Robert Redford, Venècia i Toronto 2025, Fenomena en obres i una lliçó de muntatge: de Barry Lyndon al pla seqüència

Cinema sense condicions A CIDADE NO BRASIL Cinema sense condicions A CIDADE NO BRASIL A CIDADE NO BRASIL A CIDADE NO BRASIL Cinematogràfica i cinèfila de Ràdio d'Esvern Bona tarda Jan, com ha anat l'estiu? L'estiu ha anat molt bé, com va sempre Molt bé Molt content S'ha fet llarg, tanta vacances? No, a mi se'n fa curt Passo el dia fent coses i he passat volant Molt bé, benvingut també Anastasi, bona tarda Bona tarda, bona tarda Pregunta obligada, com ha anat l'estiu? Força bé, irregular Irregular perquè hi ha hagut una mica de tot Però en general, promit jo et diria que bo Molt bé Fresquet El Ripollès, una comarca que hem aquí descobert La coneixia però malament I realment és una part, diguem, del territori català meravellosa Realment, molt maca Fantàstic Molt ben trobat també I, en fi, ja Seguirem Anirem treballant aquesta tardor Exactament Molt bé Com heu pogut veure, hem començat amb la música Suposo que molts l'haureu conegut És un fragment de Sarabanda de Händel De la banda sonora de Barry Lyndon 1975 Sí, o sigui, estem parlant de 50 anys De la pel·lícula extraordinària, fresca i històric De Stanley Kubrick Bé, per què hem posat això? Ara no us penseu que, fidels a la nostra forma de fer Ens posarem a parlar, que seria molt normal Que ho penséssiu, de Barry Lyndon No, ho fem perquè el dia 14, diumenge passat Fa dos dies, per tant Hi va haver la projecció Al cinema Fenòmene De Barry Lyndon I aquesta projecció Amb sessió matinal És la darrera Sessió matinal Que farà el fenòmene Perquè tanca per reformes importants I no tornarà a obrir fins aproximadament Dintre de sis mesos Llavors, hem aprofitat la benentesa Perquè fa celebrem 50 anys de la pel·lícula Perquè sempre ens ve de gust un Kubrick I molt més Si estem parlant de Barry Lyndon Que per nosaltres és molt important A tots els nivells és una obra Que ens sembla rodona I després, doncs, també Perquè ens volem afegir La celebració De la sala De projecció Fenòmene Que també Ha rebut Fa dues o tres setmanes Un premi Important A Itàlia Atorgat per l'Associació D'Autors Cinematogràfics Italiana ANAC Que li ha donat el premi Carlo Lissani Europa 2025 A la millor sala De cinema d'Europa Home, és un reconeixement Que és important Perquè estem parlant d'Europa És a dir Que és també La millor sala de França La millor sala d'Alemanya La millor sala austríaca Sí, del País Veí També Sí, sí El País Veí també Que els sembla que ho tenen tot molt Enganxat Doncs sembla que no tant Per tant La nostra felicitació A tot l'equip Que fa possible fenòmene Que S'apliquin molt Amb les reformes Que ho facin molt bé Que ens puguem sentir Contents Del que hi trobem Quan Cap allà a la primavera Obrin de nou I Res més I que canviïn poc Que canviïn poques coses Potser algunes puntuals Les coses que ens agraden Que les deixen Exactament Molt bé Dit això Han passat una sèrie de coses La més recent Ha sigut aquest migdia Que ens hem trobat Quan ja teníem tot el programa fet Amb la notícia Per totes les televisions I pels mitjans I pels mitjans aquests Que ara tenim Google Etc Doncs de la mort Del gran actor i director Robert Redford Bé Des de Cinemes sense condicions Ens afegim El sentiment De pèrdua Perquè és un actor Que bueno Va néixer El 16 d'agost De 1936 Ha mort Avui Va néixer És a dir Tenia 89 anys És un home Que va néixer A Santa Mònica Califòrnia I Ha mort En una ciutat Provo De l'estat de Lliuta Ell És una forma curiosa De començar Algun tret biogràfic Però Per exemple Diguem que Per situar-nos Va votar sempre El partit demòcrata Va ser fundador Del Festival de Cinema Independent De Sundance Que bueno Això ja m'ha explicat Alguna vegada Que tot això Era com una espècie De broma Que venia De la pel·lícula En la que ell feia De Sundance Kid Exactament Dos homes Si un destino Es va dir aquí Ell No va rebre mai L'Òscar D'interpretació Tot i que Com veureu Va participar En moltes pel·lícules I d'elles Una dezena Són importants I Importants No solament A nivell cinèfil Sinó De públic És a dir Tenia un reconeixement I una popularitat Mundial A part d'això Va tindre L'Òscar A millor director Però ja no és actor És com a director Per una pel·lícula Que la primera Que va fer Que va dirigir ell Que és Ordinary People També va guanyar després Globus d'Or altres prèmics honorífics, etc. i finalment el 2001 perquè Ordinary People era de 1980 el 2001 se li va donar el premi honorífic a la trajectòria Oscar, a la trajectòria professional que és allò que quan es dona en compte que ho han cagat durant 40 anys diuen, bueno, anem a arreglar-ho no vagi a ser que no la darrera pel·lícula que va fer el Robert Redford com a actor va ser d'All Man and the Sun és del 2018 i va ser dirigida per David Lowery i ell fa amb aquesta pel·lícula un paper no sé si el recordareu perquè també l'han passat per la tele va fer el paper d'un atracador gran ja, com correspon a la que tenia, un atracador de bancs una mica peculiar la veurem ara amb trets divertits no és cap cosa a l'altre món però podríem dir que passa bé la pel·lícula com a director a part de la que va tindre l'Oscar Ordinary People va fer el milagro de Benfield War que aquí es desarrolla la pel·lícula a Mèxic després aquesta és de 1988 el 1992 va dirigir River Rans Throat Hilt el 1998 va dirigir l'última que és de les que ha dirigit que és l'home que si ho xiuojava els cavalls en la que crec que ell també intervé i fins i tot no sé si és la de la Penélope Grut no sí estàs segur o no no n'estic segur no m'arriscaria no m'arriscaria no ens arriscarem la memòria és la memòria vorreu vorreu sí vorreu quedeu-vos quedeu-vos amb l'home que xiu xiuojava els cavalls que és molt tendre la primera pel·lícula que va fer com a actor el 1960 és a dir que va cobrir com a actor ben bé tota la segona part del segle XX 40 sí es deia Tall History i a partir d'aquí n'he agafat unes quantes així per destacar d'ell perquè no anirem ara a fer ja teníem fet el programa com he dit no anirem ara a fer un monogràfic sobre Redford però hem de dir que vaig quasi dir en The Sundance Kid 1967 de George Roy Hill és una gran pel·lícula i molt popular a mi n'hi ha una que m'agrada molt i és una