Cinema sense condicions del 6/10/2015 — Regressió d’Amenábar, Anacleto i Inside Out; Los Héroes del Mal i homenatge a Omar Sharif
S’inicia el programa “Cinema sense condicions”. Música/jingle repetit i arrencada fins que comença la conversa real.
Anàlisi temàtica: existència del mal (Satàn), conxorxes i alternativa psicològica/psiquiàtrica. Referències a Polanski i Àlex de la Iglesia. Valoració crítica: idees interessants però mancances de guió i interpretació. Breu incidència intentant connectar amb Alba.
Carme destaca guió tancat, humor efectiu, fotografia i obertura al desert. Gran química d’Imanol Arias i Quim Gutiérrez; Alexandra Jiménez sorprèn positivament. Recomanació clara.
Explicació del dispositiu d’emocions com a personatges. Debat sobre la central de control, arxius de memòria i el binomi Alegria–Tristesa. Conclusió: la tristesa és necessària per a la maduresa; tancament optimista.
Francesc recomana el film de Zoe Berriatúa: textura potent, influències de Kubrick/Haneke, i música clàssica contra la violència. Adolescents venjadors, deriva moral fosca. Actors joves brillants; Macarena Gómez en cameo.
Repàs a Lawrence d’Aràbia i Doctor Zhivago (David Lean), amb lectura de personatges i relacions. Altres títols: Monsieur Ibrahim, Che, cameos (Top Secret, La Pantera Rosa) i La isla misteriosa (Bardem). Aportacions de l’audiència (Facebook), comparacions amb Max von Sydow i esment de la seva mort el 2015.
Anunci del tema de la setmana vinent (Irlanda, l’IRA i el cinema) a càrrec de Joan Morros. Es constata la incidència tècnica amb Alba i el seu reportatge sobre Everest, que queda pendent.
Panorama general
Podcast de “Cinema sense condicions” centrat en cinc eixos: Regressió (Amenábar), Anacleto: Agente Secreto, Inside Out (Pixar), Los Héroes del Mal i un ampli homenatge a Omar Sharif. Conversa viva i crítica, amb comparacions, context històric i aportacions de la comunitat.
"No és una gran pel·lícula, vaja" — sobre Regressió
Regressió (Alejandro Amenábar): mal, conspiració i psiquiatria
- Idea clau: La cinta explora la possible existència de Satán i el mal com a contrapès del bé, amb l’eco de Roman Polanski (La llavor del diable) i Àlex de la Iglesia (El dia de la Bèstia).
- Lectura dual:
- -
- Conxorxes i sectes com a motor del mal.
- -
- La desestabilització mental i la mirada de la psicologia/psiquiatria com a explicació alternativa.
- Valoració: Interessant pel plantejament temàtic, però amb mancances notables de guió i interpretació.
- Apunt conceptual: El mal no per confrontar el bé, sinó per “donar-li raonaments” — una distinció que vertebra la lectura moral del film.
Referències creuades
- Roman Polanski, Àlex de la Iglesia i altres visions cinematogràfiques de l’ocult.
Anacleto: Agente Secreto (J. Ruiz Caldera): comèdia d’acció efectiva
- Guió: Sòlid i tancat, ple de gags que retornen (p. ex. l’al·lèrgia als cacauets que tanca l’arc).
- Direcció i ritme: Obertura visual potent (fugida al desert amb cotxe vermell), to d’esperpent que combina acció i humor “de la casa”.
- Interpretacions: Imanol Arias i Quim Gutiérrez, tàndem amb química; Alexandra Jiménez destaca en un paper de múltiples registres.
- Diagnòstic: Comèdia d’acció espanyola divertida i ben acabada; recomanable.
Inside Out (Pixar, Pete Docter): el valor de la tristesa
- Concepte: Personificació d’emocions (alegria, tristesa, por, ràbia, fàstic) en una central de control tipus computadora/biblioteca de memòries.
- Eix temàtic:
- -
- Relació Alegria–Tristesa com a cor emocional.
- -
- Adolescència i reubicació vital (trasllat de Minnesota a San Francisco).
- Missatge: La tristesa és necessària i pot ser generadora d’esperit, innovació i maduresa.
- Apunts visuals: Tren del pensament, arxius de memòria per colors, illes de la personalitat.
"La tristesa acaba sent generadora d’esperit i d’innovació... junt amb la joia"
Los Héroes del Mal (Zoe Berriatúa): adolescència i violència
- Tò i influències: Contundent, incòmoda; ecos de La taronja mecànica (Kubrick), Alphaville i Haneke. Música simfònica com a contrapunt de la violència.
- Trama: Tres adolescents “raritos” assetjats formen una coalició per venjar-se; deriva moral i emocional sense treva.
- Producció: Impuls de la productora d’Àlex de la Iglesia; fotografia, guió i personatges molt cohesionats.
- Interpretacions: Jorge Clemente, Emilio Palacios, Beatriz Medina (impecables) i cameo de Macarena Gómez.
- Conclusió: Molt recomanable, malgrat haver passat massa desapercebuda.
Homenatge a Omar Sharif: èpica, romanticisme i carisma
Dues fites amb David Lean
- -
- Lawrence d’Aràbia (1962): èpica desèrtica; dinamisme entre el personatge de Sharif i Lawrence (Peter O’Toole), amb una admiració profunda que frega l’enamorament en sentit ampli.
- -
- Doctor Zhivago (1965): drama romàntic i històric; humanisme i tendresa del personatge enmig de la Revolució Russa.
Altres papers i curiositats
- -
- Monsieur Ibrahim i les flors del Coran (2003): saviesa quotidiana, ponts culturals amb mirada tendra i acollidora.
- -
- Che (1969): Sharif com a Che Guevara, amb Jack Palance com a Fidel Castro.
- -
- Cameos: Top Secret, La Pantera Rosa torna a atacar; coprotagonista a La isla misteriosa (Bardem).
Lectures crítiques i comunitat
- Comparatives: S’ha dit “el Max von Sydow oriental”, però es ressalta la calidesa de Sharif vs. la duresa habitual de von Sydow.
- Veu de l’audiència: Preferències repartides entre Lawrence d’Aràbia i Doctor Zhivago; reconeixement ampli a la seva trajectòria.
- In memoriam: Mort el maig del 2015 (83 anys), amb Alzheimer.
Tancament i avanç
- Avanç: Tema de la setmana vinent a càrrec de Joan Morros: Irlanda, l’IRA i el cinema.
- Incidència tècnica: Alba no ha pogut entrar; queda pendent el reportatge de veus a la sortida d’Everest.

