Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 12/1/2016 — Resum 2015 de “Cinema sense condicions”: Steve Jobs, Mia madre, Magallanes i El Club; el millor cinema espanyol, internacionals i sèries Netflix
Arrencada de temporada: presentació d’integrants, to festiu i objectiu del dia — resum del 2015 i algunes estrenes. Es defineixen dues parts (estrenes i balanç anual) i s’adverteix que al principi només es llisten temes; la discussió real comença més endavant.
Comparació amb “Jobs” (2013); aquí hi ha tres blocs en temps (quasi) real abans de llançaments. Es destaca el guió d’Aaron Sorkin, el pols de Danny Boyle i les interpretacions de Fassbender i Winslet. Debat sobre si el final és massa conciliador.
Una directora brega amb un rodatge caòtic i la malaltia de la mare. John Turturro hi posa el contrapunt còmic. To subtil, absorvent i delicat; alternança entre riure i llagrima. Es connecta amb altres títols de Moretti.
Redescoberta de l’any (tot i ser de 2013): recorregut per festivals fins a Òscar i Globus d’Or; petit gran film que queda al cap i als ulls.
Taxista amb passat militar s’enreda en un xantatge que destapa crims de guerra. Ritme lent però tens, ambient urbà pobre; ecos de Chinatown i Taxi Driver. Basada en “La pasajera” d’Alonso Cueto.
Capellans apartats en una casa de costa; hipocresia i tapadora d’escàndols. Càmera implacable i interpretacions de gran densitat. Experiència colpidora que deixa la sala en silenci.
S’anuncia el canvi a balanç de l’any: primer cinema espanyol, després internacional.
Minimalisme espacial i intensitat actoral per recrear la instrucció del cas Bárcenas. Cinema d’actors amb gran tensió continguda.
Òpera prima fresca i lliure, amb guió enginyós i posada en escena juganera. Mirada generacional i to de comèdia romàntica personal.
Relat emotiu entre Índia i Catalunya; sensibilitat i modulació del melodrama. Destaquen Aina Clotet i la credibilitat del conjunt.
Comèdia d’espies amb engranatge perfecte, grans gags i repartiment inspirat (Quim Gutiérrez i cameos). Energia i felicitat a la sortida del cine.
Esment breu com a gran pel·lícula ja comentada anteriorment al programa.
Un llarg pla seqüència que enllaça històries, personatges i una evolució ideològica; no és només proesa tècnica, sinó una reflexió sobre el diàleg i el teatre al cinema.
Comèdia dramàtica catalana amb actuacions deliberadament “pàl·lides”, estètica desdatada i humor sec. Temes de solitud i desig de ser recordat; referències (Tati, Keaton, Amélie/Delicatessen) però amb un dispositiu propi i radical.
S’explicita la centralitat de la paraula: la pel·lícula culmina donant **importància al text i a la paraula** com a eix que travessa les històries.
Relació que es desplaça a les pantalles; inici magistral amb pla sostingut. Naturalitat interpretativa i final que ressona.
D’un desig senzill a una cadena d’atzars foscos. Arquitectura de plans i canvis d’estil (fins i tot ecos de Kubrick). Bola narrativa que creix amb hipnosi.
• Narcos: mosaic sobre Escobar en VO amb castellà colombià. • The Fall: policíaca britànica de gran factura (Gillian Anderson). • Bojack Horseman: animació d’humor negre sobre fama i buit. • Comentari sobre l’accessibilitat i model Netflix.
Blockbuster efectiu però previsible; comentari generacional i recepció com a producte molt comercial.
Remarca el to tendre i la intimitat que crea amb els personatges; paral·lelismes amb títols previs de Moretti.
Comèdia esmolada sobre vincles i aspiracions en la cultura nord-americana; ritme i diàlegs punyents.
Es destaquen per risc i sorpresa a sala: PTA revisa el noir psicodèlic; “Victoria” com a proesa de pla seqüència real.
Visió ferotge del sensacionalisme; es postula com a futur clàssic al nivell de “Taxi Driver”.
Nova esment com a títol petit però poderós en el context bèl·lic de Geòrgia.
Màfia retratada amb duresa i precisió: contrast entre els que mouen diners a la ciutat i les arrels violentes al poble. Francesco Munzi signa una gran pel·lícula.
Paròdia absurda d’un dia en un campament: adults fent d’adolescents; humor meta i ritme de *sketch*.
Fenomen de micromecenatge; pastitx dels 80, ultraviolència cartoon i humor autoreferencial.
Coming-of-age de Céline Sciamma: vital, potent i molt recomanable.
Anunci de convidat (Carles Martínez, especialista en western) per comentar “Los odiosos ocho” de Tarantino la setmana vinent.
Panorama general del programa
- Programa especial d’inici d’any amb repàs del millor de 2015 i algunes estrenes de gener.
- Taula amb els habituals i veus noves; debat viu i plural, amb discrepàncies sanes sobre diverses pel·lícules.
- Dues parts: estrenes i descobertes recents; després, selecció de cinema espanyol i internacional de l’any.
"Crec que no hem dedicat un especial mai al Nanni Moretti... s’hauria de fer."
Estrenes i conversa inicial
Steve Jobs (Danny Boyle, guió d’Aaron Sorkin)
- Comparada amb “Jobs” (2013): la nova aposta és més cinematogràfica, amb estructura en tres blocs (pre-presentacions) i diàleg de tempteig moral sobre geni i caràcter.
- Interpretacions: Michael Fassbender i una Kate Winslet “irreconeixible” destaquen.
- Debat a la taula: alguns la veuen més original però menys “enciclopèdica” que “Jobs”; el final pot semblar “massa feliç”.