pel·lícula que se'n parla molt poc per la tele per la ràdio no ho sé perquè a la ràdio hi ha de tot en aquest món hi ha coses molt bones i gent que en sap molt però aquest és el títol Tell them Willy Boy is here és una pel·lícula és una pel·lícula de Robert Rosen extraordinària amb guió de Dalton Trambo 1969 l'any tampoc és que ha casualitat és un any i és un Robert Redford on a més a més fora de la direcció i com a actor estava molt a favor de les nacions índies oprimides dintre dels Estats Units doncs aquí es mulli i està dintre d'una pel·lícula que toca molt bé aquest tema dirigida per Robert Rosen que quasi res després tenim Jeremy Johnson aquesta és una de les que va fer que en va fer vàries amb ell amb Sidney Pollack 1970 el 1973 va tornar a les ordres de George Roy Hill amb de cop el golpe el golpe correcte el 1974 va treballar amb Jack Clayton cuidado que aquesta l'ha vist tothom el gran Gatsby absolutament molt bé el 1976 va fer una altra que també si no l'ha vist tothom quasi perquè l'han fet infinites vegades pels diferents canals de televisió una pel·lícula dirigida per Alan Hugh Pequila que es diu Tots els homes del president de nou amb Signa Hipòleg el 1985 agafeu-se també Memòries d'Àfrica un clàssic d'aquells romàntic que absolutament no, no i hem passat en una obra literària molt interessant i que està molt bé la pel·lícula està molt bé sí, sí bueno una obra literària de la mateixa el protagonista de la pel·lícula diguem que és bueno el personatge diguem sí però vull dir que la va fer la mateixa la mateixa escriptora sí que va escriure aquella pel·lícula que vam parlar aquí no fa massa el festín de Babet el festín de Babet el festín de Babet correcte pel·lícules absolutament diverses de res l'una amb l'altra sí hasta sembla però realment sembla sí bueno un parell més si dient el 1991 Habana que també és una pel·lícula molt vamos aventura i tal també del del no del del Sinai Hipòleg aquesta pel·lícula tinc una amiga que va estar en el rodatge ah sí va estar treballant tu vas arribar a treballar amb Redford o no? mai amb el seu company amb Paul Newman sí amb ell mai per això t'ho pregunto no m'hagués agradat però no i el 1993 de les que he destacat tenim una amb Adrian Lyne que és una proposició indescent que també se'n va parlar molt perquè és una pel·lícula amb un tema morbos pot dir senyora si li dona un millor d'or de dòlars que que em deixaria la seva senyora és un tema d'una morbositat elevada i estava ben construït i d'aquí jo ben construït sí també era abans del Me Too ara a la millor ja tindria alguna galeta també interessant aquest sí bé ja hem parlat del seu posicionament ètic i polític en favor de la defensa de les minories índies oprimides i en aquest sentit ens agrada destacar que l'any 1992 Robert Rafford va produir el documental de denúncia de l'FBI a Incident at Oglala Incident en Oglala dirigit per Michael Aptet aquest és un documental molt interessant sobre un fet que m'agradaria tornar un dia que vulguem parlar de coses una mica poc habituals perquè hi ha una persona que ha estat 50 anys a la presó per un muntatge de l'FBI i d'això parla Incident inoglable és interessant parlem d'aquest tema però fixeu-vos fins a quin pont com va sortint una mica el compromís d'aquest home que per la tele us diran que si era més guapo que que el Paul Newman Jo aquí m'hi nego el meu el meu és més guapo però molta gent diu el contrari efectivament en tot cas sí que estarem d'acord en que és un dels grans actors que ens ha deixat la segona meitat del segle XX indiscutiblement llavors ja que estem dintre del que és no una secció però dintre del que estem amb obituaris hem de dir que aprofitant que nosaltres estàvem de vacances doncs van aprofitar per morir diguem-ho així una mica de conya l'actor Michael Madsen que a mi sempre dic Michael Madsen encara que n'hi ha altres que m'han agradat molt però per mi sempre és parlar de reservar docs de Quentin Tarantino és un físic típic per Quentin Tarantino sí aquesta cara que té potent és un físic per Quentin Tarantino Tarantino Tarantino li va treure molt partit amb ella en aquesta pel·lícula i ell notava la química que hi havia entre director i actor per una altra banda tenim ja de forma més propera l'actriu Verònica Etxegui que ens va deixar el 24 d'agost d'aquest 2025 d'ella m'agrada destacar la van fer per la tele i la vaig tornar a veure Jo soy la Juani dirigida pel teu amic i director català Vigas Luna és una època en què el Vigas i jo no estàvem molt separats en el sentit que s'ho feia la seva vida i no vaig coincidir en cap moment ni amb rodatge ni amb res no la vaig arribar a conèixer però em sembla una pel·lícula del Vigas curiosa i que per mi és un Vigas diferent i interessant que seguia una línia que no era ni inesperada i que jo crec que va trobar amb ella un personatge que li va cobrir molt bé aquest tema jo crec que la pel·lícula fixa't tu no és Vigas Luna la pel·lícula és Verònica Txell sí tens raó és molt ella té una personalitat potentíssima i ho ha demostrat després i tant i tant i dirigint i tant aquí està aquí està és una llàstima perquè em sembla que només tenia 42 anys molt jove i el can se l'abandó malauradament bé seguint amb aquest repertori d'Obits tenim el de Carles Balaguer el director de cinema català que ens va deixar el 31 de juliol del 2025 d'ell jo recordo perquè a més a més sempre he viscut a prop i a més a més havia tingut una vinculació professional no no com a client sinó que jo tenia en aquell moment una empresa de material elèctric i ens compraven totes les bombetes i tot el material d'instal·lació a nosaltres estic parlant del mobler la caseta blanca la caseta blanca i jo llavors estava d'auxiliar administratiu i cada mes és que que és una experiència personal cada mes el dia 30 em feien anar a cobrar el rebut de la factura del mes anterior a la casa i tal cosa que es donava una situació molt curiosa perquè hi havia les meves companyes que eren més grans que jo i li deien sempre al comptable no hi faci anar a l'Armengol aquí pobre noi en aquest lloc sí, sí em protegien em protegien sí, sí era curiós bé i he deixat per l'últim la pèrdua més sentida que tenim que és el del bon amic personal teu Pere Joan Ventura que aquí et cedeixo la