Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 3/10/2023 — Rashomon de Kurosawa: veritat i estil; San Sebastià 2023, “Misterio en Venecia” i prèvia d’Ascensor per al Cadalso
Cortinetes i entradetes (“Cinema sense condicions”). Atmosfera d’inici.
Benvinguda a Ràdio d’Esvern. Presentació de l’equip (Vial, Ignasi); comentaris de setmana i avenç de possibles temes (Branagh). Recordatori d’Anastasi de vacances.
Motivacions per triar Rashomon; Kurosawa com a referent mundial. Marc: entrada a l’“època d’or” (anys 50), interès d’Occident i projecció internacional del cinema japonès.
Durada, B/N, contes d’Akutagawa com a base. Eixos temàtics: veritat, honradesa i valors intemporals. Mètode de guió col·laboratiu (Hashimoto), fotografia (Miyagawa), música (Hayasaka). Comparacions amb Kubrick/Bergman; Mifune com a actor talismà. Recepció desigual al Japó i boom a Occident; primers remakes i influències.
Rashomon popularitza el dispositiu de múltiples versions d’un mateix fet. Ubicació al període Heian. Triomf a Venècia (Lleó d’Or) i Òscar de parla no anglesa; distribució internacional gairebé accidental.
De la normativa propagandística a una visió crítica i ètica. Afirmació de l’estil com a columna vertebral del cinema; rigor, exigència i univers moral propi.
Debat sobre lectures polítiques vs arrel literària. Judici sense jutge ni policia visible, que col·loca l’espectador com a jutjador. La porta de Rashomon com a símbol: límit de la llei, lloc d’acollida i mirall d’un món en ruïnes.
Flashback conductor (llenyataire/sacerdot/captaire). Inclusió de la veu del mort via mèdium. Les versions revelen autoenganys i interessos (la daga desapareguda). Duel final antiheroic i brut; la dona com a figura ambivalent.
Contrapunt pluja/porta vs bosc sec; llum dura, primers plans (Machiko Kyo) i ús innovador de múltiples càmeres. Implicacions de muntatge i planificació; rigor artesanal que explica el ritme de producció.
Ressonàncies a “Monster” (triple versió) i altres obres. El final com a gest d’esperança postbèl·lica. Obertura cultural de Kurosawa: Shakespeare (Trono de sangre) i Dostoievski (L’idiota).
Mifune i gestualitat marcada pel kabuki i el cinema mut. Jidaigeki vs contemporanis; selecció de títols clau: Els set samurais, Trono de sangre, El infierno del odio, Dersu Uzala, Ran, Dodes’ka‑den, etc.
Premi Donostia a Víctor Erice. Concha d’Or a “O Corno” (Jaione Camborda). Conxes de Plata (interpretacions, direcció), premi Horizontes a “El castillo”, i Premi del Públic a “La sociedad de la nieve” (J. A. Bayona). Debat sobre espectacularitat tècnica vs calat temàtic.
Adaptació lliure de “Halloween Party” d’Agatha Christie: trasllat a Venècia, to sobrenatural i palau tancat. Més efectiva que “Mort al Nil” de Branagh, però menys ajustada al caràcter canònic de Poirot que la sèrie televisiva.
La setmana vinent: “Ascensor per al cadalso” (Louis Malle), amb banda sonora jazz d’**Miles Davis**. On veure-la: **Filmin**.
Resum de l’episodi
Programa dedicat principalment a Rashomon (1950) d’Akira Kurosawa, amb una lectura completa del seu context històric, estètic i ètic, i el seu llegat narratiu. Es complementa amb un repàs al palmarès del Festival de San Sebastià 2023, una crítica ràpida de “Misterio en Venecia” de Kenneth Branagh i l’anunci de la pel·lícula de la setmana vinent.
Eix 1 — Rashomon: clàssic fundacional
- Rashomon s’analitza com a fita del cinema japonès i mundial: innovació en el relat múltiple i reflexió sobre la veritat subjectiva i l’ètica.
