Cinema sense condicions del 18/10/2022 — Rosemary’s Baby, Lucrecia Martel i “Un año, una noche”: ambigüitat, autoria i actualitat cinematogràfica

Resum general

Episodi centrat en el clàssic de Roman Polanski, “Rosemary’s Baby” (1968), i en l’actualitat cinèfila: la visita de Lucrecia Martel i l’estrena d’“Un año, una noche” (Isaki Lacuesta). Conversa coral amb to analític i apassionat sobre estil, context, temes i llegat.

"Els paranoics... no pel fet de ser paranoics deixen de tenir raó."

1) Clàssic de la setmana: Rosemary’s Baby

• Importància i influència
• -
• Obra que consolida el cicle modern de terror satànic a Hollywood (precedeix L’exorcista).
• -
• Model de terror psicològic: ambigüitat sostinguda entre paranoia i conspiració real.
• -
• Connexions amb l’obra de Polanski: Repulsion i El quimérico inquilino (aïllament, ment, espai tancat).

• Temes i idees clau
• -
• Ambigüitat del mal: el relat força l’espectador a dubtar de la percepció de Rosemary.
• -
• Aïllament i incomunicació: personatges “dins una peixera”, incapaces de trencar la mampara social i emocional.
• -
• Crítica social: la secta de classe alta, multiètnica, com a al·legoria de les elits “vampíriques”.
• -
• Context 1966-68: anys de revolta cultural (Maig del 68, contracultura hippie); col·lisions amb censura (a Espanya es va tallar l’escena de la violació onírica).

• Posada en escena i recursos
• -
• L’arquitectura del pis i els passadissos com a “personatge” dramàtic: espai domèstic ominós, portes, armaris i parets que comuniquen amb l’altre pis.
• -
• Música de Komeda i cançó de bressol cantada per Mia Farrow: inquietud des de l’inici amb to falsament ingenu.
• -
• Detalls de fidelitat a la novel·la d’Ira Levin (ascensor, dates 1966 “Any 1”).

• Producció, repartiment i “easter eggs”
• -
• Càsting: John Cassavetes (necessitava finançar el seu cinema independent, p.ex. Faces); Mia Farrow imposada per Bob Evans; tensions Polanski–Cassavetes.
• -
• Anècdotes: divorci de Frank Sinatra lliurat en ple rodatge; la intensitat de Polanski a la seqüència onírica va impressionar Bob Evans.
• -
• Curiositats: anagrama “Roman Castevet”; cameo de William Castle; veu telefònica de Tony Curtis; referència meta a l’actriu Victoria Vetri; tall de cabell Vidal Sassoon.

• Recepció, context i llegat
• -
• Censura de l’escena de la violació a diversos països; Polanski, catòlic polonès, aborda un tema percebut com a “blasfem” l’any 68.
• -
• Ecos i influències: The Sentinel, L’exorcista, i, en l’actualitat, Hereditary.
• -
• Estil artesanal: càmera, muntatge, llum, actors, partitura; guió de ferro, sense dependre d’efectes especials.

“No us perdeu Rosemary’s Baby… però no és gratificant: et deixa fotut.”

2) Debat crític: autoria vs ofici

• -
• Apunt a partir d’una xerrada de Santos Zunzunegui a la Filmoteca: distinció entre “fer cinema com a ofici” i ser veritable cineasta-autor.
• -
• Reivindicació de criteri i exigència davant la producció massiva contemporània.

3) Focus actualitat: Lucrecia Martel

• -
• Estada a Barcelona (Biennal del Pensament) i presentació a Filmoteca de curts i del migmetratge “Terminal Norte” (2021).
• -
• Peça com a carta d’amor als artistes durant la Covid (Salta, Argentina): Julieta Lasso, Mariana Carrizo, Lorena Carpanchay, Noelia Sinkunas, BIAMI, entre d’altres.
• -
• Martel prepara “Chocobar”, sobre l’assassinat de l’activista indígena Javier Chocobar (2009). Autora valenta, compromesa i essencial del cinema sud-americà contemporani.

4) Estrena destacada: “Un año, una noche” (Isaki Lacuesta)

• -
• Basada en el llibre de Ramon González (supervivent del Bataclan). Interpretacions de Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart.
• -
• Estructura: una nit (la del Bataclan) i un any de conseqüències emocionals i psicològiques.
• -
• Tria estilística: evitar sang i fetge i centrar-se en el trauma i la reconstrucció.

Idees clau

• Ambigüitat + aïllament com a eixos del terror de Polanski.
• L’espai (pis, passadissos, armaris) funciona com a dispositiu dramàtic.
• Rosemary’s Baby dialoga amb l’esperit del 68 i la censura del seu temps.
• Actualitat: Lucrecia Martel com a veu imprescindible i Isaki Lacuesta oferint un relat humanista sobre el Bataclan.