paraula però sí molt ràpid a veure vagi pel davant que estem preparant un monogràfic sí, ens agradaria fer-lo amb companyia d'altres amics i companys sí, intentar fer una mica un grupet de gent que l'hagin conegut que l'hagin conegut i que ens aportin dades d'ell que no es coneixen que no es coneixen perquè creiem que a tots els nivells no se l'ha tractat amb la importància que té dintre del que és el cinema català cert sí, dintre del cinema català de la segona meitat també del segle passat per ser molt breu perquè és un tema que a mi m'ha tocat molt però que no es tracta de que m'estengui molt el Pere jo penso que ha tingut una trajectòria dintre del món de la militància política en el cinema molt important tant com van tenir els seus companys d'un tema d'un grup que es deia grup de producció grup de producció que molta gent diu que liderava Pere Portavella no? Pere Portavella ha fet moltes coses molt bé però que hi era el Pere Portavella o sigui aquesta gent es llançava al carrer a gravar totes les manifestacions antifranquistes que hi haguessin encara que fossin de quatre sortien allà i els que no eren quatre eren els policies que els perseguien amb ells perquè estaven rodant una cosa que era totalment lícita aquesta arrencada del Pere ja té molt de mèrit a partir d'aquí es dedica al món de la televisió ell treballava a televisió espanyola fix estaven allà era càmera inicialment i fa el sal televisió espanyola a Madrid o televisió espanyola inicialment aquí després a Madrid primer aquí i després Madrid i després Sant Cugat o sigui va tocar tots els seus o sigui va començar a Miramar ho començava a Miramar Madrid com la seva companya la Josina Sisca tots comencen igual i a partir d'aquí bueno hi ha Madrid llavors té aquesta vertent el Pere que és Madrid i Barcelona per tant potser a Madrid té un prèdicament molt fort entre la gent de cinema el coneixen molt perquè ells van crear un entorn molt amistós i molt amable al voltant de la parella diguem de la Josina i el Pere i van acollir molta gent a casa seva i van muntar moltes festes i el Pere que no era una persona molt festiva però en aquest ambient evidentment era un home reconegut amb els directors de cinema espanyol de ficció que el Pere el tenien com un gran amic i com un tio important i el Pere amb els seus documentals doncs anava fent una carrera que aquí sí que jo he entrat de ple pràcticament et diríem tots i llavors totes les seus documentals l'he anat seguint i a més a més d'una manera absolutament entregada o sigui quan feia un documental del Pere m'hi posava a primera línia de mar és a dir jo no anava allà darrere segurament ell et convidava ja perquè sabia que podia comptar amb tu tenia un tarannà una mica autista en el sentit no literal però d'alguna manera sí que no era molt d'expressar el que volia llavors d'una manera havies d'endevinar i clar quan portes una praxis ja de molts anys ja l'endevines abans d'acabar-li hi ha una complicitat i això jo penso que finalment estan allà i jo la pèrdua ha sigut molt dolorosa per mi ha sigut molt dolorosa quina edat tenia ell? ell tenia en tenia 3 més que jo per tant en tenia 79 79 sí sí no no bueno clar ja és una edat òbviament ja és una edat ha sigut un procés molt llarg una malaltia emprenyadora diverses malalties creuades però ha anat aguantant bé fins i tot el muntatge de l'última pel·lícula el got d'aigua paral·leliu el vas d'aigua paral·leliu que es va dir és una pel·lícula que la muntem bueno en vam parlar aquí i vam estar quan es va presentar sí senyor a la filmoteca vam estar allà una presentació maca llavors esclar ell ha estat fins al final amb el tema ara tenia un projecte que es deia la cuinera de Durruti Durruti el podia ser força interessant que era una cosa molt interessant era una cosa que es passava amb una novel·la italiana i escolta què creus que hi passa amb aquest projecte? bueno està ell havia avançat en diversos fronts va contactar amb gent d'Itàlia vam estar junts a Itàlia parlant perquè la novel·la el relat és italià llavors d'alguna manera va arrencant aquí està basat en una novel·la està basat en un relat que tothom sospitava que fos veritat llavors d'alguna manera Durruti és un personatge històric que és l'anarquista diguem de la guerra civil espanyola per Antonomàcia que ha mort al front de Madrid i que era un personatge molt conegut molt reconegut en el món anarquista és clar ell la cuinera no se sap llavors quan tu llegies aquell relat no massa llarg creies que t'estava explicant una realitat absoluta connectada amb els fets que anaven passant eren reals tot era real clar quan anem a Itàlia a verificar que l'autor que apareix allà si el volem conèixer volem parlar amb ell i a través d'un intermediari el coneixem a Bolònia a Bolònia sí, no, a Bolònia doncs parlem amb ell i ens diu no és que no és ben bé així és que això és un invent o sigui, no és una realitat si anem partint que allò era una cosa real i resulta que no que tot estava creat els fets a Madrid al front de Madrid al Durruti evidentment no però tota la nit d'intríngoles entre la cambrera i el seu grup és ficció és ficció és ficció la cuinera i bé a partir d'aquí ha quedat aparcat igual que ha quedat aparcat un projecte que és una pena que no s'hagi fet mai amb anys que té que és amb el Joaquim Jordà van fer l'anyo de les lluvies o sigui, l'anyo de les lluvies és un guió que és una pena que no s'hagi realitzat mai és un guió molt maco és un guió que parla de l'any 62 de quan les grans proches del Vallès ell és Vallès ell és de Castellà del Vallès i va viure totes les fàbriques baixant pel riu i tot baixant pel riu i els morts que hi van haver i les vaques i tot és un desastre que la gent no coneix i el problema quin és? el problema és que no sé per això jo crec que hi ha hagut una mica de suma de tot el Joaquim va posar-hi molt per la seva part i el guió era un guió força sòlid el Pere potser li va fer una mica de por en algun moment que en aquell moment la preparació que tenia era més televisiva i tal i potser li va fer por una mica entrar en una cosa tan tan profunda tan potent tan d'actual i ho havíem parlat alguna vegada això amb ell i deies que Pere cobreix-te amb això agafa algú que t'ajudi en aquest tema agafa un director de teatre