- Idea clau: narrativa en temps (quasi) real amb flashbacks i ritme Sorkin.
"Narrativament, és impecable... però no sé si aconsegueix casar èxit i personalitat complexa."
Mia madre (Nanni Moretti)
- Drama íntim sobre una directora de cinema entre el rodatge i la malaltia de la mare; equilibri subtil entre dolor i moments còmics (sobretot gràcies a John Turturro).
- To delicat i absorbent, amb tempo pausat però fluid; “riure i llagrimeta” en escenes properes.
- Context filmogràfic: referències a Caro diario, La stanza del figlio i Habemus Papam.
- Recomanada com a gran sorpresa de gener.
Thriller i memòria a Llatinoamèrica
Magallanes (Perú)
- Thriller de xantatge amb passat militar fosc; informació dosificada i ambient urbà i pobre.
- Referències de to i atmosfera: ecos de Chinatown i Taxi Driver.
- Basada en el conte La pasajera d’Alonso Cueto; sensació de “fluïdesa lenta”.
"Una pel·lícula fluidament lenta."
El Club (Pablo Larraín, Xile)
- Retrat duríssim d’un grup de capellans apartats per tapar escàndols; càmera implacable i proximitat a les mirades.
- Explora la hipocresia institucional i el trauma col·lectiu; deixa l’espectador tocat.
- Una de les grans pel·lícules de l’any per la taula.
Cinema espanyol 2015: varietat i risc
“B (La película)” (cas Bárcenas)
- Reconstitucció de la fase d’instrucció judicial: minimalista però amb dues interpretacions poderoses (jutge i imputat).
- Cinema d’actors, d’espai petit, amb gran força dramàtica.
Requisitos para ser una persona normal (Leticia Dolera)
- Òpera prima fresca i lliure, amb guió enginyós i càmera viva; comèdia romàntica amb to personal i mirada generacional.
Rastres de sàndal
- Melodrama emocional i contingut (no embafa), sobre identitat i germanor entre Índia i Catalunya; destaca Aina Clotet.
- Adaptació amb pols narratiu i sensibilitat.
Anacleto: Agente Secreto (Javier Ruiz Caldera)
- Paròdia d’espies molt rodona, ritme de rellotgeria i diàlegs brillants; repartiment entregat (Quim Gutiérrez, cameos de Buenafuente, Corbacho, Sílvia Abril, Rossi de Palma).
- Cinema d’evasió intel·ligent: surts feliç del cine.
Truman (Cesc Gay)
- Esmentada com a gran pel·lícula de l’any, ja tractada al programa anterior.
Hablar (Joaquín Oristrell)
- Pla seqüència llarg que enllaça històries i idees; més que una virgueria tècnica, és una reflexió sobre la paraula i les relacions.
"Hablar seria donar importància a la paraula... i al text."
Lluc Skywalker (Jaume Fargas)
- Comèdia dramàtica minimalista i anticonvencional: interpretacions “desinflades” a propòsit i estètica d’estranyesa.
- Referències de to: Tati, Buster Keaton, Amélie/Delicatessen, cert aire de Wes Anderson, però amb il·luminació i posada en escena deliberadament “viejuna”.
- Tracta la solitud i el desig de ser recordat (un funeral amb barri sencer) amb humor sec i dispositiu formal arriscat.
- Exemple d’originalitat low-cost i resistència a l’homogeneïtzació visual.
Autor, intimitat i innovació
10.000 quilòmetres (Carlos Marqués-Marcet)
- Arrenca amb un pla sostingut i desplega una relació a distància via webcams; naturalitat actoral i final que colpeix.
- Mostra com la tecnologia modula la intimitat.
Magical Girl (Carlos Vermut)
- De premissa “típica” a espiral inquietant; arquitectura de plans mil·limètrica i canvis d’ecos estètics (fins i tot Kubrick).
- Històries creuades que van engrandint la bola fins a un clima hipnòtic i fosc.
Sèries: temporada de plataformes
- Netflix al punt de mira: Narcos (biopic coral de Pablo Escobar, versió original amb castellà colombià), The Fall (thriller britànic impecable amb Gillian Anderson), Bojack Horseman (animació d’humor negre sobre la fama i el buit).
- Addenda: Wet Hot American Summer (paròdia absurda d’un dia en un campament, adults fent d’adolescents).
Internacionals destacades (2015)
- Blockbuster: Star Wars: The Force Awakens — divertida però previsible i comercial.
- Indie nord-americà: Mistress America — retrat punyent i esmolat de la cultura americana.
- Neo-noir i modernitat: Puro vicio (Inherent Vice) i Victoria (pla seqüència real) com a mostres de risc formal.
- Clàssic instantani: Nightcrawler — mirada ferotge als mitjans; candidata a nou clàssic al nivell de Taxi Driver.
- Europa de l’Est: Mandarines (Tangerines) — petit gran relat bèl·lic-humanista.
- Màfia italiana: Anime nere (Calàbria: Màfia del Sud) — contundent dissecció de poder i arrelament entre ciutat i poble.
Perles i curt
- Kung Fury — curt hilarant finançat per micromecenatge; collage pop dels 80, over-the-top i autoconscient.
- Bande de filles (Girlhood) — coming-of-age de Céline Sciamma: mirada potent a la joventut i la identitat.
Tancament i pròxim programa
- Cloenda amb anunci del pròxim convidat, Carles Martínez, expert en western, per comentar Los odiosos ocho (The Hateful Eight) de Tarantino.
- Tò proper, col·lectiu i molt recomanador: una guia àgil per recuperar el millor de 2015 i atacar bé el 2016.