada. Continuarà, ja t'ho dic. Sí, però continuaran. Per les llores. És aquest hàbit que ja anem adquirint, que ja no és només veure una pel·lícula de donar-hi mig. Continuarà. Continuaran. Sí, però és curiós. Ves veient l'Hòstia, qui ha sortit allà? I ja no veien aquests 20 segons, després d'uns crits que són infeïnits, que jo no sé quanta gent treballa allà, però... N'hi ha de més llarg. Però després que fiquen aquells 20 segons al final de la pel·li, que és allò de... que és el final de capítol de setmanal, que els 20 segons et deixen com... La pel·lícula, sí, acaba. Acaba, i dius, oh, mira, els crèdits. I de sobte et fa una escena que diu que no s'acabarà, i no l'acabarem ara, l'acabarem d'aquí. 6 mesos per fer la segona pel·lícula. I tu, ostres. Llavors, clar, et tenen aquest gancho, no? Però sense pensar... Saps com... No penses en volen treure els diners, sinó en volen crear tot l'univers, com que també et treuen els diners, i en volen crear aquest univers de dir, tu has d'anar a relacionar, no? Això no se'n diu. No se'n diu extraintacrat socialment, malgrat els efectes que té? Pregunta. Sobre d'estrategia, pensava que aniries per un altre banda. No, sí, sí, t'aniré, t'aniré. El portarem. Pensava que aniries per una altra banda i, de fet, a l'estrategia. Em sembla que ho parlàvem amb la Lídia. La Lídia ho ha dit, ella no es considera fan de superiors, i fins i tot durant molt temps el ja ha tingut en plan Maní, en plan E, i que això no... De fet, amb el Pol ens hem passat algun còmic. Ja us apanyaré. Jo, per ell, ja crides. I el tema de... Amb el Pol ho discutíem un dia, és que... Els superherois són els nous mites. I tothom coneix Superman, tothom coneix Batman, i, de fet, una de les crítiques que puc fer de pel·lícules de Batman és que ens estan explicant sempre la mateixa història i la coneixem. No necessitem saber qui és Batman, perquè ja ho sabem. Són els nous mites que substitueixen els herois de l'antiga Grècia, amb els seus poders i les seves afanyes. I els pistolers dels West. Exacte, els pistolers dels West. La que em quedo jo. Però passa que els superherois estem parlant. Per exemple, a Batman l'any passat va complir 75. Em diria que si no ha arribat els 80 els gairebé es deu tenir. Spider-Man, és a dir, que sempre el veien com un adolescent. Ha fet 40. I 40 o 50, ara no me'n recordo. Estic dit que... Algú que ens estigui escoltant ho ha anotat. Algú coneix un superheroi espanyol superlòpid. Anacleto. Un agent de segreto. El tema és Espanya tenim la mateixa estampenosa, però que té encant. En canvi, allà creuen... Tots és un mitem. Sí, de fet, els còmics, els anys... Potser entre primera guerra, segona gran via, per dir-ho d'alguna manera. Tot en aquella època amb una pel·litzagit. I llavors, els anys... que va ser a partir de les minories. X-Men, tu que somes, perquè representava molt bé. Dels homes llops, també. Dels homes llops, sí. I de la gent amb patilles. I com a... Volia fer una petita digressió així. No acabaves de crear la impressió d'aquesta. Cosa que, per exemple, fan directes. Si recordeu una mica, ja per explicar... Bueno, quan no hi havia una altra explicació... És que aquí, si puc... No, no, estic... Amb tota la tema de l'Els i tal, els còmics van tornar a agafar molt de for... Bueno, dels discos... Van absorbir gent que els dinava molt l'olla, que allò va ser molt del Caballero Oscuro. Són còmics que critiquen els propis còmics, que són el millor exemple possible. A mi m'agrada molt el Caballero Oscuro, de Frank Miller. 5 cities, bueno, 5 cities als 90. Què dius? El que deies tu de les signes, i llavors, a partir dels càmals, amb tota la segredesa... El 70 era aquí, que... No, és igual. A Estats Units, Crack, és directament Spartelenens. I els danyadores. El que deia a la part de mi, no arriba al punt d'explicar un mita... de per què el sol és el carro d'Apoll o això. Són aquests gent... Tinc una pel·lícula que no es van estrenar, perquè sortien coses que no volien... Hi ha un exemple, l'Espiderman, la primera, de la setembre. El tema de l'Espiderman, entre mitjans d'aquestes torres, les coses, jo ho entenc, eh? Acaba de passar això, és durillo, però tampoc la pel·lícula portava res. Era una pel·lícula que hi hagi més l'Espiderman, la primera de Sam Remy. Saps que és una pel·lícula molt... No és greu, creu. És una pel·lícula de robes Batman. Jo crec que és un terrorista. Vagi al cinema i tal, seguirà fent pel·lícula, que el dia que no se les pugui deixar de ser aviat... Com jo. Parla amb bé de la gent que vulgui. Jo hi ha algú, Ferro Pema. Ara ho provaré, i ara això dirà... Ara sí. Potser és durillo. No, perquè a mi m'agrada diferent. Super. O sigui, hem passat de tenir... Però villanos, però inclús d'això, Pajovator, són... És un altre món, ja. És literalment un altre món. No, però vull dir que està relacionat amb la Terra. Capità en Amèrica, per exemple, és més temporal. És la Terra, però temporalment és