agafa algú que et cobreixi la part aquesta ajudar-te tu ja seràs el director però t'ajudarà aportar el tema dels actors que era complex eren gent jove fins i tot algun nen no era fàcil i això va fer que el projecte de senyor s'enredarint fins que l'altre dia quan vaig a casa seva perquè la seva filla em va convidar a agafar alguns objectes que em fessin gràcia dels que tenia ell llibres bàsicament veig en allà l'anyo de les lluvies el guió de 120 fulls o de 130 fulls en allà en té vàries edicions totes és la mateixa és l'última i ell hi ha quedat ell hi ha quedat qui el vulgui recollir el relleu ja no és d'autor del Jordà i del Pere però evidentment la pel·lícula es pot fer la pel·lícula es pot ser és aquell any terrible de les pluges de Catalunya que va que va fer aquella famosa frase quan Franco va arribant aquí quan va haver-hi les pluges no sé si va ser l'octubre o el novembre va dir volverem primavera volguem dir ara ja això ho veig molt malament quan torni això estarà tot arreglat bé el volverem primavera es podia haver-hi així també la pel·lícula però no perquè era un tema que tractava molt la intimitat de la gent de dos nanos enamorats enmig de tot aquest merder el riu que baixa carregat de morts i aquell amor d'aquesta parella era interessant és una pena és una pena que no es fa si no es fa t'està legó el títol de Franco és messiànic era bo també aquest l'any dels llobers també és bo sí molt també és bo bé fem un boni seguit i m'agradaria esboçar abans que entressis en les teves seccions habituals un parell de coses fer una referència al Palmarès la 82a edició del Festival de Venecia perquè aquest any Lleó d'Or a la millor pel·lícula i sembla que sé i sembla que en aquest cas ha sigut una unanimitat molt important s'ha donat a la pel·lícula Father Mother Sister Brother de Jim Jarmusch bé Jim Jarmusch ho hem parlat moltes vegades fora d'antena és un director del que tant a l'Astasi com a mi ens agrada pràcticament tot el que li hem vist i li hem vist si no tot quasi tot si no tot pràcticament sí efectivament tant és així que ara fent un parèntesi ja us anuncio que la setmana que ve tornarem a la pel·lícula de la setmana el clàssic de la setmana i precisament el dedicarem a Jim Jarmusch i una pel·lícula d'ell que ens sembla extraordinària que és Dead Man interpretada per Johnny Depp sí o sigui aquesta serà el clàssic de la setmana la setmana que ve bé llavors continuant amb el palmarès del festival de Venècia recent que fa un parell de setmanes que s'ha atorcat tenim el camp premi del jurat que és la voz de Jim de Kouter Benhania a llau de plata en la millor direcció a Ben Safdi per The Smashing Machine la copa Volpi la millor actriu per Shin Silei per The Sans Reyes on Usol Usol el sol el sol surt per tots efectivament i també la copa Volpi el millor actor Shin Silei era l'actriu el millor actor se li ha donat a Toni Servillo aquí han tirat una mica cap a casa per una pel·lícula que es titula La Gràcia que suposo que la veurem abans de Nadal l'estrenant aquí a part d'això hi ha unes pel·lícules perquè el palmarès i el de més són pel·lícules que hi ha o hi ha el palmarès tècnic i tal que no pels nostres sí efectes diguem de casa destacar alguna cosa potser no són tan destacables seria una mica ferragós però el que sí diré és alguns títols d'alguns directors que ens sembla que haurem de tindre en compte de cara amb aquesta tardor quan es vagin estrenant per exemple El Mago de Kremlin d'Oliver Olivier Assayas ah sí que és un gran director un director que m'interessa molt sí Frankenstein de Guillermo del Toro també Bugonia de Yorgos Lantimos què he de dir mateixa actriu que té mateixa actriu sí sí Emma Stone Emma Stone correcte Dius de Pietro Marcelo El Estranjero que ja s'està em sembla que ja s'està projectant de Francois Osson de Osson sí està basada en la novel·la d'Albert Camus d'Albert Camus correcte No Other Choice de Park Chang-wok aquest és un director molt interessant coreà i per tant caldrà veure-la un altre és Below the Clouts que és un documental de Gianfranco Rossi que ha tingut el Premi Especial del Jurat per documentals el Premi Marcello Mastroiana i a la millor actriu emergent ha estat per Luna Welder per Silent Friend i el Premi del Públic ha estat per Carrer Màlaga de Mariam Tussani Curiós, eh? perquè el títol aquí no està traduït, eh? No És és en espanyol Calle Màlaga Calle Màlaga Molt bé O millor dit jo l'he agafat en català Tu tens com en català Carrer Màlaga És que igual és en originalment igual és el Carrer Màlaga en català Ja seria ara Està bé El president president en aquest cas del jurat Horizonti que és una secció molt important dintre del que és Venècia ha estat a càrrec de la directòria que també seguim molt Júlia Dicorno Aquest jurat va otorgar el Premi el millor guió a Anna Cristina Barragán espanyola també per Eura I després hi ha un altre que també crec que val la pena que tinguem en compte pel director que és Casa de Bruixes que parla sobre el mito o sigui pot ser polèmica del director que fins ara ha fet Fils als ossos i Queer o Queer que n'hem parlat aquí Luca Guadagnino que és un director molt interessant en ascens sí per una altra banda vull fer un petit apunt perquè s'ha tancat aquest diumenge o sigui fa dos dies la cinquantena edició del Festival de Toronto 2025 i ho faig perquè així com l'any passat el director català Carles Marquès Mercè va guanyar amb Pol Bosaran una pel·lícula que vam comentar aquí perquè ens va agradar i seguim pensant que és una pel·lícula molt bona molt interessant doncs ara tenim que resulta que aquest any la debutant Lucía Aléñar madrilenya però que va estudiar deu anys als Estats Units i ha dirigit la pel·lícula parcialment en català a Mallorca amb la pel·lícula seva Forastera ha guanyat el Premi Fipresti de la premsa internacional bé em sembla que és un element molt important a destacar perquè vol dir que el nostre cinema més enllà de les fronteres també està rebent reconeixements ja vam veure per el Festival de Cant la pel·lícula Girat d'Oliver Lacks que segurament serà seleccionada bé n'hi ha tres però suposo que Girat serà l'escollida per representar-nos a l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera en vam arribar a parlar tot i jo d'aquí en