Cinema sense condicions del 14/11/2017 — Ressenyes de The Big Sick, Framed, A Ghost Story, Muse, Los Nadie, Macaroni i Okja + Especial Catherine Bigelow (The Hurt Locker, Zero Dark Thirty, Detroit)

Resum general

Episodi de “Cinema sense condicions” amb una primera part de crítiques variades i una segona part dedicada a un especial sobre Catherine Bigelow. Després d’una obertura musical amb John Denver i la presentació de l’equip, el programa entra en una roda de ressenyes que van de la comèdia romàntica al terror i l’autor, incloent festivals, qüestions de doblatge i el circuit independent. Es tanca amb un monogràfic ric en context sobre l’obra, els temes i l’estil de Bigelow.

Temes principals

• Especial Catherine Bigelow: trajectòria, en terra hostil (The Hurt Locker), Zero Dark Thirty, Detroit, estil de tensió realista i ús de càmera en mà.
• Ressenyes d’estrenes i descobertes:

- The Big Sick (Michael Showalter): comèdia romàntica amb xoc cultural. - Framed (Marc Martínez Jordán): terror “slasher” i retransmissions en directe, to Black Mirror. - A Ghost Story (David Lowery): cinema contemplatiu, format 4:3, Rooney Mara i Casey Affleck. - Muse (Jaume Balagueró): arrencada molt potent; deriva cap al grand-guignol comercial. - Los Nadie (Juan Sebastián Mesa): retrat juvenil a Medellín en B/N i argot. - Con los brazos abiertos (Philippe de Chauveron): comèdia francesa criticada per tòpics i tractament de la discapacitat. - Una razón para vivir (Breathe): biopic clàssic, dilatat per al material que té. - Macaroni (Ettore Scola): amistat, contrast mediterrani vs. modernitat; valor de la VO i del disseny sonor. - Okja (Bong Joon-ho): cinema familiar amb mirada crítica al sistema alimentari-industrial; projecció en un ateneu.

• Circuits i formats: festivals (Molins, Sitges), streaming (Netflix), projeccions independents, i el debat doblatge vs. versió original.

Moments destacats i idees clau

The Big Sick

• Comèdia “amable” que se sosté sobretot per les interpretacions (Kumail Nanjiani i Zoe Kazan); guió percebut com a irregular.

Framed (Festival de Terror de Molins)

• Barreja de slasher, home invasions a l’estil Haneke (“Funny Games”), i crítica de l’economia de l’atenció dels directes mòbils.
• Producció petita però “molt ben invertida”, amb humor negre i mala llet controlada.

A Ghost Story

• Proposta poètica i contemplativa (format 4:3, cantonades arrodonides); gran seqüència amb Rooney Mara menjant pastís “en un pla interminable”.
• “El llençol” de Casey Affleck transmet més del que sembla; banda sonora i fotografia premiades a Sitges.

Muse (Balagueró)

• “Primera part brillantíssima”, realització sòlida; segona part s’inclina al terror comercial de Filmax.

Los Nadie i referències

• Adolescents punk a Medellín, argot intens i realisme social. Es compara amb Jia Zhangke (Pickpocket/Xiao Wu) i Jim Jarmusch (Permanent Vacation).

Con los brazos abiertos

• Crítica severa: tòpics racistes i ús “repugnant” d’un personatge amb discapacitat per fer humor.

Una razón para vivir (Breathe)

• Història real amb respirador mecànic; correcte però allargada.

Macaroni (Ettore Scola)

• Duel Lemmon–Mastroianni, amistat i humanisme mediterrani vs. executiu modern. Reivindicació de la versió original: el doblatge “aplana” el disseny sonor i la força de les escenes.

Okja (Bong Joon-ho)

• “Cinema familiar” que qüestiona valors del sistema i la indústria càrnia; repartiment internacional (Tilda Swinton, Paul Dano, Lily Collins, Jake Gyllenhaal). Projecció en un Ateneu del Clot, obrint debat sobre drets i pràctiques de streaming.

Especial Catherine Bigelow

• Visió d’un “feminisme de fer” més que discursiu: dirigir gèneres “masculins” sense renunciar al propi to.
• Biografia i influències: pintura (Edward Hopper), etapa com a policia, matrimoni amb James Cameron, primera dona a guanyar l’Òscar a millor direcció.
• Estil: acció amb tensió sostinguda, càmera en mà, textura semidocumental, personatges obsessionals.
• Punts forts:

- The Hurt Locker: el desactivador de bombes i la solitud del risc. - Zero Dark Thirty: la recerca de Bin Laden (Jessica Chastain), el raid nocturn amb realisme operatiu. - Detroit: disturbis del 67, violència policial i ressonància contemporània. - Strange Days: distopia de “gravació d’experiències” i revolta social; connexió amb la seva mirada sobre control i poder.

“La primera part és brillantíssima” (sobre Muse) “Això és simplement repugnant” (sobre l’humor amb discapacitat a Con los brazos abiertos) “No és només narrativa: és poètica visual” (sobre A Ghost Story)

Participants

• Francesc (tècnic i conductor)
• Joan Sardà
• Carme Nebot
• Pol Digger