la Segona Guerra Mundial. Però sempre els dolents són aquests superpoderosos... Sí, són villanos. Sí, però vull dir que... Són perquè tenen supermúsculs o perquè tenen algun poder. Per exemple, el Loki té el poder, també. Però ara, des d'inclus el de Batman... Amb el Joker bastant, però Bane, per exemple, són personatges que, d'una forma o d'una altra, a l'espectador s'hi veu, també. No és tan un entier, no és un amic. Bane, perquè Bane intenta combatre un sistema que s'està menjant a la gent que és com el capitalisme. En el cas de Batman... A Dark Knight Rises, la tercera de Nolan... És una cosa molt estranya, perquè hi ha un punt de pel·lícula... És el que sembla, no? Clar, clar. Jo vull fer un villano que sigui intel·ligent, perquè ve en els còmics també. És desmoronar un sistema. És la tormenta perfecta que es diu digital. Tancant que intenta evitar això. Es veu més tonant en concret. Es poden fer espolles? Sí. Fimo. La curiós és que ara potser encorregeses, però és una persona que està lluitant als grans poderes... No? Que no poden ser els mateixos superherois, si no hi hagi una vacuna. Això, al final, hem de veure que els superherois d'amèric és el que va d'altra manera. Per exemple, col·lerois, modern... Creen problemes. Aquestes pel·lícules són mesos. A un dolent que vol matar... Al principi hem dit que s'ha de salvar el món, perquè al final saps que salvaran el món. Està molt bé perquè ara estan medint una miqueta. Sí, el Daniel Bruno, el drama més a l'Hel·lícules Marvel. El cas de Deadpool és que em van dir que salvia el Barça amb el que li ha passat a la seva vida, i considerar-se un heroi per... Però bé, clar, de la valera que... El que jo trobo és que hem parlat, i hem fet una definició, que jo diria molt ben recomanada, de tot el que repressió amb tots els anys. Perquè penso que a nivell històric i a nivell de cinema, això està exactament igual que el senyor Baudialen està en visió. Mira, als anys 70, com dius tu, i tant de... De fet, jo podria dir-te que a 70 hi ha cinema d'autor, com has dit tu, escorcese. El Lucas THX, que com a reflexió de sense ficció, està molt bé. Com a mena de distupirats, escorcese... Costa Gabras, si vols posar en cinema més europeu... És veritat, que tothom pot conèixer. Escorcese ha fet una reflexió sobre qui és un anti... El fet és un anti-heroï perfecte. Travis, és d'ella. El padrino, i sí, t'està fent el padrino per l'anteda d'una altra. Una persona que és bona, perquè finalment, en el cas del padrino, per cert, és una de les meves pel·lícules. Jo parlo molt de veritat, segurament. No, no, no. És una contra-revolució cultural. Va haver-hi... Què va passar a Espanya a final del 70? He dit totes les revoltes al carrer. I portava en temps, ja, també? Sí, sí, però el ciclava... Perdó, perdó, per les paraules. M'he deixat anar. Una sèrie de directors que havien d'anar a fer cinema. No sé si és una mica més tard. O els 80, ja, quasi. Ja estava a Morfranco, què l'hi vam fer? Sí, per Nassos. És veritat que van deixar un poso en el d'històric. Ja que m'has preguntat què deixarà aquest boom... No sé si és una de les respostes. Una és Blokbusters. Estic parlant de l'esprependent. Però coincidirien les més cúlcules amb les més... No sé quina, sincerament, ara no me'n recordo. M'ho atoro, per exemple, petat, no? El primer cap de setmana va de... L'última pel·lícula de Spielberg, gran pel·lícula de Spielberg, que recordo, no crec que fos una èxit de taquilla. En canvi, és una gran pel·lícula. Estic parlant de Blokbusters, doncs per... Quina és la simpatia, gràcies. I ara estem amb els superherois. Els nostres fills tindran aquestes jovines. No podem acabar el programa, que has preguntat abans per superherois espanyols, que recomanar a tothom que veieu Cap a Caïda. Ah, Magno. Magno, per favor, és. A puntu, a puntu. Veureu que és l'únic superheroi que ha existit i que existirà mai. A la pel·lícula, bueno, està completament demostrat. Santi Alvarado, com a director. Fabuloso, Fabuloso. Com a capa caïda, no va guanyar de setges. Va guanyar un premi allà. No me'n recordo de millor director. No ho veig, una cosa així. Dos anys més tard es va estrenar el cinema Girona, i la van poder anar a veure una gent magnífica. Quina és la pel·lícula? Això de fa 3 anys. Ah, és actual. Bé, bé, bé. Doncs de manera de Ferran, Ferran, pujó el Ferro Pema, que a partir d'ara seguirem a tope amb els seus vídeos, des d'aquí dels cinemes de condicions, que ens hagi fet aquesta xerrada sobre els superherois, que no és el teu programa. Moltes gràcies. Molt atents, hem hagut d'estar així, senyor. La setmana vinent, escolta, que ens ha enviat... Joan, ens ha enviat un missatget per dir-nos la setmana vinent, per si no us en recordeu. Ja sap que som així nosaltres. Doncs teniu el seu... Espera, si s'acaba el programa, ho trobo per aquí. Mira, aquí ho tenim. Tenim... Ui, que se'n s'acaba. Ja l'he enviat al cinema. Ja m'ha aviat el presentat.