aquesta emissora de Girat entre nosaltres sí jo crec que en vam parlar un parell de vegades però no la vam analitzar perquè no havíem coincidit amb el visionat no pot passar en el futur també això tu l'has vist per això i tant jo l'he vist un parell tu l'has vist i una vegada la vaig veure amb tu ah clar la segona la segona la vas veure amb el fenomen però ja no estàvem ja no teníem el programa ja no hi ha però és cert va ser en aquest punt ja està molt bé la pel·lícula aquesta per cert que hem comentat de la forastera sí està protagonitzada per Zoe Stein i Lluís Omar i també hi ha la Núria Prims i la Marta Enxalat és a dir que hi ha una presència catalana notable amb tot l'agrada l'agrada per la Marta l'agrada per tots evidentment però per la Marta també que és un actiu molt de doblatge i molt de televisió però que la veiem molt poc en cinema o sigui està molt bé tot i que no tinguem una simpatia especial no volem ser dolents i volem ressaltar que tres adioses treigio tole italià fet a Itàlia pel·lícula d'Isabel Coixet també ha estat presentada al Festival de Toronto que es diu abreviat TIF T-I-F-F també han presentat fora de concurs Sirat d'Oliver Slagse Bajo el mismo sol ópera prima d'Ulisses Porra Nomad Shadow de Amy Imanismi que promet bastant i una pel·lícula que jo li tinc molt d'interès perquè el tema em captiva que és Magalás de Labdíaz que aquesta pel·lícula va ser presentada també al Festival de Venècia és el navegant el navegant sí Magalás o sigui Magallán és per nosaltres sí i bé estem a 36 t'he dit que a 35 seria el pas o sigui que estem dintre l'horari previst perfecte i llavors tinc 25 minuts aquí de compromís a veure què ens has preparat a l'alçada perquè avui s'ha estat realmente prolijo que diuen els argentins molt complet era un dia per parlar una mica de tot el que ha passat està molt bé vist des del punt de vista aquí interiors només dir una cosa la setmana propera una vegada hàgim parlat de la pel·lícula de la setmana segurament podrem parlar de Romeria que ja dèieu està esperant que diguem alguna cosa de Romeria de la de la de la inefable Carla Simón parlarem també del Amenàbar i del seu polèmic El cautivo i d'alguna pel·lícula més que estrenaran aquests dies sí senyor o sigui que llavors agafarem ja la cartellera i us donarem una orientació sobre el que tenim d'interessant per veure-la endavant molt bé aviam jo m'he plantejat i t'ho vaig comentar que ho faria així que aquesta taula de cinema que vam encetar aquest any passat aquesta temporada jo penso que està bé a mi em serveix també per encara que sigui mentida per refrescar refrescar les idees refrescar els coneixements això sempre és bo bueno a mi et dic una cosa que m'has fixat en aquests quatre mesos que l'has fet quatre mesos o cinc m'has fixat en moltes idees que tenia disperses i que ara les tinc molt més clares això és el que es tractava i que preteníem fer també amb els nostres oients però a base dels oïdors sempre hi ha el dubte com que són fluctuants és a dir no tenim sempre els mateixos espero que sempre n'hi hagi molts com els que té la misora però no tenim sempre els mateixos per tant uns es senten al programa a partir d'un punt altres entren tard a la secció nostra és a dir que no hi ha la garantia evidentment que hagin pogut escoltar tot i com que jo he tingut un professor mestre en l'institut en el batxillerat vaig tenir un mestre que sempre havia citat que és el padre i les heres perquè era un capellà que feia el següent és a dir ell no li preocupava que els alumnes anessin canviant ell sempre explicava el mateix és a dir encara que els alumnes anessin canviant o no perquè hi ha gent que en el següent curs feia per exemple el cinquè de batxillerat d'aquella època i tenia un temari i el complia i arribava de principi i final a complir el temari de traduccions hem d'arribar a CESA hem d'arribar no sé què i ho arribava a tot arreu i l'any següent a sisè hi havia gent nova a la classe llavors ell deia que l'any següent nova no vull que es perdin allò que els de cinquè ja sabien i aquests no ho saben almenys el punt de vista d'ell de cada cosa què feia? reprenia el temari des del principi i acabava complint miraculosament per això era un capellà acabava complint el temari de sisè i a preu el mateix amb el qual jo no sé mai com s'ho va fer jo sí que basant-me en aquesta manera de funcionar d'ell penso que sap greu és cert que gent que jo explico amb la velocitat que puc només lent que puc intentant fer molt entenedor les coses les imatges a vegades ens falten perquè esclar la ràdio és ràdio i té molta capacitat la veu però evidentment la imatge a vegades és necessària amb els alumnes jo de l'ESCAC tenia imatge per il·lustrar coses i després teníem les pràctiques una cosa molt més completa sí que la ràdio és un powerpoint verbal exactament esclar tampoc ningú de la ràdio en principi o els que vulguin estupendo s'han dedicant i volen dedicar-se al cinema més que ja s'hi estan dedicant o tant de bo despertés alguna alguna nova diguem afició pel cinema però en principi l'únic que pretenc és que allò que la gent és espectadora habitualment es converteixi en un llenguatge que entenen més d'on ve per on va com ha recorregut un determinat recorregut i com ha arribat on està ara i quins mecanismes més o menys interiors té de funcionament i que és sobretot el muntatge cinematogràfic que com sempre no em cansaré de dir el muntatge és allí on es concentra es resume i es sintetitza el llenguatge cinematogràfic és el lloc on l'únic lloc en què això es produeix també la direcció però són els dos únics o sigui direcció i muntatge llavors amb aquest esperit el que he agafat ha sigut una mica el que he dit fins ara sobre determinats temes m'han anat una part no inicial al principi que parlàvem que era un plano com eren els planos i planos mig és a dir vam anar molt desgranant les coses més bàsiques m'han anat una mica a alguna miqueta més avançat una miqueta més profund més interessant potser ja ho recuperarem potser allò al curs que ve potser comencem des del principi una altra vegada però d'alguna manera m'agradaria començar a través d'una cita a partir d'una cita que vaig a un programa determinat i vaig dir ho llegeixo això sí que està llegit perquè ho he escrit