- Context: “època d’or” del cinema japonès (dècada de 1950); recepció freda a Japó però triomf a Occident (Lleó d’Or a Venècia i Òscar de parla no anglesa), encetant un interès sostingut pel cinema nipó.
- Fonts literàries: contes de Ryūnosuke Akutagawa (“Al bosc” i “Rashomon”). La pel·lícula barreja aquests relats per construir una investigació moral sobre els fets i la impossibilitat d’una veritat única.
- Forma i estil: fotografia B/N de Kazuo Miyagawa, música de Fumio Hayasaka, ús pioner de multicàmera i muntatge vigorós; pluja a la porta de Rashomon vs bosc àrid com a contrast visual i simbòlic.
- Ètica i personatges: ningú se’n salva; tots menteixen o es protegeixen. El duel “real” és brut i antiepic; el final introdueix una escletxa d’esperança amb el nadó.
- Llegat: del remake “The Outrage” (1964) a The Magnificent Seven, passant per influències en Usual Suspects, Pulp Fiction o Monster de Kore‑eda (Palma d’Or), entre moltes altres.
“Més enllà de la porta de Rashomon no hi ha llei” — símbol potent del món en ruïnes i del límit moral on la comunitat es pensa a si mateixa.
“No sabrem mai la veritat” — el dispositiu del judici sense jutge interpel·la directament l’espectador.
Eix 2 — Kurosawa, mètode i univers
- Treball coral de guió (amb Shinobu Hashimoto) per evitar visions unilaterals.
- Equip fidel (actors i tècnics), amb Toshiro Mifune com a presència icònica; exigència i meticulositat “a l’estil Kubrick”.
- Diàleg amb Occident: adaptacions de Shakespeare i Dostoievski; alhora, arrelament als gèneres japonesos (jidaigeki vs contemporanis) i empremta del kabuki i del cinema mut.
Eix 3 — Actualitat i crítiques breus
- San Sebastià 2023: Concha d’Or per a “O Corno” (Jaione Camborda); Premi Donostia a Víctor Erice; Premi del Públic per “La sociedad de la nieve” (J. A. Bayona) i debat sobre espectacularitat vs transcendència.
- “Misterio en Venecia” (Kenneth Branagh): versió lliure de “Halloween Party” d’Agatha Christie; ambient venecià, to sobrenatural, millor que la seva “Mort al Nil”, però discutible respecte la sèrie clàssica de Poirot.
- Avanç: “Ascensor per al cadalso” (Louis Malle) amb banda sonora de Miles Davis; disponible a Filmin.
Temes principals
Rashomon i el seu context
- Veritat subjectiva i memòria: quatre versions irreconciliables d’un crim.
- Simbolisme de la porta: límit entre llei i desordre; refugi en temps de ruïna.
- Ètica i responsabilitat: culpa difusa, autoengany i honor posat en crisi.
- Forma cinematogràfica com a discurs: llum, muntatge, multicàmera i espais (pluja/bosc) al servei del sentit.
Kurosawa en diàleg amb el món
- Recepció desigual (crítica japonesa vs boom occidental).
- Influència transversal: remakes, ecos en clàssics i contemporanis.
- Mètode i autoria: col·laboració de guió, equip constant, estil com a columna vertebral.
Actualitat cinematogràfica
- San Sebastià 2023: palmarès, línies temàtiques (sororitat a “O Corno”), i posició d’Erice.
- Misterio en Venecia: virtuts de producció vs fidelitat al caràcter de Poirot.
- Pròxima sessió: jazz i polar a l’estil Malle.
Idees clau
- Rashomon consolida el relat polièdric i la desconfiança envers la veritat única.
- Imatge i ètica van juntes: la forma construeix el sentit moral.
- Kurosawa és pont entre tradició japonesa i llenguatge cinematogràfic global.
- El clàssic ressona al present: de Venècia 1950 a Cannes 2023 amb “Monster”.
Cites destacades
“És una pel·lícula en què no se salva ni l’apuntador.”
“El final amb el nadó és un raig d’esperança després de l’ombra de la guerra i la devastació.”