Cinema sense condicions del 9/12/2014 — Rastres de Sandal, Jocs de la Fam i la crisi global de l’aigua: consum, dessalinització, geopolítica i el paper del cinema

Panorama de l’episodi

Programa amb dues potes clares: una ressenya emotiva de "Rastres de Sandal" i un bloc central amb un convidat, Vicenç Penya (Kärcher), sobre el futur de l’aigua: escassetat, dessalinització, geopolítica i com el cinema ho aborda (o no). També hi ha un apunt crític sobre "Los Juegos del Hambre" i una crida final a un cinema més propositiu.

"L’aigua és fòssil" — una de les idees força del programa: l’aigua del planeta és finita i el seu cicle es fa cada cop més car i complex de mantenir.

Ressenyes de cinema

"Rastres de Sandal" (Maria Ripoll)

• Història: dues germanes separades a la infància; una és adoptada a Barcelona, l’altra es queda a l’Índia.

• Claus: adopcions internacionals, xoc de cultures, recerca d’orígens. Inspirada en vivències d’Asha Miró (coautora amb Anna Soler-Pont), amb ecos de "La filla del Ganges" i "Les dues cares de la lluna".

• Interpretacions: Aina Clotet i Nandita Das destaquen; to tendre i molt emotiu.

• Crítica: direcció solvent de Ripoll; el relat és tan potent que arrossega, però alguns detalls tècnics podrien lluir més amb un poliment extra. Comparació curiosa amb David Fincher (arrencada que remet a "Benjamin Button").

• Frase lema (IMDB): "El dolor és universal, però també ho és l’esperança" — una travessa sentimental entre Mumbai i Barcelona.

"Los Juegos del Hambre" (darrera entrega comentada)

• Valoració del convidat: correcta però lenta, amb trams que desconnecten; peça "preparatòria" d’un final que s’intueix més vertiginós.

Tema central: l’aigua (Vicenç Penya)

Per què l’aigua és fòssil i limitada

• Toda l’aigua del planeta és la que hi ha; no n’hi afegim més. El cicle (evaporació, pluja, consum, depuració) s’encareix i es complica per la contaminació creixent.

• Només menys de l’1% de l’aigua del planeta és aigua dolça accessible; la resta és salada o immobilitzada en gels i glaceres.

• Exemple: Japó importa pràcticament tota l’aigua de boca per alta contaminació de cursos superficials.

"Cada cop costa més —també econòmicament— netejar l’aigua que bevem."

Consum i càlculs globals

• Paràmetre occidental: ~200 L/persona/dia (dutxa, WC, rentadora, rentaplats...).

• Extrapolació teòrica (6.000 M hab. x 200 L/dia): uns 1.200 hm³/dia, que equivaldrien aproximadament a 7,3 pantans de Sau diaris — una xifra il·lustrativa de magnitud, no realista per a tot el planeta.

Dessalinització: cost i impacte ecològic

• La dessaladora del Prat opera sovint al 10%: cost estimat ~1 €/m³ (alta pressió i gran consum energètic).

• Problema de salmorra (rebuig salí): abocaments al mar generen zones biològicament pobres; cal disseny acurat per minimitzar impactes.

Geopolítica i "guerres de l’aigua"

• Palestina/Israel: control de pous i cabals crea asimetries brutals d’accés (ordre de magnitud: 2.200 m³/any per israelià vs ~210 per palestí).

• Rius transfronterers (40% de països comparteixen conques): projectes de preses (p. ex., Turquia a l’Eufrates) poden tensionar veïns.

• Cas proper: Delta de l’Ebre amenaçat per menor cabal dolç i salinització d’aqüífers; cal garantir cabal ecològic i sediments.

Tecnologies domèstiques i mites

• Tractaments: raigs UV (darrera barrera contra bacteris/virus), osmosi inversa per aigua de boca (aigua molt neta, baixa en sals), aigua de pluja millor per a usos no potables (sanitaris, reg) amb filtració.

• Aigua destil·lada: no és tòxica per se, però no és adequada com a consum habitual (absència de minerals; gust i balanç iònic).

• Risc de descalcificadors mal ajustats: poden danyar instal·lacions per càrregues iòniques; cal instal·lació professional.

Economia, governança i usos

• Preu i comportament: a Espanya l’aigua encara és relativament barata; a Alemanya (fins ~6 €/m³) l’estalvi s’associa directament a l’estalvi econòmic.

• Renovables i planificació: es reclama visió a 30 anys i estabilitat regulatòria; crítiques a viratges que han penalitzat inversors.

• Privatització: debat sobre si l’aigua ha de romandre gestió pública per garantir l’interès general (casos i litigis recents a Catalunya).

• Ús qüestionable: aigua osmotitzada en rentat de cotxes; bon acabat, però reflexió sobre malbaratament d’un recurs cada cop més escàs.

"Si tota la població del món visqués amb el nostre estàndard, necessitaríem els recursos de tres planetes Terra."

Cinema i societat: el tractament del tema

Absència de ficció i pes del documental

• Hi ha molts documentals (Fòrum de l’Aigua Saragossa 2008) però poca ficció centrada específicament en l’aigua.

• Exemples citats: "Erin Brockovich", "A Civil Action", "On Deadly Ground", "The Ballad of Cable Hogue"; a Sitges, "Young Ones" de Jake Paltrow (món desertitzat, control corporatiu de l’aigua).

Postmodernisme, distopia i invisibilització del present

• El cinema comercial tendeix a distopies llunyanes (p. ex. "Interstellar") en lloc d’afrontar problemes actuals tangibles.

• Factors possibles: risc comercial, absència de subvencions a temes sensibles, preferència per l’"evasió".

• Contrapunts valuosos: "The Insider (El dilema)" o "Chinatown" aborden corrupció, medi i interessos creuats amb gran precisió.

Crida a un "cinema utòpic"

• Proposta: promoure ficcions propositives que mostrin solucions realistes de gestió de l’aigua i recursos, més enllà de l’apocalipsi.

• Objectiu: conscienciar sense renunciar a l’entreteniment; connectar amb el present i estimular canvi.

Cloenda i avanç

• Tancament amb l’anunci del proper focus: Woody Allen i "Magic in the Moonlight".

• El programa reforça la idea que el cinema pot —i hauria— d’abordar debats urgents (aigua, energia) amb històries potents i mirada crítica.