ara recopilant tots els diferents guions que tenia diu què és la vida d'un frenesí què és la vida d'una il·lusió una sombra d'una ficció i el mayor bien es pequeño que toda la vida es sueño i los sueños sueños son aquesta cita crec que té molt el calderón de la barca sí senyor aquesta cita crec que té molt a veure amb la voluntat humana i la fascinació humana per somiar la vida és a dir la vida és la vida la vivim és el primer que hi ha la percepció de la vida nosaltres tenim la percepció de la vida els homes i dones tenim aquesta capacitat podem percebre que vivim els animals estan aquí entre nosaltres no sabem fins a quin punt entenen aquesta autoconsciència de viure i de saber qui són tema complicat i filosòfic autoconsciència sembla difícil autoconsciència sembla difícil el que sí poden tindre és la percepció de coses com el perill imminent sí les coses més elementals més de sensorial sinó de cerebelo una mica la part més de tipus sensitiva reptiliana diguem nosaltres els homes i dones tenim aquesta percepció i a partir d'aquí tenim la necessitat d'explicar-la que és aquí el naixement d'aquest argument perquè hem d'explicar-ho llavors ho estem explicant des de fa molts anys des de les arts plàstiques per tant les coves d'altamira o qualsevol altra cova que hi hagi al món amb dibuixos a les seves parets allí va començar tot allí va començar tot són les primeres manifestacions de les arts plàstiques que intenten reflectir l'activitat humana amb què relacionava quines eren les seves amb qui es relacionava explica quines eren les seves activitats diàries els primers ritus funeraris hi ha més que una explicació estaven intentant explicar visualment què estava passant en el seu món a la seva vida per tant estava intentant transmetre informació a altres d'aquí potser fem un salt quàntic i ens el fem ara que és el quàntic del tot i ens anem al teatre el teatre ens pot portar a l'òpera també evidentment si volem en paral·lel i del teatre a l'òpera el salt més natural semblaria anar a parar cap al cinema que és del que estem parlant per tant és el cinema i el seu llenguatge cinematogràfic en aquest llenguatge si hi ha alguna cosa que hem fet fins ara és intentar esbrinar en general nosaltres en aquest programa i molta gent al voltant nostre en llibres publicacions amb els seus alumnes a les classes de l'escac i de totes les escoles de cinema del món és on estan les claus de per què el cinema és cinema per què li podem dir cinema al cinema perquè li diem una cosa que finalment podria també ser com va ser a l'inici teatre filmat i ell es quedaria simplement amb un teatre filmat una manera de testimoni quasi documental d'encara que fos ficció d'una cosa que estava passant davant de la càmera sense més tractament ni més sofisticació és tal com va començar l'inici però no el cinema s'entestava des del principi tenir el seu llenguatge propi i a partir d'aquest primer teatre filmat com es va explicar en el seu moment i jo ho havia parlat una mica abans es comencen a elaborar una sèrie de lleis que fan que es pugui explicar una història a partir d'un llenguatge ja purament cinematogràfic que vol dir amb moviments de càmera en diferents moviments dels actors també davant de càmera amb les dues coses combinades amb diferents dimensions de pla de pla no de pla el cinema veu i llavors tot això ho veuen a través de quins ulls en principi jo sempre dic allò que m'agrada molt que s'entengui molt bé que nosaltres quan veiem una pel·lícula l'estem veient a través dels ulls d'algú altre aquest d'algú altre és el director el director és el que mana sobre això el director és el que marca exactament des d'on vol que es vegi cada cosa llavors t'agafa com de la maneta que és aquest símil que he fet moltes vegades i que els que l'heu sentit més d'una vegada diuen home, torna a dir-ho de la maneta sí, però es tracta d'això avui es tracta una mica de fer el resum i diu mira ara us portaré o et portaré tu particularment on vulgui mitjançant la meva mirada ara vull que estiguis aquí vull que em segueixis fins aquí o fins allí ara aquesta escena te la tallaré molt en el muntatge te la fragmentaré en plans que gairebé no tindres temps de veure perquè és una seqüència d'acció però que et donarà la sensació per tant de viure un ambient realment trepidant i que et farà viure aquell moment i ara operarem tot i tindràs un temps per la reflexió vas totalment per tant de la mà i de la intenció que té el director darrere que t'està acompanyant per tot arreu i bé enmig de tot això vam parlar també perquè acabà d'estar una mica fascinats per la sèrie Adolescents i vam seguir una mica aquest tema de l'Adolescents i vam dir ja que ho dius sí, premi ha estat nominada avui Premi Zemi sí, està allí molt ben vista la pel·lícula i la sèrie en aquest cas també i penso merescudament i bé llavors apareix el famós pla seqüència em parlaré ja veureu no només per parlar del pla seqüència sinó per parlar de relacionar-lo amb el que hem dit abans el teatre apareix el pla seqüència que apareix com una alternativa a tot aquest tipus de planificació de la que hem parlat fa un moment és a dir pla no mig pla no ocult pla no llarg que anem amunt anem avall que vam parlar en el seu dia ara és el moment que als alumnes normalment els hi preguntava com es diu aquest tipus de muntatge diguem fragmentat en què estem sempre en el millor punt de vista per veure les coses i tal i els alumnes a vegades ho sabien i a vegades no deien ah el muntatge analític muntatge analític ja en vam parlar en el seu dia i és el contrari del muntatge sintètic i el muntatge sintètic on on se es veu més clar en els planos seqüència allí no hi ha tall allí tu estàs sintetitzant en un sol pla encara que si el pla tingui un recorregut canviï d'espai canviï del que sigui en un sol pla estàs sintetitzant tota l'acció per tant el pla seqüència és el paradigma no hi ha un canvi de pla no hi ha un canvi de pla el no haveria canvi de pla està sempre en el mateix pla encara que canviï el que passa davant de càmera per tant totes les mirades possibles es concentren en aquell per tant el pla de seqüència és això el pla sintètic per excel·lència que de tant també les pel·lícules l'utilitzen puntualment no tot és i Herbe la pel·lícula també del Graham que és el mateix actor i creador d'adolescents que és l'actor que fa de pare en el cas de l'escenç sinó que la pel·lícula Herbe Boiling Point és una pel·lícula que també està feta en pla seqüència però no tot es fa en pla seqüència tota la pel·lícula sempre sinó que molta gent molts directors combinen l'ús del pla seqüència amb l'ús de planos independents planificat la següent d'una manera convencional analítica i en altres moments consideren pel que sigui que aquell plan concret necessita aquell repòs Angelopoulos Angelopoulos ho fa molt passa d'una cosa a l'altra de fet es fa molt més del que sembla perquè a partir de quina durada és molt notable com més llarg és el pla aquest que parlem més notable és que allí clarament s'ha trencat el ritme que portàvem de fragmentació i estem en un món diguem més plàcid per entendre's el que pot passar davant de cara pot ser terrible però la narració es torna més plàcid esclar no hi ha tall la soga de Hitchcock la vas citar també la soga seria un exemple també de pla seqüència amb trampa perquè ja saps que hi ha uns tapats que permeten saltar d'una cosa a l'altra llavors per tant hi ha pel·lícules que utilitzen puntualment això és a dir que hi ha d'arts períodes de la pel·lícula que passen en pla de seqüència però no tota la pel·lícula necessàriament està resolta així llavors abans i aquí una cosa em porta a l'altra també vaig dir tot això és repetit però és per anar recordant abans quan una pel·lícula de producció catalana i també espanyola una mica menys tenien més pressupost passava al següent eren les èpoques dures els 60 els 50 encara el cinema estava bevent encara de l'èxit els 30 i 40 i els Bordúñes i els Sainte Heredia i tot això però els 60 i 70 és una època difícil no hi havia diners pel cinema no hi havia ni molt menys tant com hi ha ara que encara ens podem queixar perquè no n'hi ha tants com caldria però n'hi ha molts més i tenien una mica el recurs que tenia l'ajudant de direcció no el director que era l'enemic diguem teòricament havien de ser amics però al moment no eren tan amics perquè feia coses com aquesta l'ajudant de direcció quan veia que el director portava uns certs dies de retard que ara fos un parell i deia ostres ens estem retardant respecte al pla de treball introduia l'element d'escolta anem a rodar amb pla de seqüència anem a començar a rodar amb pla de seqüència d'aquests parcials tot aquestes següències que passava a la cuina al menjador passaves un passadís i arribaves a l'habitació del nen tot això que eren quatre localitzacions diferents encara fos dintre el mateix pis que implicava no sé quantes plantades de càmera és a dir que la càmera havia d'anar situada en cada espai com a mínim farem un pla únic la càmera anirà portada per algú càmera en mà i anirà circulant portat pel moviment dels actors entrar a una habitació sortiré això que era era una bona idea econòmicament rendible perquè esclar feia que el pla de treball es tornés a recuperar és una trampa perquè en el fons primer la primera trampa és que no estàs tractant igual amb la mateixa cura si fas pla a pla que si de cop perquè tot allò ha de passar igual els actors han de funcionar igual de bé tot ha d'estar ben il·luminat també implica un treball extra diferent però a tothom li semblava que era més econòmic i tiraven llavors esclar així què passava que com que les pel·lícules no es roden amb ordre i això es havia rodat el pla seqüència que es rodava de qualsevol moment de la pel·lícula rodaves un pla seqüència te n'oblidaves durant uns dies perquè ja es havia rodat l'anterior en plans tallats i fragmentats i tornaves un altre dia un pla seqüència que estava a l'altre punt de la pel·lícula què vol dir? que la pel·lícula quan la veies hi havia uns moments que baixava el ritme d'una pam-pam-pam no tenia ritme el ritme era aquest mira en música seria pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam i del cap-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-pam-p És a dir, el cinema neix a partir que hi ha una cosa que es diu teatre des de temps immemorials. En que unes persones dalt d'un escenari d'un tipus o d'un altre, d'una palestra, d'un teatre grec, d'on sigui, i amb una posició determinada respecte al públic que l'està mirant, des d'una posició o des d'una altra, també el públic, sigui un teatre romà o un teatre italiana, que li hem dit en els teatres, com s'anomenen els teatres convencionals, teatre italiana, uns escolten i els altres miren el que fan els altres. I els altres estan donant un text determinat, recitant un text determinat, amb una gestualitat determinada i d'una manera determinada. I això és una convenció que fa que l'enriquiment, diguem, d'aquesta gent que fa el teatre, és un enriquiment com el que podrien tenir, és a dir, la gent que va al teatre tenen un enriquiment cultural similar a aquells que podrien tenir amb altres coses que ja existien, com podria ser la lectura, sigui d'obres de teatre, sigui de novel·les, sigui de poesia, veure obres d'art, de tota mena, o escoltar música. És a dir, el teatre és un art que existeix des dels inicis pràcticament dels teus. Jo diria que és potser un dels més antics, perquè segurament a les coves, tu aquí vas parlar l'altre dia, em vas fer el comentari de Plató, és a dir, a les coves ja es dedicaven a fer petites exemplificacions del que havien fet durant el dia. N'estic segur que entrava el personatge de torn atibant d'un cèrbol gegant i entraven allà i explicaven als altres com havia caçat aquell cèrbol, on se l'havia trobat, com estava el bosc, si plovia o no. Amb el seu llenguatge, no sabem quin, segurament precari, però gestual segur. És a dir, també és cert que també, a partir del dibuix, el que dèiem abans del Tamira, també explicaven allò que havia passat a la seva vida i quedava reflectit a les parets. I fins i tot quan les seves festes i els seus valls... Clar, també això et volia dir una cosa. Donava molta informació. Tenien una cosa lúdica, segur, però també hi havia una part també d'informar el ball, que no deixa de ser un altre element d'expressivitat absoluta. És a dir, aquesta voluntat d'explicar-se i d'explicar a algú allò que a un li està passant, li està passant per dintre, i també allò que s'està passant per fora. És a dir, és aquesta necessitat humana de dir, per fora em passen totes aquestes coses, però també el sentiment interior, d'alguna manera, també sortia, aflorava en aquestes expressions artístiques. És a dir, per tant, el teatre seria el pare del cinema. Tornem a repetir. A partir d'aquí, el teatre i el cinema sempre es diu que el cinema comença sent un purrodatge del teatre que està passant allà davant. Això ho hem dit abans i ho repeteixo. És a dir, que encara que les pel·lícules no estiguin rodades al teatre, que es rodaven amb estudis d'aquests que tenien llum per tot arreu, tenien vidres per tot arreu, perquè hi hagués llum més o més uniforme. Qualsevol cosa menys sostre. Qualsevol cosa menys sostre, exacte, i parets de vidre, perquè no hi havia tanta llum com per poder il·luminar determinades escenes. La pel·lícula no tenia sensibilitat. Bé, tenia una sèrie de pegues. Sempre que veiem pel·lícules molt antigues, et dones compte que els actors procedeixen del teatre. Sí. Perquè segueixen l'acostum de col·locar-se com fan en un escenari. És cert, ho han de fer-ho, perquè el públic, en aquest cas és la càmera, està allà davant. Per ells és la càmera. Per tant, ells han de buscar sempre l'excusa per enfrontar la càmera, no fer les coses de perfil. Clar. Aquest és una mica el tema. Llavors, aquests vidres feien que la llum més o menys fos uniforme a tot arreu i es rodaven en pla fix tot el que passava allà dalt de la sala. O sigui, que era realment com si l'espectador estigués situat en una posició privilegiada i central de la sala, que no es posava la càmera, i a partir d'aquí retardaven tot el que passava. De fet, estaven fent, i per això ho dic aquí, plan-seqüència, realment. Perquè, és clar, allà no hi havia tall durant una bona estona mentre no s'acabava el rotlle. Acabava el rotlle, a partir d'aquí ja s'acabava la seqüència. Això evoluciona en un moment determinat. Aquests directors, aquests primers directors que són els que decideixen, es podia dir que als inicis no havien mai practicat el muntatge. El muntatge com a tal no existia. Era un pur muntatge terapèutic que aquest rotlle que s'acabava d'una durada d'uns 7-8 minuts havia empalmat-se amb el següent de pel·lícula encara verge. Això després en el muntatge, però el càmera carregava un nou rotlle a la càmera i seguien rodant allò que havien rodat. On ens hem quedat? Ah, que tu entraves... Bé, doncs sí, estàs a la porta, eh? Vinga, segueix. Llavors, aquest és el... Realment, això fa que el muntatge com a tal no existia. Llavors, una vegada feien la còpia de treball per muntar, per muntar d'una manera purament precària, per empalmar una cosa o l'altra, o posar el que deies tu l'altre dia, els intercartells, els intertítols, on explicava o l'acció una mica o els diàlegs que es produïen en escena, que és el famós cartell... Sí, perquè era el nexe que donava continuïtat a una situació amb la següent. En part neix... Vaig molt just? Cinc minuts. Uh, quatre. Bé, t'hi veiem dos programes, perquè m'estic passant molt. Molt bé. Estic a la meitat del tema. No, no. Sí, estic molt... Potser massa, potser, no? No, no. Fem la setmana que ve. Tantarem seguir la setmana que ve, sí. I tant, i tant. Llavors, tu em marques una mica, perquè estic descant el rellotge. I llavors, què passava? Que realment el muntatge com a tal no existia. Llavors, a partir d'aquí se'n donava en compte de que... Bé, sé el que haig de dir, però haig de buscar el d'allò perquè està ben explicat aquí. Jo ho intento explicar ara. Improvisant no anirà bé. Exacte. Llavors, se'n donava en compte de que l'enganxar a aquest actor en la porta que s'havia quedat i que l'havien tallat i ara torna a fer el mateix, no hi havia el que es diu continuïtat. És a dir, la continuïtat, la paraula màgica aquesta, no hi era. Hi havia un salt estrany, aquesta cosa que passa als pel·lícules amateurs que rodem o els vídeos amateurs que rodem, que de cop dius ai, passa un pla a un altre i salten coses. Ara aquí hi ha la seda família. Ara salta. Bé, aquesta sí que bèstia. Incluso dintre de matisos, dius, ostres, què passa, no? La paraula màgica aquesta de la creativitat, que és la que crea tot un renou que provoca el naixement del muntatge cinematogràfic cinematogràfic i el naixement del llenguatge cinematogràfic. És a partir de veure que allò no funciona que hem de fer alguna cosa. Llavors, què passava? Anem a fer el salt aquest jo també ara perquè no allargar-me tant. Hi havia un tall, hi havia un tall, la càmera... I què passava? Per què es veia un salt? Doncs perquè el propi actor que l'havíem deixat allà pel plantat a la porta, quan tornem a arrencar, no es havia mogut, no estava exactament en la mateixa posició. La càmera, potser també, encara que estava fixada amb un trípode, potser també es havia mogut lleuginament panoràmicament o d'alguna manera hi havia un moviment. La suma de tots aquests petits moviments feia que no hi havia el que es diu després el miraculostema del ràcord. No lligava allò. Podria haver hagut un canvi de llum. Llavors diuen, ostres, aquí estan passant coses però hem de fer alguna cosa perquè això no passi. Què podem fer? I a partir d'aquí, i potser sigui un bon punt allà, a partir d'aquí seguirem la setmana que ve, que en aquesta mena de perxa, de dir què podem fer davant d'això. Molt bé. Seguirem. Tot això és el tema que ja s'havien parlat, però m'ha agradat tornar-los a repetir. No sé si serà útil o no. Jo crec que fixa de cara al proper curs, fixa bastant tot el que s'havia dit i, a partir d'aquí, el que aportaràs a partir d'ara. Evidentment. Evidentment hi haurà coses noves, però m'agradava deixar una mica consolidat. i jo crec que val la pena que la setmana que ve aprofitem per donar-li continuïtat, perquè així, amb dos programes, ens actualitzem i el tercer ja començaràs a fer aportacions de coses noves. Coses noves. M'ha arribat a la pàgina 4, l'hem acabada, ens en queden tot 3 i mig. 3. Bé, estem al 59 i és el moment de dir-vos que estem molt contents de tornar a estar amb vosaltres. ja, la veritat, ja teníem ganes de tornar de nou i fins la setmana que ve, recordeu, amb Deadman de Jim Jarmus, el flamant guanyador del Lleó d'Or de Venècia. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.